Julio Martín Alarcón - Historial de revisions

Lluísm: Text reemplaça - ' València ' a ' Valéncia '

2025-08-23T11:35:21Z

Text reemplaça - ' València ' a ' Valéncia '

← Revisió anterior		Revisió de 11:35 23 ago 2025
Llínea 45:		Llínea 45:
	* El periòdic ''[[El Mundo]]'' publicà el 21.9.2015, un atre artícul de Julio Martín Alarcón titulat ''El archivero catalán que manipuló los documentos de la Edad Media'', ací deixem un extracte:		* El periòdic ''[[El Mundo]]'' publicà el 21.9.2015, un atre artícul de Julio Martín Alarcón titulat ''El archivero catalán que manipuló los documentos de la Edad Media'', ací deixem un extracte:

	{{Cita\|''Las primeras piedras del nacionalismo se edificaron sobre una invención. La de Próspero de Bofarull i Mascaró, barcelonés y director del Archivo de la Corona de Aragón, que decidió, hacia 1847, reescribir el Llibre del Repartiment del Regne de ~~València~~ de la Edad Media con el objetivo de engrandecer y magnificar el papel que tuvieron los catalanes en la conquista del reino de Valencia de 1238. Próspero suprimió en su edición fácsímil del histórico volumen apellidos aragoneses, navarros y castellanos para darle más importancia numérica a los catalanes.''\|''El archivero catalán que manipuló los documentos de la Edad Media'', per Julio Martín Alarcón (''El Mundo'', 21.9.2015)}}		{{Cita\|''Las primeras piedras del nacionalismo se edificaron sobre una invención. La de Próspero de Bofarull i Mascaró, barcelonés y director del Archivo de la Corona de Aragón, que decidió, hacia 1847, reescribir el Llibre del Repartiment del Regne de Valéncia de la Edad Media con el objetivo de engrandecer y magnificar el papel que tuvieron los catalanes en la conquista del reino de Valencia de 1238. Próspero suprimió en su edición fácsímil del histórico volumen apellidos aragoneses, navarros y castellanos para darle más importancia numérica a los catalanes.''\|''El archivero catalán que manipuló los documentos de la Edad Media'', per Julio Martín Alarcón (''El Mundo'', 21.9.2015)}}

	== Controvèrsia ==		== Controvèrsia ==

Reval en 17:35 7 jun 2024

2024-06-07T17:35:43Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:35 7 jun 2024
Llínea 50:		Llínea 50:

	El que fon director de l'[[Archiu de la Corona d'Aragó]] (ACA), [[Carlos López Rodríguez]], des de l'any [[1998]] fins a [[2021]], comenta que [[Pròsper de Bofarull]], director del ACA entre els anys [[1814]] i [[1849]], no manipulà cap document i en canvi, es dedicà a ordenar, conservar, restaurar i inventariar tots els documents que estaven en un estat d'abandó, en pols i insectes. Ademés conseguí la cessió d'un edifici adequat, també amplià l'archiu en uns atres documents procedents de monasteris i feu la transcripció dels documents.		El que fon director de l'[[Archiu de la Corona d'Aragó]] (ACA), [[Carlos López Rodríguez]], des de l'any [[1998]] fins a [[2021]], comenta que [[Pròsper de Bofarull]], director del ACA entre els anys [[1814]] i [[1849]], no manipulà cap document i en canvi, es dedicà a ordenar, conservar, restaurar i inventariar tots els documents que estaven en un estat d'abandó, en pols i insectes. Ademés conseguí la cessió d'un edifici adequat, també amplià l'archiu en uns atres documents procedents de monasteris i feu la transcripció dels documents.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Lluísm: /* Cites */

2024-04-14T15:59:52Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 15:59 14 abr 2024
Llínea 26:		Llínea 26:
	== Cites ==		== Cites ==

	* El periòdic ''[[El Mundo]]'' publicà el dumenge, 8.9.2013, un artícul de [[Julio Martín Alarcón]] en un suplement titulat 'Crónica' a on parlava de Pròsper Bofarull, antic archiver del ACA ([[Archiu de la Corona d'Aragó]]) de sèu en la ciutat de [[Barcelona]]. L'artícul és molt interessant, trau a la llum pública la manipulació que est element feu dels principals documents valencians:		* El periòdic ''[[El Mundo]]'' publicà el dumenge, 8.9.2013, un artícul de Julio Martín Alarcón en un suplement titulat 'Crónica' a on parlava de Pròsper Bofarull, antic archiver del ACA ([[Archiu de la Corona d'Aragó]]) de sèu en la ciutat de [[Barcelona]]. L'artícul és molt interessant, trau a la llum pública la manipulació que est element feu dels principals documents valencians:

	{{Cita\|''El archivero que manipuló el mito catalán.		{{Cita\|''El archivero que manipuló el mito catalán.

Lluísm: /* Cites */

2024-04-14T15:59:39Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 15:59 14 abr 2024
Llínea 43:		Llínea 43:
	[[Archiu:Pdimun.jpg\|thumb\|250px\|Publicació del Diari El Mundo]]		[[Archiu:Pdimun.jpg\|thumb\|250px\|Publicació del Diari El Mundo]]

	* El periòdic ''[[El Mundo]]'' publicà el 21.9.2015, un atre artícul de [[Julio Martín Alarcón]] titulat ''El archivero catalán que manipuló los documentos de la Edad Media'', ací deixem un extracte:		* El periòdic ''[[El Mundo]]'' publicà el 21.9.2015, un atre artícul de Julio Martín Alarcón titulat ''El archivero catalán que manipuló los documentos de la Edad Media'', ací deixem un extracte:

	{{Cita\|''Las primeras piedras del nacionalismo se edificaron sobre una invención. La de Próspero de Bofarull i Mascaró, barcelonés y director del Archivo de la Corona de Aragón, que decidió, hacia 1847, reescribir el Llibre del Repartiment del Regne de València de la Edad Media con el objetivo de engrandecer y magnificar el papel que tuvieron los catalanes en la conquista del reino de Valencia de 1238. Próspero suprimió en su edición fácsímil del histórico volumen apellidos aragoneses, navarros y castellanos para darle más importancia numérica a los catalanes.''\|''El archivero catalán que manipuló los documentos de la Edad Media'', per [[Julio Martín Alarcón]] (''El Mundo'', 21.9.2015)}}		{{Cita\|''Las primeras piedras del nacionalismo se edificaron sobre una invención. La de Próspero de Bofarull i Mascaró, barcelonés y director del Archivo de la Corona de Aragón, que decidió, hacia 1847, reescribir el Llibre del Repartiment del Regne de València de la Edad Media con el objetivo de engrandecer y magnificar el papel que tuvieron los catalanes en la conquista del reino de Valencia de 1238. Próspero suprimió en su edición fácsímil del histórico volumen apellidos aragoneses, navarros y castellanos para darle más importancia numérica a los catalanes.''\|''El archivero catalán que manipuló los documentos de la Edad Media'', per Julio Martín Alarcón (''El Mundo'', 21.9.2015)}}

	== Controvèrsia ==		== Controvèrsia ==

Xavier: /* Enllaços externs */

2024-04-14T11:09:34Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 11:09 14 abr 2024
Llínea 59:		Llínea 59:
	[[Categoria:Biografies]]		[[Categoria:Biografies]]
	[[Categoria:Periodistes]]		[[Categoria:Periodistes]]
			[[Categoria:Periodistes espanyols]]
	[[Categoria:Escritors]]		[[Categoria:Escritors]]
			[[Categoria:Escritors espanyols]]

Xavier: /* Controvèrsia */

2024-04-14T11:08:25Z

Controvèrsia

← Revisió anterior		Revisió de 11:08 14 abr 2024
Llínea 49:		Llínea 49:
	== Controvèrsia ==		== Controvèrsia ==

	El que fon director de l'[[Archiu de la Corona d'Aragó]], [[Carlos López Rodríguez]], des de l'any [[1998]] fins a [[2021]], comenta que [[Pròsper de Bofarull]], director del ACA entre els anys [[1814]] i [[1849]], no manipulà cap document i en canvi, es dedicà a ordenar, conservar, restaurar i inventariar tots els documents que estaven en un estat d'abandó, en pols i insectes. Ademés conseguí la cessió d'un edifici adequat, també amplià l'archiu en uns atres documents procedents de monasteris i feu la transcripció dels documents.		El que fon director de l'[[Archiu de la Corona d'Aragó]] (ACA), [[Carlos López Rodríguez]], des de l'any [[1998]] fins a [[2021]], comenta que [[Pròsper de Bofarull]], director del ACA entre els anys [[1814]] i [[1849]], no manipulà cap document i en canvi, es dedicà a ordenar, conservar, restaurar i inventariar tots els documents que estaven en un estat d'abandó, en pols i insectes. Ademés conseguí la cessió d'un edifici adequat, també amplià l'archiu en uns atres documents procedents de monasteris i feu la transcripció dels documents.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier: /* Controvèrsia */

2024-04-14T11:08:06Z

Controvèrsia

← Revisió anterior		Revisió de 11:08 14 abr 2024
Llínea 49:		Llínea 49:
	== Controvèrsia ==		== Controvèrsia ==

	El que fon director de l'[[Archiu de la Corona d'Aragó]], [[Carlos López Rodríguez]], des de l'any [[1998]] fins a [[2021]], comenta que Pròsper de Bofarull, director del ACA entre els anys [[1814]] i [[1849]], no manipulà cap document i en canvi, es dedicà a ordenar, conservar, restaurar i inventariar tots els documents que estaven en un estat d'abandó, en pols i insectes. Ademés conseguí la cessió d'un edifici adequat, també amplià l'archiu en uns atres documents procedents de monasteris i feu la transcripció dels documents.		El que fon director de l'[[Archiu de la Corona d'Aragó]], [[Carlos López Rodríguez]], des de l'any [[1998]] fins a [[2021]], comenta que [[Pròsper de Bofarull]], director del ACA entre els anys [[1814]] i [[1849]], no manipulà cap document i en canvi, es dedicà a ordenar, conservar, restaurar i inventariar tots els documents que estaven en un estat d'abandó, en pols i insectes. Ademés conseguí la cessió d'un edifici adequat, també amplià l'archiu en uns atres documents procedents de monasteris i feu la transcripció dels documents.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier: /* Cites */

2024-04-14T11:07:37Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 11:07 14 abr 2024
Llínea 43:		Llínea 43:
	[[Archiu:Pdimun.jpg\|thumb\|250px\|Publicació del Diari El Mundo]]		[[Archiu:Pdimun.jpg\|thumb\|250px\|Publicació del Diari El Mundo]]

	* El periòdic ''[[El Mundo]]'' publicà el 21.9.2015, un atre artícul de Julio Martín Alarcón titulat ''El archivero catalán que manipuló los documentos de la Edad Media'', ací deixem un extracte:		* El periòdic ''[[El Mundo]]'' publicà el 21.9.2015, un atre artícul de [[Julio Martín Alarcón]] titulat ''El archivero catalán que manipuló los documentos de la Edad Media'', ací deixem un extracte:

	{{Cita\|''Las primeras piedras del nacionalismo se edificaron sobre una invención. La de Próspero de Bofarull i Mascaró, barcelonés y director del Archivo de la Corona de Aragón, que decidió, hacia 1847, reescribir el Llibre del Repartiment del Regne de València de la Edad Media con el objetivo de engrandecer y magnificar el papel que tuvieron los catalanes en la conquista del reino de Valencia de 1238. Próspero suprimió en su edición fácsímil del histórico volumen apellidos aragoneses, navarros y castellanos para darle más importancia numérica a los catalanes.''\|''El archivero catalán que manipuló los documentos de la Edad Media'', per [[Julio Martín Alarcón]] (''El Mundo'', 21.9.2015)}}		{{Cita\|''Las primeras piedras del nacionalismo se edificaron sobre una invención. La de Próspero de Bofarull i Mascaró, barcelonés y director del Archivo de la Corona de Aragón, que decidió, hacia 1847, reescribir el Llibre del Repartiment del Regne de València de la Edad Media con el objetivo de engrandecer y magnificar el papel que tuvieron los catalanes en la conquista del reino de Valencia de 1238. Próspero suprimió en su edición fácsímil del histórico volumen apellidos aragoneses, navarros y castellanos para darle más importancia numérica a los catalanes.''\|''El archivero catalán que manipuló los documentos de la Edad Media'', per [[Julio Martín Alarcón]] (''El Mundo'', 21.9.2015)}}

Xavier: /* Cites */

2024-04-14T11:07:00Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 11:07 14 abr 2024
Llínea 26:		Llínea 26:
	== Cites ==		== Cites ==

	* El periòdic ''[[El Mundo]]'' publicà el dumenge, 8.9.2013, un artícul de Julio Martín Alarcón en un suplement titulat 'Crónica' a on parlava de Pròsper Bofarull, antic archiver del ACA ([[Archiu de la Corona d'Aragó]]) de sèu en la ciutat de [[Barcelona]]. L'artícul és molt interessant, trau a la llum pública la manipulació que est element feu dels principals documents valencians:		* El periòdic ''[[El Mundo]]'' publicà el dumenge, 8.9.2013, un artícul de [[Julio Martín Alarcón]] en un suplement titulat 'Crónica' a on parlava de Pròsper Bofarull, antic archiver del ACA ([[Archiu de la Corona d'Aragó]]) de sèu en la ciutat de [[Barcelona]]. L'artícul és molt interessant, trau a la llum pública la manipulació que est element feu dels principals documents valencians:

	{{Cita\|''El archivero que manipuló el mito catalán.		{{Cita\|''El archivero que manipuló el mito catalán.

Xavier: /* Cites */

2023-12-04T19:35:12Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 19:35 4 dec 2023
Llínea 40:		Llínea 40:
	[...]		[...]
	Otro mito es el de la Senyera: En realidad era el emblema medieval de la Casa de la Corona de Aragón.''}}		Otro mito es el de la Senyera: En realidad era el emblema medieval de la Casa de la Corona de Aragón.''}}

			[[Archiu:Pdimun.jpg\|thumb\|250px\|Publicació del Diari El Mundo]]

	* El periòdic ''[[El Mundo]]'' publicà el 21.9.2015, un atre artícul de Julio Martín Alarcón titulat ''El archivero catalán que manipuló los documentos de la Edad Media'', ací deixem un extracte:		* El periòdic ''[[El Mundo]]'' publicà el 21.9.2015, un atre artícul de Julio Martín Alarcón titulat ''El archivero catalán que manipuló los documentos de la Edad Media'', ací deixem un extracte: