Julius Pokorny - Historial de revisions

Lluísm en 11:19 12 jul 2025

2025-07-12T11:19:53Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:19 12 jul 2025
Llínea 12:		Llínea 12:
	* [[1944]]: ''Altkeltische Dichtungen'' (''Poesía celta antigua'').		* [[1944]]: ''Altkeltische Dichtungen'' (''Poesía celta antigua'').
	* [[1958]]: [[Indogermanisches Etymologisches Wörterbuch]] (''Diccionari Etimológic [[Indoeuropeu]]'', que encara s'usa hui dia.		* [[1958]]: [[Indogermanisches Etymologisches Wörterbuch]] (''Diccionari Etimológic [[Indoeuropeu]]'', que encara s'usa hui dia.

	== Referències ==		== Referències ==
	{{referències}}		{{referències}}

Reval en 18:25 30 maig 2025

2025-05-30T18:25:33Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:25 30 maig 2025
Llínea 12:		Llínea 12:
	* [[1944]]: ''Altkeltische Dichtungen'' (''Poesía celta antigua'').		* [[1944]]: ''Altkeltische Dichtungen'' (''Poesía celta antigua'').
	* [[1958]]: [[Indogermanisches Etymologisches Wörterbuch]] (''Diccionari Etimológic [[Indoeuropeu]]'', que encara s'usa hui dia.		* [[1958]]: [[Indogermanisches Etymologisches Wörterbuch]] (''Diccionari Etimológic [[Indoeuropeu]]'', que encara s'usa hui dia.

	== Referències ==		== Referències ==
	{{referències}}		{{referències}}

Lluísm en 19:39 11 dec 2024

2024-12-11T19:39:41Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:39 11 dec 2024
Llínea 12:		Llínea 12:
	* [[1944]]: ''Altkeltische Dichtungen'' (''Poesía celta antigua'').		* [[1944]]: ''Altkeltische Dichtungen'' (''Poesía celta antigua'').
	* [[1958]]: [[Indogermanisches Etymologisches Wörterbuch]] (''Diccionari Etimológic [[Indoeuropeu]]'', que encara s'usa hui dia.		* [[1958]]: [[Indogermanisches Etymologisches Wörterbuch]] (''Diccionari Etimológic [[Indoeuropeu]]'', que encara s'usa hui dia.

	== Referències ==		== Referències ==
	{{referències}}		{{referències}}

Jose2 en 08:53 11 nov 2024

2024-11-11T08:53:35Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:53 11 nov 2024
Llínea 12:		Llínea 12:
	* [[1944]]: ''Altkeltische Dichtungen'' (''Poesía celta antigua'').		* [[1944]]: ''Altkeltische Dichtungen'' (''Poesía celta antigua'').
	* [[1958]]: [[Indogermanisches Etymologisches Wörterbuch]] (''Diccionari Etimológic [[Indoeuropeu]]'', que encara s'usa hui dia.		* [[1958]]: [[Indogermanisches Etymologisches Wörterbuch]] (''Diccionari Etimológic [[Indoeuropeu]]'', que encara s'usa hui dia.

	== Referències ==		== Referències ==
	{{referències}}		{{referències}}
Llínea 19:		Llínea 19:
	* {{de}}{{en}} [http://www.koeblergerhard.de/idgwbhin.html Indogermanisches etymologisches Wörterbuch], de Julius Pokorny,		* {{de}}{{en}} [http://www.koeblergerhard.de/idgwbhin.html Indogermanisches etymologisches Wörterbuch], de Julius Pokorny,
	* {{de}}{{en}} [http://starling.rinet.ru/downl.php?lan=en#dict Indogermanisches Wörterbuch], de Gerhard Köbler,		* {{de}}{{en}} [http://starling.rinet.ru/downl.php?lan=en#dict Indogermanisches Wörterbuch], de Gerhard Köbler,
	*[http://volny.cz/enelen/pok.htm Bibliografia de les publicacions científiques de Julius Pokorny].		* [http://volny.cz/enelen/pok.htm Bibliografia de les publicacions científiques de Julius Pokorny]

	[[Categoria:Biografies]]		[[Categoria:Biografies]]

Lluísm en 10:23 18 jul 2023

2023-07-18T10:23:26Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:23 18 jul 2023
Llínea 2:		Llínea 2:

	== Biografia ==		== Biografia ==
	Naixqué en [[Praga]], llavors part de l'[[imperi austro-hongarés]], i estudià en l'[[Universitat de Viena]], a on també ensenyà des de [[1913]] fins a [[1920]]. En [[març]] de [[1916]] mantingué correspondència en [[Roger Casement]] quan estigué en Berlín.<ref>Reinhard R. Doerries, ''Prelude to the Easter Rising: Sir Roger Casement in Imperial Germany'', Frank Cass, London & Portland 2000, p. 189,</ref>		Naixqué en [[Praga]], llavors part de l'[[imperi austro-hongarés]], i estudià en l'[[Universitat de Viena]], a on també ensenyà des de l'any [[1913]] fins a [[1920]]. En [[març]] de [[1916]] mantingué correspondència en [[Roger Casement]] quan estigué en Berlín.<ref>Reinhard R. Doerries, ''Prelude to the Easter Rising: Sir Roger Casement in Imperial Germany'', Frank Cass, London & Portland 2000, p. 189,</ref>

	De [[1920]] a [[1935]], ocupà la càtedra de [[filologia celta]] en la [[Universitat Friedrich Wilhelm]] de [[Berlin]] en substitució de [[Kuno Meyer]], adés que els [[nazi]]s descobriren que, a pesar de ser [[nacionalisme alemà\|nacionalista alemà]] i que havia estat batejat com a [[catòlic]], era d'ascendència judeua.<ref>[http://www.fourcourtspress.ie/product.php?intproductid=592 Julius Pokorny]</ref> Fon l'editor de l'important revista [[Zeitschrift für celtische Philologie]] adés de la [[Segona Guerra Mundial]] ([[1921]]-[[1938]]) i fon responsable de la seua reactivació despuix ([[1954]]-[[1967]]).		De [[1920]] a [[1935]], ocupà la càtedra de [[filologia celta]] en la [[Universitat Friedrich Wilhelm]] de [[Berlin]] en substitució de [[Kuno Meyer]], adés que els [[nazi]]s descobriren que, a pesar de ser [[nacionalisme alemà\|nacionalista alemà]] i que havia estat batejat com a [[catòlic]], era d'ascendència judeua.<ref>[http://www.fourcourtspress.ie/product.php?intproductid=592 Julius Pokorny]</ref> Fon l'editor de l'important revista [[Zeitschrift für celtische Philologie]] adés de la [[Segona Guerra Mundial]] ([[1921]]-[[1938]]) i fon responsable de la seua reactivació despuix ([[1954]]-[[1967]]).

	Fon suspés en la seua càtedra en [[1933]], en marc per la [[Llei per a la Restauració del Servici Civil Professional]] aprovada pels nazis a causa del seu ascendent [[judeu]]. Per insistència del president [[Paul von Hindenburg]], qui havia firmat el proyecte de llei, fon reincorporat este mateix any baix exenció per ad aquells que havien portat l'uniforme alemà o dels seus aliats en la [[Primera Guerra Mundial]]. En [[1935]], fon acomodat definitivament baix les disposicions de les racistes [[Lleis de Nuremberc]]. Seguí vivint més o menys obertament en Berlin almenys fins a [[1939]], pero vixqué una existència semiclandestina des de [[1940]]. Escapà a [[Suïssa]] en [[1943]],<ref>Keogh p. 103</ref> a on va ensenyar durant uns anys en l'[[Universitat de Berna]] i en l'[[Universitat de Zurich]] fins a la seua [[jubilació]] en [[1959]]. En [[1954]], rebrà el títul honorari de càtedra en la [[Universitat Ludwig Maximilian]] de [[Munich]], a on fon professor de temps parcial en [[1956]] i novament des de [[1960]] fins a [[1965]]. Morí en [[Zurich]] en [[1970]] casi tres semanes en acabant de ser atropellat per un [[tramvia]], no molt llunt de sa casa.		Fon suspés en la seua càtedra en [[1933]], en marc per la [[Llei per a la Restauració del Servici Civil Professional]] aprovada pels nazis a causa del seu ascendent [[judeu]]. Per insistència del president [[Paul von Hindenburg]], qui havia firmat el proyecte de llei, fon reincorporat este mateix any baix exenció per ad aquells que havien portat l'uniforme alemà o dels seus aliats en la [[Primera Guerra Mundial]]. En l'any [[1935]], fon acomodat definitivament baix les disposicions de les racistes [[Lleis de Nuremberc]]. Seguí vivint més o menys obertament en Berlin almenys fins a [[1939]], pero vixqué una existència semiclandestina des de [[1940]]. Escapà a [[Suïssa]] en [[1943]],<ref>Keogh p. 103</ref> a on va ensenyar durant uns anys en l'[[Universitat de Berna]] i en l'[[Universitat de Zurich]] fins a la seua [[jubilació]] en [[1959]]. En [[1954]], rebrà el títul honorari de càtedra en la [[Universitat Ludwig Maximilian]] de [[Munich]], a on fon professor de temps parcial en [[1956]] i novament des de [[1960]] fins a [[1965]]. Morí en [[Zurich]] en [[1970]] casi tres semanes en acabant de ser atropellat per un [[tramvia]], no molt llunt de sa casa.

	== Obres ==		== Obres ==

Jose2 en 13:26 29 nov 2022

2022-11-29T13:26:12Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:26 29 nov 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Julius Pokorny''' ([[12 de juny]] de [[1887]] - [[8 d'abril]] de [[1970]]) va ser un estudiós de les [[llengües celtes]], especialment el [[gaèlic irlandés]], i un defensor del [[nacionalisme irlandés]].		'''Julius Pokorny''' ([[12 de juny]] de [[1887]] - † [[8 d'abril]] de [[1970]]) va ser un estudiós de les [[llengües celtes]], especialment el [[gaèlic irlandés]], i un defensor del [[nacionalisme irlandés]].

	== Biografia ==		== Biografia ==

Valencian: Text reemplaça - 'Vínculs externs' a 'Enllaços externs'

2022-06-28T16:26:17Z

Text reemplaça - 'Vínculs externs' a 'Enllaços externs'

← Revisió anterior		Revisió de 16:26 28 jun 2022
Llínea 16:		Llínea 16:
	{{referències}}		{{referències}}

	== ~~Vínculs~~ externs ==		== Enllaços externs ==
	* {{de}}{{en}} [http://www.koeblergerhard.de/idgwbhin.html Indogermanisches etymologisches Wörterbuch], de Julius Pokorny,		* {{de}}{{en}} [http://www.koeblergerhard.de/idgwbhin.html Indogermanisches etymologisches Wörterbuch], de Julius Pokorny,
	* {{de}}{{en}} [http://starling.rinet.ru/downl.php?lan=en#dict Indogermanisches Wörterbuch], de Gerhard Köbler,		* {{de}}{{en}} [http://starling.rinet.ru/downl.php?lan=en#dict Indogermanisches Wörterbuch], de Gerhard Köbler,

Coca antoñina: /* Biografia */

2022-06-18T17:15:58Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 17:15 18 jun 2022
Llínea 6:		Llínea 6:
	De [[1920]] a [[1935]], ocupà la càtedra de [[filologia celta]] en la [[Universitat Friedrich Wilhelm]] de [[Berlin]] en substitució de [[Kuno Meyer]], adés que els [[nazi]]s descobriren que, a pesar de ser [[nacionalisme alemà\|nacionalista alemà]] i que havia estat batejat com a [[catòlic]], era d'ascendència judeua.<ref>[http://www.fourcourtspress.ie/product.php?intproductid=592 Julius Pokorny]</ref> Fon l'editor de l'important revista [[Zeitschrift für celtische Philologie]] adés de la [[Segona Guerra Mundial]] ([[1921]]-[[1938]]) i fon responsable de la seua reactivació despuix ([[1954]]-[[1967]]).		De [[1920]] a [[1935]], ocupà la càtedra de [[filologia celta]] en la [[Universitat Friedrich Wilhelm]] de [[Berlin]] en substitució de [[Kuno Meyer]], adés que els [[nazi]]s descobriren que, a pesar de ser [[nacionalisme alemà\|nacionalista alemà]] i que havia estat batejat com a [[catòlic]], era d'ascendència judeua.<ref>[http://www.fourcourtspress.ie/product.php?intproductid=592 Julius Pokorny]</ref> Fon l'editor de l'important revista [[Zeitschrift für celtische Philologie]] adés de la [[Segona Guerra Mundial]] ([[1921]]-[[1938]]) i fon responsable de la seua reactivació despuix ([[1954]]-[[1967]]).

	Fon suspés en la seua càtedra en [[1933]], en marc per la [[Llei per a la Restauració del Servici Civil Professional]] aprovada pels nazis a causa del seu ascendent [[~~jueu~~]]. Per insistència del president [[Paul von Hindenburg]], qui havia firmat el proyecte de llei, fon reincorporat este mateix any baix exenció per ad aquells que havien portat l'uniforme alemà o dels seus aliats en la [[Primera Guerra Mundial]]. En [[1935]], fon acomodat definitivament baix les disposicions de les racistes [[Lleis de Nuremberc]]. Seguí vivint més o menys obertament en Berlin almenys fins a [[1939]], pero vixqué una existència semiclandestina des de [[1940]]. Escapà a [[Suïssa]] en [[1943]],<ref>Keogh p. 103</ref> a on va ensenyar durant uns anys en l'[[Universitat de Berna]] i en l'[[Universitat de Zurich]] fins a la seua [[jubilació]] en [[1959]]. En [[1954]], rebrà el títul honorari de càtedra en la [[Universitat Ludwig Maximilian]] de [[Munich]], a on fon professor de temps parcial en [[1956]] i novament des de [[1960]] fins a [[1965]]. Morí en [[Zurich]] en [[1970]] casi tres semanes en acabant de ser atropellat per un [[tramvia]], no molt llunt de sa casa.		Fon suspés en la seua càtedra en [[1933]], en marc per la [[Llei per a la Restauració del Servici Civil Professional]] aprovada pels nazis a causa del seu ascendent [[judeu]]. Per insistència del president [[Paul von Hindenburg]], qui havia firmat el proyecte de llei, fon reincorporat este mateix any baix exenció per ad aquells que havien portat l'uniforme alemà o dels seus aliats en la [[Primera Guerra Mundial]]. En [[1935]], fon acomodat definitivament baix les disposicions de les racistes [[Lleis de Nuremberc]]. Seguí vivint més o menys obertament en Berlin almenys fins a [[1939]], pero vixqué una existència semiclandestina des de [[1940]]. Escapà a [[Suïssa]] en [[1943]],<ref>Keogh p. 103</ref> a on va ensenyar durant uns anys en l'[[Universitat de Berna]] i en l'[[Universitat de Zurich]] fins a la seua [[jubilació]] en [[1959]]. En [[1954]], rebrà el títul honorari de càtedra en la [[Universitat Ludwig Maximilian]] de [[Munich]], a on fon professor de temps parcial en [[1956]] i novament des de [[1960]] fins a [[1965]]. Morí en [[Zurich]] en [[1970]] casi tres semanes en acabant de ser atropellat per un [[tramvia]], no molt llunt de sa casa.

	== Obres ==		== Obres ==

Jose2 en 09:23 25 jun 2021

2021-06-25T09:23:25Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:23 25 jun 2021
Llínea 21:		Llínea 21:
	*[http://volny.cz/enelen/pok.htm Bibliografia de les publicacions científiques de Julius Pokorny].		*[http://volny.cz/enelen/pok.htm Bibliografia de les publicacions científiques de Julius Pokorny].

			[[Categoria:Biografies]]
	[[Categoria:Filòlecs]]		[[Categoria:Filòlecs]]
	[[Categoria:Checs]]		[[Categoria:Checs]]
	[[Categoria:Judeus]]		[[Categoria:Judeus]]
	[[Categoria:Llengües celtes]]		[[Categoria:Llengües celtes]]

Jose2: /* Obres */

2017-05-28T12:24:04Z

Obres

← Revisió anterior		Revisió de 12:24 28 maig 2017
Llínea 9:		Llínea 9:

	== Obres ==		== Obres ==
	* 1925: ''Altirische Grammatik'' (''Gramática del irlandés antiguo)''.		* [[1925]]: ''Altirische Grammatik'' (''Gramática del irlandés antiguo)''.
	* 1944: ''Altkeltische Dichtungen'' (''Poesía celta antigua'').		* [[1944]]: ''Altkeltische Dichtungen'' (''Poesía celta antigua'').
	* 1958: [[Indogermanisches Etymologisches Wörterbuch]] (''Diccionari Etimológic [[Indoeuropeu]]'', que encara s'usa hui dia.		* [[1958]]: [[Indogermanisches Etymologisches Wörterbuch]] (''Diccionari Etimológic [[Indoeuropeu]]'', que encara s'usa hui dia.

	== Referències ==		== Referències ==