Khensekhemuneb - Historial de revisions

Lluísm en 11:39 7 nov 2025

2025-11-07T11:39:12Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:39 7 nov 2025
Llínea 25:		Llínea 25:
	El temple, construït de [[rajola]] i no de granit, té una estructura similar al de Sahure igualment en un santuari. Al sur de la piràmide hi havia una piràmide subsidiària provablement la de [[Khentkaus II]], d'uns 15 metros d'altura. De les inscripcions es diu que fon mare de dos reis, segurament referit a [[Neferefre]] i [[Niuserre]].		El temple, construït de [[rajola]] i no de granit, té una estructura similar al de Sahure igualment en un santuari. Al sur de la piràmide hi havia una piràmide subsidiària provablement la de [[Khentkaus II]], d'uns 15 metros d'altura. De les inscripcions es diu que fon mare de dos reis, segurament referit a [[Neferefre]] i [[Niuserre]].

	El va succeir [[Shepsekare]].		El va succeir [[Shepsekare]].

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 11:39 7 nov 2025

2025-11-07T11:39:05Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:39 7 nov 2025
Llínea 43:		Llínea 43:
	* Watterson, Barbara (1997). The Egyptians. The Peoples of Africa. Oxford, UK: Blackwell Publishing. ISBN 978-0-631-21195-2		* Watterson, Barbara (1997). The Egyptians. The Peoples of Africa. Oxford, UK: Blackwell Publishing. ISBN 978-0-631-21195-2
	* Page, et al, Willie (2005). Encyclopedia of African history and culture (en anglés). Nueva York, Estados Unidos: Facts On File. ISBN 9780816052707. OCLC 647901896		* Page, et al, Willie (2005). Encyclopedia of African history and culture (en anglés). Nueva York, Estados Unidos: Facts On File. ISBN 9780816052707. OCLC 647901896
	* Thomas Schneider (2002). Lexikon der Pharaonen. Albatros, Dusseldorf. ISBN 3-491-96053-3		* Thomas Schneider (2002). Lexikon der Pharaonen. Albatros, Dusseldorf. ISBN 3-491-96053-3

	[[Categoria:Història]]		[[Categoria:Història]]

Lluísm en 11:38 7 nov 2025

2025-11-07T11:38:56Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:38 7 nov 2025
Llínea 23:		Llínea 23:
	Primer es va fer una piràmide escalonada de 6 escalons despuix aumentats a 8, intentant arribar als 70 metros i es va posar una pedra fina calcarea damunt per fer una piràmide de cares llises, pero el revestiment no es va acabar. L'entrada portava a una cambra i despuix seguia fins a la cambra funerària.		Primer es va fer una piràmide escalonada de 6 escalons despuix aumentats a 8, intentant arribar als 70 metros i es va posar una pedra fina calcarea damunt per fer una piràmide de cares llises, pero el revestiment no es va acabar. L'entrada portava a una cambra i despuix seguia fins a la cambra funerària.

	El temple, construït de [[rajola]] i no de granit, té una estructura similar al de Sahure igualment en un santuari. Al sur de la piràmide hi havia una piràmide subsidiària provablement la de [[Khentkaus II]], d'uns 15 metros d'altura. De les inscripcions es diu que fon mare de dos reis, segurament referit a [[Neferefre]] i [[Niuserre]].		El temple, construït de [[rajola]] i no de granit, té una estructura similar al de Sahure igualment en un santuari. Al sur de la piràmide hi havia una piràmide subsidiària provablement la de [[Khentkaus II]], d'uns 15 metros d'altura. De les inscripcions es diu que fon mare de dos reis, segurament referit a [[Neferefre]] i [[Niuserre]].

	El va succeir [[Shepsekare]].		El va succeir [[Shepsekare]].

Lluísm en 08:55 7 nov 2025

2025-11-07T08:55:09Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:55 7 nov 2025
Llínea 25:		Llínea 25:
	El temple, construït de [[rajola]] i no de granit, té una estructura similar al de Sahure igualment en un santuari. Al sur de la piràmide hi havia una piràmide subsidiària provablement la de [[Khentkaus II]], d'uns 15 metros d'altura. De les inscripcions es diu que fon mare de dos reis, segurament referit a [[Neferefre]] i [[Niuserre]].		El temple, construït de [[rajola]] i no de granit, té una estructura similar al de Sahure igualment en un santuari. Al sur de la piràmide hi havia una piràmide subsidiària provablement la de [[Khentkaus II]], d'uns 15 metros d'altura. De les inscripcions es diu que fon mare de dos reis, segurament referit a [[Neferefre]] i [[Niuserre]].

	El va succeir [[Shepsekare]].		El va succeir [[Shepsekare]].

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 08:55 7 nov 2025

2025-11-07T08:55:04Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:55 7 nov 2025
Llínea 25:		Llínea 25:
	El temple, construït de [[rajola]] i no de granit, té una estructura similar al de Sahure igualment en un santuari. Al sur de la piràmide hi havia una piràmide subsidiària provablement la de [[Khentkaus II]], d'uns 15 metros d'altura. De les inscripcions es diu que fon mare de dos reis, segurament referit a [[Neferefre]] i [[Niuserre]].		El temple, construït de [[rajola]] i no de granit, té una estructura similar al de Sahure igualment en un santuari. Al sur de la piràmide hi havia una piràmide subsidiària provablement la de [[Khentkaus II]], d'uns 15 metros d'altura. De les inscripcions es diu que fon mare de dos reis, segurament referit a [[Neferefre]] i [[Niuserre]].

	El va succeir [[Shepsekare]].		El va succeir [[Shepsekare]].

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 08:54 7 nov 2025

2025-11-07T08:54:59Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:54 7 nov 2025
Llínea 25:		Llínea 25:
	El temple, construït de [[rajola]] i no de granit, té una estructura similar al de Sahure igualment en un santuari. Al sur de la piràmide hi havia una piràmide subsidiària provablement la de [[Khentkaus II]], d'uns 15 metros d'altura. De les inscripcions es diu que fon mare de dos reis, segurament referit a [[Neferefre]] i [[Niuserre]].		El temple, construït de [[rajola]] i no de granit, té una estructura similar al de Sahure igualment en un santuari. Al sur de la piràmide hi havia una piràmide subsidiària provablement la de [[Khentkaus II]], d'uns 15 metros d'altura. De les inscripcions es diu que fon mare de dos reis, segurament referit a [[Neferefre]] i [[Niuserre]].

	El va succeir [[Shepsekare]].		El va succeir [[Shepsekare]].

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm: Pàgina nova, en el contingut: «Piràmide de Nefererkare '''Khensekhemuneb''' o també '''Nefererkare''', fon un faraó de la dinastia V de l'An…»

2025-11-07T08:54:52Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Piràmide de Nefererkare '''Khensekhemuneb''' o també '''Nefererkare''', fon un faraó de la dinastia V de l'An…»

Pàgina nova

[[File:Neferirkare.jpg|thumb|250px|Piràmide de Nefererkare]]

'''Khensekhemuneb''' o també '''Nefererkare''', fon un [[faraó]] de la [[dinastia V]] de l'[[Antic Egipte]] que va governar des de l'any 2380 a. C. a l'any 2360 a. C.

Fon fill d'[[Userkaf]] i germà i successor de [[Sahure]]. Es va casar en Khentkaus II (o III) i els seus fills foren provablement [[Neferefre-Isi]] i [[Niuserre-Ini]].

El seu nom d'Horus fon Userkhau; el seu nom nebti fon Khaiemnebti o Khensekhemuneb o Userkhaunebti; el seu nom d'Horus d'or fon Sekhemunebu; el seu nom nesut-biti fon Neferirkara; el seu nom Sa Ra fon Kakai.

[[Manethó]] li diu Neferqueres. El seu nom es transcriu també com Nefererkara. És l'últim faraó nomenat en la pedra de Palermo.

No se sap quant de temps va governar perque el [[Papir de Torí]] està deteriorat en este punt i la pedra de Palermo també està trencada, pero nomena 5 cens de ramats lo que donaria més d'11 anys. La pedra de Palermo es va fer durant el seu regnat i la llista es deu de tancar en la seua mort.

En la seua política no va fer molts canvis. Les donacions als temples varen seguir aixina com les exencions fiscals. Els temples més beneficiats foren els d'Heliòpolis, Pe i Nekheb. Es conserven restants dels archius reals en unes detallades taules en llistes mensuals, registres d'obligacions per la custòdia dels temples, per les ofrenes, horaris de sacrificis, edictes reals, i d'atres incloent inventaris dels temples peça a peça, que eren inspeccionats una vegada al mes.

La classe sacerdotal va aumentar la seua importància i el Sacerdot Màxim era el cap de totes les funcions divines despuix del faraó, si be este càrrec encara el retenia el faraó per mig d'un fill o algú pròxim (el seu visir normalment). També aumenten poder els funcionaris provincials i els de la cort, lo que s'evidencia en la major riquea de les seues tombes. Un tribunal especial de justícia per als nobles va ser creat al sorgir litigis que abans no existien; els seus membres eren tots nobles i el tribunal es nomenà "Tribunal del deu gran". El palau té una administració complexa, en decenes de funcionaris dirigits pel juge intendent de palau, el canceller de palau, el canceller civil i el canceller sagrat; l'administració de palau s'equipara a la d'una de les províncies.

La noblea està formada per prínceps, és dir parents del faraó o pròxims i els funcionaris civils en títuls donats pel faraó com per eixemple "Primer despuix del rei", "amic", "favorit";

Dels terrenys donats als temples s'obtenien productes que anaven destinats a la institució Ra-she-Kakai (la boca de l'heretat de Kakai) des de la qual una vegada al més es distribuïen al temple solar i eren usats en bona part per ofrenes i sacrificis pel mateix temple o pel temple mortuori del faraó; el consum anual era d'unes 8.000 aus i 365 bous i això només pel cult d'un sol faraó pero simultàneament es fea el cult de diversos faraons.

La seua tomba està en Abusir; en el temple funerari s'han trobat [[Papir|papirs]] i sagells que donen idea del funcionament de l'administració (els nomenats Papirs d'Abusir). El cult al faraó encara estava viu durant la dinastia VI. La piràmide es similar a la de Sahure i es va dir "La piràmide de l'esperit de Ba".

Primer es va fer una piràmide escalonada de 6 escalons despuix aumentats a 8, intentant arribar als 70 metros i es va posar una pedra fina calcarea damunt per fer una piràmide de cares llises, pero el revestiment no es va acabar. L'entrada portava a una cambra i despuix seguia fins a la cambra funerària.

El temple, construït de [[rajola]] i no de granit, té una estructura similar al de Sahure igualment en un santuari. Al sur de la piràmide hi havia una piràmide subsidiària provablement la de [[Khentkaus II]], d'uns 15 metros d'altura. De les inscripcions es diu que fon mare de dos reis, segurament referit a [[Neferefre]] i [[Niuserre]].

El va succeir [[Shepsekare]].

== Referències ==

* Collier, Mark; Dodson, Aidan; Hamernik, Gottfried (2010). «P. BM EA 10052, Anthony Harris, and Queen Tyti». The Journal of Egyptian Archaeology 96: 242-247. ISSN 0307-5133. doi:10.1177/030751331009600119
* de Buck, A. (December 1937). «The Judicial Papyrus of Turin». The Journal of Egyptian Archaeology 23 (2): 153-154. doi:10.2307/3854420
* [https://www.ucl.ac.uk/museums-static/digitalegypt//chronology/kingneferefre.html Digital Egypt for Universities]
* Goedicke, Hans (December 1963). «Was Magic Used in the Harem Conspiracy against Ramesses III? (P.Rollin and P.Lee)». The Journal of Egyptian Archaeology 49: 71-92. doi:10.2307/3855702
* [http://www.egiptomania.com/historia/neferefra.htm Neferefra, en egiptomania.com]

== Bibliografia ==
* Ancient Egyptian literature: a book of readings (en [[anglés]]). University of California Press. 1973-1980. ISBN 0-520-09443-3. OCLC 705628
* Dodson, Aidan and Hilton, Dyan. The Complete Royal Families of Ancient Egypt. Thames & Hudson. 2004. ISBN 0-500-05128-3
* Harris, James E.; Weeks, Kent R. (1973). X-Raying the Pharaohs (Hardback edición). London: Macdonald and Company (Publishers) ISBN 0356043703
* Hawass, Zahi; Saleem, Sahar N. (2016). Scanning the Pharaohs : CT Imaging of the New Kingdom Royal Mummies (Hardback edición). New York: The American University in Cairo Press. ISBN 978-977-416-673-0
* Historia Universal, El Egipto Faraónico. ISBN 950-782-586-X
* Watterson, Barbara (1997). The Egyptians. The Peoples of Africa. Oxford, UK: Blackwell Publishing. ISBN 978-0-631-21195-2
* Page, et al, Willie (2005). Encyclopedia of African history and culture (en anglés). Nueva York, Estados Unidos: Facts On File. ISBN 9780816052707. OCLC 647901896
* Thomas Schneider (2002). Lexikon der Pharaonen. Albatros, Dusseldorf. ISBN 3-491-96053-3

[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Antic Egipte]]
[[Categoria:Faraons]]
[[Categoria:Faraons de la dinastia V]]