Kigali - Historial de revisions

Lluísm en 19:28 28 dec 2025

2025-12-28T19:28:37Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:28 28 dec 2025
Llínea 28:		Llínea 28:

	La ciutat va perdre una gran part de la seua població durant el genocidi de [[1994]], inclosos els assessinats i els que varen fugir als països veïns. A partir de [[1995]], l'economia va començar a recuperar-se i un gran número de refugiats tutsi de llarc determini varen retornar d'Uganda. Molts d'estos refugiats es varen assentar en Kigali i atres àrees urbanes, per la dificultat d'obtindre terres en atres parts del país. Este fenomen, junt en una alta taxa de natalitat i una major migració de les zones rurals a les urbanes, varen significar que Kigali recuperara el seu tamany anterior en prou rapidea, començant a créixer inclús més ràpit que abans. La població va superar els 600.000 habitants en [[2002]], i en el cens de 2012 casi s'havia duplicat a 1,13 millons, encara que açò es va deure en part a que s'havien ampliat els llímits administratius de la ciutat.		La ciutat va perdre una gran part de la seua població durant el genocidi de [[1994]], inclosos els assessinats i els que varen fugir als països veïns. A partir de [[1995]], l'economia va començar a recuperar-se i un gran número de refugiats tutsi de llarc determini varen retornar d'Uganda. Molts d'estos refugiats es varen assentar en Kigali i atres àrees urbanes, per la dificultat d'obtindre terres en atres parts del país. Este fenomen, junt en una alta taxa de natalitat i una major migració de les zones rurals a les urbanes, varen significar que Kigali recuperara el seu tamany anterior en prou rapidea, començant a créixer inclús més ràpit que abans. La població va superar els 600.000 habitants en [[2002]], i en el cens de 2012 casi s'havia duplicat a 1,13 millons, encara que açò es va deure en part a que s'havien ampliat els llímits administratius de la ciutat.

	== Referències ==		== Referències ==
	* [https://data.worldbank.org/indicator/SP.POP.TOTL?locations=RW Banco Mundial Estudio de la Pobreza en Ruanda]		* [https://data.worldbank.org/indicator/SP.POP.TOTL?locations=RW Banco Mundial Estudio de la Pobreza en Ruanda]

Jose2 en 11:47 11 abr 2025

2025-04-11T11:47:39Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:47 11 abr 2025
Llínea 27:		Llínea 27:
	En el moment de l'independència en 1962, Kigali tenia 6.000 habitants, principalment aquells associats en la residència colonial belga. Va créixer considerablement despuix de ser nomenada capital de la nació independent, encara que va seguir sent una ciutat relativament chicoteta fins a la [[década de 1970]] per les polítiques governamentals que restringien la migració de les zones rurals a les urbanes. La població va aplegar a 115.000 en [[1978]] y a 235.000 en [[1991]].		En el moment de l'independència en 1962, Kigali tenia 6.000 habitants, principalment aquells associats en la residència colonial belga. Va créixer considerablement despuix de ser nomenada capital de la nació independent, encara que va seguir sent una ciutat relativament chicoteta fins a la [[década de 1970]] per les polítiques governamentals que restringien la migració de les zones rurals a les urbanes. La població va aplegar a 115.000 en [[1978]] y a 235.000 en [[1991]].

	La ciutat va perdre una gran part de la seua població durant el genocidi de [[1994]], inclosos els assessinats i els que varen fugir als països veïns. A partir de [[1995]], l'economia va començar a recuperar-se i un gran número de refugiats tutsi de llarc determini varen retornar d'Uganda. Molts d'estos refugiats es varen assentar en Kigali i atres àrees urbanes, per la dificultat d'obtindre terres en atres parts del país. Este fenomen, junt en una alta taxa de natalitat i una major migració de les zones rurals a les urbanes, varen significar que Kigali recuperara el seu tamany anterior en prou rapidea, començant a créixer inclús més ràpit que abans. La població va superar els 600.000 habitants en [[2002]], i en el cens de 2012 casi s'havia duplicat a 1,13 millons, encara que açò es va deure en part a que s'havien ampliat els llímits administratius de la ciutat.		La ciutat va perdre una gran part de la seua població durant el genocidi de [[1994]], inclosos els assessinats i els que varen fugir als països veïns. A partir de [[1995]], l'economia va començar a recuperar-se i un gran número de refugiats tutsi de llarc determini varen retornar d'Uganda. Molts d'estos refugiats es varen assentar en Kigali i atres àrees urbanes, per la dificultat d'obtindre terres en atres parts del país. Este fenomen, junt en una alta taxa de natalitat i una major migració de les zones rurals a les urbanes, varen significar que Kigali recuperara el seu tamany anterior en prou rapidea, començant a créixer inclús més ràpit que abans. La població va superar els 600.000 habitants en [[2002]], i en el cens de 2012 casi s'havia duplicat a 1,13 millons, encara que açò es va deure en part a que s'havien ampliat els llímits administratius de la ciutat.

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2 en 11:54 3 set 2024

2024-09-03T11:54:40Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:54 3 set 2024
Llínea 27:		Llínea 27:
	En el moment de l'independència en 1962, Kigali tenia 6.000 habitants, principalment aquells associats en la residència colonial belga. Va créixer considerablement despuix de ser nomenada capital de la nació independent, encara que va seguir sent una ciutat relativament chicoteta fins a la [[década de 1970]] per les polítiques governamentals que restringien la migració de les zones rurals a les urbanes. La població va aplegar a 115.000 en [[1978]] y a 235.000 en [[1991]].		En el moment de l'independència en 1962, Kigali tenia 6.000 habitants, principalment aquells associats en la residència colonial belga. Va créixer considerablement despuix de ser nomenada capital de la nació independent, encara que va seguir sent una ciutat relativament chicoteta fins a la [[década de 1970]] per les polítiques governamentals que restringien la migració de les zones rurals a les urbanes. La població va aplegar a 115.000 en [[1978]] y a 235.000 en [[1991]].

	La ciutat va perdre una gran part de la seua població durant el genocidi de [[1994]], inclosos els assessinats i els que varen fugir als països veïns. A partir de [[1995]], l'economia va començar a recuperar-se i un gran número de refugiats tutsi de llarc determini varen retornar d'Uganda. Molts d'estos refugiats es varen assentar en Kigali i atres àrees urbanes, per la dificultat d'obtindre terres en atres parts del país. Este fenomen, junt en una alta taxa de natalitat i una major migració de les zones rurals a les urbanes, varen significar que Kigali recuperara el seu tamany anterior en prou rapidea, començant a créixer inclús més ràpit que abans. La població va superar els 600.000 habitants en [[2002]], i en el cens de 2012 casi s'havia duplicat a 1,13 millons, encara que açò es va deure en part a que s'havien ampliat els llímits administratius de la ciutat.		La ciutat va perdre una gran part de la seua població durant el genocidi de [[1994]], inclosos els assessinats i els que varen fugir als països veïns. A partir de [[1995]], l'economia va començar a recuperar-se i un gran número de refugiats tutsi de llarc determini varen retornar d'Uganda. Molts d'estos refugiats es varen assentar en Kigali i atres àrees urbanes, per la dificultat d'obtindre terres en atres parts del país. Este fenomen, junt en una alta taxa de natalitat i una major migració de les zones rurals a les urbanes, varen significar que Kigali recuperara el seu tamany anterior en prou rapidea, començant a créixer inclús més ràpit que abans. La població va superar els 600.000 habitants en [[2002]], i en el cens de 2012 casi s'havia duplicat a 1,13 millons, encara que açò es va deure en part a que s'havien ampliat els llímits administratius de la ciutat.

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2 en 07:17 9 abr 2024

2024-04-09T07:17:36Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:17 9 abr 2024
Llínea 27:		Llínea 27:
	En el moment de l'independència en 1962, Kigali tenia 6.000 habitants, principalment aquells associats en la residència colonial belga. Va créixer considerablement despuix de ser nomenada capital de la nació independent, encara que va seguir sent una ciutat relativament chicoteta fins a la [[década de 1970]] per les polítiques governamentals que restringien la migració de les zones rurals a les urbanes. La població va aplegar a 115.000 en [[1978]] y a 235.000 en [[1991]].		En el moment de l'independència en 1962, Kigali tenia 6.000 habitants, principalment aquells associats en la residència colonial belga. Va créixer considerablement despuix de ser nomenada capital de la nació independent, encara que va seguir sent una ciutat relativament chicoteta fins a la [[década de 1970]] per les polítiques governamentals que restringien la migració de les zones rurals a les urbanes. La població va aplegar a 115.000 en [[1978]] y a 235.000 en [[1991]].

	La ciutat va perdre una gran part de la seua població durant el genocidi de [[1994]], inclosos els assessinats i els que varen fugir als països veïns. A partir de [[1995]], l'economia va començar a recuperar-se i un gran número de refugiats tutsi de llarc determini varen retornar d'Uganda. Molts d'estos refugiats es varen assentar en Kigali i atres àrees urbanes, per la dificultat d'obtindre terres en atres parts del país. Este fenomen, junt en una alta taxa de natalitat i una major migració de les zones rurals a les urbanes, varen significar que Kigali recuperara el seu tamany anterior en prou rapidea, començant a créixer inclús més ràpit que abans. La població va superar els 600.000 habitants en [[2002]], i en el cens de 2012 casi s'havia duplicat a 1,13 millons, encara que açò es va deure en part a que s'havien ampliat els llímits administratius de la ciutat.		La ciutat va perdre una gran part de la seua població durant el genocidi de [[1994]], inclosos els assessinats i els que varen fugir als països veïns. A partir de [[1995]], l'economia va començar a recuperar-se i un gran número de refugiats tutsi de llarc determini varen retornar d'Uganda. Molts d'estos refugiats es varen assentar en Kigali i atres àrees urbanes, per la dificultat d'obtindre terres en atres parts del país. Este fenomen, junt en una alta taxa de natalitat i una major migració de les zones rurals a les urbanes, varen significar que Kigali recuperara el seu tamany anterior en prou rapidea, començant a créixer inclús més ràpit que abans. La població va superar els 600.000 habitants en [[2002]], i en el cens de 2012 casi s'havia duplicat a 1,13 millons, encara que açò es va deure en part a que s'havien ampliat els llímits administratius de la ciutat.

	== Referències ==		== Referències ==

Valencian: Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'

2023-08-28T17:55:23Z

Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'

← Revisió anterior		Revisió de 17:55 28 ago 2023
Llínea 6:		Llínea 6:
	Fundada en l'any [[1907]] durant el domini [[Alemanya\|alemà]], la ciutat es va convertir en la capital del país despuix de l'independència en l'any [[1962]].		Fundada en l'any [[1907]] durant el domini [[Alemanya\|alemà]], la ciutat es va convertir en la capital del país despuix de l'independència en l'any [[1962]].

	Abans de l'independència, en 1962, [[Bèlgica]] administrava el país des de l'antiga capital de [[Burundi]], [[Buyumbura]]. La capital tradicional de Ruanda era la sèu del rei mwami en Nyanza i el poder colonial tenia sèu en Butare, llavors ~~cridada~~ Astrida. En l'independència es va triar a Kigali i no a Butare com a capital, per la seua posició en el centre geogràfic del país. Des de que és la capital de Ruanda, la població de Kigali ha aumentat notablement. La sifra en els [[anys 1960]] era de 5000 habitants.		Abans de l'independència, en 1962, [[Bèlgica]] administrava el país des de l'antiga capital de [[Burundi]], [[Buyumbura]]. La capital tradicional de Ruanda era la sèu del rei mwami en Nyanza i el poder colonial tenia sèu en Butare, llavors nomenada Astrida. En l'independència es va triar a Kigali i no a Butare com a capital, per la seua posició en el centre geogràfic del país. Des de que és la capital de Ruanda, la població de Kigali ha aumentat notablement. La sifra en els [[anys 1960]] era de 5000 habitants.

	Escenari a partir del [[7 d'abril]] de [[1994]] de l'assessinat de mils de hutus i tutsis, aixina com de combats entre l'eixèrcit governamental i les milícies del Front Patriòtic Ruandés.		Escenari a partir del [[7 d'abril]] de [[1994]] de l'assessinat de mils de hutus i tutsis, aixina com de combats entre l'eixèrcit governamental i les milícies del Front Patriòtic Ruandés.

Lluísm: /* Bibliografia */

2022-11-11T12:18:03Z

Bibliografia

← Revisió anterior		Revisió de 12:18 11 nov 2022
Llínea 38:		Llínea 38:
	* Kagire, Edmund. «Rwanda's Rayon Sport aiming for top honours». The EastAfrican		* Kagire, Edmund. «Rwanda's Rayon Sport aiming for top honours». The EastAfrican
	* [https://www.worldbank.org/en/country/rwanda/overview «Rwanda Overview». World Bank]		* [https://www.worldbank.org/en/country/rwanda/overview «Rwanda Overview». World Bank]
			* [https://es.wikipedia.org/wiki/Ruanda#CITAREFSamuelsonFreedman2010 Samuelson y Freedman, 2010]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Lluísm: /* Referències */

2022-11-11T12:16:37Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 12:16 11 nov 2022
Llínea 31:		Llínea 31:
	== Referències ==		== Referències ==
	* [https://data.worldbank.org/indicator/SP.POP.TOTL?locations=RW Banco Mundial Estudio de la Pobreza en Ruanda]		* [https://data.worldbank.org/indicator/SP.POP.TOTL?locations=RW Banco Mundial Estudio de la Pobreza en Ruanda]
	* [https://es.soccerway.com/national/rwanda/national-soccer-league/20192020/regular-season/r54205/venues/«Rwanda – National Soccer League – Venues». Soccerway]		* [https://es.soccerway.com/national/rwanda/national-soccer-league/20192020/regular-season/r54205/venues/«Rwanda National Soccer League Venues». Soccerway]
	* [https://www.golfcoursearchitecture.net/content/gary-player-design-completely-revamps-kigali-course-to-18-holes Ruanda. Golf Course Architecture]		* [https://www.golfcoursearchitecture.net/content/gary-player-design-completely-revamps-kigali-course-to-18-holes Ruanda. Golf Course Architecture]
	* [https://www.newtimes.co.rw/article/88/kigali-vast-area-through-100-years Tumwebaze, Peterson (26 de julio de 2007). «Kigali, vast area through 100 years»]		* [https://www.newtimes.co.rw/article/88/kigali-vast-area-through-100-years Tumwebaze, Peterson (26 de julio de 2007). «Kigali, vast area through 100 years»]

Lluísm: /* Referències */

2022-11-11T12:15:59Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 12:15 11 nov 2022
Llínea 30:		Llínea 30:

	== Referències ==		== Referències ==
	* Banco Mundial Estudio de la Pobreza en Ruanda		* [https://data.worldbank.org/indicator/SP.POP.TOTL?locations=RW Banco Mundial Estudio de la Pobreza en Ruanda]
	* [https://es.soccerway.com/national/rwanda/national-soccer-league/20192020/regular-season/r54205/venues/«Rwanda – National Soccer League – Venues». Soccerway]		* [https://es.soccerway.com/national/rwanda/national-soccer-league/20192020/regular-season/r54205/venues/«Rwanda – National Soccer League – Venues». Soccerway]
	* [https://www.golfcoursearchitecture.net/content/gary-player-design-completely-revamps-kigali-course-to-18-holes Ruanda. Golf Course Architecture]		* [https://www.golfcoursearchitecture.net/content/gary-player-design-completely-revamps-kigali-course-to-18-holes Ruanda. Golf Course Architecture]

Lluísm: /* Referències */

2022-11-11T12:14:50Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 12:14 11 nov 2022
Llínea 30:		Llínea 30:

	== Referències ==		== Referències ==
			* Banco Mundial Estudio de la Pobreza en Ruanda
	* [https://es.soccerway.com/national/rwanda/national-soccer-league/20192020/regular-season/r54205/venues/«Rwanda – National Soccer League – Venues». Soccerway]		* [https://es.soccerway.com/national/rwanda/national-soccer-league/20192020/regular-season/r54205/venues/«Rwanda – National Soccer League – Venues». Soccerway]
	* [https://www.golfcoursearchitecture.net/content/gary-player-design-completely-revamps-kigali-course-to-18-holes Ruanda. Golf Course Architecture]		* [https://www.golfcoursearchitecture.net/content/gary-player-design-completely-revamps-kigali-course-to-18-holes Ruanda. Golf Course Architecture]

Lluísm en 12:12 11 nov 2022

2022-11-11T12:12:11Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:12 11 nov 2022
Llínea 37:		Llínea 37:
	* Kagire, Edmund. «Rwanda's Rayon Sport aiming for top honours». The EastAfrican		* Kagire, Edmund. «Rwanda's Rayon Sport aiming for top honours». The EastAfrican
	* [https://www.worldbank.org/en/country/rwanda/overview «Rwanda Overview». World Bank]		* [https://www.worldbank.org/en/country/rwanda/overview «Rwanda Overview». World Bank]


	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==