L'Aaiún - Historial de revisions

Jose2: Text reemplaça - ' però ' a ' pero '

2025-06-14T09:06:47Z

Text reemplaça - ' però ' a ' pero '

← Revisió anterior		Revisió de 09:06 14 jun 2025
Llínea 6:		Llínea 6:

	== Demografia ==		== Demografia ==
	La ciutat registrà una població de 183.691 habitants durant l'últim cens que es realisà en l'any [[2004]]. Segons estimacions es calcula que en l'any [[2009]] posseïa una població de 194.668 habitants per lo que es situa com la principal ciutat del [[Sàhara Occidental]].<ref>{{Ref-web \|url=http://www.world-gazetteer.com/wg.php?x=&lng=de&dat=32&geo=-70&srt=npan&col=aohdq&men=gcis&lng=en \|títol=World Gazetteer, Western Sahara: largest cities and towns and statistics of their population. \|consulta=2007-10-01 \|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20071001090358/http://www.world-gazetteer.com/wg.php?x=&lng=de&dat=32&geo=-70&srt=npan&col=aohdq&men=gcis&lng=en \|arxiudata=2007-10-01}}</ref> La ciutat ha patit l'èxodo de mils de sahrauís que fugien del [[Marroc]] en direcció als campaments de refugiats que es troben en el país veí d'[[Algèria]] per lo que la seua població en l'actualitat s'ha vist minvada, ~~però~~ encara aixina aumenta cada any a causa de la gran natalitat existent.		La ciutat registrà una població de 183.691 habitants durant l'últim cens que es realisà en l'any [[2004]]. Segons estimacions es calcula que en l'any [[2009]] posseïa una població de 194.668 habitants per lo que es situa com la principal ciutat del [[Sàhara Occidental]].<ref>{{Ref-web \|url=http://www.world-gazetteer.com/wg.php?x=&lng=de&dat=32&geo=-70&srt=npan&col=aohdq&men=gcis&lng=en \|títol=World Gazetteer, Western Sahara: largest cities and towns and statistics of their population. \|consulta=2007-10-01 \|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20071001090358/http://www.world-gazetteer.com/wg.php?x=&lng=de&dat=32&geo=-70&srt=npan&col=aohdq&men=gcis&lng=en \|arxiudata=2007-10-01}}</ref> La ciutat ha patit l'èxodo de mils de sahrauís que fugien del [[Marroc]] en direcció als campaments de refugiats que es troben en el país veí d'[[Algèria]] per lo que la seua població en l'actualitat s'ha vist minvada, pero encara aixina aumenta cada any a causa de la gran natalitat existent.

	{\| class=wikitable		{\| class=wikitable

Llana en 15:02 1 dec 2022

2022-12-01T15:02:01Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:02 1 dec 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:El Aaiún-Laâyoune Collage.png\|250px\|miniaturadeimagen\|Vistes de L'Aaiún]]		[[Archiu:El Aaiún-Laâyoune Collage.png\|250px\|miniaturadeimagen\|Vistes de L'Aaiún]]
	'''L'Aaiún''' (en [[àrap]] العيون, en [[bereber]] ⵍⵄⵢⵓⵏ, en [[francés]] ''Laâyoune'') és la ciutat més important del [[Sahara Occidental]]. La parcialment reconeguda [[República Àrap Saharaui Democràtica]] la considera la seua [[Capital (política)\|capital]], pero en la pràctica es troba ocupada i administrada per [[Marroc]],<ref>UN General Assembly Resolution 34/37 and UN General Assembly Resolution 35/19.</ref> com la major part del Sahara Occidental. Segons el cens de l'any [[2014]] tenia una població total de 196.331 habitants. És la localitat més gran del Sàhara Occidental. La Missió de Nacions Unides pel Referèndum en el Sàhara Occidental (MINURSO) té la seu general en la ciutat. Està situada en l'interior del territori, a 28 km de la costa nort, junt al caixer sec del riu [[Saguia el-Hamra (riu)\|Saguia el Hamra]], en la [[Saguía el Hamra\|regió homònima]].		'''L'Aaiún''' (en [[àrap]] العيون, en [[bereber]] ⵍⵄⵢⵓⵏ, en [[espanyol]] ''El Aaiún'', en [[francés]] ''Laâyoune'') és la ciutat més important del [[Sahara Occidental]]. La parcialment reconeguda [[República Àrap Saharaui Democràtica]] la considera la seua [[Capital (política)\|capital]], pero en la pràctica es troba ocupada i administrada per [[Marroc]],<ref>UN General Assembly Resolution 34/37 and UN General Assembly Resolution 35/19.</ref> com la major part del Sahara Occidental. Segons el cens de l'any [[2014]] tenia una població total de 196.331 habitants. És la localitat més gran del Sàhara Occidental. La Missió de Nacions Unides pel Referèndum en el Sàhara Occidental (MINURSO) té la seu general en la ciutat. Està situada en l'interior del territori, a 28 km de la costa nort, junt al caixer sec del riu [[Saguia el-Hamra (riu)\|Saguia el Hamra]], en la [[Saguía el Hamra\|regió homònima]].

	== Toponímia ==		== Toponímia ==

Jose2 en 13:51 6 nov 2022

2022-11-06T13:51:26Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:51 6 nov 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:El Aaiún-Laâyoune Collage.png\|250px\|miniaturadeimagen\|Vistes de L'Aaiún]]		[[Archiu:El Aaiún-Laâyoune Collage.png\|250px\|miniaturadeimagen\|Vistes de L'Aaiún]]
	'''L'Aaiún''' (en [[àrap]] العيون, en [[bereber]] ⵍⵄⵢⵓⵏ, en [[francés]] ''Laâyoune'') és la ciutat més important del [[Sahara Occidental]]. La parcialment reconeguda [[República Àrap Saharaui Democràtica]] la considera la seua [[Capital (política)\|capital]], pero en la pràctica es troba ocupada i administrada per [[Marroc]],<ref>UN General Assembly Resolution 34/37 and UN General Assembly Resolution 35/19.</ref> com la major part del Sahara Occidental. Segons el cens de l'any 2014 tenia una població total de 196.331 habitants. És la localitat més gran del Sàhara Occidental. La Missió de Nacions Unides pel Referèndum en el Sàhara Occidental (MINURSO) té la seu general en la ciutat. Està situada en l'interior del territori, a 28 km de la costa nort, junt al caixer sec del riu [[Saguia el-Hamra (riu)\|Saguia el Hamra]], en la [[Saguía el Hamra\|regió homònima]].		'''L'Aaiún''' (en [[àrap]] العيون, en [[bereber]] ⵍⵄⵢⵓⵏ, en [[francés]] ''Laâyoune'') és la ciutat més important del [[Sahara Occidental]]. La parcialment reconeguda [[República Àrap Saharaui Democràtica]] la considera la seua [[Capital (política)\|capital]], pero en la pràctica es troba ocupada i administrada per [[Marroc]],<ref>UN General Assembly Resolution 34/37 and UN General Assembly Resolution 35/19.</ref> com la major part del Sahara Occidental. Segons el cens de l'any [[2014]] tenia una població total de 196.331 habitants. És la localitat més gran del Sàhara Occidental. La Missió de Nacions Unides pel Referèndum en el Sàhara Occidental (MINURSO) té la seu general en la ciutat. Està situada en l'interior del territori, a 28 km de la costa nort, junt al caixer sec del riu [[Saguia el-Hamra (riu)\|Saguia el Hamra]], en la [[Saguía el Hamra\|regió homònima]].

	== Toponímia ==		== Toponímia ==
Llínea 6:		Llínea 6:

	== Demografia ==		== Demografia ==
	La ciutat registrà una població de 183.691 habitants durant l'últim cens que es realisà en l'any [[2004]]. Segons estimacions es calcula que en el [[2009]] posseïa una població de 194.668 habitants per lo que es situa com la principal ciutat del [[Sàhara Occidental]].<ref>{{Ref-web \|url=http://www.world-gazetteer.com/wg.php?x=&lng=de&dat=32&geo=-70&srt=npan&col=aohdq&men=gcis&lng=en \|títol=World Gazetteer, Western Sahara: largest cities and towns and statistics of their population. \|consulta=2007-10-01 \|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20071001090358/http://www.world-gazetteer.com/wg.php?x=&lng=de&dat=32&geo=-70&srt=npan&col=aohdq&men=gcis&lng=en \|arxiudata=2007-10-01}}</ref> La ciutat ha patit l'èxodo de mils de sahrauís que fugien del [[Marroc]] en direcció als campaments de refugiats que es troben en el país veí d'[[Algèria]] per lo que la seua població en l'actualitat s'ha vist minvada, però encara aixina aumenta cada any a causa de la gran natalitat existent.		La ciutat registrà una població de 183.691 habitants durant l'últim cens que es realisà en l'any [[2004]]. Segons estimacions es calcula que en l'any [[2009]] posseïa una població de 194.668 habitants per lo que es situa com la principal ciutat del [[Sàhara Occidental]].<ref>{{Ref-web \|url=http://www.world-gazetteer.com/wg.php?x=&lng=de&dat=32&geo=-70&srt=npan&col=aohdq&men=gcis&lng=en \|títol=World Gazetteer, Western Sahara: largest cities and towns and statistics of their population. \|consulta=2007-10-01 \|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20071001090358/http://www.world-gazetteer.com/wg.php?x=&lng=de&dat=32&geo=-70&srt=npan&col=aohdq&men=gcis&lng=en \|arxiudata=2007-10-01}}</ref> La ciutat ha patit l'èxodo de mils de sahrauís que fugien del [[Marroc]] en direcció als campaments de refugiats que es troben en el país veí d'[[Algèria]] per lo que la seua població en l'actualitat s'ha vist minvada, però encara aixina aumenta cada any a causa de la gran natalitat existent.

	{\| class=wikitable		{\| class=wikitable

Alacanti en 03:59 6 nov 2022

2022-11-06T03:59:46Z

← Revisió anterior		Revisió de 03:59 6 nov 2022
Llínea 23:		Llínea 23:
	Fon la [[Capital (política)\|capital]] de l'antic [[Sàhara Espanyol]] fins a desembre de 1975, quan després de la marcha ''pacífica'' de milers de marroquines cap al Sahara –planificada pel rei [[Hassan II del Marroc\|Hassan II]]– que despuix es denominà ''"[[marcha verda]]"'', es varen signar els [[Acort Tripartit de Madrit\|Acorts de Madrit]], pels quals [[Espanya]] cedí el [[Sàhara Espanyol\|Sàhara]] al [[Marroc]] i a [[Mauritània]], els quals s'enfrontaren despuix en el saharaui [[Front Polisario]], recolzat per [[Algèria]]. Els marroquins ocuparen la ciutat a principis de [[1976]], causant un [[èxodo]] de saharauis cap a [[Algèria]] per a escapar de les represàlies marroquines pel seu recolzament al [[Front Polisario]]. En la seua persecució a la població que fugia cap al sur-oest d'[[Algèria]], les forces aèries marroquines van utilisar [[napalm]], [[fòsfor blanc]] i bombes de fragmentació contra els refugiats.		Fon la [[Capital (política)\|capital]] de l'antic [[Sàhara Espanyol]] fins a desembre de 1975, quan després de la marcha ''pacífica'' de milers de marroquines cap al Sahara –planificada pel rei [[Hassan II del Marroc\|Hassan II]]– que despuix es denominà ''"[[marcha verda]]"'', es varen signar els [[Acort Tripartit de Madrit\|Acorts de Madrit]], pels quals [[Espanya]] cedí el [[Sàhara Espanyol\|Sàhara]] al [[Marroc]] i a [[Mauritània]], els quals s'enfrontaren despuix en el saharaui [[Front Polisario]], recolzat per [[Algèria]]. Els marroquins ocuparen la ciutat a principis de [[1976]], causant un [[èxodo]] de saharauis cap a [[Algèria]] per a escapar de les represàlies marroquines pel seu recolzament al [[Front Polisario]]. En la seua persecució a la població que fugia cap al sur-oest d'[[Algèria]], les forces aèries marroquines van utilisar [[napalm]], [[fòsfor blanc]] i bombes de fragmentació contra els refugiats.

	En l'any [[2005]], la ciutat fon escenari de greus protestes en contra de l'ocupació marroquina i en recolzament de l'independència i del [[Front Polisario]]. Estes protestes també es produiren en atres nucleus urbans del [[Sahara Occidental]], aixina com en alguns centres universitaris de tot [[el Marroc]]. La ciutat ha segut ~~[[Estatus polític del Sahara Occidental\|~~reconeguda]] com la capital de la [[República Àrap ~~Saharauí~~ Democràtica]] per 81 estats.		En l'any [[2005]], la ciutat fon escenari de greus protestes en contra de l'ocupació marroquina i en recolzament de l'independència i del [[Front Polisario]]. Estes protestes també es produiren en atres nucleus urbans del [[Sahara Occidental]], aixina com en alguns centres universitaris de tot [[el Marroc]]. La ciutat ha segut reconeguda com la capital de la [[República Àrap Saharaui Democràtica]] per 81 estats.

	== Referències ==		== Referències ==

Alacanti: /* Història */

2022-11-06T03:57:26Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 03:57 6 nov 2022
Llínea 23:		Llínea 23:
	Fon la [[Capital (política)\|capital]] de l'antic [[Sàhara Espanyol]] fins a desembre de 1975, quan després de la marcha ''pacífica'' de milers de marroquines cap al Sahara –planificada pel rei [[Hassan II del Marroc\|Hassan II]]– que despuix es denominà ''"[[marcha verda]]"'', es varen signar els [[Acort Tripartit de Madrit\|Acorts de Madrit]], pels quals [[Espanya]] cedí el [[Sàhara Espanyol\|Sàhara]] al [[Marroc]] i a [[Mauritània]], els quals s'enfrontaren despuix en el saharaui [[Front Polisario]], recolzat per [[Algèria]]. Els marroquins ocuparen la ciutat a principis de [[1976]], causant un [[èxodo]] de saharauis cap a [[Algèria]] per a escapar de les represàlies marroquines pel seu recolzament al [[Front Polisario]]. En la seua persecució a la població que fugia cap al sur-oest d'[[Algèria]], les forces aèries marroquines van utilisar [[napalm]], [[fòsfor blanc]] i bombes de fragmentació contra els refugiats.		Fon la [[Capital (política)\|capital]] de l'antic [[Sàhara Espanyol]] fins a desembre de 1975, quan després de la marcha ''pacífica'' de milers de marroquines cap al Sahara –planificada pel rei [[Hassan II del Marroc\|Hassan II]]– que despuix es denominà ''"[[marcha verda]]"'', es varen signar els [[Acort Tripartit de Madrit\|Acorts de Madrit]], pels quals [[Espanya]] cedí el [[Sàhara Espanyol\|Sàhara]] al [[Marroc]] i a [[Mauritània]], els quals s'enfrontaren despuix en el saharaui [[Front Polisario]], recolzat per [[Algèria]]. Els marroquins ocuparen la ciutat a principis de [[1976]], causant un [[èxodo]] de saharauis cap a [[Algèria]] per a escapar de les represàlies marroquines pel seu recolzament al [[Front Polisario]]. En la seua persecució a la població que fugia cap al sur-oest d'[[Algèria]], les forces aèries marroquines van utilisar [[napalm]], [[fòsfor blanc]] i bombes de fragmentació contra els refugiats.

	En l'any [[2005]], la ciutat fon escenari de greus protestes en contra de l'ocupació marroquina i en recolzament de l'independència i del [[Front Polisario]]. Estes protestes també es produiren en atres nucleus urbans del [[Sahara Occidental]], aixina com en alguns centres universitaris de tot [[el Marroc]]. La ciutat ha ~~estat~~ [[Estatus polític del Sahara Occidental\|reconeguda]] com la capital de la [[República ~~Àrab Sahrauí~~ Democràtica]] per 81 estats.		En l'any [[2005]], la ciutat fon escenari de greus protestes en contra de l'ocupació marroquina i en recolzament de l'independència i del [[Front Polisario]]. Estes protestes també es produiren en atres nucleus urbans del [[Sahara Occidental]], aixina com en alguns centres universitaris de tot [[el Marroc]]. La ciutat ha segut [[Estatus polític del Sahara Occidental\|reconeguda]] com la capital de la [[República Àrap Saharauí Democràtica]] per 81 estats.

	== Referències ==		== Referències ==

Alacanti: /* Història */

2022-11-06T03:48:22Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 03:48 6 nov 2022
Llínea 17:		Llínea 17:

	== Història ==		== Història ==
	La presència del primer assentament permanent en el que ~~avui~~ és la ciutat d'~~Al-~~Aaiun data de [[1928]], quan ~~es va establir~~ un lloc de vigilància pertanyent a la tribu [[izarguien]]. Els [[Espanya\|espanyols]] no ~~van començar~~ l'ocupació efectiva de l'interior del territori fins a [[1934]], quan el comandant [[Antonio de Oro Pulido]] i el capità [[Galo Bullón Díaz]] ~~van arribar~~ fins al lloc de vigilància dels izarguien, trobant òptim el lloc per a un establiment permanent, ~~car~~ no estava lluny ~~del~~ mar i sí ben comunicat ~~amb~~ [[Tarfaya]] i [[Cap Juby]], i ~~comptava amb~~ un ~~subministrament~~ garantit d'aigua dolça gràcies als pous de la ~~riba~~ esquerra del [[Saguia el-Hamra (riu)\|Saguia el Hamra]], ~~així~~ com el seu embassament al seu llit durant l'època de pluges. Quatre anys ~~després~~, en [[1938]], ~~tots~~ dos oficials ~~van decidir~~ l'establiment d'un lloc militar fix, i ~~es van erigir~~ llavors els primers edificis permanents de l'assentament. En [[1940]] ~~va ser~~ designada oficialment ciutat capital o capçalera del [[Sàhara Espanyol]], rebent per tant una dotació de Partides Específiques (per a la construcció d'edificis i infraestructures) pertanyent als ~~Pressupostos~~ Anuals independents per a la regió [[Ifni]]-Sàhara. El seu ~~desenvolupament~~ va ser lent fins als anys ~~seixanta~~, quan ~~va tenir~~ un ~~desenvolupament~~ espectacular convertint-se en una ciutat moderna.<ref>[http://w390w.gipuzkoa.net/WAS/CORP/DKPPrensaHistoricaWEB/getImageServlet.do?imagen&id={5512EF39-2886-4705-86A8-606BD9276C93} Diario Vasco, 10 de març de 1966]</ref>		La presència del primer assentament permanent en el que hui és la ciutat de L'Aaiun data de l'any [[1928]], quan s'establí un lloc de vigilància pertanyent a la tribu [[izarguien]]. Els [[Espanya\|espanyols]] no escomencaren l'ocupació efectiva de l'interior del territori fins a [[1934]], quan el comandant [[Antonio de Oro Pulido]] i el capità [[Galo Bullón Díaz]] arribaren fins al lloc de vigilància dels izarguien, trobant òptim el lloc per a un establiment permanent, ya que no estava lluny de la mar i es trobava ben comunicat en [[Tarfaya]] i [[Cap Juby]], i contava en un subministre garantit d'aigua dolça gràcies als pous de la vora esquerra del [[Saguia el-Hamra (riu)\|Saguia el Hamra]], aixina com el seu embassament en el seu llit durant l'època de pluges. Quatre anys despuix, en l'any [[1938]], dos oficials decidiren l'establiment d'un lloc militar fix, i s'erigiren llavors els primers edificis permanents de l'assentament. En [[1940]] fon designada oficialment ciutat capital o capçalera del [[Sàhara Espanyol]], rebent per tant una dotació de Partides Específiques (per a la construcció d'edificis i infraestructures) pertanyent als Pressuposts Anuals independents per a la regió [[Ifni]]-Sàhara. El seu desenroll va ser lent fins als anys xixanta, quan tingué un desenroll espectacular convertint-se en una ciutat moderna.<ref>[http://w390w.gipuzkoa.net/WAS/CORP/DKPPrensaHistoricaWEB/getImageServlet.do?imagen&id={5512EF39-2886-4705-86A8-606BD9276C93} Diario Vasco, 10 de març de 1966]</ref>

	El [[17 de juny]] de [[1970]] un grup de manifestants encapçalats per [[Basiri\|Mohammed Bassiri]] ~~van portar~~ una petició al governador general del Sàhara Espanyol ~~a Al Aaiun~~.<ref name="Pointier78">Laurent Pointier, ''Sahara occidental'', Karthala, 2004, p. 78</ref> El fet, conegut com a [[revolta de Zemla]], acabà ~~amb~~ la policia dispersant la manifestació i arrestant els capitostos, i ~~arran~~ la resistència la [[Legió Espanyola]] ~~va disparar~~ contra la ~~multitud~~, provocant onze morts. Centenars foren detinguts, entre ells Bassiri, que ~~fou assassinat a~~ la presó.<ref name="Pointier78"/>		El [[17 de juny]] de [[1970]] un grup de manifestants encapçalats per [[Basiri\|Mohammed Bassiri]] portaren una petició al governador general del Sàhara Espanyol en L'Aaiún.<ref name="Pointier78">Laurent Pointier, ''Sahara occidental'', Karthala, 2004, p. 78</ref> El fet, conegut com a [[revolta de Zemla]], acabà en la policia dispersant la manifestació i arrestant els capitostos, i arraïl de la resistència la [[Legió Espanyola]] disparà contra la multitut, provocant onze morts. Centenars d'ells foren detinguts, entre ells Bassiri, que fon assessinat en la presó.<ref name="Pointier78"/>

	~~Va ser~~ la [[Capital (política)\|capital]] de l'antic [[Sàhara Espanyol]] fins a desembre de 1975, quan després de la ~~marxa~~ ''pacífica'' de milers de marroquines cap al Sahara –planificada pel rei [[Hassan II del Marroc\|Hassan II]]– que ~~després~~ es ~~va denominar~~ ''"[[~~marxa~~ verda]]"'', es ~~van~~ signar els [[~~Acord~~ Tripartit de ~~Madrid~~\|~~Acords~~ de ~~Madrid~~]], pels quals [[Espanya]] ~~va cedir~~ el [[Sàhara Espanyol\|Sàhara]] al [[Marroc]] i a [[Mauritània]], els quals ~~van haver d~~'~~enfrontar-se després amb~~ el saharaui [[Front Polisario]], recolzat per [[Algèria]]. Els marroquins ~~van ocupar~~ la ciutat a principis de [[1976]], causant un [[~~èxode~~]] de saharauis cap a [[Algèria]] per escapar de les represàlies marroquines pel seu ~~suport~~ al [[Front Polisario]]. En la ~~seva~~ persecució a la població que fugia cap al ~~sud~~-oest de [[Algèria]], les forces aèries marroquines van ~~utilitzar~~ [[napalm]], [[fòsfor blanc]] i bombes de fragmentació contra els refugiats.		Fon la [[Capital (política)\|capital]] de l'antic [[Sàhara Espanyol]] fins a desembre de 1975, quan després de la marcha ''pacífica'' de milers de marroquines cap al Sahara –planificada pel rei [[Hassan II del Marroc\|Hassan II]]– que despuix es denominà ''"[[marcha verda]]"'', es varen signar els [[Acort Tripartit de Madrit\|Acorts de Madrit]], pels quals [[Espanya]] cedí el [[Sàhara Espanyol\|Sàhara]] al [[Marroc]] i a [[Mauritània]], els quals s'enfrontaren despuix en el saharaui [[Front Polisario]], recolzat per [[Algèria]]. Els marroquins ocuparen la ciutat a principis de [[1976]], causant un [[èxodo]] de saharauis cap a [[Algèria]] per a escapar de les represàlies marroquines pel seu recolzament al [[Front Polisario]]. En la seua persecució a la població que fugia cap al sur-oest d'[[Algèria]], les forces aèries marroquines van utilisar [[napalm]], [[fòsfor blanc]] i bombes de fragmentació contra els refugiats.

	En [[2005]], la ciutat ~~va ser~~ escenari de greus protestes en contra de l'ocupació marroquina i en ~~suport~~ de la independència i del [[Front Polisario]]. ~~Aquestes~~ protestes també es ~~van produir~~ en ~~altres nuclis~~ urbans del [[Sahara Occidental]], ~~així~~ com en alguns centres universitaris de tot [[el Marroc]]. La ciutat ha estat [[Estatus polític del Sahara Occidental\|reconeguda]] com la capital de la [[República Àrab Sahrauí Democràtica]] per 81 estats.		En l'any [[2005]], la ciutat fon escenari de greus protestes en contra de l'ocupació marroquina i en recolzament de l'independència i del [[Front Polisario]]. Estes protestes també es produiren en atres nucleus urbans del [[Sahara Occidental]], aixina com en alguns centres universitaris de tot [[el Marroc]]. La ciutat ha estat [[Estatus polític del Sahara Occidental\|reconeguda]] com la capital de la [[República Àrab Sahrauí Democràtica]] per 81 estats.

	== Referències ==		== Referències ==

Alacanti: /* Demografia */

2022-11-06T03:34:10Z

Demografia

← Revisió anterior		Revisió de 03:34 6 nov 2022
Llínea 15:		Llínea 15:
	\| align=center\| 93.875\|\| align=center\| 136.950\|\| align=center\| 169.000\|\| align=center\| 183.691\|\| align=center\| 188.084\|\| align=center\| 194.668		\| align=center\| 93.875\|\| align=center\| 136.950\|\| align=center\| 169.000\|\| align=center\| 183.691\|\| align=center\| 188.084\|\| align=center\| 194.668
	\|}		\|}

			== Història ==
			La presència del primer assentament permanent en el que avui és la ciutat d'Al-Aaiun data de [[1928]], quan es va establir un lloc de vigilància pertanyent a la tribu [[izarguien]]. Els [[Espanya\|espanyols]] no van començar l'ocupació efectiva de l'interior del territori fins a [[1934]], quan el comandant [[Antonio de Oro Pulido]] i el capità [[Galo Bullón Díaz]] van arribar fins al lloc de vigilància dels izarguien, trobant òptim el lloc per a un establiment permanent, car no estava lluny del mar i sí ben comunicat amb [[Tarfaya]] i [[Cap Juby]], i comptava amb un subministrament garantit d'aigua dolça gràcies als pous de la riba esquerra del [[Saguia el-Hamra (riu)\|Saguia el Hamra]], així com el seu embassament al seu llit durant l'època de pluges. Quatre anys després, en [[1938]], tots dos oficials van decidir l'establiment d'un lloc militar fix, i es van erigir llavors els primers edificis permanents de l'assentament. En [[1940]] va ser designada oficialment ciutat capital o capçalera del [[Sàhara Espanyol]], rebent per tant una dotació de Partides Específiques (per a la construcció d'edificis i infraestructures) pertanyent als Pressupostos Anuals independents per a la regió [[Ifni]]-Sàhara. El seu desenvolupament va ser lent fins als anys seixanta, quan va tenir un desenvolupament espectacular convertint-se en una ciutat moderna.<ref>[http://w390w.gipuzkoa.net/WAS/CORP/DKPPrensaHistoricaWEB/getImageServlet.do?imagen&id={5512EF39-2886-4705-86A8-606BD9276C93} Diario Vasco, 10 de març de 1966]</ref>

			El [[17 de juny]] de [[1970]] un grup de manifestants encapçalats per [[Basiri\|Mohammed Bassiri]] van portar una petició al governador general del Sàhara Espanyol a Al Aaiun.<ref name="Pointier78">Laurent Pointier, ''Sahara occidental'', Karthala, 2004, p. 78</ref> El fet, conegut com a [[revolta de Zemla]], acabà amb la policia dispersant la manifestació i arrestant els capitostos, i arran la resistència la [[Legió Espanyola]] va disparar contra la multitud, provocant onze morts. Centenars foren detinguts, entre ells Bassiri, que fou assassinat a la presó.<ref name="Pointier78"/>

			Va ser la [[Capital (política)\|capital]] de l'antic [[Sàhara Espanyol]] fins a desembre de 1975, quan després de la marxa ''pacífica'' de milers de marroquines cap al Sahara –planificada pel rei [[Hassan II del Marroc\|Hassan II]]– que després es va denominar ''"[[marxa verda]]"'', es van signar els [[Acord Tripartit de Madrid\|Acords de Madrid]], pels quals [[Espanya]] va cedir el [[Sàhara Espanyol\|Sàhara]] al [[Marroc]] i a [[Mauritània]], els quals van haver d'enfrontar-se després amb el saharaui [[Front Polisario]], recolzat per [[Algèria]]. Els marroquins van ocupar la ciutat a principis de [[1976]], causant un [[èxode]] de saharauis cap a [[Algèria]] per escapar de les represàlies marroquines pel seu suport al [[Front Polisario]]. En la seva persecució a la població que fugia cap al sud-oest de [[Algèria]], les forces aèries marroquines van utilitzar [[napalm]], [[fòsfor blanc]] i bombes de fragmentació contra els refugiats.

			En [[2005]], la ciutat va ser escenari de greus protestes en contra de l'ocupació marroquina i en suport de la independència i del [[Front Polisario]]. Aquestes protestes també es van produir en altres nuclis urbans del [[Sahara Occidental]], així com en alguns centres universitaris de tot [[el Marroc]]. La ciutat ha estat [[Estatus polític del Sahara Occidental\|reconeguda]] com la capital de la [[República Àrab Sahrauí Democràtica]] per 81 estats.

	== Referències ==		== Referències ==

Alacanti: /* Demografia */

2022-11-06T03:31:50Z

Demografia

← Revisió anterior		Revisió de 03:31 6 nov 2022
Llínea 9:		Llínea 9:

	{\| class=wikitable		{\| class=wikitable
	!bgcolor=green colspan=20 style="color:black;"\|Evolució demogràfica d'Al Aaiún		!bgcolor=green colspan=20 style="color:black;"\|Evolució demogràfica de L'Aaiún
	\|-		\|-
	!Cens de 1982 !!Cens de [[1994]] !!Estimació de 1999 !!Cens de [[2004]] !!Estimació de [[2006]] !!Estimació de [[2009]]		!Cens de 1982 !!Cens de [[1994]] !!Estimació de 1999 !!Cens de [[2004]] !!Estimació de [[2006]] !!Estimació de [[2009]]

Alacanti: /* Demografia */

2022-11-06T03:31:15Z

Demografia

← Revisió anterior		Revisió de 03:31 6 nov 2022
Llínea 6:		Llínea 6:

	== Demografia ==		== Demografia ==
	La ciutat ~~va registrar~~ una població de ~~183 691 habitants~~ durant l'últim cens que ~~va ser realitzat~~ en [[2004]]. Segons estimacions es calcula que en el [[2009]] posseïa una població de ~~194 668 habitants pel~~ que se situa com la principal ciutat del [[Sàhara Occidental]].<ref>{{Ref-web \|url=http://www.world-gazetteer.com/wg.php?x=&lng=de&dat=32&geo=-70&srt=npan&col=aohdq&men=gcis&lng=en \|títol=World Gazetteer, Western Sahara: largest cities and towns and statistics of their population. \|consulta=2007-10-01 \|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20071001090358/http://www.world-gazetteer.com/wg.php?x=&lng=de&dat=32&geo=-70&srt=npan&col=aohdq&men=gcis&lng=en \|arxiudata=2007-10-01}}</ref> La ciutat ha ~~sofert~~ l'~~èxode~~ de ~~milers~~ de sahrauís que fugien del [[Marroc]] en direcció als campaments de refugiats que es troben al país veí de [[Algèria]] ~~pel~~ que la ~~seva~~ població en l'actualitat s'ha vist minvada, però ~~així i tot augmenta any a~~ any a causa de la gran natalitat existent.		La ciutat registrà una població de 183.691 habitants durant l'últim cens que es realisà en l'any [[2004]]. Segons estimacions es calcula que en el [[2009]] posseïa una població de 194.668 habitants per lo que es situa com la principal ciutat del [[Sàhara Occidental]].<ref>{{Ref-web \|url=http://www.world-gazetteer.com/wg.php?x=&lng=de&dat=32&geo=-70&srt=npan&col=aohdq&men=gcis&lng=en \|títol=World Gazetteer, Western Sahara: largest cities and towns and statistics of their population. \|consulta=2007-10-01 \|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20071001090358/http://www.world-gazetteer.com/wg.php?x=&lng=de&dat=32&geo=-70&srt=npan&col=aohdq&men=gcis&lng=en \|arxiudata=2007-10-01}}</ref> La ciutat ha patit l'èxodo de mils de sahrauís que fugien del [[Marroc]] en direcció als campaments de refugiats que es troben en el país veí d'[[Algèria]] per lo que la seua població en l'actualitat s'ha vist minvada, però encara aixina aumenta cada any a causa de la gran natalitat existent.

	{\| class=wikitable		{\| class=wikitable

Alacanti: /* Toponímia */

2022-11-06T03:28:33Z

Toponímia

← Revisió anterior		Revisió de 03:28 6 nov 2022
Llínea 3:		Llínea 3:

	== Toponímia ==		== Toponímia ==
	El nom de la ciutat significa ‘les fonts’ o ‘les deus’,<ref>Julio Cortés, ''Diccionario de árabe culto moderno'', Barcelona: Herder, 1996, p. 791. Federico Corriente, ''Diccionario árabe-español'', Madrid: Instituto Hispano-Árabe de Cultura, 1977, p. 546.</ref> nom ~~amb què ja~~ es coneixia la zona abans de la fundació de la ciutat pels ~~colonitzadors~~ [[Regne d'Espanya\|espanyols]].		El nom de la ciutat significa ‘les fonts’ o ‘les deus’,<ref>Julio Cortés, ''Diccionario de árabe culto moderno'', Barcelona: Herder, 1996, p. 791. Federico Corriente, ''Diccionario árabe-español'', Madrid: Instituto Hispano-Árabe de Cultura, 1977, p. 546.</ref> nom en que ya es coneixia la zona abans de la fundació de la ciutat pels colonisadors [[Regne d'Espanya\|espanyols]].

	== Demografia ==		== Demografia ==