L'Alacantí - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'Edat Mijana' a 'Edat Mija'

2023-09-05T01:36:23Z

Text reemplaça - 'Edat Mijana' a 'Edat Mija'

← Revisió anterior		Revisió de 01:36 5 set 2023
Llínea 53:		Llínea 53:
	== Referències ==		== Referències ==
	* Gosálvez Pérez V i atres, ''comarca l'Alacantí''. [[1990]], Edita Mancomunitat de l'Alacantí		* Gosálvez Pérez V i atres, ''comarca l'Alacantí''. [[1990]], Edita Mancomunitat de l'Alacantí
	* Hinojosa Montalvo J, ''Les terres alacantines en l'Edat ~~Mijana~~''. [[1996]], Edita Institut de cultura Juan Gil Albert		* Hinojosa Montalvo J, ''Les terres alacantines en l'Edat Mija''. [[1996]], Edita Institut de cultura Juan Gil Albert
	* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]		* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]

Valencian: Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

2023-08-28T13:00:44Z

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

← Revisió anterior		Revisió de 13:00 28 ago 2023
Llínea 17:		Llínea 17:

	== Geografia ==		== Geografia ==
	La comarca presenta dos espais clarament diferenciats a nivell demogràfic, social, econòmic i de marc físic: d'una banda està la '''Horta d'Alacant''', àrea molt densament poblada repartida sobre una superfície quasi plana, i per un atre costat uns municipis perifèrics, situats en altura, entre els que es troba una subcomarca formada per [[Xixona]] i La Torre de les Maçanes, el '''Canal de Xixona''', també ~~cridat~~ ''Foya de Xixona'' o ''Vall de Xixona''.		La comarca presenta dos espais clarament diferenciats a nivell demogràfic, social, econòmic i de marc físic: d'una banda està la '''Horta d'Alacant''', àrea molt densament poblada repartida sobre una superfície quasi plana, i per un atre costat uns municipis perifèrics, situats en altura, entre els que es troba una subcomarca formada per [[Xixona]] i La Torre de les Maçanes, el '''Canal de Xixona''', també nomenat ''Foya de Xixona'' o ''Vall de Xixona''.

	La comarca històrica de l''''Horta d'Alacant''' se correspon en la conurbació d'[[Alacant]], un conjunt urbà que engloba a més de la capital, a [[Sant Joan d'Alacant\|San Joan]], [[Muchamel]], [[Sant Vicent del Raspeig\|San Vicent]] i [[Campello]] (l'àrea metropolitana inclou el restant de municipis de la comarca i els del Davall Vinalopó: [[Elig]], [[Santa Pola]] i [[Crevillent]]). Centrada sobre la ciutat d'[[Alacant]], el restant de núcleus urbans es troben a manera de prolongacions de l'expansió urbana, servint com a zones residencials (totes elles), d'expansió industrial (Sant Vicent) o especialisades cap al turisme (Campello). Fortament urbanisada, esta aglomeració presenta una densitat de població de 1.226,10 hab/km<sup>2</sup>. En el pla agrícola, que és al qual deu el seu nom, la ''Horta d'Alacant'' consistix en un territori relativament pla de terres fèrtils, convertit al regadiu gràcies principalment a l'us de les aigües del riu [[Monnegre]].		La comarca històrica de l''''Horta d'Alacant''' se correspon en la conurbació d'[[Alacant]], un conjunt urbà que engloba a més de la capital, a [[Sant Joan d'Alacant\|San Joan]], [[Muchamel]], [[Sant Vicent del Raspeig\|San Vicent]] i [[Campello]] (l'àrea metropolitana inclou el restant de municipis de la comarca i els del Davall Vinalopó: [[Elig]], [[Santa Pola]] i [[Crevillent]]). Centrada sobre la ciutat d'[[Alacant]], el restant de núcleus urbans es troben a manera de prolongacions de l'expansió urbana, servint com a zones residencials (totes elles), d'expansió industrial (Sant Vicent) o especialisades cap al turisme (Campello). Fortament urbanisada, esta aglomeració presenta una densitat de població de 1.226,10 hab/km<sup>2</sup>. En el pla agrícola, que és al qual deu el seu nom, la ''Horta d'Alacant'' consistix en un territori relativament pla de terres fèrtils, convertit al regadiu gràcies principalment a l'us de les aigües del riu [[Monnegre]].

Lluísm: /* Vore també */

2023-01-26T11:49:15Z

Vore també

← Revisió anterior		Revisió de 11:49 26 gin 2023
Llínea 48:		Llínea 48:

	== Vore també ==		== Vore també ==
			* [[Comarques de la Comunitat Valenciana]]
	* [[Anex:Municipis de la província d'Alacant]]		* [[Anex:Municipis de la província d'Alacant]]

Lluísm en 11:46 26 gin 2023

2023-01-26T11:46:40Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:46 26 gin 2023
Llínea 46:		Llínea 46:

	D'este procés segregacionista s'explica la presència de dos enclavaments del terme municipal d'[[Alacant]] separats del restant, un entre [[Muchamel]], [[Sant Vicent del Raspeig]], [[Xixona]], [[Busot]] i [[Campello]], i un atre entre [[Busot]], [[Aigües]] i Relleu. D'atra banda, s'explica aixina l'existència d'una subcomarca composta per [[Xixona]] i La Torre de les Maçanes, l'orige de la qual deriva d'una separació administrativa secular.		D'este procés segregacionista s'explica la presència de dos enclavaments del terme municipal d'[[Alacant]] separats del restant, un entre [[Muchamel]], [[Sant Vicent del Raspeig]], [[Xixona]], [[Busot]] i [[Campello]], i un atre entre [[Busot]], [[Aigües]] i Relleu. D'atra banda, s'explica aixina l'existència d'una subcomarca composta per [[Xixona]] i La Torre de les Maçanes, l'orige de la qual deriva d'una separació administrativa secular.

			== Vore també ==
			* [[Anex:Municipis de la província d'Alacant]]

	== Referències ==		== Referències ==
	*Gosálvez Pérez V i atres, ''comarca l'Alacantí''. [[1990]], Edita Mancomunitat de l'Alacantí.		* Gosálvez Pérez V i atres, ''comarca l'Alacantí''. [[1990]], Edita Mancomunitat de l'Alacantí
	*Hinojosa Montalvo J, ''Les terres alacantines en l'Edat Mijana''. [[1996]], Edita Institut de cultura Juan Gil Albert.		* Hinojosa Montalvo J, ''Les terres alacantines en l'Edat Mijana''. [[1996]], Edita Institut de cultura Juan Gil Albert
			* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
Llínea 60:		Llínea 64:
	* [http://www.agost.es Ajuntament d'agost]		* [http://www.agost.es Ajuntament d'agost]
	* [http://www.dip-alicante.es/busot/ Ajuntament de Busot]		* [http://www.dip-alicante.es/busot/ Ajuntament de Busot]
	~~{{traduït de\|es\|Alacantí}}~~

	{{Municipis de L'Alacantí}}		{{Municipis de L'Alacantí}}

Valencian: /* Geografia */

2022-10-17T11:14:22Z

Geografia

← Revisió anterior		Revisió de 11:14 17 oct 2022
Llínea 21:		Llínea 21:
	La comarca històrica de l''''Horta d'Alacant''' se correspon en la conurbació d'[[Alacant]], un conjunt urbà que engloba a més de la capital, a [[Sant Joan d'Alacant\|San Joan]], [[Muchamel]], [[Sant Vicent del Raspeig\|San Vicent]] i [[Campello]] (l'àrea metropolitana inclou el restant de municipis de la comarca i els del Davall Vinalopó: [[Elig]], [[Santa Pola]] i [[Crevillent]]). Centrada sobre la ciutat d'[[Alacant]], el restant de núcleus urbans es troben a manera de prolongacions de l'expansió urbana, servint com a zones residencials (totes elles), d'expansió industrial (Sant Vicent) o especialisades cap al turisme (Campello). Fortament urbanisada, esta aglomeració presenta una densitat de població de 1.226,10 hab/km<sup>2</sup>. En el pla agrícola, que és al qual deu el seu nom, la ''Horta d'Alacant'' consistix en un territori relativament pla de terres fèrtils, convertit al regadiu gràcies principalment a l'us de les aigües del riu [[Monnegre]].		La comarca històrica de l''''Horta d'Alacant''' se correspon en la conurbació d'[[Alacant]], un conjunt urbà que engloba a més de la capital, a [[Sant Joan d'Alacant\|San Joan]], [[Muchamel]], [[Sant Vicent del Raspeig\|San Vicent]] i [[Campello]] (l'àrea metropolitana inclou el restant de municipis de la comarca i els del Davall Vinalopó: [[Elig]], [[Santa Pola]] i [[Crevillent]]). Centrada sobre la ciutat d'[[Alacant]], el restant de núcleus urbans es troben a manera de prolongacions de l'expansió urbana, servint com a zones residencials (totes elles), d'expansió industrial (Sant Vicent) o especialisades cap al turisme (Campello). Fortament urbanisada, esta aglomeració presenta una densitat de població de 1.226,10 hab/km<sup>2</sup>. En el pla agrícola, que és al qual deu el seu nom, la ''Horta d'Alacant'' consistix en un territori relativament pla de terres fèrtils, convertit al regadiu gràcies principalment a l'us de les aigües del riu [[Monnegre]].

	A banda d'[[Agost (Alacant)\|Agost]], el restant de les poblacions constituïxen la històrica comarca de la '''Canal de Xixona''', en [[Xixona]], [[La Torre de les Maçanes]], [[Busot]], i [[Aigües]]. Es tracta en realitat de poblacions de transició entre l'Horta d'[[Alacant]] i atres comarques (respectivament, la Canal de [[Xixona]] en el [[Alcoyà]], [[Agost]] en el [[Vinalopó Mig\|vall del Vinalopó]] i Busot i Aigües en la [[Marina Baixa]]). Excepte [[Xixona]], població industrial que és d'ells el major núcleu urbà, els atres núcleus de població són de tipo rural, contrastant enormement en les poblacions de l'Horta d'[[Alacant]]. No en va, esta série de municipis perifèrics presenta una densitat de població de tan sols 50,26 hab/km<sup>2</sup>, unes 24 vegades menor que la de la conurbanización alacantina.		A banda d'[[Agost (Alacant)\|Agost]], el restant de les poblacions constituïxen la històrica comarca de la '''Canal de Xixona''', en [[Xixona]], [[La Torre de les Maçanes]], [[Busot]], i [[Aigües]]. Es tracta en realitat de poblacions de transició entre l'Horta d'[[Alacant]] i atres comarques (respectivament, la Canal de [[Xixona]] en el [[Alcoyà]], [[Agost (Alacant)\|Agost]] en el [[Vinalopó Mig\|vall del Vinalopó]] i Busot i Aigües en la [[Marina Baixa]]). Excepte [[Xixona]], població industrial que és d'ells el major núcleu urbà, els atres núcleus de població són de tipo rural, contrastant enormement en les poblacions de l'Horta d'[[Alacant]]. No en va, esta série de municipis perifèrics presenta una densitat de població de tan sols 50,26 hab/km<sup>2</sup>, unes 24 vegades menor que la de la conurbanización alacantina.

	== Configuració històrica ==		== Configuració històrica ==

Valencian: /* Geografia */

2022-10-17T11:13:10Z

Geografia

← Revisió anterior		Revisió de 11:13 17 oct 2022
Llínea 21:		Llínea 21:
	La comarca històrica de l''''Horta d'Alacant''' se correspon en la conurbació d'[[Alacant]], un conjunt urbà que engloba a més de la capital, a [[Sant Joan d'Alacant\|San Joan]], [[Muchamel]], [[Sant Vicent del Raspeig\|San Vicent]] i [[Campello]] (l'àrea metropolitana inclou el restant de municipis de la comarca i els del Davall Vinalopó: [[Elig]], [[Santa Pola]] i [[Crevillent]]). Centrada sobre la ciutat d'[[Alacant]], el restant de núcleus urbans es troben a manera de prolongacions de l'expansió urbana, servint com a zones residencials (totes elles), d'expansió industrial (Sant Vicent) o especialisades cap al turisme (Campello). Fortament urbanisada, esta aglomeració presenta una densitat de població de 1.226,10 hab/km<sup>2</sup>. En el pla agrícola, que és al qual deu el seu nom, la ''Horta d'Alacant'' consistix en un territori relativament pla de terres fèrtils, convertit al regadiu gràcies principalment a l'us de les aigües del riu [[Monnegre]].		La comarca històrica de l''''Horta d'Alacant''' se correspon en la conurbació d'[[Alacant]], un conjunt urbà que engloba a més de la capital, a [[Sant Joan d'Alacant\|San Joan]], [[Muchamel]], [[Sant Vicent del Raspeig\|San Vicent]] i [[Campello]] (l'àrea metropolitana inclou el restant de municipis de la comarca i els del Davall Vinalopó: [[Elig]], [[Santa Pola]] i [[Crevillent]]). Centrada sobre la ciutat d'[[Alacant]], el restant de núcleus urbans es troben a manera de prolongacions de l'expansió urbana, servint com a zones residencials (totes elles), d'expansió industrial (Sant Vicent) o especialisades cap al turisme (Campello). Fortament urbanisada, esta aglomeració presenta una densitat de població de 1.226,10 hab/km<sup>2</sup>. En el pla agrícola, que és al qual deu el seu nom, la ''Horta d'Alacant'' consistix en un territori relativament pla de terres fèrtils, convertit al regadiu gràcies principalment a l'us de les aigües del riu [[Monnegre]].

	A banda d'[[Agost]], el restant de les poblacions constituïxen la històrica comarca de la '''Canal de Xixona''', en [[Xixona]], [[La Torre de les Maçanes]], [[Busot]], i [[Aigües]]. Es tracta en realitat de poblacions de transició entre l'Horta d'[[Alacant]] i atres comarques (respectivament, la Canal de [[Xixona]] en el [[Alcoyà]], [[Agost]] en el [[Vinalopó Mig\|vall del Vinalopó]] i Busot i Aigües en la [[Marina Baixa]]). Excepte [[Xixona]], població industrial que és d'ells el major núcleu urbà, els atres núcleus de població són de tipo rural, contrastant enormement en les poblacions de l'Horta d'[[Alacant]]. No en va, esta série de municipis perifèrics presenta una densitat de població de tan sols 50,26 hab/km<sup>2</sup>, unes 24 vegades menor que la de la conurbanización alacantina.		A banda d'[[Agost (Alacant)\|Agost]], el restant de les poblacions constituïxen la històrica comarca de la '''Canal de Xixona''', en [[Xixona]], [[La Torre de les Maçanes]], [[Busot]], i [[Aigües]]. Es tracta en realitat de poblacions de transició entre l'Horta d'[[Alacant]] i atres comarques (respectivament, la Canal de [[Xixona]] en el [[Alcoyà]], [[Agost]] en el [[Vinalopó Mig\|vall del Vinalopó]] i Busot i Aigües en la [[Marina Baixa]]). Excepte [[Xixona]], població industrial que és d'ells el major núcleu urbà, els atres núcleus de població són de tipo rural, contrastant enormement en les poblacions de l'Horta d'[[Alacant]]. No en va, esta série de municipis perifèrics presenta una densitat de població de tan sols 50,26 hab/km<sup>2</sup>, unes 24 vegades menor que la de la conurbanización alacantina.

	== Configuració històrica ==		== Configuració històrica ==

Valencian: /* Geografia */

2022-10-17T11:12:12Z

Geografia

← Revisió anterior		Revisió de 11:12 17 oct 2022
Llínea 21:		Llínea 21:
	La comarca històrica de l''''Horta d'Alacant''' se correspon en la conurbació d'[[Alacant]], un conjunt urbà que engloba a més de la capital, a [[Sant Joan d'Alacant\|San Joan]], [[Muchamel]], [[Sant Vicent del Raspeig\|San Vicent]] i [[Campello]] (l'àrea metropolitana inclou el restant de municipis de la comarca i els del Davall Vinalopó: [[Elig]], [[Santa Pola]] i [[Crevillent]]). Centrada sobre la ciutat d'[[Alacant]], el restant de núcleus urbans es troben a manera de prolongacions de l'expansió urbana, servint com a zones residencials (totes elles), d'expansió industrial (Sant Vicent) o especialisades cap al turisme (Campello). Fortament urbanisada, esta aglomeració presenta una densitat de població de 1.226,10 hab/km<sup>2</sup>. En el pla agrícola, que és al qual deu el seu nom, la ''Horta d'Alacant'' consistix en un territori relativament pla de terres fèrtils, convertit al regadiu gràcies principalment a l'us de les aigües del riu [[Monnegre]].		La comarca històrica de l''''Horta d'Alacant''' se correspon en la conurbació d'[[Alacant]], un conjunt urbà que engloba a més de la capital, a [[Sant Joan d'Alacant\|San Joan]], [[Muchamel]], [[Sant Vicent del Raspeig\|San Vicent]] i [[Campello]] (l'àrea metropolitana inclou el restant de municipis de la comarca i els del Davall Vinalopó: [[Elig]], [[Santa Pola]] i [[Crevillent]]). Centrada sobre la ciutat d'[[Alacant]], el restant de núcleus urbans es troben a manera de prolongacions de l'expansió urbana, servint com a zones residencials (totes elles), d'expansió industrial (Sant Vicent) o especialisades cap al turisme (Campello). Fortament urbanisada, esta aglomeració presenta una densitat de població de 1.226,10 hab/km<sup>2</sup>. En el pla agrícola, que és al qual deu el seu nom, la ''Horta d'Alacant'' consistix en un territori relativament pla de terres fèrtils, convertit al regadiu gràcies principalment a l'us de les aigües del riu [[Monnegre]].

	A banda d'[[Agost]], el restant de les poblacions constituïxen la històrica comarca de la '''Canal de Xixona''', en [[Xixona]], [[La Torre de les Maçanes]], [[Busot]], i [[Aigües]]. Es tracta en realitat de poblacions de transició entre l'Horta d'[[Alacant]] i atres comarques (respectivament, la Canal de [[Xixona]] en el [[Alcoyà]], [[~~agost~~]] en el [[Vinalopó Mig\|vall del Vinalopó]] i Busot i Aigües en la [[Marina Baixa]]). Excepte [[Xixona]], població industrial que és d'ells el major núcleu urbà, els atres núcleus de població són de tipo rural, contrastant enormement en les poblacions de l'Horta d'[[Alacant]]. No en va, esta série de municipis perifèrics presenta una densitat de població de tan sols 50,26 hab/km<sup>2</sup>, unes 24 vegades menor que la de la conurbanización alacantina.		A banda d'[[Agost]], el restant de les poblacions constituïxen la històrica comarca de la '''Canal de Xixona''', en [[Xixona]], [[La Torre de les Maçanes]], [[Busot]], i [[Aigües]]. Es tracta en realitat de poblacions de transició entre l'Horta d'[[Alacant]] i atres comarques (respectivament, la Canal de [[Xixona]] en el [[Alcoyà]], [[Agost]] en el [[Vinalopó Mig\|vall del Vinalopó]] i Busot i Aigües en la [[Marina Baixa]]). Excepte [[Xixona]], població industrial que és d'ells el major núcleu urbà, els atres núcleus de població són de tipo rural, contrastant enormement en les poblacions de l'Horta d'[[Alacant]]. No en va, esta série de municipis perifèrics presenta una densitat de població de tan sols 50,26 hab/km<sup>2</sup>, unes 24 vegades menor que la de la conurbanización alacantina.

	== Configuració històrica ==		== Configuració històrica ==

Valencian: /* Geografia */

2022-10-17T11:10:27Z

Geografia

← Revisió anterior		Revisió de 11:10 17 oct 2022
Llínea 21:		Llínea 21:
	La comarca històrica de l''''Horta d'Alacant''' se correspon en la conurbació d'[[Alacant]], un conjunt urbà que engloba a més de la capital, a [[Sant Joan d'Alacant\|San Joan]], [[Muchamel]], [[Sant Vicent del Raspeig\|San Vicent]] i [[Campello]] (l'àrea metropolitana inclou el restant de municipis de la comarca i els del Davall Vinalopó: [[Elig]], [[Santa Pola]] i [[Crevillent]]). Centrada sobre la ciutat d'[[Alacant]], el restant de núcleus urbans es troben a manera de prolongacions de l'expansió urbana, servint com a zones residencials (totes elles), d'expansió industrial (Sant Vicent) o especialisades cap al turisme (Campello). Fortament urbanisada, esta aglomeració presenta una densitat de població de 1.226,10 hab/km<sup>2</sup>. En el pla agrícola, que és al qual deu el seu nom, la ''Horta d'Alacant'' consistix en un territori relativament pla de terres fèrtils, convertit al regadiu gràcies principalment a l'us de les aigües del riu [[Monnegre]].		La comarca històrica de l''''Horta d'Alacant''' se correspon en la conurbació d'[[Alacant]], un conjunt urbà que engloba a més de la capital, a [[Sant Joan d'Alacant\|San Joan]], [[Muchamel]], [[Sant Vicent del Raspeig\|San Vicent]] i [[Campello]] (l'àrea metropolitana inclou el restant de municipis de la comarca i els del Davall Vinalopó: [[Elig]], [[Santa Pola]] i [[Crevillent]]). Centrada sobre la ciutat d'[[Alacant]], el restant de núcleus urbans es troben a manera de prolongacions de l'expansió urbana, servint com a zones residencials (totes elles), d'expansió industrial (Sant Vicent) o especialisades cap al turisme (Campello). Fortament urbanisada, esta aglomeració presenta una densitat de població de 1.226,10 hab/km<sup>2</sup>. En el pla agrícola, que és al qual deu el seu nom, la ''Horta d'Alacant'' consistix en un territori relativament pla de terres fèrtils, convertit al regadiu gràcies principalment a l'us de les aigües del riu [[Monnegre]].

	A banda de [[~~agost~~]], el restant de les poblacions constituïxen la històrica comarca de la '''Canal de Xixona''', en [[Xixona]], [[La Torre de les Maçanes]], [[Busot]], i [[Aigües]]. Es tracta en realitat de poblacions de transició entre l'Horta d'[[Alacant]] i atres comarques (respectivament, la Canal de [[Xixona]] en el [[Alcoyà]], [[agost]] en el [[Vinalopó Mig\|vall del Vinalopó]] i Busot i Aigües en la [[Marina Baixa]]). Excepte [[Xixona]], població industrial que és d'ells el major núcleu urbà, els atres núcleus de població són de tipo rural, contrastant enormement en les poblacions de l'Horta d'[[Alacant]]. No en va, esta série de municipis perifèrics presenta una densitat de població de tan sols 50,26 hab/km<sup>2</sup>, unes 24 vegades menor que la de la conurbanización alacantina.		A banda d'[[Agost]], el restant de les poblacions constituïxen la històrica comarca de la '''Canal de Xixona''', en [[Xixona]], [[La Torre de les Maçanes]], [[Busot]], i [[Aigües]]. Es tracta en realitat de poblacions de transició entre l'Horta d'[[Alacant]] i atres comarques (respectivament, la Canal de [[Xixona]] en el [[Alcoyà]], [[agost]] en el [[Vinalopó Mig\|vall del Vinalopó]] i Busot i Aigües en la [[Marina Baixa]]). Excepte [[Xixona]], població industrial que és d'ells el major núcleu urbà, els atres núcleus de població són de tipo rural, contrastant enormement en les poblacions de l'Horta d'[[Alacant]]. No en va, esta série de municipis perifèrics presenta una densitat de població de tan sols 50,26 hab/km<sup>2</sup>, unes 24 vegades menor que la de la conurbanización alacantina.

	== Configuració històrica ==		== Configuració històrica ==

Valencian: Text reemplaça - 'Vinalopó Mijà' a 'Vinalopó Mig'

2022-10-17T11:05:18Z

Text reemplaça - 'Vinalopó Mijà' a 'Vinalopó Mig'

← Revisió anterior		Revisió de 11:05 17 oct 2022
Llínea 21:		Llínea 21:
	La comarca històrica de l''''Horta d'Alacant''' se correspon en la conurbació d'[[Alacant]], un conjunt urbà que engloba a més de la capital, a [[Sant Joan d'Alacant\|San Joan]], [[Muchamel]], [[Sant Vicent del Raspeig\|San Vicent]] i [[Campello]] (l'àrea metropolitana inclou el restant de municipis de la comarca i els del Davall Vinalopó: [[Elig]], [[Santa Pola]] i [[Crevillent]]). Centrada sobre la ciutat d'[[Alacant]], el restant de núcleus urbans es troben a manera de prolongacions de l'expansió urbana, servint com a zones residencials (totes elles), d'expansió industrial (Sant Vicent) o especialisades cap al turisme (Campello). Fortament urbanisada, esta aglomeració presenta una densitat de població de 1.226,10 hab/km<sup>2</sup>. En el pla agrícola, que és al qual deu el seu nom, la ''Horta d'Alacant'' consistix en un territori relativament pla de terres fèrtils, convertit al regadiu gràcies principalment a l'us de les aigües del riu [[Monnegre]].		La comarca històrica de l''''Horta d'Alacant''' se correspon en la conurbació d'[[Alacant]], un conjunt urbà que engloba a més de la capital, a [[Sant Joan d'Alacant\|San Joan]], [[Muchamel]], [[Sant Vicent del Raspeig\|San Vicent]] i [[Campello]] (l'àrea metropolitana inclou el restant de municipis de la comarca i els del Davall Vinalopó: [[Elig]], [[Santa Pola]] i [[Crevillent]]). Centrada sobre la ciutat d'[[Alacant]], el restant de núcleus urbans es troben a manera de prolongacions de l'expansió urbana, servint com a zones residencials (totes elles), d'expansió industrial (Sant Vicent) o especialisades cap al turisme (Campello). Fortament urbanisada, esta aglomeració presenta una densitat de població de 1.226,10 hab/km<sup>2</sup>. En el pla agrícola, que és al qual deu el seu nom, la ''Horta d'Alacant'' consistix en un territori relativament pla de terres fèrtils, convertit al regadiu gràcies principalment a l'us de les aigües del riu [[Monnegre]].

	A banda de [[agost]], el restant de les poblacions constituïxen la històrica comarca de la '''Canal de Xixona''', en [[Xixona]], [[La Torre de les Maçanes]], [[Busot]], i [[Aigües]]. Es tracta en realitat de poblacions de transició entre l'Horta d'[[Alacant]] i atres comarques (respectivament, la Canal de [[Xixona]] en el [[Alcoyà]], [[agost]] en el [[Vinalopó ~~Mijà~~\|vall del Vinalopó]] i Busot i Aigües en la [[Marina Baixa]]). Excepte [[Xixona]], població industrial que és d'ells el major núcleu urbà, els atres núcleus de població són de tipo rural, contrastant enormement en les poblacions de l'Horta d'[[Alacant]]. No en va, esta série de municipis perifèrics presenta una densitat de població de tan sols 50,26 hab/km<sup>2</sup>, unes 24 vegades menor que la de la conurbanización alacantina.		A banda de [[agost]], el restant de les poblacions constituïxen la històrica comarca de la '''Canal de Xixona''', en [[Xixona]], [[La Torre de les Maçanes]], [[Busot]], i [[Aigües]]. Es tracta en realitat de poblacions de transició entre l'Horta d'[[Alacant]] i atres comarques (respectivament, la Canal de [[Xixona]] en el [[Alcoyà]], [[agost]] en el [[Vinalopó Mig\|vall del Vinalopó]] i Busot i Aigües en la [[Marina Baixa]]). Excepte [[Xixona]], població industrial que és d'ells el major núcleu urbà, els atres núcleus de població són de tipo rural, contrastant enormement en les poblacions de l'Horta d'[[Alacant]]. No en va, esta série de municipis perifèrics presenta una densitat de població de tan sols 50,26 hab/km<sup>2</sup>, unes 24 vegades menor que la de la conurbanización alacantina.

	== Configuració històrica ==		== Configuració històrica ==

Valencian: Text reemplaça - ' de el' a ' del'

2021-11-30T01:59:20Z

Text reemplaça - ' de el' a ' del'

← Revisió anterior		Revisió de 01:59 30 nov 2021
Llínea 27:		Llínea 27:
	La conquista cristiana de '''l'Alacantí''' es va realisar entre els anys [[1245]] i [[1246]]. Segons el [[Tractat d'Almizra]] acordat entre la [[Corona d'Aragó]] i el [[Regne de Castella]] en [[1244]], el Canal de [[Xixona]] passava al [[Regne de Valéncia]] (el castell de [[Xixona]] va ser conquistat per les tropes de [[Jaume I d'Aragó]] cap a [[1245]]), mentres que l'Horta d'[[Alacant]] passava a dependre del Regne de Castella, dins del regne vassall de [[Múrcia]] (conquistant l'infant El senyor Alfonso, despuix [[Alfons X]], la ciutat d'[[Alacant]] en 1246, encara que hi ha dubtes entre esta data i [[1247]] o [[1248]]). De fet, la llínea que tradicionalment ha separat la Vall de [[Xixona]] de l'Horta d'[[Alacant]] forma part de la llínea fronterera Biar-Busot estipulada en este tractat.		La conquista cristiana de '''l'Alacantí''' es va realisar entre els anys [[1245]] i [[1246]]. Segons el [[Tractat d'Almizra]] acordat entre la [[Corona d'Aragó]] i el [[Regne de Castella]] en [[1244]], el Canal de [[Xixona]] passava al [[Regne de Valéncia]] (el castell de [[Xixona]] va ser conquistat per les tropes de [[Jaume I d'Aragó]] cap a [[1245]]), mentres que l'Horta d'[[Alacant]] passava a dependre del Regne de Castella, dins del regne vassall de [[Múrcia]] (conquistant l'infant El senyor Alfonso, despuix [[Alfons X]], la ciutat d'[[Alacant]] en 1246, encara que hi ha dubtes entre esta data i [[1247]] o [[1248]]). De fet, la llínea que tradicionalment ha separat la Vall de [[Xixona]] de l'Horta d'[[Alacant]] forma part de la llínea fronterera Biar-Busot estipulada en este tractat.

	En [[1296]], [[Jaume II d'Aragó]] va invadir el [[Regne de Múrcia]], baix domini castellà, en la consegüent ocupació ~~de el~~ restant de la comarca. Esta acció se circumscriu en el context d'una crisis dinàstica en el tro castellà en [[Fernando de la Porca]], qui va oferir a [[Jaume II d'Aragó]] el [[Regne de Múrcia]] a canvi del seu soport.		En [[1296]], [[Jaume II d'Aragó]] va invadir el [[Regne de Múrcia]], baix domini castellà, en la consegüent ocupació del restant de la comarca. Esta acció se circumscriu en el context d'una crisis dinàstica en el tro castellà en [[Fernando de la Porca]], qui va oferir a [[Jaume II d'Aragó]] el [[Regne de Múrcia]] a canvi del seu soport.

	Durant l'acció militar per a prendre el [[castell de Santa Bàrbara]], va morir en la seua defensa el seu alcait Nicolás Pérez, fidel a [[Ferran IV de Castella]] en la crisis dinàstica, pero la conquista se va vore facilitada per la presència d'un percentage considerable de població d'orige catalanoaragonés. Des de llavors, el Camp d'[[Alacant]] (excepte la vall de [[Xixona]], ya baix control aragonés) passa a formar part del [[Regne de Valéncia]], en la Procuració general de [[Oriola]], sent esta anexió ratificada per la [[sentència arbitral de Torrellas]] en [[1304]] i el [[tractat d'Elig]] en [[1305]]. Durant la [[guerra dels dos Pedros]] ([[1356]]-[[1369]]), [[Alacant]] va tornar a estar de nou fugaçment en mans castellanes, durant aproximadament un mes.		Durant l'acció militar per a prendre el [[castell de Santa Bàrbara]], va morir en la seua defensa el seu alcait Nicolás Pérez, fidel a [[Ferran IV de Castella]] en la crisis dinàstica, pero la conquista se va vore facilitada per la presència d'un percentage considerable de població d'orige catalanoaragonés. Des de llavors, el Camp d'[[Alacant]] (excepte la vall de [[Xixona]], ya baix control aragonés) passa a formar part del [[Regne de Valéncia]], en la Procuració general de [[Oriola]], sent esta anexió ratificada per la [[sentència arbitral de Torrellas]] en [[1304]] i el [[tractat d'Elig]] en [[1305]]. Durant la [[guerra dels dos Pedros]] ([[1356]]-[[1369]]), [[Alacant]] va tornar a estar de nou fugaçment en mans castellanes, durant aproximadament un mes.