L'Alcúdia - Historial de revisions

Valencian: /* Enllaços externs */

2025-08-18T16:36:54Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 16:36 18 ago 2025
Llínea 146:		Llínea 146:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
			* [http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/poblaciones/homonimas/elpepuespval/20030118elpval_33/Tes '''Huit poblacions homònimes'''. El País, 18/01/2003]
	{{commonscat\|L'Alcúdia}}		{{commonscat\|L'Alcúdia}}

	* [http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/poblaciones/homonimas/elpepuespval/20030118elpval_33/Tes '''Huit poblacions homònimes'''. El País, 18/01/2003]

	{{Municipis de La Ribera Alta}}		{{Municipis de La Ribera Alta}}

Jose2: /* Etimologia */

2025-06-21T16:17:15Z

Etimologia

← Revisió anterior		Revisió de 16:17 21 jun 2025
Llínea 26:		Llínea 26:

	== Etimologia ==		== Etimologia ==
	El seu nom és un topònim àrap, que significa "El Collado", per lo que el nom actual en [[valencià]] és en part una redundància, ya que el prefix ''al'' en àrap correspon a l'artícul determinat "el" en espanyol. El nom de L'Alcúdia de Carlet és molt antic i apareix ya en el [[sigle XVIII]] en l'obra de Antoni José Cavanilles (<ref>Antonio José Cavanilles. ''Observaciones sobre la Historia Natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia'', Madrit: Imprenta Nacional, 1795; Valéncia: edició de ALBAtros, 1995, tom 2, p. 298</ref>). El nom oficial de la població en el segon semestre de 1982 recuperà la primitiva denominació en valencià (''L'Alcúdia''), en decrets de la [[Generalitat Valenciana]] i del Consell de Ministres de l'Estat. Aixina mateix el nom de L'Alcúdia és molt antic (en espanyol) i també és citat en el llibre de Cavanilles, tom 1, pp. 187 i 195. Per a complicar algo més este tema, podrien senyalar que també s'ha empleat el nom de ''L'Alcúdia de Carlet'' en [[valencià]].		El seu nom és un topònim [[àrap]], que significa "El Collado", per lo que el nom actual en [[valencià]] és en part una redundància, ya que el prefix ''al'' en àrap correspon a l'artícul determinat "el" en espanyol. El nom de L'Alcúdia de Carlet és molt antic i apareix ya en el [[sigle XVIII]] en l'obra de Antoni José Cavanilles (<ref>Antonio José Cavanilles. ''Observaciones sobre la Historia Natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia'', Madrit: Imprenta Nacional, 1795; Valéncia: edició de ALBAtros, 1995, tom 2, p. 298</ref>). El nom oficial de la població en el segon semestre de 1982 recuperà la primitiva denominació en valencià (''L'Alcúdia''), en decrets de la [[Generalitat Valenciana]] i del Consell de Ministres de l'Estat. Aixina mateix el nom de L'Alcúdia és molt antic (en espanyol) i també és citat en el llibre de Cavanilles, tom 1, pp. 187 i 195. Per a complicar algo més este tema, podrien senyalar que també s'ha empleat el nom de ''L'Alcúdia de Carlet'' en [[valencià]].

	== Geografia ==		== Geografia ==

Valencian: Valencian pàgina traslladada L'Alcúdia de Carlet a L'Alcúdia: La denominació segons la RACV és "L'Alcudia".

2025-06-21T14:54:29Z

Valencian pàgina traslladada L'Alcúdia de Carlet a L'Alcúdia: La denominació segons la RACV és "L'Alcudia".

← Revisió anterior	Revisió de 14:54 21 jun 2025
(Sense diferències)

92.172.164.66: El nom del poble

2025-06-21T12:27:27Z

El nom del poble

← Revisió anterior		Revisió de 12:27 21 jun 2025
Llínea 49:		Llínea 49:

	== Història ==		== Història ==
	L'Alcúdia ~~de Carlet~~ fon una [[alqueria]] musulmana que fon donada per [[Jaume I d'Aragó\|Jaume I]], en l'any [[1238]], a [[Pere de Montagud]], qui li otorgà carta pobla el [[17 de giner]] de [[1252]] a 54 repobladors cristians; cada u dels quals rebé una casa, 72 [[fanecada\|fanecades]] de regadiu i dos de seca, a cens de 20 sous i una gallina per Nadal; el senyor se reservava 469 fanecades i el castell; el monopoli sobre forns i molins i els drets de ''lluïsme'', [[justícia]], etc. En [[1344]], Pere de Montagud i Vilanova li confirma els [[Furs de Valéncia]].		L'Alcúdia fon una [[alqueria]] musulmana que fon donada per [[Jaume I d'Aragó\|Jaume I]], en l'any [[1238]], a [[Pere de Montagud]], qui li otorgà carta pobla el [[17 de giner]] de [[1252]] a 54 repobladors cristians; cada u dels quals rebé una casa, 72 [[fanecada\|fanecades]] de regadiu i dos de seca, a cens de 20 sous i una gallina per Nadal; el senyor se reservava 469 fanecades i el castell; el monopoli sobre forns i molins i els drets de ''lluïsme'', [[justícia]], etc. En [[1344]], Pere de Montagud i Vilanova li confirma els [[Furs de Valéncia]].

	En l'any [[1382]] se separa d'[[Alzira]] i en [[1393]] se firma un acort en el senyor pel qual se concedix llibertat al poble pla a canvi del pagament de 33 lliures anuals. En [[1404]], [[Martí I]] li concedix el privilegi de gastar la [[Sequia Real del Xúquer]]. En [[1428]], [[Alfons V d'Aragó\|Alfons V]] li otorga el privilegi de celebrar un mercat semanal i en [[1433]] li otorga el títul de vila.		En l'any [[1382]] se separa d'[[Alzira]] i en [[1393]] se firma un acort en el senyor pel qual se concedix llibertat al poble pla a canvi del pagament de 33 lliures anuals. En [[1404]], [[Martí I]] li concedix el privilegi de gastar la [[Sequia Real del Xúquer]]. En [[1428]], [[Alfons V d'Aragó\|Alfons V]] li otorga el privilegi de celebrar un mercat semanal i en [[1433]] li otorga el títul de vila.

92.172.164.66: El nom del poble

2025-06-21T12:26:29Z

El nom del poble

← Revisió anterior		Revisió de 12:26 21 jun 2025
Llínea 19:		Llínea 19:
	\|festes = 1-8 de setembre		\|festes = 1-8 de setembre
	\|alcalde = Andreu Salom ([[PSOE]])		\|alcalde = Andreu Salom ([[PSOE]])
	\|web = [https://www.lalcudia.com Ajuntament de L'Alcúdia ~~de Carlet~~]		\|web = [https://www.lalcudia.com Ajuntament de L'Alcúdia]
	\|notes =		\|notes =
	}}		}}

	'''L'Alcúdia ~~de Carlet~~''' (en [[castellà]] ''~~Alcúdia de Carlet''), i oficialment~~ '''L'Alcúdia''', és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[La Ribera Alta]].		'''L'Alcúdia''' (en [[castellà]] ''La'' ''Alcúdia)'', és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[La Ribera Alta]].

	== Etimologia ==		== Etimologia ==
Llínea 36:		Llínea 36:

	=== [[Barri]]s i [[pedania\|pedanies]] ===		=== [[Barri]]s i [[pedania\|pedanies]] ===
	[[File:Montortal2.jpg\|thumb\|right\|300px\|Vista general de Montortal, pedania absorbida per L'Alcúdia ~~de Carlet~~ en l'any [[1842]]]]		[[File:Montortal2.jpg\|thumb\|right\|300px\|Vista general de Montortal, pedania absorbida per L'Alcúdia en l'any [[1842]]]]

	En el [[terme municipal]] de L'Alcúdia de Carlet se troben també els següents núcleus de població:		En el [[terme municipal]] de L'Alcúdia de Carlet se troben també els següents núcleus de població:

	* '''Les Comes'''.		* '''Les Comes'''.
	* '''Montortal'''		* '''Montortal'''
	* '''Batallar'''		* '''Batallar'''
Llínea 101:		Llínea 101:

	== Economia ==		== Economia ==
	Anteriorment, L'Alcúdia ~~de Carlet~~ era un poble dedicat exclusivament a la producció agrícola i esta ha anat evolucionant a lo llarc del temps. En el [[sigle XIX]] era la morera i els cereals, especialment blat, arròs i dacsa els principals productes que donaven els camps de L'Alcúdia ~~de Carlet~~. En les zones de seca, predominaven els [[oliva\|olivars]] i la [[garrofa\|garrofera]]. En el [[sigle XX]] s'introduí el cultiu de la [[taronja]], com en el resto de la comunitat i despuix se convertí en una font de riquea molt important per als llauradors de L'Alcúdia ~~de Carlet~~, alguns dels quals, feren molts diners en poc temps, degut l'alt preu del producte i el baix preu del salari de la ma d'obra. En els anys 80 del [[sigle XX]], se produí una crisis aguda en el sector en l'aparició de distintes plagues que feren mal a les varietats més tradicionals i per la dura competència d'atres països com el [[Marroc]], [[Israel]] o [[Argentina]] que provocaren un estancament, si no baixada dels preus i, per tant, la recolecta de noves varietats més primerenques o més tardanes que pogueren fer front a estes competències. La producció de cítrics de la població està en franca disminució, per això en els últims anys s'ha intentat introduir atres alternatives com el [[caqui]], que no obstant, queden subjectes, més que mai, a la falta d'aigua cada vegada més gran. Encara que, la construcció del Canal Xúquer-Túria, ademés de les sequies (per eixemple, la [[Sequia Real del Xúquer]]) i pous que ya existien, i el desenroll de noves tècniques (sembra per goteig, etc.) han vengut a minimisar els problemes d'aigua, al menys en lo que respecta a la seua cantitat i no a la seua calitat.		Anteriorment, L'Alcúdia era un poble dedicat exclusivament a la producció agrícola i esta ha anat evolucionant a lo llarc del temps. En el [[sigle XIX]] era la morera i els cereals, especialment blat, arròs i dacsa els principals productes que donaven els camps de L'Alcúdia. En les zones de seca, predominaven els [[oliva\|olivars]] i la [[garrofa\|garrofera]]. En el [[sigle XX]] s'introduí el cultiu de la [[taronja]], com en el resto de la comunitat i despuix se convertí en una font de riquea molt important per als llauradors de L'Alcúdia, alguns dels quals, feren molts diners en poc temps, degut l'alt preu del producte i el baix preu del salari de la ma d'obra. En els anys 80 del [[sigle XX]], se produí una crisis aguda en el sector en l'aparició de distintes plagues que feren mal a les varietats més tradicionals i per la dura competència d'atres països com el [[Marroc]], [[Israel]] o [[Argentina]] que provocaren un estancament, si no baixada dels preus i, per tant, la recolecta de noves varietats més primerenques o més tardanes que pogueren fer front a estes competències. La producció de cítrics de la població està en franca disminució, per això en els últims anys s'ha intentat introduir atres alternatives com el [[caqui]], que no obstant, queden subjectes, més que mai, a la falta d'aigua cada vegada més gran. Encara que, la construcció del Canal Xúquer-Túria, ademés de les sequies (per eixemple, la [[Sequia Real del Xúquer]]) i pous que ya existien, i el desenroll de noves tècniques (sembra per goteig, etc.) han vengut a minimisar els problemes d'aigua, al menys en lo que respecta a la seua cantitat i no a la seua calitat.

	En els anys 60 i 70 del [[sigle XX]] el poble inicià un procés de transformació econòmica per mig del qual, al costat de les activitats agrícoles tradicionals, s'instalaren diferents empreses i industries, especialment de transformació de productes agrícoles, com '''[[Frudesa]] ''', d'indústria mecànica com '''[[Istobal]] ''' o de transformació de la fusta. En les successives crisis, algunes d'estes empreses han anat tancant o deslocalisant-se mentres han sorgit atres dedicades a la transformació de productes metàlics entre les que destaquen '''Imecal''' i '''Viferma'''.		En els anys 60 i 70 del [[sigle XX]] el poble inicià un procés de transformació econòmica per mig del qual, al costat de les activitats agrícoles tradicionals, s'instalaren diferents empreses i industries, especialment de transformació de productes agrícoles, com '''[[Frudesa]] ''', d'indústria mecànica com '''[[Istobal]] ''' o de transformació de la fusta. En les successives crisis, algunes d'estes empreses han anat tancant o deslocalisant-se mentres han sorgit atres dedicades a la transformació de productes metàlics entre les que destaquen '''Imecal''' i '''Viferma'''.
Llínea 114:		Llínea 114:

	== Festes locals ==		== Festes locals ==
	Se celebren festes en honor de la Verge de l'Oreto, Patrona Canònica de la Vila, del 1 al 8 de [[setembre]], en una processó cívic-religiosa ([[romeria]]) la vesprada del dia 7, dita popularment "L'entrà de la Mare de Dèu", en la que actuen diversos grups folclòrics tradicionals (Dansarins, la Carchofa, Pastorets, Grups de Dansa i personages bíblics, "los Negritos"), tancant la processó la banda "La Filharmònica Alcudiana". Dita processió rememora la donació a L'Alcúdia ~~de Carlet~~, pel Senyor feudal Peregrí de Montagud, de l'image de la Verge en [[1275]]. Finalisa en en la llectura de la Bula Pontifícia per l'Heralt papal i pels parlaments del senyor Peregrí de Montagud i Maria, receptora de l'image en nom del poble i es traslladada posteriorment a la Parròquia de Sant Andreu Apòstol en els braços del retor i de l'Alcalde. (La talla medix 90 centímetros d'altura). Els parlaments actuals, autentica joya poètica en valencià, foren escrits pel poeta local Inocenci Signes i Ruiz en [[1955]].		Se celebren festes en honor de la Verge de l'Oreto, Patrona Canònica de la Vila, del 1 al 8 de [[setembre]], en una processó cívic-religiosa ([[romeria]]) la vesprada del dia 7, dita popularment "L'entrà de la Mare de Dèu", en la que actuen diversos grups folclòrics tradicionals (Dansarins, la Carchofa, Pastorets, Grups de Dansa i personages bíblics, "los Negritos"), tancant la processó la banda "La Filharmònica Alcudiana". Dita processió rememora la donació a L'Alcúdia, pel Senyor feudal Peregrí de Montagud, de l'image de la Verge en [[1275]]. Finalisa en en la llectura de la Bula Pontifícia per l'Heralt papal i pels parlaments del senyor Peregrí de Montagud i Maria, receptora de l'image en nom del poble i es traslladada posteriorment a la Parròquia de Sant Andreu Apòstol en els braços del retor i de l'Alcalde. (La talla medix 90 centímetros d'altura). Els parlaments actuals, autentica joya poètica en valencià, foren escrits pel poeta local Inocenci Signes i Ruiz en [[1955]].

	=== Música i dansa ===		=== Música i dansa ===

Lluísm: /* Política */

2025-06-19T18:40:14Z

Política

← Revisió anterior		Revisió de 18:40 19 jun 2025
Llínea 81:		Llínea 81:
	\| Alcalde_11 = Andreu Salom Porta		\| Alcalde_11 = Andreu Salom Porta
	\| Partit_11 = [[PSPV-PSOE]]		\| Partit_11 = [[PSPV-PSOE]]
	\| Alcalde_12 = ~~Juan Manuel Arnandis Arnandis~~		\| Alcalde_12 = Andreu Salom Porta
	\| Partit_12 = [[PP]]		\| Partit_12 = [[PSPV-PSOE]]
	}}		}}

Lluísm en 18:35 19 jun 2025

2025-06-19T18:35:33Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:35 19 jun 2025
Llínea 29:		Llínea 29:

	== Geografia ==		== Geografia ==
	Municipi situat a la vora del riu [[Xúquer]], estenent-se per l'oest fins als contraforts de la serra de Tous. El terme està dividit en dos sectors, separats pel municipi de [[Guadassuar]]. El sector nort més extens, està creuat pel riu [[Magre]]; el sector sur correspon a l'antic terme de [[Montortal]] (anexionat en [[1842]]). El territori és pla, aluvial, sense altures importants. Creua el terme la [[Sequia Real del Xúquer]], que rega les seues terres. Prop de Montortal passa el barranc del seu nom. El clima és templat.		Municipi situat en la vora esquerra del riu [[Xúquer]], estenent-se per l'oest fins als contraforts de la serra de Tous. El terme està dividit en dos sectors, separats pel municipi de [[Guadassuar]]. El sector nort més extens, està creuat pel riu [[Magre]]; el sector sur correspon a l'antic terme de [[Montortal]] (anexionat en [[1842]]). El territori és pla, aluvial, sense altures importants. Creua el terme la [[Sequia Real del Xúquer]], que rega les seues terres. Prop de Montortal passa el barranc del seu nom. El clima és templat.

	S'accedix a este poble des de [[Valéncia]], a través de l'[[A-7]].		S'accedix a este poble des de [[Valéncia]], a través de l'[[A-7]].

	Hi ha estació de [[ferrocarril]] en la ~~línea~~ de [[Valéncia]] a [[Vilanova de Castelló]] pertanyent al [[MetroValencia\|Metro de Valéncia]], en la Llínea 1.		Hi ha estació de [[ferrocarril]] en la llínea de [[Valéncia]] a [[Vilanova de Castelló]] pertanyent al [[MetroValencia\|Metro de Valéncia]], en la Llínea 1.

	=== [[Barri]]s i [[pedania\|pedanies]] ===		=== [[Barri]]s i [[pedania\|pedanies]] ===
	[[File:Montortal2.jpg\|thumb\|right\|300px\|Vista general de Montortal, pedania absorbida per L'Alcúdia de Carlet en l'any [[1842]]]]		[[File:Montortal2.jpg\|thumb\|right\|300px\|Vista general de Montortal, pedania absorbida per L'Alcúdia de Carlet en l'any [[1842]]]]
	En el [[terme municipal]] de L'Alcúdia se troben també els següents ~~núclid~~ de població:
			En el [[terme municipal]] de L'Alcúdia de Carlet se troben també els següents núcleus de població:

	* '''Les Comes'''.		* '''Les Comes'''.
	* '''Montortal'''		* '''Montortal'''

Lluísm en 18:32 19 jun 2025

2025-06-19T18:32:56Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:32 19 jun 2025
Llínea 18:		Llínea 18:
	\|còdic_postal = 46250		\|còdic_postal = 46250
	\|festes = 1-8 de setembre		\|festes = 1-8 de setembre
	\|alcalde = Andreu Salom ([[PSOE]])		\|alcalde = Andreu Salom ([[PSOE]])
	\|web = [https://www.lalcudia.com Ajuntament de L'Alcúdia]		\|web = [https://www.lalcudia.com Ajuntament de L'Alcúdia de Carlet]
	\|notes =		\|notes =
	}}		}}

	'''L'Alcúdia de Carlet''' (en [[castellà]] ''Alcúdia de Carlet''), i oficialment '''L'Alcúdia''', és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[La Ribera Alta]].		'''L'Alcúdia de Carlet''' (en [[castellà]] ''Alcúdia de Carlet''), i oficialment '''L'Alcúdia''', és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[La Ribera Alta]].

	== Etimologia ==		== Etimologia ==
	El seu nom és un topònim ~~àrab~~, que significa "~~Petit turó~~", ~~pel~~ que el nom actual en [[valencià]] és en part una redundància, ja que el prefix ''al'' en ~~àrab~~ correspon a l'~~artícle~~ determinat "el" en espanyol. El nom de "L'Alcúdia de Carlet" és molt antic i apareix ja en el [[sigle XVIII]] en l'obra de Antoni José Cavanilles (<ref>Antonio José Cavanilles. ''Observaciones sobre la Historia Natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia'', Madrit: Imprenta Nacional, 1795; Valéncia: edició de ALBAtros, 1995, tom 2, p. 298</ref>). El nom oficial de la població en el ~~1977~~ recuperà la primitiva denominació en valencià (''L'Alcúdia''), en decrets de la [[Generalitat Valenciana]] i del Consell de Ministres de l'Estat. ~~Així~~ mateix, el nom de L'Alcúdia és molt antic (en espanyol) i també és citat en el llibre de Cavanilles, tom 1, pp. 187 i 195.		El seu nom és un topònim àrap, que significa "El Collado", per lo que el nom actual en [[valencià]] és en part una redundància, ya que el prefix ''al'' en àrap correspon a l'artícul determinat "el" en espanyol. El nom de L'Alcúdia de Carlet és molt antic i apareix ya en el [[sigle XVIII]] en l'obra de Antoni José Cavanilles (<ref>Antonio José Cavanilles. ''Observaciones sobre la Historia Natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia'', Madrit: Imprenta Nacional, 1795; Valéncia: edició de ALBAtros, 1995, tom 2, p. 298</ref>). El nom oficial de la població en el segon semestre de 1982 recuperà la primitiva denominació en valencià (''L'Alcúdia''), en decrets de la [[Generalitat Valenciana]] i del Consell de Ministres de l'Estat. Aixina mateix el nom de L'Alcúdia és molt antic (en espanyol) i també és citat en el llibre de Cavanilles, tom 1, pp. 187 i 195. Per a complicar algo més este tema, podrien senyalar que també s'ha empleat el nom de ''L'Alcúdia de Carlet'' en [[valencià]].

	== Geografia ==		== Geografia ==

178.237.236.176: /* Geografia */Ortografía corregida

2025-06-19T18:31:53Z

Geografia: Ortografía corregida

← Revisió anterior		Revisió de 18:31 19 jun 2025
Llínea 28:		Llínea 28:

	== Geografia ==		== Geografia ==
	Municipi situat en la vora ~~esquerra~~ del riu [[Xúquer]], estenent-se per l'oest fins als contraforts de la serra de Tous. El terme està dividit en dos sectors, separats pel municipi de [[Guadassuar]]. El sector nort més extens, està creuat pel riu [[Magre]]; el sector sur correspon a l'antic terme de [[Montortal]] (anexionat en [[1842]]). El territori és pla, aluvial, sense altures importants. Creua el terme la [[Sequia Real del Xúquer]], que rega les seues terres. Prop de Montortal passa el barranc del seu nom. El clima és templat.		Municipi situat a la vora del riu [[Xúquer]], estenent-se per l'oest fins als contraforts de la serra de Tous. El terme està dividit en dos sectors, separats pel municipi de [[Guadassuar]]. El sector nort més extens, està creuat pel riu [[Magre]]; el sector sur correspon a l'antic terme de [[Montortal]] (anexionat en [[1842]]). El territori és pla, aluvial, sense altures importants. Creua el terme la [[Sequia Real del Xúquer]], que rega les seues terres. Prop de Montortal passa el barranc del seu nom. El clima és templat.

	S'accedix a este poble des de [[Valéncia]], a través de l'[[A-7]].		S'accedix a este poble des de [[Valéncia]], a través de l'[[A-7]].

	Hi ha estació de [[ferrocarril]] en la ~~llínea~~ de [[Valéncia]] a [[Vilanova de Castelló]] pertanyent al [[MetroValencia\|Metro de Valéncia]], en la Llínea 1.		Hi ha estació de [[ferrocarril]] en la línea de [[Valéncia]] a [[Vilanova de Castelló]] pertanyent al [[MetroValencia\|Metro de Valéncia]], en la Llínea 1.

	=== [[Barri]]s i [[pedania\|pedanies]] ===		=== [[Barri]]s i [[pedania\|pedanies]] ===
	[[File:Montortal2.jpg\|thumb\|right\|300px\|Vista general de Montortal, pedania absorbida per L'Alcúdia de Carlet en l'any [[1842]]]]		[[File:Montortal2.jpg\|thumb\|right\|300px\|Vista general de Montortal, pedania absorbida per L'Alcúdia de Carlet en l'any [[1842]]]]
	En el [[terme municipal]] de L'Alcúdia ~~de Carlet~~ se troben també els següents ~~núcleus~~ de població:		En el [[terme municipal]] de L'Alcúdia se troben també els següents núclid de població:
	* '''Les Comes'''.		* '''Les Comes'''.
	* '''Montortal'''		* '''Montortal'''

Lluísm en 18:30 19 jun 2025

2025-06-19T18:30:47Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:30 19 jun 2025
Llínea 22:		Llínea 22:
	\|notes =		\|notes =
	}}		}}
	'''L'Alcúdia''' (en [[castellà]] ''L'Alcúdia''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], pertanyent a la [[província de ~~València~~]], en la [[comarca]] de [[La Ribera Alta]].		'''L'Alcúdia de Carlet''' (en [[castellà]] ''Alcúdia de Carlet''), i oficialment '''L'Alcúdia''', és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[La Ribera Alta]].

	== Etimologia ==		== Etimologia ==