L'Avenç - Historial de revisions

Reval: /* Enllaços externs */

2025-02-19T10:45:13Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 10:45 19 feb 2025
Llínea 24:		Llínea 24:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|L'Avenç (1881-1893)}}

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/L%27Aven%C3%A7 L'Avenç en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/L%27Aven%C3%A7 L'Avenç en Wikipedia]

Reval en 10:43 19 feb 2025

2025-02-19T10:43:39Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:43 19 feb 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
			[[File:Avenç1881.jpg\|thumb\|250px\|L'Avenç]]

	'''L'Avenç''' fon el títul d'una revista, escrit originalment com '''L'Avens''', fon una revista d'ideologia [[catalanisme\|catalanista]], fundada en l'any [[1881]] per [[Jaume Massó i Torrents\|Jaume Massó]], que representava l'esperit moderniste, innovador i catalaniste, i es va desentendre totalment de l'antic català migeval i arcaisant.		'''L'Avenç''' fon el títul d'una revista, escrit originalment com '''L'Avens''', fon una revista d'ideologia [[catalanisme\|catalanista]], fundada en l'any [[1881]] per [[Jaume Massó i Torrents\|Jaume Massó]], que representava l'esperit moderniste, innovador i catalaniste, i es va desentendre totalment de l'antic català migeval i arcaisant.

Reval en 10:42 19 feb 2025

2025-02-19T10:42:53Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:42 19 feb 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''L'Avenç''' fon el títul d'una revista, escrit originalment com '''L'Avens''', fon una revista d'ideologia [[catalanisme\|catalanista]], fundada en l'any [[1881]] per [[Jaume Massó i Torrents\|Jaume Massó]], que representava l'esperit moderniste, innovador i catalaniste, i es va desentendre totalment de l'antic català ~~medieval~~ i arcaisant.		'''L'Avenç''' fon el títul d'una revista, escrit originalment com '''L'Avens''', fon una revista d'ideologia [[catalanisme\|catalanista]], fundada en l'any [[1881]] per [[Jaume Massó i Torrents\|Jaume Massó]], que representava l'esperit moderniste, innovador i catalaniste, i es va desentendre totalment de l'antic català migeval i arcaisant.

	== Història ==		== Història ==
Llínea 5:		Llínea 5:
	=== Primera etapa: 1881-1884 ===		=== Primera etapa: 1881-1884 ===

	Entre 1881 i 1884 va contar en la colaboració dels escritors més prestigiosos del moment com Narcís Oller, José Yxart, Francesch Matheu o Valentí Almirall, sent mantinguda gràcies a les aportacions econòmiques de Jaume Massó i Ramon Domènec Perés i Perés, el qual es convertix en director entre 1883 i 1884. La revista va desenrollar una important campanya llingüística en que es proponia la creació d'un model de llengua unitari, d'acort en el llenguage escrit i parlat, que va prendre com a base el parlar de Barcelona netejat de les «impurees» populars.		Entre els anys 1881 i [[1884]] va contar en la colaboració dels escritors més prestigiosos del moment com Narcís Oller, José Yxart, Francesch Matheu o Valentí Almirall, sent mantinguda gràcies a les aportacions econòmiques de Jaume Massó i Ramon Domènec Perés i Perés, el qual es convertix en director entre [[1883]] i 1884. La revista va desenrollar una important campanya llingüística en que es proponia la creació d'un model de llengua unitari, d'acort en el llenguage escrit i parlat, que va prendre com a base el parlar de Barcelona netejat de les «impurees» populars.

	A partir d'esta campanya es va publicar una série d'artículs i conferències en que es discrepava en el caràcter arcaisant de la llengua lliterària i es mostrava una preocupació per la diferència entre el català escrit i parlat, i per l'absència d'una normativa ortogràfica moderna i unitària. Ademés, es varen propondre mides concretes per a una renovació llingüística, com l'enriquiment del vocabulari i la gramàtica i l'establiment d'unes normes globals que unificaren la llengua culta en la coloquial, i que foren compatibles en el llatí i la llengua antiga.		A partir d'esta campanya es va publicar una série d'artículs i conferències en que es discrepava en el caràcter arcaisant de la llengua lliterària i es mostrava una preocupació per la diferència entre el [[català]] escrit i parlat, i per l'absència d'una normativa ortogràfica moderna i unitària. Ademés, es varen propondre mides concretes per a una renovació llingüística, com l'enriquiment del vocabulari i la gramàtica i l'establiment d'unes normes globals que unificaren la llengua culta en la coloquial, i que foren compatibles en el llatí i la llengua antiga.

	En 1884 la revista va deixar d'editar-se per un viage dels seus dos impulsors a Anglaterra.		En l'any 1884 la revista va deixar d'editar-se per un viage dels seus dos impulsors a [[Anglaterra]].

	=== Segona etapa: 1889-1893 ===		=== Segona etapa: 1889-1893 ===

	En l'any 1889 Massó va reprendre l'edició de la revista en solitari, incorporant no obstant, alguns anys més tart, uns quants jóvens gramàtics com el propi Jaume Massó, Jaume Brossa, [[Pompeu Fabra]], Joaquim Casas, Raimon Casellas, Joan Maragall i Alexandre Tallada. La revista va saber assumir el liderage del «català que ara es parla», i va impulsar la reforma de les Normes ortogràfiques, que va finalisar en 1913 en la publicació d'estes per part de l'Institut d'Estudis Catalans i l'acceptació per part de la Mancomunitat de Catalunya presidida per [[Enric Prat de la Riba]].		En l'any [[1889]] Massó va reprendre l'edició de la revista en solitari, incorporant no obstant, alguns anys més tart, uns quants jóvens gramàtics com el propi Jaume Massó, Jaume Brossa, [[Pompeu Fabra]], Joaquim Casas, Raimon Casellas, Joan Maragall i Alexandre Tallada. La revista va saber assumir el liderage del «català que ara es parla», i va impulsar la reforma de les Normes ortogràfiques, que va finalisar en [[1913]] en la publicació d'estes per part de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] i l'acceptació per part de la Mancomunitat de Catalunya presidida per [[Enric Prat de la Riba]].

	En [[1891]] la revista va adoptar el seu nom definitiu: ''L'Avenç''. A partir de 1892 la revista va adquirir un to més crític cap a la burguesia catalana gràcies als escrits de Jaume Brossa i Alexandre Tallada. En 1893 la revista va deixar de publicar-se per la proliferació d'atentats anarquistes, les crítiques cap a la satirisació a Frederic Soler "Pitarra", aixina com pel seu dèficit econòmic.		En [[1891]] la revista va adoptar el seu nom definitiu: ''L'Avenç''. A partir de l'any [[1892]] la revista va adquirir un to més crític cap a la burguesia catalana gràcies als escrits de Jaume Brossa i Alexandre Tallada. En [[1893]] la revista va deixar de publicar-se per la proliferació d'atentats anarquistes, les crítiques cap a la satirisació a Frederic Soler "Pitarra", aixina com pel seu dèficit econòmic.

	== Cites ==		== Cites ==

Xavier en 22:04 12 feb 2025

2025-02-12T22:04:13Z

← Revisió anterior		Revisió de 22:04 12 feb 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''L'Avenç''' fon el títul d'una revista, escrit originalment com '''L'Avens''', fon una revista d'ideologia [[catalanisme\|catalanista]], fundada en l'any [[1881]] per [[Jaume Massó]], que representava l'esperit moderniste, innovador i catalaniste, i es va desentendre totalment de l'antic català medieval i arcaisant.		'''L'Avenç''' fon el títul d'una revista, escrit originalment com '''L'Avens''', fon una revista d'ideologia [[catalanisme\|catalanista]], fundada en l'any [[1881]] per [[Jaume Massó i Torrents\|Jaume Massó]], que representava l'esperit moderniste, innovador i catalaniste, i es va desentendre totalment de l'antic català medieval i arcaisant.

	== Història ==		== Història ==

Xavier en 22:03 12 feb 2025

2025-02-12T22:03:15Z

← Revisió anterior		Revisió de 22:03 12 feb 2025
Llínea 16:		Llínea 16:

	En [[1891]] la revista va adoptar el seu nom definitiu: ''L'Avenç''. A partir de 1892 la revista va adquirir un to més crític cap a la burguesia catalana gràcies als escrits de Jaume Brossa i Alexandre Tallada. En 1893 la revista va deixar de publicar-se per la proliferació d'atentats anarquistes, les crítiques cap a la satirisació a Frederic Soler "Pitarra", aixina com pel seu dèficit econòmic.		En [[1891]] la revista va adoptar el seu nom definitiu: ''L'Avenç''. A partir de 1892 la revista va adquirir un to més crític cap a la burguesia catalana gràcies als escrits de Jaume Brossa i Alexandre Tallada. En 1893 la revista va deixar de publicar-se per la proliferació d'atentats anarquistes, les crítiques cap a la satirisació a Frederic Soler "Pitarra", aixina com pel seu dèficit econòmic.

			== Cites ==

			{{Cita\|En la revista catalana ''[[L'Avenç]]'' del 31 de març de 1891, els famosos Pompeu Fabra i Poch, Jaume Massó i Torrents i Joaquim Casas i Carbó digueren que una mateixa ortografia per al català, el valencià i el mallorquí és “impossible perque és contra natura”. Clar que açò últim ho han ofegat en el maremagnum dels anys.\|Pròlec del llibre ''Biografia de Lluïs Fullana i Mira'', per [[Xavier Casp]], 1998}}

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier en 21:59 12 feb 2025

2025-02-12T21:59:45Z

← Revisió anterior		Revisió de 21:59 12 feb 2025
Llínea 20:		Llínea 20:

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/L%27Aven%C3%A7 L'Avenç en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/L%27Aven%C3%A7 L'Avenç en Wikipedia]

			[[Categoria:Mijos de comunicació]]
			[[Categoria:Catalanisme]]

Xavier: /* Primera etapa: 1881-1884 */

2025-02-12T13:22:12Z

Primera etapa: 1881-1884

← Revisió anterior		Revisió de 13:22 12 feb 2025
Llínea 5:		Llínea 5:
	=== Primera etapa: 1881-1884 ===		=== Primera etapa: 1881-1884 ===

	Entre 1881 i 1884 va contar en la colaboració dels escritors més prestigiosos del moment com [[Narcís Oller]], [[José Yxart]], [[Francesch Matheu]] o [[Valentí Almirall]], sent mantinguda gràcies a les aportacions econòmiques de Jaume Massó i Ramon Domènec Perés i Perés, el qual es convertix en director entre 1883 i 1884. La revista va desenrollar una important campanya llingüística en que es proponia la creació d'un model de llengua unitari, d'acort en el llenguage escrit i parlat, que va prendre com a base el parlar de Barcelona netejat de les «impurees» populars.		Entre 1881 i 1884 va contar en la colaboració dels escritors més prestigiosos del moment com Narcís Oller, José Yxart, Francesch Matheu o Valentí Almirall, sent mantinguda gràcies a les aportacions econòmiques de Jaume Massó i Ramon Domènec Perés i Perés, el qual es convertix en director entre 1883 i 1884. La revista va desenrollar una important campanya llingüística en que es proponia la creació d'un model de llengua unitari, d'acort en el llenguage escrit i parlat, que va prendre com a base el parlar de Barcelona netejat de les «impurees» populars.

	A partir d'esta campanya es va publicar una série d'artículs i conferències en que es discrepava en el caràcter arcaisant de la llengua lliterària i es mostrava una preocupació per la diferència entre el català escrit i parlat, i per l'absència d'una normativa ortogràfica moderna i unitària. Ademés, es varen propondre mides concretes per a una renovació llingüística, com l'enriquiment del vocabulari i la gramàtica i l'establiment d'unes normes globals que unificaren la llengua culta en la coloquial, i que foren compatibles en el llatí i la llengua antiga.		A partir d'esta campanya es va publicar una série d'artículs i conferències en que es discrepava en el caràcter arcaisant de la llengua lliterària i es mostrava una preocupació per la diferència entre el català escrit i parlat, i per l'absència d'una normativa ortogràfica moderna i unitària. Ademés, es varen propondre mides concretes per a una renovació llingüística, com l'enriquiment del vocabulari i la gramàtica i l'establiment d'unes normes globals que unificaren la llengua culta en la coloquial, i que foren compatibles en el llatí i la llengua antiga.

Xavier: /* Segona etapa: 1889-1893 */

2025-02-12T13:21:41Z

Segona etapa: 1889-1893

← Revisió anterior		Revisió de 13:21 12 feb 2025
Llínea 13:		Llínea 13:
	=== Segona etapa: 1889-1893 ===		=== Segona etapa: 1889-1893 ===

	En l'any 1889 Massó va reprendre l'edició de la revista en solitari, incorporant no obstant, alguns anys més tart, uns quants jóvens gramàtics com el propi Jaume Massó, Jaume Brossa, Pompeu Fabra, Joaquim Casas, Raimon Casellas, Joan Maragall i Alexandre Tallada. La revista va saber assumir el liderage del «català que ara es parla», i va impulsar la reforma de les Normes ortogràfiques, que va finalisar en 1913 en la publicació d'estes per part de l'Institut d'Estudis Catalans i l'acceptació per part de la Mancomunitat de Catalunya presidida per [[Enric Prat de la Riba]].		En l'any 1889 Massó va reprendre l'edició de la revista en solitari, incorporant no obstant, alguns anys més tart, uns quants jóvens gramàtics com el propi Jaume Massó, Jaume Brossa, [[Pompeu Fabra]], Joaquim Casas, Raimon Casellas, Joan Maragall i Alexandre Tallada. La revista va saber assumir el liderage del «català que ara es parla», i va impulsar la reforma de les Normes ortogràfiques, que va finalisar en 1913 en la publicació d'estes per part de l'Institut d'Estudis Catalans i l'acceptació per part de la Mancomunitat de Catalunya presidida per [[Enric Prat de la Riba]].

	En [[1891]] la revista va adoptar el seu nom definitiu: ''L'Avenç''. A partir de 1892 la revista va adquirir un to més crític cap a la burguesia catalana gràcies als escrits de Jaume Brossa i Alexandre Tallada. En 1893 la revista va deixar de publicar-se per la proliferació d'atentats anarquistes, les crítiques cap a la satirisació a Frederic Soler "Pitarra", aixina com pel seu dèficit econòmic.		En [[1891]] la revista va adoptar el seu nom definitiu: ''L'Avenç''. A partir de 1892 la revista va adquirir un to més crític cap a la burguesia catalana gràcies als escrits de Jaume Brossa i Alexandre Tallada. En 1893 la revista va deixar de publicar-se per la proliferació d'atentats anarquistes, les crítiques cap a la satirisació a Frederic Soler "Pitarra", aixina com pel seu dèficit econòmic.

Xavier: Pàgina nova, en el contingut: «'''L'Avenç''' fon el títul d'una revista, escrit originalment com '''L'Avens''', fon una revista d'ideologia catalanista, fundada en l'any 1…»

2025-02-12T13:21:18Z

Pàgina nova, en el contingut: «'''L'Avenç''' fon el títul d'una revista, escrit originalment com '''L'Avens''', fon una revista d'ideologia catalanista, fundada en l'any 1…»

Pàgina nova

'''L'Avenç''' fon el títul d'una revista, escrit originalment com '''L'Avens''', fon una revista d'ideologia [[catalanisme|catalanista]], fundada en l'any [[1881]] per [[Jaume Massó]], que representava l'esperit moderniste, innovador i catalaniste, i es va desentendre totalment de l'antic català medieval i arcaisant.

== Història ==

=== Primera etapa: 1881-1884 ===

Entre 1881 i 1884 va contar en la colaboració dels escritors més prestigiosos del moment com [[Narcís Oller]], [[José Yxart]], [[Francesch Matheu]] o [[Valentí Almirall]], sent mantinguda gràcies a les aportacions econòmiques de Jaume Massó i Ramon Domènec Perés i Perés, el qual es convertix en director entre 1883 i 1884. La revista va desenrollar una important campanya llingüística en que es proponia la creació d'un model de llengua unitari, d'acort en el llenguage escrit i parlat, que va prendre com a base el parlar de Barcelona netejat de les «impurees» populars.

A partir d'esta campanya es va publicar una série d'artículs i conferències en que es discrepava en el caràcter arcaisant de la llengua lliterària i es mostrava una preocupació per la diferència entre el català escrit i parlat, i per l'absència d'una normativa ortogràfica moderna i unitària. Ademés, es varen propondre mides concretes per a una renovació llingüística, com l'enriquiment del vocabulari i la gramàtica i l'establiment d'unes normes globals que unificaren la llengua culta en la coloquial, i que foren compatibles en el llatí i la llengua antiga.

En 1884 la revista va deixar d'editar-se per un viage dels seus dos impulsors a Anglaterra.

=== Segona etapa: 1889-1893 ===

En l'any 1889 Massó va reprendre l'edició de la revista en solitari, incorporant no obstant, alguns anys més tart, uns quants jóvens gramàtics com el propi Jaume Massó, Jaume Brossa, Pompeu Fabra, Joaquim Casas, Raimon Casellas, Joan Maragall i Alexandre Tallada. La revista va saber assumir el liderage del «català que ara es parla», i va impulsar la reforma de les Normes ortogràfiques, que va finalisar en 1913 en la publicació d'estes per part de l'Institut d'Estudis Catalans i l'acceptació per part de la Mancomunitat de Catalunya presidida per [[Enric Prat de la Riba]].

En [[1891]] la revista va adoptar el seu nom definitiu: ''L'Avenç''. A partir de 1892 la revista va adquirir un to més crític cap a la burguesia catalana gràcies als escrits de Jaume Brossa i Alexandre Tallada. En 1893 la revista va deixar de publicar-se per la proliferació d'atentats anarquistes, les crítiques cap a la satirisació a Frederic Soler "Pitarra", aixina com pel seu dèficit econòmic.

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/L%27Aven%C3%A7 L'Avenç en Wikipedia]