Líban - Historial de revisions

Lluísm en 19:24 10 abr 2025

2025-04-10T19:24:49Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:24 10 abr 2025
Llínea 44:		Llínea 44:
	=== Idiomes ===		=== Idiomes ===
	L'artícul 11 de la Constitució del Líban afirma que «el [[Idioma àrap\|àrap]] és l'idioma oficial del país. Una llei determina els casos en els que s'usarà el [[Idioma francés\|francés]]». La majoria dels libanesos ampren el dialecte libanés de l'àrap, conegut com [[àrap libanés]], mentres que el [[àrap estàndart modern]] s'utilisa sobretot en les prensa i els mijos de difusió oficials. Aixina mateix, molts libanesos parlen en fluïdea el [[Idioma francés\|francés]], que és la llengua de la cultura i la comunicació. El [[Idioma anglés\|anglés]] ya s'ha convertit en la llengua més important i propagada entre els jóvens. El [[Idioma espanyol\|espanyol]] també està present pero en menys de 1% de la població, i és parlat bàsicament per emigrants a països de parla hispana i/o els seus descendents que han retornat al país. El 4% de la població parla el [[Idioma armeni\|armeni]] perque hi ha una minoria d'eixe orige. Gràcies als mercats financers assentats en Líban, la nació s'ha caracterisat per ser un país altament comercial, #a on el coneiximent de vàries llengües estrangeres és usual en els círculs alts i mijos de la població i per això un 45% dels libanesos parla [[França\|francés]]. Recents estudis realisats pel govern mostren que els bilingües àrap-francés constituïxen un 28,9% de la població. Es pot dir aixina que el Líban és un país trilingüe, on l'àrap és la llengua materna i vernàcula, el francés és la llengua cultural i l'anglés és la llengua utilisada per a les comunicacions en l'exterior.		L'artícul 11 de la Constitució del Líban afirma que «el [[Idioma àrap\|àrap]] és l'idioma oficial del país. Una llei determina els casos en els que s'usarà el [[Idioma francés\|francés]]». La majoria dels libanesos ampren el dialecte libanés de l'àrap, conegut com [[àrap libanés]], mentres que el [[àrap estàndart modern]] s'utilisa sobretot en les prensa i els mijos de difusió oficials. Aixina mateix, molts libanesos parlen en fluïdea el [[Idioma francés\|francés]], que és la llengua de la cultura i la comunicació. El [[Idioma anglés\|anglés]] ya s'ha convertit en la llengua més important i propagada entre els jóvens. El [[Idioma espanyol\|espanyol]] també està present pero en menys de 1% de la població, i és parlat bàsicament per emigrants a països de parla hispana i/o els seus descendents que han retornat al país. El 4% de la població parla el [[Idioma armeni\|armeni]] perque hi ha una minoria d'eixe orige. Gràcies als mercats financers assentats en Líban, la nació s'ha caracterisat per ser un país altament comercial, #a on el coneiximent de vàries llengües estrangeres és usual en els círculs alts i mijos de la població i per això un 45% dels libanesos parla [[França\|francés]]. Recents estudis realisats pel govern mostren que els bilingües àrap-francés constituïxen un 28,9% de la població. Es pot dir aixina que el Líban és un país trilingüe, on l'àrap és la llengua materna i vernàcula, el francés és la llengua cultural i l'anglés és la llengua utilisada per a les comunicacions en l'exterior.

	== Referències ==		== Referències ==
	{{Reflist}}		{{Reflist}}

Valencian en 21:01 19 ago 2023

2023-08-19T21:01:42Z

← Revisió anterior		Revisió de 21:01 19 ago 2023
Llínea 49:		Llínea 49:

	{{Països d'Àsia}}		{{Països d'Àsia}}
			[[Categoria:Líban]]
	[[Categoria:Països]]		[[Categoria:Països]]
	[[Categoria:Països d'Àsia]]		[[Categoria:Països d'Àsia]]

Alacanti: /* Idiomes */

2022-11-08T01:26:31Z

Idiomes

← Revisió anterior		Revisió de 01:26 8 nov 2022
Llínea 44:		Llínea 44:
	=== Idiomes ===		=== Idiomes ===
	L'artícul 11 de la Constitució del Líban afirma que «el [[Idioma àrap\|àrap]] és l'idioma oficial del país. Una llei determina els casos en els que s'usarà el [[Idioma francés\|francés]]». La majoria dels libanesos ampren el dialecte libanés de l'àrap, conegut com [[àrap libanés]], mentres que el [[àrap estàndart modern]] s'utilisa sobretot en les prensa i els mijos de difusió oficials. Aixina mateix, molts libanesos parlen en fluïdea el [[Idioma francés\|francés]], que és la llengua de la cultura i la comunicació. El [[Idioma anglés\|anglés]] ya s'ha convertit en la llengua més important i propagada entre els jóvens. El [[Idioma espanyol\|espanyol]] també està present pero en menys de 1% de la població, i és parlat bàsicament per emigrants a països de parla hispana i/o els seus descendents que han retornat al país. El 4% de la població parla el [[Idioma armeni\|armeni]] perque hi ha una minoria d'eixe orige. Gràcies als mercats financers assentats en Líban, la nació s'ha caracterisat per ser un país altament comercial, #a on el coneiximent de vàries llengües estrangeres és usual en els círculs alts i mijos de la població i per això un 45% dels libanesos parla [[França\|francés]]. Recents estudis realisats pel govern mostren que els bilingües àrap-francés constituïxen un 28,9% de la població. Es pot dir aixina que el Líban és un país trilingüe, on l'àrap és la llengua materna i vernàcula, el francés és la llengua cultural i l'anglés és la llengua utilisada per a les comunicacions en l'exterior.		L'artícul 11 de la Constitució del Líban afirma que «el [[Idioma àrap\|àrap]] és l'idioma oficial del país. Una llei determina els casos en els que s'usarà el [[Idioma francés\|francés]]». La majoria dels libanesos ampren el dialecte libanés de l'àrap, conegut com [[àrap libanés]], mentres que el [[àrap estàndart modern]] s'utilisa sobretot en les prensa i els mijos de difusió oficials. Aixina mateix, molts libanesos parlen en fluïdea el [[Idioma francés\|francés]], que és la llengua de la cultura i la comunicació. El [[Idioma anglés\|anglés]] ya s'ha convertit en la llengua més important i propagada entre els jóvens. El [[Idioma espanyol\|espanyol]] també està present pero en menys de 1% de la població, i és parlat bàsicament per emigrants a països de parla hispana i/o els seus descendents que han retornat al país. El 4% de la població parla el [[Idioma armeni\|armeni]] perque hi ha una minoria d'eixe orige. Gràcies als mercats financers assentats en Líban, la nació s'ha caracterisat per ser un país altament comercial, #a on el coneiximent de vàries llengües estrangeres és usual en els círculs alts i mijos de la població i per això un 45% dels libanesos parla [[França\|francés]]. Recents estudis realisats pel govern mostren que els bilingües àrap-francés constituïxen un 28,9% de la població. Es pot dir aixina que el Líban és un país trilingüe, on l'àrap és la llengua materna i vernàcula, el francés és la llengua cultural i l'anglés és la llengua utilisada per a les comunicacions en l'exterior.

			== Referències ==
			{{Reflist}}

	{{Països d'Àsia}}		{{Països d'Àsia}}

Alacanti en 01:25 8 nov 2022

2022-11-08T01:25:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 01:25 8 nov 2022
Llínea 22:		Llínea 22:
	\|Membre de: =		\|Membre de: =
	}}		}}
	El '''Líban''' (en [[àrap]] '''لبنان''', ''Lubnān'') és un estat de l'[[Orient Mig]] que fa frontera al nort i a l'est en [[Síria]], al sur en [[Israel]] i a l'oest està banyat pel [[Mediterràneu]]. Líban és un país chicotet, altament montanyós.		El '''Líban''' <ref>{{Països RACV}}</ref> (en [[àrap]] '''لبنان''', ''Lubnān'') és un estat de l'[[Orient Mig]] que fa frontera al nort i a l'est en [[Síria]], al sur en [[Israel]] i a l'oest està banyat pel [[Mediterràneu]]. Líban és un país chicotet, altament montanyós.

	Fon part del [[Imperi otomà]] des de 1516 fins a 1918, quan este es va derrocar a la fi de la [[Primera Guerra Mundial]]. Despuix les cinc províncies que constituïxen el Líban modern estaven baix el [[Mandat francés de Síria\|Mandat francés]]. Els [[França\|francesos]] varen expandir les fronteres del [[Governació del Mont Líban]], lo que va ser poblat per [[maronites]] i [[drusos]] per a incloure més musulmans. Líban va guanyar l'independència en 1943, establint un sistema polític únic, [[Confesionalisme (política)\|confesionaliste]], un tipo [[consociativisme]] de compartir poder entre comunitats religioses. Es consideren [[Bechara El Khoury]], primer [[Anex:Presidents del Líban\|president de Líban]], [[Riad El-*Solh]], primer [[Anex:Primers ministres del Líban\|Primer Ministre del Líban]] i [[Emir Majid Arslan II]], Primer Ministre de Defensa, com els tres fundadors de la moderna República de Líban i héroes nacionals per haver conseguit l'independència. Tropes estrangeres es varen retirar completament del país el 31 de decembre de 1946. Fins als anys 1970, el Líban era el centre financer de [[Orient Pròxim]], que li va valdre el sobrenom de ''la [[Suïssa]] d'Orient Pròxim''. No obstant, la seua importància econòmica es va desintegrar en la terrible [[Guerra Civil Libanesa]] de 1975–1990, que va destruir un equilibri polític eixemplar. Des de 1973 ha segut un membre de la [[Organisació Internacional de la Francofonia]].		Fon part del [[Imperi otomà]] des de 1516 fins a 1918, quan este es va derrocar a la fi de la [[Primera Guerra Mundial]]. Despuix les cinc províncies que constituïxen el Líban modern estaven baix el [[Mandat francés de Síria\|Mandat francés]]. Els [[França\|francesos]] varen expandir les fronteres del [[Governació del Mont Líban]], lo que va ser poblat per [[maronites]] i [[drusos]] per a incloure més musulmans. Líban va guanyar l'independència en 1943, establint un sistema polític únic, [[Confesionalisme (política)\|confesionaliste]], un tipo [[consociativisme]] de compartir poder entre comunitats religioses. Es consideren [[Bechara El Khoury]], primer [[Anex:Presidents del Líban\|president de Líban]], [[Riad El-*Solh]], primer [[Anex:Primers ministres del Líban\|Primer Ministre del Líban]] i [[Emir Majid Arslan II]], Primer Ministre de Defensa, com els tres fundadors de la moderna República de Líban i héroes nacionals per haver conseguit l'independència. Tropes estrangeres es varen retirar completament del país el 31 de decembre de 1946. Fins als anys 1970, el Líban era el centre financer de [[Orient Pròxim]], que li va valdre el sobrenom de ''la [[Suïssa]] d'Orient Pròxim''. No obstant, la seua importància econòmica es va desintegrar en la terrible [[Guerra Civil Libanesa]] de 1975–1990, que va destruir un equilibri polític eixemplar. Des de 1973 ha segut un membre de la [[Organisació Internacional de la Francofonia]].

Valencian: Text reemplaça - 'Orient Mijà' a 'Orient Mig'

2022-10-17T10:59:08Z

Text reemplaça - 'Orient Mijà' a 'Orient Mig'

← Revisió anterior		Revisió de 10:59 17 oct 2022
Llínea 22:		Llínea 22:
	\|Membre de: =		\|Membre de: =
	}}		}}
	El '''Líban''' (en [[àrap]] '''لبنان''', ''Lubnān'') és un estat de l'[[Orient ~~Mijà~~]] que fa frontera al nort i a l'est en [[Síria]], al sur en [[Israel]] i a l'oest està banyat pel [[Mediterràneu]]. Líban és un país chicotet, altament montanyós.		El '''Líban''' (en [[àrap]] '''لبنان''', ''Lubnān'') és un estat de l'[[Orient Mig]] que fa frontera al nort i a l'est en [[Síria]], al sur en [[Israel]] i a l'oest està banyat pel [[Mediterràneu]]. Líban és un país chicotet, altament montanyós.

	Fon part del [[Imperi otomà]] des de 1516 fins a 1918, quan este es va derrocar a la fi de la [[Primera Guerra Mundial]]. Despuix les cinc províncies que constituïxen el Líban modern estaven baix el [[Mandat francés de Síria\|Mandat francés]]. Els [[França\|francesos]] varen expandir les fronteres del [[Governació del Mont Líban]], lo que va ser poblat per [[maronites]] i [[drusos]] per a incloure més musulmans. Líban va guanyar l'independència en 1943, establint un sistema polític únic, [[Confesionalisme (política)\|confesionaliste]], un tipo [[consociativisme]] de compartir poder entre comunitats religioses. Es consideren [[Bechara El Khoury]], primer [[Anex:Presidents del Líban\|president de Líban]], [[Riad El-*Solh]], primer [[Anex:Primers ministres del Líban\|Primer Ministre del Líban]] i [[Emir Majid Arslan II]], Primer Ministre de Defensa, com els tres fundadors de la moderna República de Líban i héroes nacionals per haver conseguit l'independència. Tropes estrangeres es varen retirar completament del país el 31 de decembre de 1946. Fins als anys 1970, el Líban era el centre financer de [[Orient Pròxim]], que li va valdre el sobrenom de ''la [[Suïssa]] d'Orient Pròxim''. No obstant, la seua importància econòmica es va desintegrar en la terrible [[Guerra Civil Libanesa]] de 1975–1990, que va destruir un equilibri polític eixemplar. Des de 1973 ha segut un membre de la [[Organisació Internacional de la Francofonia]].		Fon part del [[Imperi otomà]] des de 1516 fins a 1918, quan este es va derrocar a la fi de la [[Primera Guerra Mundial]]. Despuix les cinc províncies que constituïxen el Líban modern estaven baix el [[Mandat francés de Síria\|Mandat francés]]. Els [[França\|francesos]] varen expandir les fronteres del [[Governació del Mont Líban]], lo que va ser poblat per [[maronites]] i [[drusos]] per a incloure més musulmans. Líban va guanyar l'independència en 1943, establint un sistema polític únic, [[Confesionalisme (política)\|confesionaliste]], un tipo [[consociativisme]] de compartir poder entre comunitats religioses. Es consideren [[Bechara El Khoury]], primer [[Anex:Presidents del Líban\|president de Líban]], [[Riad El-*Solh]], primer [[Anex:Primers ministres del Líban\|Primer Ministre del Líban]] i [[Emir Majid Arslan II]], Primer Ministre de Defensa, com els tres fundadors de la moderna República de Líban i héroes nacionals per haver conseguit l'independència. Tropes estrangeres es varen retirar completament del país el 31 de decembre de 1946. Fins als anys 1970, el Líban era el centre financer de [[Orient Pròxim]], que li va valdre el sobrenom de ''la [[Suïssa]] d'Orient Pròxim''. No obstant, la seua importància econòmica es va desintegrar en la terrible [[Guerra Civil Libanesa]] de 1975–1990, que va destruir un equilibri polític eixemplar. Des de 1973 ha segut un membre de la [[Organisació Internacional de la Francofonia]].

Jose2: Text reemplaça - ' la qual cosa ' a ' lo que '

2019-01-30T08:12:28Z

Text reemplaça - ' la qual cosa ' a ' lo que '

← Revisió anterior		Revisió de 08:12 30 gin 2019
Llínea 24:		Llínea 24:
	El '''Líban''' (en [[àrap]] '''لبنان''', ''Lubnān'') és un estat de l'[[Orient Mijà]] que fa frontera al nort i a l'est en [[Síria]], al sur en [[Israel]] i a l'oest està banyat pel [[Mediterràneu]]. Líban és un país chicotet, altament montanyós.		El '''Líban''' (en [[àrap]] '''لبنان''', ''Lubnān'') és un estat de l'[[Orient Mijà]] que fa frontera al nort i a l'est en [[Síria]], al sur en [[Israel]] i a l'oest està banyat pel [[Mediterràneu]]. Líban és un país chicotet, altament montanyós.

	Fon part del [[Imperi otomà]] des de 1516 fins a 1918, quan este es va derrocar a la fi de la [[Primera Guerra Mundial]]. Despuix les cinc províncies que constituïxen el Líban modern estaven baix el [[Mandat francés de Síria\|Mandat francés]]. Els [[França\|francesos]] varen expandir les fronteres del [[Governació del Mont Líban]], ~~la qual cosa~~ va ser poblat per [[maronites]] i [[drusos]] per a incloure més musulmans. Líban va guanyar l'independència en 1943, establint un sistema polític únic, [[Confesionalisme (política)\|confesionaliste]], un tipo [[consociativisme]] de compartir poder entre comunitats religioses. Es consideren [[Bechara El Khoury]], primer [[Anex:Presidents del Líban\|president de Líban]], [[Riad El-*Solh]], primer [[Anex:Primers ministres del Líban\|Primer Ministre del Líban]] i [[Emir Majid Arslan II]], Primer Ministre de Defensa, com els tres fundadors de la moderna República de Líban i héroes nacionals per haver conseguit l'independència. Tropes estrangeres es varen retirar completament del país el 31 de decembre de 1946. Fins als anys 1970, el Líban era el centre financer de [[Orient Pròxim]], que li va valdre el sobrenom de ''la [[Suïssa]] d'Orient Pròxim''. No obstant, la seua importància econòmica es va desintegrar en la terrible [[Guerra Civil Libanesa]] de 1975–1990, que va destruir un equilibri polític eixemplar. Des de 1973 ha segut un membre de la [[Organisació Internacional de la Francofonia]].		Fon part del [[Imperi otomà]] des de 1516 fins a 1918, quan este es va derrocar a la fi de la [[Primera Guerra Mundial]]. Despuix les cinc províncies que constituïxen el Líban modern estaven baix el [[Mandat francés de Síria\|Mandat francés]]. Els [[França\|francesos]] varen expandir les fronteres del [[Governació del Mont Líban]], lo que va ser poblat per [[maronites]] i [[drusos]] per a incloure més musulmans. Líban va guanyar l'independència en 1943, establint un sistema polític únic, [[Confesionalisme (política)\|confesionaliste]], un tipo [[consociativisme]] de compartir poder entre comunitats religioses. Es consideren [[Bechara El Khoury]], primer [[Anex:Presidents del Líban\|president de Líban]], [[Riad El-*Solh]], primer [[Anex:Primers ministres del Líban\|Primer Ministre del Líban]] i [[Emir Majid Arslan II]], Primer Ministre de Defensa, com els tres fundadors de la moderna República de Líban i héroes nacionals per haver conseguit l'independència. Tropes estrangeres es varen retirar completament del país el 31 de decembre de 1946. Fins als anys 1970, el Líban era el centre financer de [[Orient Pròxim]], que li va valdre el sobrenom de ''la [[Suïssa]] d'Orient Pròxim''. No obstant, la seua importància econòmica es va desintegrar en la terrible [[Guerra Civil Libanesa]] de 1975–1990, que va destruir un equilibri polític eixemplar. Des de 1973 ha segut un membre de la [[Organisació Internacional de la Francofonia]].

	A mijos de 2006, el país havia recuperat un considerable grau d'estabilitat i desenroll, la reconstrucció de [[Beirut]] estava casi completa i un número creixent de turistes tornava al país. No obstant, en l'estiu de 2006 es va desnugar la [[Guerra del Líban 2006\|Guerra del Líban]], d'un més de duració, entre l'eixèrcit d'Israel i [[Hezbollah]], que va causar un gran número de baixes civils i importants danys en l'infraestructura del país. El 14 d'agost es va alcançar un alt al fòc despuix d'una crida a la fi de les hostilitats del [[Consell de Seguritat de l'ONU]].		A mijos de 2006, el país havia recuperat un considerable grau d'estabilitat i desenroll, la reconstrucció de [[Beirut]] estava casi completa i un número creixent de turistes tornava al país. No obstant, en l'estiu de 2006 es va desnugar la [[Guerra del Líban 2006\|Guerra del Líban]], d'un més de duració, entre l'eixèrcit d'Israel i [[Hezbollah]], que va causar un gran número de baixes civils i importants danys en l'infraestructura del país. El 14 d'agost es va alcançar un alt al fòc despuix d'una crida a la fi de les hostilitats del [[Consell de Seguritat de l'ONU]].

Jose2: Text reemplaça - 'paisos' a 'països'

2018-03-25T11:15:12Z

Text reemplaça - 'paisos' a 'països'

← Revisió anterior		Revisió de 11:15 25 març 2018
Llínea 28:		Llínea 28:
	A mijos de 2006, el país havia recuperat un considerable grau d'estabilitat i desenroll, la reconstrucció de [[Beirut]] estava casi completa i un número creixent de turistes tornava al país. No obstant, en l'estiu de 2006 es va desnugar la [[Guerra del Líban 2006\|Guerra del Líban]], d'un més de duració, entre l'eixèrcit d'Israel i [[Hezbollah]], que va causar un gran número de baixes civils i importants danys en l'infraestructura del país. El 14 d'agost es va alcançar un alt al fòc despuix d'una crida a la fi de les hostilitats del [[Consell de Seguritat de l'ONU]].		A mijos de 2006, el país havia recuperat un considerable grau d'estabilitat i desenroll, la reconstrucció de [[Beirut]] estava casi completa i un número creixent de turistes tornava al país. No obstant, en l'estiu de 2006 es va desnugar la [[Guerra del Líban 2006\|Guerra del Líban]], d'un més de duració, entre l'eixèrcit d'Israel i [[Hezbollah]], que va causar un gran número de baixes civils i importants danys en l'infraestructura del país. El 14 d'agost es va alcançar un alt al fòc despuix d'una crida a la fi de les hostilitats del [[Consell de Seguritat de l'ONU]].

	Des de llavors, el país viu una inestabilitat casi constant, per guerres i conflictes interns o externs (conflictes de ~~paisos~~ propencs com [[Síria]], [[Israel]] o [[Estat de Palestina\|Palestina]]). A pesar d'això, la seua capital [[Beirut]] torna a ser un dels centres financers, econòmics i comercials més grans i moderns, i una de les ciutats més vanguardistes i [[Occidentalización\|occidentalizadas]] del [[Mig Oriente]].		Des de llavors, el país viu una inestabilitat casi constant, per guerres i conflictes interns o externs (conflictes de països propencs com [[Síria]], [[Israel]] o [[Estat de Palestina\|Palestina]]). A pesar d'això, la seua capital [[Beirut]] torna a ser un dels centres financers, econòmics i comercials més grans i moderns, i una de les ciutats més vanguardistes i [[Occidentalización\|occidentalizadas]] del [[Mig Oriente]].

	== Historia ==		== Historia ==
Llínea 43:		Llínea 43:

	=== Idiomes ===		=== Idiomes ===
	L'artícul 11 de la Constitució del Líban afirma que «el [[Idioma àrap\|àrap]] és l'idioma oficial del país. Una llei determina els casos en els que s'usarà el [[Idioma francés\|francés]]». La majoria dels libanesos ampren el dialecte libanés de l'àrap, conegut com [[àrap libanés]], mentres que el [[àrap estàndart modern]] s'utilisa sobretot en les prensa i els mijos de difusió oficials. Aixina mateix, molts libanesos parlen en fluïdea el [[Idioma francés\|francés]], que és la llengua de la cultura i la comunicació. El [[Idioma anglés\|anglés]] ya s'ha convertit en la llengua més important i propagada entre els jóvens. El [[Idioma espanyol\|espanyol]] també està present pero en menys de 1% de la població, i és parlat bàsicament per emigrants a ~~paisos~~ de parla hispana i/o els seus descendents que han retornat al país. El 4% de la població parla el [[Idioma armeni\|armeni]] perque hi ha una minoria d'eixe orige. Gràcies als mercats financers assentats en Líban, la nació s'ha caracterisat per ser un país altament comercial, #a on el coneiximent de vàries llengües estrangeres és usual en els círculs alts i mijos de la població i per això un 45% dels libanesos parla [[França\|francés]]. Recents estudis realisats pel govern mostren que els bilingües àrap-francés constituïxen un 28,9% de la població. Es pot dir aixina que el Líban és un país trilingüe, on l'àrap és la llengua materna i vernàcula, el francés és la llengua cultural i l'anglés és la llengua utilisada per a les comunicacions en l'exterior.		L'artícul 11 de la Constitució del Líban afirma que «el [[Idioma àrap\|àrap]] és l'idioma oficial del país. Una llei determina els casos en els que s'usarà el [[Idioma francés\|francés]]». La majoria dels libanesos ampren el dialecte libanés de l'àrap, conegut com [[àrap libanés]], mentres que el [[àrap estàndart modern]] s'utilisa sobretot en les prensa i els mijos de difusió oficials. Aixina mateix, molts libanesos parlen en fluïdea el [[Idioma francés\|francés]], que és la llengua de la cultura i la comunicació. El [[Idioma anglés\|anglés]] ya s'ha convertit en la llengua més important i propagada entre els jóvens. El [[Idioma espanyol\|espanyol]] també està present pero en menys de 1% de la població, i és parlat bàsicament per emigrants a països de parla hispana i/o els seus descendents que han retornat al país. El 4% de la població parla el [[Idioma armeni\|armeni]] perque hi ha una minoria d'eixe orige. Gràcies als mercats financers assentats en Líban, la nació s'ha caracterisat per ser un país altament comercial, #a on el coneiximent de vàries llengües estrangeres és usual en els círculs alts i mijos de la població i per això un 45% dels libanesos parla [[França\|francés]]. Recents estudis realisats pel govern mostren que els bilingües àrap-francés constituïxen un 28,9% de la població. Es pot dir aixina que el Líban és un país trilingüe, on l'àrap és la llengua materna i vernàcula, el francés és la llengua cultural i l'anglés és la llengua utilisada per a les comunicacions en l'exterior.

	{{Països d'Àsia}}		{{Països d'Àsia}}

Chabi en 14:24 3 oct 2016

2016-10-03T14:24:10Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:24 3 oct 2016
Llínea 33:		Llínea 33:
	{{AP\|Historia del Líban}}		{{AP\|Historia del Líban}}
	El Líban, hereu de [[Fenícia]] i [[cresol]] històric de [[comunitat]]és [[cristianisme\|cristianes]] i [[musulmà\|musulmanes]], va ser ocupat pel [[Imperi otomà]] en el [[sigle XVI]]. La mort de 12000 [[cristianisme\|cristians]] en la guerra entre estos i els [[drus]]os en [[1860]] va provocar el desembarc de tropes [[França\|franceses]] per a protegir als cristians maronites. Despuix de la derrota [[otomà\|turca]] en la [[Primera Guerra Mundial]], el [[protectorat]] de [[França]] es va prolongar fins a [[1943]], any en que el país es va constituir com [[Estat]] (si ben havia proclamat la seua independència el [[26 de novembre]] de [[1941]], pero esta no va ser reconeguda fins a dos anys més tart). En [[1946]] les tropes franceses varen abandonar el Líban.		El Líban, hereu de [[Fenícia]] i [[cresol]] històric de [[comunitat]]és [[cristianisme\|cristianes]] i [[musulmà\|musulmanes]], va ser ocupat pel [[Imperi otomà]] en el [[sigle XVI]]. La mort de 12000 [[cristianisme\|cristians]] en la guerra entre estos i els [[drus]]os en [[1860]] va provocar el desembarc de tropes [[França\|franceses]] per a protegir als cristians maronites. Despuix de la derrota [[otomà\|turca]] en la [[Primera Guerra Mundial]], el [[protectorat]] de [[França]] es va prolongar fins a [[1943]], any en que el país es va constituir com [[Estat]] (si ben havia proclamat la seua independència el [[26 de novembre]] de [[1941]], pero esta no va ser reconeguda fins a dos anys més tart). En [[1946]] les tropes franceses varen abandonar el Líban.

			== Demografia ==
			{{AP\|Demografia del Líban}}
			[[Archiu:West-Beirut1983.jpg\|thumb\|Beirut en 1983.]]

			El Líban ha segut terra d'acolliment de minories perseguides com els [[poble armeni\|armenis]] (4%) i els [[Territoris Ocupats Palestins\|palestins]] (9,5%), assentats estos últims en [[refugiats\|camps de refugiats]].

			El 90,1% dels libanesos es concentra entre les ciutats costeres. En [[Beirut]] viu més d'un milló i mig de persones. Actualment, la majoria dels libanesos viuen fòra del seu país.

	=== Idiomes ===		=== Idiomes ===

Chabi en 14:22 3 oct 2016

2016-10-03T14:22:44Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:22 3 oct 2016
Llínea 29:		Llínea 29:

	Des de llavors, el país viu una inestabilitat casi constant, per guerres i conflictes interns o externs (conflictes de paisos propencs com [[Síria]], [[Israel]] o [[Estat de Palestina\|Palestina]]). A pesar d'això, la seua capital [[Beirut]] torna a ser un dels centres financers, econòmics i comercials més grans i moderns, i una de les ciutats més vanguardistes i [[Occidentalización\|occidentalizadas]] del [[Mig Oriente]].		Des de llavors, el país viu una inestabilitat casi constant, per guerres i conflictes interns o externs (conflictes de paisos propencs com [[Síria]], [[Israel]] o [[Estat de Palestina\|Palestina]]). A pesar d'això, la seua capital [[Beirut]] torna a ser un dels centres financers, econòmics i comercials més grans i moderns, i una de les ciutats més vanguardistes i [[Occidentalización\|occidentalizadas]] del [[Mig Oriente]].


	== Historia ==		== Historia ==
Llínea 35:		Llínea 34:
	El Líban, hereu de [[Fenícia]] i [[cresol]] històric de [[comunitat]]és [[cristianisme\|cristianes]] i [[musulmà\|musulmanes]], va ser ocupat pel [[Imperi otomà]] en el [[sigle XVI]]. La mort de 12000 [[cristianisme\|cristians]] en la guerra entre estos i els [[drus]]os en [[1860]] va provocar el desembarc de tropes [[França\|franceses]] per a protegir als cristians maronites. Despuix de la derrota [[otomà\|turca]] en la [[Primera Guerra Mundial]], el [[protectorat]] de [[França]] es va prolongar fins a [[1943]], any en que el país es va constituir com [[Estat]] (si ben havia proclamat la seua independència el [[26 de novembre]] de [[1941]], pero esta no va ser reconeguda fins a dos anys més tart). En [[1946]] les tropes franceses varen abandonar el Líban.		El Líban, hereu de [[Fenícia]] i [[cresol]] històric de [[comunitat]]és [[cristianisme\|cristianes]] i [[musulmà\|musulmanes]], va ser ocupat pel [[Imperi otomà]] en el [[sigle XVI]]. La mort de 12000 [[cristianisme\|cristians]] en la guerra entre estos i els [[drus]]os en [[1860]] va provocar el desembarc de tropes [[França\|franceses]] per a protegir als cristians maronites. Despuix de la derrota [[otomà\|turca]] en la [[Primera Guerra Mundial]], el [[protectorat]] de [[França]] es va prolongar fins a [[1943]], any en que el país es va constituir com [[Estat]] (si ben havia proclamat la seua independència el [[26 de novembre]] de [[1941]], pero esta no va ser reconeguda fins a dos anys més tart). En [[1946]] les tropes franceses varen abandonar el Líban.

			=== Idiomes ===
			L'artícul 11 de la Constitució del Líban afirma que «el [[Idioma àrap\|àrap]] és l'idioma oficial del país. Una llei determina els casos en els que s'usarà el [[Idioma francés\|francés]]». La majoria dels libanesos ampren el dialecte libanés de l'àrap, conegut com [[àrap libanés]], mentres que el [[àrap estàndart modern]] s'utilisa sobretot en les prensa i els mijos de difusió oficials. Aixina mateix, molts libanesos parlen en fluïdea el [[Idioma francés\|francés]], que és la llengua de la cultura i la comunicació. El [[Idioma anglés\|anglés]] ya s'ha convertit en la llengua més important i propagada entre els jóvens. El [[Idioma espanyol\|espanyol]] també està present pero en menys de 1% de la població, i és parlat bàsicament per emigrants a paisos de parla hispana i/o els seus descendents que han retornat al país. El 4% de la població parla el [[Idioma armeni\|armeni]] perque hi ha una minoria d'eixe orige. Gràcies als mercats financers assentats en Líban, la nació s'ha caracterisat per ser un país altament comercial, #a on el coneiximent de vàries llengües estrangeres és usual en els círculs alts i mijos de la població i per això un 45% dels libanesos parla [[França\|francés]]. Recents estudis realisats pel govern mostren que els bilingües àrap-francés constituïxen un 28,9% de la població. Es pot dir aixina que el Líban és un país trilingüe, on l'àrap és la llengua materna i vernàcula, el francés és la llengua cultural i l'anglés és la llengua utilisada per a les comunicacions en l'exterior.

	{{Països d'Àsia}}		{{Països d'Àsia}}

Chabi en 13:59 3 oct 2016

2016-10-03T13:59:11Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:59 3 oct 2016
Llínea 25:		Llínea 25:

	Fon part del [[Imperi otomà]] des de 1516 fins a 1918, quan este es va derrocar a la fi de la [[Primera Guerra Mundial]]. Despuix les cinc províncies que constituïxen el Líban modern estaven baix el [[Mandat francés de Síria\|Mandat francés]]. Els [[França\|francesos]] varen expandir les fronteres del [[Governació del Mont Líban]], la qual cosa va ser poblat per [[maronites]] i [[drusos]] per a incloure més musulmans. Líban va guanyar l'independència en 1943, establint un sistema polític únic, [[Confesionalisme (política)\|confesionaliste]], un tipo [[consociativisme]] de compartir poder entre comunitats religioses. Es consideren [[Bechara El Khoury]], primer [[Anex:Presidents del Líban\|president de Líban]], [[Riad El-*Solh]], primer [[Anex:Primers ministres del Líban\|Primer Ministre del Líban]] i [[Emir Majid Arslan II]], Primer Ministre de Defensa, com els tres fundadors de la moderna República de Líban i héroes nacionals per haver conseguit l'independència. Tropes estrangeres es varen retirar completament del país el 31 de decembre de 1946. Fins als anys 1970, el Líban era el centre financer de [[Orient Pròxim]], que li va valdre el sobrenom de ''la [[Suïssa]] d'Orient Pròxim''. No obstant, la seua importància econòmica es va desintegrar en la terrible [[Guerra Civil Libanesa]] de 1975–1990, que va destruir un equilibri polític eixemplar. Des de 1973 ha segut un membre de la [[Organisació Internacional de la Francofonia]].		Fon part del [[Imperi otomà]] des de 1516 fins a 1918, quan este es va derrocar a la fi de la [[Primera Guerra Mundial]]. Despuix les cinc províncies que constituïxen el Líban modern estaven baix el [[Mandat francés de Síria\|Mandat francés]]. Els [[França\|francesos]] varen expandir les fronteres del [[Governació del Mont Líban]], la qual cosa va ser poblat per [[maronites]] i [[drusos]] per a incloure més musulmans. Líban va guanyar l'independència en 1943, establint un sistema polític únic, [[Confesionalisme (política)\|confesionaliste]], un tipo [[consociativisme]] de compartir poder entre comunitats religioses. Es consideren [[Bechara El Khoury]], primer [[Anex:Presidents del Líban\|president de Líban]], [[Riad El-*Solh]], primer [[Anex:Primers ministres del Líban\|Primer Ministre del Líban]] i [[Emir Majid Arslan II]], Primer Ministre de Defensa, com els tres fundadors de la moderna República de Líban i héroes nacionals per haver conseguit l'independència. Tropes estrangeres es varen retirar completament del país el 31 de decembre de 1946. Fins als anys 1970, el Líban era el centre financer de [[Orient Pròxim]], que li va valdre el sobrenom de ''la [[Suïssa]] d'Orient Pròxim''. No obstant, la seua importància econòmica es va desintegrar en la terrible [[Guerra Civil Libanesa]] de 1975–1990, que va destruir un equilibri polític eixemplar. Des de 1973 ha segut un membre de la [[Organisació Internacional de la Francofonia]].


	A mijos de 2006, el país havia recuperat un considerable grau d'estabilitat i desenroll, la reconstrucció de [[Beirut]] estava casi completa i un número creixent de turistes tornava al país. No obstant, en l'estiu de 2006 es va desnugar la [[Guerra del Líban 2006\|Guerra del Líban]], d'un més de duració, entre l'eixèrcit d'Israel i [[Hezbollah]], que va causar un gran número de baixes civils i importants danys en l'infraestructura del país. El 14 d'agost es va alcançar un alt al fòc despuix d'una crida a la fi de les hostilitats del [[Consell de Seguritat de l'ONU]].		A mijos de 2006, el país havia recuperat un considerable grau d'estabilitat i desenroll, la reconstrucció de [[Beirut]] estava casi completa i un número creixent de turistes tornava al país. No obstant, en l'estiu de 2006 es va desnugar la [[Guerra del Líban 2006\|Guerra del Líban]], d'un més de duració, entre l'eixèrcit d'Israel i [[Hezbollah]], que va causar un gran número de baixes civils i importants danys en l'infraestructura del país. El 14 d'agost es va alcançar un alt al fòc despuix d'una crida a la fi de les hostilitats del [[Consell de Seguritat de l'ONU]].