La Vall d'Uxó - Historial de revisions

Reval en 12:02 24 feb 2026

2026-02-24T12:02:50Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:02 24 feb 2026
Llínea 26:		Llínea 26:
	Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2021]], el municipi conta en una població de 31.549 habitants, sent aixina la quarta ciutat més gran de la província despuix de [[Castelló de La Plana]], [[Vilarreal]] i [[Borriana]].		Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2021]], el municipi conta en una població de 31.549 habitants, sent aixina la quarta ciutat més gran de la província despuix de [[Castelló de La Plana]], [[Vilarreal]] i [[Borriana]].

	==Política i administració==		== Política i administració ==
	{{Alcaldes_España \| Alcalde_1 = Pedro Navarro Lereu - Vicente Zaragoza Michavila\| Alcalde_2 = Vicente Zaragoza Michavila \| Alcalde_3 = Vicente Zaragoza Michavila \| Alcalde_4 = Ernest Fenollosa Ten \| Alcalde_5 = Vicent Aparici Moya \| Alcalde_6 = Vicent Aparici Moya \| Alcalde_7 = Josep Tur i Rubio \| Alcalde_8 = Isabel Bonig Trigueros/ Óscar Clavell \| Alcalde_9 = Óscar Clavell}}		{{Alcaldes_España \| Alcalde_1 = Pedro Navarro Lereu - Vicente Zaragoza Michavila\| Alcalde_2 = Vicente Zaragoza Michavila \| Alcalde_3 = Vicente Zaragoza Michavila \| Alcalde_4 = Ernest Fenollosa Ten \| Alcalde_5 = Vicent Aparici Moya \| Alcalde_6 = Vicent Aparici Moya \| Alcalde_7 = Josep Tur i Rubio \| Alcalde_8 = Isabel Bonig Trigueros/ Óscar Clavell \| Alcalde_9 = Óscar Clavell}}

Llínea 56:		Llínea 56:
	*'''Poblat ibèric de Sant Josep''', junt a l'ermita de la Sagrada Família, sobre les [[grutes de Sant Josep]], encara s'aprècien els basaments de les cases i de la seua muralla parcialment.		*'''Poblat ibèric de Sant Josep''', junt a l'ermita de la Sagrada Família, sobre les [[grutes de Sant Josep]], encara s'aprècien els basaments de les cases i de la seua muralla parcialment.
	* '''[[Palau de Vivel]]''', actualment, Centre Cultural "Palau de Vivel", carrer Sanchis Tarazona, 37. Casa d'estiueg construida en l'any [[1922]].		* '''[[Palau de Vivel]]''', actualment, Centre Cultural "Palau de Vivel", carrer Sanchis Tarazona, 37. Casa d'estiueg construida en l'any [[1922]].

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* Peñarroja Torrejon, Lleopolt (2013) ''Història de Vall d'Uxó''. Castellón: Diputación Provincial. ISBN 978-8415301-30-1		* Peñarroja Torrejon, Lleopolt (2013) ''Història de Vall d'Uxó''. Castellón: Diputación Provincial. ISBN 978-8415301-30-1

Jose2 en 20:07 16 dec 2025

2025-12-16T20:07:20Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:07 16 dec 2025
Llínea 48:		Llínea 48:
	* '''Ciutat Ibèrica de la Punta de Orleil''': en la partida La Punta. Sostralls d'una ciutat de la que no ha segut identificada la denominació. Fon excavada en part. Sostres de dos grans edificis públics de pedra tallada i de quatre files de muralles perteneixents a diverses èpoques.		* '''Ciutat Ibèrica de la Punta de Orleil''': en la partida La Punta. Sostralls d'una ciutat de la que no ha segut identificada la denominació. Fon excavada en part. Sostres de dos grans edificis públics de pedra tallada i de quatre files de muralles perteneixents a diverses èpoques.
	[[File:Coves de sant Josep de la Vall d'Uixó, barques.JPG\|thumb\|200px\|Grutes de Sant Josep]]		[[File:Coves de sant Josep de la Vall d'Uixó, barques.JPG\|thumb\|200px\|Grutes de Sant Josep]]
	*[[Grutes de Sant Josep\|Grutes o Coves de Sant Josep]], les Coves de Sant Josep són el riu soterràneu navegable més llarc d'[[Europa]], a soles se pot visitar una part d'ell. Pero no solament pel seu atractiu i patrimoni natural est espai és tan singular oferint una experiència única, sino perque ademés posseïx en el seu interior pintures rupestres que estan catalogades i protegides per la [[UNESCO]].		* [[Grutes de Sant Josep\|Grutes o Coves de Sant Josep]], les Coves de Sant Josep són el riu soterràneu navegable més llarc d'[[Europa]], a soles se pot visitar una part d'ell. Pero no solament pel seu atractiu i patrimoni natural est espai és tan singular oferint una experiència única, sino perque ademés posseïx en el seu interior pintures rupestres que estan catalogades i protegides per la [[UNESCO]].
	* '''Conjunt d'Aqüeductes de Sant Josep i l'Alcúdia''': localisat en la carretera de Sant Josep, al final del casc urbà. Constituixen despuix del riu subterràneu de Sant Josep, el lloc d'interés més important del municipi. L'aqüeducte de Sant Josep va ser construït en época romana i utilisat fins mijans del sigle XX. Va patir diverses reparacions en l'época migeval. Se troba complet des del seu orige, en la "Font de Sant Josep", encara que enmascarat en part per construccions modernes. Junt a ell, un atre aqüeducte d'época migeval, que forma un conjunt hídrico que meneja dos molins.		* '''Conjunt d'Aqüeductes de Sant Josep i l'Alcúdia''': localisat en la carretera de Sant Josep, al final del casc urbà. Constituixen despuix del riu subterràneu de Sant Josep, el lloc d'interés més important del municipi. L'aqüeducte de Sant Josep va ser construït en época romana i utilisat fins mijans del sigle XX. Va patir diverses reparacions en l'época migeval. Se troba complet des del seu orige, en la "Font de Sant Josep", encara que enmascarat en part per construccions modernes. Junt a ell, un atre aqüeducte d'época migeval, que forma un conjunt hídrico que meneja dos molins.
	* '''Castell d'Uxó''', sobre la cima del mont noguero a més de 400 m. sobre el nivell de la mar. Data del sigle X, construït pels àraps durant la seua ocupació. Se tracta d'una fortificació de grans dimensions i va tindre en la seua época gran importància per la seua estratègica situació en les ultímes estribacions de la serra d'Espadà controlant la plana i el tràfic pirata en les costes.		* '''Castell d'Uxó''', sobre la cima del mont noguero a més de 400 m. sobre el nivell de la mar. Data del sigle X, construït pels àraps durant la seua ocupació. Se tracta d'una fortificació de grans dimensions i va tindre en la seua época gran importància per la seua estratègica situació en les ultímes estribacions de la serra d'Espadà controlant la plana i el tràfic pirata en les costes.
Llínea 56:		Llínea 56:
	*'''Poblat ibèric de Sant Josep''', junt a l'ermita de la Sagrada Família, sobre les [[grutes de Sant Josep]], encara s'aprècien els basaments de les cases i de la seua muralla parcialment.		*'''Poblat ibèric de Sant Josep''', junt a l'ermita de la Sagrada Família, sobre les [[grutes de Sant Josep]], encara s'aprècien els basaments de les cases i de la seua muralla parcialment.
	* '''[[Palau de Vivel]]''', actualment, Centre Cultural "Palau de Vivel", carrer Sanchis Tarazona, 37. Casa d'estiueg construida en l'any [[1922]].		* '''[[Palau de Vivel]]''', actualment, Centre Cultural "Palau de Vivel", carrer Sanchis Tarazona, 37. Casa d'estiueg construida en l'any [[1922]].

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* Peñarroja Torrejon, Lleopolt (2013) ''Història de Vall d'Uxó''. Castellón: Diputación Provincial. ISBN 978-8415301-30-1		* Peñarroja Torrejon, Lleopolt (2013) ''Història de Vall d'Uxó''. Castellón: Diputación Provincial. ISBN 978-8415301-30-1

Valencian: Text reemplaça - 'Alfondeguella' a 'Alfondeguilla'

2025-08-18T16:15:48Z

Text reemplaça - 'Alfondeguella' a 'Alfondeguilla'

← Revisió anterior		Revisió de 16:15 18 ago 2025
Llínea 7:		Llínea 7:

	==== Localitats llimítrofes ====		==== Localitats llimítrofes ====
	La Vall d'Uxó està rodejada pels pobles d'[[Almenara]], [[Artana]], [[~~Alfondeguella~~]], [[La Llosa]], [[Moncofa]], [[Nules]] i [[Chilches]]; i pel sur toca també en el terme municipal de [[Sagunt]], ya en la [[província de Valéncia]].		La Vall d'Uxó està rodejada pels pobles d'[[Almenara]], [[Artana]], [[Alfondeguilla]], [[La Llosa]], [[Moncofa]], [[Nules]] i [[Chilches]]; i pel sur toca també en el terme municipal de [[Sagunt]], ya en la [[província de Valéncia]].

	== Història ==		== Història ==

Valencian: /* Enllaços externs */

2025-08-14T21:03:33Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 21:03 14 ago 2025
Llínea 69:		Llínea 69:
	[[Categoria:Pobles de la Província de Castelló]]		[[Categoria:Pobles de la Província de Castelló]]
	[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]		[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
			[[Categoria:La Vall d'Uxó]]

Reval en 18:15 23 oct 2024

2024-10-23T18:15:31Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:15 23 oct 2024
Llínea 55:		Llínea 55:
	*'''Torre de la Torrassa''', en la partida de la Torrassa junt a la rotonda que enllaça en l'autovía A7 i la carretera cap a la Vilavella. se tracta d'una torre guaita de planta cuadrada. Només se conserven dos parets i un aljup.		*'''Torre de la Torrassa''', en la partida de la Torrassa junt a la rotonda que enllaça en l'autovía A7 i la carretera cap a la Vilavella. se tracta d'una torre guaita de planta cuadrada. Només se conserven dos parets i un aljup.
	*'''Poblat ibèric de Sant Josep''', junt a l'ermita de la Sagrada Família, sobre les [[grutes de Sant Josep]], encara s'aprècien els basaments de les cases i de la seua muralla parcialment.		*'''Poblat ibèric de Sant Josep''', junt a l'ermita de la Sagrada Família, sobre les [[grutes de Sant Josep]], encara s'aprècien els basaments de les cases i de la seua muralla parcialment.
	* '''[[Palau de Vivel]]''', actualment, Centre Cultural "Palau de Vivel", carrer Sanchis Tarazona, 37. Casa d'estiueg construida en l'any [[1922]].		* '''[[Palau de Vivel]]''', actualment, Centre Cultural "Palau de Vivel", carrer Sanchis Tarazona, 37. Casa d'estiueg construida en l'any [[1922]].

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Xavier: /* Monuments civils */

2024-10-01T17:42:24Z

Monuments civils

← Revisió anterior		Revisió de 17:42 1 oct 2024
Llínea 48:		Llínea 48:
	* '''Ciutat Ibèrica de la Punta de Orleil''': en la partida La Punta. Sostralls d'una ciutat de la que no ha segut identificada la denominació. Fon excavada en part. Sostres de dos grans edificis públics de pedra tallada i de quatre files de muralles perteneixents a diverses èpoques.		* '''Ciutat Ibèrica de la Punta de Orleil''': en la partida La Punta. Sostralls d'una ciutat de la que no ha segut identificada la denominació. Fon excavada en part. Sostres de dos grans edificis públics de pedra tallada i de quatre files de muralles perteneixents a diverses èpoques.
	[[File:Coves de sant Josep de la Vall d'Uixó, barques.JPG\|thumb\|200px\|Grutes de Sant Josep]]		[[File:Coves de sant Josep de la Vall d'Uixó, barques.JPG\|thumb\|200px\|Grutes de Sant Josep]]
	*[[Grutes de Sant Josep\|Grutes o Coves de Sant Josep]]		*[[Grutes de Sant Josep\|Grutes o Coves de Sant Josep]], les Coves de Sant Josep són el riu soterràneu navegable més llarc d'[[Europa]], a soles se pot visitar una part d'ell. Pero no solament pel seu atractiu i patrimoni natural est espai és tan singular oferint una experiència única, sino perque ademés posseïx en el seu interior pintures rupestres que estan catalogades i protegides per la [[UNESCO]].
	* '''Conjunt d'Aqüeductes de Sant Josep i l'Alcúdia''': localisat en la carretera de Sant Josep, al final del casc urbà. Constituixen despuix del riu subterràneu de Sant Josep, el lloc d'interés més important del municipi. L'aqüeducte de Sant Josep va ser construït en época romana i utilisat fins mijans del sigle XX. Va patir diverses reparacions en l'época migeval. Se troba complet des del seu orige, en la "Font de Sant Josep", encara que enmascarat en part per construccions modernes. Junt a ell, un atre aqüeducte d'época migeval, que forma un conjunt hídrico que meneja dos molins.		* '''Conjunt d'Aqüeductes de Sant Josep i l'Alcúdia''': localisat en la carretera de Sant Josep, al final del casc urbà. Constituixen despuix del riu subterràneu de Sant Josep, el lloc d'interés més important del municipi. L'aqüeducte de Sant Josep va ser construït en época romana i utilisat fins mijans del sigle XX. Va patir diverses reparacions en l'época migeval. Se troba complet des del seu orige, en la "Font de Sant Josep", encara que enmascarat en part per construccions modernes. Junt a ell, un atre aqüeducte d'época migeval, que forma un conjunt hídrico que meneja dos molins.
	* '''Castell d'Uxó''', sobre la cima del mont noguero a més de 400 m. sobre el nivell de la mar. Data del sigle X, construït pels àraps durant la seua ocupació. Se tracta d'una fortificació de grans dimensions i va tindre en la seua época gran importància per la seua estratègica situació en les ultímes estribacions de la serra d'Espadà controlant la plana i el tràfic pirata en les costes.		* '''Castell d'Uxó''', sobre la cima del mont noguero a més de 400 m. sobre el nivell de la mar. Data del sigle X, construït pels àraps durant la seua ocupació. Se tracta d'una fortificació de grans dimensions i va tindre en la seua época gran importància per la seua estratègica situació en les ultímes estribacions de la serra d'Espadà controlant la plana i el tràfic pirata en les costes.
Llínea 56:		Llínea 56:
	*'''Poblat ibèric de Sant Josep''', junt a l'ermita de la Sagrada Família, sobre les [[grutes de Sant Josep]], encara s'aprècien els basaments de les cases i de la seua muralla parcialment.		*'''Poblat ibèric de Sant Josep''', junt a l'ermita de la Sagrada Família, sobre les [[grutes de Sant Josep]], encara s'aprècien els basaments de les cases i de la seua muralla parcialment.
	* '''[[Palau de Vivel]]''', actualment, Centre Cultural "Palau de Vivel", carrer Sanchis Tarazona, 37. Casa d'estiueg construida en l'any [[1922]].		* '''[[Palau de Vivel]]''', actualment, Centre Cultural "Palau de Vivel", carrer Sanchis Tarazona, 37. Casa d'estiueg construida en l'any [[1922]].

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* Peñarroja Torrejon, Lleopolt (2013) ''Història de Vall d'Uxó''. Castellón: Diputación Provincial. ISBN 978-8415301-30-1		* Peñarroja Torrejon, Lleopolt (2013) ''Història de Vall d'Uxó''. Castellón: Diputación Provincial. ISBN 978-8415301-30-1

Xavier: /* Enllaços externs */

2024-10-01T17:38:09Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 17:38 1 oct 2024
Llínea 63:		Llínea 63:
	{{commonscat\|La Vall d'Uixó}}		{{commonscat\|La Vall d'Uixó}}
	* [http://www.lavallduixo.es/ Ajutament de La Vall d'Uxó]		* [http://www.lavallduixo.es/ Ajutament de La Vall d'Uxó]
			* [https://www.abc.es/viajar/guia-repsol/20140902/abci-cueva-jose-castellon-201409011749.html El río subterráneo navegable más largo de Europa está en Castellón - ''ABC'']

	{{Municipis de La Plana Baixa}}		{{Municipis de La Plana Baixa}}

Jose2 en 17:51 29 jun 2024

2024-06-29T17:51:13Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:51 29 jun 2024
Llínea 56:		Llínea 56:
	*'''Poblat ibèric de Sant Josep''', junt a l'ermita de la Sagrada Família, sobre les [[grutes de Sant Josep]], encara s'aprècien els basaments de les cases i de la seua muralla parcialment.		*'''Poblat ibèric de Sant Josep''', junt a l'ermita de la Sagrada Família, sobre les [[grutes de Sant Josep]], encara s'aprècien els basaments de les cases i de la seua muralla parcialment.
	* '''[[Palau de Vivel]]''', actualment, Centre Cultural "Palau de Vivel", carrer Sanchis Tarazona, 37. Casa d'estiueg construida en l'any [[1922]].		* '''[[Palau de Vivel]]''', actualment, Centre Cultural "Palau de Vivel", carrer Sanchis Tarazona, 37. Casa d'estiueg construida en l'any [[1922]].

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* Peñarroja Torrejon, Lleopolt (2013) ''Història de Vall d'Uxó''. Castellón: Diputación Provincial. ISBN 978-8415301-30-1		* Peñarroja Torrejon, Lleopolt (2013) ''Història de Vall d'Uxó''. Castellón: Diputación Provincial. ISBN 978-8415301-30-1

Jose2 en 08:40 24 jun 2024

2024-06-24T08:40:00Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:40 24 jun 2024
Llínea 56:		Llínea 56:
	*'''Poblat ibèric de Sant Josep''', junt a l'ermita de la Sagrada Família, sobre les [[grutes de Sant Josep]], encara s'aprècien els basaments de les cases i de la seua muralla parcialment.		*'''Poblat ibèric de Sant Josep''', junt a l'ermita de la Sagrada Família, sobre les [[grutes de Sant Josep]], encara s'aprècien els basaments de les cases i de la seua muralla parcialment.
	* '''[[Palau de Vivel]]''', actualment, Centre Cultural "Palau de Vivel", carrer Sanchis Tarazona, 37. Casa d'estiueg construida en l'any [[1922]].		* '''[[Palau de Vivel]]''', actualment, Centre Cultural "Palau de Vivel", carrer Sanchis Tarazona, 37. Casa d'estiueg construida en l'any [[1922]].

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* Peñarroja Torrejon, Lleopolt (2013) ''Història de Vall d'Uxó''. Castellón: Diputación Provincial. ISBN 978-8415301-30-1		* Peñarroja Torrejon, Lleopolt (2013) ''Història de Vall d'Uxó''. Castellón: Diputación Provincial. ISBN 978-8415301-30-1

Xavier: /* Monuments */

2024-06-18T14:20:30Z

Monuments

← Revisió anterior		Revisió de 14:20 18 jun 2024
Llínea 36:		Llínea 36:
	* '''Iglésia del Santíssim Crist del Calvari.		* '''Iglésia del Santíssim Crist del Calvari.
	* '''Mare de Déu de Lourdes'''.		* '''Mare de Déu de Lourdes'''.
	* '''Iglésia de Ntra. Sra. de la Assunció'''. Frontera barroca tipo retaule. Acabada de construir a finals del [[sigle XVII]]. La Capella del Sagrari es molt interessant, en taulells de l'época.		* '''[[Iglésia de l'Assunció (Vall d'Uxó)\|Iglésia de Ntra. Sra. de la Assunció]]'''. Frontera barroca tipo retaule. Acabada de construir a finals del [[sigle XVII]]. La Capella del Sagrari es molt interessant, en taulells de l'época.
	* '''Ermita de Sant Vicent Ferrer''', del sigle XVII, en la plaça Sant Vicent. Construida segurament sobre una antiga mesquita musulmana.		* '''Ermita de Sant Vicent Ferrer''', del sigle XVII, en la plaça Sant Vicent. Construida segurament sobre una antiga mesquita musulmana.
	* '''Ermita de La Sagrada Família''', del sigle XVIII, situada en el parage de Sant Josep. Junt a ella se trobava un ermitori, hui convertit en un Centre d'Informació i exposicions.		* '''Ermita de La Sagrada Família''', del sigle XVIII, situada en el parage de Sant Josep. Junt a ella se trobava un ermitori, hui convertit en un Centre d'Informació i exposicions.