Leandro Alloza Agut - Historial de revisions

Jose2 en 15:29 3 abr 2025

2025-04-03T15:29:56Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:29 3 abr 2025
Llínea 43:		Llínea 43:

	Alloza, morí de súbit el 1 de decembre de 1894 a punt de ser nomenat inspector. Dos semanes més tart (2 de giner de [[1895]]), l'[[Ajuntament de Castelló\|Ajuntament]] acordà nomenar l'antic carrer d'Amunt com a carrer Alloza en homenage a d'ell.		Alloza, morí de súbit el 1 de decembre de 1894 a punt de ser nomenat inspector. Dos semanes més tart (2 de giner de [[1895]]), l'[[Ajuntament de Castelló\|Ajuntament]] acordà nomenar l'antic carrer d'Amunt com a carrer Alloza en homenage a d'ell.

	[[Categoria:Biografies]]		[[Categoria:Biografies]]
	[[Categoria:Valencians]]		[[Categoria:Valencians]]
	[[Categoria:Ingeniers]]		[[Categoria:Ingeniers]]
	[[Categoria:Ingeniers valencians]]		[[Categoria:Ingeniers valencians]]

Jose2 en 19:42 23 dec 2024

2024-12-23T19:42:46Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:42 23 dec 2024
Llínea 43:		Llínea 43:

	Alloza, morí de súbit el 1 de decembre de 1894 a punt de ser nomenat inspector. Dos semanes més tart (2 de giner de [[1895]]), l'[[Ajuntament de Castelló\|Ajuntament]] acordà nomenar l'antic carrer d'Amunt com a carrer Alloza en homenage a d'ell.		Alloza, morí de súbit el 1 de decembre de 1894 a punt de ser nomenat inspector. Dos semanes més tart (2 de giner de [[1895]]), l'[[Ajuntament de Castelló\|Ajuntament]] acordà nomenar l'antic carrer d'Amunt com a carrer Alloza en homenage a d'ell.

	[[Categoria:Biografies]]		[[Categoria:Biografies]]
	[[Categoria:Valencians]]		[[Categoria:Valencians]]
	[[Categoria:Ingeniers]]		[[Categoria:Ingeniers]]
	[[Categoria:Ingeniers valencians]]		[[Categoria:Ingeniers valencians]]

Jose2 en 13:17 1 dec 2022

2022-12-01T13:17:38Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:17 1 dec 2022
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]		\| lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
	}}		}}
	'''Leandro Alloza Agut''' ([[Castelló]], [[26 de febrer]] de [[1837]] - [[1 de decembre]] de [[1894]]). Fon un ingenier de Camins, Canals i Ports [[Valencians\|valencià]].		'''Leandro Alloza Agut''' ([[Castelló]], [[26 de febrer]] de [[1837]] - † [[1 de decembre]] de [[1894]]). Fon un ingenier de Camins, Canals i Ports [[Valencians\|valencià]].

	== Biografia ==		== Biografia ==

Xavier: /* Port de Castelló */

2019-09-20T16:22:22Z

Port de Castelló

← Revisió anterior		Revisió de 16:22 20 set 2019
Llínea 32:		Llínea 32:
	El proyecte del port d'Alloza feya referència a dos molls paralels que entraven en la mar i en el seu extrem Est convergien abdós, quedant l'espigó Nort més profunt que el del Sur.		El proyecte del port d'Alloza feya referència a dos molls paralels que entraven en la mar i en el seu extrem Est convergien abdós, quedant l'espigó Nort més profunt que el del Sur.

	Una volta aprovades les obres pel govern central i per mig d'un diputat de [[Sogorp]], [[Gaeta Huguet i Breva\|Gaetà Huguet i Breva]] pagà la fiança provisional per a començar les obres, es feu una suscripció popular de 858 accions pel preu de 1.000 reals cadascuna d'elles, per a finançar-les, participant gent important de Castelló com: [[Fernando Gasset ~~Lacasaña~~\|Fernando Gasset]], [[Carlos Ferrer Segarra\|Carlos Ferrer]], Emilio Huguet (el seu germà), Gaspar Juan, [[Hipólito Fabra Adelantado]], etc..., Gaetà adquirí la major part de les accions. Gaetà Huguet i Breva va pertenéixer a la Junta de Contribuents i fon vocal electe de la Junta d'Obres del Port ([[1902]]), societat que gestionà tot lo referent al Port.		Una volta aprovades les obres pel govern central i per mig d'un diputat de [[Sogorp]], [[Gaeta Huguet i Breva\|Gaetà Huguet i Breva]] pagà la fiança provisional per a començar les obres, es feu una suscripció popular de 858 accions pel preu de 1.000 reals cadascuna d'elles, per a finançar-les, participant gent important de Castelló com: [[Fernando Gasset\|Fernando Gasset Lacasaña]], [[Carlos Ferrer Segarra\|Carlos Ferrer]], Emilio Huguet (el seu germà), Gaspar Juan, [[Hipólito Fabra Adelantado]], etc..., Gaetà adquirí la major part de les accions. Gaetà Huguet i Breva va pertenéixer a la Junta de Contribuents i fon vocal electe de la Junta d'Obres del Port ([[1902]]), societat que gestionà tot lo referent al Port.

	Vora 20.000 persones acodiren a l'inauguració del port, l'obra fon capital per a l'exportació dels cítrics i, més tart, per a l'indústria del taulell. El progrés econòmic de Castelló en el [[sigle XX]] se deu en gran part ad esta gran obra.		Vora 20.000 persones acodiren a l'inauguració del port, l'obra fon capital per a l'exportació dels cítrics i, més tart, per a l'indústria del taulell. El progrés econòmic de Castelló en el [[sigle XX]] se deu en gran part ad esta gran obra.

Jose2 en 19:41 1 jul 2017

2017-07-01T19:41:27Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:41 1 jul 2017
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]		\| lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
	}}		}}
	'''Leandro Alloza Agut''' ([[Castelló]], 26 de febrer de [[1837]] - 1 de decembre de [[1894]]). Fon un ingenier de Camins, Canals i Ports [[Valencians\|valencià]].		'''Leandro Alloza Agut''' ([[Castelló]], [[26 de febrer]] de [[1837]] - [[1 de decembre]] de [[1894]]). Fon un ingenier de Camins, Canals i Ports [[Valencians\|valencià]].

	== Biografia ==		== Biografia ==

	Leandro Alloza va nàixer en la ciutat de [[Castelló]] en l'any [[1837]]. Cursà els seus estudis en el centre escolar i institut de Santa Clara a on va descobrir la seua vocació. S'en anà a [[Madrit]] per a estudiar ingenieria en l'Escola d'Ingeniers de Camins, als 24 anys tornà a Castelló per a eixercir la seua professió, destinat a Obres Públiques pero com a ingenier de segona. Deu anys més tart fon ascendit com a Cap d'Ingeniers pero destinat a [[Terol]], lloc al que va renunciar per a seguir en el seu volgut Castelló. Definitivament, i davant el clam popular, fon ascendit a Ingenier en Cap de Camins, Canals i Ports de la [[província de Castelló]].		Leandro Alloza va nàixer en la ciutat de Castelló en l'any 1837. Cursà els seus estudis en el centre escolar i institut de Santa Clara a on va descobrir la seua vocació. S'en anà a [[Madrit]] per a estudiar ingenieria en l'Escola d'Ingeniers de Camins, als 24 anys tornà a Castelló per a eixercir la seua professió, destinat a Obres Públiques pero com a ingenier de segona. Deu anys més tart fon ascendit com a Cap d'Ingeniers pero destinat a [[Terol]], lloc al que va renunciar per a seguir en el seu volgut Castelló. Definitivament, i davant el clam popular, fon ascendit a Ingenier en Cap de Camins, Canals i Ports de la [[província de Castelló]].

	En l'any [[1864]], Leandro Alloza redactà el proyecte per a abastir al [[Grau de Castelló]] d'[[aigua]] potable procedent de la séquia Major i pous comunals. També va dissenyar el passeig que comunicava a Castelló en el [[Basílica del Lledó\|santuari]] de la [[Mare de Deu del Lledó]], lo que se coneix hui en dia com l'Avinguda del Lledó.		En l'any [[1864]], Leandro Alloza redactà el proyecte per a abastir al [[Grau de Castelló]] d'[[aigua]] potable procedent de la séquia Major i pous comunals. També va dissenyar el passeig que comunicava a Castelló en el [[Basílica del Lledó\|santuari]] de la [[Mare de Deu del Lledó]], lo que se coneix hui en dia com l'Avinguda del Lledó.
Llínea 42:		Llínea 42:
	== Reconeiximents ==		== Reconeiximents ==

	Alloza, morí de súbit el [[1 de decembre]] de [[1894]] a punt de ser nomenat inspector. Dos semanes més tart (2 de giner de [[1895]]), l'[[Ajuntament de Castelló\|Ajuntament]] acordà nomenar l'antic carrer d'Amunt com a carrer Alloza en homenage a d'ell.		Alloza, morí de súbit el 1 de decembre de 1894 a punt de ser nomenat inspector. Dos semanes més tart (2 de giner de [[1895]]), l'[[Ajuntament de Castelló\|Ajuntament]] acordà nomenar l'antic carrer d'Amunt com a carrer Alloza en homenage a d'ell.

	[[Categoria:Biografies]]		[[Categoria:Biografies]]

Jose2 en 19:40 1 jul 2017

2017-07-01T19:40:26Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:40 1 jul 2017
Llínea 14:		Llínea 14:
	== Biografia ==		== Biografia ==

	Leandro Alloza va nàixer en la ciutat de Castelló l'any 1837. Cursà els seus estudis en el centre escolar i institut de Santa Clara a on va descobrir la seua vocació. S'en anà a Madrit per a estudiar ingenieria en l'Escola d'Ingeniers de Camins, als 24 anys tornà a Castelló per a eixercir la seua professió, destinat a Obres Públiques pero com a ingenier de segona. Deu anys més tart fon ascendit com a Cap d'Ingeniers pero destinat a [[Terol]], lloc al que va renunciar per a seguir en el seu volgut Castelló. Definitivament, i davant el clam popular, fon ascendit a Ingenier en Cap de Camins, Canals i Ports de la [[província de Castelló]].		Leandro Alloza va nàixer en la ciutat de [[Castelló]] en l'any [[1837]]. Cursà els seus estudis en el centre escolar i institut de Santa Clara a on va descobrir la seua vocació. S'en anà a [[Madrit]] per a estudiar ingenieria en l'Escola d'Ingeniers de Camins, als 24 anys tornà a Castelló per a eixercir la seua professió, destinat a Obres Públiques pero com a ingenier de segona. Deu anys més tart fon ascendit com a Cap d'Ingeniers pero destinat a [[Terol]], lloc al que va renunciar per a seguir en el seu volgut Castelló. Definitivament, i davant el clam popular, fon ascendit a Ingenier en Cap de Camins, Canals i Ports de la [[província de Castelló]].

	L'any [[1864]], Leandro Alloza redactà el proyecte per a abastir al [[Grau de Castelló]] d'aigua potable procedent de la séquia Major i pous comunals. També va dissenyar el passeig que comunicava a Castelló en el [[Basílica del Lledó\|santuari]] de la [[Mare de Deu del Lledó]], lo que se coneix hui en dia com l'Avinguda del Lledó.		En l'any [[1864]], Leandro Alloza redactà el proyecte per a abastir al [[Grau de Castelló]] d'[[aigua]] potable procedent de la séquia Major i pous comunals. També va dissenyar el passeig que comunicava a Castelló en el [[Basílica del Lledó\|santuari]] de la [[Mare de Deu del Lledó]], lo que se coneix hui en dia com l'Avinguda del Lledó.

	Leandro Alloza es va casar en Conchita Blasco Oliver de la que tingué dos fills, Conchín Alloza i Leandro Alloza, que fon amic de l'erudit [[Pío Baroja]].		Leandro Alloza es va casar en Conchita Blasco Oliver de la que tingué dos fills, Conchín Alloza i Leandro Alloza, que fon amic de l'erudit [[Pío Baroja]].
Llínea 28:		Llínea 28:
	La seua obra més important fon el proyecte del [[Port de Castelló]], encàrrec de l'alcalde i president de la [[Diputació de Castelló\|Diputació]], [[Vicent Ruiz Vila]].		La seua obra més important fon el proyecte del [[Port de Castelló]], encàrrec de l'alcalde i president de la [[Diputació de Castelló\|Diputació]], [[Vicent Ruiz Vila]].

	L'any 1882 Madrit va donar llum verda a l'anteproyecte d'Alloza relatiu al Port de Castelló. Des d'eixe moment, les obres començaren de forma ràpida, el 16 de març de [[1891]] es va colocar la primera pedra del dic de Llevant, donant començament a les obres del port.		En l'any [[1882]] Madrit va donar llum verda a l'anteproyecte d'Alloza relatiu al Port de Castelló. Des d'eixe moment, les obres començaren de forma ràpida, el [[16 de març]] de [[1891]] es va colocar la primera pedra del dic de Llevant, donant començament a les obres del port.

	El proyecte del port d'Alloza feya referència a dos molls paralels que entraven en la mar i en el seu extrem Est convergien abdós, quedant l'espigó Nort més profunt que el del Sur.		El proyecte del port d'Alloza feya referència a dos molls paralels que entraven en la mar i en el seu extrem Est convergien abdós, quedant l'espigó Nort més profunt que el del Sur.
Llínea 38:		Llínea 38:
	== Fill predilecte ==		== Fill predilecte ==

	En juny de l'any [[1882]], Alloza va rebre el títul de Fill Predilecte de la ciutat de Castelló, al mateix temps que el seu gran amic, Vicent Ruiz Vila.		En [[juny]] de l'any [[1882]], Alloza va rebre el títul de Fill Predilecte de la ciutat de Castelló, al mateix temps que el seu gran amic, Vicent Ruiz Vila.

	== Reconeiximents ==		== Reconeiximents ==

	Alloza, morí de súbit el 1 de decembre de 1894 a punt de ser nomenat inspector. Dos semanes més tart (2 de giner de [[1895]]), l'[[Ajuntament de Castelló\|Ajuntament]] acordà nomenar l'antic carrer d'Amunt com a carrer Alloza en homenage a d'ell.		Alloza, morí de súbit el [[1 de decembre]] de [[1894]] a punt de ser nomenat inspector. Dos semanes més tart (2 de giner de [[1895]]), l'[[Ajuntament de Castelló\|Ajuntament]] acordà nomenar l'antic carrer d'Amunt com a carrer Alloza en homenage a d'ell.

	[[Categoria:Biografies]]		[[Categoria:Biografies]]

Xavier: /* Reconeiximents */

2017-07-01T10:14:35Z

Reconeiximents

← Revisió anterior		Revisió de 10:14 1 jul 2017
Llínea 42:		Llínea 42:
	== Reconeiximents ==		== Reconeiximents ==

	Alloza, morí de súbit el 1 de decembre de 1894 a punt de ser nomenat inspector. Dos semanes més tart (2 de giner de 1895), l'[[Ajuntament de Castelló\|Ajuntament]] acordà nomenar l'antic carrer d'Amunt com a carrer Alloza en homenage a d'ell.		Alloza, morí de súbit el 1 de decembre de 1894 a punt de ser nomenat inspector. Dos semanes més tart (2 de giner de [[1895]]), l'[[Ajuntament de Castelló\|Ajuntament]] acordà nomenar l'antic carrer d'Amunt com a carrer Alloza en homenage a d'ell.

	[[Categoria:Biografies]]		[[Categoria:Biografies]]

Xavier: /* Port de Castelló */

2017-07-01T10:13:40Z

Port de Castelló

← Revisió anterior		Revisió de 10:13 1 jul 2017
Llínea 28:		Llínea 28:
	La seua obra més important fon el proyecte del [[Port de Castelló]], encàrrec de l'alcalde i president de la [[Diputació de Castelló\|Diputació]], [[Vicent Ruiz Vila]].		La seua obra més important fon el proyecte del [[Port de Castelló]], encàrrec de l'alcalde i president de la [[Diputació de Castelló\|Diputació]], [[Vicent Ruiz Vila]].

	L'any 1882 Madrit va donar llum verda a l'anteproyecte d'Alloza relatiu al Port de Castelló. Des d'eixe moment, les obres començaren de forma ràpida, el 16 de març de 1891 es va colocar la primera pedra del dic de Llevant, donant començament a les obres del port.		L'any 1882 Madrit va donar llum verda a l'anteproyecte d'Alloza relatiu al Port de Castelló. Des d'eixe moment, les obres començaren de forma ràpida, el 16 de març de [[1891]] es va colocar la primera pedra del dic de Llevant, donant començament a les obres del port.

	El proyecte del port d'Alloza feya referència a dos molls paralels que entraven en la mar i en el seu extrem ~~est~~ convergien abdós, quedant l'espigó ~~nort~~ més profunt que el del ~~sur~~.		El proyecte del port d'Alloza feya referència a dos molls paralels que entraven en la mar i en el seu extrem Est convergien abdós, quedant l'espigó Nort més profunt que el del Sur.

	Una volta aprovades les obres pel govern central i per mig d'un diputat de [[Sogorp]], Gaetà Huguet i Breva pagà la fiança provisional per a començar les ~~mateixes~~, es feu una suscripció popular de 858 accions de 1.000 reals, per a finançar-les, participant gent important de Castelló com: [[Fernando Gasset Lacasaña\|Fernando Gasset]], [[Carlos Ferrer Segarra\|Carlos Ferrer]], Emilio Huguet (el seu ~~germa~~), Gaspar Juan, [[Hipólito Fabra Adelantado]], etc..., Gaetà adquirí la major part de les accions. Gaetà Huguet i Breva va pertenéixer a la Junta de Contribuents i fon vocal electe de la Junta d'Obres del Port ([[1902]]), societat que gestionà tot lo referent al Port.		Una volta aprovades les obres pel govern central i per mig d'un diputat de [[Sogorp]], [[Gaeta Huguet i Breva\|Gaetà Huguet i Breva]] pagà la fiança provisional per a començar les obres, es feu una suscripció popular de 858 accions pel preu de 1.000 reals cadascuna d'elles, per a finançar-les, participant gent important de Castelló com: [[Fernando Gasset Lacasaña\|Fernando Gasset]], [[Carlos Ferrer Segarra\|Carlos Ferrer]], Emilio Huguet (el seu germà), Gaspar Juan, [[Hipólito Fabra Adelantado]], etc..., Gaetà adquirí la major part de les accions. Gaetà Huguet i Breva va pertenéixer a la Junta de Contribuents i fon vocal electe de la Junta d'Obres del Port ([[1902]]), societat que gestionà tot lo referent al Port.

	Vora 20.000 persones acodiren a l'inauguració del port, l'obra fon capital per a l'exportació dels cítrics i, més tart, per a l'indústria del taulell. El progrés econòmic de Castelló en el [[sigle XX]] se deu en gran part ad esta gran obra.		Vora 20.000 persones acodiren a l'inauguració del port, l'obra fon capital per a l'exportació dels cítrics i, més tart, per a l'indústria del taulell. El progrés econòmic de Castelló en el [[sigle XX]] se deu en gran part ad esta gran obra.

Xavier: /* Port de Castelló */

2017-06-30T10:15:42Z

Port de Castelló

← Revisió anterior		Revisió de 10:15 30 jun 2017
Llínea 32:		Llínea 32:
	El proyecte del port d'Alloza feya referència a dos molls paralels que entraven en la mar i en el seu extrem est convergien abdós, quedant l'espigó nort més profunt que el del sur.		El proyecte del port d'Alloza feya referència a dos molls paralels que entraven en la mar i en el seu extrem est convergien abdós, quedant l'espigó nort més profunt que el del sur.

	Vora 20.000 persones acodiren a l'inauguració del port, l'obra fon capital per a l'exportació dels cítrics i, més tart, per a l'indústria del taulell. El progrés econòmic de Castelló en el [[sigle XX]] se deu en gran part ad esta gran obra.		Una volta aprovades les obres pel govern central i per mig d'un diputat de [[Sogorp]], Gaetà Huguet i Breva pagà la fiança provisional per a començar les mateixes, es feu una suscripció popular de 858 accions de 1.000 reals, per a finançar-les, participant gent important de Castelló com: [[Fernando Gasset Lacasaña\|Fernando Gasset]], [[Carlos Ferrer Segarra\|Carlos Ferrer]], Emilio Huguet (el seu germa), Gaspar Juan, [[Hipólito Fabra Adelantado]], etc..., Gaetà adquirí la major part de les accions. Gaetà Huguet i Breva va pertenéixer a la Junta de Contribuents i fon vocal electe de la Junta d'Obres del Port ([[1902]]), societat que gestionà tot lo referent al Port.

			Vora 20.000 persones acodiren a l'inauguració del port, l'obra fon capital per a l'exportació dels cítrics i, més tart, per a l'indústria del taulell. El progrés econòmic de Castelló en el [[sigle XX]] se deu en gran part ad esta gran obra.

	== Fill predilecte ==		== Fill predilecte ==

Xavier: /* Biografia */

2017-06-30T10:01:39Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 10:01 30 jun 2017
Llínea 20:		Llínea 20:
	Leandro Alloza es va casar en Conchita Blasco Oliver de la que tingué dos fills, Conchín Alloza i Leandro Alloza, que fon amic de l'erudit [[Pío Baroja]].		Leandro Alloza es va casar en Conchita Blasco Oliver de la que tingué dos fills, Conchín Alloza i Leandro Alloza, que fon amic de l'erudit [[Pío Baroja]].

	Sent ingenier de la província de Castelló realisà els proyectes dels diferents ponts de ferro de la via del ferrocarril que unix les poblacions d'[[Almansa]], [[Valéncia]], Castelló i [[Tarragona]]. També va dissenyar la construcció de Port de [[Vinaròs]].		Sent ingenier de la província de Castelló realisà els proyectes dels diferents ponts de ferro de la via del ferrocarril que unix les poblacions d'[[Almansa]], [[Valéncia]], Castelló i [[Tarragona]]. També va dissenyar la construcció de Port de [[Vinaròs]].

			Alloza fon contemporàneu del gran patrici castellonenc, [[Gaeta Huguet i Breva\|Gaetà Huguet i Breva]].

	== Port de Castelló ==		== Port de Castelló ==