Leon Battista Alberti - Historial de revisions

Jose2 en 11:26 3 dec 2017

2017-12-03T11:26:19Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:26 3 dec 2017
Llínea 1:		Llínea 1:
			[[File:Tomba di Leon Battista Alberti.jpg\|thumb\|Tomba de Leon Battista Alberti]]

	'''Leon Battista Alberti''' ([[Gènova]] [[18 de febrer]] [[1404]] – [[Roma]] [[25 d'abril]] [[1475]]) fon un humaniste, pensador i arquitecte italià del [[Quattrocento]], una de les figures més importants del [[Renaiximent]].		'''Leon Battista Alberti''' ([[Gènova]] [[18 de febrer]] [[1404]] – [[Roma]] [[25 d'abril]] [[1475]]) fon un humaniste, pensador i arquitecte italià del [[Quattrocento]], una de les figures més importants del [[Renaiximent]].

Cento Corage: /* Biografia i obres */ Erro corregit: llevar "la" davant de "l'iglésia"

2017-06-18T17:52:59Z

Biografia i obres: Erro corregit: llevar "la" davant de "l'iglésia"

← Revisió anterior		Revisió de 17:52 18 jun 2017
Llínea 8:		Llínea 8:

	==Biografia i obres ==		==Biografia i obres ==
	Alberti procedia d’un ric llinage florentí que havia segut desterrat de la seua ciutat per motius polítics, i per ad això conegué la ciutat quan ya era fadrí. Gojà de l’amistat de [[Brunelleschi]] i de [[Donatello]], i com aquells, fon una atra peça clau de la vida intelectual i artística del Renaiximent. En l'any [[1447]], quan ya tenia més de 40 anys, entrà al servici del [[Papa\|papa]] Nicolau V, i escomençà a fer proyectes d’obres arquitectòniques, a sovint eixecutades o finalisades per atres: El Temple malatestià, en [[Rímini]], acabat en [[1450]]; el Palau Rucellai, per encàrrec del llinage dels Rucellai de [[Florència]], que acabà a mitan [[sigle XV]], i la frontera de l’iglésia de Santa Maria Novella ([[1456]] - [[1470]]) també en Florència; per últim, proyectà la l’iglésia de Sant Andreu de [[Màntua]], per encàrrec dels [[Gonzaga]].		Alberti procedia d’un ric llinage florentí que havia segut desterrat de la seua ciutat per motius polítics, i per ad això conegué la ciutat quan ya era fadrí. Gojà de l’amistat de [[Brunelleschi]] i de [[Donatello]], i com aquells, fon una atra peça clau de la vida intelectual i artística del Renaiximent. En l'any [[1447]], quan ya tenia més de 40 anys, entrà al servici del [[Papa\|papa]] Nicolau V, i escomençà a fer proyectes d’obres arquitectòniques, a sovint eixecutades o finalisades per atres: El Temple malatestià, en [[Rímini]], acabat en [[1450]]; el Palau Rucellai, per encàrrec del llinage dels Rucellai de [[Florència]], que acabà a mitan [[sigle XV]], i la frontera de l’iglésia de Santa Maria Novella ([[1456]] - [[1470]]) també en Florència; per últim, proyectà l’iglésia de Sant Andreu de [[Màntua]], per encàrrec dels [[Gonzaga]].

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Jose2 en 15:16 18 jun 2017

2017-06-18T15:16:29Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:16 18 jun 2017
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Leon Battista Alberti''' ([[Gènova]] [[18 de febrer]] [[1404]] – [[Roma]] [[25 ~~d’abril~~]] [[1475]]) fon un humaniste, pensador i arquitecte italià del [[Quattrocento]], una de les figures més importants del [[Renaiximent]].		'''Leon Battista Alberti''' ([[Gènova]] [[18 de febrer]] [[1404]] – [[Roma]] [[25 d'abril]] [[1475]]) fon un humaniste, pensador i arquitecte italià del [[Quattrocento]], una de les figures més importants del [[Renaiximent]].

	== Formació ==		== Formació ==

Jose2 en 15:15 18 jun 2017

2017-06-18T15:15:42Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:15 18 jun 2017
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Leon Battista Alberti''' ([[Gènova]] [[18 febrer]] [[1404]] – [[Roma]] [[25 d’abril]] [[1475]]) fon un humaniste, pensador i arquitecte italià del [[Quattrocento]], una de les figures més importants del [[Renaiximent]].		'''Leon Battista Alberti''' ([[Gènova]] [[18 de febrer]] [[1404]] – [[Roma]] [[25 d’abril]] [[1475]]) fon un humaniste, pensador i arquitecte italià del [[Quattrocento]], una de les figures més importants del [[Renaiximent]].

	== Formació ==		== Formació ==

Jose2 en 15:13 18 jun 2017

2017-06-18T15:13:31Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:13 18 jun 2017
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Leon Battista Alberti''' (Gènova 18 febrer 1404 – Roma 25 d’abril 1475) fon un humaniste, pensador i arquitecte italià del [[Quattrocento]], una de les figures més importants del [[Renaiximent]].		'''Leon Battista Alberti''' ([[Gènova]] [[18 febrer]] [[1404]] – [[Roma]] [[25 d’abril]] [[1475]]) fon un humaniste, pensador i arquitecte italià del [[Quattrocento]], una de les figures més importants del [[Renaiximent]].

	== Formació ==		== Formació ==
	Feu estudis humanístics i científics en [[Pàdua]] i [[Bolònia]], i va investigar els monuments antics de Roma (1431). Estudià el tractat ''De architectura'', l’obra clàssica de [[Vitruvi]], per qui sentia profunt respecte i admiració. Va adquirir una sòlida formació renaixentista que li va permetre teorisar no soles sobre arquitectura, sino també sobre escultura i pintura. De fet, ha segut considerat un pensador de primer orde a lo llarc de ~~la Història~~.		Feu estudis humanístics i científics en [[Pàdua]] i [[Bolònia]], i va investigar els monuments antics de [[Antiga Roma\|Roma]] ([[1431]]). Estudià el tractat ''De architectura'', l’obra clàssica de [[Vitruvi]], per qui sentia profunt respecte i admiració. Va adquirir una sòlida formació renaixentista que li va permetre teorisar no soles sobre arquitectura, sino també sobre escultura i pintura. De fet, ha segut considerat un pensador de primer orde a lo llarc de l'història.

	== Aportacions teòriques ==		== Aportacions teòriques ==
	Alberti s’inspirà en l’arquitectura clàssica romana i fon el primer en separar el proyecte de l’eixecució. Deixà escrites obres lliteràries i pedagògiques, a banda de tractats com ''De statua'', i ''De pictura'' (1435), i sobretot el magnífic i monumental ''De re aedificatoria'', obra de categoria, organisada en 10 volums i que conclogué en 1450.		Alberti s’inspirà en l’arquitectura clàssica romana i fon el primer en separar el proyecte de l’eixecució. Deixà escrites obres lliteràries i pedagògiques, a banda de tractats com ''De statua'', i ''De pictura'' ([[1435]]), i sobretot el magnífic i monumental ''De re aedificatoria'', obra de categoria, organisada en 10 volums i que conclogué en [[1450]].

	==Biografia i obres ==		==Biografia i obres ==
	Alberti procedia d’un ric llinage florentí que havia segut desterrat de la seua ciutat per motius polítics, i per ad això conegué la ciutat quan ya era fadrí. Gojà de l’amistat de Brunelleschi i de Donatello, i com aquells, fon una atra peça clau de la vida intelectual i artística del Renaiximent. En 1447, quan ya tenia més de 40 anys, entrà al servici del papa Nicolau V, i escomençà a fer proyectes d’obres arquitectòniques, a sovint eixecutades o finalisades per atres: el Temple malatestià, en [[Rímini]], acabat en 1450; el Palau Rucellai, per encàrrec del llinage dels Rucellai de Florència, que acabà a mitan sigle XV, i la frontera de l’iglésia de Santa Maria Novella (1456 - 1470) també en Florència; per últim, proyectà la l’iglésia de Sant Andreu de [[Màntua]], per encàrrec dels [[Gonzaga]].		Alberti procedia d’un ric llinage florentí que havia segut desterrat de la seua ciutat per motius polítics, i per ad això conegué la ciutat quan ya era fadrí. Gojà de l’amistat de [[Brunelleschi]] i de [[Donatello]], i com aquells, fon una atra peça clau de la vida intelectual i artística del Renaiximent. En l'any [[1447]], quan ya tenia més de 40 anys, entrà al servici del [[Papa\|papa]] Nicolau V, i escomençà a fer proyectes d’obres arquitectòniques, a sovint eixecutades o finalisades per atres: El Temple malatestià, en [[Rímini]], acabat en [[1450]]; el Palau Rucellai, per encàrrec del llinage dels Rucellai de [[Florència]], que acabà a mitan [[sigle XV]], i la frontera de l’iglésia de Santa Maria Novella ([[1456]] - [[1470]]) també en Florència; per últim, proyectà la l’iglésia de Sant Andreu de [[Màntua]], per encàrrec dels [[Gonzaga]].

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
Llínea 12:		Llínea 15:
	* Varis Autors ( 2006). ''Atlas ilustrado de joyas de la arquitectura'', pàgines 198 i 199. Madrid: Susaeta ediciones.		* Varis Autors ( 2006). ''Atlas ilustrado de joyas de la arquitectura'', pàgines 198 i 199. Madrid: Susaeta ediciones.
	* Varis Autors (2011) [segon ed.]. ''Mil obras para descubrir el arte'', pàgines 168 i 169. Larousse editorial, S.L. ISBN 978-34-8016-990-5.		* Varis Autors (2011) [segon ed.]. ''Mil obras para descubrir el arte'', pàgines 168 i 169. Larousse editorial, S.L. ISBN 978-34-8016-990-5.

			[[Categoria:Arquitectes]]
			[[Categoria:Renaiximent]]

Cento Corage: /* Bibliografia */ Correccions

2017-06-18T14:15:02Z

Bibliografia: Correccions

← Revisió anterior		Revisió de 14:15 18 jun 2017
Llínea 10:		Llínea 10:

	*Arnold Hauser (1969) ''Historia social de la literatura y el arte'', volum I, pàgines 345 - 452. Madrid: Ediciones Guadarrama. ISBN 84-250-0019-X.		*Arnold Hauser (1969) ''Historia social de la literatura y el arte'', volum I, pàgines 345 - 452. Madrid: Ediciones Guadarrama. ISBN 84-250-0019-X.
	* Varis Autors ( 2006). ''Atlas ilustrado de joyas de la arquitectura'', pàgines 198 - 199. Madrid: Susaeta ediciones. ~~ISBN~~		* Varis Autors ( 2006). ''Atlas ilustrado de joyas de la arquitectura'', pàgines 198 i 199. Madrid: Susaeta ediciones.
	* Varis ~~autors~~ (2011) [segon ed.]. ''Mil obras para descubrir el arte'',pàgines 168 - 169. Larousse editorial, S.L. ISBN 978-34-8016-990-5.		* Varis Autors (2011) [segon ed.]. ''Mil obras para descubrir el arte'', pàgines 168 i 169. Larousse editorial, S.L. ISBN 978-34-8016-990-5.

Cento Corage: /* Bibliografia */ Més

2017-06-18T14:13:05Z

Bibliografia: Més

← Revisió anterior		Revisió de 14:13 18 jun 2017
Llínea 10:		Llínea 10:

	*Arnold Hauser (1969) ''Historia social de la literatura y el arte'', volum I, pàgines 345 - 452. Madrid: Ediciones Guadarrama. ISBN 84-250-0019-X.		*Arnold Hauser (1969) ''Historia social de la literatura y el arte'', volum I, pàgines 345 - 452. Madrid: Ediciones Guadarrama. ISBN 84-250-0019-X.
	* ~~Varia~~ Autors ( 2006). ''Atlas ilustrado de joyas de la arquitectura'', pàgines 198 - 199. Madrid: Susaeta ediciones		* Varis Autors ( 2006). ''Atlas ilustrado de joyas de la arquitectura'', pàgines 198 - 199. Madrid: Susaeta ediciones. ISBN
			* Varis autors (2011) [segon ed.]. ''Mil obras para descubrir el arte'',pàgines 168 - 169. Larousse editorial, S.L. ISBN 978-34-8016-990-5.

Cento Corage: Ficar bibliografia

2017-06-18T14:06:14Z

Ficar bibliografia

← Revisió anterior		Revisió de 14:06 18 jun 2017
Llínea 6:		Llínea 6:
	==Biografia i obres ==		==Biografia i obres ==
	Alberti procedia d’un ric llinage florentí que havia segut desterrat de la seua ciutat per motius polítics, i per ad això conegué la ciutat quan ya era fadrí. Gojà de l’amistat de Brunelleschi i de Donatello, i com aquells, fon una atra peça clau de la vida intelectual i artística del Renaiximent. En 1447, quan ya tenia més de 40 anys, entrà al servici del papa Nicolau V, i escomençà a fer proyectes d’obres arquitectòniques, a sovint eixecutades o finalisades per atres: el Temple malatestià, en [[Rímini]], acabat en 1450; el Palau Rucellai, per encàrrec del llinage dels Rucellai de Florència, que acabà a mitan sigle XV, i la frontera de l’iglésia de Santa Maria Novella (1456 - 1470) també en Florència; per últim, proyectà la l’iglésia de Sant Andreu de [[Màntua]], per encàrrec dels [[Gonzaga]].		Alberti procedia d’un ric llinage florentí que havia segut desterrat de la seua ciutat per motius polítics, i per ad això conegué la ciutat quan ya era fadrí. Gojà de l’amistat de Brunelleschi i de Donatello, i com aquells, fon una atra peça clau de la vida intelectual i artística del Renaiximent. En 1447, quan ya tenia més de 40 anys, entrà al servici del papa Nicolau V, i escomençà a fer proyectes d’obres arquitectòniques, a sovint eixecutades o finalisades per atres: el Temple malatestià, en [[Rímini]], acabat en 1450; el Palau Rucellai, per encàrrec del llinage dels Rucellai de Florència, que acabà a mitan sigle XV, i la frontera de l’iglésia de Santa Maria Novella (1456 - 1470) també en Florència; per últim, proyectà la l’iglésia de Sant Andreu de [[Màntua]], per encàrrec dels [[Gonzaga]].

			== Bibliografia ==

			*Arnold Hauser (1969) ''Historia social de la literatura y el arte'', volum I, pàgines 345 - 452. Madrid: Ediciones Guadarrama. ISBN 84-250-0019-X.
			* Varia Autors ( 2006). ''Atlas ilustrado de joyas de la arquitectura'', pàgines 198 - 199. Madrid: Susaeta ediciones

Cento Corage: Artícul nou

2017-06-18T13:58:17Z

Artícul nou

Pàgina nova

'''Leon Battista Alberti''' (Gènova 18 febrer 1404 – Roma 25 d’abril 1475) fon un humaniste, pensador i arquitecte italià del [[Quattrocento]], una de les figures més importants del [[Renaiximent]].
== Formació ==
Feu estudis humanístics i científics en [[Pàdua]] i [[Bolònia]], i va investigar els monuments antics de Roma (1431). Estudià el tractat ''De architectura'', l’obra clàssica de [[Vitruvi]], per qui sentia profunt respecte i admiració. Va adquirir una sòlida formació renaixentista que li va permetre teorisar no soles sobre arquitectura, sino també sobre escultura i pintura. De fet, ha segut considerat un pensador de primer orde a lo llarc de la Història.
== Aportacions teòriques ==
Alberti s’inspirà en l’arquitectura clàssica romana i fon el primer en separar el proyecte de l’eixecució. Deixà escrites obres lliteràries i pedagògiques, a banda de tractats com ''De statua'', i ''De pictura'' (1435), i sobretot el magnífic i monumental ''De re aedificatoria'', obra de categoria, organisada en 10 volums i que conclogué en 1450.
==Biografia i obres ==
Alberti procedia d’un ric llinage florentí que havia segut desterrat de la seua ciutat per motius polítics, i per ad això conegué la ciutat quan ya era fadrí. Gojà de l’amistat de Brunelleschi i de Donatello, i com aquells, fon una atra peça clau de la vida intelectual i artística del Renaiximent. En 1447, quan ya tenia més de 40 anys, entrà al servici del papa Nicolau V, i escomençà a fer proyectes d’obres arquitectòniques, a sovint eixecutades o finalisades per atres: el Temple malatestià, en [[Rímini]], acabat en 1450; el Palau Rucellai, per encàrrec del llinage dels Rucellai de Florència, que acabà a mitan sigle XV, i la frontera de l’iglésia de Santa Maria Novella (1456 - 1470) també en Florència; per últim, proyectà la l’iglésia de Sant Andreu de [[Màntua]], per encàrrec dels [[Gonzaga]].