Leopoldo Lugones - Historial de revisions

Reval en 17:06 29 març 2024

2024-03-29T17:06:08Z

Valencian: Text reemplaça - ' a el' a ' al'

2021-11-29T23:44:28Z

Text reemplaça - ' a el' a ' al'

← Revisió anterior		Revisió de 23:44 29 nov 2021
Llínea 27:		Llínea 27:

	Dos eixides a l'estranger, obligades en un argenti que se precie, que tenen cert paralelisme en els dos viages adolescents de qui seria el seu millor discipul: [[Jorge Luís Borges]].		Dos eixides a l'estranger, obligades en un argenti que se precie, que tenen cert paralelisme en els dos viages adolescents de qui seria el seu millor discipul: [[Jorge Luís Borges]].
	Salvant les distancies, tant en Borges com en Lugones la tornada ~~a el~~ seu país increment l'interés d'abdós escritors pels temes nacionals.		Salvant les distancies, tant en Borges com en Lugones la tornada al seu país increment l'interés d'abdós escritors pels temes nacionals.
	Borges al tornar publicà Fervor de Buenos Aires i s'interessa per la lliteratura gauchesca.		Borges al tornar publicà Fervor de Buenos Aires i s'interessa per la lliteratura gauchesca.

Jose2: Text reemplaça - ' varies ' a ' vàries '

2020-01-24T16:56:37Z

Text reemplaça - ' varies ' a ' vàries '

← Revisió anterior		Revisió de 16:56 24 gin 2020
Llínea 30:		Llínea 30:
	Borges al tornar publicà Fervor de Buenos Aires i s'interessa per la lliteratura gauchesca.		Borges al tornar publicà Fervor de Buenos Aires i s'interessa per la lliteratura gauchesca.

	Lugones escriu ~~varies~~ conferencies sobre el [[Martín Fierro]] que constituiran el seu llibre El Payador i publica atre sobre Sarmiento. Pero encara tornarà a viajar en l'any [[1913]] enviat pel diari La Nacion, ya en els llindars de la guerra mundial. Quan mor [[Rubén Dario]], està atra volta en Buenos Aires, és el seu vell amic i mestre al que homenaga en una oració funebre en la que li crida "el meu germa en el misteri de la lira"		Lugones escriu vàries conferencies sobre el [[Martín Fierro]] que constituiran el seu llibre El Payador i publica atre sobre Sarmiento. Pero encara tornarà a viajar en l'any [[1913]] enviat pel diari La Nacion, ya en els llindars de la guerra mundial. Quan mor [[Rubén Dario]], està atra volta en Buenos Aires, és el seu vell amic i mestre al que homenaga en una oració funebre en la que li crida "el meu germa en el misteri de la lira"

	En l'any [[1920]] publicà "La meua beligerancia", un llibre de panflets doctrinaris que ho allunta cada volta més del jove socialiste que fon i ho acosta a l'incipient nacionalisme ultra argenti, calcat del fascisme italià i dels moviments belicistes europeus. Pero la política no és la seua unica passió, Lugones se seguix interessant per la ciència i d'este interés sorgix el seu llibre "El tamany de l'espai"([[1921]]) que vers sobre la física moderna, influencia d'estos estudis els vorem també en molts dels seus contes fantastics que merodejen la ciència ficció. Escriu també com un simboliste tarda les pàgines de "Les hores rossejades(1922).		En l'any [[1920]] publicà "La meua beligerancia", un llibre de panflets doctrinaris que ho allunta cada volta més del jove socialiste que fon i ho acosta a l'incipient nacionalisme ultra argenti, calcat del fascisme italià i dels moviments belicistes europeus. Pero la política no és la seua unica passió, Lugones se seguix interessant per la ciència i d'este interés sorgix el seu llibre "El tamany de l'espai"([[1921]]) que vers sobre la física moderna, influencia d'estos estudis els vorem també en molts dels seus contes fantastics que merodejen la ciència ficció. Escriu també com un simboliste tarda les pàgines de "Les hores rossejades(1922).

Jose2: Text reemplaça - ' païs ' a ' país '

2019-01-01T11:08:42Z

Text reemplaça - ' païs ' a ' país '

← Revisió anterior		Revisió de 11:08 1 gin 2019
Llínea 27:		Llínea 27:

	Dos eixides a l'estranger, obligades en un argenti que se precie, que tenen cert paralelisme en els dos viages adolescents de qui seria el seu millor discipul: [[Jorge Luís Borges]].		Dos eixides a l'estranger, obligades en un argenti que se precie, que tenen cert paralelisme en els dos viages adolescents de qui seria el seu millor discipul: [[Jorge Luís Borges]].
	Salvant les distancies, tant en Borges com en Lugones la tornada a el seu ~~païs~~ increment l'interés d'abdós escritors pels temes nacionals.		Salvant les distancies, tant en Borges com en Lugones la tornada a el seu país increment l'interés d'abdós escritors pels temes nacionals.
	Borges al tornar publicà Fervor de Buenos Aires i s'interessa per la lliteratura gauchesca.		Borges al tornar publicà Fervor de Buenos Aires i s'interessa per la lliteratura gauchesca.

Jose2: Text reemplaça - ' unic ' a ' únic '

2018-11-09T10:31:15Z

Text reemplaça - ' unic ' a ' únic '

← Revisió anterior		Revisió de 10:31 9 nov 2018
Llínea 15:		Llínea 15:

	La seua activitat politica no cessà, pese al seu ràpit abandono del socialisme, i en l'any [[1903]] apoyà la candidatura del conservador Villa per a la Presidencia de la Republica. Per a llavors ya era conegut en bons Aires com poeta, orador i polemiste.		La seua activitat politica no cessà, pese al seu ràpit abandono del socialisme, i en l'any [[1903]] apoyà la candidatura del conservador Villa per a la Presidencia de la Republica. Per a llavors ya era conegut en bons Aires com poeta, orador i polemiste.
	Revistes importants com La Biblioteca que dirigia [[Paul Groussac]], publiquen capituls de la Guerra Gaucha i Les Montanyes d'Or des de [[1897]], any en que naix el seu ~~unic~~ fill.		Revistes importants com La Biblioteca que dirigia [[Paul Groussac]], publiquen capituls de la Guerra Gaucha i Les Montanyes d'Or des de [[1897]], any en que naix el seu únic fill.
	Entre els anys [[1896]] i [[1903]] desenrollà la seua actuació socialista, en companyia de quins serien també escritors importants dins de la lliteratura argentina, com l'historiador [[Roberto Payró]], [[Albert Gerchunoff]] autor d'Els Gauchos Jueus, [[Manuel Ugarte]] i [[Jose Ingenieros]].		Entre els anys [[1896]] i [[1903]] desenrollà la seua actuació socialista, en companyia de quins serien també escritors importants dins de la lliteratura argentina, com l'historiador [[Roberto Payró]], [[Albert Gerchunoff]] autor d'Els Gauchos Jueus, [[Manuel Ugarte]] i [[Jose Ingenieros]].

Jose2: Text reemplaça - ' l'historia ' a ' l'història '

2018-09-03T11:16:19Z

Text reemplaça - ' l'historia ' a ' l'història '

← Revisió anterior		Revisió de 11:16 3 set 2018
Llínea 41:		Llínea 41:
	I en el circul dels escritors més jovens, entre els que se trobava Borges que no arribà mai a visitar-ho, també se li atacava en durea. Era el poeta del regim, el poeta burocratic l'intelectual de l'oligarquia. Pero no obstant els jóvens acabaran reconeixent en ell al gran escritor, sobre tot despuix de la seua mort.		I en el circul dels escritors més jovens, entre els que se trobava Borges que no arribà mai a visitar-ho, també se li atacava en durea. Era el poeta del regim, el poeta burocratic l'intelectual de l'oligarquia. Pero no obstant els jóvens acabaran reconeixent en ell al gran escritor, sobre tot despuix de la seua mort.

	Feu falta que desapareixquera l'home que atreya la polemica, per a que la seua obra fora considerada en serenitat. I decepcionat per la marcha de l'~~historia~~ politica argentina i potser desenganyat, una volta més de les seues idees politiques, se suicidà el [[18 de febrer]] de [[1938]] en l'habitació d'un hotel en el Tigre, una localitat propenca a Buenos Aires. Ho fa un any despuix del suïcidi d'[[Horacio Quiroga]], mesclant [[arsènic]] i whisky.		Feu falta que desapareixquera l'home que atreya la polemica, per a que la seua obra fora considerada en serenitat. I decepcionat per la marcha de l'història politica argentina i potser desenganyat, una volta més de les seues idees politiques, se suicidà el [[18 de febrer]] de [[1938]] en l'habitació d'un hotel en el Tigre, una localitat propenca a Buenos Aires. Ho fa un any despuix del suïcidi d'[[Horacio Quiroga]], mesclant [[arsènic]] i whisky.


	[[Categoria: Biografies]]		[[Categoria: Biografies]]
	[[Categoria: Escritors]]		[[Categoria: Escritors]]

Jose2: Text reemplaça - ' jovens ' a ' jóvens '

2018-08-17T08:08:47Z

Text reemplaça - ' jovens ' a ' jóvens '

← Revisió anterior		Revisió de 08:08 17 ago 2018
Llínea 39:		Llínea 39:
	Pese a això les seues activitats no decreixen, i mentres escriu vers, prosa o se dedica als estudis helenics, proseguix la seua campanya a favor d'una dictadura de dreta que arribarà en [[1930]] en el colp militar del general Uriburu, que acaba en el govern constitucional del vell capitost radical [[Hipolito Yrigoyen]]. La seua importància en la trama civil del colp li portà el rebuge de molts intelectuals, alguns dels quals havien segut els seus amics de joventut.		Pese a això les seues activitats no decreixen, i mentres escriu vers, prosa o se dedica als estudis helenics, proseguix la seua campanya a favor d'una dictadura de dreta que arribarà en [[1930]] en el colp militar del general Uriburu, que acaba en el govern constitucional del vell capitost radical [[Hipolito Yrigoyen]]. La seua importància en la trama civil del colp li portà el rebuge de molts intelectuals, alguns dels quals havien segut els seus amics de joventut.

	I en el circul dels escritors més jovens, entre els que se trobava Borges que no arribà mai a visitar-ho, també se li atacava en durea. Era el poeta del regim, el poeta burocratic l'intelectual de l'oligarquia. Pero no obstant els ~~jovens~~ acabaran reconeixent en ell al gran escritor, sobre tot despuix de la seua mort.		I en el circul dels escritors més jovens, entre els que se trobava Borges que no arribà mai a visitar-ho, també se li atacava en durea. Era el poeta del regim, el poeta burocratic l'intelectual de l'oligarquia. Pero no obstant els jóvens acabaran reconeixent en ell al gran escritor, sobre tot despuix de la seua mort.

	Feu falta que desapareixquera l'home que atreya la polemica, per a que la seua obra fora considerada en serenitat. I decepcionat per la marcha de l'historia politica argentina i potser desenganyat, una volta més de les seues idees politiques, se suicidà el [[18 de febrer]] de [[1938]] en l'habitació d'un hotel en el Tigre, una localitat propenca a Buenos Aires. Ho fa un any despuix del suïcidi d'[[Horacio Quiroga]], mesclant [[arsènic]] i whisky.		Feu falta que desapareixquera l'home que atreya la polemica, per a que la seua obra fora considerada en serenitat. I decepcionat per la marcha de l'historia politica argentina i potser desenganyat, una volta més de les seues idees politiques, se suicidà el [[18 de febrer]] de [[1938]] en l'habitació d'un hotel en el Tigre, una localitat propenca a Buenos Aires. Ho fa un any despuix del suïcidi d'[[Horacio Quiroga]], mesclant [[arsènic]] i whisky.

Jose2: Text reemplaça - ' ciencia ' a ' ciència '

2018-08-15T19:11:02Z

Text reemplaça - ' ciencia ' a ' ciència '

← Revisió anterior		Revisió de 19:11 15 ago 2018
Llínea 32:		Llínea 32:
	Lugones escriu varies conferencies sobre el [[Martín Fierro]] que constituiran el seu llibre El Payador i publica atre sobre Sarmiento. Pero encara tornarà a viajar en l'any [[1913]] enviat pel diari La Nacion, ya en els llindars de la guerra mundial. Quan mor [[Rubén Dario]], està atra volta en Buenos Aires, és el seu vell amic i mestre al que homenaga en una oració funebre en la que li crida "el meu germa en el misteri de la lira"		Lugones escriu varies conferencies sobre el [[Martín Fierro]] que constituiran el seu llibre El Payador i publica atre sobre Sarmiento. Pero encara tornarà a viajar en l'any [[1913]] enviat pel diari La Nacion, ya en els llindars de la guerra mundial. Quan mor [[Rubén Dario]], està atra volta en Buenos Aires, és el seu vell amic i mestre al que homenaga en una oració funebre en la que li crida "el meu germa en el misteri de la lira"

	En l'any [[1920]] publicà "La meua beligerancia", un llibre de panflets doctrinaris que ho allunta cada volta més del jove socialiste que fon i ho acosta a l'incipient nacionalisme ultra argenti, calcat del fascisme italià i dels moviments belicistes europeus. Pero la política no és la seua unica passió, Lugones se seguix interessant per la ~~ciencia~~ i d'este interés sorgix el seu llibre "El tamany de l'espai"([[1921]]) que vers sobre la física moderna, influencia d'estos estudis els vorem també en molts dels seus contes fantastics que merodejen la ~~ciencia~~ ficció. Escriu també com un simboliste tarda les pàgines de "Les hores rossejades(1922).		En l'any [[1920]] publicà "La meua beligerancia", un llibre de panflets doctrinaris que ho allunta cada volta més del jove socialiste que fon i ho acosta a l'incipient nacionalisme ultra argenti, calcat del fascisme italià i dels moviments belicistes europeus. Pero la política no és la seua unica passió, Lugones se seguix interessant per la ciència i d'este interés sorgix el seu llibre "El tamany de l'espai"([[1921]]) que vers sobre la física moderna, influencia d'estos estudis els vorem també en molts dels seus contes fantastics que merodejen la ciència ficció. Escriu també com un simboliste tarda les pàgines de "Les hores rossejades(1922).

	Pero el gran escandal tindra lloc un dia de [[juliol]] de [[1923]], quan Lugones pronunciara una incendiaria conferencia en el teatre Coliseu de Buenos Aires titulats "Ante la doble amenaça".		Pero el gran escandal tindra lloc un dia de [[juliol]] de [[1923]], quan Lugones pronunciara una incendiaria conferencia en el teatre Coliseu de Buenos Aires titulats "Ante la doble amenaça".

Jose2: Text reemplaça - ' dihuit ' a ' díhuit '

2018-08-15T19:06:42Z

Text reemplaça - ' dihuit ' a ' díhuit '

← Revisió anterior		Revisió de 19:06 15 ago 2018
Llínea 6:		Llínea 6:

	Més tart concorreria a la chicoteta escola d'[[Ojo d'Agua]] dirigida per Miguel Novillo a on rebe la seua ensenyança: ortografia, lletra redona i matematiques rudimentaries.		Més tart concorreria a la chicoteta escola d'[[Ojo d'Agua]] dirigida per Miguel Novillo a on rebe la seua ensenyança: ortografia, lletra redona i matematiques rudimentaries.
	Cursà el bachillerat en el Colege Nacional de la ciutat de Córdoba, a on destacà tant per la seua aplicació com per la seua rebelia. I es en eixa ciutat provinciana a on s'iniciarà als ~~dihuit~~ anys en el periodisme i en la lliteratura.		Cursà el bachillerat en el Colege Nacional de la ciutat de Córdoba, a on destacà tant per la seua aplicació com per la seua rebelia. I es en eixa ciutat provinciana a on s'iniciarà als díhuit anys en el periodisme i en la lliteratura.

	Les primeres activitats lliteraries de Lugones se desenrollaran en el marc d'un periodic lliberal, Pensament Lliure, anatemisat per ateu, anticlerical i anarquiste. Es llavors quan funda en Córdoba el primer centre socialiste, i en l'any [[1898]] decidix instalar-se en [[Buenos Aires]].		Les primeres activitats lliteraries de Lugones se desenrollaran en el marc d'un periodic lliberal, Pensament Lliure, anatemisat per ateu, anticlerical i anarquiste. Es llavors quan funda en Córdoba el primer centre socialiste, i en l'any [[1898]] decidix instalar-se en [[Buenos Aires]].

Jose2: Text reemplaça - ' aixó' a ' això'

2018-08-11T17:50:05Z

Text reemplaça - ' aixó' a ' això'

← Revisió anterior		Revisió de 17:50 11 ago 2018
Llínea 37:		Llínea 37:
	La virulencia de les seues paraules i el to exaltat de les seues idees provocaran la repulsa de les forces democratiques que començen a vore-li com un perill. Els diaris més progressistes ho presenten com un nacionaliste que còpia els pijors models estrangers . El líder socialiste Alfredo Palacios lo crida chauvinista.		La virulencia de les seues paraules i el to exaltat de les seues idees provocaran la repulsa de les forces democratiques que començen a vore-li com un perill. Els diaris més progressistes ho presenten com un nacionaliste que còpia els pijors models estrangers . El líder socialiste Alfredo Palacios lo crida chauvinista.

	Pese a ~~aixó~~ les seues activitats no decreixen, i mentres escriu vers, prosa o se dedica als estudis helenics, proseguix la seua campanya a favor d'una dictadura de dreta que arribarà en [[1930]] en el colp militar del general Uriburu, que acaba en el govern constitucional del vell capitost radical [[Hipolito Yrigoyen]]. La seua importància en la trama civil del colp li portà el rebuge de molts intelectuals, alguns dels quals havien segut els seus amics de joventut.		Pese a això les seues activitats no decreixen, i mentres escriu vers, prosa o se dedica als estudis helenics, proseguix la seua campanya a favor d'una dictadura de dreta que arribarà en [[1930]] en el colp militar del general Uriburu, que acaba en el govern constitucional del vell capitost radical [[Hipolito Yrigoyen]]. La seua importància en la trama civil del colp li portà el rebuge de molts intelectuals, alguns dels quals havien segut els seus amics de joventut.

	I en el circul dels escritors més jovens, entre els que se trobava Borges que no arribà mai a visitar-ho, també se li atacava en durea. Era el poeta del regim, el poeta burocratic l'intelectual de l'oligarquia. Pero no obstant els jovens acabaran reconeixent en ell al gran escritor, sobre tot despuix de la seua mort.		I en el circul dels escritors més jovens, entre els que se trobava Borges que no arribà mai a visitar-ho, també se li atacava en durea. Era el poeta del regim, el poeta burocratic l'intelectual de l'oligarquia. Pero no obstant els jovens acabaran reconeixent en ell al gran escritor, sobre tot despuix de la seua mort.

← Revisió anterior		Revisió de 17:06 29 març 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Leopoldo Lugones.jpg\|thumb\|250px\|Leopoldo Lugones]]		[[Image:Leopoldo Lugones.jpg\|thumb\|250px\|Leopoldo Lugones]]
	'''Leopoldo Lugones''' naixqué en la Vila de María del Rio Seco,en la província argentina de [[Córdoba]], un [[dissabte]] [[13 de juny]] de [[1874]]. Els Lugones se preciaven ya de ser una familia cordovesa d'antic casta, la seua ascendencia ~~crioll~~ se remontava al [[Perú]] del [[sigle XVI]], i els seus yayos coneixqueren l'[[Argentina]] dels primers anys de l'independència.		'''Leopoldo Lugones''' naixqué en la Vila de María del Rio Seco, en la província argentina de [[Córdoba]], un [[dissabte]] [[13 de juny]] de [[1874]]. Els Lugones se preciaven ya de ser una familia cordovesa d'antic casta, la seua ascendencia criolla se remontava al [[Perú]] del [[sigle XVI]], i els seus yayos coneixqueren l'[[Argentina]] dels primers anys de l'independència.

	Des de chiquet Lugones convixqué en els noms dels procers i fundadors de la Patria, famílies lligades per parentesc o amistat en la seua. Esta diferencia en els fills dels emigrants estrangers, que l'adoptà com un esqueixe d'hidalguía aristocratica, fon ~~potser~~ determinant en el nacionalisme extremat que professà politicament.		Des de chiquet, Lugones convixqué en els noms dels procers i fundadors de la Patria, famílies lligades per parentesc o amistat en la seua. Esta diferencia en els fills dels emigrants estrangers, que l'adoptà com un esqueixe d'hidalguía aristocratica, fon probablement determinant en el nacionalisme extremat que professà politicament.
	~~Deprengue~~ les primeres lletres de la ma de la seua mare Na Custodia Arguello i d'ella rebe una ~~educacio catolica~~ estricta.		Deprengué les primeres lletres de la ma de la seua mare Na Custodia Arguello i d'ella rebe una educació catòlica estricta.

	Més tart concorreria a la chicoteta escola d'[[Ojo d'Agua]] dirigida per Miguel Novillo a on rebe la seua ensenyança: ortografia, lletra redona i matematiques rudimentaries.		Més tart concorreria a la chicoteta escola d'[[Ojo d'Agua]] dirigida per Miguel Novillo a on rebe la seua ensenyança: ortografia, lletra redona i matematiques rudimentaries.
Llínea 14:		Llínea 14:
	Una ocupació singular: fa la cronica de successos en el diari La Montanya. Més tart ingresà en el ministeri d'Instruccio Publica i en pocs anys accedix a l'ofici d'inspector d'ensenyança mija.		Una ocupació singular: fa la cronica de successos en el diari La Montanya. Més tart ingresà en el ministeri d'Instruccio Publica i en pocs anys accedix a l'ofici d'inspector d'ensenyança mija.

	La seua activitat ~~politica~~ no cessà, pese al seu ràpit abandono del socialisme, i en l'any [[1903]] apoyà la candidatura del conservador Villa per a la Presidencia de la Republica. Per a llavors ya era conegut en bons Aires com poeta, orador i polemiste.		La seua activitat política no cessà, pese al seu ràpit abandono del socialisme, i en l'any [[1903]] apoyà la candidatura del conservador Villa per a la Presidencia de la Republica. Per a llavors ya era conegut en bons Aires com poeta, orador i polemiste.
	Revistes importants com La Biblioteca que dirigia [[Paul Groussac]], publiquen capituls de la Guerra Gaucha i Les Montanyes d'Or des de [[1897]], any en que naix el seu únic fill.		Revistes importants com La Biblioteca que dirigia [[Paul Groussac]], publiquen capituls de la Guerra Gaucha i Les Montanyes d'Or des de [[1897]], any en que naix el seu únic fill.
	Entre els anys [[1896]] i [[1903]] desenrollà la seua actuació socialista, en companyia de quins serien també escritors importants dins de la lliteratura argentina, com l'historiador [[Roberto Payró]], [[Albert Gerchunoff]] autor d'Els Gauchos Jueus, [[Manuel Ugarte]] i [[Jose Ingenieros]].		Entre els anys [[1896]] i [[1903]] desenrollà la seua actuació socialista, en companyia de quins serien també escritors importants dins de la lliteratura argentina, com l'historiador [[Roberto Payró]], [[Albert Gerchunoff]] autor d'Els Gauchos Jueus, [[Manuel Ugarte]] i [[Jose Ingenieros]].
Llínea 21:		Llínea 21:
	En l'Ateneu de Buenos Aires llig una conferencia-manifest titulada Professió de fa que es saludada com subversiva i incendiari i el periodic La Vanguardia la descriu aixina: "Cant a la ciencia, i a l'igualtat, fulmina el deu Millo, despreci al clero, espera de l'agitació del poble, excita a la lluita per l'idea, pinta els seus dolors i sermona el seu triumfo".		En l'Ateneu de Buenos Aires llig una conferencia-manifest titulada Professió de fa que es saludada com subversiva i incendiari i el periodic La Vanguardia la descriu aixina: "Cant a la ciencia, i a l'igualtat, fulmina el deu Millo, despreci al clero, espera de l'agitació del poble, excita a la lluita per l'idea, pinta els seus dolors i sermona el seu triumfo".

	Pero és eixe mateix periodic socialiste el que publicarà l'expulsió de Lugones del Partit Socialiste per ~~inconseqüencia~~, mesura que suscitarà la protesta de l'escritor en nom dels servicis prestats a la causa.		Pero és eixe mateix periodic socialiste el que publicarà l'expulsió de Lugones del Partit Socialiste per inconseqüència, mesura que suscitarà la protesta de l'escritor en nom dels servicis prestats a la causa.

	Tres anys despuix, en l'any [[1906]], Lugones fa el seu primer viage a [[Europa]] despuix de l'exit de la seua primera reunió de poemes importants Els crepusculs del ~~jardi~~.		Tres anys despuix, en l'any [[1906]], Lugones fa el seu primer viage a [[Europa]] despuix de l'exit de la seua primera reunió de poemes importants Els crepusculs del jardí.
	Viage que repetirà en [[1911]] despuix de Llunari sentimental.		Viage que repetirà en l'any [[1911]] despuix de Llunari sentimental.

	Dos eixides a l'estranger, obligades en un ~~argenti~~ que se precie, que tenen cert paralelisme en els dos viages adolescents de qui seria el seu millor discipul: [[Jorge Luís Borges]].		Dos eixides a l'estranger, obligades en un argentí que se precie, que tenen cert paralelisme en els dos viages adolescents de qui seria el seu millor discipul: [[Jorge Luís Borges]].
	Salvant les distancies, tant en Borges com en Lugones la tornada al seu país increment l'interés d'abdós escritors pels temes nacionals.		Salvant les distancies, tant en Borges com en Lugones la tornada al seu país increment l'interés d'abdós escritors pels temes nacionals.
	Borges al tornar publicà Fervor de Buenos Aires i s'interessa per la lliteratura gauchesca.		Borges al tornar publicà Fervor de Buenos Aires i s'interessa per la lliteratura gauchesca.
Llínea 32:		Llínea 32:
	Lugones escriu vàries conferencies sobre el [[Martín Fierro]] que constituiran el seu llibre El Payador i publica atre sobre Sarmiento. Pero encara tornarà a viajar en l'any [[1913]] enviat pel diari La Nacion, ya en els llindars de la guerra mundial. Quan mor [[Rubén Dario]], està atra volta en Buenos Aires, és el seu vell amic i mestre al que homenaga en una oració funebre en la que li crida "el meu germa en el misteri de la lira"		Lugones escriu vàries conferencies sobre el [[Martín Fierro]] que constituiran el seu llibre El Payador i publica atre sobre Sarmiento. Pero encara tornarà a viajar en l'any [[1913]] enviat pel diari La Nacion, ya en els llindars de la guerra mundial. Quan mor [[Rubén Dario]], està atra volta en Buenos Aires, és el seu vell amic i mestre al que homenaga en una oració funebre en la que li crida "el meu germa en el misteri de la lira"

	En l'any [[1920]] publicà "La meua beligerancia", un llibre de panflets doctrinaris que ho allunta cada volta més del jove socialiste que fon i ho acosta a l'incipient nacionalisme ultra argenti, calcat del fascisme italià i dels moviments belicistes europeus. Pero la política no és la seua unica passió, Lugones se seguix interessant per la ciència i d'este interés sorgix el seu llibre "El tamany de l'espai"([[1921]]) que vers sobre la física moderna, ~~influencia~~ d'estos estudis els vorem també en molts dels seus contes fantastics que merodejen la ciència ficció. Escriu també com un simboliste ~~tarda~~ les pàgines de "Les hores rossejades(1922).		En l'any [[1920]] publicà "La meua beligerancia", un llibre de panflets doctrinaris que ho allunta cada volta més del jove socialiste que fon i ho acosta a l'incipient nacionalisme ultra argenti, calcat del fascisme italià i dels moviments belicistes europeus. Pero la política no és la seua unica passió, Lugones se seguix interessant per la ciència i d'este interés sorgix el seu llibre "El tamany de l'espai"([[1921]]) que vers sobre la física moderna, influència d'estos estudis els vorem també en molts dels seus contes fantastics que merodejen la ciència ficció. Escriu també com un simboliste tardà les pàgines de "Les hores rossejades(1922).

	Pero el gran escandal tindra lloc un dia de [[juliol]] de [[1923]], quan Lugones pronunciara una incendiaria conferencia en el teatre Coliseu de Buenos Aires titulats "Ante la doble amenaça".		Pero el gran escandal tindra lloc un dia de [[juliol]] de l'any [[1923]], quan Lugones pronunciara una incendiaria conferencia en el teatre Coliseu de Buenos Aires titulats "Ante la doble amenaça".
	La virulencia de les seues paraules i el to exaltat de les seues idees provocaran la repulsa de les forces democratiques que començen a vore-li com un perill. Els diaris més progressistes ho presenten com un nacionaliste que còpia els pijors models estrangers . El líder socialiste Alfredo Palacios lo crida chauvinista.		La virulencia de les seues paraules i el to exaltat de les seues idees provocaran la repulsa de les forces democratiques que començen a vore-li com un perill. Els diaris més progressistes ho presenten com un nacionaliste que còpia els pijors models estrangers . El líder socialiste Alfredo Palacios lo crida chauvinista.

	Pese a això les seues activitats no decreixen, i mentres escriu vers, prosa o se dedica als estudis helenics, proseguix la seua campanya a favor d'una dictadura de dreta que arribarà en [[1930]] en el colp militar del general Uriburu, que acaba en el govern constitucional del vell capitost radical [[Hipolito Yrigoyen]]. La seua importància en la trama civil del colp li portà el rebuge de molts intelectuals, alguns dels quals havien segut els seus amics de joventut.		Pese a això les seues activitats no decreixen, i mentres escriu vers, prosa o se dedica als estudis helenics, proseguix la seua campanya a favor d'una dictadura de dreta que arribarà en l'any [[1930]] en el colp militar del general Uriburu, que acaba en el govern constitucional del vell capitost radical [[Hipolito Yrigoyen]]. La seua importància en la trama civil del colp li portà el rebuge de molts intelectuals, alguns dels quals havien segut els seus amics de joventut.

	I en el circul dels escritors més jovens, entre els que se trobava Borges que no arribà mai a visitar-ho, també se li atacava en durea. Era el poeta del regim, el poeta burocratic l'intelectual de l'oligarquia. Pero no obstant els jóvens acabaran reconeixent en ell al gran escritor, sobre tot despuix de la seua mort.		I en el circul dels escritors més jovens, entre els que se trobava Borges que no arribà mai a visitar-ho, també se li atacava en durea. Era el poeta del regim, el poeta burocratic l'intelectual de l'oligarquia. Pero no obstant els jóvens acabaran reconeixent en ell al gran escritor, sobre tot despuix de la seua mort.