Leopolt Peñarroja - Historial de revisions

Xavier: /* Cites */

2026-01-08T12:32:55Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 12:32 8 gin 2026
Llínea 103:		Llínea 103:
	Hi ha un procés en marcha de dissolució de la consciència identitària, i de liquidació de la llengua visible a nivell formal. La lluita pel valencià ignore a terme breu cóm es pot saldar. Pero, com s'estila dir, no pinta be. Un analiste del futur que treballara sobre els guions de reportage de Punt Dos o els llibres (inclosos els de llectura obligada) de Secundària deduiria que lo del valencià era un nom o una alteració perceptiva. Esta és la realitat. Lo demés són eufòries eventuals i inconsciència colectiva. Este és el gran problema de Valéncia, perque el procés d'anexió, ya consentit a nivell de llengua, seguirà a nivell global.\|Entrevista a Leopolt Peñarroja (''[[Valéncia Hui]]'', 22.6.2007)}}		Hi ha un procés en marcha de dissolució de la consciència identitària, i de liquidació de la llengua visible a nivell formal. La lluita pel valencià ignore a terme breu cóm es pot saldar. Pero, com s'estila dir, no pinta be. Un analiste del futur que treballara sobre els guions de reportage de Punt Dos o els llibres (inclosos els de llectura obligada) de Secundària deduiria que lo del valencià era un nom o una alteració perceptiva. Esta és la realitat. Lo demés són eufòries eventuals i inconsciència colectiva. Este és el gran problema de Valéncia, perque el procés d'anexió, ya consentit a nivell de llengua, seguirà a nivell global.\|Entrevista a Leopolt Peñarroja (''[[Valéncia Hui]]'', 22.6.2007)}}

	{{Cita\|Pero lo ocorregut des del 82, quan encara es vivia entre nosatres l'unitat de consciencia i accio valenciana, i encara un cos d'intelectuals llaurava en la mateixa direccio transmetent-nos un sentiment de força colectiva, sobrepassa la capacitat de sorpresa. El canvi de signe politic de la Generalitat, en 1995, que -suponiem- pararia l'agressio de l'anexionisme catala, alimentat per l'anterior administracio, no es va traduir, salvo en els simbolismes, en res visible. Al contrari, infectat ya el sistema educatiu i mediatic, la norma del no meneallo (que tot es quede com està, es dir, en les mans dels mateixos gestors de l'anexionisme) fon el sintoma palpable de la rendicio llingüistica i cultural en que hui nos trobem.\|"25 anys de la 'Cardona Vives'" ([[Revista Renou]], nº 59, novembre 2007) per Leopolt Penyarroja i Eliseo Forcada}}		{{Cita\|Pero lo ocorregut des del 82, quan encara es vivia entre nosatres l'unitat de consciencia i accio valenciana, i encara un cos d'intelectuals llaurava en la mateixa direccio transmetent-nos un sentiment de força colectiva, sobrepassa la capacitat de sorpresa. El canvi de signe politic de la Generalitat, en 1995, que -suponiem- pararia l'agressio de l'anexionisme catala, alimentat per l'anterior administracio, no es va traduir, salvo en els simbolismes, en res visible. Al contrari, infectat ya el sistema educatiu i mediatic, la norma del no meneallo (que tot es quede com està, es dir, en les mans dels mateixos gestors de l'anexionisme) fon el sintoma palpable de la rendicio llingüistica i cultural en que hui nos trobem.\|'25 anys de la 'Cardona Vives'' ([[Revista Renou]], nº 59, novembre 2007) per Leopolt Penyarroja i Eliseo Forcada}}

			{{Cita\|Hi ha fets i fites clau en este trayecte. El Dictamen del Consell Valencià de Cultura de 13 de juliol de 1998, mare de tots els darrers mals del valencianisme, soterrava la capacitat normativa de la RACV; acceptava ab claritat meridiana l'unitat del catala; vorejava l'autentica normativisacio valenciana de l'ultim quart de sigle; reduia al no res la verdadera llengua valenciana historica i creava una nova entitat liquidadora del valencià: l'AVLl. Ab este dictamen dictat, el poble valencià perdia tota garantia futura de preservacio de la seua llengua i es trencava, en part per l'incoherencia de les seues entitats més senyeres, inclosa la RACV, lo que quedava del valencianisme cultural.

			Els politics (els qui no defenen ni la nostra llengua ni el nom de la nostra llengua i els que sols defenen el nom, pero no la llengua) dotaren eixa estranya Academia ab una majoria abrumadora de partidaris de l'anexionisme catala, es dir, posaren la llengua valenciana en mans dels qui volien la catalana. I tenim el cas inaudit d'una Academia que es un microparlament de partit unic i majoria inalterable, que no treballa per a recuperar la llengua de la societat que la manté, sino per a liquidar-la i imposar la del vei.

			El 9 de febrer de 2005 la propia AVLl votava per unanimitat, es dir, incloent els vots dels exvalencianistes, el dictamen autotitulat 'principis i criteris per a la defensa de la denominacio i l'entitat del valencià': l'assalt més frontal mai abans intentat des d'una institucio de la Generalitat a l'identitat d'una llengua i d'un poble. El dictamen, monument a l'ignorancia historica i cientificament pedestre, no fea sino desenrollar lo que ya dia el del 1998: que el valencià es catala i se li pot dir catala. Se fea en realitat una subversio, des de dins, del nom de la llengua, no de la llengua, perque ésta (la gramatica, el lexic i l'estructura sancera del nostre valencià patrimonial) ya havia segut liquidada per l'AVLl a traves d'una serie de dictamens anteriors i parcials, des del que proclamava l'oficialitat de tots els usos catalans de la Conselleria de Cultura de temps de Ciprià Ciscar (1982), al que catalanisava de cap a peus el curriculum de l'ensenyança elemental i secundaria del valencià. El treball de liquidacio ha continuat ab la denominada 'Gramatica Normativa Valenciana' i el 'Diccionari Ortogràfic', de 2006.\|'25 anys de la 'Cardona Vives'' ([[Revista Renou]], nº 59, novembre 2007) per Leopolt Penyarroja i Eliseo Forcada}}

	{{Cita\|''[...] Una tercera opción fue la del [[Álvaro Galmés de Fuentes\|Dr. Galmés de Fuentes]], eminente filólogo y lingüista, Académico de la Real Academia Española, quien, aún admitiendo su derivación catalana, al no compartir las tesis del [[Lleopolt Peñarroja\|Dr. Penyarroja]], reconocía sin duda ninguna que, tras tantos años de evolución autóctona y después de tan brillante Siglo de Oro de la Lengua y Literatura Valencianas, su diferenciación era tan profunda, notable y evidente que se debía considerar como lengua propia, sin admitir lo de dialecto y que, añadía, los valencianos tenían todo el derecho del mundo a normativizar y codificarla como les viniera en gana, sin admitir ingerencias externas de ningún tipo.		{{Cita\|''[...] Una tercera opción fue la del [[Álvaro Galmés de Fuentes\|Dr. Galmés de Fuentes]], eminente filólogo y lingüista, Académico de la Real Academia Española, quien, aún admitiendo su derivación catalana, al no compartir las tesis del [[Lleopolt Peñarroja\|Dr. Penyarroja]], reconocía sin duda ninguna que, tras tantos años de evolución autóctona y después de tan brillante Siglo de Oro de la Lengua y Literatura Valencianas, su diferenciación era tan profunda, notable y evidente que se debía considerar como lengua propia, sin admitir lo de dialecto y que, añadía, los valencianos tenían todo el derecho del mundo a normativizar y codificarla como les viniera en gana, sin admitir ingerencias externas de ningún tipo.
Llínea 114:		Llínea 120:

	{{Cita\|[[Joan Reglà]], Catedratic d'Historia, catala per a mes senyes, diu sobre la repoblacio posterior a la reconquista: "els pioners aragonesos i catalans de l'esmentada repoblació doscentista no passaven de ser una minoria molt prima", coincidint en [[Antonio Ubieto\|Ubieto]], [[Ambrosio Huici\|Huici Miranda]] (u dels millors arabistes d'Europa) i [[Felip Mateu i Llopis\|Mateu i Llopis]] que considerava que en la repoblacio cristiana del Regne de Valencia va haver prevalencia d'un fondo indigena. Esta corrent historica es estudiada i defesa per ilustres investigadors com: [[Roc Chabàs\|Roque Chabás]], [[Honori Garcia i Garcia\|Honorio García]], [[Francesc Carreras i Candi\|Carreras i Candi]], [[Julià Ribera i Tarragó\|Julián Ribera]], [[Ambrosio Huici Miranda]], [[Miguel Gual Camarena\|Gual Camarena]], [[Julià San Valero\|Julià San Valero Aparisi]], [[Antonio Ubieto Arteta]], [[Francisco Roca Traver\|Roca Traver]], [[Thomas F. Glick]], [[R.I. Burns]], [[Vicent Lluís Simó Santonja\|Vicent Simó Santonja]], [[Desamparats Cabanes]], [[Ramón Ferrer Navarro\|Ramón Ferrer]], [[Leopolt Peñarroja]], [[José Vicente Gómez Bayarri\|Gómez Bayarri]] i un llarc etcetera.\|[[Ampar Cabanes]]}}		{{Cita\|[[Joan Reglà]], Catedratic d'Historia, catala per a mes senyes, diu sobre la repoblacio posterior a la reconquista: "els pioners aragonesos i catalans de l'esmentada repoblació doscentista no passaven de ser una minoria molt prima", coincidint en [[Antonio Ubieto\|Ubieto]], [[Ambrosio Huici\|Huici Miranda]] (u dels millors arabistes d'Europa) i [[Felip Mateu i Llopis\|Mateu i Llopis]] que considerava que en la repoblacio cristiana del Regne de Valencia va haver prevalencia d'un fondo indigena. Esta corrent historica es estudiada i defesa per ilustres investigadors com: [[Roc Chabàs\|Roque Chabás]], [[Honori Garcia i Garcia\|Honorio García]], [[Francesc Carreras i Candi\|Carreras i Candi]], [[Julià Ribera i Tarragó\|Julián Ribera]], [[Ambrosio Huici Miranda]], [[Miguel Gual Camarena\|Gual Camarena]], [[Julià San Valero\|Julià San Valero Aparisi]], [[Antonio Ubieto Arteta]], [[Francisco Roca Traver\|Roca Traver]], [[Thomas F. Glick]], [[R.I. Burns]], [[Vicent Lluís Simó Santonja\|Vicent Simó Santonja]], [[Desamparats Cabanes]], [[Ramón Ferrer Navarro\|Ramón Ferrer]], [[Leopolt Peñarroja]], [[José Vicente Gómez Bayarri\|Gómez Bayarri]] i un llarc etcetera.\|[[Ampar Cabanes]]}}

	== Referències ==		== Referències ==
	* Abad Merino, Mercedes. ''El Cambio de lengua en Orihuela: Estudio sociolingüístico-histórico del Siglo XVII'', universidad de Murcia, 1994, 358 p ISBN 84-7684-516-2 p. 84-85		* Abad Merino, Mercedes. ''El Cambio de lengua en Orihuela: Estudio sociolingüístico-histórico del Siglo XVII'', universidad de Murcia, 1994, 358 p ISBN 84-7684-516-2 p. 84-85

Xavier en 12:28 8 gin 2026

2026-01-08T12:28:54Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:28 8 gin 2026
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort =		\| lloc_mort =
	}}		}}
	'''Leopolt Peñarroja i Torrejón''' o '''Leopoldo Peñarroja Torrejón''' ([[La Vall d'Uxó]], [[Província de Castelló\|Castelló]], [[24 de juny]] de [[1954]]), és un filòlec, historiador i escritor [[Valencians\|valencià]]. Considerat el millor mossarabiste valencià i un dels millors del món. És acadèmic de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) i Director de la [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes]]. Llicenciat en Filosofia i Lletres, Doctor en Història, Catedràtic de Llengua i Lliteratura Espanyola. És membre de la Societat Espanyola de Llingüística. Exmembre del [[Consell Valencià de Cultura]] (CVC).		'''Leopolt Peñarroja i Torrejón''' o '''Leopoldo Peñarroja Torrejón''' ([[La Vall d'Uxó]], [[Província de Castelló\|Castelló]], [[24 de juny]] de [[1954]]), és un filòlec, historiador i escritor [[Valencians\|valencià]]. Considerat el millor mossarabiste valencià i un dels millors del món. És acadèmic de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) i Director de la [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes]] de la RACV. Llicenciat en Filosofia i Lletres, Doctor en Història, Catedràtic de Llengua i Lliteratura Espanyola. És membre de la Societat Espanyola de Llingüística. Exmembre del [[Consell Valencià de Cultura]] (CVC).

	== Biografia ==		== Biografia ==

Xavier en 11:57 10 oct 2025

2025-10-10T11:57:02Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:57 10 oct 2025
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort =		\| lloc_mort =
	}}		}}
	'''Leopolt Peñarroja i Torrejón''' o '''Leopoldo Peñarroja Torrejón''' ([[La Vall d'Uxó]], [[Província de Castelló\|Castelló]], [[24 de juny]] de [[1954]]), és un filòlec, historiador i escritor [[Valencians\|valencià]]. Considerat el millor mossarabiste valencià i un dels millors del món. És acadèmic de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) i Director de la [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes]].		'''Leopolt Peñarroja i Torrejón''' o '''Leopoldo Peñarroja Torrejón''' ([[La Vall d'Uxó]], [[Província de Castelló\|Castelló]], [[24 de juny]] de [[1954]]), és un filòlec, historiador i escritor [[Valencians\|valencià]]. Considerat el millor mossarabiste valencià i un dels millors del món. És acadèmic de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) i Director de la [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes]]. Llicenciat en Filosofia i Lletres, Doctor en Història, Catedràtic de Llengua i Lliteratura Espanyola. És membre de la Societat Espanyola de Llingüística. Exmembre del [[Consell Valencià de Cultura]] (CVC).

	== Biografia ==		== Biografia ==

Caro de Segeda en 11:24 30 jul 2025

2025-07-30T11:24:50Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:24 30 jul 2025
Llínea 151:		Llínea 151:
	[[Categoria:Acadèmics RACV]]		[[Categoria:Acadèmics RACV]]
	[[Categoria:Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]		[[Categoria:Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]
	[[Categoria:~~Valencianisme~~]]		[[Categoria:Valencianistes]]

Jose2: Text reemplaça - ' l’' a ' l''

2025-07-24T17:31:39Z

Text reemplaça - ' l’' a ' l''

← Revisió anterior		Revisió de 17:31 24 jul 2025
Llínea 63:		Llínea 63:
	* [[Premis Fadrí\|Premi Fadrí]] [[Josep Maria Guinot]] a les Lletres Valencianes (2004), concedit per l'Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló.		* [[Premis Fadrí\|Premi Fadrí]] [[Josep Maria Guinot]] a les Lletres Valencianes (2004), concedit per l'Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló.
	* Palma Dorada individual del [[Grup Cultural Ilicità]] (2004).		* Palma Dorada individual del [[Grup Cultural Ilicità]] (2004).
	* Cavaller de ~~l’Any~~ de la Vall d’Uxó (2015).		* Cavaller de l'Any de la Vall d’Uxó (2015).
	* Creu de ~~l’Almoina~~ de Sant Jordi del Centenar de la Ploma (2020).		* Creu de l'Almoina de Sant Jordi del Centenar de la Ploma (2020).

	== Cites ==		== Cites ==
Llínea 134:		Llínea 134:
	* [https://culturavalencianasite.wordpress.com/2016/12/06/un-revolucionario-estudio-desmonta-los-esquemas-catalanistas-sobre-la-lengua-valenciana/ Un revolucionario estudio desmonta los esquemas catalanistas sobre la lengua valenciana - Cultura Valenciana]		* [https://culturavalencianasite.wordpress.com/2016/12/06/un-revolucionario-estudio-desmonta-los-esquemas-catalanistas-sobre-la-lengua-valenciana/ Un revolucionario estudio desmonta los esquemas catalanistas sobre la lengua valenciana - Cultura Valenciana]
	* [http://www.larazon.es/local/comunidad-valenciana/la-historia-contradice-que-el-valenciano-desci-CA2882859 La Historia contradice que el valenciano descienda del catalán - ''La Razón'']		* [http://www.larazon.es/local/comunidad-valenciana/la-historia-contradice-que-el-valenciano-desci-CA2882859 La Historia contradice que el valenciano descienda del catalán - ''La Razón'']
	* [https://www.culturavalenciana.es/la-manipulacio-del-relat-sobre-lorige-del-valencia/ La manipulació del relat sobre ~~l’orige~~ del valencià - Leopolt Peñarroja - Cultura Valenciana]		* [https://www.culturavalenciana.es/la-manipulacio-del-relat-sobre-lorige-del-valencia/ La manipulació del relat sobre l'orige del valencià - Leopolt Peñarroja - Cultura Valenciana]
	* [https://clubjaimeprimero.org/content/de-lorige-de-la-nostra-llengua De l'orige de la nostra llengua - Leopolt Peñarroja - Club de Opinión Jaime I]		* [https://clubjaimeprimero.org/content/de-lorige-de-la-nostra-llengua De l'orige de la nostra llengua - Leopolt Peñarroja - Club de Opinión Jaime I]

Jose2 en 11:56 16 jul 2025

2025-07-16T11:56:47Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:56 16 jul 2025
Llínea 114:		Llínea 114:

	{{Cita\|[[Joan Reglà]], Catedratic d'Historia, catala per a mes senyes, diu sobre la repoblacio posterior a la reconquista: "els pioners aragonesos i catalans de l'esmentada repoblació doscentista no passaven de ser una minoria molt prima", coincidint en [[Antonio Ubieto\|Ubieto]], [[Ambrosio Huici\|Huici Miranda]] (u dels millors arabistes d'Europa) i [[Felip Mateu i Llopis\|Mateu i Llopis]] que considerava que en la repoblacio cristiana del Regne de Valencia va haver prevalencia d'un fondo indigena. Esta corrent historica es estudiada i defesa per ilustres investigadors com: [[Roc Chabàs\|Roque Chabás]], [[Honori Garcia i Garcia\|Honorio García]], [[Francesc Carreras i Candi\|Carreras i Candi]], [[Julià Ribera i Tarragó\|Julián Ribera]], [[Ambrosio Huici Miranda]], [[Miguel Gual Camarena\|Gual Camarena]], [[Julià San Valero\|Julià San Valero Aparisi]], [[Antonio Ubieto Arteta]], [[Francisco Roca Traver\|Roca Traver]], [[Thomas F. Glick]], [[R.I. Burns]], [[Vicent Lluís Simó Santonja\|Vicent Simó Santonja]], [[Desamparats Cabanes]], [[Ramón Ferrer Navarro\|Ramón Ferrer]], [[Leopolt Peñarroja]], [[José Vicente Gómez Bayarri\|Gómez Bayarri]] i un llarc etcetera.\|[[Ampar Cabanes]]}}		{{Cita\|[[Joan Reglà]], Catedratic d'Historia, catala per a mes senyes, diu sobre la repoblacio posterior a la reconquista: "els pioners aragonesos i catalans de l'esmentada repoblació doscentista no passaven de ser una minoria molt prima", coincidint en [[Antonio Ubieto\|Ubieto]], [[Ambrosio Huici\|Huici Miranda]] (u dels millors arabistes d'Europa) i [[Felip Mateu i Llopis\|Mateu i Llopis]] que considerava que en la repoblacio cristiana del Regne de Valencia va haver prevalencia d'un fondo indigena. Esta corrent historica es estudiada i defesa per ilustres investigadors com: [[Roc Chabàs\|Roque Chabás]], [[Honori Garcia i Garcia\|Honorio García]], [[Francesc Carreras i Candi\|Carreras i Candi]], [[Julià Ribera i Tarragó\|Julián Ribera]], [[Ambrosio Huici Miranda]], [[Miguel Gual Camarena\|Gual Camarena]], [[Julià San Valero\|Julià San Valero Aparisi]], [[Antonio Ubieto Arteta]], [[Francisco Roca Traver\|Roca Traver]], [[Thomas F. Glick]], [[R.I. Burns]], [[Vicent Lluís Simó Santonja\|Vicent Simó Santonja]], [[Desamparats Cabanes]], [[Ramón Ferrer Navarro\|Ramón Ferrer]], [[Leopolt Peñarroja]], [[José Vicente Gómez Bayarri\|Gómez Bayarri]] i un llarc etcetera.\|[[Ampar Cabanes]]}}

	== Referències ==		== Referències ==
	* Abad Merino, Mercedes. ''El Cambio de lengua en Orihuela: Estudio sociolingüístico-histórico del Siglo XVII'', universidad de Murcia, 1994, 358 p ISBN 84-7684-516-2 p. 84-85		* Abad Merino, Mercedes. ''El Cambio de lengua en Orihuela: Estudio sociolingüístico-histórico del Siglo XVII'', universidad de Murcia, 1994, 358 p ISBN 84-7684-516-2 p. 84-85

Xavier: /* Cites */

2025-07-16T11:11:31Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 11:11 16 jul 2025
Llínea 92:		Llínea 92:

	{{Cita\|''El millor mossarabiste que ha tingut el Regne de Valencia, Lleopolt Peñarroja, en "El Mozarábe de Valencia" i "Cristianos bajo el Islam", afirma: "La Historia, con datos pormenorizados, confirma que el valenciano no es un producto de reconquista o repoblación medieval. Pensarlo hoy así es, a lo sumo, un acto de fe, no una deducción científica".''\|[[Joan Ignaci Culla]] (''[[Levante-EMV]]'', 8.1.2005)}}		{{Cita\|''El millor mossarabiste que ha tingut el Regne de Valencia, Lleopolt Peñarroja, en "El Mozarábe de Valencia" i "Cristianos bajo el Islam", afirma: "La Historia, con datos pormenorizados, confirma que el valenciano no es un producto de reconquista o repoblación medieval. Pensarlo hoy así es, a lo sumo, un acto de fe, no una deducción científica".''\|[[Joan Ignaci Culla]] (''[[Levante-EMV]]'', 8.1.2005)}}

			{{Cita\|Heus aci un paragraf quasi profetic que no té desperdici. L'escrigué [[Germà Colón\|Germá Colón]] en un excelent treball de [[1953]] ("El valenciano"): 'Es sabido que la lengua de aquellos moros que quedaron en Valencia no era ya el árabe, sino un habla neolatina, y es evidente que ese romance no pudo inmediatamente ser suplantado [...]. Resulta, pues, casi inverosímil, aceptar esta rápida asimilación de la lengua catalana condicionada sólo por el hecho de la reconquista, si a su lado no existen otros determinantes más categóricos [...]. El sentimiento lingüístico de los hablantes [aludix al rebuig de la suposta catalanitat de llengua pels valencians] ha de tener una base real y tal vez, cuando el romance mozárabe de esos territorios sea mejor conocido, podamos explicarnos más fácilmente las causas de dicho sentimiento' (VII Congrés Int. Lling. Rom., Actes, I, 131).

			(Hui el senyor Colón navega a tres aigües. Quan, en certa sessio del [[Consell Valencià de Cultura]], pocs anys arrere, li vaig recordar l'inexplicable contradiccio entre estes paraules i la seua propia actual postura, es va encollir de muscles. Tindria motius. No tenia raons.)

			Dia yo, per tant, que esta era una 'intuicio' quasi profetica de Germá Colón perqué hui coneixem més, millor i més profundament el romanç vernacul de la Valencia musulmana; romanç que la Llingüistica Historica ha denominat, sense massa fortuna, [[Mossàrap\|mossarap]]; pero tan romanç com els demes romanços hispanics, del gallec al catala.\|'El parlar romanic valencià d'abans de Jaume I' per Leopolt Peñarroja (''[[El Palleter]]'', 10.1.2006)}}

	{{Cita\|¿Quín futur li aguarda a la llengua valenciana?		{{Cita\|¿Quín futur li aguarda a la llengua valenciana?

Xavier en 11:06 16 jul 2025

2025-07-16T11:06:57Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:06 16 jul 2025
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort =		\| lloc_mort =
	}}		}}
	'''Leopolt Peñarroja i Torrejón''' ([[La Vall d'Uxó]], [[Província de Castelló\|Castelló]], [[24 de juny]] de [[1954]]), és un filòlec, historiador i escritor [[Valencians\|valencià]]. Considerat el millor mossarabiste valencià i un dels millors del món. És acadèmic de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) i Director de la [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes]].		'''Leopolt Peñarroja i Torrejón''' o '''Leopoldo Peñarroja Torrejón''' ([[La Vall d'Uxó]], [[Província de Castelló\|Castelló]], [[24 de juny]] de [[1954]]), és un filòlec, historiador i escritor [[Valencians\|valencià]]. Considerat el millor mossarabiste valencià i un dels millors del món. És acadèmic de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) i Director de la [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes]].

	== Biografia ==		== Biografia ==

Xavier: /* Enllaços externs */

2025-06-10T17:03:07Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 17:03 10 jun 2025
Llínea 128:		Llínea 128:
	* [https://culturavalencianasite.wordpress.com/2016/12/06/un-revolucionario-estudio-desmonta-los-esquemas-catalanistas-sobre-la-lengua-valenciana/ Un revolucionario estudio desmonta los esquemas catalanistas sobre la lengua valenciana - Cultura Valenciana]		* [https://culturavalencianasite.wordpress.com/2016/12/06/un-revolucionario-estudio-desmonta-los-esquemas-catalanistas-sobre-la-lengua-valenciana/ Un revolucionario estudio desmonta los esquemas catalanistas sobre la lengua valenciana - Cultura Valenciana]
	* [http://www.larazon.es/local/comunidad-valenciana/la-historia-contradice-que-el-valenciano-desci-CA2882859 La Historia contradice que el valenciano descienda del catalán - ''La Razón'']		* [http://www.larazon.es/local/comunidad-valenciana/la-historia-contradice-que-el-valenciano-desci-CA2882859 La Historia contradice que el valenciano descienda del catalán - ''La Razón'']
	* [https://www.youtube.com/watch?v=uRbLExMP5ag&fbclid=IwAR2Sq4gFb-ZwW41uBmwezx7d7fDc5XmfFvXRYhmHwIw2rtCCMqFTwPt5NN4 Conferència "Mossarabisme, antimossarabisme i configuració cultural de Valéncia" - Leopolt Peñarroja - Foro Vinatea - Youtube]
	* [https://www.youtube.com/watch?v=FbuATe08FKo Ciència i doctrina en la llingüística valenciana contemporànea. Els grans debats - Leopolt Peñarroja i Voro López - Círcul Cívic Valencià - Youtube]
	* [https://www.culturavalenciana.es/la-manipulacio-del-relat-sobre-lorige-del-valencia/ La manipulació del relat sobre l’orige del valencià - Leopolt Peñarroja - Cultura Valenciana]		* [https://www.culturavalenciana.es/la-manipulacio-del-relat-sobre-lorige-del-valencia/ La manipulació del relat sobre l’orige del valencià - Leopolt Peñarroja - Cultura Valenciana]
	* [https://clubjaimeprimero.org/content/de-lorige-de-la-nostra-llengua De l'orige de la nostra llengua - Leopolt Peñarroja - Club de Opinión Jaime I]		* [https://clubjaimeprimero.org/content/de-lorige-de-la-nostra-llengua De l'orige de la nostra llengua - Leopolt Peñarroja - Club de Opinión Jaime I]

			=== Vídeos ===

			* [https://www.youtube.com/watch?v=uRbLExMP5ag&fbclid=IwAR2Sq4gFb-ZwW41uBmwezx7d7fDc5XmfFvXRYhmHwIw2rtCCMqFTwPt5NN4 Conferència "Mossarabisme, antimossarabisme i configuració cultural de Valéncia" - Leopolt Peñarroja - Foro Vinatea - Youtube]
			* [https://www.youtube.com/watch?v=FbuATe08FKo Conferència "Ciència i doctrina en la llingüística valenciana contemporànea. Els grans debats" - Leopolt Peñarroja i Voro López - Círcul Cívic Valencià - Youtube]

	[[Categoria:Biografies]]		[[Categoria:Biografies]]

Reval: /* Cites */

2025-05-19T16:00:37Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 16:00 19 maig 2025
Llínea 67:		Llínea 67:

	== Cites ==		== Cites ==
			[[Archiu:Entreleo.jpg\|thumb\|250px\|Entrevista en [[Valéncia Hui\|Valéncia hui]]]]

	{{Cita\|''¿Existen mayores diferencias culturales y lingüísticas entre Vinaroz y Denia que entre Vinaroz y algunos pueblos de Tarragona? En el Atlas lingüístico de [[Manuel Sanchis Guarner\|Sanchis Guarner]] ningún encuestado dijo hablar catalán. En el Atlas lingüístico de Sanchis Guarner, todos los encuestados al sur del Cenia contestaron que hablaban valenciano, ninguno dijo que hablaba catalán. Entre el catalán y el valenciano existen zonas de tránsito, tierras de nadie y una de estas zonas es Vinaroz. Un hablante medio e incontaminado de Vinaroz le dirá que habla valenciano, aunque lo que dice se parezca mucho a la forma de hablar de San Carlos de la Rápita.''\|Entrevista a Lleopolt Peñarroja realisada per Pepe Gozalvez (''[[Las Provincias]]'', 28.11.1985)}}		{{Cita\|''¿Existen mayores diferencias culturales y lingüísticas entre Vinaroz y Denia que entre Vinaroz y algunos pueblos de Tarragona? En el Atlas lingüístico de [[Manuel Sanchis Guarner\|Sanchis Guarner]] ningún encuestado dijo hablar catalán. En el Atlas lingüístico de Sanchis Guarner, todos los encuestados al sur del Cenia contestaron que hablaban valenciano, ninguno dijo que hablaba catalán. Entre el catalán y el valenciano existen zonas de tránsito, tierras de nadie y una de estas zonas es Vinaroz. Un hablante medio e incontaminado de Vinaroz le dirá que habla valenciano, aunque lo que dice se parezca mucho a la forma de hablar de San Carlos de la Rápita.''\|Entrevista a Lleopolt Peñarroja realisada per Pepe Gozalvez (''[[Las Provincias]]'', 28.11.1985)}}

← Revisió anterior		Revisió de 11:11 16 jul 2025
Llínea 92:		Llínea 92:

	{{Cita\|''El millor mossarabiste que ha tingut el Regne de Valencia, Lleopolt Peñarroja, en "El Mozarábe de Valencia" i "Cristianos bajo el Islam", afirma: "La Historia, con datos pormenorizados, confirma que el valenciano no es un producto de reconquista o repoblación medieval. Pensarlo hoy así es, a lo sumo, un acto de fe, no una deducción científica".''\|[[Joan Ignaci Culla]] (''[[Levante-EMV]]'', 8.1.2005)}}		{{Cita\|''El millor mossarabiste que ha tingut el Regne de Valencia, Lleopolt Peñarroja, en "El Mozarábe de Valencia" i "Cristianos bajo el Islam", afirma: "La Historia, con datos pormenorizados, confirma que el valenciano no es un producto de reconquista o repoblación medieval. Pensarlo hoy así es, a lo sumo, un acto de fe, no una deducción científica".''\|[[Joan Ignaci Culla]] (''[[Levante-EMV]]'', 8.1.2005)}}

			{{Cita\|Heus aci un paragraf quasi profetic que no té desperdici. L'escrigué [[Germà Colón\|Germá Colón]] en un excelent treball de [[1953]] ("El valenciano"): 'Es sabido que la lengua de aquellos moros que quedaron en Valencia no era ya el árabe, sino un habla neolatina, y es evidente que ese romance no pudo inmediatamente ser suplantado [...]. Resulta, pues, casi inverosímil, aceptar esta rápida asimilación de la lengua catalana condicionada sólo por el hecho de la reconquista, si a su lado no existen otros determinantes más categóricos [...]. El sentimiento lingüístico de los hablantes [aludix al rebuig de la suposta catalanitat de llengua pels valencians] ha de tener una base real y tal vez, cuando el romance mozárabe de esos territorios sea mejor conocido, podamos explicarnos más fácilmente las causas de dicho sentimiento' (VII Congrés Int. Lling. Rom., Actes, I, 131).

			(Hui el senyor Colón navega a tres aigües. Quan, en certa sessio del [[Consell Valencià de Cultura]], pocs anys arrere, li vaig recordar l'inexplicable contradiccio entre estes paraules i la seua propia actual postura, es va encollir de muscles. Tindria motius. No tenia raons.)

			Dia yo, per tant, que esta era una 'intuicio' quasi profetica de Germá Colón perqué hui coneixem més, millor i més profundament el romanç vernacul de la Valencia musulmana; romanç que la Llingüistica Historica ha denominat, sense massa fortuna, [[Mossàrap\|mossarap]]; pero tan romanç com els demes romanços hispanics, del gallec al catala.\|'El parlar romanic valencià d'abans de Jaume I' per Leopolt Peñarroja (''[[El Palleter]]'', 10.1.2006)}}

	{{Cita\|¿Quín futur li aguarda a la llengua valenciana?		{{Cita\|¿Quín futur li aguarda a la llengua valenciana?