Llògica - Historial de revisions

Jose2 en 15:37 1 ago 2025

2025-08-01T15:37:06Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:37 1 ago 2025
Llínea 5:		Llínea 5:
	Tradicionalment, la llògica s'ha considerat una branca de la [[filosofia]]. Baix el nom de [[dialèctica]] i juntament en la [[gramàtica]] i la [[retòrica]], configurava el [[trivi]] en el sistema d'estudis migevals. Des de la mitat del [[sigle XIX]], la llògica formal s'ha convertit en una disciplina matemàtica per un doble motiu: perque s'ha estudiat en ferramentes matemàtiques i perqué s'ha desenrollat en la intenció d'establir una fonamentació per a les [[matemàtiques]]. En este context, la disciplina s'ha conegut com a [[llògica simbòlica]] o [[llògica matemàtica]].		Tradicionalment, la llògica s'ha considerat una branca de la [[filosofia]]. Baix el nom de [[dialèctica]] i juntament en la [[gramàtica]] i la [[retòrica]], configurava el [[trivi]] en el sistema d'estudis migevals. Des de la mitat del [[sigle XIX]], la llògica formal s'ha convertit en una disciplina matemàtica per un doble motiu: perque s'ha estudiat en ferramentes matemàtiques i perqué s'ha desenrollat en la intenció d'establir una fonamentació per a les [[matemàtiques]]. En este context, la disciplina s'ha conegut com a [[llògica simbòlica]] o [[llògica matemàtica]].

	Finalment, el paper destacat de la llògica formal en el desenroll de la [[computabilitat]], i l'implementació informàtica dels sistemes de raonament estudiats per la llògica (sobretot en el marc de l'[[inteligència artificial]]) han fet que la llògica també es puga considerar en certa manera una subdisciplina de l'[[informàtica]].		Finalment, el paper destacat de la llògica formal en el desenroll de la [[computabilitat]], i l'implementació informàtica dels sistemes de raonament estudiats per la llògica (sobretot en el marc de l'[[inteligència artificial]]) han fet que la llògica també es puga considerar en certa manera una subdisciplina de l'[[informàtica]].

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Jose2 en 11:06 5 oct 2024

2024-10-05T11:06:16Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:06 5 oct 2024
Llínea 5:		Llínea 5:
	Tradicionalment, la llògica s'ha considerat una branca de la [[filosofia]]. Baix el nom de [[dialèctica]] i juntament en la [[gramàtica]] i la [[retòrica]], configurava el [[trivi]] en el sistema d'estudis migevals. Des de la mitat del [[sigle XIX]], la llògica formal s'ha convertit en una disciplina matemàtica per un doble motiu: perque s'ha estudiat en ferramentes matemàtiques i perqué s'ha desenrollat en la intenció d'establir una fonamentació per a les [[matemàtiques]]. En este context, la disciplina s'ha conegut com a [[llògica simbòlica]] o [[llògica matemàtica]].		Tradicionalment, la llògica s'ha considerat una branca de la [[filosofia]]. Baix el nom de [[dialèctica]] i juntament en la [[gramàtica]] i la [[retòrica]], configurava el [[trivi]] en el sistema d'estudis migevals. Des de la mitat del [[sigle XIX]], la llògica formal s'ha convertit en una disciplina matemàtica per un doble motiu: perque s'ha estudiat en ferramentes matemàtiques i perqué s'ha desenrollat en la intenció d'establir una fonamentació per a les [[matemàtiques]]. En este context, la disciplina s'ha conegut com a [[llògica simbòlica]] o [[llògica matemàtica]].

	Finalment, el paper destacat de la llògica formal en el desenroll de la [[computabilitat]], i l'implementació informàtica dels sistemes de raonament estudiats per la llògica (sobretot en el marc de l'[[inteligència artificial]]) han fet que la llògica també es puga considerar en certa manera una subdisciplina de l'[[informàtica]].		Finalment, el paper destacat de la llògica formal en el desenroll de la [[computabilitat]], i l'implementació informàtica dels sistemes de raonament estudiats per la llògica (sobretot en el marc de l'[[inteligència artificial]]) han fet que la llògica també es puga considerar en certa manera una subdisciplina de l'[[informàtica]].

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Jose2 en 18:00 18 set 2024

2024-09-18T18:00:41Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:00 18 set 2024
Llínea 5:		Llínea 5:
	Tradicionalment, la llògica s'ha considerat una branca de la [[filosofia]]. Baix el nom de [[dialèctica]] i juntament en la [[gramàtica]] i la [[retòrica]], configurava el [[trivi]] en el sistema d'estudis migevals. Des de la mitat del [[sigle XIX]], la llògica formal s'ha convertit en una disciplina matemàtica per un doble motiu: perque s'ha estudiat en ferramentes matemàtiques i perqué s'ha desenrollat en la intenció d'establir una fonamentació per a les [[matemàtiques]]. En este context, la disciplina s'ha conegut com a [[llògica simbòlica]] o [[llògica matemàtica]].		Tradicionalment, la llògica s'ha considerat una branca de la [[filosofia]]. Baix el nom de [[dialèctica]] i juntament en la [[gramàtica]] i la [[retòrica]], configurava el [[trivi]] en el sistema d'estudis migevals. Des de la mitat del [[sigle XIX]], la llògica formal s'ha convertit en una disciplina matemàtica per un doble motiu: perque s'ha estudiat en ferramentes matemàtiques i perqué s'ha desenrollat en la intenció d'establir una fonamentació per a les [[matemàtiques]]. En este context, la disciplina s'ha conegut com a [[llògica simbòlica]] o [[llògica matemàtica]].

	Finalment, el paper destacat de la llògica formal en el desenroll de la [[computabilitat]], i l'implementació informàtica dels sistemes de raonament estudiats per la llògica (sobretot en el marc de l'[[inteligència artificial]]) han fet que la llògica també es puga considerar en certa manera una subdisciplina de l'[[informàtica]].		Finalment, el paper destacat de la llògica formal en el desenroll de la [[computabilitat]], i l'implementació informàtica dels sistemes de raonament estudiats per la llògica (sobretot en el marc de l'[[inteligència artificial]]) han fet que la llògica també es puga considerar en certa manera una subdisciplina de l'[[informàtica]].

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Lluísm en 11:42 31 maig 2024

2024-05-31T11:42:14Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:42 31 maig 2024
Llínea 5:		Llínea 5:
	Tradicionalment, la llògica s'ha considerat una branca de la [[filosofia]]. Baix el nom de [[dialèctica]] i juntament en la [[gramàtica]] i la [[retòrica]], configurava el [[trivi]] en el sistema d'estudis migevals. Des de la mitat del [[sigle XIX]], la llògica formal s'ha convertit en una disciplina matemàtica per un doble motiu: perque s'ha estudiat en ferramentes matemàtiques i perqué s'ha desenrollat en la intenció d'establir una fonamentació per a les [[matemàtiques]]. En este context, la disciplina s'ha conegut com a [[llògica simbòlica]] o [[llògica matemàtica]].		Tradicionalment, la llògica s'ha considerat una branca de la [[filosofia]]. Baix el nom de [[dialèctica]] i juntament en la [[gramàtica]] i la [[retòrica]], configurava el [[trivi]] en el sistema d'estudis migevals. Des de la mitat del [[sigle XIX]], la llògica formal s'ha convertit en una disciplina matemàtica per un doble motiu: perque s'ha estudiat en ferramentes matemàtiques i perqué s'ha desenrollat en la intenció d'establir una fonamentació per a les [[matemàtiques]]. En este context, la disciplina s'ha conegut com a [[llògica simbòlica]] o [[llògica matemàtica]].

	Finalment, el paper destacat de la llògica formal en el desenroll de la [[computabilitat]], i l'implementació informàtica dels sistemes de raonament estudiats per la llògica (sobretot en el marc de l'[[inteligència artificial]]) han fet que la llògica també es puga considerar en certa manera una subdisciplina de l'[[informàtica]].		Finalment, el paper destacat de la llògica formal en el desenroll de la [[computabilitat]], i l'implementació informàtica dels sistemes de raonament estudiats per la llògica (sobretot en el marc de l'[[inteligència artificial]]) han fet que la llògica també es puga considerar en certa manera una subdisciplina de l'[[informàtica]].

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Teniente: Corregits erros d'ortografia.

2018-05-08T06:34:51Z

Corregits erros d'ortografia.

← Revisió anterior		Revisió de 06:34 8 maig 2018
Llínea 3:		Llínea 3:
	Com a [[ciència formal]], la llògica estudia i classifica l'estructura de les proposicions i els arguments, tant a través de l'estudi de sistemes formals d'[[inferència]] com a través de l'estudi directe del raonament en [[llenguage natural]]. Els temes involucrats en estes estudis inclouen les falàcies, les paradoxes, la [[inducció]], la causalitat, el raonament en [[provabilitat]], el raonament en [[vaguetat]] i [[imprecisió]], entre d'atres.		Com a [[ciència formal]], la llògica estudia i classifica l'estructura de les proposicions i els arguments, tant a través de l'estudi de sistemes formals d'[[inferència]] com a través de l'estudi directe del raonament en [[llenguage natural]]. Els temes involucrats en estes estudis inclouen les falàcies, les paradoxes, la [[inducció]], la causalitat, el raonament en [[provabilitat]], el raonament en [[vaguetat]] i [[imprecisió]], entre d'atres.

	Tradicionalment, la llògica s'ha considerat una branca de la [[filosofia]]. Baix el nom de [[dialèctica]] i juntament en la [[gramàtica]] i la [[retòrica]], configurava el [[trivi]] en el sistema d'estudis ~~mijevals~~. Des de mitat del [[sigle XIX]], la llògica formal s'ha convertit en una disciplina matemàtica per un doble motiu: ~~perqué~~ s'ha estudiat en ferramentes matemàtiques i perqué s'ha desenrollat en la intenció d'establir una fonamentació per a les [[matemàtiques]]. En este context, la disciplina s'ha conegut com a [[llògica simbòlica]] o [[llògica matemàtica]].		Tradicionalment, la llògica s'ha considerat una branca de la [[filosofia]]. Baix el nom de [[dialèctica]] i juntament en la [[gramàtica]] i la [[retòrica]], configurava el [[trivi]] en el sistema d'estudis migevals. Des de la mitat del [[sigle XIX]], la llògica formal s'ha convertit en una disciplina matemàtica per un doble motiu: perque s'ha estudiat en ferramentes matemàtiques i perqué s'ha desenrollat en la intenció d'establir una fonamentació per a les [[matemàtiques]]. En este context, la disciplina s'ha conegut com a [[llògica simbòlica]] o [[llògica matemàtica]].

	Finalment, el paper destacat de la llògica formal en el desenroll de la [[computabilitat]], i l'implementació informàtica dels sistemes de raonament estudiats per la llògica (sobretot en el marc de la [[inteligència artificial]]) han fet que la llògica també es puga considerar en certa manera una subdisciplina de l'[[informàtica]].		Finalment, el paper destacat de la llògica formal en el desenroll de la [[computabilitat]], i l'implementació informàtica dels sistemes de raonament estudiats per la llògica (sobretot en el marc de l'[[inteligència artificial]]) han fet que la llògica també es puga considerar en certa manera una subdisciplina de l'[[informàtica]].

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Jose2 en 18:40 9 gin 2016

2016-01-09T18:40:34Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:40 9 gin 2016
Llínea 3:		Llínea 3:
	Com a [[ciència formal]], la llògica estudia i classifica l'estructura de les proposicions i els arguments, tant a través de l'estudi de sistemes formals d'[[inferència]] com a través de l'estudi directe del raonament en [[llenguage natural]]. Els temes involucrats en estes estudis inclouen les falàcies, les paradoxes, la [[inducció]], la causalitat, el raonament en [[provabilitat]], el raonament en [[vaguetat]] i [[imprecisió]], entre d'atres.		Com a [[ciència formal]], la llògica estudia i classifica l'estructura de les proposicions i els arguments, tant a través de l'estudi de sistemes formals d'[[inferència]] com a través de l'estudi directe del raonament en [[llenguage natural]]. Els temes involucrats en estes estudis inclouen les falàcies, les paradoxes, la [[inducció]], la causalitat, el raonament en [[provabilitat]], el raonament en [[vaguetat]] i [[imprecisió]], entre d'atres.

	Tradicionalment, la llògica s'ha considerat una branca de la [[filosofia]]. Baix el nom de [[dialèctica]] i juntament en la [[gramàtica]] i la [[retòrica]], configurava el [[trivi]] en el sistema d'estudis mijevals. Des de mitat del [[~~segle~~ XIX]], la llògica formal s'ha convertit en una disciplina matemàtica per un doble motiu: perqué s'ha estudiat en ferramentes matemàtiques i perqué s'ha desenrollat en la intenció d'establir una fonamentació per a les [[matemàtiques]]. En este context, la disciplina s'ha conegut com a [[llògica simbòlica]] o [[llògica matemàtica]].		Tradicionalment, la llògica s'ha considerat una branca de la [[filosofia]]. Baix el nom de [[dialèctica]] i juntament en la [[gramàtica]] i la [[retòrica]], configurava el [[trivi]] en el sistema d'estudis mijevals. Des de mitat del [[sigle XIX]], la llògica formal s'ha convertit en una disciplina matemàtica per un doble motiu: perqué s'ha estudiat en ferramentes matemàtiques i perqué s'ha desenrollat en la intenció d'establir una fonamentació per a les [[matemàtiques]]. En este context, la disciplina s'ha conegut com a [[llògica simbòlica]] o [[llògica matemàtica]].

	Finalment, el paper destacat de la llògica formal en el desenroll de la [[computabilitat]], i l'implementació informàtica dels sistemes de raonament estudiats per la llògica (sobretot en el marc de la [[inteligència artificial]]) han fet que la llògica també es puga considerar en certa manera una subdisciplina de l'[[informàtica]].		Finalment, el paper destacat de la llògica formal en el desenroll de la [[computabilitat]], i l'implementació informàtica dels sistemes de raonament estudiats per la llògica (sobretot en el marc de la [[inteligència artificial]]) han fet que la llògica també es puga considerar en certa manera una subdisciplina de l'[[informàtica]].

Valencian: Text reemplaça - ' la Universitat' a ' l'Universitat'

2014-03-07T13:55:00Z

Text reemplaça - ' la Universitat' a ' l'Universitat'

← Revisió anterior		Revisió de 13:55 7 març 2014
Llínea 23:		Llínea 23:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	* [http://www.uv.es/~ivorra/Libros/Libros.htm Plana de Carlos Ivorra, de la Universitat de Valéncia] Llibres més complets sobre temes específics de llògica i atres branques de la matemàtica.		* [http://www.uv.es/~ivorra/Libros/Libros.htm Plana de Carlos Ivorra, de l'Universitat de Valéncia] Llibres més complets sobre temes específics de llògica i atres branques de la matemàtica.

	[[Categoria:Llògica\| ]]		[[Categoria:Llògica\| ]]

Valencian: Text reemplaça - 'la im' a 'l'im'

2013-06-11T17:47:57Z

Text reemplaça - 'la im' a 'l'im'

← Revisió anterior		Revisió de 17:47 11 jun 2013
Llínea 5:		Llínea 5:
	Tradicionalment, la llògica s'ha considerat una branca de la [[filosofia]]. Baix el nom de [[dialèctica]] i juntament en la [[gramàtica]] i la [[retòrica]], configurava el [[trivi]] en el sistema d'estudis mijevals. Des de mitat del [[segle XIX]], la llògica formal s'ha convertit en una disciplina matemàtica per un doble motiu: perqué s'ha estudiat en ferramentes matemàtiques i perqué s'ha desenrollat en la intenció d'establir una fonamentació per a les [[matemàtiques]]. En este context, la disciplina s'ha conegut com a [[llògica simbòlica]] o [[llògica matemàtica]].		Tradicionalment, la llògica s'ha considerat una branca de la [[filosofia]]. Baix el nom de [[dialèctica]] i juntament en la [[gramàtica]] i la [[retòrica]], configurava el [[trivi]] en el sistema d'estudis mijevals. Des de mitat del [[segle XIX]], la llògica formal s'ha convertit en una disciplina matemàtica per un doble motiu: perqué s'ha estudiat en ferramentes matemàtiques i perqué s'ha desenrollat en la intenció d'establir una fonamentació per a les [[matemàtiques]]. En este context, la disciplina s'ha conegut com a [[llògica simbòlica]] o [[llògica matemàtica]].

	Finalment, el paper destacat de la llògica formal en el desenroll de la [[computabilitat]], i la implementació informàtica dels sistemes de raonament estudiats per la llògica (sobretot en el marc de la [[inteligència artificial]]) han fet que la llògica també es puga considerar en certa manera una subdisciplina de l'[[informàtica]].		Finalment, el paper destacat de la llògica formal en el desenroll de la [[computabilitat]], i l'implementació informàtica dels sistemes de raonament estudiats per la llògica (sobretot en el marc de la [[inteligència artificial]]) han fet que la llògica també es puga considerar en certa manera una subdisciplina de l'[[informàtica]].

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Admin: Text reemplaça - ']]''' a ']] '''

2013-06-10T18:37:36Z

Text reemplaça - ']]''' a ']] '''

← Revisió anterior		Revisió de 18:37 10 jun 2013
Llínea 13:		Llínea 13:
	* Gabbay, D.M., and Guenthner, F. (editors, 2001-2005), ''Handbook of Philosophical Logic'', 13 vols., 2nd edition, Kluwer Publishers, Dordrecht.		* Gabbay, D.M., and Guenthner, F. (editors, 2001-2005), ''Handbook of Philosophical Logic'', 13 vols., 2nd edition, Kluwer Publishers, Dordrecht.
	* [[Vincent F. Hendricks]], ''Thought 2 Talk: A Crash Course in Reflection and Expression'', New York: Automatic Press / VIP, 2005, ISBN 87-991013-7-8.		* [[Vincent F. Hendricks]], ''Thought 2 Talk: A Crash Course in Reflection and Expression'', New York: Automatic Press / VIP, 2005, ISBN 87-991013-7-8.
	* [[David Hilbert\|Hilbert, D.]], and [[Wilhelm Ackermann\|Ackermann, W]]. (1928), ''Grundzüge der theoretischen Logik'' (''[[Principles of Theoretical Logic]]''), Springer-Verlag. [http://worldcat.org/oclc/2085765 OCLC 2085765]		* [[David Hilbert\|Hilbert, D.]], and [[Wilhelm Ackermann\|Ackermann, W]]. (1928), ''Grundzüge der theoretischen Logik'' (''[[Principles of Theoretical Logic]] ''), Springer-Verlag. [http://worldcat.org/oclc/2085765 OCLC 2085765]
	* Hodges, W. (2001), ''Logic. An introduction to Elementary Logic'', Penguin Books.		* Hodges, W. (2001), ''Logic. An introduction to Elementary Logic'', Penguin Books.
	* Hofweber, T. (2004), "Logic and Ontology", ''[[Stanford Encyclopedia of Philosophy]]'', [[Edward N. Zalta]] (ed.), [http://plato.stanford.edu/entries/logic-ontology/ Eprint].		* Hofweber, T. (2004), "Logic and Ontology", ''[[Stanford Encyclopedia of Philosophy]] '', [[Edward N. Zalta]] (ed.), [http://plato.stanford.edu/entries/logic-ontology/ Eprint].
	* Hughes, R.I.G. (ed., 1993), ''A Philosophical Companion to First-Order Logic'', Hackett Publishing.		* Hughes, R.I.G. (ed., 1993), ''A Philosophical Companion to First-Order Logic'', Hackett Publishing.
	* [[William Kneale\|Kneale, William]], and [[Martha Kneale\|Kneale, Martha]], (1962), ''The Development of Logic'', Oxford University Press, London, UK.		* [[William Kneale\|Kneale, William]], and [[Martha Kneale\|Kneale, Martha]], (1962), ''The Development of Logic'', Oxford University Press, London, UK.

Valencian: Text reemplaça - 'mijans' a 'mitat'

2013-06-10T14:02:39Z

Text reemplaça - 'mijans' a 'mitat'

← Revisió anterior		Revisió de 14:02 10 jun 2013
Llínea 3:		Llínea 3:
	Com a [[ciència formal]], la llògica estudia i classifica l'estructura de les proposicions i els arguments, tant a través de l'estudi de sistemes formals d'[[inferència]] com a través de l'estudi directe del raonament en [[llenguage natural]]. Els temes involucrats en estes estudis inclouen les falàcies, les paradoxes, la [[inducció]], la causalitat, el raonament en [[provabilitat]], el raonament en [[vaguetat]] i [[imprecisió]], entre d'atres.		Com a [[ciència formal]], la llògica estudia i classifica l'estructura de les proposicions i els arguments, tant a través de l'estudi de sistemes formals d'[[inferència]] com a través de l'estudi directe del raonament en [[llenguage natural]]. Els temes involucrats en estes estudis inclouen les falàcies, les paradoxes, la [[inducció]], la causalitat, el raonament en [[provabilitat]], el raonament en [[vaguetat]] i [[imprecisió]], entre d'atres.

	Tradicionalment, la llògica s'ha considerat una branca de la [[filosofia]]. Baix el nom de [[dialèctica]] i juntament en la [[gramàtica]] i la [[retòrica]], configurava el [[trivi]] en el sistema d'estudis mijevals. Des de ~~mijans~~ del [[segle XIX]], la llògica formal s'ha convertit en una disciplina matemàtica per un doble motiu: perqué s'ha estudiat en ferramentes matemàtiques i perqué s'ha desenrollat en la intenció d'establir una fonamentació per a les [[matemàtiques]]. En este context, la disciplina s'ha conegut com a [[llògica simbòlica]] o [[llògica matemàtica]].		Tradicionalment, la llògica s'ha considerat una branca de la [[filosofia]]. Baix el nom de [[dialèctica]] i juntament en la [[gramàtica]] i la [[retòrica]], configurava el [[trivi]] en el sistema d'estudis mijevals. Des de mitat del [[segle XIX]], la llògica formal s'ha convertit en una disciplina matemàtica per un doble motiu: perqué s'ha estudiat en ferramentes matemàtiques i perqué s'ha desenrollat en la intenció d'establir una fonamentació per a les [[matemàtiques]]. En este context, la disciplina s'ha conegut com a [[llògica simbòlica]] o [[llògica matemàtica]].

	Finalment, el paper destacat de la llògica formal en el desenroll de la [[computabilitat]], i la implementació informàtica dels sistemes de raonament estudiats per la llògica (sobretot en el marc de la [[inteligència artificial]]) han fet que la llògica també es puga considerar en certa manera una subdisciplina de l'[[informàtica]].		Finalment, el paper destacat de la llògica formal en el desenroll de la [[computabilitat]], i la implementació informàtica dels sistemes de raonament estudiats per la llògica (sobretot en el marc de la [[inteligència artificial]]) han fet que la llògica també es puga considerar en certa manera una subdisciplina de l'[[informàtica]].