Llei de Hess - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

2023-08-28T12:59:54Z

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

← Revisió anterior		Revisió de 12:59 28 ago 2023
Llínea 26:		Llínea 26:

	== Aplicacions ==		== Aplicacions ==
	La llei de Hess s'utilisa per a deduir el canvi de [[entalpia]] en una reacció ΔH<sub>r</sub>, si es pot escriure esta reacció com un pas intermig d'una reacció més complexa, sempre que es coneguen els canvis d'entalpia de la reacció global i d'atres passos.<ref>Alternativament, es pot descompondre la reacció que s'està estudiant en atres més elementals, conegudes, per eixemple partint de la formació a partir dels seus elements de tots els reactius i productes.</ref> En este procediment, la suma de [[equació química\|equacions químiques]] parcials porta a l'equació de la reacció global. Si l'energia s'inclou per a cada equació i és sumada, el resultat serà l'energia per a l'equació global. Este procediment es recolza en que ya han segut tabulades les calors de reacció per a un gran número de reaccions, incloent la formació a partir dels seus elements constituents de bona part de les substàncies químiques conegudes.<ref name="morcillo"/> Un cas rellevant d'este tipo d'aplicació és el ~~cridat~~ [[cicle de Born-Haver]].		La llei de Hess s'utilisa per a deduir el canvi de [[entalpia]] en una reacció ΔH<sub>r</sub>, si es pot escriure esta reacció com un pas intermig d'una reacció més complexa, sempre que es coneguen els canvis d'entalpia de la reacció global i d'atres passos.<ref>Alternativament, es pot descompondre la reacció que s'està estudiant en atres més elementals, conegudes, per eixemple partint de la formació a partir dels seus elements de tots els reactius i productes.</ref> En este procediment, la suma de [[equació química\|equacions químiques]] parcials porta a l'equació de la reacció global. Si l'energia s'inclou per a cada equació i és sumada, el resultat serà l'energia per a l'equació global. Este procediment es recolza en que ya han segut tabulades les calors de reacció per a un gran número de reaccions, incloent la formació a partir dels seus elements constituents de bona part de les substàncies químiques conegudes.<ref name="morcillo"/> Un cas rellevant d'este tipo d'aplicació és el nomenat [[cicle de Born-Haver]].

	== Referències y referèncias ==		== Referències y referèncias ==

Valencian: Text reemplaça - 'Notes' a 'Referències'

2021-05-26T13:40:45Z

Text reemplaça - 'Notes' a 'Referències'

← Revisió anterior		Revisió de 13:40 26 maig 2021
Llínea 28:		Llínea 28:
	La llei de Hess s'utilisa per a deduir el canvi de [[entalpia]] en una reacció ΔH<sub>r</sub>, si es pot escriure esta reacció com un pas intermig d'una reacció més complexa, sempre que es coneguen els canvis d'entalpia de la reacció global i d'atres passos.<ref>Alternativament, es pot descompondre la reacció que s'està estudiant en atres més elementals, conegudes, per eixemple partint de la formació a partir dels seus elements de tots els reactius i productes.</ref> En este procediment, la suma de [[equació química\|equacions químiques]] parcials porta a l'equació de la reacció global. Si l'energia s'inclou per a cada equació i és sumada, el resultat serà l'energia per a l'equació global. Este procediment es recolza en que ya han segut tabulades les calors de reacció per a un gran número de reaccions, incloent la formació a partir dels seus elements constituents de bona part de les substàncies químiques conegudes.<ref name="morcillo"/> Un cas rellevant d'este tipo d'aplicació és el cridat [[cicle de Born-Haver]].		La llei de Hess s'utilisa per a deduir el canvi de [[entalpia]] en una reacció ΔH<sub>r</sub>, si es pot escriure esta reacció com un pas intermig d'una reacció més complexa, sempre que es coneguen els canvis d'entalpia de la reacció global i d'atres passos.<ref>Alternativament, es pot descompondre la reacció que s'està estudiant en atres més elementals, conegudes, per eixemple partint de la formació a partir dels seus elements de tots els reactius i productes.</ref> En este procediment, la suma de [[equació química\|equacions químiques]] parcials porta a l'equació de la reacció global. Si l'energia s'inclou per a cada equació i és sumada, el resultat serà l'energia per a l'equació global. Este procediment es recolza en que ya han segut tabulades les calors de reacció per a un gran número de reaccions, incloent la formació a partir dels seus elements constituents de bona part de les substàncies químiques conegudes.<ref name="morcillo"/> Un cas rellevant d'este tipo d'aplicació és el cridat [[cicle de Born-Haver]].

	== ~~Notes~~ y referèncias ==		== Referències y referèncias ==
	{{listaref}}		{{listaref}}

Jose2: Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

2018-02-20T11:44:37Z

Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

← Revisió anterior		Revisió de 11:44 20 feb 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	En [[termodinàmica]], la '''llei de Hess''', proposta per [[Germain Henri Hess]] en [[1840]], establix que: «si una série de [[reactiu]]s [[reacció química\|reaccionen]] per a donar una série de [[Producte (química)\|productes]], el [[calor de reacció]] lliberat o absorbit és independent de si la reacció es porta a terme en una, dos o més etapes», açò és, que els canvis d'entalpia són aditius: ΔH<sub>neta</sub> = ΣΔH<sub>r</sub>.		En [[termodinàmica]], la '''llei de Hess''', proposta per [[Germain Henri Hess]] en [[1840]], establix que: «si una série de [[reactiu]]s [[reacció química\|reaccionen]] per a donar una série de [[Producte (química)\|productes]], el [[calor de reacció]] lliberat o absorbit és independent de si la reacció es porta a terme en una, dos o més etapes», açò és, que els canvis d'entalpia són aditius: ΔH<sub>neta</sub> = ΣΔH<sub>r</sub>.

	Equivalentment, es pot dir que la calor de reacció ~~només~~ depén dels reactius i els productes, o que la calor de reacció és una [[funció d'estat]]; en este sentit la llei de Hess és l'aplicació a les reaccions químiques del [[primer principi de la termodinàmica]]; degut a que va ser enunciada uns dèu anys abans que esta, conserva el seu nom històric.<ref name="morcillo">{{cita libro\|autor=Morcillo, Jesús\|título=Temas básicos de química\|isbn=9788420507828\|editorial=Alhambra Universidad\|año=1989\|edición=2ª\|página=196-199}}</ref>		Equivalentment, es pot dir que la calor de reacció a soles depén dels reactius i els productes, o que la calor de reacció és una [[funció d'estat]]; en este sentit la llei de Hess és l'aplicació a les reaccions químiques del [[primer principi de la termodinàmica]]; degut a que va ser enunciada uns dèu anys abans que esta, conserva el seu nom històric.<ref name="morcillo">{{cita libro\|autor=Morcillo, Jesús\|título=Temas básicos de química\|isbn=9788420507828\|editorial=Alhambra Universidad\|año=1989\|edición=2ª\|página=196-199}}</ref>

	El propòsit d'este plantejament és analisar de forma molt breu les bases de la Termoquímica com una solució a problemes de transferència de calor en dits processos.		El propòsit d'este plantejament és analisar de forma molt breu les bases de la Termoquímica com una solució a problemes de transferència de calor en dits processos.

Jose2 en 12:02 26 set 2016

2016-09-26T12:02:52Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:02 26 set 2016
Llínea 34:		Llínea 34:
	* {{cita publicación \| doi = 10.1021/ed028p581 \| autor = Leicester, Henry M. \| título = Germain Henri Hess and the Foundations of Thermochemistry \| publicación = The Journal of Chemical Education \| año = 1951 \| volumen = 28 \| páginas = 581 – 583 }}		* {{cita publicación \| doi = 10.1021/ed028p581 \| autor = Leicester, Henry M. \| título = Germain Henri Hess and the Foundations of Thermochemistry \| publicación = The Journal of Chemical Education \| año = 1951 \| volumen = 28 \| páginas = 581 – 583 }}

			[[Categoria:Física]]
	[[Categoria:Equacions de la termodinàmica]]		[[Categoria:Equacions de la termodinàmica]]
	[[Categoria:Principis i lleis químiques]]		[[Categoria:Principis i lleis químiques]]

Chabi en 10:28 25 set 2016

2016-09-25T10:28:09Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:28 25 set 2016
Llínea 1:		Llínea 1:



	En [[termodinàmica]], la '''llei de Hess''', proposta per [[Germain Henri Hess]] en [[1840]], establix que: «si una série de [[reactiu]]s [[reacció química\|reaccionen]] per a donar una série de [[Producte (química)\|productes]], el [[calor de reacció]] lliberat o absorbit és independent de si la reacció es porta a terme en una, dos o més etapes», açò és, que els canvis d'entalpia són aditius: ΔH<sub>neta</sub> = ΣΔH<sub>r</sub>.		En [[termodinàmica]], la '''llei de Hess''', proposta per [[Germain Henri Hess]] en [[1840]], establix que: «si una série de [[reactiu]]s [[reacció química\|reaccionen]] per a donar una série de [[Producte (química)\|productes]], el [[calor de reacció]] lliberat o absorbit és independent de si la reacció es porta a terme en una, dos o més etapes», açò és, que els canvis d'entalpia són aditius: ΔH<sub>neta</sub> = ΣΔH<sub>r</sub>.

Llínea 27:		Llínea 24:
	\end{matrix}		\end{matrix}
	</math> }}		</math> }}


	== Aplicacions ==		== Aplicacions ==

	La llei de Hess s'utilisa per a deduir el canvi de [[entalpia]] en una reacció ΔH<sub>r</sub>, si es pot escriure esta reacció com un pas intermig d'una reacció més complexa, sempre que es coneguen els canvis d'entalpia de la reacció global i d'atres passos.<ref>Alternativament, es pot descompondre la reacció que s'està estudiant en atres més elementals, conegudes, per eixemple partint de la formació a partir dels seus elements de tots els reactius i productes.</ref> En este procediment, la suma de [[equació química\|equacions químiques]] parcials porta a l'equació de la reacció global. Si l'energia s'inclou per a cada equació i és sumada, el resultat serà l'energia per a l'equació global. Este procediment es recolza en que ya han segut tabulades les calors de reacció per a un gran número de reaccions, incloent la formació a partir dels seus elements constituents de bona part de les substàncies químiques conegudes.<ref name="morcillo"/> Un cas rellevant d'este tipo d'aplicació és el cridat [[cicle de Born-Haver]].		La llei de Hess s'utilisa per a deduir el canvi de [[entalpia]] en una reacció ΔH<sub>r</sub>, si es pot escriure esta reacció com un pas intermig d'una reacció més complexa, sempre que es coneguen els canvis d'entalpia de la reacció global i d'atres passos.<ref>Alternativament, es pot descompondre la reacció que s'està estudiant en atres més elementals, conegudes, per eixemple partint de la formació a partir dels seus elements de tots els reactius i productes.</ref> En este procediment, la suma de [[equació química\|equacions químiques]] parcials porta a l'equació de la reacció global. Si l'energia s'inclou per a cada equació i és sumada, el resultat serà l'energia per a l'equació global. Este procediment es recolza en que ya han segut tabulades les calors de reacció per a un gran número de reaccions, incloent la formació a partir dels seus elements constituents de bona part de les substàncies químiques conegudes.<ref name="morcillo"/> Un cas rellevant d'este tipo d'aplicació és el cridat [[cicle de Born-Haver]].

EirVal en 10:15 25 set 2016

2016-09-25T10:15:30Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:15 25 set 2016
Llínea 2:		Llínea 2:


	En [[termodinàmica]], la '''llei de Hess''', proposta per [[Germain Henri *Hess]] en [[1840]], establix que: «si una série de [[reactiu]]s [[reacció química\|reaccionen]] per a donar una série de [[Producte (química)\|productes]], el [[calor de reacció]] lliberat o absorbit és independent de si la reacció es porta a terme en una, dos o més etapes», açò és, que els canvis d'entalpia són aditius: ΔH<sub>neta</sub> = ΣΔH<sub>r</sub>.		En [[termodinàmica]], la '''llei de Hess''', proposta per [[Germain Henri Hess]] en [[1840]], establix que: «si una série de [[reactiu]]s [[reacció química\|reaccionen]] per a donar una série de [[Producte (química)\|productes]], el [[calor de reacció]] lliberat o absorbit és independent de si la reacció es porta a terme en una, dos o més etapes», açò és, que els canvis d'entalpia són aditius: ΔH<sub>neta</sub> = ΣΔH<sub>r</sub>.

	Equivalentment, es pot dir que la calor de reacció només depén dels reactius i els productes, o que la calor de reacció és una [[funció d'estat]]; en este sentit la llei de Hess és l'aplicació a les reaccions químiques del [[primer principi de la termodinàmica]]; degut a que va ser enunciada uns dèu anys abans que esta, conserva el seu nom històric.<ref name="morcillo">{{cita libro\|autor=Morcillo, Jesús\|título=Temas básicos de química\|isbn=9788420507828\|editorial=Alhambra Universidad\|año=1989\|edición=2ª\|página=196-199}}</ref>		Equivalentment, es pot dir que la calor de reacció només depén dels reactius i els productes, o que la calor de reacció és una [[funció d'estat]]; en este sentit la llei de Hess és l'aplicació a les reaccions químiques del [[primer principi de la termodinàmica]]; degut a que va ser enunciada uns dèu anys abans que esta, conserva el seu nom històric.<ref name="morcillo">{{cita libro\|autor=Morcillo, Jesús\|título=Temas básicos de química\|isbn=9788420507828\|editorial=Alhambra Universidad\|año=1989\|edición=2ª\|página=196-199}}</ref>

EirVal: Pàgina nova, en el contingut: « En termodinàmica, la '''llei de Hess''', proposta per Germain Henri *Hess en 1840, establix que: «si una série de reactius reacció qu...»

2016-09-25T10:14:57Z

Pàgina nova, en el contingut: « En termodinàmica, la '''llei de Hess''', proposta per *Germain *Henri *Hess en 1840, establix que: «si una série de reactius reacció qu...»

Pàgina nova

En [[termodinàmica]], la '''llei de Hess''', proposta per [[*Germain *Henri *Hess]] en [[1840]], establix que: «si una série de [[reactiu]]s [[reacció química|reaccionen]] per a donar una série de [[Producte (química)|productes]], el [[calor de reacció]] lliberat o absorbit és independent de si la reacció es porta a terme en una, dos o més etapes», açò és, que els canvis d'entalpia són aditius: ΔHneta = ΣΔHr.

Equivalentment, es pot dir que la calor de reacció només depén dels reactius i els productes, o que la calor de reacció és una [[funció d'estat]]; en este sentit la llei de Hess és l'aplicació a les reaccions químiques del [[primer principi de la termodinàmica]]; degut a que va ser enunciada uns dèu anys abans que esta, conserva el seu nom històric.<ref name="morcillo">{{cita libro|autor=Morcillo, Jesús|título=Temas básicos de química|isbn=9788420507828|editorial=Alhambra Universidad|año=1989|edición=2ª|página=196-199}}</ref>

El propòsit d'este plantejament és analisar de forma molt breu les bases de la Termoquímica com una solució a problemes de transferència de calor en dits processos.

Quan es busca saber qué tanta calor com una forma de l'energia absorbida o despresa està present en una reacció, és perque la mateixa juga un paper molt important dels canvis químics, la pregunta òbvia en este cas resulta; ¿A qué es deu eixa importància? Es deu a que en tot canvi químic hi ha ruptura i formació de nous enllaços químics i per a que hi haja eixa ruptura, es requerix energia i algunes voltes en la formació dels nous enllaços es requerix de menor energia per a la seua formació i per tant es desprén l'energia sobrera, raó per la qual, l'estudi de la calor i de la seua relació en els canvis químics resulta tan important. Ademés de lo anterior és necessari també conéixer si el procés depén no solament de si el canvi s'efectua a volum o pressió constant, sino també de les cantitats de substància considerada, el seu estat físic, temperatura i pressió.

En virtut de que la cantitat de calor obtinguda en una reacció depén de la cantitat de substància que va intervindre en ella, si escrivim que dos grams d'hidrogen es cremen en oxigen per a produir aigua líquida, i es desprenen 68,320 calories, llavors quan incrementem a quatre grams, la calor despresa és doble i aixina successivament. Açò és, que en lloc d'especificar la cantitat produït per gram de substància per a una reacció particular, és usual fer-ho de la següent manera:

: H2 + 1/2 O2 D H2O ∆H = - 68,320 cal

Per eixemple, el [[carbono]] en forma de [[grafit]] pugues [[oxidació|oxidar-se]] fins a [[diòxit de carbono|diòxit]] (1) o [[monòxit de carbono|monòxit]] (2) de carbono, per un atre costat, el monòxit de carbono pot oxidar-se fins a diòxit (3). Com es veu a continuació, la suma de les entalpies de la reacció en dos passos (2)+(3) és igual a l'entalpia de la reacció en un pas (1):

{{equació |<math>
\begin{matrix}
(1) \; & \mathrm{C(grafito)} & + & \mathrm{O_2(g)} & \rightarrow & \mathrm{CO_2(g)} & \; \; \Delta_R H_1 = -393\,\mathrm{kJ\cdot mol^{-1}}\;\; \\
\\
(2) \; & \mathrm{C(grafito)} & + & \frac{1}{2} \mathrm{O_2(g)} & \rightarrow & \mathrm{CO(g)} & \; \; \Delta_R H_2 = -111\,\mathrm{kJ\cdot mol^{-1}} \\
\\
(3)
& \mathrm{CO(g)} & + & \frac{1}{2} \mathrm{O_2(g)} & \rightarrow & \mathrm{CO_2(g)} & \; \; \Delta_R H_3 = -282\,\mathrm{kJ\cdot mol^{-1}}
\end{matrix}
</math> }}

== Aplicacions ==

La llei de Hess s'utilisa per a deduir el canvi de [[entalpia]] en una reacció ΔHr, si es pot escriure esta reacció com un pas intermig d'una reacció més complexa, sempre que es coneguen els canvis d'entalpia de la reacció global i d'atres passos.<ref>Alternativament, es pot descompondre la reacció que s'està estudiant en atres més elementals, conegudes, per eixemple partint de la formació a partir dels seus elements de tots els reactius i productes.</ref> En este procediment, la suma de [[equació química|equacions químiques]] parcials porta a l'equació de la reacció global. Si l'energia s'inclou per a cada equació i és sumada, el resultat serà l'energia per a l'equació global. Este procediment es recolza en que ya han segut tabulades les calors de reacció per a un gran número de reaccions, incloent la formació a partir dels seus elements constituents de bona part de les substàncies químiques conegudes.<ref name="morcillo"/> Un cas rellevant d'este tipo d'aplicació és el cridat [[cicle de Born-Haver]].

== Notes y referèncias ==
{{listaref}}

== Bibliografia adicional ==
* {{cita publicación | doi = 10.1021/ed028p581 | autor = Leicester, Henry M. | título = Germain Henri Hess and the Foundations of Thermochemistry | publicación = The Journal of Chemical Education | año = 1951 | volumen = 28 | páginas = 581 – 583 }}

[[Categoria:Equacions de la termodinàmica]]
[[Categoria:Principis i lleis químiques]]
[[Categoria:Termoquímica]]
[[Categoria:Lleis epònimes de la química|Hess]]
[[Categoria:Ciència de 1840]]
[[Categoria:Ciència i tecnologia de Suïssa]]

{{Traduït de|es|Ley de Hess}}