Lleis de Newton - Historial de revisions

Reval en 16:40 30 oct 2025

2025-10-30T16:40:10Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:40 30 oct 2025
Llínea 11:		Llínea 11:
	== Història ==		== Història ==
	[[Archiu:Aristoteles.jpg\|thumb\|260px\|Bust d'[[Aristòteles]]]]		[[Archiu:Aristoteles.jpg\|thumb\|260px\|Bust d'[[Aristòteles]]]]
	La [[dinàmica]] és la part de la física que estudia les relacions entre els moviments dels cossos i les causes que els provoquen, en concret les forces que actuen sobre ells. La dinàmica, des del punt de vista de la mecànica clàssica, és apropiada per a l'estudi dinàmic de sistemes grans en comparació als àtoms i que es mouen a velocitats molt menors que les de la llum.<ref name="MEDINA">.Per a entendre estos fenomens, el punt de partida és l'observació del món quotidià. Si es desija canviar la posició d'un cos en repòs és necessari espentar-ho o alçar-ho, és dir, eixercir una acció sobre ell.		La [[dinàmica]] és la part de la física que estudia les relacions entre els moviments dels cossos i les causes que els provoquen, en concret les forces que actuen sobre ells. La dinàmica, des del punt de vista de la mecànica clàssica, és apropiada per a l'estudi dinàmic de sistemes grans en comparació als àtoms i que es mouen a velocitats molt menors que les de la llum.<ref name="MEDINA">.Per a entendre estos fenomens, el punt de partida és l'observació del món quotidià. Si es desija canviar la posició d'un cos en repòs és necessari espentar-ho o alçar-ho, és dir, eixercir una acció sobre ell.

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2 en 10:29 16 dec 2024

2024-12-16T10:29:01Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:29 16 dec 2024
Llínea 9:		Llínea 9:
	La dinàmica de Newton, també nomenada dinàmica clàssica, solament es complix en els [[Sistema_de_referència_inercial\|sistemes de referència inercials]] (que es mouen a velocitat constant; la Terra, encara que gire i rote, es tracta com a tal a efectes de molts experiments pràctics). Solament és aplicable a cossos la velocitat dels quals dista considerablement de la [[velocitat de la llum]]; quan la velocitat del cos es va aproximant als 300.000km/s (lo que ocorreria en els [[Sistema_de_referència_no_inercial\|sistemes de referència no-inercials]]) apareixen una série de fenomens denominats efectes relativistes. L'estudi d'estos efectes (aument de la massa i contracció de la llongitut, fonamentalment) correspon a la [[teoria de la relativitat especial]], enunciada per [[Albert Einstein]] en l'any [[1905]].		La dinàmica de Newton, també nomenada dinàmica clàssica, solament es complix en els [[Sistema_de_referència_inercial\|sistemes de referència inercials]] (que es mouen a velocitat constant; la Terra, encara que gire i rote, es tracta com a tal a efectes de molts experiments pràctics). Solament és aplicable a cossos la velocitat dels quals dista considerablement de la [[velocitat de la llum]]; quan la velocitat del cos es va aproximant als 300.000km/s (lo que ocorreria en els [[Sistema_de_referència_no_inercial\|sistemes de referència no-inercials]]) apareixen una série de fenomens denominats efectes relativistes. L'estudi d'estos efectes (aument de la massa i contracció de la llongitut, fonamentalment) correspon a la [[teoria de la relativitat especial]], enunciada per [[Albert Einstein]] en l'any [[1905]].

	==Història==		== Història ==
	[[Archiu:Aristoteles.jpg\|thumb\|260px\|Bust d'[[Aristòteles]]]]		[[Archiu:Aristoteles.jpg\|thumb\|260px\|Bust d'[[Aristòteles]]]]
	La [[dinàmica]] és la part de la física que estudia les relacions entre els moviments dels cossos i les causes que els provoquen, en concret les forces que actuen sobre ells. La dinàmica, des del punt de vista de la mecànica clàssica, és apropiada per a l'estudi dinàmic de sistemes grans en comparació als àtoms i que es mouen a velocitats molt menors que les de la llum.<ref name="MEDINA">.Per a entendre estos fenomens, el punt de partida és l'observació del món quotidià. Si es desija canviar la posició d'un cos en repòs és necessari espentar-ho o alçar-ho, és dir, eixercir una acció sobre ell.		La [[dinàmica]] és la part de la física que estudia les relacions entre els moviments dels cossos i les causes que els provoquen, en concret les forces que actuen sobre ells. La dinàmica, des del punt de vista de la mecànica clàssica, és apropiada per a l'estudi dinàmic de sistemes grans en comparació als àtoms i que es mouen a velocitats molt menors que les de la llum.<ref name="MEDINA">.Per a entendre estos fenomens, el punt de partida és l'observació del món quotidià. Si es desija canviar la posició d'un cos en repòs és necessari espentar-ho o alçar-ho, és dir, eixercir una acció sobre ell.

Lluísm en 09:25 15 oct 2023

2023-10-15T09:25:46Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:25 15 oct 2023
Llínea 3:		Llínea 3:
	Les '''lleis de Newton''', també conegudes com a '''lleis del moviment de Newton''',{{Harvnp\|Pickover\|2009\|pp=132-170}} són tres principis a partir dels quals s'expliquen una gran part dels problemes plantejats en [[mecànica clàssica]], en particular aquells relatius al [[Moviment (física)\|moviment]] dels cossos, que varen revolucionar els conceptes bàsics de la física i el moviment dels cossos en l'univers.		Les '''lleis de Newton''', també conegudes com a '''lleis del moviment de Newton''',{{Harvnp\|Pickover\|2009\|pp=132-170}} són tres principis a partir dels quals s'expliquen una gran part dels problemes plantejats en [[mecànica clàssica]], en particular aquells relatius al [[Moviment (física)\|moviment]] dels cossos, que varen revolucionar els conceptes bàsics de la física i el moviment dels cossos en l'univers.

	{{cita\|Constituïxen els fonaments no solament de la dinàmica clàssica sino també de la [[física clàssica]] en general. Encara que inclouen certes definicions i en cert sentit poden vore's com a #axioma, Newton va afirmar que estaven basades en observacions i experiments quantitatius; certament no poden derivar-se a partir d'atres relacions més bàsiques. La demostració de la seua validea radica en les seues prediccions...}} La validea d'eixes prediccions va ser verificada en tots i cadascun dels casos durant més de dos sigles.		{{cita\|Constituïxen els fonaments no solament de la dinàmica clàssica sino també de la [[física clàssica]] en general. Encara que inclouen certes definicions i en cert sentit poden vore's com a axioma, Newton va afirmar que estaven basades en observacions i experiments quantitatius; certament no poden derivar-se a partir d'atres relacions més bàsiques. La demostració de la seua validea radica en les seues prediccions...}} La validea d'eixes prediccions va ser verificada en tots i cadascun dels casos durant més de dos sigles.

	En ~~concreto~~, la ~~relevancia~~ de estas leyes radica en dos aspectos: ~~por~~ un ~~lado constituyen~~, ~~junto con~~ la [[~~transformación~~ de Galileo]], la base de la [[mecánica clásica]], ~~y por otro~~, al combinar ~~estas leyes con~~ la [[~~Gravedad~~\|~~ley~~ de la ~~gravitación~~ universal]], ~~se pueden deducir y~~ explicar ~~las~~ [[~~leyes~~ de Kepler]] sobre el ~~movimiento planetario~~. ~~Así~~, ~~las leyes~~ de Newton ~~permiten~~ explicar, ~~por ejemplo~~, ~~tanto~~ el [[~~Mecánica celeste~~\|~~movimiento de los astros~~]] ~~como los~~ [[~~Trayectoria_balística~~\|~~movimientos de los proyectiles~~]] ~~artificiales creados por el~~ ser ~~humano y toda~~ la ~~mecánica~~ de ~~funcionamiento~~ de ~~las~~ [[~~máquina~~]]s. ~~Su formulación matemática fue~~ publicada ~~por~~ [[Isaac Newton]] en l'any [[1687]] en su obra ''[[Philosophiæ naturalis principia mathematica]]''.Existix, ademés, una versió prèvia en un fragment manuscrit de l'any [[1684]] que porta com a títul ''De motu corporum in mediis regulariter cedentibus''. Per un atre costat, en eixe mateix text queda clar que, originalment, Newton havia propost cinc lleis, de les quals la quarta era el [[Invariancia galileana\|principi de relativitat de Galileo]].		En concret, la relevància de estas leyes radica en dos aspectos: per un costat són, junt en la [[transformació de Galileo]], la base de la [[mecánica clásica]], i per atre, en combinar estes lleis en la [[Gravetat\|llei de la gravitació universal]], es poden deduir i explicar les [[lleis de Kepler]] sobre el moviment planetari. Aixina, les lleis de Newton permeten explicar, per eixemple, tant el [[Mecànica celest\|moviment dels astres]] com els [[Trayectòria_balística\|moviments dels proyectils]] artificials creats pel ser humà i tota la mecànica de funcionament de les [[màquina]]s. La seua formulació matemàtica fon publicada per [[Isaac Newton]] en l'any [[1687]] en su obra ''[[Philosophiæ naturalis principia mathematica]]''. Existix, ademés, una versió prèvia en un fragment manuscrit de l'any [[1684]] que porta com a títul ''De motu corporum in mediis regulariter cedentibus''. Per un atre costat, en eixe mateix text queda clar que, originalment, Newton havia propost cinc lleis, de les quals la quarta era el [[Invariancia galileana\|principi de relativitat de Galileo]].

	La dinàmica de Newton, també nomenada dinàmica clàssica, solament es complix en els [[Sistema_de_referència_inercial\|sistemes de referència inercials]] (que es mouen a velocitat constant; la Terra, encara que gire i rote, es tracta com a tal a efectes de molts experiments pràctics). Solament és aplicable a cossos la velocitat dels quals dista considerablement de la [[velocitat de la llum]]; quan la velocitat del cos es va aproximant als 300.000km/s (lo que ocorreria en els [[Sistema_de_referència_no_inercial\|sistemes de referència no-inercials]]) apareixen una série de fenomens denominats efectes relativistes. L'estudi d'estos efectes (aument de la massa i contracció de la llongitut, fonamentalment) correspon a la [[teoria de la relativitat especial]], enunciada per [[Albert Einstein]] en l'any [[1905]].		La dinàmica de Newton, també nomenada dinàmica clàssica, solament es complix en els [[Sistema_de_referència_inercial\|sistemes de referència inercials]] (que es mouen a velocitat constant; la Terra, encara que gire i rote, es tracta com a tal a efectes de molts experiments pràctics). Solament és aplicable a cossos la velocitat dels quals dista considerablement de la [[velocitat de la llum]]; quan la velocitat del cos es va aproximant als 300.000km/s (lo que ocorreria en els [[Sistema_de_referència_no_inercial\|sistemes de referència no-inercials]]) apareixen una série de fenomens denominats efectes relativistes. L'estudi d'estos efectes (aument de la massa i contracció de la llongitut, fonamentalment) correspon a la [[teoria de la relativitat especial]], enunciada per [[Albert Einstein]] en l'any [[1905]].

Lluísm en 09:22 15 oct 2023

2023-10-15T09:22:37Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:22 15 oct 2023
Llínea 3:		Llínea 3:
	Les '''lleis de Newton''', també conegudes com a '''lleis del moviment de Newton''',{{Harvnp\|Pickover\|2009\|pp=132-170}} són tres principis a partir dels quals s'expliquen una gran part dels problemes plantejats en [[mecànica clàssica]], en particular aquells relatius al [[Moviment (física)\|moviment]] dels cossos, que varen revolucionar els conceptes bàsics de la física i el moviment dels cossos en l'univers.		Les '''lleis de Newton''', també conegudes com a '''lleis del moviment de Newton''',{{Harvnp\|Pickover\|2009\|pp=132-170}} són tres principis a partir dels quals s'expliquen una gran part dels problemes plantejats en [[mecànica clàssica]], en particular aquells relatius al [[Moviment (física)\|moviment]] dels cossos, que varen revolucionar els conceptes bàsics de la física i el moviment dels cossos en l'univers.

	{{cita\|Constituïxen els fonaments no solament de la dinàmica clàssica sino també de la [[física clàssica]] en general. Encara que inclouen certes definicions i en cert sentit poden vore's com a #axioma, Newton va afirmar que estaven basades en observacions i experiments quantitatius; certament no poden derivar-se a partir d'atres relacions més bàsiques. La demostració de la seua validea radica en les seues prediccions... La validea d'eixes prediccions va ser verificada en tots i cadascun dels casos durant més de dos sigles.		{{cita\|Constituïxen els fonaments no solament de la dinàmica clàssica sino també de la [[física clàssica]] en general. Encara que inclouen certes definicions i en cert sentit poden vore's com a #axioma, Newton va afirmar que estaven basades en observacions i experiments quantitatius; certament no poden derivar-se a partir d'atres relacions més bàsiques. La demostració de la seua validea radica en les seues prediccions...}} La validea d'eixes prediccions va ser verificada en tots i cadascun dels casos durant més de dos sigles.

	En concreto, la relevancia de estas leyes radica en dos aspectos: por un lado constituyen, junto con la [[transformación de Galileo]], la base de la [[mecánica clásica]], y por otro, al combinar estas leyes con la [[Gravedad\|ley de la gravitación universal]], se pueden deducir y explicar las [[leyes de Kepler]] sobre el movimiento planetario. Así, las leyes de Newton permiten explicar, por ejemplo, tanto el [[Mecánica celeste\|movimiento de los astros]] como los [[Trayectoria_balística\|movimientos de los proyectiles]] artificiales creados por el ser humano y toda la mecánica de funcionamiento de las [[máquina]]s. Su formulación matemática fue publicada por [[Isaac Newton]] en l'any [[1687]] en su obra ''[[Philosophiæ naturalis principia mathematica]]''.Existix, ademés, una versió prèvia en un fragment manuscrit de l'any [[1684]] que porta com a títul ''De motu corporum in mediis regulariter cedentibus''. Per un atre costat, en eixe mateix text queda clar que, originalment, Newton havia propost cinc lleis, de les quals la quarta era el [[Invariancia galileana\|principi de relativitat de Galileo]].		En concreto, la relevancia de estas leyes radica en dos aspectos: por un lado constituyen, junto con la [[transformación de Galileo]], la base de la [[mecánica clásica]], y por otro, al combinar estas leyes con la [[Gravedad\|ley de la gravitación universal]], se pueden deducir y explicar las [[leyes de Kepler]] sobre el movimiento planetario. Así, las leyes de Newton permiten explicar, por ejemplo, tanto el [[Mecánica celeste\|movimiento de los astros]] como los [[Trayectoria_balística\|movimientos de los proyectiles]] artificiales creados por el ser humano y toda la mecánica de funcionamiento de las [[máquina]]s. Su formulación matemática fue publicada por [[Isaac Newton]] en l'any [[1687]] en su obra ''[[Philosophiæ naturalis principia mathematica]]''.Existix, ademés, una versió prèvia en un fragment manuscrit de l'any [[1684]] que porta com a títul ''De motu corporum in mediis regulariter cedentibus''. Per un atre costat, en eixe mateix text queda clar que, originalment, Newton havia propost cinc lleis, de les quals la quarta era el [[Invariancia galileana\|principi de relativitat de Galileo]].

Lluísm: /* Referències */

2023-10-15T09:21:24Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 09:21 15 oct 2023
Llínea 15:		Llínea 15:
	== Referències ==		== Referències ==
	<references/>		<references/>

			* Dugas, Rene; Costabel, Pierre (2008). «La escuela inglesa desde Descartes hasta Newton». Newton. Vida, pensamiento y obra: 116-131
			* Fernández Rañanada, A. ''Dinámica clásica'', pp. 131-133; 102-109, 366-375
			* Rada García, Eloy (trad.) (2003). «Principios matemáticos de la filosofía natural». apud. Newton. Vida, pensamiento y obra, p. 199. A hombros de gigantes. Las grandes obras de la física y la Astronomía (Barcelona: Crítica)
			* Williams, Dudley y Spangler, John. Physics for Science and Engineering, ápud Pickover (2009, pp. 133)

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Lluísm en 09:18 15 oct 2023

2023-10-15T09:18:50Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:18 15 oct 2023
Llínea 33:		Llínea 33:
	[[Categoria:Lleis epònimes de la física\|Newton]]		[[Categoria:Lleis epònimes de la física\|Newton]]
	[[Categoria:Ciència i tecnologia de Regne Unit del sigle XVII]]		[[Categoria:Ciència i tecnologia de Regne Unit del sigle XVII]]
	~~[[Categoria:Ciència de 1687]]~~

Lluísm en 09:18 15 oct 2023

2023-10-15T09:18:35Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:18 15 oct 2023
Llínea 34:		Llínea 34:
	[[Categoria:Ciència i tecnologia de Regne Unit del sigle XVII]]		[[Categoria:Ciència i tecnologia de Regne Unit del sigle XVII]]
	[[Categoria:Ciència de 1687]]		[[Categoria:Ciència de 1687]]
	~~[[Categoria:Wikipedia:Colaboració UPM i Wikimedia Espanya]]~~

Lluísm en 09:18 15 oct 2023

2023-10-15T09:18:11Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:18 15 oct 2023
Llínea 28:		Llínea 28:
	* Tippens, Paul E. (2007). Física Concepto y aplicaciones. México: McGraw-Hill. ISBN 9789701062609		* Tippens, Paul E. (2007). Física Concepto y aplicaciones. México: McGraw-Hill. ISBN 9789701062609

			[[Categoria:Física]]
	[[Categoria:Principis i lleis físiques\|Newton]]		[[Categoria:Principis i lleis físiques\|Newton]]
	[[Categoria:Mecànica newtoniana]]		[[Categoria:Mecànica newtoniana]]

Lluísm en 09:17 15 oct 2023

2023-10-15T09:17:30Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:17 15 oct 2023
Llínea 14:		Llínea 14:

	== Referències ==		== Referències ==
			<references/>

			== Bibliografia ==
	== Bibliografia =
	* Alonso, Marcelo; Finn, Edward J. (1998). Física 1. Madrid. ISBN 9789684442238		* Alonso, Marcelo; Finn, Edward J. (1998). Física 1. Madrid. ISBN 9789684442238
	* Bell, Eric T. (1986). On the Seashore: Newton (en [[anglés]]). ISBN 978-0671628185		* Bell, Eric T. (1986). On the Seashore: Newton (en [[anglés]]). ISBN 978-0671628185
Llínea 34:		Llínea 34:
	[[Categoria:Ciència de 1687]]		[[Categoria:Ciència de 1687]]
	[[Categoria:Wikipedia:Colaboració UPM i Wikimedia Espanya]]		[[Categoria:Wikipedia:Colaboració UPM i Wikimedia Espanya]]

	~~{{Traduït de\|es\|Leyes de Newton}}~~

Lluísm en 09:16 15 oct 2023

2023-10-15T09:16:22Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:16 15 oct 2023
Llínea 3:		Llínea 3:
	Les '''lleis de Newton''', també conegudes com a '''lleis del moviment de Newton''',{{Harvnp\|Pickover\|2009\|pp=132-170}} són tres principis a partir dels quals s'expliquen una gran part dels problemes plantejats en [[mecànica clàssica]], en particular aquells relatius al [[Moviment (física)\|moviment]] dels cossos, que varen revolucionar els conceptes bàsics de la física i el moviment dels cossos en l'univers.		Les '''lleis de Newton''', també conegudes com a '''lleis del moviment de Newton''',{{Harvnp\|Pickover\|2009\|pp=132-170}} són tres principis a partir dels quals s'expliquen una gran part dels problemes plantejats en [[mecànica clàssica]], en particular aquells relatius al [[Moviment (física)\|moviment]] dels cossos, que varen revolucionar els conceptes bàsics de la física i el moviment dels cossos en l'univers.

	{{cita\|Constituïxen els fonaments no solament de la dinàmica clàssica sino també de la [[física clàssica]] en general. Encara que inclouen certes definicions i en cert sentit poden vore's com a #axioma, Newton va afirmar que estaven basades en observacions i experiments quantitatius; certament no poden derivar-se a partir d'atres relacions més bàsiques. La demostració de la seua validea radica en les seues prediccions... La validea d'eixes prediccions va ser verificada en tots i cadascun dels casos durant més de dos sigles.~~<ref>Dudley Williams y John Spangler, ''Physics for Science and Engineering'', ápud {{Harvtxt\|Pickover\|2009\|pp=133}}</ref>}}~~		{{cita\|Constituïxen els fonaments no solament de la dinàmica clàssica sino també de la [[física clàssica]] en general. Encara que inclouen certes definicions i en cert sentit poden vore's com a #axioma, Newton va afirmar que estaven basades en observacions i experiments quantitatius; certament no poden derivar-se a partir d'atres relacions més bàsiques. La demostració de la seua validea radica en les seues prediccions... La validea d'eixes prediccions va ser verificada en tots i cadascun dels casos durant més de dos sigles.

	En concreto, la relevancia de estas leyes radica en dos aspectos: por un lado constituyen, junto con la [[transformación de Galileo]], la base de la [[mecánica clásica]], y por otro, al combinar estas leyes con la [[Gravedad\|ley de la gravitación universal]], se pueden deducir y explicar las [[leyes de Kepler]] sobre el movimiento planetario. Así, las leyes de Newton permiten explicar, por ejemplo, tanto el [[Mecánica celeste\|movimiento de los astros]] como los [[Trayectoria_balística\|movimientos de los proyectiles]] artificiales creados por el ser humano y toda la mecánica de funcionamiento de las [[máquina]]s. Su formulación matemática fue publicada por [[Isaac Newton]] en l'any [[1687]] en su obra ''[[Philosophiæ naturalis principia mathematica]]''.~~<ref group="nota">~~Existix, ademés, una versió prèvia en un fragment manuscrit de l'any [[1684]] que porta com a títul ''De motu corporum in mediis regulariter cedentibus''. Per un atre costat, en eixe mateix text queda clar que, originalment, Newton havia propost cinc lleis, de les quals la quarta era el [[Invariancia galileana\|principi de relativitat de Galileo]].~~</ref>~~		En concreto, la relevancia de estas leyes radica en dos aspectos: por un lado constituyen, junto con la [[transformación de Galileo]], la base de la [[mecánica clásica]], y por otro, al combinar estas leyes con la [[Gravedad\|ley de la gravitación universal]], se pueden deducir y explicar las [[leyes de Kepler]] sobre el movimiento planetario. Así, las leyes de Newton permiten explicar, por ejemplo, tanto el [[Mecánica celeste\|movimiento de los astros]] como los [[Trayectoria_balística\|movimientos de los proyectiles]] artificiales creados por el ser humano y toda la mecánica de funcionamiento de las [[máquina]]s. Su formulación matemática fue publicada por [[Isaac Newton]] en l'any [[1687]] en su obra ''[[Philosophiæ naturalis principia mathematica]]''.Existix, ademés, una versió prèvia en un fragment manuscrit de l'any [[1684]] que porta com a títul ''De motu corporum in mediis regulariter cedentibus''. Per un atre costat, en eixe mateix text queda clar que, originalment, Newton havia propost cinc lleis, de les quals la quarta era el [[Invariancia galileana\|principi de relativitat de Galileo]].

	La dinàmica de Newton, també nomenada dinàmica clàssica, solament es complix en els [[Sistema_de_referència_inercial\|sistemes de referència inercials]] (que es mouen a velocitat constant; la Terra, encara que gire i rote, es tracta com a tal a efectes de molts experiments pràctics). Solament és aplicable a cossos la velocitat dels quals dista considerablement de la [[velocitat de la llum]]; quan la velocitat del cos es va aproximant als 300.000km/s (lo que ocorreria en els [[Sistema_de_referència_no_inercial\|sistemes de referència no-inercials]]) apareixen una série de fenomens denominats efectes relativistes. L'estudi d'estos efectes (aument de la massa i contracció de la llongitut, fonamentalment) correspon a la [[teoria de la relativitat especial]], enunciada per [[Albert Einstein]] en l'any [[1905]].		La dinàmica de Newton, també nomenada dinàmica clàssica, solament es complix en els [[Sistema_de_referència_inercial\|sistemes de referència inercials]] (que es mouen a velocitat constant; la Terra, encara que gire i rote, es tracta com a tal a efectes de molts experiments pràctics). Solament és aplicable a cossos la velocitat dels quals dista considerablement de la [[velocitat de la llum]]; quan la velocitat del cos es va aproximant als 300.000km/s (lo que ocorreria en els [[Sistema_de_referència_no_inercial\|sistemes de referència no-inercials]]) apareixen una série de fenomens denominats efectes relativistes. L'estudi d'estos efectes (aument de la massa i contracció de la llongitut, fonamentalment) correspon a la [[teoria de la relativitat especial]], enunciada per [[Albert Einstein]] en l'any [[1905]].
Llínea 11:		Llínea 11:
	==Història==		==Història==
	[[Archiu:Aristoteles.jpg\|thumb\|260px\|Bust d'[[Aristòteles]]]]		[[Archiu:Aristoteles.jpg\|thumb\|260px\|Bust d'[[Aristòteles]]]]
	La [[dinàmica]] és la part de la física que estudia les relacions entre els moviments dels cossos i les causes que els provoquen, en concret les forces que actuen sobre ells. La dinàmica, des del punt de vista de la mecànica clàssica, és apropiada per a l'estudi dinàmic de sistemes grans en comparació als àtoms i que es mouen a velocitats molt menors que les de la llum.<ref name="MEDINA">{{cita publicación\|apellidos=Medina Domínguez\|nombre=Alejandro\|apellidos2=Ovejero Sánchez\|nombre2=Jesús\|título=Leyes de Newton y sus aplicaciones\|url=http://ocw.usal.es/ensenanzas-tecnicas/fisica-i/contenidos/temas_por_separado/2_ap_newton1011.pdf\|obra=Física I. Curso 2010/11}}</ref>.Per a entendre estos fenomens, el punt de partida és l'observació del món quotidià. Si es desija canviar la posició d'un cos en repòs és necessari espentar-ho o alçar-ho, és dir, eixercir una acció sobre ell.		La [[dinàmica]] és la part de la física que estudia les relacions entre els moviments dels cossos i les causes que els provoquen, en concret les forces que actuen sobre ells. La dinàmica, des del punt de vista de la mecànica clàssica, és apropiada per a l'estudi dinàmic de sistemes grans en comparació als àtoms i que es mouen a velocitats molt menors que les de la llum.<ref name="MEDINA">.Per a entendre estos fenomens, el punt de partida és l'observació del món quotidià. Si es desija canviar la posició d'un cos en repòs és necessari espentar-ho o alçar-ho, és dir, eixercir una acció sobre ell.


			== Referències ==


			== Bibliografia =
			* Alonso, Marcelo; Finn, Edward J. (1998). Física 1. Madrid. ISBN 9789684442238
			* Bell, Eric T. (1986). On the Seashore: Newton (en [[anglés]]). ISBN 978-0671628185
			* Christianson, Gale E. (1985). In the Presence of the Creator: Isaac Newton and His Times (en anglés). ISBN 978-0029051900.
			* Da Costa Andrade, Edward N. (1979). Sir Isaac Newton (en anglés). ISBN 978-0313220227
			* De Juana, José María (2003). Física General 1. Pearson Prentice Hall. ISBN 84-205-3342-4
			* Ortega Girón, Manuel R. (1989-2010). Lecciones de Física (4 volúmenes). Monytex. ISBN 84-404-4290-4
			* Pickover, Clifford A. (2009). De Arquímedes a Hawking. Las leyes de la ciencia y sus descubridores. Barcelona: Crítica. ISBN 978-84-9892-003-1
			* Sears, W.; Zemansky, M.W.; Young, H.D.; Freedman, F. (1999). Física Universitaria 1. Addison-Wesley-Longman. ISBN 968-444-277-7
			* Tipler, Paul Allen; Mosca, Gene (2006). Física para la ciencia y la tecnología 2. Reverté. ISBN 8429144129
			* Tippens, Paul E. (2007). Física Concepto y aplicaciones. México: McGraw-Hill. ISBN 9789701062609

	[[Categoria:Principis i lleis físiques\|Newton]]		[[Categoria:Principis i lleis físiques\|Newton]]

← Revisió anterior		Revisió de 09:25 15 oct 2023
Llínea 3:		Llínea 3:
	Les '''lleis de Newton''', també conegudes com a '''lleis del moviment de Newton''',{{Harvnp\|Pickover\|2009\|pp=132-170}} són tres principis a partir dels quals s'expliquen una gran part dels problemes plantejats en [[mecànica clàssica]], en particular aquells relatius al [[Moviment (física)\|moviment]] dels cossos, que varen revolucionar els conceptes bàsics de la física i el moviment dels cossos en l'univers.		Les '''lleis de Newton''', també conegudes com a '''lleis del moviment de Newton''',{{Harvnp\|Pickover\|2009\|pp=132-170}} són tres principis a partir dels quals s'expliquen una gran part dels problemes plantejats en [[mecànica clàssica]], en particular aquells relatius al [[Moviment (física)\|moviment]] dels cossos, que varen revolucionar els conceptes bàsics de la física i el moviment dels cossos en l'univers.

	{{cita\|Constituïxen els fonaments no solament de la dinàmica clàssica sino també de la [[física clàssica]] en general. Encara que inclouen certes definicions i en cert sentit poden vore's com a #axioma, Newton va afirmar que estaven basades en observacions i experiments quantitatius; certament no poden derivar-se a partir d'atres relacions més bàsiques. La demostració de la seua validea radica en les seues prediccions...}} La validea d'eixes prediccions va ser verificada en tots i cadascun dels casos durant més de dos sigles.		{{cita\|Constituïxen els fonaments no solament de la dinàmica clàssica sino també de la [[física clàssica]] en general. Encara que inclouen certes definicions i en cert sentit poden vore's com a axioma, Newton va afirmar que estaven basades en observacions i experiments quantitatius; certament no poden derivar-se a partir d'atres relacions més bàsiques. La demostració de la seua validea radica en les seues prediccions...}} La validea d'eixes prediccions va ser verificada en tots i cadascun dels casos durant més de dos sigles.

	En ~~concreto~~, la ~~relevancia~~ de estas leyes radica en dos aspectos: ~~por~~ un ~~lado constituyen~~, ~~junto con~~ la [[~~transformación~~ de Galileo]], la base de la [[mecánica clásica]], ~~y por otro~~, al combinar ~~estas leyes con~~ la [[~~Gravedad~~\|~~ley~~ de la ~~gravitación~~ universal]], ~~se pueden deducir y~~ explicar ~~las~~ [[~~leyes~~ de Kepler]] sobre el ~~movimiento planetario~~. ~~Así~~, ~~las leyes~~ de Newton ~~permiten~~ explicar, ~~por ejemplo~~, ~~tanto~~ el [[~~Mecánica celeste~~\|~~movimiento de los astros~~]] ~~como los~~ [[~~Trayectoria_balística~~\|~~movimientos de los proyectiles~~]] ~~artificiales creados por el~~ ser ~~humano y toda~~ la ~~mecánica~~ de ~~funcionamiento~~ de ~~las~~ [[~~máquina~~]]s. ~~Su formulación matemática fue~~ publicada ~~por~~ [[Isaac Newton]] en l'any [[1687]] en su obra ''[[Philosophiæ naturalis principia mathematica]]''.Existix, ademés, una versió prèvia en un fragment manuscrit de l'any [[1684]] que porta com a títul ''De motu corporum in mediis regulariter cedentibus''. Per un atre costat, en eixe mateix text queda clar que, originalment, Newton havia propost cinc lleis, de les quals la quarta era el [[Invariancia galileana\|principi de relativitat de Galileo]].		En concret, la relevància de estas leyes radica en dos aspectos: per un costat són, junt en la [[transformació de Galileo]], la base de la [[mecánica clásica]], i per atre, en combinar estes lleis en la [[Gravetat\|llei de la gravitació universal]], es poden deduir i explicar les [[lleis de Kepler]] sobre el moviment planetari. Aixina, les lleis de Newton permeten explicar, per eixemple, tant el [[Mecànica celest\|moviment dels astres]] com els [[Trayectòria_balística\|moviments dels proyectils]] artificials creats pel ser humà i tota la mecànica de funcionament de les [[màquina]]s. La seua formulació matemàtica fon publicada per [[Isaac Newton]] en l'any [[1687]] en su obra ''[[Philosophiæ naturalis principia mathematica]]''. Existix, ademés, una versió prèvia en un fragment manuscrit de l'any [[1684]] que porta com a títul ''De motu corporum in mediis regulariter cedentibus''. Per un atre costat, en eixe mateix text queda clar que, originalment, Newton havia propost cinc lleis, de les quals la quarta era el [[Invariancia galileana\|principi de relativitat de Galileo]].

	La dinàmica de Newton, també nomenada dinàmica clàssica, solament es complix en els [[Sistema_de_referència_inercial\|sistemes de referència inercials]] (que es mouen a velocitat constant; la Terra, encara que gire i rote, es tracta com a tal a efectes de molts experiments pràctics). Solament és aplicable a cossos la velocitat dels quals dista considerablement de la [[velocitat de la llum]]; quan la velocitat del cos es va aproximant als 300.000km/s (lo que ocorreria en els [[Sistema_de_referència_no_inercial\|sistemes de referència no-inercials]]) apareixen una série de fenomens denominats efectes relativistes. L'estudi d'estos efectes (aument de la massa i contracció de la llongitut, fonamentalment) correspon a la [[teoria de la relativitat especial]], enunciada per [[Albert Einstein]] en l'any [[1905]].		La dinàmica de Newton, també nomenada dinàmica clàssica, solament es complix en els [[Sistema_de_referència_inercial\|sistemes de referència inercials]] (que es mouen a velocitat constant; la Terra, encara que gire i rote, es tracta com a tal a efectes de molts experiments pràctics). Solament és aplicable a cossos la velocitat dels quals dista considerablement de la [[velocitat de la llum]]; quan la velocitat del cos es va aproximant als 300.000km/s (lo que ocorreria en els [[Sistema_de_referència_no_inercial\|sistemes de referència no-inercials]]) apareixen una série de fenomens denominats efectes relativistes. L'estudi d'estos efectes (aument de la massa i contracció de la llongitut, fonamentalment) correspon a la [[teoria de la relativitat especial]], enunciada per [[Albert Einstein]] en l'any [[1905]].

← Revisió anterior		Revisió de 09:22 15 oct 2023
Llínea 3:		Llínea 3:
	Les '''lleis de Newton''', també conegudes com a '''lleis del moviment de Newton''',{{Harvnp\|Pickover\|2009\|pp=132-170}} són tres principis a partir dels quals s'expliquen una gran part dels problemes plantejats en [[mecànica clàssica]], en particular aquells relatius al [[Moviment (física)\|moviment]] dels cossos, que varen revolucionar els conceptes bàsics de la física i el moviment dels cossos en l'univers.		Les '''lleis de Newton''', també conegudes com a '''lleis del moviment de Newton''',{{Harvnp\|Pickover\|2009\|pp=132-170}} són tres principis a partir dels quals s'expliquen una gran part dels problemes plantejats en [[mecànica clàssica]], en particular aquells relatius al [[Moviment (física)\|moviment]] dels cossos, que varen revolucionar els conceptes bàsics de la física i el moviment dels cossos en l'univers.

	{{cita\|Constituïxen els fonaments no solament de la dinàmica clàssica sino també de la [[física clàssica]] en general. Encara que inclouen certes definicions i en cert sentit poden vore's com a #axioma, Newton va afirmar que estaven basades en observacions i experiments quantitatius; certament no poden derivar-se a partir d'atres relacions més bàsiques. La demostració de la seua validea radica en les seues prediccions... La validea d'eixes prediccions va ser verificada en tots i cadascun dels casos durant més de dos sigles.		{{cita\|Constituïxen els fonaments no solament de la dinàmica clàssica sino també de la [[física clàssica]] en general. Encara que inclouen certes definicions i en cert sentit poden vore's com a #axioma, Newton va afirmar que estaven basades en observacions i experiments quantitatius; certament no poden derivar-se a partir d'atres relacions més bàsiques. La demostració de la seua validea radica en les seues prediccions...}} La validea d'eixes prediccions va ser verificada en tots i cadascun dels casos durant més de dos sigles.

	En concreto, la relevancia de estas leyes radica en dos aspectos: por un lado constituyen, junto con la [[transformación de Galileo]], la base de la [[mecánica clásica]], y por otro, al combinar estas leyes con la [[Gravedad\|ley de la gravitación universal]], se pueden deducir y explicar las [[leyes de Kepler]] sobre el movimiento planetario. Así, las leyes de Newton permiten explicar, por ejemplo, tanto el [[Mecánica celeste\|movimiento de los astros]] como los [[Trayectoria_balística\|movimientos de los proyectiles]] artificiales creados por el ser humano y toda la mecánica de funcionamiento de las [[máquina]]s. Su formulación matemática fue publicada por [[Isaac Newton]] en l'any [[1687]] en su obra ''[[Philosophiæ naturalis principia mathematica]]''.Existix, ademés, una versió prèvia en un fragment manuscrit de l'any [[1684]] que porta com a títul ''De motu corporum in mediis regulariter cedentibus''. Per un atre costat, en eixe mateix text queda clar que, originalment, Newton havia propost cinc lleis, de les quals la quarta era el [[Invariancia galileana\|principi de relativitat de Galileo]].		En concreto, la relevancia de estas leyes radica en dos aspectos: por un lado constituyen, junto con la [[transformación de Galileo]], la base de la [[mecánica clásica]], y por otro, al combinar estas leyes con la [[Gravedad\|ley de la gravitación universal]], se pueden deducir y explicar las [[leyes de Kepler]] sobre el movimiento planetario. Así, las leyes de Newton permiten explicar, por ejemplo, tanto el [[Mecánica celeste\|movimiento de los astros]] como los [[Trayectoria_balística\|movimientos de los proyectiles]] artificiales creados por el ser humano y toda la mecánica de funcionamiento de las [[máquina]]s. Su formulación matemática fue publicada por [[Isaac Newton]] en l'any [[1687]] en su obra ''[[Philosophiæ naturalis principia mathematica]]''.Existix, ademés, una versió prèvia en un fragment manuscrit de l'any [[1684]] que porta com a títul ''De motu corporum in mediis regulariter cedentibus''. Per un atre costat, en eixe mateix text queda clar que, originalment, Newton havia propost cinc lleis, de les quals la quarta era el [[Invariancia galileana\|principi de relativitat de Galileo]].