Llemosí (Occità) - Historial de revisions

Xavier en 11:04 5 jun 2024

2024-06-05T11:04:54Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:04 5 jun 2024
Llínea 22:		Llínea 22:

	{{Cita\|''El catalans se riuen y yo me ric també, dels que diuen qu’están en llemosí certes poesías escrites en un lenguaje, que li té més resemblanza al catalá que al valenciá qu’ara parlem. Yo crec que tant de mal li fa al valencià eixa manera d’escriure tan arcaica, com la “jepeta” del castellanismo… eixa afició al arcaisme va perdent partidaris en Catalunya, com ací, se deu pedre la manía d’esciure en lo que malament es diu “llemosí”, que no es més que català.''}}		{{Cita\|''El catalans se riuen y yo me ric també, dels que diuen qu’están en llemosí certes poesías escrites en un lenguaje, que li té més resemblanza al catalá que al valenciá qu’ara parlem. Yo crec que tant de mal li fa al valencià eixa manera d’escriure tan arcaica, com la “jepeta” del castellanismo… eixa afició al arcaisme va perdent partidaris en Catalunya, com ací, se deu pedre la manía d’esciure en lo que malament es diu “llemosí”, que no es més que català.''}}

			== Cites ==

			{{Cita\|En llemosi estava escrita tambe una Biblia d'un tal Llagostera, de la qual, en 1477, vullgueren en Valencia traure una Biblia impresa, 'e perque havia gran treball en mudar los vocables llemosins a la llengua valenciana, cessà de fer dita correccio'.\|'La desqualificacio', per [[Joan Costa i Català]] (''[[Levante-EMV]]'', 16.2.1995)}}


	== Referències ==		== Referències ==

Jose2: Text reemplaça - ' mes ' a ' més '

2022-05-08T20:11:28Z

Text reemplaça - ' mes ' a ' més '

← Revisió anterior		Revisió de 20:11 8 maig 2022
Llínea 21:		Llínea 21:
	I uns atres, ya sense cap tipo de tapuços, denunciaven l'autèntica suplantació llingüística, baix l'excusa del “llemosí”, com indicava el mestre nacional de [[Xàtiva]], Ventura Pascual i Beltran, en el seu llibre ''El valenciano en las escuelas y en la vida social'' ([[1909]]):		I uns atres, ya sense cap tipo de tapuços, denunciaven l'autèntica suplantació llingüística, baix l'excusa del “llemosí”, com indicava el mestre nacional de [[Xàtiva]], Ventura Pascual i Beltran, en el seu llibre ''El valenciano en las escuelas y en la vida social'' ([[1909]]):

	{{Cita\|''El catalans se riuen y yo me ric també, dels que diuen qu’están en llemosí certes poesías escrites en un lenguaje, que li té ~~mes~~ resemblanza al catalá que al valenciá qu’ara parlem. Yo crec que tant de mal li fa al valencià eixa manera d’escriure tan arcaica, com la “jepeta” del castellanismo… eixa afició al arcaisme va perdent partidaris en Catalunya, com ací, se deu pedre la manía d’esciure en lo que malament es diu “llemosí”, que no es més que català.''}}		{{Cita\|''El catalans se riuen y yo me ric també, dels que diuen qu’están en llemosí certes poesías escrites en un lenguaje, que li té més resemblanza al catalá que al valenciá qu’ara parlem. Yo crec que tant de mal li fa al valencià eixa manera d’escriure tan arcaica, com la “jepeta” del castellanismo… eixa afició al arcaisme va perdent partidaris en Catalunya, com ací, se deu pedre la manía d’esciure en lo que malament es diu “llemosí”, que no es més que català.''}}

	== Referències ==		== Referències ==

Xavier: /* Referències */

2020-06-07T16:07:48Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 16:07 7 jun 2020
Llínea 25:		Llínea 25:
	== Referències ==		== Referències ==

			* [http://www.valencian.org/espanol/provenzal.htm Occitanismo y Catalanismo: Elementos para una comparación con especial referencia al Provenzal y al Valenciano - Valencian.org]
	* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=812&tit=La%20trampa%20del%20llemos%ED La trampa del llemosí - [[Joan Ignaci Culla]] - Cardona Vives]		* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=812&tit=La%20trampa%20del%20llemos%ED La trampa del llemosí - [[Joan Ignaci Culla]] - Cardona Vives]
	* [http://ricartgarciamoya.com/2015/01/18/el-lemosin-eufemismo-de-pureza-de-sangre-idiomatica-del-valenciano/ El ‘lemosín’, eufemismo de pureza de sangre idiomática del valenciano - [[Ricart Garcia Moya]] - El Palleter]		* [http://ricartgarciamoya.com/2015/01/18/el-lemosin-eufemismo-de-pureza-de-sangre-idiomatica-del-valenciano/ El ‘lemosín’, eufemismo de pureza de sangre idiomática del valenciano - [[Ricart Garcia Moya]] - El Palleter]

Xavier en 18:52 20 feb 2020

2020-02-20T18:52:48Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:52 20 feb 2020
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''llemosí''' és una denominació antiga per a designar l''''occità''', la llengua occitana del diasistema occitanorromànic. Ademés, llemosí és el nom que en unes atres époques es va donar al [[valencià]], al [[català]] i al [[balear]], que junt en l’occità, formen el [[diasistema occitanorromànic]].<ref>Entrada «llemosí» en el Diccionari General de la Llengua Valenciana (Real Acadèmia de Cultura Valenciana)</ref>		El '''llemosí''' és una denominació antiga per a designar l''''[[Occità\|occità]]''', la llengua occitana del diasistema occitanorromànic.

			Ademés, llemosí és el nom que en unes atres époques es va donar al [[valencià]], al [[català]] i al [[balear]], que junt en l’occità, formen el [[diasistema occitanorromànic]].<ref>Entrada «llemosí» en el Diccionari General de la Llengua Valenciana (Real Acadèmia de Cultura Valenciana)</ref>

	Durant el regnat d'[[Isabel II]] s'oficialisa l'ensenyança obligatòria del [[Castellà\|castellà]]. A través de la que es denominarà “llei Moyano” ([[1857]]), s'establixen les pautes llegislatives per a l'ensenyança en castellà, en marginació absoluta de les llengües vernàcules.		Durant el regnat d'[[Isabel II]] s'oficialisa l'ensenyança obligatòria del [[Castellà\|castellà]]. A través de la que es denominarà “llei Moyano” ([[1857]]), s'establixen les pautes llegislatives per a l'ensenyança en castellà, en marginació absoluta de les llengües vernàcules.

Loís: Definició del concepte objecte de l'artícul

2020-02-20T15:07:27Z

Definició del concepte objecte de l'artícul

← Revisió anterior		Revisió de 15:07 20 feb 2020
Llínea 1:		Llínea 1:
			El '''llemosí''' és una denominació antiga per a designar l''''occità''', la llengua occitana del diasistema occitanorromànic. Ademés, llemosí és el nom que en unes atres époques es va donar al [[valencià]], al [[català]] i al [[balear]], que junt en l’occità, formen el [[diasistema occitanorromànic]].<ref>Entrada «llemosí» en el Diccionari General de la Llengua Valenciana (Real Acadèmia de Cultura Valenciana)</ref>

	Durant el regnat d'[[Isabel II]] s'oficialisa l'ensenyança obligatòria del [[Castellà\|castellà]]. A través de la que es denominarà “llei Moyano” ([[1857]]), s'establixen les pautes llegislatives per a l'ensenyança en castellà, en marginació absoluta de les llengües vernàcules.		Durant el regnat d'[[Isabel II]] s'oficialisa l'ensenyança obligatòria del [[Castellà\|castellà]]. A través de la que es denominarà “llei Moyano” ([[1857]]), s'establixen les pautes llegislatives per a l'ensenyança en castellà, en marginació absoluta de les llengües vernàcules.

Jose2 en 11:25 20 feb 2020

2020-02-20T11:25:57Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:25 20 feb 2020
Llínea 15:		Llínea 15:
	{{Cita\|''La lengua valenciana, que algunos desprecian hasta el punto de llamarla dialecto, es muy semejante á la catalana, pero distinta de ella, ora se la considere histórica y lexicológicamente, ora en su aspecto filosófico...''}}		{{Cita\|''La lengua valenciana, que algunos desprecian hasta el punto de llamarla dialecto, es muy semejante á la catalana, pero distinta de ella, ora se la considere histórica y lexicológicamente, ora en su aspecto filosófico...''}}

	I uns atres, ya sense cap tipo de tapuços, denunciaven l'autèntica suplantació llingüística, baix l'excusa del “llemosí”, com indicava el mestre nacional de Xàtiva Ventura Pascual i Beltran, en el seu llibre ''El valenciano en las escuelas y en la vida social'' ([[1909]]):		I uns atres, ya sense cap tipo de tapuços, denunciaven l'autèntica suplantació llingüística, baix l'excusa del “llemosí”, com indicava el mestre nacional de [[Xàtiva]], Ventura Pascual i Beltran, en el seu llibre ''El valenciano en las escuelas y en la vida social'' ([[1909]]):

	{{Cita\|''El catalans se riuen y yo me ric també, dels que diuen qu’están en llemosí certes poesías escrites en un lenguaje, que li té mes resemblanza al catalá que al valenciá qu’ara parlem. Yo crec que tant de mal li fa al valencià eixa manera d’escriure tan arcaica, com la “jepeta” del castellanismo… eixa afició al arcaisme va perdent partidaris en Catalunya, com ací, se deu pedre la manía d’esciure en lo que malament es diu “llemosí”, que no es més que català.''}}		{{Cita\|''El catalans se riuen y yo me ric també, dels que diuen qu’están en llemosí certes poesías escrites en un lenguaje, que li té mes resemblanza al catalá que al valenciá qu’ara parlem. Yo crec que tant de mal li fa al valencià eixa manera d’escriure tan arcaica, com la “jepeta” del castellanismo… eixa afició al arcaisme va perdent partidaris en Catalunya, com ací, se deu pedre la manía d’esciure en lo que malament es diu “llemosí”, que no es més que català.''}}

Xavier: /* Referències */

2018-07-13T06:25:27Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 06:25 13 jul 2018
Llínea 22:		Llínea 22:

	* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=812&tit=La%20trampa%20del%20llemos%ED La trampa del llemosí - [[Joan Ignaci Culla]] - Cardona Vives]		* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=812&tit=La%20trampa%20del%20llemos%ED La trampa del llemosí - [[Joan Ignaci Culla]] - Cardona Vives]
			* [http://ricartgarciamoya.com/2015/01/18/el-lemosin-eufemismo-de-pureza-de-sangre-idiomatica-del-valenciano/ El ‘lemosín’, eufemismo de pureza de sangre idiomática del valenciano - [[Ricart Garcia Moya]] - El Palleter]

	[[Categoria:Llengües]]		[[Categoria:Llengües]]
	[[Categoria:Llingüística]]		[[Categoria:Llingüística]]
	[[Categoria:Pancatalanisme]]		[[Categoria:Pancatalanisme]]

Xavier en 10:26 20 dec 2017

2017-12-20T10:26:28Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:26 20 dec 2017
Llínea 22:		Llínea 22:

	* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=812&tit=La%20trampa%20del%20llemos%ED La trampa del llemosí - [[Joan Ignaci Culla]] - Cardona Vives]		* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=812&tit=La%20trampa%20del%20llemos%ED La trampa del llemosí - [[Joan Ignaci Culla]] - Cardona Vives]

			[[Categoria:Llengües]]
			[[Categoria:Llingüística]]
			[[Categoria:Pancatalanisme]]

Xavier en 10:22 20 dec 2017

2017-12-20T10:22:07Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:22 20 dec 2017
Llínea 1:		Llínea 1:
	Durant el regnat d'[[Isabel II]] s'oficialisa l'ensenyança obligatòria del [[Castellà\|castellà]]. A través de la que es denominarà “llei Moyano” ([[1857]]), s'establixen les pautes llegislatives per a l'ensenyança en castellà, en marginació absoluta de les llengües vernàcules.		Durant el regnat d'[[Isabel II]] s'oficialisa l'ensenyança obligatòria del [[Castellà\|castellà]]. A través de la que es denominarà “llei Moyano” ([[1857]]), s'establixen les pautes llegislatives per a l'ensenyança en castellà, en marginació absoluta de les llengües vernàcules.

	És el moment de reivindicar la llibertat individual i llingüística, i posar en marcha la [[Renaixença]], que ya l'havia iniciat [[Carlos Ros\|Carles Ros]] alvançant-se als catalans en casi cent anys, i tornar a la [[llengua valenciana]] els usos lliteraris cults lligats a una consciència nacional.		És el moment de reivindicar la llibertat individual i llingüística, i posar en marcha la [[Renaixença valenciana\|Renaixença]], que ya l'havia iniciat [[Carlos Ros\|Carles Ros]] alvançant-se als catalans en casi cent anys, i tornar a la [[llengua valenciana]] els usos lliteraris cults lligats a una consciència nacional.

	El buscar l'unió i la força, per part dels escritors, front a les llengües de l'estat –[[Francés\|francés i castellà]]–, feu que molts “romàntics”, equivocadament, nomenaren [[Llemosí\|llemosina]] al conjunt de llengües parlades en el sur de [[França]] (Oc) i part d'[[Espanya]]. Tal denominació –llemosina–, no va contar en el beneplàcit de tots, encara que per “corporativisme” molts l'ampraren.		El buscar l'unió i la força, per part dels escritors, front a les llengües de l'estat –[[Francés\|francés i castellà]]–, feu que molts “romàntics”, equivocadament, nomenaren [[Llemosí\|llemosina]] al conjunt de llengües parlades en el sur de [[França]] (Oc) i part d'[[Espanya]]. Tal denominació –llemosina–, no va contar en el beneplàcit de tots, encara que per “corporativisme” molts l'ampraren.

Xavier: Pàgina nova, en el contingut: «Durant el regnat d'Isabel II s'oficialisa l'ensenyança obligatòria del castellà. A través de la que es denominarà “llei Moyano” (18...»

2017-12-20T10:21:24Z

Pàgina nova, en el contingut: «Durant el regnat d'Isabel II s'oficialisa l'ensenyança obligatòria del castellà. A través de la que es denominarà “llei Moyano” (18...»

Pàgina nova

Durant el regnat d'[[Isabel II]] s'oficialisa l'ensenyança obligatòria del [[Castellà|castellà]]. A través de la que es denominarà “llei Moyano” ([[1857]]), s'establixen les pautes llegislatives per a l'ensenyança en castellà, en marginació absoluta de les llengües vernàcules.

És el moment de reivindicar la llibertat individual i llingüística, i posar en marcha la [[Renaixença]], que ya l'havia iniciat [[Carlos Ros|Carles Ros]] alvançant-se als catalans en casi cent anys, i tornar a la [[llengua valenciana]] els usos lliteraris cults lligats a una consciència nacional.

El buscar l'unió i la força, per part dels escritors, front a les llengües de l'estat –[[Francés|francés i castellà]]–, feu que molts “romàntics”, equivocadament, nomenaren [[Llemosí|llemosina]] al conjunt de llengües parlades en el sur de [[França]] (Oc) i part d'[[Espanya]]. Tal denominació –llemosina–, no va contar en el beneplàcit de tots, encara que per “corporativisme” molts l'ampraren.

De fet, baix el pretext de nomenar “tots” llemosina al tronc comú de la llengua, fon l'inici per a que els catalans, començaren a substituir-ho, simplement, per llengua catalana, dins de l'estratègia que ya s'estava maquinant per a l'unificació de les llengües valenciana i catalana.

Ho denuncià [[Teodor Llorente]] en un artícul publicat en ''[[Las Provincias]]'', el 25.8.1868:

{{Cita|''No tiene razón “La Montaña de Monserrat” al proponer que dejemos de llamar á nuestra lengua materna con el nombre que nuestros padres le han dado y que nosotros seguimos dándole''}}

Encara que uns atres anaven més allà, i denunciaven clarament lo que s'amagava baix la denominació “llemosina” i preferien aclarir-ho. És el cas de L. de Ontalvilla (pseudònim del retor Pascual Boronat), que redactà a instàncies de [[Faustí Barberà]], el "Llenguage dels valencians", dins de Conversacions històric-familiars sobre la Regió Valenciana, que se publicava en ''El Abuelito'' ([[1899]]):

{{Cita|''La lengua valenciana, que algunos desprecian hasta el punto de llamarla dialecto, es muy semejante á la catalana, pero distinta de ella, ora se la considere histórica y lexicológicamente, ora en su aspecto filosófico...''}}

I uns atres, ya sense cap tipo de tapuços, denunciaven l'autèntica suplantació llingüística, baix l'excusa del “llemosí”, com indicava el mestre nacional de Xàtiva Ventura Pascual i Beltran, en el seu llibre ''El valenciano en las escuelas y en la vida social'' ([[1909]]):

{{Cita|''El catalans se riuen y yo me ric també, dels que diuen qu’están en llemosí certes poesías escrites en un lenguaje, que li té mes resemblanza al catalá que al valenciá qu’ara parlem. Yo crec que tant de mal li fa al valencià eixa manera d’escriure tan arcaica, com la “jepeta” del castellanismo… eixa afició al arcaisme va perdent partidaris en Catalunya, com ací, se deu pedre la manía d’esciure en lo que malament es diu “llemosí”, que no es més que català.''}}

== Referències ==

* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=812&tit=La%20trampa%20del%20llemos%ED La trampa del llemosí - [[Joan Ignaci Culla]] - Cardona Vives]