Llengües celtes - Historial de revisions

Reval en 17:40 31 gin 2025

2025-01-31T17:40:28Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:40 31 gin 2025
Llínea 10:		Llínea 10:

	== Història ==		== Història ==
	Procedent del protoindoeuropeu, el grup de llengües cèltiques ocupa una posició ~~intermitja~~, cronològicament parlant, dins de la família indoeuropea, fent la ~~seva~~ aparició ~~després~~ de les llengües ~~anatòlics~~ (2000 aC), el grec (1400 aC), les llengües índiques (1000 aC), les llengües iranies (700 aC) i les llengües itàliques (600 aC), ~~però~~ ans de les llengües germanes ([[sigle I]] d. C.), el armeni ([[sigle V]]), el tocari ([[sigle VII]]), les llengües eslaves ([[sigle IV]]), les llengües bàltiques ([[sigle XV]]) i el idioma albanés ([[sigle XVI]]).		Procedent del protoindoeuropeu, el grup de llengües cèltiques ocupa una posició intermija, cronològicament parlant, dins de la família indoeuropea, fent la seua aparició despuix de les llengües anatòliques (2000 aC), el grec (1400 aC), les llengües índiques (1000 aC), les llengües iranies (700 aC) i les llengües itàliques (600 aC), pero ans de les llengües germanes ([[sigle I]] d. C.), el armeni ([[sigle V]]), el tocari ([[sigle VII]]), les llengües eslaves ([[sigle IV]]), les llengües bàltiques ([[sigle XV]]) i l'idioma albanés ([[sigle XVI]]).

	Estes foren parlades pels pobles celtes, una série de pobles i tribus de la [[Europa]] Central i Occidental que compartien unes característiques culturals similars: creències religioses, estructura social, estils artístics, sistemes de producció, etc, pero sobre tot, estos pobles parlaven una llengua comú, o més ben dit una série de dialectes inteligibles entre si. En nom per a designar-se a si mateixos utilisaven gal- o kel- com mostra el nom de ses llengües i els noms ~~d epobles~~ celtes: Galli, Gàlatae, Galaici, Gaelige, Kel (toi), Gàlatai. D'~~ahi~~ que els grecs els dien keltoi i els romans galli (pronunciat gal·li(. El nom celta procceix del grec keltoi, nom que gastaven els geògrafs grecs en la primera mitat del I milenari a. C. per a designar als pobles que habitaven Europa central. La primera referència ad est poble la trobem en la Ora Marítima de Avieno, procònsul en [[Àfrica]] en el 336 d. C., basant-se en un original grec del sigle VI a. C., encara que s'encontren escampades diverses alusions als celtes en Hecateu de Milet, Heròdot i Aristòtels.		Estes foren parlades pels pobles celtes, una série de pobles i tribus de l'[[Europa]] Central i Occidental que compartien unes característiques culturals similars: creències religioses, estructura social, estils artístics, sistemes de producció, etc, pero sobre tot, estos pobles parlaven una llengua comú, o més ben dit una série de dialectes inteligibles entre si. En nom per a designar-se a si mateixos utilisaven gal- o kel- com mostra el nom de ses llengües i els noms de pobles celtes: Galli, Gàlatae, Galaici, Gaelige, Kel (toi), Gàlatai. D'ahí que els grecs els dien keltoi i els romans galli (pronunciat gal·li(. El nom celta procceix del grec keltoi, nom que gastaven els geògrafs grecs en la primera mitat del I milenari a. C. per a designar als pobles que habitaven Europa central. La primera referència ad est poble la trobem en la Ora Marítima de Avieno, procònsul en [[Àfrica]] en el 336 d. C., basant-se en un original grec del sigle VI a. C., encara que s'encontren escampades diverses alusions als celtes en Hecateu de Milet, Heròdot i Aristòtels.

	L'aparició de les llengües celtes està marcada pel debat sobre les teories al respecte, que tendixen a ser contradictòries entre si. Una d'elles afirma que les llengües cèltiques insulars són una unitat front a les llengües cèltiques continentals. Atra de les teories propugna la existència d'una relació galo-britònica d'un orige més arcaic, front al goidèlic, el idioma celtíber i el idioma lepòntic.		L'aparició de les llengües celtes està marcada pel debat sobre les teories al respecte, que tendixen a ser contradictòries entre si. Una d'elles afirma que les llengües cèltiques insulars són una unitat front a les llengües cèltiques continentals. Atra de les teories propugna la existència d'una relació galo-britònica d'un orige més arcaic, front al goidèlic, l'idioma celtíber i l'idioma lepòntic.

	Més tart els celtes apareixerien en els registres [[Antiga Roma\|romans]] com els galli, nom que permaneixqué en la denominació de determinats pobles com els galos, els gàlates, o regions com la Gàlia, Gallaecia o Galizia que és com els denomiraren els romans. L'unitat llingüística d'estos pobles es posta de manifest per Tàcit al percibir la similitut entres les llengúes brytòniques i les gales i San Jerònim deixà constància en els seus escrits de que la llengua dels gàlates resultava paregut al dialecte galo de Trèveris.		Més tart els celtes apareixerien en els registres [[Antiga Roma\|romans]] com els galli, nom que permaneixqué en la denominació de determinats pobles com els galos, els gàlates, o regions com la Gàlia, Gallaecia o Galizia que és com els denomiraren els romans. L'unitat llingüística d'estos pobles es posta de manifest per Tàcit al percibir la similitut entres les llengúes brytòniques i les gales i San Jerònim deixà constància en els seus escrits de que la llengua dels gàlates resultava paregut al dialecte galo de Trèveris.
Llínea 26:		Llínea 26:
	El seu decaïment en Gran Bretanya començà en les invasions anglosaxones, quedant reduïda la seua presència tras Muralla de Offa a Gales, i al Regne d'Escòcia. Uns sigles més tart també començaren a pedre pes i presència les llengües cèltiques en estes regions i en Irlanda degut principalment a la pèrdua d'independència política i cultural, aixina com pel aillament econòmic, en detriment del llavors pujant Regne d'[[Anglaterra]] en el [[sigle XVI]], si be este procés se donà de manera lenta i constant des de sigles arrere. La llengua parlada en l'illa de Man se voria molt influenciada per aports nòrdics, frut de les succesives invasions vikingues.		El seu decaïment en Gran Bretanya començà en les invasions anglosaxones, quedant reduïda la seua presència tras Muralla de Offa a Gales, i al Regne d'Escòcia. Uns sigles més tart també començaren a pedre pes i presència les llengües cèltiques en estes regions i en Irlanda degut principalment a la pèrdua d'independència política i cultural, aixina com pel aillament econòmic, en detriment del llavors pujant Regne d'[[Anglaterra]] en el [[sigle XVI]], si be este procés se donà de manera lenta i constant des de sigles arrere. La llengua parlada en l'illa de Man se voria molt influenciada per aports nòrdics, frut de les succesives invasions vikingues.

	El orige del [[Idioma bretó\|bretó]], si be se podria pensar fàcilment degut a la seua situació geogràfica que és un reducte de la llengua gala parlada en época prerromana en l'actual França, se remonta a migracions de birtànics (principalment de les zones de Cornualles i Gales) en el sigle V d. C. que fugien de les invasions anglosaxones a Gran Bretanya, establint-se despuix de creuar el canal de la Mancha en la costa d'Armòrica, l'actual Bretanya. Alguns d'estos britans arribaren inclús a la península ibèrica, a les regions de [[Galícia]] i [[Astúries]].		El orige del [[Idioma bretó\|bretó]], si be se podria pensar fàcilment degut a la seua situació geogràfica que és un reducte de la llengua gala parlada en época prerromana en l'actual França, se remonta a migracions de birtànics (principalment de les zones de Cornualles i Gales) en el sigle V d. C. que fugien de les invasions anglosaxones a Gran Bretanya, establint-se despuix de creuar el canal de la Mancha en la costa d'Armòrica, l'actual Bretanya. Alguns d'estos britans arribaren inclús a la [[península ibèrica]], a les regions de [[Galícia]] i [[Astúries]].

	Pese al seu lent decliu en els sigles, hui dia encara sobreviuen, únicament, quatre llengües de la rama cèltica, llimitades a chicotetes regions d'Europa: el idioma irlandés o gaèlic irlandés en [[Irlanda]], el [[Idioma gaèlic escocés]] (nom que porta a la confusió en el també dit escocés, idioma germànic) en Escòcia, el idioma galés en Gales i el idioma bretó en Bretanya.		Pese al seu lent decliu en els sigles, hui dia encara sobreviuen, únicament, quatre llengües de la rama cèltica, llimitades a chicotetes regions d'Europa: el idioma irlandés o gaèlic irlandés en [[Irlanda]], l'[[Idioma gaèlic escocés]] (nom que porta a la confusió en el també dit escocés, idioma germànic) en Escòcia, l'idioma galés en Gales i l'idioma bretó en Bretanya.

	Aixina mateix, fins al [[sigle XVIII]] en Cornaulles se parlava el idioma còrnic, de gran semblança en el bretó i el galés. ~~Hasda~~ principis del [[sigle XX]] en l'illa de Man se parlava el idioma manés. També, frut de la emigració, n'hi han chicotetes colònies de parlants de llengua celta en la Patagònia argentina i en algunes parts de [[Canadà]].		Aixina mateix, fins al [[sigle XVIII]] en Cornaulles se parlava l'idioma còrnic, de gran semblança en el bretó i el galés. Fins a principis del [[sigle XX]] en l'illa de Man se parlava l'idioma manés. També, frut de l'emigració, n'hi han chicotetes colònies de parlants de llengua celta en la Patagònia argentina i en algunes parts de [[Canadà]].

	Encara que en major o en menor mesura pero en la majoria dels casos molt reduit generàlment les llengües posteriorment parlades en regions de llengua celta mantenen un substracte cèltic en el seu vocabulari, com pot ser el [[espanyol]], el [[francés]], el [[portugués]], el [[anglés]] o el [[alemà]].		Encara que en major o en menor mesura pero en la majoria dels casos molt reduit generàlment les llengües posteriorment parlades en regions de llengua celta mantenen un substracte cèltic en el seu vocabulari, com pot ser l'[[espanyol]], el [[francés]], el [[portugués]], l'[[anglés]] o l'[[alemà]].

	== Vore també ==		== Vore també ==

46.24.6.38: Algunes faltes d'ortografia

2025-01-31T09:06:21Z

Algunes faltes d'ortografia

← Revisió anterior		Revisió de 09:06 31 gin 2025
Llínea 10:		Llínea 10:

	== Història ==		== Història ==
	Procedent del ~~proto-indoeuropeu~~, el grup de llengües cèltiques ocupa una posició ~~intermija~~, ~~conrològicament~~ parlant, dins de la família indoeuropea, fent la ~~seua~~ aparició ~~despuix~~ de les llengües ~~anatòlies~~ (2000 ~~a. C.~~), el grec (1400 ~~a. C.~~), les llengües índiques (1000 ~~a. C.~~), les llengües iranies (700 ~~a. C.~~) i les llengües itàliques (600 ~~a. C.~~), ~~pero~~ ans de les llengües germanes ([[sigle I]] d. C.), el armeni ([[sigle V]]), el tocari ([[sigle VII]]), les llengües eslaves ([[sigle IV]]), les llengües bàltiques ([[sigle XV]]) i el idioma albanés ([[sigle XVI]]).		Procedent del protoindoeuropeu, el grup de llengües cèltiques ocupa una posició intermitja, cronològicament parlant, dins de la família indoeuropea, fent la seva aparició després de les llengües anatòlics (2000 aC), el grec (1400 aC), les llengües índiques (1000 aC), les llengües iranies (700 aC) i les llengües itàliques (600 aC), però ans de les llengües germanes ([[sigle I]] d. C.), el armeni ([[sigle V]]), el tocari ([[sigle VII]]), les llengües eslaves ([[sigle IV]]), les llengües bàltiques ([[sigle XV]]) i el idioma albanés ([[sigle XVI]]).

	Estes foren parlades pels pobles celtes, una série de pobles i tribus de la [[Europa]] Central i Occidental que compartien unes característiques culturals similars: creències religioses, estructura social, estils artístics, sistemes de producció, etc, pero sobre tot, estos pobles parlaven una llengua comú, o més ben dit una série de dialectes inteligibles entre si. En nom per a designar-se a si mateixos utilisaven gal- o kel- com mostra el nom de ses llengües i els noms d epobles celtes: Galli, Gàlatae, Galaici, Gaelige, Kel (toi), Gàlatai. D'ahi que els grecs els dien keltoi i els romans galli (pronunciat gal·li(. El nom celta procceix del grec keltoi, nom que gastaven els geògrafs grecs en la primera mitat del I milenari a. C. per a designar als pobles que habitaven Europa central. La primera referència ad est poble la trobem en la Ora Marítima de Avieno, procònsul en [[Àfrica]] en el 336 d. C., basant-se en un original grec del sigle VI a. C., encara que s'encontren escampades diverses alusions als celtes en Hecateu de Milet, Heròdot i Aristòtels.		Estes foren parlades pels pobles celtes, una série de pobles i tribus de la [[Europa]] Central i Occidental que compartien unes característiques culturals similars: creències religioses, estructura social, estils artístics, sistemes de producció, etc, pero sobre tot, estos pobles parlaven una llengua comú, o més ben dit una série de dialectes inteligibles entre si. En nom per a designar-se a si mateixos utilisaven gal- o kel- com mostra el nom de ses llengües i els noms d epobles celtes: Galli, Gàlatae, Galaici, Gaelige, Kel (toi), Gàlatai. D'ahi que els grecs els dien keltoi i els romans galli (pronunciat gal·li(. El nom celta procceix del grec keltoi, nom que gastaven els geògrafs grecs en la primera mitat del I milenari a. C. per a designar als pobles que habitaven Europa central. La primera referència ad est poble la trobem en la Ora Marítima de Avieno, procònsul en [[Àfrica]] en el 336 d. C., basant-se en un original grec del sigle VI a. C., encara que s'encontren escampades diverses alusions als celtes en Hecateu de Milet, Heròdot i Aristòtels.

Jose2 en 10:50 5 oct 2024

2024-10-05T10:50:41Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:50 5 oct 2024
Llínea 32:		Llínea 32:
	Aixina mateix, fins al [[sigle XVIII]] en Cornaulles se parlava el idioma còrnic, de gran semblança en el bretó i el galés. Hasda principis del [[sigle XX]] en l'illa de Man se parlava el idioma manés. També, frut de la emigració, n'hi han chicotetes colònies de parlants de llengua celta en la Patagònia argentina i en algunes parts de [[Canadà]].		Aixina mateix, fins al [[sigle XVIII]] en Cornaulles se parlava el idioma còrnic, de gran semblança en el bretó i el galés. Hasda principis del [[sigle XX]] en l'illa de Man se parlava el idioma manés. També, frut de la emigració, n'hi han chicotetes colònies de parlants de llengua celta en la Patagònia argentina i en algunes parts de [[Canadà]].

	Encara que en major o en menor mesura pero en la majoria dels casos molt reduit generàlment les llengües posteriorment parlades en regions de llengua celta mantenen un substracte cèltic en el seu vocabulari, com pot ser el [[espanyol]], el [[francés]], el [[portugués]], el [[anglés]] o el [[alemà]].		Encara que en major o en menor mesura pero en la majoria dels casos molt reduit generàlment les llengües posteriorment parlades en regions de llengua celta mantenen un substracte cèltic en el seu vocabulari, com pot ser el [[espanyol]], el [[francés]], el [[portugués]], el [[anglés]] o el [[alemà]].

	== Vore també ==		== Vore també ==

Lluísm en 11:56 14 jun 2024

2024-06-14T11:56:01Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:56 14 jun 2024
Llínea 37:		Llínea 37:
	* [[Nacions celtes]]		* [[Nacions celtes]]
	{{Llengües celtes}}		{{Llengües celtes}}


	[[Categoria:Llengües celtes]]		[[Categoria:Llengües celtes]]
	[[Categoria:Grups llingüístics]]		[[Categoria:Grups llingüístics]]

Valencian: Text reemplaça - 'la illa' a 'l'illa'

2023-09-05T02:12:41Z

Text reemplaça - 'la illa' a 'l'illa'

← Revisió anterior		Revisió de 02:12 5 set 2023
Llínea 24:		Llínea 24:
	Encara que les llengües cèltiques encontraren refuti a la romanisació en el extrem noroccidental d'Europa, en les [[Illes Britàniques]]. Allí les llengües natives gaèliques i britòniques mantingueren la seua hegemonia fins a l'Edat Mija, sent la llengua peredominant en el Regne d'[[Escòcia]] i en els comtats i regnes irlandesos i galesos.		Encara que les llengües cèltiques encontraren refuti a la romanisació en el extrem noroccidental d'Europa, en les [[Illes Britàniques]]. Allí les llengües natives gaèliques i britòniques mantingueren la seua hegemonia fins a l'Edat Mija, sent la llengua peredominant en el Regne d'[[Escòcia]] i en els comtats i regnes irlandesos i galesos.

	El seu decaïment en Gran Bretanya començà en les invasions anglosaxones, quedant reduïda la seua presència tras Muralla de Offa a Gales, i al Regne d'Escòcia. Uns sigles més tart també començaren a pedre pes i presència les llengües cèltiques en estes regions i en Irlanda degut principalment a la pèrdua d'independència política i cultural, aixina com pel aillament econòmic, en detriment del llavors pujant Regne d'[[Anglaterra]] en el [[sigle XVI]], si be este procés se donà de manera lenta i constant des de sigles arrere. La llengua parlada en la illa de Man se voria molt influenciada per aports nòrdics, frut de les succesives invasions vikingues.		El seu decaïment en Gran Bretanya començà en les invasions anglosaxones, quedant reduïda la seua presència tras Muralla de Offa a Gales, i al Regne d'Escòcia. Uns sigles més tart també començaren a pedre pes i presència les llengües cèltiques en estes regions i en Irlanda degut principalment a la pèrdua d'independència política i cultural, aixina com pel aillament econòmic, en detriment del llavors pujant Regne d'[[Anglaterra]] en el [[sigle XVI]], si be este procés se donà de manera lenta i constant des de sigles arrere. La llengua parlada en l'illa de Man se voria molt influenciada per aports nòrdics, frut de les succesives invasions vikingues.

	El orige del [[Idioma bretó\|bretó]], si be se podria pensar fàcilment degut a la seua situació geogràfica que és un reducte de la llengua gala parlada en época prerromana en l'actual França, se remonta a migracions de birtànics (principalment de les zones de Cornualles i Gales) en el sigle V d. C. que fugien de les invasions anglosaxones a Gran Bretanya, establint-se despuix de creuar el canal de la Mancha en la costa d'Armòrica, l'actual Bretanya. Alguns d'estos britans arribaren inclús a la península ibèrica, a les regions de [[Galícia]] i [[Astúries]].		El orige del [[Idioma bretó\|bretó]], si be se podria pensar fàcilment degut a la seua situació geogràfica que és un reducte de la llengua gala parlada en época prerromana en l'actual França, se remonta a migracions de birtànics (principalment de les zones de Cornualles i Gales) en el sigle V d. C. que fugien de les invasions anglosaxones a Gran Bretanya, establint-se despuix de creuar el canal de la Mancha en la costa d'Armòrica, l'actual Bretanya. Alguns d'estos britans arribaren inclús a la península ibèrica, a les regions de [[Galícia]] i [[Astúries]].
Llínea 30:		Llínea 30:
	Pese al seu lent decliu en els sigles, hui dia encara sobreviuen, únicament, quatre llengües de la rama cèltica, llimitades a chicotetes regions d'Europa: el idioma irlandés o gaèlic irlandés en [[Irlanda]], el [[Idioma gaèlic escocés]] (nom que porta a la confusió en el també dit escocés, idioma germànic) en Escòcia, el idioma galés en Gales i el idioma bretó en Bretanya.		Pese al seu lent decliu en els sigles, hui dia encara sobreviuen, únicament, quatre llengües de la rama cèltica, llimitades a chicotetes regions d'Europa: el idioma irlandés o gaèlic irlandés en [[Irlanda]], el [[Idioma gaèlic escocés]] (nom que porta a la confusió en el també dit escocés, idioma germànic) en Escòcia, el idioma galés en Gales i el idioma bretó en Bretanya.

	Aixina mateix, fins al [[sigle XVIII]] en Cornaulles se parlava el idioma còrnic, de gran semblança en el bretó i el galés. Hasda principis del [[sigle XX]] en la illa de Man se parlava el idioma manés. També, frut de la emigració, n'hi han chicotetes colònies de parlants de llengua celta en la Patagònia argentina i en algunes parts de [[Canadà]].		Aixina mateix, fins al [[sigle XVIII]] en Cornaulles se parlava el idioma còrnic, de gran semblança en el bretó i el galés. Hasda principis del [[sigle XX]] en l'illa de Man se parlava el idioma manés. També, frut de la emigració, n'hi han chicotetes colònies de parlants de llengua celta en la Patagònia argentina i en algunes parts de [[Canadà]].

	Encara que en major o en menor mesura pero en la majoria dels casos molt reduit generàlment les llengües posteriorment parlades en regions de llengua celta mantenen un substracte cèltic en el seu vocabulari, com pot ser el [[espanyol]], el [[francés]], el [[portugués]], el [[anglés]] o el [[alemà]].		Encara que en major o en menor mesura pero en la majoria dels casos molt reduit generàlment les llengües posteriorment parlades en regions de llengua celta mantenen un substracte cèltic en el seu vocabulari, com pot ser el [[espanyol]], el [[francés]], el [[portugués]], el [[anglés]] o el [[alemà]].

Jose2: /* Història */

2023-01-04T11:10:43Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 11:10 4 gin 2023
Llínea 12:		Llínea 12:
	Procedent del proto-indoeuropeu, el grup de llengües cèltiques ocupa una posició intermija, conrològicament parlant, dins de la família indoeuropea, fent la seua aparició despuix de les llengües anatòlies (2000 a. C.), el grec (1400 a. C.), les llengües índiques (1000 a. C.), les llengües iranies (700 a. C.) i les llengües itàliques (600 a. C.), pero ans de les llengües germanes ([[sigle I]] d. C.), el armeni ([[sigle V]]), el tocari ([[sigle VII]]), les llengües eslaves ([[sigle IV]]), les llengües bàltiques ([[sigle XV]]) i el idioma albanés ([[sigle XVI]]).		Procedent del proto-indoeuropeu, el grup de llengües cèltiques ocupa una posició intermija, conrològicament parlant, dins de la família indoeuropea, fent la seua aparició despuix de les llengües anatòlies (2000 a. C.), el grec (1400 a. C.), les llengües índiques (1000 a. C.), les llengües iranies (700 a. C.) i les llengües itàliques (600 a. C.), pero ans de les llengües germanes ([[sigle I]] d. C.), el armeni ([[sigle V]]), el tocari ([[sigle VII]]), les llengües eslaves ([[sigle IV]]), les llengües bàltiques ([[sigle XV]]) i el idioma albanés ([[sigle XVI]]).

	Estes foren parlades pels pobles celtes, una série de pobles i tribus de la [[Europa]] Central i Occidental que compartien unes característiques culturals similars: creències religioses, estructura social, estils artístics, sistemes de producció, etc, pero sobre tot, estos pobles parlaven una llengua comú, o més ben dit una série de dialectes inteligibles entre si. En nom per a designar-se a si mateixos utilisaven gal- o kel- com mostra el nom de ses llengües i els noms d epobles celtes: Galli, Gàlatae, Galaici, Gaelige, Kel (toi), Gàlatai. D'ahi que els grecs els dien keltoi i els romans galli (pronunciat gal·li(. El nom celta procceix del grec keltoi, nom que gastaven els geògrafs grecs en la primera mitat del I milenari a. C. per a designar als pobles que habitaven Europa central. La primera referència ad est poble la trobem en la Ora Marítima de Avieno, procònsul en [[Àfrica]] en el 336 d. C., basant-se en un original grec del sigle VI a. C., encara que s'encontren escampades diverses alusions als celtes en Hecateu de Milet, Heròdot i Aristòtels.		Estes foren parlades pels pobles celtes, una série de pobles i tribus de la [[Europa]] Central i Occidental que compartien unes característiques culturals similars: creències religioses, estructura social, estils artístics, sistemes de producció, etc, pero sobre tot, estos pobles parlaven una llengua comú, o més ben dit una série de dialectes inteligibles entre si. En nom per a designar-se a si mateixos utilisaven gal- o kel- com mostra el nom de ses llengües i els noms d epobles celtes: Galli, Gàlatae, Galaici, Gaelige, Kel (toi), Gàlatai. D'ahi que els grecs els dien keltoi i els romans galli (pronunciat gal·li(. El nom celta procceix del grec keltoi, nom que gastaven els geògrafs grecs en la primera mitat del I milenari a. C. per a designar als pobles que habitaven Europa central. La primera referència ad est poble la trobem en la Ora Marítima de Avieno, procònsul en [[Àfrica]] en el 336 d. C., basant-se en un original grec del sigle VI a. C., encara que s'encontren escampades diverses alusions als celtes en Hecateu de Milet, Heròdot i Aristòtels.

	L'aparició de les llengües celtes està marcada pel debat sobre les teories al respecte, que tendixen a ser contradictòries entre si. Una d'elles afirma que les llengües cèltiques insulars són una unitat front a les llengües cèltiques continentals. Atra de les teories propugna la existència d'una relació galo-britònica d'un orige més arcaic, front al goidèlic, el idioma celtíber i el idioma lepòntic.		L'aparició de les llengües celtes està marcada pel debat sobre les teories al respecte, que tendixen a ser contradictòries entre si. Una d'elles afirma que les llengües cèltiques insulars són una unitat front a les llengües cèltiques continentals. Atra de les teories propugna la existència d'una relació galo-britònica d'un orige més arcaic, front al goidèlic, el idioma celtíber i el idioma lepòntic.

Valencian: Text reemplaça - 'de [[Àsia' a 'd'[[Àsia'

2022-12-16T17:22:00Z

Text reemplaça - 'de [[Àsia' a 'd'[[Àsia'

← Revisió anterior		Revisió de 17:22 16 dec 2022
Llínea 18:		Llínea 18:
	Més tart els celtes apareixerien en els registres [[Antiga Roma\|romans]] com els galli, nom que permaneixqué en la denominació de determinats pobles com els galos, els gàlates, o regions com la Gàlia, Gallaecia o Galizia que és com els denomiraren els romans. L'unitat llingüística d'estos pobles es posta de manifest per Tàcit al percibir la similitut entres les llengúes brytòniques i les gales i San Jerònim deixà constància en els seus escrits de que la llengua dels gàlates resultava paregut al dialecte galo de Trèveris.		Més tart els celtes apareixerien en els registres [[Antiga Roma\|romans]] com els galli, nom que permaneixqué en la denominació de determinats pobles com els galos, els gàlates, o regions com la Gàlia, Gallaecia o Galizia que és com els denomiraren els romans. L'unitat llingüística d'estos pobles es posta de manifest per Tàcit al percibir la similitut entres les llengúes brytòniques i les gales i San Jerònim deixà constància en els seus escrits de que la llengua dels gàlates resultava paregut al dialecte galo de Trèveris.

	Els pobles celtes, a lo llarc de l'història s'expandiren entre els sigles VIII i V a. C. des del seu núcleu original centre-europeu cara a les atres regions, ocupant el nort i centre de [[França]] (la Gàlia), la vall del Po en el nort d'[[Itàlia]], la mitat nort-occidental de la [[Península Ibèrica]], aixina com la major part de les illes britàniques. També se varen estendre pels Balcans, alcançant inclús una comarca de [[Àsia]] Menor, que serà coneguda com Galatia. En totes estes migracions la seua llengua els acomanyà allà a on anaren; en el sigle I a. C. s'estenien per gran part d'Europa, des de l'actual Turquia (Galacia) fins a [[Portugal]].		Els pobles celtes, a lo llarc de l'història s'expandiren entre els sigles VIII i V a. C. des del seu núcleu original centre-europeu cara a les atres regions, ocupant el nort i centre de [[França]] (la Gàlia), la vall del Po en el nort d'[[Itàlia]], la mitat nort-occidental de la [[Península Ibèrica]], aixina com la major part de les illes britàniques. També se varen estendre pels Balcans, alcançant inclús una comarca d'[[Àsia]] Menor, que serà coneguda com Galatia. En totes estes migracions la seua llengua els acomanyà allà a on anaren; en el sigle I a. C. s'estenien per gran part d'Europa, des de l'actual Turquia (Galacia) fins a [[Portugal]].

	Parlades ampliamente en Europa occidental en el primer milenari a. C., des dels temps del romans han experimenta una decadència gradual, be reemplazades primer pel [[llatí]] i posteriorment per les llengües romanç en França, Portugal, Italia i Espanya, be desplazades i sustituides per atres rames com la germana en les illes Britàniques i Europa Central o la eslava en els Balcans, o be per la disipació e integració del poble celta i de les seues llengües disn de noves realitats històriques. A pesar d'això, hagué chicotetes illes llingüístiques que varen sobrevivir molt temps a esta situació, haguent testimonis de gàlates parlants de llengua celta en el sigle IV d. C.		Parlades ampliamente en Europa occidental en el primer milenari a. C., des dels temps del romans han experimenta una decadència gradual, be reemplazades primer pel [[llatí]] i posteriorment per les llengües romanç en França, Portugal, Italia i Espanya, be desplazades i sustituides per atres rames com la germana en les illes Britàniques i Europa Central o la eslava en els Balcans, o be per la disipació e integració del poble celta i de les seues llengües disn de noves realitats històriques. A pesar d'això, hagué chicotetes illes llingüístiques que varen sobrevivir molt temps a esta situació, haguent testimonis de gàlates parlants de llengua celta en el sigle IV d. C.

Valencian: Text reemplaça - ' de i' a ' d'i'

2021-12-01T15:59:02Z

Text reemplaça - ' de i' a ' d'i'

← Revisió anterior		Revisió de 15:59 1 dec 2021
Llínea 24:		Llínea 24:
	Encara que les llengües cèltiques encontraren refuti a la romanisació en el extrem noroccidental d'Europa, en les [[Illes Britàniques]]. Allí les llengües natives gaèliques i britòniques mantingueren la seua hegemonia fins a l'Edat Mija, sent la llengua peredominant en el Regne d'[[Escòcia]] i en els comtats i regnes irlandesos i galesos.		Encara que les llengües cèltiques encontraren refuti a la romanisació en el extrem noroccidental d'Europa, en les [[Illes Britàniques]]. Allí les llengües natives gaèliques i britòniques mantingueren la seua hegemonia fins a l'Edat Mija, sent la llengua peredominant en el Regne d'[[Escòcia]] i en els comtats i regnes irlandesos i galesos.

	El seu decaïment en Gran Bretanya començà en les invasions anglosaxones, quedant reduïda la seua presència tras Muralla de Offa a Gales, i al Regne d'Escòcia. Uns sigles més tart també començaren a pedre pes i presència les llengües cèltiques en estes regions i en Irlanda degut principalment a la pèrdua de independència política i cultural, aixina com pel aillament econòmic, en detriment del llavors pujant Regne d'[[Anglaterra]] en el [[sigle XVI]], si be este procés se donà de manera lenta i constant des de sigles arrere. La llengua parlada en la illa de Man se voria molt influenciada per aports nòrdics, frut de les succesives invasions vikingues.		El seu decaïment en Gran Bretanya començà en les invasions anglosaxones, quedant reduïda la seua presència tras Muralla de Offa a Gales, i al Regne d'Escòcia. Uns sigles més tart també començaren a pedre pes i presència les llengües cèltiques en estes regions i en Irlanda degut principalment a la pèrdua d'independència política i cultural, aixina com pel aillament econòmic, en detriment del llavors pujant Regne d'[[Anglaterra]] en el [[sigle XVI]], si be este procés se donà de manera lenta i constant des de sigles arrere. La llengua parlada en la illa de Man se voria molt influenciada per aports nòrdics, frut de les succesives invasions vikingues.

	El orige del [[Idioma bretó\|bretó]], si be se podria pensar fàcilment degut a la seua situació geogràfica que és un reducte de la llengua gala parlada en época prerromana en l'actual França, se remonta a migracions de birtànics (principalment de les zones de Cornualles i Gales) en el sigle V d. C. que fugien de les invasions anglosaxones a Gran Bretanya, establint-se despuix de creuar el canal de la Mancha en la costa d'Armòrica, l'actual Bretanya. Alguns d'estos britans arribaren inclús a la península ibèrica, a les regions de [[Galícia]] i [[Astúries]].		El orige del [[Idioma bretó\|bretó]], si be se podria pensar fàcilment degut a la seua situació geogràfica que és un reducte de la llengua gala parlada en época prerromana en l'actual França, se remonta a migracions de birtànics (principalment de les zones de Cornualles i Gales) en el sigle V d. C. que fugien de les invasions anglosaxones a Gran Bretanya, establint-se despuix de creuar el canal de la Mancha en la costa d'Armòrica, l'actual Bretanya. Alguns d'estos britans arribaren inclús a la península ibèrica, a les regions de [[Galícia]] i [[Astúries]].

Valencian: Text reemplaça - ' de el' a ' del'

2021-11-30T01:59:06Z

Text reemplaça - ' de el' a ' del'

← Revisió anterior		Revisió de 01:59 30 nov 2021
Llínea 18:		Llínea 18:
	Més tart els celtes apareixerien en els registres [[Antiga Roma\|romans]] com els galli, nom que permaneixqué en la denominació de determinats pobles com els galos, els gàlates, o regions com la Gàlia, Gallaecia o Galizia que és com els denomiraren els romans. L'unitat llingüística d'estos pobles es posta de manifest per Tàcit al percibir la similitut entres les llengúes brytòniques i les gales i San Jerònim deixà constància en els seus escrits de que la llengua dels gàlates resultava paregut al dialecte galo de Trèveris.		Més tart els celtes apareixerien en els registres [[Antiga Roma\|romans]] com els galli, nom que permaneixqué en la denominació de determinats pobles com els galos, els gàlates, o regions com la Gàlia, Gallaecia o Galizia que és com els denomiraren els romans. L'unitat llingüística d'estos pobles es posta de manifest per Tàcit al percibir la similitut entres les llengúes brytòniques i les gales i San Jerònim deixà constància en els seus escrits de que la llengua dels gàlates resultava paregut al dialecte galo de Trèveris.

	Els pobles celtes, a lo llarc de l'història s'expandiren entre els sigles VIII i V a. C. des ~~de el~~ seu núcleu original centre-europeu cara a les atres regions, ocupant el nort i centre de [[França]] (la Gàlia), la vall del Po en el nort d'[[Itàlia]], la mitat nort-occidental de la [[Península Ibèrica]], aixina com la major part de les illes britàniques. També se varen estendre pels Balcans, alcançant inclús una comarca de [[Àsia]] Menor, que serà coneguda com Galatia. En totes estes migracions la seua llengua els acomanyà allà a on anaren; en el sigle I a. C. s'estenien per gran part d'Europa, des de l'actual Turquia (Galacia) fins a [[Portugal]].		Els pobles celtes, a lo llarc de l'història s'expandiren entre els sigles VIII i V a. C. des del seu núcleu original centre-europeu cara a les atres regions, ocupant el nort i centre de [[França]] (la Gàlia), la vall del Po en el nort d'[[Itàlia]], la mitat nort-occidental de la [[Península Ibèrica]], aixina com la major part de les illes britàniques. També se varen estendre pels Balcans, alcançant inclús una comarca de [[Àsia]] Menor, que serà coneguda com Galatia. En totes estes migracions la seua llengua els acomanyà allà a on anaren; en el sigle I a. C. s'estenien per gran part d'Europa, des de l'actual Turquia (Galacia) fins a [[Portugal]].

	Parlades ampliamente en Europa occidental en el primer milenari a. C., des ~~de els~~ temps del romans han experimenta una decadència gradual, be reemplazades primer pel [[llatí]] i posteriorment per les llengües romanç en França, Portugal, Italia i Espanya, be desplazades i sustituides per atres rames com la germana en les illes Britàniques i Europa Central o la eslava en els Balcans, o be per la disipació e integració del poble celta i de les seues llengües disn de noves realitats històriques. A pesar d'això, hagué chicotetes illes llingüístiques que varen sobrevivir molt temps a esta situació, haguent testimonis de gàlates parlants de llengua celta en el sigle IV d. C.		Parlades ampliamente en Europa occidental en el primer milenari a. C., des dels temps del romans han experimenta una decadència gradual, be reemplazades primer pel [[llatí]] i posteriorment per les llengües romanç en França, Portugal, Italia i Espanya, be desplazades i sustituides per atres rames com la germana en les illes Britàniques i Europa Central o la eslava en els Balcans, o be per la disipació e integració del poble celta i de les seues llengües disn de noves realitats històriques. A pesar d'això, hagué chicotetes illes llingüístiques que varen sobrevivir molt temps a esta situació, haguent testimonis de gàlates parlants de llengua celta en el sigle IV d. C.

	Encara que les llengües cèltiques encontraren refuti a la romanisació en el extrem noroccidental d'Europa, en les [[Illes Britàniques]]. Allí les llengües natives gaèliques i britòniques mantingueren la seua hegemonia fins a l'Edat Mija, sent la llengua peredominant en el Regne d'[[Escòcia]] i en els comtats i regnes irlandesos i galesos.		Encara que les llengües cèltiques encontraren refuti a la romanisació en el extrem noroccidental d'Europa, en les [[Illes Britàniques]]. Allí les llengües natives gaèliques i britòniques mantingueren la seua hegemonia fins a l'Edat Mija, sent la llengua peredominant en el Regne d'[[Escòcia]] i en els comtats i regnes irlandesos i galesos.

Jose2 en 19:25 26 jun 2021

2021-06-26T19:25:29Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:25 26 jun 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[~~Image~~:~~Domini de les llengües celtes en la antiguetat~~.~~png~~\|thumb\|right\|400px\|Domini de les llengües celtes en la antiguetat.]]		[[File:Celts in Europe-fr.svg\|thumb\|right\|400px\|Domini de les llengües celtes en la antiguetat.]]
	Les '''llengües celtes''' són un grup d'idiomes pertanyents a la [[indoeuropeu\|família indoeuropea]], en la que s'inclouen:		Les '''llengües celtes''' són un grup d'idiomes pertanyents a la [[indoeuropeu\|família indoeuropea]], en la que s'inclouen: