Llengües indoeuropees - Historial de revisions

Lluísm en 12:20 18 ago 2024

2024-08-18T12:20:28Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:20 18 ago 2024
Llínea 195:		Llínea 195:
	** [[Tocari B]] (†)		** [[Tocari B]] (†)
	* [[Idioma Lusità]]		* [[Idioma Lusità]]

	[[Categoria:Llengües indoeuropees]]		[[Categoria:Llengües indoeuropees]]

Valencian: /* Llengües satem */

2023-08-20T18:09:02Z

Llengües satem

← Revisió anterior		Revisió de 18:09 20 ago 2023
Llínea 108:		Llínea 108:
	*** [[Idioma polac]]		*** [[Idioma polac]]
	*** [[Idioma chec]]		*** [[Idioma chec]]
	*** [[Idioma ~~Eslovac~~]]		*** [[Idioma eslovac]]
	*** [[Idioma sorap, sorbi o lusaci]]		*** [[Idioma sorap, sorbi o lusaci]]
	** [[Llengües eslaves orientals]]		** [[Llengües eslaves orientals]]
	*** [[Idioma rus]]		*** [[Idioma rus]]
	*** [[Idioma ~~Bielorrús~~]]		*** [[Idioma bielorrús]]
	*** [[Idioma ucranià]]		*** [[Idioma ucranià]]

Valencian: Text reemplaça - 'prusià' a 'prussià'

2023-08-20T17:57:22Z

Text reemplaça - 'prusià' a 'prussià'

← Revisió anterior		Revisió de 17:57 20 ago 2023
Llínea 68:		Llínea 68:
	** [[Idioma traci]] (†)		** [[Idioma traci]] (†)
	* [[Llengües bàltiques]]		* [[Llengües bàltiques]]
	** [[Idioma ~~prusià~~ antic]] (†)		** [[Idioma prussià antic]] (†)
	** [[Idioma letó]] (†)		** [[Idioma letó]] (†)
	** [[Idioma llituà]] (†)		** [[Idioma llituà]] (†)

Valencian: /* Llengües satem */

2022-08-01T21:17:28Z

Llengües satem

← Revisió anterior		Revisió de 21:17 1 ago 2022
Llínea 101:		Llínea 101:
	** [[Llengües eslaves meridionals]]		** [[Llengües eslaves meridionals]]
	*** [[Idioma búlgar]]		*** [[Idioma búlgar]]
	*** [[Idioma ~~esloveny~~]]		*** [[Idioma eslové]]
	*** [[Idioma serbocroata]]		*** [[Idioma serbocroata]]
	*** [[Idioma macedoni]]		*** [[Idioma macedoni]]
	*** [[Antic eslau ~~elcesiàstic~~]] (†)		*** [[Antic eslau eclesiàstic]] (†)
	** [[Llengües eslaves occidentals]]		** [[Llengües eslaves occidentals]]
	*** [[Idioma polac]]		*** [[Idioma polac]]

Valencian: Text reemplaça - 'construida' a 'construïda'

2022-07-05T21:25:07Z

Text reemplaça - 'construida' a 'construïda'

← Revisió anterior		Revisió de 21:25 5 jul 2022
Llínea 30:		Llínea 30:
	Esta família està formada per les seguents subfamílies: albanesa, armènia, bàltica, cèltica, eslava, germànica, grega, indoirania (que inclou les llengües indoàries i les iranies) i itàlica (que inclou les [[llengües romàniques]] i el [[llatí]]). Ad elles se sumen dos subfamilies hui desaparegudes: l'anatòlia (que inclou la llengua dels hitites) i la tocària. Des de la segona mitat del [[sigle XVIII]], i durant tot el [[sigle XIX]], la llingüística històrica i neogramàtica intentaren reunir senyes suficients per a demostrar que este conjunt de llengües, aparentment diverses, formaven part d'una única família.		Esta família està formada per les seguents subfamílies: albanesa, armènia, bàltica, cèltica, eslava, germànica, grega, indoirania (que inclou les llengües indoàries i les iranies) i itàlica (que inclou les [[llengües romàniques]] i el [[llatí]]). Ad elles se sumen dos subfamilies hui desaparegudes: l'anatòlia (que inclou la llengua dels hitites) i la tocària. Des de la segona mitat del [[sigle XVIII]], i durant tot el [[sigle XIX]], la llingüística històrica i neogramàtica intentaren reunir senyes suficients per a demostrar que este conjunt de llengües, aparentment diverses, formaven part d'una única família.

	Els documents del sànscrit i del grec clàssic (les més antigues de les llengües indoeuropees si exceptuem els hitites, que per llavors no estaven descifrats) presenten les formes característiques pròpies de les llengües indoeuropees, lo que demostra l'existència d'una llengua mare comú. Les relacions entre el sànscrit, el grec clàssic i el llatí s'havien comprobat ya a principis del sigle XIX. Per atra banda, els gramàtics de l'Índia elabroraren una classificació sistemàtica dels elements que constituiren antigament el sànscrit. L'estudi relaisat en l'[[India]] es completa en atre estudi sistemàtic i comparatiu dels sitemes fonètics i gramaticals de les llengües eruopees. La conclusió, efectuant-se una reconstrucció de les característiques fonètiques i gramaticals que este devia tindre. L'indoeuropeu és, puix, una llengua ~~reconstruida~~ i datada cara al 3000 a. C., ya que cara al 2000 a. C. ya en troben característiques de diferenciació notables entre les llengües naixcudes del mateix.		Els documents del sànscrit i del grec clàssic (les més antigues de les llengües indoeuropees si exceptuem els hitites, que per llavors no estaven descifrats) presenten les formes característiques pròpies de les llengües indoeuropees, lo que demostra l'existència d'una llengua mare comú. Les relacions entre el sànscrit, el grec clàssic i el llatí s'havien comprobat ya a principis del sigle XIX. Per atra banda, els gramàtics de l'Índia elabroraren una classificació sistemàtica dels elements que constituiren antigament el sànscrit. L'estudi relaisat en l'[[India]] es completa en atre estudi sistemàtic i comparatiu dels sitemes fonètics i gramaticals de les llengües eruopees. La conclusió, efectuant-se una reconstrucció de les característiques fonètiques i gramaticals que este devia tindre. L'indoeuropeu és, puix, una llengua reconstruïda i datada cara al 3000 a. C., ya que cara al 2000 a. C. ya en troben característiques de diferenciació notables entre les llengües naixcudes del mateix.

	En general, les llengües indoeuropees mostren una pèrdua progressiva de la flexió. Per lo que es sap, el protoindoeuropeu fon una llengua molt flexiva, com ho demostren atres llengües clàssiques com el sànscrit, l'avèstic i el grec; front ad açò, estan orientades cara a una via analítica, com per eixemple l'[[anglés]], el [[francés]] i el [[persa]], usant complements en preposició i verps auxiliars en lloc de la declinació nominal i la conjugació verbal.		En general, les llengües indoeuropees mostren una pèrdua progressiva de la flexió. Per lo que es sap, el protoindoeuropeu fon una llengua molt flexiva, com ho demostren atres llengües clàssiques com el sànscrit, l'avèstic i el grec; front ad açò, estan orientades cara a una via analítica, com per eixemple l'[[anglés]], el [[francés]] i el [[persa]], usant complements en preposició i verps auxiliars en lloc de la declinació nominal i la conjugació verbal.

Jose2 en 21:23 26 jun 2021

2021-06-26T21:23:49Z

← Revisió anterior		Revisió de 21:23 26 jun 2021
Llínea 18:		Llínea 18:
	\|iso3=		\|iso3=
	\|sil=		\|sil=
	\|mapa=[[~~Image~~:~~Extensió_del_indoeurpeu~~.png\|center]]		\|mapa=[[File:Indo-European languages map.png\|center\|250px]]
	}}		}}

Jose2: /* Característiques comunes */

2019-05-25T12:02:32Z

Característiques comunes

← Revisió anterior		Revisió de 12:02 25 maig 2019
Llínea 37:		Llínea 37:

	== Característiques comunes ==		== Característiques comunes ==
	El protoindoeuropeu presenta moltes característiques que han desaparegut en la majoria de les llengües indoeuropees modernes. De fet entre les llengües indoeuropees se troben tipologies gramaticals que les fan molt diferents entre sí, no sent cert que totes les llengües indoeuropees conserven actualment "paregut" entre sí, i la seua relació filogenètica moltes voltes no a soles és accesible per mig de l'estudi comparat profunt de les mateixes i no pel seu aspecte superficial o les característiques gramaticals més evidents. Açò es deu a que estes llengües han seguit evolucions marcadament diferents en cada regió a on se parlen. ~~En tot i~~ això, se reconeixen algunes característiques casi universals en totes elles:		El protoindoeuropeu presenta moltes característiques que han desaparegut en la majoria de les llengües indoeuropees modernes. De fet entre les llengües indoeuropees se troben tipologies gramaticals que les fan molt diferents entre sí, no sent cert que totes les llengües indoeuropees conserven actualment "paregut" entre sí, i la seua relació filogenètica moltes voltes no a soles és accesible per mig de l'estudi comparat profunt de les mateixes i no pel seu aspecte superficial o les característiques gramaticals més evidents. Açò es deu a que estes llengües han seguit evolucions marcadament diferents en cada regió a on se parlen. A pesar d'això, se reconeixen algunes característiques casi universals en totes elles:

	* Les llengües indoeuropees són llengües altament fusionants.		* Les llengües indoeuropees són llengües altament fusionants.

Teniente en 13:41 26 jun 2018

2018-06-26T13:41:45Z

Jose2: Text reemplaça - 'clasificació' a 'classificació'

2017-12-20T12:03:39Z

Text reemplaça - 'clasificació' a 'classificació'

← Revisió anterior		Revisió de 12:03 20 dec 2017
Llínea 30:		Llínea 30:
	Esta família està formà per les siguients subfamilies: albanesa, armènia, bàltica, cèltica, eslava, germànica, grega, indoirania (que inclou les llengües indoaries i les iranies) i itàlica (que incluix les [[llengües romàniques]] i el [[llatí]]). Ad elles se sumen dos subfamilies hui desaparegudes: la anatòlia (que cinlou la llengua dels hitites) i la tocària. Des de la segon mitat del [[sigle XVIII]], i durant tot el [[sigle XIX]], la llingüística històrica i neogramàtica intentaren reunir senyes suficients per a demostrar que este conjunt de llengües, aparentment diverses, formaven part duna única família.		Esta família està formà per les siguients subfamilies: albanesa, armènia, bàltica, cèltica, eslava, germànica, grega, indoirania (que inclou les llengües indoaries i les iranies) i itàlica (que incluix les [[llengües romàniques]] i el [[llatí]]). Ad elles se sumen dos subfamilies hui desaparegudes: la anatòlia (que cinlou la llengua dels hitites) i la tocària. Des de la segon mitat del [[sigle XVIII]], i durant tot el [[sigle XIX]], la llingüística històrica i neogramàtica intentaren reunir senyes suficients per a demostrar que este conjunt de llengües, aparentment diverses, formaven part duna única família.

	Els documents del sànscrit i del grec clàssic (els més antics de les llengües indoeuropees si exceptuem els hitites, que per llavors no estaven descifrats) presenten les formes característiques pròpies de les llengües indoeuropees, lo que demostra la existència d'una llengua mare comú. Les relacions entre el sànscrit, el grec clàssic i el llatí s'havien comprobat ya fea principis del sigle XIX. Per atre costat, els gramàtics de la Índia elabroraren una ~~clasificació~~ sistemàtica dels elements que constituiren antigament el sànscrit. El estudi relaisat en l'[[India]] es completa en atre estudi sistemàtic i comparatiu de els sitemes fonètics i gramaticals de les llengües eruopees. La conclusió, efectuant-se una reconstrucció dels rascs fonètics i gramaticals que este debia tindre. El indoeuropeu és pues luna llengua reconstruida i datada cara al 3000 a. C., ya que cara al 2000 a. C. ya se troben rascs de diferenciació notables entre les llengües naixcudes del mateix.		Els documents del sànscrit i del grec clàssic (els més antics de les llengües indoeuropees si exceptuem els hitites, que per llavors no estaven descifrats) presenten les formes característiques pròpies de les llengües indoeuropees, lo que demostra la existència d'una llengua mare comú. Les relacions entre el sànscrit, el grec clàssic i el llatí s'havien comprobat ya fea principis del sigle XIX. Per atre costat, els gramàtics de la Índia elabroraren una classificació sistemàtica dels elements que constituiren antigament el sànscrit. El estudi relaisat en l'[[India]] es completa en atre estudi sistemàtic i comparatiu de els sitemes fonètics i gramaticals de les llengües eruopees. La conclusió, efectuant-se una reconstrucció dels rascs fonètics i gramaticals que este debia tindre. El indoeuropeu és pues luna llengua reconstruida i datada cara al 3000 a. C., ya que cara al 2000 a. C. ya se troben rascs de diferenciació notables entre les llengües naixcudes del mateix.

	En general, les llengües indoeuropees mosren una perguda progresiva d ela flexió. Per lo que se sap, el protoindoeuropeu fon una llengua molt flexiva, com heu demostren atres llengües clàssiques com el sànscrit, el avèstic i el grec; front a açò, estan orientaes cara a una via analítica, com per eixemple el [[anglés]], el [[francés]] i el [[persa]], usant complements en preposició i verps auxiliars en lloc de la declinació nominal i la conjugació verbal.		En general, les llengües indoeuropees mosren una perguda progresiva d ela flexió. Per lo que se sap, el protoindoeuropeu fon una llengua molt flexiva, com heu demostren atres llengües clàssiques com el sànscrit, el avèstic i el grec; front a açò, estan orientaes cara a una via analítica, com per eixemple el [[anglés]], el [[francés]] i el [[persa]], usant complements en preposició i verps auxiliars en lloc de la declinació nominal i la conjugació verbal.

Sempreval: Text reemplaça - 'de un' a 'd'un'

2015-05-03T08:51:52Z

Text reemplaça - 'de un' a 'd'un'

← Revisió anterior		Revisió de 08:51 3 maig 2015
Llínea 21:		Llínea 21:
	}}		}}

	En el nom de '''llengües indoeuropees''' es coneix a la major família de llengües del [[Terra\|món]] en número de parlants. La família indoeuropea, a la que pertanyen la majoria de les llengües d'[[Europa]] i el oest de [[Àsia]], inclou a més de 150 idiomes parlats per alrededor de 3000 millons de persones (alrededor de un 45% de la població mundial).		En el nom de '''llengües indoeuropees''' es coneix a la major família de llengües del [[Terra\|món]] en número de parlants. La família indoeuropea, a la que pertanyen la majoria de les llengües d'[[Europa]] i el oest de [[Àsia]], inclou a més de 150 idiomes parlats per alrededor de 3000 millons de persones (alrededor d'un 45% de la població mundial).

	== Identificació de la família ==		== Identificació de la família ==

← Revisió anterior		Revisió de 13:41 26 jun 2018
Llínea 21:		Llínea 21:
	}}		}}

	En el nom de '''llengües indoeuropees''' es coneix a la major família de llengües del [[Terra\|món]] en número de parlants. La família indoeuropea, a la que pertanyen la majoria de les llengües d'[[Europa]] i el oest de [[Àsia]], inclou a més de 150 idiomes parlats per ~~alrededor de~~ 3000 millons de persones (~~alrededor d'~~un 45% de la població mundial).		En el nom de '''llengües indoeuropees''' se coneix a la major família de llengües del [[Terra\|món]] en número de parlants. La família indoeuropea, a la que pertanyen la majoria de les llengües d'[[Europa]] i l'oest d'[[Àsia]], inclou a més de 150 idiomes parlats per vora 3000 millons de persones (vora un 45% de la població mundial).

	== Identificació de la família ==		== Identificació de la família ==
	La primera hipòtesis sobre la existència d'una família llingüística indoeuropea fon proposta en la ~~segon~~ mitat del [[sigle XVIII]] pel filòlec britànic sir William Jones (filòlec), qui notà similituts entre quatre dels idiomes coneguts més antics: el [[Idioma sànscrit\|sànscrit]] el [[llatí]], el [[Idioma grec\|grec]] i el [[Idioma persa\|persa]]. Franz Bopp recolzà esta hipòtesis al comparar sistemàticament estes llengües en atres i trobar múltiples cognats. Des ~~de el~~ [[sigle XIX]], els estudiosos varen dir a esta família llengúes indogermàniques. Posteriorment passà a emplear-se el terme indoeuropeu. Un bon eixemple de la conexió indoeuropea és la ~~enorm~~ similitut descoberta entre el sànscrit i dialectes antics del [[Idioma llituà\|llituà]].		La primera hipòtesis sobre l'existència d'una família llingüística indoeuropea fon proposta en la segona mitat del [[sigle XVIII]] pel filòlec britànic sir William Jones (filòlec), qui notà similituts entre quatre dels idiomes coneguts més antics: el [[Idioma sànscrit\|sànscrit]] el [[llatí]], el [[Idioma grec\|grec]] i el [[Idioma persa\|persa]]. Franz Bopp recolzà esta hipòtesis al comparar sistemàticament estes llengües en atres i trobar múltiples cognats. Des del [[sigle XIX]], els estudiosos varen dir ad esta família llengúes indogermàniques. Posteriorment passà a emplear-se el terme indoeuropeu. Un bon eixemple de la conexió indoeuropea és la gran similitut descoberta entre el sànscrit i dialectes antics del [[Idioma llituà\|llituà]].

	El idioma comú ancestral és conegut com [[proto-indoeuropeu]]. Existix desacort en ~~torn~~ al punt geogràfic en el que ~~s¡originà~~ sent [[Armènia]] i el sur d'[[Ucrània]] els principals llocs proposts.		L'idioma comú ancestral és conegut com a [[proto-indoeuropeu]]. Existix desacort en quant al punt geogràfic en el que s'originà sent [[Armènia]] i el sur d'[[Ucrània]] els principals llocs proposts.

	Esta família està ~~formà~~ per les ~~siguients subfamilies~~: albanesa, armènia, bàltica, cèltica, eslava, germànica, grega, indoirania (que inclou les llengües ~~indoaries~~ i les iranies) i itàlica (que ~~incluix~~ les [[llengües romàniques]] i el [[llatí]]). Ad elles se sumen dos subfamilies hui desaparegudes: la anatòlia (que ~~cinlou~~ la llengua dels hitites) i la tocària. Des de la ~~segon~~ mitat del [[sigle XVIII]], i durant tot el [[sigle XIX]], la llingüística històrica i neogramàtica intentaren reunir senyes suficients per a demostrar que este conjunt de llengües, aparentment diverses, formaven part ~~duna~~ única família.		Esta família està formada per les seguents subfamílies: albanesa, armènia, bàltica, cèltica, eslava, germànica, grega, indoirania (que inclou les llengües indoàries i les iranies) i itàlica (que inclou les [[llengües romàniques]] i el [[llatí]]). Ad elles se sumen dos subfamilies hui desaparegudes: l'anatòlia (que inclou la llengua dels hitites) i la tocària. Des de la segona mitat del [[sigle XVIII]], i durant tot el [[sigle XIX]], la llingüística històrica i neogramàtica intentaren reunir senyes suficients per a demostrar que este conjunt de llengües, aparentment diverses, formaven part d'una única família.

	Els documents del sànscrit i del grec clàssic (~~els~~ més ~~antics~~ de les llengües indoeuropees si exceptuem els hitites, que per llavors no estaven descifrats) presenten les formes característiques pròpies de les llengües indoeuropees, lo que demostra la existència d'una llengua mare comú. Les relacions entre el sànscrit, el grec clàssic i el llatí s'havien comprobat ya ~~fea~~ principis del sigle XIX. Per ~~atre costat~~, els gramàtics de la Índia elabroraren una classificació sistemàtica dels elements que constituiren antigament el sànscrit. El estudi relaisat en l'[[India]] es completa en atre estudi sistemàtic i comparatiu ~~de els~~ sitemes fonètics i gramaticals de les llengües eruopees. La conclusió, efectuant-se una reconstrucció ~~dels rascs fonètics~~ i gramaticals que este ~~debia~~ tindre. El indoeuropeu és ~~pues luna~~ llengua reconstruida i datada cara al 3000 a. C., ya que cara al 2000 a. C. ya se troben ~~rascs~~ de diferenciació notables entre les llengües naixcudes del mateix.		Els documents del sànscrit i del grec clàssic (les més antigues de les llengües indoeuropees si exceptuem els hitites, que per llavors no estaven descifrats) presenten les formes característiques pròpies de les llengües indoeuropees, lo que demostra l'existència d'una llengua mare comú. Les relacions entre el sànscrit, el grec clàssic i el llatí s'havien comprobat ya a principis del sigle XIX. Per atra banda, els gramàtics de l'Índia elabroraren una classificació sistemàtica dels elements que constituiren antigament el sànscrit. L'estudi relaisat en l'[[India]] es completa en atre estudi sistemàtic i comparatiu dels sitemes fonètics i gramaticals de les llengües eruopees. La conclusió, efectuant-se una reconstrucció de les característiques fonètiques i gramaticals que este devia tindre. L'indoeuropeu és, puix, una llengua reconstruida i datada cara al 3000 a. C., ya que cara al 2000 a. C. ya en troben característiques de diferenciació notables entre les llengües naixcudes del mateix.

	En general, les llengües indoeuropees ~~mosren~~ una ~~perguda progresiva d ela~~ flexió. Per lo que se sap, el protoindoeuropeu fon una llengua molt flexiva, com ~~heu~~ demostren atres llengües clàssiques com el sànscrit, el avèstic i el grec; front a açò, estan ~~orientaes~~ cara a una via analítica, com per eixemple el [[anglés]], el [[francés]] i el [[persa]], usant complements en preposició i verps auxiliars en lloc de la declinació nominal i la conjugació verbal.		En general, les llengües indoeuropees mostren una pèrdua progressiva de la flexió. Per lo que es sap, el protoindoeuropeu fon una llengua molt flexiva, com ho demostren atres llengües clàssiques com el sànscrit, l'avèstic i el grec; front ad açò, estan orientades cara a una via analítica, com per eixemple l'[[anglés]], el [[francés]] i el [[persa]], usant complements en preposició i verps auxiliars en lloc de la declinació nominal i la conjugació verbal.

	En gran part, la ~~perguda~~ dels elements flexius ha segut el resultat d'un llarc procés que ha conduït a la ~~perguda~~ de les sílabes finals de les paraules; aixina, moltes de les indoeuropees eren més breus que les coresponents protoindoeuropees. Ademés, en atres lengües ha tengut lloc el desenroll de nous procediments gramaticals, i ha hagut ~~numerossos~~ canvis de significat en algunes paraules concretes.		En gran part, la pèrdua dels elements flexius ha segut el resultat d'un llarc procés que ha conduït a la pèrdua de les sílabes finals de les paraules; aixina, moltes de les paraules indoeuropees eren més breus que les coresponents protoindoeuropees. Ademés, en atres lengües ha tengut lloc el desenroll de nous procediments gramaticals, i ha hagut numerosos canvis de significat en algunes paraules concretes.

	== Característiques ~~comuns~~ ==		== Característiques comunes ==
	El ~~proto-indoeuropeu~~ presenta ~~molts rascs~~ que han desaparegut ~~d ela~~ majoria de les llengües indoeuropees modernes. De fet entre les llengües indoeuropees es troben tipologies gramaticals que les fan molt diferents entre si, no sent cert que totes les llengües indoeuropees conserven actualment "paregut" entre si, i la seua relació filogenètica moltes voltes no ~~sols~~ és accesible per mig ~~del~~ estudi comparat ~~profundo~~ de les mateixes i no pel seu aspecte superficial o les característiques gramaticals més evidents. Açò se deu a que estes llengües han seguit evolucions marcadament diferents en cada regió a on es parlen. En tot i això, es reconeixen algunes característiques casi universals en totes elles:		El protoindoeuropeu presenta moltes característiques que han desaparegut en la majoria de les llengües indoeuropees modernes. De fet entre les llengües indoeuropees se troben tipologies gramaticals que les fan molt diferents entre sí, no sent cert que totes les llengües indoeuropees conserven actualment "paregut" entre sí, i la seua relació filogenètica moltes voltes no a soles és accesible per mig de l'estudi comparat profunt de les mateixes i no pel seu aspecte superficial o les característiques gramaticals més evidents. Açò es deu a que estes llengües han seguit evolucions marcadament diferents en cada regió a on se parlen. En tot i això, se reconeixen algunes característiques casi universals en totes elles:

	* Les llengües indoeuropees són llengües altament fusionants.		* Les llengües indoeuropees són llengües altament fusionants.
	* El alineament morofsintàctic és de ~~timpo~~ nominatiu-acusatiu.		* L'alineament morofsintàctic és de tipo nominatiu-acusatiu.
	* La categoria gramatical de número se marca ~~obligatoriament~~ tant en els noms i pronoms com en les formes personals del verp. La majoria de les llengües ~~sols~~ distinguixen [[singular]] i [[plural]] encara que algunes llengües ~~poseixen~~ també [[dual]].		* La categoria gramatical de número es marca obligatòriament tant en els noms i pronoms com en les formes personals del verp. La majoria de les llengües a soles distinguixen [[singular]] i [[plural]] encara que algunes llengües posseïxen també [[dual]].
	* La gran majoria de les llengües indoeuropees ~~poseixen~~ algun tipo de distinció de [[~~gènere~~ gramatical]], encara que algunes llengües com el [[anglés]] restringixen esta distinció als pronoms personals i en atres llengües com el [[Idioma armeni\|armeni]] les distincions de ~~gènere~~ gramatical han desaparegut per complet.		* La gran majoria de les llengües indoeuropees posseïxen algun tipo de distinció de [[gènero gramatical]], encara que algunes llengües com l'[[anglés]] restringixen esta distinció als pronoms personals i en atres llengües com l'[[Idioma armeni\|armeni]] les distincions de gènero gramatical han desaparegut per complet.

	== Subdivisions principals ==		== Subdivisions principals ==
	La família de les llengües ~~indoeuropea es~~ subdividix al mateix temps en grups, estos són:		La família de les llengües indoeuropees se subdividix al mateix temps en grups, estos són:

	* [[Grup anatoli]]		* [[Grup anatoli]]