Llengües itàliques - Historial de revisions

Jose2: Text reemplaça - ' tot i ' a ' encara que '

2025-07-25T17:59:05Z

Text reemplaça - ' tot i ' a ' encara que '

← Revisió anterior		Revisió de 17:59 25 jul 2025
Llínea 28:		Llínea 28:
	== Característiques comunes ==		== Característiques comunes ==
	Actualment el terme llengües itàliques s'usa per a referir-se a un conjunt de llengües indoeuropees que compartixen un cert número de rascs comuns i que tras un periodo llarc de conivvència comuna patiren un cert procés de convergència.		Actualment el terme llengües itàliques s'usa per a referir-se a un conjunt de llengües indoeuropees que compartixen un cert número de rascs comuns i que tras un periodo llarc de conivvència comuna patiren un cert procés de convergència.
	En ~~tot i~~ això, autors com Silvestri i Rix argumenten que no va existir un proto-itàlic comú reconstructible, que complixca estes dos condicions:		En encara que això, autors com Silvestri i Rix argumenten que no va existir un proto-itàlic comú reconstructible, que complixca estes dos condicions:
	*Deuria tindre un sistema fonològic que explicara el del llatí i les llengües osco-umbres simultàneament per mig canvis fonètics posteriors.		*Deuria tindre un sistema fonològic que explicara el del llatí i les llengües osco-umbres simultàneament per mig canvis fonètics posteriors.
	*Deuria representar una fonologia i morfologia que presentara canvis respecte al estat comú indoeuropeu.		*Deuria representar una fonologia i morfologia que presentara canvis respecte al estat comú indoeuropeu.

Valencian en 23:59 21 ago 2023

2023-08-21T23:59:10Z

← Revisió anterior		Revisió de 23:59 21 ago 2023
Llínea 3:		Llínea 3:
	Les '''llengúes itàliques''' constituïxen un grup de [[llengües indoeuropees]] en una série de rascs comuns. Inclou a les llengües romances i a un cert número de llengües extintes, com el [[llatí]] i atres llengües parlades en l'antiguetat en la península itàlica.		Les '''llengúes itàliques''' constituïxen un grup de [[llengües indoeuropees]] en una série de rascs comuns. Inclou a les llengües romances i a un cert número de llengües extintes, com el [[llatí]] i atres llengües parlades en l'antiguetat en la península itàlica.

	Encara que se sol considerar com a una única rama que se diversificà a partir d'un estadi comú o proto-itàlic, posterior al periodo proto-indoeuropeu, alguns autors dubten d'esta filiació comú. 1. Totes les llengües itàliques compartixen un bon número d'isogloses comuns: aixina, totes elles són llengües centum que no presenten palatisació de les (palato) velars indoeuropees/ k, kw, g, gh, *ghw/. Curiosament, les llengües romances si presenten una palatisació posterior dels fonemes llatins /k, g/, encara que només front a fonemes anteriors /ε,e,i/.		Encara que se sol considerar com a una única rama que se diversificà a partir d'un estadi comú o proto-itàlic, posterior al periodo proto-indoeuropeu, alguns autors dubten d'esta filiació comú.

			Totes les llengües itàliques compartixen un bon número d'isogloses comuns: aixina, totes elles són llengües centum que no presenten palatisació de les (palato) velars indoeuropees/ k, kw, g, gh, *ghw/. Curiosament, les llengües romances si presenten una palatisació posterior dels fonemes llatins /k, g/, encara que només front a fonemes anteriors /ε,e,i/.

	== Clasificació ==		== Clasificació ==

Valencian: /* Fonologia */

2023-08-21T23:57:57Z

Fonologia

← Revisió anterior		Revisió de 23:57 21 ago 2023
Llínea 32:		Llínea 32:

	=== Fonologia ===		=== Fonologia ===
	Les llengües itàliques compartixen cert número d'isogloses i canvis fonètics comuns ~~respete~~ al protoindoeuropeu comú:		Les llengües itàliques compartixen cert número d'isogloses i canvis fonètics comuns respecte al protoindoeuropeu comú:
	Evolució de les oclusives labials: p > p, b > b, bh- > f-, -*bh- > -b-, (-f-)		Evolució de les oclusives labials: p > p, b > b, bh- > f-, -*bh- > -b-, (-f-)
	Evolució de les oclusives alveolars: t > t, d > d, dh- > f-, -dh- > -d-. Esporàdicament el llatí presenta d > l, com en IE dnghwa < lingua o llatí arcaic odor > olor, olere.		Evolució de les oclusives alveolars: t > t, d > d, dh- > f-, -dh- > -d-. Esporàdicament el llatí presenta d > l, com en IE dnghwa < lingua o llatí arcaic odor > olor, olere.
	Evolució de les velars: k >k (<c>), g > g, gh- > h- kw > kw (<qu>)/k (<c>), gw > v/g/f		Evolució de les velars: k >k (<c>), g > g, gh- > h- kw > kw (<qu>)/k (<c>), gw > v/g/f
	Evolució de les líquides: l > l i *r > r.		Evolució de les líquides: l > l i *r > r.
	Evolució de les nasals no ~~silàbiquies~~: Vm > Vm, mV > mV, Vn > Vn, *nV > nV (ací V denota una vocal qualsevol) i les nasals.		Evolució de les nasals no silàbiques: Vm > Vm, mV > mV, Vn > Vn, *nV > nV (ací V denota una vocal qualsevol) i les nasals.
	Evolució de les semivocals: W > v, *y > i.		Evolució de les semivocals: W > v, *y > i.

Valencian en 23:53 21 ago 2023

2023-08-21T23:53:00Z

← Revisió anterior		Revisió de 23:53 21 ago 2023
Llínea 25:		Llínea 25:

	== Característiques comunes ==		== Característiques comunes ==
	Actualment el terme llengües itàliques s'usa per ~~ar eferir~~-se a un conjunt de llengües indoeuropees que compartixen un cert número de rascs comuns i que tras un periodo llarc de conivvència comuna patiren un cert procés de convergència.		Actualment el terme llengües itàliques s'usa per a referir-se a un conjunt de llengües indoeuropees que compartixen un cert número de rascs comuns i que tras un periodo llarc de conivvència comuna patiren un cert procés de convergència.
	En tot i això, autors com Silvestri i Rix argumenten que no va existir un proto-itàlic comú reconstructible, que complixca estes dos condicions:		En tot i això, autors com Silvestri i Rix argumenten que no va existir un proto-itàlic comú reconstructible, que complixca estes dos condicions:
	*Deuria tindre un sistema fonològic que explicara el del llatí i les llengües osco-umbres simultàneament per mig canvis fonètics posteriors.		*Deuria tindre un sistema fonològic que explicara el del llatí i les llengües osco-umbres simultàneament per mig canvis fonètics posteriors.

Valencian en 23:52 21 ago 2023

2023-08-21T23:52:09Z

← Revisió anterior		Revisió de 23:52 21 ago 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Map-Romance Language World.png\|thumb\|right\|300px\|<center>Distribució de les llengües romances més parlades: espanyol (vert), francés (blau), italià (groc), portugués (taronja) i rumà (roig) </center>]]		[[File:Map-Romance Language World.png\|thumb\|right\|300px\|<center>Distribució de les llengües romances més parlades: espanyol (vert), francés (blau), italià (groc), portugués (taronja) i rumà (roig) </center>]]
	[[File:Lenguas centromeridionales.png\|thumb\|right\|300px\|<center>Llengües romances d'Itàlia. Toscà (vert), romanesc (blau clar), napolità (violeta), sicilià (taronja). </center>]]		[[File:Lenguas centromeridionales.png\|thumb\|right\|300px\|<center>Llengües romances d'Itàlia. Toscà (vert), romanesc (blau clar), napolità (violeta), sicilià (taronja). </center>]]
	Les '''llengúes itàliques''' constituïxen un grup de [[llengües indoeuropees]] en una série de rascs comuns. Inclou a les llengües romances i a un cert número de llengües extintes, com el [[llatí]] i atres llengües ~~parlaes~~ en la antiguetat en la península itàlica.		Les '''llengúes itàliques''' constituïxen un grup de [[llengües indoeuropees]] en una série de rascs comuns. Inclou a les llengües romances i a un cert número de llengües extintes, com el [[llatí]] i atres llengües parlades en l'antiguetat en la península itàlica.

	Encara que se sol considerar com a una única rama que se diversificà a partir d'un estadi comú o proto-itàlic, posterior al periodo proto-indoeuropeu, alguns autors dubten d'esta filiació comú. 1. Totes les llengües itàliques compartixen un bon número d'isogloses comuns: aixina, totes ~~ells~~ són llengües centum que no presenten palatisació de les (palato) velars indoeuropees/ k, kw, g, gh, *ghw/. Curiosament, les llengües romances si presenten una palatisació posterior dels fonemes llatins /k, g/, encara que ~~soles fronta~~ fonemes anteriors /ε,e,i/.		Encara que se sol considerar com a una única rama que se diversificà a partir d'un estadi comú o proto-itàlic, posterior al periodo proto-indoeuropeu, alguns autors dubten d'esta filiació comú. 1. Totes les llengües itàliques compartixen un bon número d'isogloses comuns: aixina, totes elles són llengües centum que no presenten palatisació de les (palato) velars indoeuropees/ k, kw, g, gh, *ghw/. Curiosament, les llengües romances si presenten una palatisació posterior dels fonemes llatins /k, g/, encara que només front a fonemes anteriors /ε,e,i/.

	== Clasificació ==		== Clasificació ==

Valencian: Text reemplaça - 'se usa' a 's'usa'

2023-08-21T23:49:16Z

Text reemplaça - 'se usa' a 's'usa'

← Revisió anterior		Revisió de 23:49 21 ago 2023
Llínea 25:		Llínea 25:

	== Característiques comunes ==		== Característiques comunes ==
	Actualment el terme llengües itàliques se usa per ar eferir-se a un conjunt de llengües indoeuropees que compartixen un cert número de rascs comuns i que tras un periodo llarc de conivvència comuna patiren un cert procés de convergència.		Actualment el terme llengües itàliques s'usa per ar eferir-se a un conjunt de llengües indoeuropees que compartixen un cert número de rascs comuns i que tras un periodo llarc de conivvència comuna patiren un cert procés de convergència.
	En tot i això, autors com Silvestri i Rix argumenten que no va existir un proto-itàlic comú reconstructible, que complixca estes dos condicions:		En tot i això, autors com Silvestri i Rix argumenten que no va existir un proto-itàlic comú reconstructible, que complixca estes dos condicions:
	*Deuria tindre un sistema fonològic que explicara el del llatí i les llengües osco-umbres simultàneament per mig canvis fonètics posteriors.		*Deuria tindre un sistema fonològic que explicara el del llatí i les llengües osco-umbres simultàneament per mig canvis fonètics posteriors.

Jose2: Text reemplaça - 's son ' a 's són '

2022-05-17T09:55:19Z

Text reemplaça - 's son ' a 's són '

← Revisió anterior		Revisió de 09:55 17 maig 2022
Llínea 3:		Llínea 3:
	Les '''llengúes itàliques''' constituïxen un grup de [[llengües indoeuropees]] en una série de rascs comuns. Inclou a les llengües romances i a un cert número de llengües extintes, com el [[llatí]] i atres llengües parlaes en la antiguetat en la península itàlica.		Les '''llengúes itàliques''' constituïxen un grup de [[llengües indoeuropees]] en una série de rascs comuns. Inclou a les llengües romances i a un cert número de llengües extintes, com el [[llatí]] i atres llengües parlaes en la antiguetat en la península itàlica.

	Encara que se sol considerar com a una única rama que se diversificà a partir d'un estadi comú o proto-itàlic, posterior al periodo proto-indoeuropeu, alguns autors dubten d'esta filiació comú. 1. Totes les llengües itàliques compartixen un bon número d'isogloses comuns: aixina, totes ells ~~son~~ llengües centum que no presenten palatisació de les (palato) velars indoeuropees/ k, kw, g, gh, *ghw/. Curiosament, les llengües romances si presenten una palatisació posterior dels fonemes llatins /k, g/, encara que soles fronta fonemes anteriors /ε,e,i/.		Encara que se sol considerar com a una única rama que se diversificà a partir d'un estadi comú o proto-itàlic, posterior al periodo proto-indoeuropeu, alguns autors dubten d'esta filiació comú. 1. Totes les llengües itàliques compartixen un bon número d'isogloses comuns: aixina, totes ells són llengües centum que no presenten palatisació de les (palato) velars indoeuropees/ k, kw, g, gh, *ghw/. Curiosament, les llengües romances si presenten una palatisació posterior dels fonemes llatins /k, g/, encara que soles fronta fonemes anteriors /ε,e,i/.

	== Clasificació ==		== Clasificació ==

Jose2 en 18:07 25 gin 2022

2022-01-25T18:07:45Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:07 25 gin 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Map-Romance Language World.png\|thumb\|right\|300px\|<center>Distribució de les llengües romances més parlades: espanyol (vert), francés (blau), italià (groc), portugués (taronja) i rumà (roig) </center>]]		[[File:Map-Romance Language World.png\|thumb\|right\|300px\|<center>Distribució de les llengües romances més parlades: espanyol (vert), francés (blau), italià (groc), portugués (taronja) i rumà (roig) </center>]]
	[[~~Image~~:~~LlenguesdItalia~~.png\|thumb\|right\|300px\|<center>Llengües ~~de l~~'~~antiguetat italiana~~.</center>]]		[[File:Lenguas centromeridionales.png\|thumb\|right\|300px\|<center>Llengües romances d'Itàlia. Toscà (vert), romanesc (blau clar), napolità (violeta), sicilià (taronja). </center>]]
	Les '''llengúes itàliques''' constituïxen un grup de [[llengües indoeuropees]] en una série de rascs comuns. Inclou a les llengües romances i a un cert número de llengües extintes, com el [[llatí]] i atres llengües parlaes en la antiguetat en la península itàlica.		Les '''llengúes itàliques''' constituïxen un grup de [[llengües indoeuropees]] en una série de rascs comuns. Inclou a les llengües romances i a un cert número de llengües extintes, com el [[llatí]] i atres llengües parlaes en la antiguetat en la península itàlica.

Jose2 en 18:00 25 gin 2022

2022-01-25T18:00:53Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:00 25 gin 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Map-Romance Language World.png\|thumb\|right\|300px\|<center>Distribució de les llengües romances més parlades: espanyol (vert)8, francés (blau), italià (groc), portugués (taronja) i rumà (roig) </center>]]		[[File:Map-Romance Language World.png\|thumb\|right\|300px\|<center>Distribució de les llengües romances més parlades: espanyol (vert), francés (blau), italià (groc), portugués (taronja) i rumà (roig) </center>]]
	[[Image:LlenguesdItalia.png\|thumb\|right\|300px\|<center>Llengües de l'antiguetat italiana.</center>]]		[[Image:LlenguesdItalia.png\|thumb\|right\|300px\|<center>Llengües de l'antiguetat italiana.</center>]]
	Les '''llengúes itàliques''' constituïxen un grup de [[llengües indoeuropees]] en una série de rascs comuns. Inclou a les llengües romances i a un cert número de llengües extintes, com el [[llatí]] i atres llengües parlaes en la antiguetat en la península itàlica.		Les '''llengúes itàliques''' constituïxen un grup de [[llengües indoeuropees]] en una série de rascs comuns. Inclou a les llengües romances i a un cert número de llengües extintes, com el [[llatí]] i atres llengües parlaes en la antiguetat en la península itàlica.

Jose2 en 18:00 25 gin 2022

2022-01-25T18:00:28Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:00 25 gin 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Map-Romance Language World.png\|thumb\|right\|300px\|<center>Distribució de les llengües romances més parlades: espanyol (vert, francés (blau), italià (groc), portugués (taronja) i rumà (roig) </center>]]		[[File:Map-Romance Language World.png\|thumb\|right\|300px\|<center>Distribució de les llengües romances més parlades: espanyol (vert)8, francés (blau), italià (groc), portugués (taronja) i rumà (roig) </center>]]
	[[Image:LlenguesdItalia.png\|thumb\|right\|300px\|<center>Llengües de l'antiguetat italiana.</center>]]		[[Image:LlenguesdItalia.png\|thumb\|right\|300px\|<center>Llengües de l'antiguetat italiana.</center>]]
	Les '''llengúes itàliques''' constituïxen un grup de [[llengües indoeuropees]] en una série de rascs comuns. Inclou a les llengües romances i a un cert número de llengües extintes, com el [[llatí]] i atres llengües parlaes en la antiguetat en la península itàlica.		Les '''llengúes itàliques''' constituïxen un grup de [[llengües indoeuropees]] en una série de rascs comuns. Inclou a les llengües romances i a un cert número de llengües extintes, com el [[llatí]] i atres llengües parlaes en la antiguetat en la península itàlica.

← Revisió anterior		Revisió de 23:57 21 ago 2023
Llínea 32:		Llínea 32:

	=== Fonologia ===		=== Fonologia ===
	Les llengües itàliques compartixen cert número d'isogloses i canvis fonètics comuns ~~respete~~ al protoindoeuropeu comú:		Les llengües itàliques compartixen cert número d'isogloses i canvis fonètics comuns respecte al protoindoeuropeu comú:
	Evolució de les oclusives labials: p > p, b > b, bh- > f-, -*bh- > -b-, (-f-)		Evolució de les oclusives labials: p > p, b > b, bh- > f-, -*bh- > -b-, (-f-)
	Evolució de les oclusives alveolars: t > t, d > d, dh- > f-, -dh- > -d-. Esporàdicament el llatí presenta d > l, com en IE dnghwa < lingua o llatí arcaic odor > olor, olere.		Evolució de les oclusives alveolars: t > t, d > d, dh- > f-, -dh- > -d-. Esporàdicament el llatí presenta d > l, com en IE dnghwa < lingua o llatí arcaic odor > olor, olere.
	Evolució de les velars: k >k (<c>), g > g, gh- > h- kw > kw (<qu>)/k (<c>), gw > v/g/f		Evolució de les velars: k >k (<c>), g > g, gh- > h- kw > kw (<qu>)/k (<c>), gw > v/g/f
	Evolució de les líquides: l > l i *r > r.		Evolució de les líquides: l > l i *r > r.
	Evolució de les nasals no ~~silàbiquies~~: Vm > Vm, mV > mV, Vn > Vn, *nV > nV (ací V denota una vocal qualsevol) i les nasals.		Evolució de les nasals no silàbiques: Vm > Vm, mV > mV, Vn > Vn, *nV > nV (ací V denota una vocal qualsevol) i les nasals.
	Evolució de les semivocals: W > v, *y > i.		Evolució de les semivocals: W > v, *y > i.