Llengües quèchua - Historial de revisions

Lluísm en 18:02 12 abr 2026

2026-04-12T18:02:04Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:02 12 abr 2026
Llínea 23:		Llínea 23:

	Dins de la gran varietat de les seues variants, el quechua se caracterisa per compendre llengües molt regularment aglutinants en un orde variable de SOV. El seu gran número de sufixes canvia tant el significat de les paraules per complet com els matiços del significat. Algunes característiques gramaticals notables inclouen la conjugació bipersonal (els verps concorden en el subjecte i el objecte), evidencialitat (indicació de la font i la veracitat del coneiximent expressat), una partícula de tòpic i sufixes que indiquen quí se benefícia d'una acció i de l'actitut del parlant al respecte, encara que algunes llengües i varietats poden carir d'algunes d'estes característiques.		Dins de la gran varietat de les seues variants, el quechua se caracterisa per compendre llengües molt regularment aglutinants en un orde variable de SOV. El seu gran número de sufixes canvia tant el significat de les paraules per complet com els matiços del significat. Algunes característiques gramaticals notables inclouen la conjugació bipersonal (els verps concorden en el subjecte i el objecte), evidencialitat (indicació de la font i la veracitat del coneiximent expressat), una partícula de tòpic i sufixes que indiquen quí se benefícia d'una acció i de l'actitut del parlant al respecte, encara que algunes llengües i varietats poden carir d'algunes d'estes característiques.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Quechuan languages}}		{{Commonscat\|Quechuan languages}}

Lluísm en 18:58 1 abr 2026

2026-04-01T18:58:24Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:58 1 abr 2026
Llínea 23:		Llínea 23:

	Dins de la gran varietat de les seues variants, el quechua se caracterisa per compendre llengües molt regularment aglutinants en un orde variable de SOV. El seu gran número de sufixes canvia tant el significat de les paraules per complet com els matiços del significat. Algunes característiques gramaticals notables inclouen la conjugació bipersonal (els verps concorden en el subjecte i el objecte), evidencialitat (indicació de la font i la veracitat del coneiximent expressat), una partícula de tòpic i sufixes que indiquen quí se benefícia d'una acció i de l'actitut del parlant al respecte, encara que algunes llengües i varietats poden carir d'algunes d'estes característiques.		Dins de la gran varietat de les seues variants, el quechua se caracterisa per compendre llengües molt regularment aglutinants en un orde variable de SOV. El seu gran número de sufixes canvia tant el significat de les paraules per complet com els matiços del significat. Algunes característiques gramaticals notables inclouen la conjugació bipersonal (els verps concorden en el subjecte i el objecte), evidencialitat (indicació de la font i la veracitat del coneiximent expressat), una partícula de tòpic i sufixes que indiquen quí se benefícia d'una acció i de l'actitut del parlant al respecte, encara que algunes llengües i varietats poden carir d'algunes d'estes característiques.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Quechuan languages}}		{{Commonscat\|Quechuan languages}}

Xavi Dengra: /* Enllaços externs */

2023-03-29T18:28:37Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 18:28 29 març 2023
Llínea 26:		Llínea 26:
	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Quechuan languages}}		{{Commonscat\|Quechuan languages}}
			{{DGLV\|Quèchua}}

	[[Categoria:Llengües indígenes d'Amèrica]]		[[Categoria:Llengües indígenes d'Amèrica]]
	{{Llengües indígenes d'Amèrica}}		{{Llengües indígenes d'Amèrica}}

Lluísm: Lluísm pàgina traslladada Llengües quechua a Llengües quèchua

2023-03-20T17:04:21Z

Lluísm pàgina traslladada Llengües quechua a Llengües quèchua

← Revisió anterior		Revisió de 17:04 20 març 2023
(Sense diferències)

Xavi Dengra en 11:51 18 març 2023

2023-03-18T11:51:15Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:51 18 març 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{llengua\|		{{llengua\|
	\|nom= Llengües ~~quechua~~		\|nom= Llengües quèchua
	\|nomnatiu=		\|nomnatiu=
	\|pronunciació=		\|pronunciació=
Llínea 10:		Llínea 10:
	\|parlantsnonatius=		\|parlantsnonatius=
	\|rank=		\|rank=
	\|família=Es dividix en [[~~Quechua~~ I]] i [[~~Quechua~~ II]]		\|família=Es dividix en [[Quèchua I]] i [[Quèchua II]]
	\|nació= Els països en roig (oficial) i en roig claret (co-oficial)		\|nació= Els països en roig (oficial) i en roig claret (co-oficial)
	\|fontcolor=		\|fontcolor=
Llínea 20:		Llínea 20:
	\|mapa= [[File:Quechua (grupos).svg\|250px]]		\|mapa= [[File:Quechua (grupos).svg\|250px]]
	}}		}}
	El '''~~quechua~~ o quichua''' és una família de llengües estretament emparentades originària dels Andes centrals que s'exten per la part occidental de Suramèrica. És parlà per entre 14 i 9 millons de persones i pareix no estar relacionada filogènicament en atres famílies conegudes, per lo que és considerà la decimoquinta família de llengües méx exteses en el planeta i la segon en Amèrica, despuix de l'[[Indoeuropeu\|indoeuropea]].		El '''quèchua o quichua''' és una família de llengües estretament emparentades originària dels Andes centrals que s'exten per la part occidental de Suramèrica. És parlà per entre 14 i 9 millons de persones i pareix no estar relacionada filogènicament en atres famílies conegudes, per lo que és considerà la decimoquinta família de llengües méx exteses en el planeta i la segon en Amèrica, despuix de l'[[Indoeuropeu\|indoeuropea]].

	Dins de la gran varietat de les seues variants, el quechua se caracterisa per compendre llengües molt regularment aglutinants en un orde variable de SOV. El seu gran número de sufixes canvia tant el significat de les paraules per complet com els matiços del significat. Algunes característiques gramaticals notables inclouen la conjugació bipersonal (els verps concorden en el subjecte i el objecte), evidencialitat (indicació de la font i la veracitat del coneiximent expressat), una partícula de tòpic i sufixes que indiquen quí se benefícia d'una acció i de l'actitut del parlant al respecte, encara que algunes llengües i varietats poden carir d'algunes d'estes característiques.		Dins de la gran varietat de les seues variants, el quechua se caracterisa per compendre llengües molt regularment aglutinants en un orde variable de SOV. El seu gran número de sufixes canvia tant el significat de les paraules per complet com els matiços del significat. Algunes característiques gramaticals notables inclouen la conjugació bipersonal (els verps concorden en el subjecte i el objecte), evidencialitat (indicació de la font i la veracitat del coneiximent expressat), una partícula de tòpic i sufixes que indiquen quí se benefícia d'una acció i de l'actitut del parlant al respecte, encara que algunes llengües i varietats poden carir d'algunes d'estes característiques.

Alacanti: Text reemplaça - '{{Commons|' a '{{Commonscat|'

2022-10-01T04:19:21Z

Text reemplaça - '{{Commons|' a '{{Commonscat|'

← Revisió anterior		Revisió de 04:19 1 oct 2022
Llínea 25:		Llínea 25:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{~~Commons~~\|Quechuan languages}}		{{Commonscat\|Quechuan languages}}

	[[Categoria:Llengües indígenes d'Amèrica]]		[[Categoria:Llengües indígenes d'Amèrica]]
	{{Llengües indígenes d'Amèrica}}		{{Llengües indígenes d'Amèrica}}

Valencian: /* Enllaços externs */

2022-09-17T05:04:58Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 05:04 17 set 2022
Llínea 25:		Llínea 25:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commons\|~~Quechua~~ languages}}		{{Commons\|Quechuan languages}}

	[[Categoria:Llengües indígenes d'Amèrica]]		[[Categoria:Llengües indígenes d'Amèrica]]
	{{Llengües indígenes d'Amèrica}}		{{Llengües indígenes d'Amèrica}}

Valencian: /* Enllaços externs */

2022-09-17T05:03:56Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 05:03 17 set 2022
Llínea 23:		Llínea 23:

	Dins de la gran varietat de les seues variants, el quechua se caracterisa per compendre llengües molt regularment aglutinants en un orde variable de SOV. El seu gran número de sufixes canvia tant el significat de les paraules per complet com els matiços del significat. Algunes característiques gramaticals notables inclouen la conjugació bipersonal (els verps concorden en el subjecte i el objecte), evidencialitat (indicació de la font i la veracitat del coneiximent expressat), una partícula de tòpic i sufixes que indiquen quí se benefícia d'una acció i de l'actitut del parlant al respecte, encara que algunes llengües i varietats poden carir d'algunes d'estes característiques.		Dins de la gran varietat de les seues variants, el quechua se caracterisa per compendre llengües molt regularment aglutinants en un orde variable de SOV. El seu gran número de sufixes canvia tant el significat de les paraules per complet com els matiços del significat. Algunes característiques gramaticals notables inclouen la conjugació bipersonal (els verps concorden en el subjecte i el objecte), evidencialitat (indicació de la font i la veracitat del coneiximent expressat), una partícula de tòpic i sufixes que indiquen quí se benefícia d'una acció i de l'actitut del parlant al respecte, encara que algunes llengües i varietats poden carir d'algunes d'estes característiques.

			== Enllaços externs ==
			{{Commons\|Quechua languages}}

	[[Categoria:Llengües indígenes d'Amèrica]]		[[Categoria:Llengües indígenes d'Amèrica]]
	{{Llengües indígenes d'Amèrica}}		{{Llengües indígenes d'Amèrica}}

Jose2 en 18:57 26 jun 2021

2021-06-26T18:57:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:57 26 jun 2021
Llínea 18:		Llínea 18:
	\|iso3=		\|iso3=
	\|sil=		\|sil=
	\|mapa= [[~~Image~~:Quechua ~~en america~~.~~png~~\|~~300px~~]]		\|mapa= [[File:Quechua (grupos).svg\|250px]]
	}}		}}
	El '''quechua o quichua''' és una família de llengües estretament emparentades originària dels Andes centrals que s'exten per la part occidental de Suramèrica. És parlà per entre 14 i 9 millons de persones i pareix no estar relacionada filogènicament en atres famílies conegudes, per lo que és considerà la decimoquinta família de llengües méx exteses en el planeta i la segon en Amèrica, despuix de l'[[Indoeuropeu\|indoeuropea]].		El '''quechua o quichua''' és una família de llengües estretament emparentades originària dels Andes centrals que s'exten per la part occidental de Suramèrica. És parlà per entre 14 i 9 millons de persones i pareix no estar relacionada filogènicament en atres famílies conegudes, per lo que és considerà la decimoquinta família de llengües méx exteses en el planeta i la segon en Amèrica, despuix de l'[[Indoeuropeu\|indoeuropea]].

Jose2 en 16:24 3 jun 2017

2017-06-03T16:24:21Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:24 3 jun 2017
Llínea 20:		Llínea 20:
	\|mapa= [[Image:Quechua en america.png\|300px]]		\|mapa= [[Image:Quechua en america.png\|300px]]
	}}		}}
	El '''quechua o quichua''' és una família de llengües estretament ~~emparentaes~~ originària dels Andes centrals que s'exten per la part occidental de Suramèrica. És parlà per entre 14 i 9 millons de persones i ~~pareeix~~ no estar ~~relacionà~~ filogènicament en atres famílies conegudes, per lo que és considerà la decimoquinta família de llengües méx exteses en el planeta i la segon en Amèrica, despuix de la indoeuropea.		El '''quechua o quichua''' és una família de llengües estretament emparentades originària dels Andes centrals que s'exten per la part occidental de Suramèrica. És parlà per entre 14 i 9 millons de persones i pareix no estar relacionada filogènicament en atres famílies conegudes, per lo que és considerà la decimoquinta família de llengües méx exteses en el planeta i la segon en Amèrica, despuix de l'[[Indoeuropeu\|indoeuropea]].

	Dins de la gran varietat de ~~ses~~ variants, el quechua se caracterisa per compendre llengües molt regularment aglutinants en un orde variable de SOV. ~~Son~~ gran número de sufixes canvia tant el significat de les paraules per ~~ocmplet~~ com els matiços del significat. Algunes característiques gramaticals notables inclouen la conjugació bipersonal (els verps concorden en el subjecte i el objecte), evidencialitat (indicació de la font i la veracitat del coneiximent expressat), una partícula de tòpic i sufixes que indiquen quí se benefícia d'una acció i de l'actitut del parlant al respecte, encara que algunes llengües i varietats poden carir d'algunes d'estes característiques.		Dins de la gran varietat de les seues variants, el quechua se caracterisa per compendre llengües molt regularment aglutinants en un orde variable de SOV. El seu gran número de sufixes canvia tant el significat de les paraules per complet com els matiços del significat. Algunes característiques gramaticals notables inclouen la conjugació bipersonal (els verps concorden en el subjecte i el objecte), evidencialitat (indicació de la font i la veracitat del coneiximent expressat), una partícula de tòpic i sufixes que indiquen quí se benefícia d'una acció i de l'actitut del parlant al respecte, encara que algunes llengües i varietats poden carir d'algunes d'estes característiques.

	[[Categoria:Llengües indígenes d'Amèrica]]		[[Categoria:Llengües indígenes d'Amèrica]]
	{{Llengües indígenes d'Amèrica}}		{{Llengües indígenes d'Amèrica}}