Llengua vehicular - Historial de revisions

https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?action=history&feed=atom&title=Llengua_vehicular Llengua vehicular - Historial de revisions 2026-05-01T01:19:13Z Historial de revisions per a esta pàgina en la wiki MediaWiki 1.45.1 https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Llengua_vehicular&diff=452165&oldid=prev Reval en 19:46 12 nov 2025 2025-11-12T19:46:45Z

<p></p> <table style="background-color: #fff; color: #202122;" data-mw="interface"> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <tr class="diff-title" lang="vlc"> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">← Revisió anterior</td> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">Revisió de 19:46 12 nov 2025</td> </tr><tr><td colspan="2" class="diff-lineno" id="mw-diff-left-l6">Llínea 6:</td> <td colspan="2" class="diff-lineno">Llínea 6:</td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Quan els barcos anglesos i francesos començaren a competir en els portuguesos, les tripulacions provaren a deprendre este "portugués trencat". A través d'un procés de canvi, les paraules provinents de la "lingua franca" i del portugués varen ser substituïdes per les de les llengües pròpies dels pobles en contacte. Esta teoria explicaria les similituts entre la majoria dels [[Pidgin (llingüística)|pidgins]] de base europea i les llengües [[llengua criolla|criolles]], com ara el [[Tok Pisin]], el [[Papiamento]], el [[Sranang Tongo]], etc. Estes llengües usen formes similars a la paraula occitana ''sabir'' per a referir-se al mot "saber" i a la portuguesa ''piquenho'' per a "chicotet". </div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Quan els barcos anglesos i francesos començaren a competir en els portuguesos, les tripulacions provaren a deprendre este "portugués trencat". A través d'un procés de canvi, les paraules provinents de la "lingua franca" i del portugués varen ser substituïdes per les de les llengües pròpies dels pobles en contacte. Esta teoria explicaria les similituts entre la majoria dels [[Pidgin (llingüística)|pidgins]] de base europea i les llengües [[llengua criolla|criolles]], com ara el [[Tok Pisin]], el [[Papiamento]], el [[Sranang Tongo]], etc. Estes llengües usen formes similars a la paraula occitana ''sabir'' per a referir-se al mot "saber" i a la portuguesa ''piquenho'' per a "chicotet". </div></td></tr> <tr><td class="diff-marker" data-marker="−"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div><del style="font-weight: bold; text-decoration: none;"> </del></div></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div><ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;"> </ins></div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>== Bibliografia ==</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>== Bibliografia ==</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>* John A. Holm, ''Pidgins and Creoles'', Cambridge University Press, 1989, ISBN 0-521-35940-6, p. 607 (en anglès)</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>* John A. Holm, ''Pidgins and Creoles'', Cambridge University Press, 1989, ISBN 0-521-35940-6, p. 607 (en anglès)</div></td></tr>  </table>

Reval https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Llengua_vehicular&diff=332683&oldid=prev Lluísm en 07:56 3 jul 2024 2024-07-03T07:56:57Z

<p></p> <table style="background-color: #fff; color: #202122;" data-mw="interface"> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <tr class="diff-title" lang="vlc"> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">← Revisió anterior</td> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">Revisió de 07:56 3 jul 2024</td> </tr><tr><td colspan="2" class="diff-lineno" id="mw-diff-left-l5">Llínea 5:</td> <td colspan="2" class="diff-lineno">Llínea 5:</td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>La "[[lingua franca]]", formada inicialment a partir de l'[[occità]], el [[català]] i l'[[italià]], en aportacions posteriors del [[castellà]], el [[portugués]], l'[[àrap]], el [[grec]] i el [[turc]], era coneguda pels mariners mediterràneus incloent-hi els portuguesos. Segons el llingüista [[Hugo Schuchardt]], quan els portuguesos varen iniciar les exploracions dels mars d'[[Àfrica]], [[Amèrica]], [[Àsia]] i [[Oceania]], varen decidir comunicar-se en els natius de les terres descobertes barrejant una versió de la ''lingua franca'' en influències del [[portugués]] en les llengües locals. </div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>La "[[lingua franca]]", formada inicialment a partir de l'[[occità]], el [[català]] i l'[[italià]], en aportacions posteriors del [[castellà]], el [[portugués]], l'[[àrap]], el [[grec]] i el [[turc]], era coneguda pels mariners mediterràneus incloent-hi els portuguesos. Segons el llingüista [[Hugo Schuchardt]], quan els portuguesos varen iniciar les exploracions dels mars d'[[Àfrica]], [[Amèrica]], [[Àsia]] i [[Oceania]], varen decidir comunicar-se en els natius de les terres descobertes barrejant una versió de la ''lingua franca'' en influències del [[portugués]] en les llengües locals. </div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker" data-marker="−"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Quan els barcos anglesos i francesos començaren a competir en els portuguesos, les tripulacions provaren a deprendre este "portugués trencat". A través d'un procés de canvi, les paraules provinents de la "lingua franca" i del portugués varen ser substituïdes per les de les llengües pròpies dels pobles en contacte. Esta teoria explicaria les similituts entre la majoria dels [[Pidgin (llingüística)|pidgins]] de base europea i les llengües [[llengua criolla|criolles]], com ara el [[Tok Pisin]], el [[Papiamento]], el [[Sranang Tongo]], etc. Estes llengües usen formes similars a la paraula occitana ''sabir'' per a referir-se al mot "saber" i a la portuguesa ''piquenho'' per a "chicotet". </div></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Quan els barcos anglesos i francesos començaren a competir en els portuguesos, les tripulacions provaren a deprendre este "portugués trencat". A través d'un procés de canvi, les paraules provinents de la "lingua franca" i del portugués varen ser substituïdes per les de les llengües pròpies dels pobles en contacte. Esta teoria explicaria les similituts entre la majoria dels [[Pidgin (llingüística)|pidgins]] de base europea i les llengües [[llengua criolla|criolles]], com ara el [[Tok Pisin]], el [[Papiamento]], el [[Sranang Tongo]], etc. Estes llengües usen formes similars a la paraula occitana ''sabir'' per a referir-se al mot "saber" i a la portuguesa ''piquenho'' per a "chicotet". <ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;"> </ins></div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div> </div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div> </div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>== Bibliografia ==</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>== Bibliografia ==</div></td></tr>  </table>

Lluísm https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Llengua_vehicular&diff=329721&oldid=prev Jose2 en 15:28 21 jun 2024 2024-06-21T15:28:30Z

<p></p> <table style="background-color: #fff; color: #202122;" data-mw="interface"> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <tr class="diff-title" lang="vlc"> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">← Revisió anterior</td> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">Revisió de 15:28 21 jun 2024</td> </tr><tr><td colspan="2" class="diff-lineno" id="mw-diff-left-l6">Llínea 6:</td> <td colspan="2" class="diff-lineno">Llínea 6:</td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Quan els barcos anglesos i francesos començaren a competir en els portuguesos, les tripulacions provaren a deprendre este "portugués trencat". A través d'un procés de canvi, les paraules provinents de la "lingua franca" i del portugués varen ser substituïdes per les de les llengües pròpies dels pobles en contacte. Esta teoria explicaria les similituts entre la majoria dels [[Pidgin (llingüística)|pidgins]] de base europea i les llengües [[llengua criolla|criolles]], com ara el [[Tok Pisin]], el [[Papiamento]], el [[Sranang Tongo]], etc. Estes llengües usen formes similars a la paraula occitana ''sabir'' per a referir-se al mot "saber" i a la portuguesa ''piquenho'' per a "chicotet". </div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Quan els barcos anglesos i francesos començaren a competir en els portuguesos, les tripulacions provaren a deprendre este "portugués trencat". A través d'un procés de canvi, les paraules provinents de la "lingua franca" i del portugués varen ser substituïdes per les de les llengües pròpies dels pobles en contacte. Esta teoria explicaria les similituts entre la majoria dels [[Pidgin (llingüística)|pidgins]] de base europea i les llengües [[llengua criolla|criolles]], com ara el [[Tok Pisin]], el [[Papiamento]], el [[Sranang Tongo]], etc. Estes llengües usen formes similars a la paraula occitana ''sabir'' per a referir-se al mot "saber" i a la portuguesa ''piquenho'' per a "chicotet". </div></td></tr> <tr><td class="diff-marker" data-marker="−"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div> </div></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div><ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;"> </ins></div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>== Bibliografia ==</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>== Bibliografia ==</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>* John A. Holm, ''Pidgins and Creoles'', Cambridge University Press, 1989, ISBN 0-521-35940-6, p. 607 (en anglès)</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>* John A. Holm, ''Pidgins and Creoles'', Cambridge University Press, 1989, ISBN 0-521-35940-6, p. 607 (en anglès)</div></td></tr>  </table>

Jose2 https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Llengua_vehicular&diff=325116&oldid=prev Jose2 en 07:11 4 jun 2024 2024-06-04T07:11:17Z

<p></p> <table style="background-color: #fff; color: #202122;" data-mw="interface"> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <tr class="diff-title" lang="vlc"> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">← Revisió anterior</td> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">Revisió de 07:11 4 jun 2024</td> </tr><tr><td colspan="2" class="diff-lineno" id="mw-diff-left-l5">Llínea 5:</td> <td colspan="2" class="diff-lineno">Llínea 5:</td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>La "[[lingua franca]]", formada inicialment a partir de l'[[occità]], el [[català]] i l'[[italià]], en aportacions posteriors del [[castellà]], el [[portugués]], l'[[àrap]], el [[grec]] i el [[turc]], era coneguda pels mariners mediterràneus incloent-hi els portuguesos. Segons el llingüista [[Hugo Schuchardt]], quan els portuguesos varen iniciar les exploracions dels mars d'[[Àfrica]], [[Amèrica]], [[Àsia]] i [[Oceania]], varen decidir comunicar-se en els natius de les terres descobertes barrejant una versió de la ''lingua franca'' en influències del [[portugués]] en les llengües locals. </div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>La "[[lingua franca]]", formada inicialment a partir de l'[[occità]], el [[català]] i l'[[italià]], en aportacions posteriors del [[castellà]], el [[portugués]], l'[[àrap]], el [[grec]] i el [[turc]], era coneguda pels mariners mediterràneus incloent-hi els portuguesos. Segons el llingüista [[Hugo Schuchardt]], quan els portuguesos varen iniciar les exploracions dels mars d'[[Àfrica]], [[Amèrica]], [[Àsia]] i [[Oceania]], varen decidir comunicar-se en els natius de les terres descobertes barrejant una versió de la ''lingua franca'' en influències del [[portugués]] en les llengües locals. </div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker" data-marker="−"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Quan els barcos anglesos i francesos començaren a competir en els portuguesos, les tripulacions provaren a deprendre este "portugués trencat". A través d'un procés de canvi, les paraules provinents de la "lingua franca" i del portugués varen ser substituïdes per les de les llengües pròpies dels pobles en contacte. Esta teoria explicaria les similituts entre la majoria dels [[Pidgin (llingüística)|pidgins]] de base europea i les llengües [[llengua criolla|criolles]], com ara el [[Tok Pisin]], el [[Papiamento]], el [[Sranang Tongo]], etc. Estes llengües usen formes similars a la paraula occitana ''sabir'' per a referir-se al mot "saber" i a la portuguesa ''piquenho'' per a "chicotet".</div></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Quan els barcos anglesos i francesos començaren a competir en els portuguesos, les tripulacions provaren a deprendre este "portugués trencat". A través d'un procés de canvi, les paraules provinents de la "lingua franca" i del portugués varen ser substituïdes per les de les llengües pròpies dels pobles en contacte. Esta teoria explicaria les similituts entre la majoria dels [[Pidgin (llingüística)|pidgins]] de base europea i les llengües [[llengua criolla|criolles]], com ara el [[Tok Pisin]], el [[Papiamento]], el [[Sranang Tongo]], etc. Estes llengües usen formes similars a la paraula occitana ''sabir'' per a referir-se al mot "saber" i a la portuguesa ''piquenho'' per a "chicotet". </div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>== Bibliografia ==</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>== Bibliografia ==</div></td></tr> </table>

Jose2 https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Llengua_vehicular&diff=94347&oldid=prev Jose2 en 11:10 1 feb 2016 2016-02-01T11:10:38Z

<p></p> <table style="background-color: #fff; color: #202122;" data-mw="interface"> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <tr class="diff-title" lang="vlc"> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">← Revisió anterior</td> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">Revisió de 11:10 1 feb 2016</td> </tr><tr><td colspan="2" class="diff-lineno" id="mw-diff-left-l1">Llínea 1:</td> <td colspan="2" class="diff-lineno">Llínea 1:</td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>'''Llengua vehicular''' o '''Lingua franca''' és la que utilisen els parlants de diverses llengües per entendre's entre ells, generalment en una regió determinada. El cas més general de llengua vehicular és el protagonisat per l'[[anglés]], que actualment és l'única llengua vehicular vàlida per a tot lo [[Terra|món]].</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>'''Llengua vehicular''' o '''Lingua franca''' és la que utilisen els parlants de diverses llengües per entendre's entre ells, generalment en una regió determinada. El cas més general de llengua vehicular és el protagonisat per l'[[anglés]], que actualment és l'única llengua vehicular vàlida per a tot lo [[Terra|món]].</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker" data-marker="−"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>El sinònim "[[lingua franca]]", en principi és el nom en qué es coneixia la llengua vehicular amprada al Mediterràneu des del [[<del style="font-weight: bold; text-decoration: none;">segle </del>XI]] (i també coneguda com "[[sabir]]"). Posteriorment, varen anar apareixent una multiplicitat de [[llengua criolla|llengües criolles]] com a instruments de comunicació lligats a l'[[colonialisme|expansió colonial]].</div></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>El sinònim "[[lingua franca]]", en principi és el nom en qué es coneixia la llengua vehicular amprada al Mediterràneu des del [[<ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">sigle </ins>XI]] (i també coneguda com "[[sabir]]"). Posteriorment, varen anar apareixent una multiplicitat de [[llengua criolla|llengües criolles]] com a instruments de comunicació lligats a l'[[colonialisme|expansió colonial]].</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>La "[[lingua franca]]", formada inicialment a partir de l'[[occità]], el [[català]] i l'[[italià]], en aportacions posteriors del [[castellà]], el [[portugués]], l'[[àrap]], el [[grec]] i el [[turc]], era coneguda pels mariners mediterràneus incloent-hi els portuguesos. Segons el llingüista [[Hugo Schuchardt]], quan els portuguesos varen iniciar les exploracions dels mars d'[[Àfrica]], [[Amèrica]], [[Àsia]] i [[Oceania]], varen decidir comunicar-se en els natius de les terres descobertes barrejant una versió de la ''lingua franca'' en influències del [[portugués]] en les llengües locals. </div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>La "[[lingua franca]]", formada inicialment a partir de l'[[occità]], el [[català]] i l'[[italià]], en aportacions posteriors del [[castellà]], el [[portugués]], l'[[àrap]], el [[grec]] i el [[turc]], era coneguda pels mariners mediterràneus incloent-hi els portuguesos. Segons el llingüista [[Hugo Schuchardt]], quan els portuguesos varen iniciar les exploracions dels mars d'[[Àfrica]], [[Amèrica]], [[Àsia]] i [[Oceania]], varen decidir comunicar-se en els natius de les terres descobertes barrejant una versió de la ''lingua franca'' en influències del [[portugués]] en les llengües locals. </div></td></tr>  </table>

Jose2 https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Llengua_vehicular&diff=67812&oldid=prev Sempreval: Text reemplaça - 'vaixell' a 'barco' 2014-03-29T17:20:07Z

<p>Text reemplaça - 'vaixell' a 'barco'</p> <table style="background-color: #fff; color: #202122;" data-mw="interface"> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <tr class="diff-title" lang="vlc"> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">← Revisió anterior</td> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">Revisió de 17:20 29 març 2014</td> </tr><tr><td colspan="2" class="diff-lineno" id="mw-diff-left-l5">Llínea 5:</td> <td colspan="2" class="diff-lineno">Llínea 5:</td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>La "[[lingua franca]]", formada inicialment a partir de l'[[occità]], el [[català]] i l'[[italià]], en aportacions posteriors del [[castellà]], el [[portugués]], l'[[àrap]], el [[grec]] i el [[turc]], era coneguda pels mariners mediterràneus incloent-hi els portuguesos. Segons el llingüista [[Hugo Schuchardt]], quan els portuguesos varen iniciar les exploracions dels mars d'[[Àfrica]], [[Amèrica]], [[Àsia]] i [[Oceania]], varen decidir comunicar-se en els natius de les terres descobertes barrejant una versió de la ''lingua franca'' en influències del [[portugués]] en les llengües locals. </div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>La "[[lingua franca]]", formada inicialment a partir de l'[[occità]], el [[català]] i l'[[italià]], en aportacions posteriors del [[castellà]], el [[portugués]], l'[[àrap]], el [[grec]] i el [[turc]], era coneguda pels mariners mediterràneus incloent-hi els portuguesos. Segons el llingüista [[Hugo Schuchardt]], quan els portuguesos varen iniciar les exploracions dels mars d'[[Àfrica]], [[Amèrica]], [[Àsia]] i [[Oceania]], varen decidir comunicar-se en els natius de les terres descobertes barrejant una versió de la ''lingua franca'' en influències del [[portugués]] en les llengües locals. </div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker" data-marker="−"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Quan els <del style="font-weight: bold; text-decoration: none;">vaixells </del>anglesos i francesos començaren a competir en els portuguesos, les tripulacions provaren a deprendre este "portugués trencat". A través d'un procés de canvi, les paraules provinents de la "lingua franca" i del portugués varen ser substituïdes per les de les llengües pròpies dels pobles en contacte. Esta teoria explicaria les similituts entre la majoria dels [[Pidgin (llingüística)|pidgins]] de base europea i les llengües [[llengua criolla|criolles]], com ara el [[Tok Pisin]], el [[Papiamento]], el [[Sranang Tongo]], etc. Estes llengües usen formes similars a la paraula occitana ''sabir'' per a referir-se al mot "saber" i a la portuguesa ''piquenho'' per a "chicotet".</div></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Quan els <ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">barcos </ins>anglesos i francesos començaren a competir en els portuguesos, les tripulacions provaren a deprendre este "portugués trencat". A través d'un procés de canvi, les paraules provinents de la "lingua franca" i del portugués varen ser substituïdes per les de les llengües pròpies dels pobles en contacte. Esta teoria explicaria les similituts entre la majoria dels [[Pidgin (llingüística)|pidgins]] de base europea i les llengües [[llengua criolla|criolles]], com ara el [[Tok Pisin]], el [[Papiamento]], el [[Sranang Tongo]], etc. Estes llengües usen formes similars a la paraula occitana ''sabir'' per a referir-se al mot "saber" i a la portuguesa ''piquenho'' per a "chicotet".</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>== Bibliografia ==</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>== Bibliografia ==</div></td></tr>  </table>

Sempreval https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Llengua_vehicular&diff=65488&oldid=prev Jose2 en 11:08 4 oct 2013 2013-10-04T11:08:17Z

<p></p> <table style="background-color: #fff; color: #202122;" data-mw="interface"> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <tr class="diff-title" lang="vlc"> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">← Revisió anterior</td> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">Revisió de 11:08 4 oct 2013</td> </tr><tr><td colspan="2" class="diff-lineno" id="mw-diff-left-l5">Llínea 5:</td> <td colspan="2" class="diff-lineno">Llínea 5:</td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>La "[[lingua franca]]", formada inicialment a partir de l'[[occità]], el [[català]] i l'[[italià]], en aportacions posteriors del [[castellà]], el [[portugués]], l'[[àrap]], el [[grec]] i el [[turc]], era coneguda pels mariners mediterràneus incloent-hi els portuguesos. Segons el llingüista [[Hugo Schuchardt]], quan els portuguesos varen iniciar les exploracions dels mars d'[[Àfrica]], [[Amèrica]], [[Àsia]] i [[Oceania]], varen decidir comunicar-se en els natius de les terres descobertes barrejant una versió de la ''lingua franca'' en influències del [[portugués]] en les llengües locals. </div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>La "[[lingua franca]]", formada inicialment a partir de l'[[occità]], el [[català]] i l'[[italià]], en aportacions posteriors del [[castellà]], el [[portugués]], l'[[àrap]], el [[grec]] i el [[turc]], era coneguda pels mariners mediterràneus incloent-hi els portuguesos. Segons el llingüista [[Hugo Schuchardt]], quan els portuguesos varen iniciar les exploracions dels mars d'[[Àfrica]], [[Amèrica]], [[Àsia]] i [[Oceania]], varen decidir comunicar-se en els natius de les terres descobertes barrejant una versió de la ''lingua franca'' en influències del [[portugués]] en les llengües locals. </div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker" data-marker="−"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Quan els vaixells anglesos i francesos començaren a competir en els portuguesos, les <del style="font-weight: bold; text-decoration: none;">tripulcion probaren </del>a deprendre este "portugués trencat". A través d'un procés de canvi, les paraules provinents de la "lingua franca" i del portugués varen ser substituïdes per les de les llengües pròpies dels pobles en contacte. Esta teoria explicaria les similituts entre la majoria dels [[Pidgin (llingüística)|pidgins]] de base europea i les llengües [[llengua criolla|criolles]], com ara el [[Tok Pisin]], el [[Papiamento]], el [[Sranang Tongo]], etc. Estes llengües usen formes similars a la paraula occitana ''sabir'' per a referir-se al mot "saber" i a la portuguesa ''piquenho'' per a "chicotet".</div></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Quan els vaixells anglesos i francesos començaren a competir en els portuguesos, les <ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">tripulacions provaren </ins>a deprendre este "portugués trencat". A través d'un procés de canvi, les paraules provinents de la "lingua franca" i del portugués varen ser substituïdes per les de les llengües pròpies dels pobles en contacte. Esta teoria explicaria les similituts entre la majoria dels [[Pidgin (llingüística)|pidgins]] de base europea i les llengües [[llengua criolla|criolles]], com ara el [[Tok Pisin]], el [[Papiamento]], el [[Sranang Tongo]], etc. Estes llengües usen formes similars a la paraula occitana ''sabir'' per a referir-se al mot "saber" i a la portuguesa ''piquenho'' per a "chicotet".</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>== Bibliografia ==</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>== Bibliografia ==</div></td></tr>  </table>

Jose2 https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Llengua_vehicular&diff=65487&oldid=prev Jose2 en 11:07 4 oct 2013 2013-10-04T11:07:12Z

<p></p> <table style="background-color: #fff; color: #202122;" data-mw="interface"> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <tr class="diff-title" lang="vlc"> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">← Revisió anterior</td> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">Revisió de 11:07 4 oct 2013</td> </tr><tr><td colspan="2" class="diff-lineno" id="mw-diff-left-l1">Llínea 1:</td> <td colspan="2" class="diff-lineno">Llínea 1:</td></tr> <tr><td class="diff-marker" data-marker="−"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>'''Llengua vehicular''' o '''Lingua franca''' és la que utilisen els parlants de diverses llengües per entendre's entre ells, generalment en una regió determinada. El cas més general de llengua vehicular és el protagonisat per l'[[anglés]], que actualment és l'única llengua vehicular vàlida per a tot <del style="font-weight: bold; text-decoration: none;">el </del>món.</div></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>'''Llengua vehicular''' o '''Lingua franca''' és la que utilisen els parlants de diverses llengües per entendre's entre ells, generalment en una regió determinada. El cas més general de llengua vehicular és el protagonisat per l'[[anglés]], que actualment és l'única llengua vehicular vàlida per a tot <ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">lo [[Terra|</ins>món<ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">]]</ins>.</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker" data-marker="−"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>El sinònim "[[lingua franca]]", en principi és el nom en qué es coneixia la llengua vehicular amprada al Mediterràneu des del [[segle XI]] (i també coneguda com "[[sabir]]"). Posteriorment, <del style="font-weight: bold; text-decoration: none;">van </del>anar apareixent una multiplicitat de [[llengua criolla|llengües criolles]] com a instruments de comunicació lligats a l'[[colonialisme|expansió colonial]].</div></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>El sinònim "[[lingua franca]]", en principi és el nom en qué es coneixia la llengua vehicular amprada al Mediterràneu des del [[segle XI]] (i també coneguda com "[[sabir]]"). Posteriorment, <ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">varen </ins>anar apareixent una multiplicitat de [[llengua criolla|llengües criolles]] com a instruments de comunicació lligats a l'[[colonialisme|expansió colonial]].</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker" data-marker="−"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>La "[[lingua franca]]", formada inicialment a partir de l'[[occità]], el [[català]] i l'[[italià]], en aportacions posteriors del [[castellà]], el [[portugués]], l'[[àrap]], el [[grec]] i el [[turc]], era coneguda pels mariners mediterràneus incloent-hi els portuguesos. Segons el llingüista [[Hugo Schuchardt]], quan els portuguesos <del style="font-weight: bold; text-decoration: none;">van </del>iniciar les exploracions dels mars d'Àfrica, Amèrica, Àsia i Oceania, <del style="font-weight: bold; text-decoration: none;">van </del>decidir comunicar-se en <del style="font-weight: bold; text-decoration: none;">als </del>natius de les terres descobertes barrejant una versió de la ''lingua franca'' en influències del [[portugués]] en les llengües locals. Quan els vaixells anglesos i francesos començaren a competir en els portuguesos, les <del style="font-weight: bold; text-decoration: none;">tripulacions provaren d'aprendre </del>este "portugués trencat". A través d'un procés de canvi, les paraules provinents de la "lingua franca" i del portugués <del style="font-weight: bold; text-decoration: none;">van </del>ser substituïdes per les de les llengües pròpies dels pobles en contacte. Esta teoria explicaria les similituts entre la majoria dels [[Pidgin (llingüística)|pidgins]] de base europea i les llengües [[llengua criolla|criolles]], com ara el [[Tok Pisin]], el [[Papiamento]], el [[Sranang Tongo]], etc. Estes llengües usen formes similars a la paraula occitana ''sabir'' per a referir-se al mot "saber" i a la portuguesa ''piquenho'' per a "chicotet".</div></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>La "[[lingua franca]]", formada inicialment a partir de l'[[occità]], el [[català]] i l'[[italià]], en aportacions posteriors del [[castellà]], el [[portugués]], l'[[àrap]], el [[grec]] i el [[turc]], era coneguda pels mariners mediterràneus incloent-hi els portuguesos. Segons el llingüista [[Hugo Schuchardt]], quan els portuguesos <ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">varen </ins>iniciar les exploracions dels mars d'<ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">[[</ins>Àfrica<ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">]]</ins>, <ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">[[</ins>Amèrica<ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">]]</ins>, <ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">[[</ins>Àsia<ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">]] </ins>i <ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">[[</ins>Oceania<ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">]]</ins>, <ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">varen </ins>decidir comunicar-se en <ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">els </ins>natius de les terres descobertes barrejant una versió de la ''lingua franca'' en influències del [[portugués]] en les llengües locals. </div></td></tr> <tr><td colspan="2" class="diff-side-deleted"></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div> </div></td></tr> <tr><td colspan="2" class="diff-side-deleted"></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Quan els vaixells anglesos i francesos començaren a competir en els portuguesos, les <ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">tripulcion probaren a deprendre </ins>este "portugués trencat". A través d'un procés de canvi, les paraules provinents de la "lingua franca" i del portugués <ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">varen </ins>ser substituïdes per les de les llengües pròpies dels pobles en contacte. Esta teoria explicaria les similituts entre la majoria dels [[Pidgin (llingüística)|pidgins]] de base europea i les llengües [[llengua criolla|criolles]], com ara el [[Tok Pisin]], el [[Papiamento]], el [[Sranang Tongo]], etc. Estes llengües usen formes similars a la paraula occitana ''sabir'' per a referir-se al mot "saber" i a la portuguesa ''piquenho'' per a "chicotet".</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>== Bibliografia ==</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>== Bibliografia ==</div></td></tr>  </table>

Jose2 https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Llengua_vehicular&diff=65480&oldid=prev Chabi en 08:14 4 oct 2013 2013-10-04T08:14:10Z

<p></p> <table style="background-color: #fff; color: #202122;" data-mw="interface"> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <tr class="diff-title" lang="vlc"> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">← Revisió anterior</td> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">Revisió de 08:14 4 oct 2013</td> </tr><tr><td colspan="2" class="diff-lineno" id="mw-diff-left-l1">Llínea 1:</td> <td colspan="2" class="diff-lineno">Llínea 1:</td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>'''Llengua vehicular''' o '''Lingua franca''' és la que utilisen els parlants de diverses llengües per entendre's entre ells, generalment en una regió determinada. El cas més general de llengua vehicular és el protagonisat per l'[[anglés]], que actualment és l'única llengua vehicular vàlida per a tot el món.</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>'''Llengua vehicular''' o '''Lingua franca''' és la que utilisen els parlants de diverses llengües per entendre's entre ells, generalment en una regió determinada. El cas més general de llengua vehicular és el protagonisat per l'[[anglés]], que actualment és l'única llengua vehicular vàlida per a tot el món.</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker" data-marker="−"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>El sinònim "[[lingua franca]]", en principi és el nom en qué es coneixia la llengua vehicular amprada al Mediterràneu des del [[segle XI]] (i també coneguda com <del style="font-weight: bold; text-decoration: none;">''</del>[[sabir]]<del style="font-weight: bold; text-decoration: none;">''</del>). Posteriorment, van anar apareixent una multiplicitat de [[llengua criolla|llengües criolles]] com a instruments de comunicació lligats a l'[[colonialisme|expansió colonial]].</div></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>El sinònim "[[lingua franca]]", en principi és el nom en qué es coneixia la llengua vehicular amprada al Mediterràneu des del [[segle XI]] (i també coneguda com <ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">"</ins>[[sabir]]<ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">"</ins>). Posteriorment, van anar apareixent una multiplicitat de [[llengua criolla|llengües criolles]] com a instruments de comunicació lligats a l'[[colonialisme|expansió colonial]].</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>La "[[lingua franca]]", formada inicialment a partir de l'[[occità]], el [[català]] i l'[[italià]], en aportacions posteriors del [[castellà]], el [[portugués]], l'[[àrap]], el [[grec]] i el [[turc]], era coneguda pels mariners mediterràneus incloent-hi els portuguesos. Segons el llingüista [[Hugo Schuchardt]], quan els portuguesos van iniciar les exploracions dels mars d'Àfrica, Amèrica, Àsia i Oceania, van decidir comunicar-se en als natius de les terres descobertes barrejant una versió de la ''lingua franca'' en influències del [[portugués]] en les llengües locals. Quan els vaixells anglesos i francesos començaren a competir en els portuguesos, les tripulacions provaren d'aprendre este "portugués trencat". A través d'un procés de canvi, les paraules provinents de la "lingua franca" i del portugués van ser substituïdes per les de les llengües pròpies dels pobles en contacte. Esta teoria explicaria les similituts entre la majoria dels [[Pidgin (llingüística)|pidgins]] de base europea i les llengües [[llengua criolla|criolles]], com ara el [[Tok Pisin]], el [[Papiamento]], el [[Sranang Tongo]], etc. Estes llengües usen formes similars a la paraula occitana ''sabir'' per a referir-se al mot "saber" i a la portuguesa ''piquenho'' per a "chicotet".</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>La "[[lingua franca]]", formada inicialment a partir de l'[[occità]], el [[català]] i l'[[italià]], en aportacions posteriors del [[castellà]], el [[portugués]], l'[[àrap]], el [[grec]] i el [[turc]], era coneguda pels mariners mediterràneus incloent-hi els portuguesos. Segons el llingüista [[Hugo Schuchardt]], quan els portuguesos van iniciar les exploracions dels mars d'Àfrica, Amèrica, Àsia i Oceania, van decidir comunicar-se en als natius de les terres descobertes barrejant una versió de la ''lingua franca'' en influències del [[portugués]] en les llengües locals. Quan els vaixells anglesos i francesos començaren a competir en els portuguesos, les tripulacions provaren d'aprendre este "portugués trencat". A través d'un procés de canvi, les paraules provinents de la "lingua franca" i del portugués van ser substituïdes per les de les llengües pròpies dels pobles en contacte. Esta teoria explicaria les similituts entre la majoria dels [[Pidgin (llingüística)|pidgins]] de base europea i les llengües [[llengua criolla|criolles]], com ara el [[Tok Pisin]], el [[Papiamento]], el [[Sranang Tongo]], etc. Estes llengües usen formes similars a la paraula occitana ''sabir'' per a referir-se al mot "saber" i a la portuguesa ''piquenho'' per a "chicotet".</div></td></tr>  </table>

Chabi https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Llengua_vehicular&diff=65479&oldid=prev Chabi en 08:13 4 oct 2013 2013-10-04T08:13:49Z

<p></p> <table style="background-color: #fff; color: #202122;" data-mw="interface"> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <tr class="diff-title" lang="vlc"> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">← Revisió anterior</td> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">Revisió de 08:13 4 oct 2013</td> </tr><tr><td colspan="2" class="diff-lineno" id="mw-diff-left-l3">Llínea 3:</td> <td colspan="2" class="diff-lineno">Llínea 3:</td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>El sinònim "[[lingua franca]]", en principi és el nom en qué es coneixia la llengua vehicular amprada al Mediterràneu des del [[segle XI]] (i també coneguda com ''[[sabir]]''). Posteriorment, van anar apareixent una multiplicitat de [[llengua criolla|llengües criolles]] com a instruments de comunicació lligats a l'[[colonialisme|expansió colonial]].</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>El sinònim "[[lingua franca]]", en principi és el nom en qué es coneixia la llengua vehicular amprada al Mediterràneu des del [[segle XI]] (i també coneguda com ''[[sabir]]''). Posteriorment, van anar apareixent una multiplicitat de [[llengua criolla|llengües criolles]] com a instruments de comunicació lligats a l'[[colonialisme|expansió colonial]].</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker" data-marker="−"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>La "[[lingua franca]]", formada inicialment a partir de l'[[occità]], el [[català]] i l'[[italià]], en aportacions posteriors del [[castellà]], el [[portugués]], l'[[àrap]], el [[grec]] i el [[turc]], era coneguda pels mariners mediterràneus incloent-hi els portuguesos. Segons el llingüista [[Hugo Schuchardt]], quan els portuguesos van iniciar les exploracions dels mars d'Àfrica, Amèrica, Àsia i Oceania, van decidir comunicar-se en als natius de les terres descobertes barrejant una versió de la ''lingua franca'' en influències del [[portugués]] en les llengües locals. Quan els vaixells anglesos i francesos començaren a competir en els portuguesos, les tripulacions provaren d'aprendre este "portugués trencat". A través d'un procés de canvi, les paraules provinents de la <del style="font-weight: bold; text-decoration: none;">''</del>lingua franca<del style="font-weight: bold; text-decoration: none;">'' </del>i del portugués van ser substituïdes per les de les llengües pròpies dels pobles en contacte. Esta teoria explicaria les similituts entre la majoria dels [[Pidgin (llingüística)|pidgins]] de base europea i les llengües [[llengua criolla|criolles]], com ara el [[Tok Pisin]], el [[Papiamento]], el [[Sranang Tongo]], etc. Estes llengües usen formes similars a la paraula occitana ''sabir'' per a referir-se al mot "saber" i a la portuguesa ''piquenho'' per a "chicotet".</div></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>La "[[lingua franca]]", formada inicialment a partir de l'[[occità]], el [[català]] i l'[[italià]], en aportacions posteriors del [[castellà]], el [[portugués]], l'[[àrap]], el [[grec]] i el [[turc]], era coneguda pels mariners mediterràneus incloent-hi els portuguesos. Segons el llingüista [[Hugo Schuchardt]], quan els portuguesos van iniciar les exploracions dels mars d'Àfrica, Amèrica, Àsia i Oceania, van decidir comunicar-se en als natius de les terres descobertes barrejant una versió de la ''lingua franca'' en influències del [[portugués]] en les llengües locals. Quan els vaixells anglesos i francesos començaren a competir en els portuguesos, les tripulacions provaren d'aprendre este "portugués trencat". A través d'un procés de canvi, les paraules provinents de la <ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">"</ins>lingua franca<ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">" </ins>i del portugués van ser substituïdes per les de les llengües pròpies dels pobles en contacte. Esta teoria explicaria les similituts entre la majoria dels [[Pidgin (llingüística)|pidgins]] de base europea i les llengües [[llengua criolla|criolles]], com ara el [[Tok Pisin]], el [[Papiamento]], el [[Sranang Tongo]], etc. Estes llengües usen formes similars a la paraula occitana ''sabir'' per a referir-se al mot "saber" i a la portuguesa ''piquenho'' per a "chicotet".</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>== Bibliografia ==</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>== Bibliografia ==</div></td></tr>  </table>

Chabi