Llenguage formal - Historial de revisions

Lluísm en 20:16 20 gin 2026

2026-01-20T20:16:16Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:16 20 gin 2026
Llínea 4:		Llínea 4:

	Estrictament parlant, un llenguage formal és idèntic al conjunt de totes les seues fòrmules ben formades. A diferència de lo que ocorre en l'alfabet (que deu ser un conjunt finit) i en cada fòrmula ben formada (que deu tindre una llongitut també finita), un llenguage formal pot estar compost per un número infinit de fòrmules ben formades.		Estrictament parlant, un llenguage formal és idèntic al conjunt de totes les seues fòrmules ben formades. A diferència de lo que ocorre en l'alfabet (que deu ser un conjunt finit) i en cada fòrmula ben formada (que deu tindre una llongitut també finita), un llenguage formal pot estar compost per un número infinit de fòrmules ben formades.

	[[Categoria:Llenguage]]		[[Categoria:Llenguage]]
	[[Categoria:Llenguages formals]]		[[Categoria:Llenguages formals]]
	[[Categoria:Llingüística generativa]]		[[Categoria:Llingüística generativa]]

Jose2 en 18:14 27 feb 2025

2025-02-27T18:14:16Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:14 27 feb 2025
Llínea 3:		Llínea 3:
	En [[matemàtiques]], [[llògica]] i [[ciències de la computació]], un '''llenguage formal''' és un [[llenguage]] els símbols primitius del qual i regles per a unir eixos símbols estan formalment especificats. Al conjunt dels símbols primitius se li crida el [[alfabet]] (o vocabulari) del llenguage, i al conjunt de les regles li'l crida la [[gramàtica formal]] (o sintaxis). A una cadena de símbols formada d'acort a la gramàtica li la crida una [[fòrmula ben formada]] (o paraula) del llenguage.		En [[matemàtiques]], [[llògica]] i [[ciències de la computació]], un '''llenguage formal''' és un [[llenguage]] els símbols primitius del qual i regles per a unir eixos símbols estan formalment especificats. Al conjunt dels símbols primitius se li crida el [[alfabet]] (o vocabulari) del llenguage, i al conjunt de les regles li'l crida la [[gramàtica formal]] (o sintaxis). A una cadena de símbols formada d'acort a la gramàtica li la crida una [[fòrmula ben formada]] (o paraula) del llenguage.

	Estrictament parlant, un llenguage formal és idèntic al conjunt de totes les seues fòrmules ben formades. A diferència de lo que ocorre en l'alfabet (que deu ser un conjunt finit) i en cada fòrmula ben formada (que deu tindre una llongitut també finita), un llenguage formal pot estar compost per un número infinit de fòrmules ben formades.		Estrictament parlant, un llenguage formal és idèntic al conjunt de totes les seues fòrmules ben formades. A diferència de lo que ocorre en l'alfabet (que deu ser un conjunt finit) i en cada fòrmula ben formada (que deu tindre una llongitut també finita), un llenguage formal pot estar compost per un número infinit de fòrmules ben formades.

	[[Categoria:Llenguage]]		[[Categoria:Llenguage]]
	[[Categoria:Llenguages formals]]		[[Categoria:Llenguages formals]]
	[[Categoria:Llingüística generativa]]		[[Categoria:Llingüística generativa]]

Reval en 18:48 11 nov 2024

2024-11-11T18:48:55Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:48 11 nov 2024
Llínea 3:		Llínea 3:
	En [[matemàtiques]], [[llògica]] i [[ciències de la computació]], un '''llenguage formal''' és un [[llenguage]] els símbols primitius del qual i regles per a unir eixos símbols estan formalment especificats. Al conjunt dels símbols primitius se li crida el [[alfabet]] (o vocabulari) del llenguage, i al conjunt de les regles li'l crida la [[gramàtica formal]] (o sintaxis). A una cadena de símbols formada d'acort a la gramàtica li la crida una [[fòrmula ben formada]] (o paraula) del llenguage.		En [[matemàtiques]], [[llògica]] i [[ciències de la computació]], un '''llenguage formal''' és un [[llenguage]] els símbols primitius del qual i regles per a unir eixos símbols estan formalment especificats. Al conjunt dels símbols primitius se li crida el [[alfabet]] (o vocabulari) del llenguage, i al conjunt de les regles li'l crida la [[gramàtica formal]] (o sintaxis). A una cadena de símbols formada d'acort a la gramàtica li la crida una [[fòrmula ben formada]] (o paraula) del llenguage.

	Estrictament parlant, un llenguage formal és idèntic al conjunt de totes les seues fòrmules ben formades. A diferència de lo que ocorre en l'alfabet (que deu ser un conjunt finit) i en cada fòrmula ben formada (que deu tindre una llongitut també finita), un llenguage formal pot estar compost per un número infinit de fòrmules ben formades.		Estrictament parlant, un llenguage formal és idèntic al conjunt de totes les seues fòrmules ben formades. A diferència de lo que ocorre en l'alfabet (que deu ser un conjunt finit) i en cada fòrmula ben formada (que deu tindre una llongitut també finita), un llenguage formal pot estar compost per un número infinit de fòrmules ben formades.

	[[Categoria:Llenguage]]		[[Categoria:Llenguage]]
	[[Categoria:Llenguages formals]]		[[Categoria:Llenguages formals]]
	[[Categoria:Llingüística generativa]]		[[Categoria:Llingüística generativa]]

Jose2 en 19:27 21 oct 2016

2016-10-21T19:27:02Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:27 21 oct 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Entidades sintácticas 2.svg\|thumb\|230px\|right\|Esta image mostra la relació entre les [[Cadena de caràcters\|cadenes de caràcters]], les [[Fòrmula ben formada\|fòrmules ben formades]] i els [[Teorema\|teoremes]]. En alguns [[sistema formal\|sistemes formals]], no obstant, el conjunt de les teoremes coincidix en el de les fòrmules ben formades.]]		[[Archiu:Entidades sintácticas 2.svg\|thumb\|230px\|right\|Esta image mostra la relació entre les [[Cadena de caràcters\|cadenes de caràcters]], les [[Fòrmula ben formada\|fòrmules ben formades]] i els [[Teorema\|teoremes]]. En alguns [[sistema formal\|sistemes formals]], no obstant, el conjunt de les teoremes coincidix en el de les fòrmules ben formades.]]

	En [[matemàtiques]], [[llògica]] i [[ciències de la computació]], un '''llenguage formal''' és un [[llenguage]] els símbols primitius del qual i regles per a unir eixos símbols estan formalment especificats. Al conjunt dels símbols primitius se li crida el [[alfabet]] (o vocabulari) del llenguage, i al conjunt de les regles li'l crida la [[gramàtica formal]] (o sintaxis). A una cadena de símbols formada d'acort a la gramàtica li la crida una [[fòrmula ben formada]] (o paraula) del llenguage. Estrictament parlant, un llenguage formal és idèntic al conjunt de totes les seues fòrmules ben formades. A diferència de lo que ocorre en l'alfabet (que deu ser un conjunt finit) i en cada fòrmula ben formada (que deu tindre una llongitut també finita), un llenguage formal pot estar compost per un número infinit de fòrmules ben formades.		En [[matemàtiques]], [[llògica]] i [[ciències de la computació]], un '''llenguage formal''' és un [[llenguage]] els símbols primitius del qual i regles per a unir eixos símbols estan formalment especificats. Al conjunt dels símbols primitius se li crida el [[alfabet]] (o vocabulari) del llenguage, i al conjunt de les regles li'l crida la [[gramàtica formal]] (o sintaxis). A una cadena de símbols formada d'acort a la gramàtica li la crida una [[fòrmula ben formada]] (o paraula) del llenguage.

			Estrictament parlant, un llenguage formal és idèntic al conjunt de totes les seues fòrmules ben formades. A diferència de lo que ocorre en l'alfabet (que deu ser un conjunt finit) i en cada fòrmula ben formada (que deu tindre una llongitut també finita), un llenguage formal pot estar compost per un número infinit de fòrmules ben formades.

			[[Categoria:Llenguage]]
	[[Categoria:Llenguages formals]]		[[Categoria:Llenguages formals]]
	[[Categoria:Llingüística generativa]]		[[Categoria:Llingüística generativa]]

Chabi en 10:02 21 oct 2016

2016-10-21T10:02:58Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:02 21 oct 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Entidades sintácticas 2.svg\|thumb\|230px\|right\|Esta image mostra la relació entre les [[Cadena de caràcters\|cadenes de caràcters]], les [[Fòrmula ben formada\|fòrmules ben formades]] i els [[~~teorema~~]]s. En alguns [[sistema formal\|sistemes formals]], no obstant, el conjunt de les teoremes coincidix en el de les fòrmules ben formades.]]		[[Archiu:Entidades sintácticas 2.svg\|thumb\|230px\|right\|Esta image mostra la relació entre les [[Cadena de caràcters\|cadenes de caràcters]], les [[Fòrmula ben formada\|fòrmules ben formades]] i els [[Teorema\|teoremes]]. En alguns [[sistema formal\|sistemes formals]], no obstant, el conjunt de les teoremes coincidix en el de les fòrmules ben formades.]]

	En [[matemàtiques]], [[llògica]] i [[ciències de la computació]], un '''llenguage formal''' és un [[llenguage]] els símbols primitius del qual i regles per a unir eixos símbols estan formalment especificats. Al conjunt dels símbols primitius se li crida el [[alfabet]] (o vocabulari) del llenguage, i al conjunt de les regles li'l crida la [[gramàtica formal]] (o sintaxis). A una cadena de símbols formada d'acort a la gramàtica li la crida una [[fòrmula ben formada]] (o paraula) del llenguage. Estrictament parlant, un llenguage formal és idèntic al conjunt de totes les seues fòrmules ben formades. A diferència de lo que ocorre en l'alfabet (que deu ser un conjunt finit) i en cada fòrmula ben formada (que deu tindre una llongitut també finita), un llenguage formal pot estar compost per un número infinit de fòrmules ben formades.		En [[matemàtiques]], [[llògica]] i [[ciències de la computació]], un '''llenguage formal''' és un [[llenguage]] els símbols primitius del qual i regles per a unir eixos símbols estan formalment especificats. Al conjunt dels símbols primitius se li crida el [[alfabet]] (o vocabulari) del llenguage, i al conjunt de les regles li'l crida la [[gramàtica formal]] (o sintaxis). A una cadena de símbols formada d'acort a la gramàtica li la crida una [[fòrmula ben formada]] (o paraula) del llenguage. Estrictament parlant, un llenguage formal és idèntic al conjunt de totes les seues fòrmules ben formades. A diferència de lo que ocorre en l'alfabet (que deu ser un conjunt finit) i en cada fòrmula ben formada (que deu tindre una llongitut també finita), un llenguage formal pot estar compost per un número infinit de fòrmules ben formades.

Chabi: Pàgina nova, en el contingut: «cadenes de caràcters, les Fòrmula b...»

2016-10-21T10:01:52Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|230px|right|Esta image mostra la relació entre les [[Cadena de caràcters|cadenes de caràcters, les Fòrmula b...»

Pàgina nova

[[Archiu:Entidades sintácticas 2.svg|thumb|230px|right|Esta image mostra la relació entre les [[Cadena de caràcters|cadenes de caràcters]], les [[Fòrmula ben formada|fòrmules ben formades]] i els [[teorema]]s. En alguns [[sistema formal|sistemes formals]], no obstant, el conjunt de les teoremes coincidix en el de les fòrmules ben formades.]]

En [[matemàtiques]], [[llògica]] i [[ciències de la computació]], un '''llenguage formal''' és un [[llenguage]] els símbols primitius del qual i regles per a unir eixos símbols estan formalment especificats. Al conjunt dels símbols primitius se li crida el [[alfabet]] (o vocabulari) del llenguage, i al conjunt de les regles li'l crida la [[gramàtica formal]] (o sintaxis). A una cadena de símbols formada d'acort a la gramàtica li la crida una [[fòrmula ben formada]] (o paraula) del llenguage. Estrictament parlant, un llenguage formal és idèntic al conjunt de totes les seues fòrmules ben formades. A diferència de lo que ocorre en l'alfabet (que deu ser un conjunt finit) i en cada fòrmula ben formada (que deu tindre una llongitut també finita), un llenguage formal pot estar compost per un número infinit de fòrmules ben formades.

[[Categoria:Llenguages formals]]
[[Categoria:Llingüística generativa]]