Llingüística - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'exemplar' a 'eixemplar'

2025-08-08T10:03:20Z

Text reemplaça - 'exemplar' a 'eixemplar'

← Revisió anterior		Revisió de 10:03 8 ago 2025
Llínea 73:		Llínea 73:
	* la [[llingüística aplicada]], l'estudi de la llengua i els temes relacionats en la seua aplicació diària, en especial, les polítiques llingüístiques i l'educació o ensenyança d'una llengua.		* la [[llingüística aplicada]], l'estudi de la llengua i els temes relacionats en la seua aplicació diària, en especial, les polítiques llingüístiques i l'educació o ensenyança d'una llengua.

	Dins de les aplicacions de la llingüística es pot citar l'us de l'[[anàlisis del discurs]] per molts governs que tenen interés a verificar la nacionalitat reclamada pels solicitants d'asil i que no presenten la documentació necessària per a poder provar la seua afirmació.<ref name="Linguistic Analysis">{{ref-publicació\|article=Applied Linguistics and Language Analysis in Asylum Seeker Cases\| cognom =Eades\| nom =Diana\|publicació=Applied Linguistics\|any=2005\|volum=26\|~~exemplar~~=4\|pàgines=503–526\|doi=10.1093/applin/ami021\|url=http://songchau.googlepages.com/503.pdf}}</ref> Això sovint pren la forma d'una entrevista personal que es realisa en un departament d'immigració. Segons el país, esta entrevista es porta a terme en la llengua materna del solicitant d'asil a través d'un intérpret, o en una llengua franca internacional, com pot ser l'[[anglés]].<ref name="Linguistic Analysis" /> A [[Austràlia]] s'utilisa el primer método, mentres que [[Alemanya]] es fa servir el de la llengua franca; en canvi, als [[Països Baixos]] s'utilisa qualsevol dels dos sistemes en funció de la llengua en qüestió. Les conclusions finals de l'anàlisis llingüístic pot tindre un paper crític en la decisió del govern sobre l'estatut de refugiat que ha solicitat asil.<ref name="Linguistic Analysis" />		Dins de les aplicacions de la llingüística es pot citar l'us de l'[[anàlisis del discurs]] per molts governs que tenen interés a verificar la nacionalitat reclamada pels solicitants d'asil i que no presenten la documentació necessària per a poder provar la seua afirmació.<ref name="Linguistic Analysis">{{ref-publicació\|article=Applied Linguistics and Language Analysis in Asylum Seeker Cases\| cognom =Eades\| nom =Diana\|publicació=Applied Linguistics\|any=2005\|volum=26\|eixemplar=4\|pàgines=503–526\|doi=10.1093/applin/ami021\|url=http://songchau.googlepages.com/503.pdf}}</ref> Això sovint pren la forma d'una entrevista personal que es realisa en un departament d'immigració. Segons el país, esta entrevista es porta a terme en la llengua materna del solicitant d'asil a través d'un intérpret, o en una llengua franca internacional, com pot ser l'[[anglés]].<ref name="Linguistic Analysis" /> A [[Austràlia]] s'utilisa el primer método, mentres que [[Alemanya]] es fa servir el de la llengua franca; en canvi, als [[Països Baixos]] s'utilisa qualsevol dels dos sistemes en funció de la llengua en qüestió. Les conclusions finals de l'anàlisis llingüístic pot tindre un paper crític en la decisió del govern sobre l'estatut de refugiat que ha solicitat asil.<ref name="Linguistic Analysis" />

	== Història de la llingüística ==		== Història de la llingüística ==

Jose2 en 16:53 3 abr 2025

2025-04-03T16:53:24Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:53 3 abr 2025
Llínea 188:		Llínea 188:
	{{Artícul principal\|Gramàtica generativa}}		{{Artícul principal\|Gramàtica generativa}}
	Tendència de la llingüística iniciada per [[Noam Chomsky]] el [[1957]] (en el seu llibre ''Syntactic Structures'') i entesa com a reacció enfront de l'estructuralisme de l'escola de Bloomfield. Segons Chomsky, l'estudi de l'actuació —l'anàlisis del corpus llingüístic— no permet el coneiximent del sistema en el qual aquella es basa. Per això afegeix a l'estudi del corpus llingüístic la introspecció que l'escola de Bloomfield rebujava i en la qual el llingüista és el seu mateix informant. Chomsky partix de la frase com la màxima unitat llingüística. La gramàtica d'una llengua conté un sistema de regles que permet de formar —generar— el conjunt de totes les frases possibles en esta llengua, i el seu domini és de la competència del parlant; el conjunt de totes les frases que hom pot generar en una llengua és infinit. Un sistema finit de regles permet al parlant de generar un número infinit de frases i de comprendre-les, inclús aquelles que encara no ha sentit mai.		Tendència de la llingüística iniciada per [[Noam Chomsky]] el [[1957]] (en el seu llibre ''Syntactic Structures'') i entesa com a reacció enfront de l'estructuralisme de l'escola de Bloomfield. Segons Chomsky, l'estudi de l'actuació —l'anàlisis del corpus llingüístic— no permet el coneiximent del sistema en el qual aquella es basa. Per això afegeix a l'estudi del corpus llingüístic la introspecció que l'escola de Bloomfield rebujava i en la qual el llingüista és el seu mateix informant. Chomsky partix de la frase com la màxima unitat llingüística. La gramàtica d'una llengua conté un sistema de regles que permet de formar —generar— el conjunt de totes les frases possibles en esta llengua, i el seu domini és de la competència del parlant; el conjunt de totes les frases que hom pot generar en una llengua és infinit. Un sistema finit de regles permet al parlant de generar un número infinit de frases i de comprendre-les, inclús aquelles que encara no ha sentit mai.

	== Referències ==		== Referències ==
	<references/>		<references/>

Xavier: /* Referències */

2024-12-27T12:52:08Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 12:52 27 dec 2024
Llínea 194:		Llínea 194:
	{{Ciències socials}}		{{Ciències socials}}

	[[Categoria:~~Llengua~~]]		[[Categoria:Llengües]]
	[[Categoria:Llingüística]]		[[Categoria:Llingüística]]

Xavier: /* Referències */

2024-12-27T12:51:44Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 12:51 27 dec 2024
Llínea 194:		Llínea 194:
	{{Ciències socials}}		{{Ciències socials}}

	[[Categoria:Llingüística\| ]]		[[Categoria:Llengua]]
			[[Categoria:Llingüística]]

Valencian: Text reemplaça - 'durada' a 'duració'

2023-09-09T09:11:26Z

Text reemplaça - 'durada' a 'duració'

← Revisió anterior		Revisió de 09:11 9 set 2023
Llínea 34:		Llínea 34:
	=== Fonologia ===		=== Fonologia ===
	{{Artícul principal\|Fonologia}}		{{Artícul principal\|Fonologia}}
	La Fonologia és una disciplina particular de la llingüística que estudia el valor funcional dels sons en les llengües. Establix quins són els [[fonema\|fonemes]] d'una determinada [[llengua]], és dir, els sons distintius que servixen com a trets bàsics per diferenciar unes paraules de les atres. També estudia els fenòmens de contacte entre els sons i la seua constitució en [[sílabes]], mots, [[sintagma\|sintagmes]] i l'expressió o, en térmens fonètics, l'emissió fònica normal llimitada per dos pauses, investigant alhora els trets (nomenats suprasegmentals) susceptibles de comportar una modificació significativa quan es commuten: la ~~durada~~, la intensitat i el to, dels quals cada llengua fa un us particular.<ref>{{ref-web\|url=http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0109698\| títul =fonologia \|consulta= 15 d'agost de 2010 \|autor= \|data= \|obra= l'Enciclopèdia\|editor= Enciclopèdia Catalana, SAU\|archiuurl= \|archiudata= \|llengua=català }}</ref>		La Fonologia és una disciplina particular de la llingüística que estudia el valor funcional dels sons en les llengües. Establix quins són els [[fonema\|fonemes]] d'una determinada [[llengua]], és dir, els sons distintius que servixen com a trets bàsics per diferenciar unes paraules de les atres. També estudia els fenòmens de contacte entre els sons i la seua constitució en [[sílabes]], mots, [[sintagma\|sintagmes]] i l'expressió o, en térmens fonètics, l'emissió fònica normal llimitada per dos pauses, investigant alhora els trets (nomenats suprasegmentals) susceptibles de comportar una modificació significativa quan es commuten: la duració, la intensitat i el to, dels quals cada llengua fa un us particular.<ref>{{ref-web\|url=http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0109698\| títul =fonologia \|consulta= 15 d'agost de 2010 \|autor= \|data= \|obra= l'Enciclopèdia\|editor= Enciclopèdia Catalana, SAU\|archiuurl= \|archiudata= \|llengua=català }}</ref>

	=== Morfologia ===		=== Morfologia ===

Xavier en 16:40 31 dec 2022

2022-12-31T16:40:57Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:40 31 dec 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''llingüística''' és la [[ciència]] que estudia la [[llenguage\|llengua natural]]. Estudia totes les manifestacions de la [[parla]] [[home\|humana]], és dir, l'estudi de la [[llengua]] en les vertents escrit i oral.		La '''llingüística''' és la [[ciència]] que estudia la [[llenguage\|llengua natural]]. Estudia totes les manifestacions de la [[parla]] [[home\|humana]], és dir, l'estudi de la [[llengua]] en les vertents escrit i oral.

	En un sentit ampli la llingüística és l'estudi de les llengües humanes, analisant lo que tenen en comú i lo que les ~~diferencia~~. Un [[llingüista]] és, per tant, una persona que estudia les llengües.		En un sentit ampli la llingüística és l'estudi de les llengües humanes, analisant lo que tenen en comú i lo que les diferència. Un [[llingüista]] és, per tant, una persona que estudia les llengües.

	En un sentit més estricte, la llingüística s'opon a la [[gramàtica]] tradicional en qué esta última és normativa (o prescriptiva) mentres que l'atra és descriptiva. Mentres que la gramàtica utilisa els enunciats en térmens de l'adequació a una norma donada, la llingüística a soles descriu.		En un sentit més estricte, la llingüística s'opon a la [[gramàtica]] tradicional en qué esta última és normativa (o prescriptiva) mentres que l'atra és descriptiva. Mentres que la gramàtica utilisa els enunciats en térmens de l'adequació a una norma donada, la llingüística a soles descriu.

Xavier: /* Història de la llingüística */

2022-12-31T16:39:24Z

Història de la llingüística

← Revisió anterior		Revisió de 16:39 31 dec 2022
Llínea 85:		Llínea 85:
	Al darrer terç de sigle apareixen els neogramàtics que aporten una concepció molt més rigorosa, desvinculen la llingüística de les ciències naturals i la situen en la [[sicologia]] i la sociologia. Hi destaquen Hermann Paul, el sicòlec Wundt, Gabelentz, etc.		Al darrer terç de sigle apareixen els neogramàtics que aporten una concepció molt més rigorosa, desvinculen la llingüística de les ciències naturals i la situen en la [[sicologia]] i la sociologia. Hi destaquen Hermann Paul, el sicòlec Wundt, Gabelentz, etc.

	[[Ferdinand de Saussure]] és el principal fundador de la llingüística estructural moderna, considera la llengua com un sistema de signes, i establix les famoses dicotomies llengua/parla, sincronia/diacronia, relacions paradigmàtiques/sintagmàtiques, crea el concepte de sintagma, etc. A partir d'ell sorgixen les diferents escoles estructurals europees: els diferents funcionalismes: Jakobson i l'escola de Praga, Martinet, Coseriu; i el cas particular de la glossemàtica de Hjelmslev.		[[Ferdinand de Saussure]] és el principal fundador de la llingüística estructural moderna, considera la llengua com un sistema de signes, i establix les famoses dicotomies llengua/parla, sincronia/diacronia, relacions paradigmàtiques/sintagmàtiques, crea el concepte de sintagma, etc. A partir d'ell sorgixen les diferents escoles estructurals europees: els diferents funcionalismes: Jakobson i l'escola de Praga, Martinet, [[Eugeni Coseriu\|Coseriu]]; i el cas particular de la glossemàtica de Hjelmslev.

	En Amèrica destaquen dos corrents: el culturalista, en [[Edward Sapir]], líder a la llingüística estructural americana, que va ser un dels principals que varen explorar les relacions entre el llenguatge i l'antropologia. La seua metodologia va eixercir una influència cabal sobre els seus successors. I la corrent formalista iniciat per [[Leonard Bloomfield]], fidel al positivisme, continuat pels distribucionalistes, i posteriorment per la gramàtica generativa de [[Noam Chomsky]], desenrollada baix la direcció del seu professor [[Zellig Harris]], inspirada en la informàtica, i que va convertir-se en el model dominant a partir dels anys '60 fins als '80. A partir dels '90 s'impon la llingüista cognitiva, en autors com Lakoff i Langacker.		En Amèrica destaquen dos corrents: el culturalista, en [[Edward Sapir]], líder a la llingüística estructural americana, que va ser un dels principals que varen explorar les relacions entre el llenguatge i l'antropologia. La seua metodologia va eixercir una influència cabal sobre els seus successors. I la corrent formalista iniciat per [[Leonard Bloomfield]], fidel al positivisme, continuat pels distribucionalistes, i posteriorment per la gramàtica generativa de [[Noam Chomsky]], desenrollada baix la direcció del seu professor [[Zellig Harris]], inspirada en la informàtica, i que va convertir-se en el model dominant a partir dels anys '60 fins als '80. A partir dels '90 s'impon la llingüista cognitiva, en autors com Lakoff i Langacker.

Valencian: Text reemplaça - 'termes' a 'térmens'

2022-06-01T11:21:44Z

Text reemplaça - 'termes' a 'térmens'

← Revisió anterior		Revisió de 11:21 1 jun 2022
Llínea 34:		Llínea 34:
	=== Fonologia ===		=== Fonologia ===
	{{Artícul principal\|Fonologia}}		{{Artícul principal\|Fonologia}}
	La Fonologia és una disciplina particular de la llingüística que estudia el valor funcional dels sons en les llengües. Establix quins són els [[fonema\|fonemes]] d'una determinada [[llengua]], és dir, els sons distintius que servixen com a trets bàsics per diferenciar unes paraules de les atres. També estudia els fenòmens de contacte entre els sons i la seua constitució en [[sílabes]], mots, [[sintagma\|sintagmes]] i l'expressió o, en ~~termes~~ fonètics, l'emissió fònica normal llimitada per dos pauses, investigant alhora els trets (nomenats suprasegmentals) susceptibles de comportar una modificació significativa quan es commuten: la durada, la intensitat i el to, dels quals cada llengua fa un us particular.<ref>{{ref-web\|url=http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0109698\| títul =fonologia \|consulta= 15 d'agost de 2010 \|autor= \|data= \|obra= l'Enciclopèdia\|editor= Enciclopèdia Catalana, SAU\|archiuurl= \|archiudata= \|llengua=català }}</ref>		La Fonologia és una disciplina particular de la llingüística que estudia el valor funcional dels sons en les llengües. Establix quins són els [[fonema\|fonemes]] d'una determinada [[llengua]], és dir, els sons distintius que servixen com a trets bàsics per diferenciar unes paraules de les atres. També estudia els fenòmens de contacte entre els sons i la seua constitució en [[sílabes]], mots, [[sintagma\|sintagmes]] i l'expressió o, en térmens fonètics, l'emissió fònica normal llimitada per dos pauses, investigant alhora els trets (nomenats suprasegmentals) susceptibles de comportar una modificació significativa quan es commuten: la durada, la intensitat i el to, dels quals cada llengua fa un us particular.<ref>{{ref-web\|url=http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0109698\| títul =fonologia \|consulta= 15 d'agost de 2010 \|autor= \|data= \|obra= l'Enciclopèdia\|editor= Enciclopèdia Catalana, SAU\|archiuurl= \|archiudata= \|llengua=català }}</ref>

	=== Morfologia ===		=== Morfologia ===

Jose2: Text reemplaça - 'n on ' a 'n a on '

2021-05-24T19:44:15Z

Text reemplaça - 'n on ' a 'n a on '

← Revisió anterior		Revisió de 19:44 24 maig 2021
Llínea 11:		Llínea 11:

	== Branques i especialitats de la llingüística ==		== Branques i especialitats de la llingüística ==
	La llingüística s'ocupa de descriure i explicar la naturalea del llenguage humà. En relació en això sorgixen qüestions respecte la universalitat del llenguage, la diversitat del llenguage, o el procés d'aprenentage humà dels idiomes, entre molts atres temes. Tots els sers humans, deixant de banda els casos extrems que entren en el camp de la [[patologia]], assolen la competència llingüística de parlar una llengua o signar-la -si es tracta d'una [[llengua signal]]-, que és la que s'usa dins l'entorn on creixen i es desenrollen, i ho fan sense una aparent necessitat d'una instrucció explícita conscient. Mentres que molts animals diferents dels sers humans adquirixen els seus propis sistemes de comunicació, estos animals no poden adquirir el llenguage humà, encara que alguns d'ells poden deprendre a respondre fent algun us de la llengua o, inclús, poden ser entrenats per a usar-la en un determinat nivell bàsic.<ref>[http://www.santafe.edu/~johnson/articles.chimp.html "Animal Language Article" a ''Santafe.edu'']</ref>		La llingüística s'ocupa de descriure i explicar la naturalea del llenguage humà. En relació en això sorgixen qüestions respecte la universalitat del llenguage, la diversitat del llenguage, o el procés d'aprenentage humà dels idiomes, entre molts atres temes. Tots els sers humans, deixant de banda els casos extrems que entren en el camp de la [[patologia]], assolen la competència llingüística de parlar una llengua o signar-la -si es tracta d'una [[llengua signal]]-, que és la que s'usa dins l'entorn a on creixen i es desenrollen, i ho fan sense una aparent necessitat d'una instrucció explícita conscient. Mentres que molts animals diferents dels sers humans adquirixen els seus propis sistemes de comunicació, estos animals no poden adquirir el llenguage humà, encara que alguns d'ells poden deprendre a respondre fent algun us de la llengua o, inclús, poden ser entrenats per a usar-la en un determinat nivell bàsic.<ref>[http://www.santafe.edu/~johnson/articles.chimp.html "Animal Language Article" a ''Santafe.edu'']</ref>

	Per tant, els llingüistes assumixen que la capacitat d'adquirir i utilisar el llenguage és innata, fonamentada en el propi potencial biològic dels sers humans, un potencial similar a la capacitat de caminar. No hi ha consens, pero, pel que fa a la magnitut d'este potencial innat o al grau específic de domini del llenguage, el grau en qué estes habilitats innates són específiques del llenguage. Alguns teòrics afirmen que hi ha un una elevada capacitat d'abstracció en el [[cervell]] humà, un conjunt molt gran d'us de [[còdic binari\|còdics binaris]], mentres que d'atres afirmen que la capacitat d'deprendre el llenguage és un producte de la [[cognició]] humana en general. Existix, pero, un acort força generalisat en relació a que no hi ha grans diferències [[genètica\|genètiques]] subjacents a la diversitat que hi ha entre les llengües: un individu adquirix qualsevol llengua o llengües, independentment de la filiació o de l'orige [[ètnia\|ètnic]]. No obstant això, investigacions recents sugerixen que inclús els dèbils '''biaixos''' genètics en els parlants, despuix de l'acció d'un determinat número de [[generació\|generacions]], poden influir en l'evolució de llengües en particular, donant lloc a una distribució no aleatòria de determinats trets llingüístics arreu del món.<ref>[http://www.pnas.org/cgi/content/abstract/0610848104v1 Dediu, D. & Ladd, D.R. (2007). "Linguistic tone is related to the population frequency of the adaptive haplogroups of two brain size genes", ''ASPM and Microcephalin'', PNAS 104:10944-10949]; el sumari es pot consultar [http://www.ling.ed.ac.uk/~s0340638/tonegenes/tonegenessummary.html següent enllaç]. (en anglés)</ref>		Per tant, els llingüistes assumixen que la capacitat d'adquirir i utilisar el llenguage és innata, fonamentada en el propi potencial biològic dels sers humans, un potencial similar a la capacitat de caminar. No hi ha consens, pero, pel que fa a la magnitut d'este potencial innat o al grau específic de domini del llenguage, el grau en qué estes habilitats innates són específiques del llenguage. Alguns teòrics afirmen que hi ha un una elevada capacitat d'abstracció en el [[cervell]] humà, un conjunt molt gran d'us de [[còdic binari\|còdics binaris]], mentres que d'atres afirmen que la capacitat d'deprendre el llenguage és un producte de la [[cognició]] humana en general. Existix, pero, un acort força generalisat en relació a que no hi ha grans diferències [[genètica\|genètiques]] subjacents a la diversitat que hi ha entre les llengües: un individu adquirix qualsevol llengua o llengües, independentment de la filiació o de l'orige [[ètnia\|ètnic]]. No obstant això, investigacions recents sugerixen que inclús els dèbils '''biaixos''' genètics en els parlants, despuix de l'acció d'un determinat número de [[generació\|generacions]], poden influir en l'evolució de llengües en particular, donant lloc a una distribució no aleatòria de determinats trets llingüístics arreu del món.<ref>[http://www.pnas.org/cgi/content/abstract/0610848104v1 Dediu, D. & Ladd, D.R. (2007). "Linguistic tone is related to the population frequency of the adaptive haplogroups of two brain size genes", ''ASPM and Microcephalin'', PNAS 104:10944-10949]; el sumari es pot consultar [http://www.ling.ed.ac.uk/~s0340638/tonegenes/tonegenessummary.html següent enllaç]. (en anglés)</ref>

Jose2: Text reemplaça - ' dades ' a ' senyes '

2020-03-02T15:38:48Z

Text reemplaça - ' dades ' a ' senyes '

← Revisió anterior		Revisió de 15:38 2 març 2020
Llínea 30:		Llínea 30:
	=== Fonètica ===		=== Fonètica ===
	{{Artícul principal\|Fonètica}}		{{Artícul principal\|Fonètica}}
	La Fonètica és una disciplina particular de la llingüística que estudia la realisació dels [[fonema\|fonemes]] en totes les alternatives analisables. La ''fonètica general'' estudia els problemes teòrics plantejats per la relació entre sons i fonemes i complementa la investigació fonològica. La ''fonètica instrumental'' o ''experimental'' classifica els fonemes com a conjunts de trets constitutius per mig de les ~~dades~~ fornides pels aparells d'[[investigació]]. Si la investigació es produïx sobre el treball fisiològic del parlant quan emet sons, la branca corresponent és nomenada [[fonètica articulatòria]] o genètica. D'atra banda, l'estudi dels trets físics de les emissions fòniques determina la [[fonètica acústica]] o [[genèmica]]. Finalment, si s'orienta cap a la recepció de l'oyent, és nomenada [[fonètica auditiva]].		La Fonètica és una disciplina particular de la llingüística que estudia la realisació dels [[fonema\|fonemes]] en totes les alternatives analisables. La ''fonètica general'' estudia els problemes teòrics plantejats per la relació entre sons i fonemes i complementa la investigació fonològica. La ''fonètica instrumental'' o ''experimental'' classifica els fonemes com a conjunts de trets constitutius per mig de les senyes fornides pels aparells d'[[investigació]]. Si la investigació es produïx sobre el treball fisiològic del parlant quan emet sons, la branca corresponent és nomenada [[fonètica articulatòria]] o genètica. D'atra banda, l'estudi dels trets físics de les emissions fòniques determina la [[fonètica acústica]] o [[genèmica]]. Finalment, si s'orienta cap a la recepció de l'oyent, és nomenada [[fonètica auditiva]].

	=== Fonologia ===		=== Fonologia ===