Lliteratura francesa - Historial de revisions

Lluísm en 19:35 28 dec 2025

2025-12-28T19:35:30Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:35 28 dec 2025
Llínea 42:		Llínea 42:

	La lliteratura contemporànea, com passa en atres tradicions, és tan rica que es resistix a classificacions, en autors de la talla d'[[Assia Djebar]], [[Jean Cocteau]], [[Jean Genet]], [[Amin Maalouf]], [[Yasmina Khadra]]...		La lliteratura contemporànea, com passa en atres tradicions, és tan rica que es resistix a classificacions, en autors de la talla d'[[Assia Djebar]], [[Jean Cocteau]], [[Jean Genet]], [[Amin Maalouf]], [[Yasmina Khadra]]...

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	* [http://www.biblioweb.org Biblioweb] (en francés)		* [http://www.biblioweb.org Biblioweb] (en francés)

	[[Categoria:Lliteratura francesa\| ]]		[[Categoria:Lliteratura francesa\| ]]

Jose2 en 18:52 10 dec 2025

2025-12-10T18:52:01Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:52 10 dec 2025
Llínea 42:		Llínea 42:

	La lliteratura contemporànea, com passa en atres tradicions, és tan rica que es resistix a classificacions, en autors de la talla d'[[Assia Djebar]], [[Jean Cocteau]], [[Jean Genet]], [[Amin Maalouf]], [[Yasmina Khadra]]...		La lliteratura contemporànea, com passa en atres tradicions, és tan rica que es resistix a classificacions, en autors de la talla d'[[Assia Djebar]], [[Jean Cocteau]], [[Jean Genet]], [[Amin Maalouf]], [[Yasmina Khadra]]...

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	* [http://www.biblioweb.org Biblioweb] (en francés)		* [http://www.biblioweb.org Biblioweb] (en francés)

	[[Categoria:Lliteratura francesa\| ]]		[[Categoria:Lliteratura francesa\| ]]

Jose2 en 16:43 3 abr 2025

2025-04-03T16:43:10Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:43 3 abr 2025
Llínea 42:		Llínea 42:

	La lliteratura contemporànea, com passa en atres tradicions, és tan rica que es resistix a classificacions, en autors de la talla d'[[Assia Djebar]], [[Jean Cocteau]], [[Jean Genet]], [[Amin Maalouf]], [[Yasmina Khadra]]...		La lliteratura contemporànea, com passa en atres tradicions, és tan rica que es resistix a classificacions, en autors de la talla d'[[Assia Djebar]], [[Jean Cocteau]], [[Jean Genet]], [[Amin Maalouf]], [[Yasmina Khadra]]...

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	* [http://www.biblioweb.org Biblioweb] (en francés)		* [http://www.biblioweb.org Biblioweb] (en francés)

	[[Categoria:Lliteratura francesa\| ]]		[[Categoria:Lliteratura francesa\| ]]

Jose2 en 11:24 3 set 2024

2024-09-03T11:24:16Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:24 3 set 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''lliteratura francòfona''' inclou totes les obres escrites en [[francés]], siga en el país que siga i en el [[sigle]] que siga. Inclou, per tant, la tradició lliterària de [[França]] i la de les antigues colònies franceses.		La '''lliteratura francòfona''' inclou totes les obres escrites en [[francés]], siga en el país que siga i en el [[sigle]] que siga. Inclou, per tant, la tradició lliterària de [[França]] i la de les antigues colònies franceses.

	==La primera lliteratura francesa==		== La primera lliteratura francesa ==
	En l'[[edat mija]] el [[llatí]] es va anar transformant en les llengües romàniques corresponents en cada país. Es troba lliteratura pròpiament escrita en francés des del [[sigle XI]], abans els documents estaven en un [[llatí]] tardà o pertanyen a la lliteratura en [[occità]], de gran influència en l'época pel prestigi dels seus [[trobador]]s.		En l'[[edat mija]] el [[llatí]] es va anar transformant en les llengües romàniques corresponents en cada país. Es troba lliteratura pròpiament escrita en francés des del [[sigle XI]], abans els documents estaven en un [[llatí]] tardà o pertanyen a la lliteratura en [[occità]], de gran influència en l'época pel prestigi dels seus [[trobador]]s.

Llínea 10:		Llínea 10:
	La prosa estava dedicada a les cròniques històriques i a les traduccions d'obres de la lliteratura clàssica en llatí, l'idioma de la cultura i la [[religió]]. Es conserven coleccions de sermons i vides de sants. Els chicotets ''[[fabliaux]]'' eren peces dramàtiques que barrejaven la temàtica sacra en un to de paròdia.		La prosa estava dedicada a les cròniques històriques i a les traduccions d'obres de la lliteratura clàssica en llatí, l'idioma de la cultura i la [[religió]]. Es conserven coleccions de sermons i vides de sants. Els chicotets ''[[fabliaux]]'' eren peces dramàtiques que barrejaven la temàtica sacra en un to de paròdia.

	==El Renaiximent==		== El Renaiximent ==
	Un grup d'escritors, ''La Pléiade'' (d'a on ve el nom de la famosa colecció de llibres actual), va firmar un manifest per rellançar la lliteratura francesa. L'autor més important del grup va ser [[Pierre de Ronsard]].		Un grup d'escritors, ''La Pléiade'' (d'a on ve el nom de la famosa colecció de llibres actual), va firmar un manifest per rellançar la lliteratura francesa. L'autor més important del grup va ser [[Pierre de Ronsard]].

	En el [[sigle XVI]] destaquen les figures de [[François Rabelais]], autor de prosa humorística i [[Michel de Montaigne]], l'"inventor" del gènero de l'[[ensaig]].		En el [[sigle XVI]] destaquen les figures de [[François Rabelais]], autor de prosa humorística i [[Michel de Montaigne]], l'"inventor" del gènero de l'[[ensaig]].

	==L'academicisme==		== L'academicisme ==
	Des de mitat del [[sigle XVII]] França se convertí en el centre cultural i lliterari de tota Europa. El gust clàssic, l'obsessió per la perfecció formal i la llengua treballada són els trets que encara hui permaneixen en les lletres franceses. [[Nicolas Boileau-Despreaux]] va ser el teòric més important d'esta época, a on es varen desenrollar tots els gèneros. [[L'Astrée]] de l'autor [[Honoré d'Urfé]] fon l'obra francesa més traduïda al seu temps.		Des de mitat del [[sigle XVII]] França se convertí en el centre cultural i lliterari de tota Europa. El gust clàssic, l'obsessió per la perfecció formal i la llengua treballada són els trets que encara hui permaneixen en les lletres franceses. [[Nicolas Boileau-Despreaux]] va ser el teòric més important d'esta época, a on es varen desenrollar tots els gèneros. [[L'Astrée]] de l'autor [[Honoré d'Urfé]] fon l'obra francesa més traduïda al seu temps.

	Els autors clàssics més importants són [[Jean Racine]], [[Molière]] i [[Jean de la Fontaine]]. Les aportacions al camp de la no ficció són també notables, en la filosofia de Voltaire, Diderot... Una figura fa de pont entre l'academicisme francés i els nous aires romàntics que varen estendre's per Europa des de finals del [[sigle XVIII]]: [[Jean-Jacques Rousseau]].		Els autors clàssics més importants són [[Jean Racine]], [[Molière]] i [[Jean de la Fontaine]]. Les aportacions al camp de la no ficció són també notables, en la filosofia de Voltaire, Diderot... Una figura fa de pont entre l'academicisme francés i els nous aires romàntics que varen estendre's per Europa des de finals del [[sigle XVIII]]: [[Jean-Jacques Rousseau]].

	==El sigle XIX==		== El sigle XIX ==
	El [[sigle XIX]] francés servix de model per als periodos lliteraris d'atres països, en el conreu del [[Romanticisme]], el [[Realisme]] i la seua derivació: el [[Naturalisme]].		El [[sigle XIX]] francés servix de model per als periodos lliteraris d'atres països, en el conreu del [[Romanticisme]], el [[Realisme]] i la seua derivació: el [[Naturalisme]].

Llínea 31:		Llínea 31:
	Les veus vingudes d'atres països francòfons comencen a fer-se un lloc en la lliteratura, aportant la descripció de costums locals i reflexions sobre la identitat molt fecundes.		Les veus vingudes d'atres països francòfons comencen a fer-se un lloc en la lliteratura, aportant la descripció de costums locals i reflexions sobre la identitat molt fecundes.

	==La varietat==		== La varietat ==

	Entre finals del [[sigle XIX]] i el [[sigle XX]] la lliteratura francesa adopta una gran varietat, que inclou des del [[simbolisme]] de [[Baudelaire]] fins a les [[avantguarda\|avantguardes]] més experimentals. El [[surrealisme]] en especial, creat al voltant de la figura d'[[André Breton]], va ser un moviment fèrtil a les terres franceses.		Entre finals del [[sigle XIX]] i el [[sigle XX]] la lliteratura francesa adopta una gran varietat, que inclou des del [[simbolisme]] de [[Baudelaire]] fins a les [[avantguarda\|avantguardes]] més experimentals. El [[surrealisme]] en especial, creat al voltant de la figura d'[[André Breton]], va ser un moviment fèrtil a les terres franceses.

Lluísm en 16:42 26 ago 2024

2024-08-26T16:42:35Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:42 26 ago 2024
Llínea 42:		Llínea 42:

	La lliteratura contemporànea, com passa en atres tradicions, és tan rica que es resistix a classificacions, en autors de la talla d'[[Assia Djebar]], [[Jean Cocteau]], [[Jean Genet]], [[Amin Maalouf]], [[Yasmina Khadra]]...		La lliteratura contemporànea, com passa en atres tradicions, és tan rica que es resistix a classificacions, en autors de la talla d'[[Assia Djebar]], [[Jean Cocteau]], [[Jean Genet]], [[Amin Maalouf]], [[Yasmina Khadra]]...

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	* [http://www.biblioweb.org Biblioweb] (en francés)		* [http://www.biblioweb.org Biblioweb] (en francés)

	[[Categoria:Lliteratura francesa\| ]]		[[Categoria:Lliteratura francesa\| ]]

Reval en 17:54 16 feb 2023

2023-02-16T17:54:04Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:54 16 feb 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''lliteratura francòfona''' inclou totes les obres escrites en [[francés]], siga en el país que siga i en el sigle que siga. Inclou, per tant, la tradició lliterària de [[França]] i la de les antigues colònies franceses.		La '''lliteratura francòfona''' inclou totes les obres escrites en [[francés]], siga en el país que siga i en el [[sigle]] que siga. Inclou, per tant, la tradició lliterària de [[França]] i la de les antigues colònies franceses.

	==La primera lliteratura francesa==		==La primera lliteratura francesa==

Valencian: Text reemplaça - 'Vínculs externs' a 'Enllaços externs'

2022-06-28T16:27:04Z

Text reemplaça - 'Vínculs externs' a 'Enllaços externs'

← Revisió anterior		Revisió de 16:27 28 jun 2022
Llínea 43:		Llínea 43:
	La lliteratura contemporànea, com passa en atres tradicions, és tan rica que es resistix a classificacions, en autors de la talla d'[[Assia Djebar]], [[Jean Cocteau]], [[Jean Genet]], [[Amin Maalouf]], [[Yasmina Khadra]]...		La lliteratura contemporànea, com passa en atres tradicions, és tan rica que es resistix a classificacions, en autors de la talla d'[[Assia Djebar]], [[Jean Cocteau]], [[Jean Genet]], [[Amin Maalouf]], [[Yasmina Khadra]]...

	== ~~Vínculs~~ externs ==		== Enllaços externs ==
	* [http://www.biblioweb.org Biblioweb] (en francés)		* [http://www.biblioweb.org Biblioweb] (en francés)

	[[Categoria:Lliteratura francesa\| ]]		[[Categoria:Lliteratura francesa\| ]]

Valencian: Text reemplaça - ' signar' a ' firmar'

2022-06-03T19:00:21Z

Text reemplaça - ' signar' a ' firmar'

← Revisió anterior		Revisió de 19:00 3 jun 2022
Llínea 11:		Llínea 11:

	==El Renaiximent==		==El Renaiximent==
	Un grup d'escritors, ''La Pléiade'' (d'a on ve el nom de la famosa colecció de llibres actual), va ~~signar~~ un manifest per rellançar la lliteratura francesa. L'autor més important del grup va ser [[Pierre de Ronsard]].		Un grup d'escritors, ''La Pléiade'' (d'a on ve el nom de la famosa colecció de llibres actual), va firmar un manifest per rellançar la lliteratura francesa. L'autor més important del grup va ser [[Pierre de Ronsard]].

	En el [[sigle XVI]] destaquen les figures de [[François Rabelais]], autor de prosa humorística i [[Michel de Montaigne]], l'"inventor" del gènero de l'[[ensaig]].		En el [[sigle XVI]] destaquen les figures de [[François Rabelais]], autor de prosa humorística i [[Michel de Montaigne]], l'"inventor" del gènero de l'[[ensaig]].

Jose2: Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '

2021-05-24T19:29:01Z

Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix '

← Revisió anterior		Revisió de 19:29 24 maig 2021
Llínea 39:		Llínea 39:
	Des d'[[Àfrica]], sorgix llavors la nomenada lliteratura colonial i postcolonial, en autors que barregen la tradició francesa en l'oralitat dels seus respectius països. Els temes giren entorn la guerra, la llibertat, la identitat i el paper dels hòmens i dones en la societat.		Des d'[[Àfrica]], sorgix llavors la nomenada lliteratura colonial i postcolonial, en autors que barregen la tradició francesa en l'oralitat dels seus respectius països. Els temes giren entorn la guerra, la llibertat, la identitat i el paper dels hòmens i dones en la societat.

	~~Després~~ de la [[Segona Guerra Mundial]] en el moviment del ''[[Nouveau roman]]'', es recull l'experimentalisme avantaguardista i es creen obres plenes de jocs de paraules, en estructures agosades i modernes, combinant gèneros i estils. L'autor teòric més important és [[Alain Robbe-Grillet]], i, encara que els autors que pertanyen a este grup són diferents, segons quin crític faça la tria, també hi són [[Michel Butor]], [[Nathalie Sarraute]] i [[Claude Simon]]. És notable la influència d'autors com [[Georges Perec]] i [[Raymond Queneau]].		Despuix de la [[Segona Guerra Mundial]] en el moviment del ''[[Nouveau roman]]'', es recull l'experimentalisme avantaguardista i es creen obres plenes de jocs de paraules, en estructures agosades i modernes, combinant gèneros i estils. L'autor teòric més important és [[Alain Robbe-Grillet]], i, encara que els autors que pertanyen a este grup són diferents, segons quin crític faça la tria, també hi són [[Michel Butor]], [[Nathalie Sarraute]] i [[Claude Simon]]. És notable la influència d'autors com [[Georges Perec]] i [[Raymond Queneau]].

	La lliteratura contemporànea, com passa en atres tradicions, és tan rica que es resistix a classificacions, en autors de la talla d'[[Assia Djebar]], [[Jean Cocteau]], [[Jean Genet]], [[Amin Maalouf]], [[Yasmina Khadra]]...		La lliteratura contemporànea, com passa en atres tradicions, és tan rica que es resistix a classificacions, en autors de la talla d'[[Assia Djebar]], [[Jean Cocteau]], [[Jean Genet]], [[Amin Maalouf]], [[Yasmina Khadra]]...

Jose2: Text reemplaça - ' per poder ' a ' per a poder '

2020-07-05T12:04:02Z

Text reemplaça - ' per poder ' a ' per a poder '

← Revisió anterior		Revisió de 12:04 5 jul 2020
Llínea 23:		Llínea 23:
	El [[sigle XIX]] francés servix de model per als periodos lliteraris d'atres països, en el conreu del [[Romanticisme]], el [[Realisme]] i la seua derivació: el [[Naturalisme]].		El [[sigle XIX]] francés servix de model per als periodos lliteraris d'atres països, en el conreu del [[Romanticisme]], el [[Realisme]] i la seua derivació: el [[Naturalisme]].

	El [[romanticisme]] exaltava les grans passions, la lluita de l'individu contra la societat per poder ser lliure i els assunts nacionals, a l'hora que buscava l'exotisme migeval o oriental. Alguns dels noms bàsics són [[Victor Hugo]] o [[Alexandre Dumas (pare)\|Alexandre Dumas]].		El [[romanticisme]] exaltava les grans passions, la lluita de l'individu contra la societat per a poder ser lliure i els assunts nacionals, a l'hora que buscava l'exotisme migeval o oriental. Alguns dels noms bàsics són [[Victor Hugo]] o [[Alexandre Dumas (pare)\|Alexandre Dumas]].

	El [[realisme]] buscava complaure la burguesia en històries plenes de detalls i peripècies, incloent reflexions i descripcions d'ambients i sentiments. Els escritors a destacar són [[Honoré de Balzac]], [[Gustave Flaubert]] o [[Stendhal]] entre atres.		El [[realisme]] buscava complaure la burguesia en històries plenes de detalls i peripècies, incloent reflexions i descripcions d'ambients i sentiments. Els escritors a destacar són [[Honoré de Balzac]], [[Gustave Flaubert]] o [[Stendhal]] entre atres.