Lliteratura isabelina - Historial de revisions

Jose2 en 11:13 21 ago 2025

2025-08-21T11:13:47Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:13 21 ago 2025
Llínea 9:		Llínea 9:
	Atres importants figures del [[teatre isabelí]] varen ser [[Christopher Marlowe]], [[Thomas Dekker (escritor)\|Thomas Dekker]], [[John Fletcher]] i [[Francis Beaumont]]. De no haver mort Marlowe ([[1564]]-[[1593]]) en una bregue de taverna als 29 anys, diu [[Anthony Burgess]], hi hauria rivalisat, quan no superat, al propi Shakespeare pels seus talents poètics. És destacable que només naixquera unes poques semanes abans que Shakespeare i va deure conéixer-ho be. La temàtica de Marlowe, no obstant, és diferent: se centra més en el drama moral de l'home renaixentiste que en cap atra cosa. Marlowe se sentia fascinat i aterrat per les noves fronteres que la [[ciència]] moderna creuava. Basant-se en una història alemana, va introduir al doctor Faust en Anglaterra, un científic i mac que està obsessionat en la set de coneiximent i el desig de dur els poders tecnològics de l'home fins als seus llímits. Adquirix poders sobrenaturals que inclús li permeten viajar en el temps per a casar-se en Helena de [[Troya]], pero al final del seu pacte de 24 anys en el [[diable]] deu entregar-li el seu [[ànima]]. Els seus héroes obscurs deuen tindre alguna cosa del propi Marlowe, la precipitada mort del qual seguix sent un misteri. Se sabia que era un ateu, homosexual, en una vida dedicada a l'alcohol i les baralles, vivint dels baixos fondos [[Londres\|londinencs]]. Pero molts sospiten que açò puga ser un tap per a les seues activitats com a agent secret para [[Isabel I d'Anglaterra\|Isabel I]], sugerint que la ‘punyalada accidental’ sofrida en la taverna de Depford fòra en realitat un assessinat premeditat per part dels enemics de [[La Corona]].		Atres importants figures del [[teatre isabelí]] varen ser [[Christopher Marlowe]], [[Thomas Dekker (escritor)\|Thomas Dekker]], [[John Fletcher]] i [[Francis Beaumont]]. De no haver mort Marlowe ([[1564]]-[[1593]]) en una bregue de taverna als 29 anys, diu [[Anthony Burgess]], hi hauria rivalisat, quan no superat, al propi Shakespeare pels seus talents poètics. És destacable que només naixquera unes poques semanes abans que Shakespeare i va deure conéixer-ho be. La temàtica de Marlowe, no obstant, és diferent: se centra més en el drama moral de l'home renaixentiste que en cap atra cosa. Marlowe se sentia fascinat i aterrat per les noves fronteres que la [[ciència]] moderna creuava. Basant-se en una història alemana, va introduir al doctor Faust en Anglaterra, un científic i mac que està obsessionat en la set de coneiximent i el desig de dur els poders tecnològics de l'home fins als seus llímits. Adquirix poders sobrenaturals que inclús li permeten viajar en el temps per a casar-se en Helena de [[Troya]], pero al final del seu pacte de 24 anys en el [[diable]] deu entregar-li el seu [[ànima]]. Els seus héroes obscurs deuen tindre alguna cosa del propi Marlowe, la precipitada mort del qual seguix sent un misteri. Se sabia que era un ateu, homosexual, en una vida dedicada a l'alcohol i les baralles, vivint dels baixos fondos [[Londres\|londinencs]]. Pero molts sospiten que açò puga ser un tap per a les seues activitats com a agent secret para [[Isabel I d'Anglaterra\|Isabel I]], sugerint que la ‘punyalada accidental’ sofrida en la taverna de Depford fòra en realitat un assessinat premeditat per part dels enemics de [[La Corona]].

	Beaumont i Fletcher són menys coneguts, pero és casi segur que varen ajudar a Shakespeare a escriure algunes de les seues millors obres, i eren molt populars en l'época. En esta época es va desenrollar el gènero de la comèdia urbana.		Beaumont i Fletcher són menys coneguts, pero és casi segur que varen ajudar a Shakespeare a escriure algunes de les seues millors obres, i eren molt populars en l'época. En esta época es va desenrollar el gènero de la comèdia urbana.

	[[Categoria:Lliteratura]]		[[Categoria:Lliteratura]]

Lluísm en 19:54 26 març 2025

2025-03-26T19:54:45Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:54 26 març 2025
Llínea 10:		Llínea 10:

	Beaumont i Fletcher són menys coneguts, pero és casi segur que varen ajudar a Shakespeare a escriure algunes de les seues millors obres, i eren molt populars en l'época. En esta época es va desenrollar el gènero de la comèdia urbana.		Beaumont i Fletcher són menys coneguts, pero és casi segur que varen ajudar a Shakespeare a escriure algunes de les seues millors obres, i eren molt populars en l'época. En esta época es va desenrollar el gènero de la comèdia urbana.

	[[Categoria:Lliteratura]]		[[Categoria:Lliteratura]]
	[[Categoria:Lliteratura de Regne Unit]]		[[Categoria:Lliteratura de Regne Unit]]
	[[Categoria:Història de la lliteratura\|Isabelina]]		[[Categoria:Història de la lliteratura\|Isabelina]]
	[[Categoria:Época Isabelina]]		[[Categoria:Época Isabelina]]

Jose2 en 19:30 8 jul 2024

2024-07-08T19:30:21Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:30 8 jul 2024
Llínea 9:		Llínea 9:
	Atres importants figures del [[teatre isabelí]] varen ser [[Christopher Marlowe]], [[Thomas Dekker (escritor)\|Thomas Dekker]], [[John Fletcher]] i [[Francis Beaumont]]. De no haver mort Marlowe ([[1564]]-[[1593]]) en una bregue de taverna als 29 anys, diu [[Anthony Burgess]], hi hauria rivalisat, quan no superat, al propi Shakespeare pels seus talents poètics. És destacable que només naixquera unes poques semanes abans que Shakespeare i va deure conéixer-ho be. La temàtica de Marlowe, no obstant, és diferent: se centra més en el drama moral de l'home renaixentiste que en cap atra cosa. Marlowe se sentia fascinat i aterrat per les noves fronteres que la [[ciència]] moderna creuava. Basant-se en una història alemana, va introduir al doctor Faust en Anglaterra, un científic i mac que està obsessionat en la set de coneiximent i el desig de dur els poders tecnològics de l'home fins als seus llímits. Adquirix poders sobrenaturals que inclús li permeten viajar en el temps per a casar-se en Helena de [[Troya]], pero al final del seu pacte de 24 anys en el [[diable]] deu entregar-li el seu [[ànima]]. Els seus héroes obscurs deuen tindre alguna cosa del propi Marlowe, la precipitada mort del qual seguix sent un misteri. Se sabia que era un ateu, homosexual, en una vida dedicada a l'alcohol i les baralles, vivint dels baixos fondos [[Londres\|londinencs]]. Pero molts sospiten que açò puga ser un tap per a les seues activitats com a agent secret para [[Isabel I d'Anglaterra\|Isabel I]], sugerint que la ‘punyalada accidental’ sofrida en la taverna de Depford fòra en realitat un assessinat premeditat per part dels enemics de [[La Corona]].		Atres importants figures del [[teatre isabelí]] varen ser [[Christopher Marlowe]], [[Thomas Dekker (escritor)\|Thomas Dekker]], [[John Fletcher]] i [[Francis Beaumont]]. De no haver mort Marlowe ([[1564]]-[[1593]]) en una bregue de taverna als 29 anys, diu [[Anthony Burgess]], hi hauria rivalisat, quan no superat, al propi Shakespeare pels seus talents poètics. És destacable que només naixquera unes poques semanes abans que Shakespeare i va deure conéixer-ho be. La temàtica de Marlowe, no obstant, és diferent: se centra més en el drama moral de l'home renaixentiste que en cap atra cosa. Marlowe se sentia fascinat i aterrat per les noves fronteres que la [[ciència]] moderna creuava. Basant-se en una història alemana, va introduir al doctor Faust en Anglaterra, un científic i mac que està obsessionat en la set de coneiximent i el desig de dur els poders tecnològics de l'home fins als seus llímits. Adquirix poders sobrenaturals que inclús li permeten viajar en el temps per a casar-se en Helena de [[Troya]], pero al final del seu pacte de 24 anys en el [[diable]] deu entregar-li el seu [[ànima]]. Els seus héroes obscurs deuen tindre alguna cosa del propi Marlowe, la precipitada mort del qual seguix sent un misteri. Se sabia que era un ateu, homosexual, en una vida dedicada a l'alcohol i les baralles, vivint dels baixos fondos [[Londres\|londinencs]]. Pero molts sospiten que açò puga ser un tap per a les seues activitats com a agent secret para [[Isabel I d'Anglaterra\|Isabel I]], sugerint que la ‘punyalada accidental’ sofrida en la taverna de Depford fòra en realitat un assessinat premeditat per part dels enemics de [[La Corona]].

	Beaumont i Fletcher són menys coneguts, pero és casi segur que varen ajudar a Shakespeare a escriure algunes de les seues millors obres, i eren molt populars en l'época. En esta época es va desenrollar el gènero de la comèdia urbana.		Beaumont i Fletcher són menys coneguts, pero és casi segur que varen ajudar a Shakespeare a escriure algunes de les seues millors obres, i eren molt populars en l'época. En esta época es va desenrollar el gènero de la comèdia urbana.

	[[Categoria:Lliteratura]]		[[Categoria:Lliteratura]]

Jose2: /* Teatre */

2022-10-04T17:11:48Z

Teatre

← Revisió anterior		Revisió de 17:11 4 oct 2022
Llínea 3:		Llínea 3:

	== Teatre ==		== Teatre ==
	L'[[Renaixença italiana\|Itàlia renaixentista]] hi havia redecovert l'antic teatre grec i romà, que començava per llavors a evolucionar a banda dels vells misteris i milacres de la [[Edat Mija]]. Els italians varen estar inspirats, en particular, per [[~~Séèeca~~]], el destacat dramaturc tràgic i tutor de [[Neró]], aixina com per [[Plauto]] en els seus clichés còmics, especialment el del soldat fanfarró varen tindre una poderosa influència sobre la Renaixença i en posterioritat. No obstant, les tragèdies italianes seguien un principi contrari a la moral de Sèneca: mostrar sanc i violència sobre l'escenari. En el teatre de Sèneca eixes escenes només eren simulades pels personages. Pero els dramaturcs anglesos varen quedar molt intrigats per la versió italiana: una conspicua comunitat d'actors italians s'havien establit en Londres, i [[John Florio\|Giovanni Florio]] havia dut allí gran part del [[idioma italià]] i la seua cultura a Anglaterra. També és cert que la [[época isabelina]] era molt violenta i que l'alta incidència d'assessinats polítics en l'Itàlia del [[Renaixença]] (personificada en ''[[El príncip]]'' de [[Maquiavelo]] feyen poc per calmar els temors d'uns complots papistes. Com a resultat de tot això, representar eixe tipo de violència sobre el [[escenari]] era provablement més [[Catarsis\|catàrtic]] per a l'espectador isabelí. Les primeres obres isabelines com ''Gorboduc'' de [[Thomas Sackville\|Sackville]] i [[Thomas Norton\|Norton]] i ''The Spanish Tragedy'' de [[Thomas Kyd\|Kyd]] varen proporcionar molt material al ''[[Hamlet]]'', de [[William Shakespeare]].		L'[[Renaixença italiana\|Itàlia renaixentista]] hi havia redecovert l'antic teatre grec i romà, que començava per llavors a evolucionar a banda dels vells misteris i milacres de l'[[Edat Mija]]. Els italians varen estar inspirats, en particular, per [[Sèneca]], el destacat dramaturc tràgic i tutor de [[Neró]], aixina com per [[Plauto]] en els seus clichés còmics, especialment el del soldat fanfarró varen tindre una poderosa influència sobre la [[Renaixença]] i en posterioritat. No obstant, les tragèdies italianes seguien un principi contrari a la moral de Sèneca: mostrar sanc i violència sobre l'escenari. En el teatre de Sèneca eixes escenes només eren simulades pels personages. Pero els dramaturcs anglesos varen quedar molt intrigats per la versió italiana: una conspicua comunitat d'actors italians s'havien establit en Londres, i [[John Florio\|Giovanni Florio]] havia dut allí gran part del [[idioma italià]] i la seua cultura a Anglaterra. També és cert que la [[época isabelina]] era molt violenta i que l'alta incidència d'assessinats polítics en l'Itàlia del [[Renaixença]] (personificada en ''[[El príncip]]'' de [[Maquiavelo]] feyen poc per calmar els temors d'uns complots papistes. Com a resultat de tot això, representar eixe tipo de violència sobre el [[escenari]] era provablement més [[Catarsis\|catàrtic]] per a l'espectador isabelí. Les primeres obres isabelines com ''Gorboduc'' de [[Thomas Sackville\|Sackville]] i [[Thomas Norton\|Norton]] i ''The Spanish Tragedy'' de [[Thomas Kyd\|Kyd]] varen proporcionar molt material al ''[[Hamlet]]'', de [[William Shakespeare]].

	Shakespeare destaca en esta época com [[poeta]] i [[dramaturc]] no superat. Shakespeare no era un intelectual de professió, i provablement només va tindre una educació bàsica. No era un advocat ni un aristócrata, com els "ingenis universitaris" que havien monopolisat l'escena anglesa fins que va escomençar a escriure. Pero tenia un enorme talent i era increiblement versàtil, superant als "professionals" com Greene que es burlaven de les seues escenes de baix orige. Encara que la major part de les seues obres varen tindre gran èxit, és en els seus anys postrers (marcats pel principi del regnat de [[Jacobo I d'Anglaterra\|Jacobo I]]) quan escriu lo que es consideren les seues millors obres: ''[[Hamlet]]'', ''[[Otelo]]'', ''[[El rei Lear]]'', ''[[Macbeth]]'', ''[[Antonio i Cleopatra]]'', i ''[[La tempestat (teatre)\|La tempestat]]'', una [[tragicomèdia]] que presenta un episodi de ‘teatre dins del teatre’: una [[mascarada]] en homenage al nou rei. Este gènero és un interludi en música i dansa en l'afegitó dels nous efectes especials propis dels teatres tancats. Els crítics demostren que esta la seua obra mestra, que pot ser considerada una obra dramàtica per dret propi, va ser escrita per a la cort de Jacobo, si no per al propi rei. Les arts màgiques de Pròsper, sobre les que descansa la resolució de l'assunt, apunten a una fina relació entre el [[art]] i la [[naturalea]] en la poesia. Significativament per a aquella época en que es produïa l'arribada dels primers colons a [[Estats Units\|Amèrica del Nort]], ''La tempestat'' està ambientada (encara que no de manera evident) en una illa de les Bermudes, com ha demostrat una investigació en els ''Bermuda Pamphlets'' (1609), unint a Shakespeare en la ''Companyia de Virgínia''. Les "News from the New World", com senyala Frank Kermode, ya es divulgaven i l'interés de Shakespeare al respecte és destacat.		Shakespeare destaca en esta época com [[poeta]] i [[dramaturc]] no superat. Shakespeare no era un intelectual de professió, i provablement només va tindre una educació bàsica. No era un advocat ni un aristócrata, com els "ingenis universitaris" que havien monopolisat l'escena anglesa fins que va escomençar a escriure. Pero tenia un enorme talent i era increiblement versàtil, superant als "professionals" com Greene que es burlaven de les seues escenes de baix orige. Encara que la major part de les seues obres varen tindre gran èxit, és en els seus anys postrers (marcats pel principi del regnat de [[Jacobo I d'Anglaterra\|Jacobo I]]) quan escriu lo que es consideren les seues millors obres: ''[[Hamlet]]'', ''[[Otelo]]'', ''[[El rei Lear]]'', ''[[Macbeth]]'', ''[[Antonio i Cleopatra]]'', i ''[[La tempestat (teatre)\|La tempestat]]'', una [[tragicomèdia]] que presenta un episodi de ‘teatre dins del teatre’: una [[mascarada]] en homenage al nou rei. Este gènero és un interludi en música i dansa en l'afegitó dels nous efectes especials propis dels teatres tancats. Els crítics demostren que esta la seua obra mestra, que pot ser considerada una obra dramàtica per dret propi, va ser escrita per a la cort de Jacobo, si no per al propi rei. Les arts màgiques de Pròsper, sobre les que descansa la resolució de l'assunt, apunten a una fina relació entre el [[art]] i la [[naturalea]] en la poesia. Significativament per a aquella época en que es produïa l'arribada dels primers colons a [[Estats Units\|Amèrica del Nort]], ''La tempestat'' està ambientada (encara que no de manera evident) en una illa de les Bermudes, com ha demostrat una investigació en els ''Bermuda Pamphlets'' (1609), unint a Shakespeare en la ''Companyia de Virgínia''. Les "News from the New World", com senyala Frank Kermode, ya es divulgaven i l'interés de Shakespeare al respecte és destacat.

	Atres importants figures del [[teatre isabelí]] varen ser [[Christopher Marlowe]], [[Thomas Dekker (escritor)\|Thomas Dekker]], [[John Fletcher]] i [[Francis Beaumont]]. De no haver mort Marlowe (1564-1593) en una bregue de taverna als 29 anys, diu [[Anthony Burgess]], hi hauria rivalisat, quan no superat, al propi Shakespeare pels seus talents poètics. És destacable que només naixquera unes poques semanes abans que Shakespeare i va deure conéixer-ho be. La temàtica de Marlowe, no obstant, és diferent: se centra més en el drama moral de l'home renaixentiste que en cap atra cosa. Marlowe se sentia fascinat i aterrat per les noves fronteres que la [[ciència]] moderna creuava. Basant-se en una història alemana, va introduir al doctor Faust en Anglaterra, un científic i mac que està obsessionat en la set de coneiximent i el desig de dur els poders tecnològics de l'home fins als seus llímits. Adquirix poders sobrenaturals que inclús li permeten viajar en el temps per a casar-se en Helena de [[Troya]], pero al final del seu pacte de 24 anys en el [[diable]] deu entregar-li el seu [[ànima]]. Els seus héroes obscurs deuen tindre alguna cosa del propi Marlowe, la precipitada mort del qual seguix sent un misteri. Se sabia que era un ateu, homosexual, en una vida dedicada a l'alcohol i les baralles, vivint dels baixos fondos [[Londres\|londinencs]]. Pero molts sospiten que açò puga ser un tap per a les seues activitats com a agent secret para [[Isabel I d'Anglaterra\|Isabel I]], sugerint que la ‘punyalada accidental’ sofrida en la taverna de Depford fòra en realitat un assessinat premeditat per part dels enemics de [[La Corona]].		Atres importants figures del [[teatre isabelí]] varen ser [[Christopher Marlowe]], [[Thomas Dekker (escritor)\|Thomas Dekker]], [[John Fletcher]] i [[Francis Beaumont]]. De no haver mort Marlowe ([[1564]]-[[1593]]) en una bregue de taverna als 29 anys, diu [[Anthony Burgess]], hi hauria rivalisat, quan no superat, al propi Shakespeare pels seus talents poètics. És destacable que només naixquera unes poques semanes abans que Shakespeare i va deure conéixer-ho be. La temàtica de Marlowe, no obstant, és diferent: se centra més en el drama moral de l'home renaixentiste que en cap atra cosa. Marlowe se sentia fascinat i aterrat per les noves fronteres que la [[ciència]] moderna creuava. Basant-se en una història alemana, va introduir al doctor Faust en Anglaterra, un científic i mac que està obsessionat en la set de coneiximent i el desig de dur els poders tecnològics de l'home fins als seus llímits. Adquirix poders sobrenaturals que inclús li permeten viajar en el temps per a casar-se en Helena de [[Troya]], pero al final del seu pacte de 24 anys en el [[diable]] deu entregar-li el seu [[ànima]]. Els seus héroes obscurs deuen tindre alguna cosa del propi Marlowe, la precipitada mort del qual seguix sent un misteri. Se sabia que era un ateu, homosexual, en una vida dedicada a l'alcohol i les baralles, vivint dels baixos fondos [[Londres\|londinencs]]. Pero molts sospiten que açò puga ser un tap per a les seues activitats com a agent secret para [[Isabel I d'Anglaterra\|Isabel I]], sugerint que la ‘punyalada accidental’ sofrida en la taverna de Depford fòra en realitat un assessinat premeditat per part dels enemics de [[La Corona]].

	Beaumont i Fletcher són menys coneguts, pero és casi segur que varen ajudar a Shakespeare a escriure algunes de les seues millors obres, i eren molt populars en l'época. En esta época es va desenrollar el gènero de la comèdia urbana.		Beaumont i Fletcher són menys coneguts, pero és casi segur que varen ajudar a Shakespeare a escriure algunes de les seues millors obres, i eren molt populars en l'época. En esta época es va desenrollar el gènero de la comèdia urbana.

Caro de Segeda en 11:54 4 oct 2022

2022-10-04T11:54:38Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:54 4 oct 2022
Llínea 3:		Llínea 3:

	== Teatre ==		== Teatre ==
	La [[Renaixença italiana\|Itàlia renaixentista]] hi havia redecovert l'antic teatre grec i romà, que començava per llavors a evolucionar a banda dels vells misteris i milacres de la [[Edat Mija]]. Els italians varen estar inspirats, en particular, per [[Séèeca]], el destacat dramaturc tràgic i tutor de [[Neró]], aixina com per [[Plauto]] en els seus clichés còmics, especialment el del soldat fanfarró varen tindre una poderosa influència sobre la Renaixença i en posterioritat. No obstant, les tragèdies italianes seguien un principi contrari a la moral de Sèneca: mostrar sanc i violència sobre l'escenari. En el teatre de Sèneca eixes escenes només eren simulades pels personages. Pero els dramaturcs anglesos varen quedar molt intrigats per la versió italiana: una conspicua comunitat d'actors italians s'havien establit en Londres, i [[John Florio\|Giovanni Florio]] havia dut allí gran part del [[idioma italià]] i la seua cultura a Anglaterra. També és cert que la [[época isabelina]] era molt violenta i que l'alta incidència d'assessinats polítics en l'Itàlia del [[Renaixença]] (personificada en ''[[El príncip]]'' de [[Maquiavelo]] feyen poc per calmar els temors d'uns complots papistes. Com a resultat de tot això, representar eixe tipo de violència sobre el [[escenari]] era provablement més [[Catarsis\|catàrtic]] per a l'espectador isabelí. Les primeres obres isabelines com ''Gorboduc'' de [[Thomas Sackville\|Sackville]] i [[Thomas Norton\|Norton]] i ''The Spanish Tragedy'' de [[Thomas Kyd\|Kyd]] varen proporcionar molt material al ''[[Hamlet]]'', de [[William Shakespeare]].		L'[[Renaixença italiana\|Itàlia renaixentista]] hi havia redecovert l'antic teatre grec i romà, que començava per llavors a evolucionar a banda dels vells misteris i milacres de la [[Edat Mija]]. Els italians varen estar inspirats, en particular, per [[Séèeca]], el destacat dramaturc tràgic i tutor de [[Neró]], aixina com per [[Plauto]] en els seus clichés còmics, especialment el del soldat fanfarró varen tindre una poderosa influència sobre la Renaixença i en posterioritat. No obstant, les tragèdies italianes seguien un principi contrari a la moral de Sèneca: mostrar sanc i violència sobre l'escenari. En el teatre de Sèneca eixes escenes només eren simulades pels personages. Pero els dramaturcs anglesos varen quedar molt intrigats per la versió italiana: una conspicua comunitat d'actors italians s'havien establit en Londres, i [[John Florio\|Giovanni Florio]] havia dut allí gran part del [[idioma italià]] i la seua cultura a Anglaterra. També és cert que la [[época isabelina]] era molt violenta i que l'alta incidència d'assessinats polítics en l'Itàlia del [[Renaixença]] (personificada en ''[[El príncip]]'' de [[Maquiavelo]] feyen poc per calmar els temors d'uns complots papistes. Com a resultat de tot això, representar eixe tipo de violència sobre el [[escenari]] era provablement més [[Catarsis\|catàrtic]] per a l'espectador isabelí. Les primeres obres isabelines com ''Gorboduc'' de [[Thomas Sackville\|Sackville]] i [[Thomas Norton\|Norton]] i ''The Spanish Tragedy'' de [[Thomas Kyd\|Kyd]] varen proporcionar molt material al ''[[Hamlet]]'', de [[William Shakespeare]].

	Shakespeare destaca en esta época com [[poeta]] i [[dramaturc]] no superat. Shakespeare no era un intelectual de professió, i provablement només va tindre una educació bàsica. No era un advocat ni un aristócrata, com els "ingenis universitaris" que havien monopolisat l'escena anglesa fins que va escomençar a escriure. Pero tenia un enorme talent i era increiblement versàtil, superant als "professionals" com Greene que es burlaven de les seues escenes de baix orige. Encara que la major part de les seues obres varen tindre gran èxit, és en els seus anys postrers (marcats pel principi del regnat de [[Jacobo I d'Anglaterra\|Jacobo I]]) quan escriu lo que es consideren les seues millors obres: ''[[Hamlet]]'', ''[[Otelo]]'', ''[[El rei Lear]]'', ''[[Macbeth]]'', ''[[Antonio i Cleopatra]]'', i ''[[La tempestat (teatre)\|La tempestat]]'', una [[tragicomèdia]] que presenta un episodi de ‘teatre dins del teatre’: una [[mascarada]] en homenage al nou rei. Este gènero és un interludi en música i dansa en l'afegitó dels nous efectes especials propis dels teatres tancats. Els crítics demostren que esta la seua obra mestra, que pot ser considerada una obra dramàtica per dret propi, va ser escrita per a la cort de Jacobo, si no per al propi rei. Les arts màgiques de Pròsper, sobre les que descansa la resolució de l'assunt, apunten a una fina relació entre el [[art]] i la [[naturalea]] en la poesia. Significativament per a aquella época en que es produïa l'arribada dels primers colons a [[Estats Units\|Amèrica del Nort]], ''La tempestat'' està ambientada (encara que no de manera evident) en una illa de les Bermudes, com ha demostrat una investigació en els ''Bermuda Pamphlets'' (1609), unint a Shakespeare en la ''Companyia de Virgínia''. Les "News from the New World", com senyala Frank Kermode, ya es divulgaven i l'interés de Shakespeare al respecte és destacat.		Shakespeare destaca en esta época com [[poeta]] i [[dramaturc]] no superat. Shakespeare no era un intelectual de professió, i provablement només va tindre una educació bàsica. No era un advocat ni un aristócrata, com els "ingenis universitaris" que havien monopolisat l'escena anglesa fins que va escomençar a escriure. Pero tenia un enorme talent i era increiblement versàtil, superant als "professionals" com Greene que es burlaven de les seues escenes de baix orige. Encara que la major part de les seues obres varen tindre gran èxit, és en els seus anys postrers (marcats pel principi del regnat de [[Jacobo I d'Anglaterra\|Jacobo I]]) quan escriu lo que es consideren les seues millors obres: ''[[Hamlet]]'', ''[[Otelo]]'', ''[[El rei Lear]]'', ''[[Macbeth]]'', ''[[Antonio i Cleopatra]]'', i ''[[La tempestat (teatre)\|La tempestat]]'', una [[tragicomèdia]] que presenta un episodi de ‘teatre dins del teatre’: una [[mascarada]] en homenage al nou rei. Este gènero és un interludi en música i dansa en l'afegitó dels nous efectes especials propis dels teatres tancats. Els crítics demostren que esta la seua obra mestra, que pot ser considerada una obra dramàtica per dret propi, va ser escrita per a la cort de Jacobo, si no per al propi rei. Les arts màgiques de Pròsper, sobre les que descansa la resolució de l'assunt, apunten a una fina relació entre el [[art]] i la [[naturalea]] en la poesia. Significativament per a aquella época en que es produïa l'arribada dels primers colons a [[Estats Units\|Amèrica del Nort]], ''La tempestat'' està ambientada (encara que no de manera evident) en una illa de les Bermudes, com ha demostrat una investigació en els ''Bermuda Pamphlets'' (1609), unint a Shakespeare en la ''Companyia de Virgínia''. Les "News from the New World", com senyala Frank Kermode, ya es divulgaven i l'interés de Shakespeare al respecte és destacat.

Caro de Segeda en 11:54 4 oct 2022

2022-10-04T11:54:30Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:54 4 oct 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Nicholas Hilliard 017.jpg\|thumb\|250px\|Isabel I, retratada en l'any [[1587]]]]		[[Archiu:Nicholas Hilliard 017.jpg\|thumb\|250px\|Isabel I, retratada en l'any [[1587]]]]
	El terme '''lliteratura isabelina''' es referix a la lliteratura produïda en [[Anglaterra]] durant el regnat de la reina Isabel I ([[1558]] - [[1603]]). Sol senyalar-se que este floriment lliterari va ocórrer entre els anys [[1578]] i [[1660]], prolongant-se per lo tant més allà de la mort de la reina, puix les característiques lliteràries es varen mantindre durant els regnats de [[Jacop I]] i [[Carles I]], sent realment la [[Guerra civil anglesa]] la que va determinar una ruptura estètica. L'época isabelina va vore un gran florir de la lliteratura, especialment en el camp del teatre.		El terme '''lliteratura isabelina''' es referix a la lliteratura produïda en [[Anglaterra]] durant el regnat de la reina Isabel I ([[1558]] - [[1603]]). Sol senyalar-se que este floriment lliterari va ocórrer entre els anys [[1578]] i [[1660]], prolongant-se per lo tant més allà de la mort de la reina, puix les característiques lliteràries es varen mantindre durant els regnats de [[Jacop I]] i [[Carles I]], sent realment la [[Guerra civil anglesa]] la que va determinar una ruptura estètica. L'época isabelina va vore un gran florir de la lliteratura, especialment en el camp del teatre.

			== Teatre ==
			La [[Renaixença italiana\|Itàlia renaixentista]] hi havia redecovert l'antic teatre grec i romà, que començava per llavors a evolucionar a banda dels vells misteris i milacres de la [[Edat Mija]]. Els italians varen estar inspirats, en particular, per [[Séèeca]], el destacat dramaturc tràgic i tutor de [[Neró]], aixina com per [[Plauto]] en els seus clichés còmics, especialment el del soldat fanfarró varen tindre una poderosa influència sobre la Renaixença i en posterioritat. No obstant, les tragèdies italianes seguien un principi contrari a la moral de Sèneca: mostrar sanc i violència sobre l'escenari. En el teatre de Sèneca eixes escenes només eren simulades pels personages. Pero els dramaturcs anglesos varen quedar molt intrigats per la versió italiana: una conspicua comunitat d'actors italians s'havien establit en Londres, i [[John Florio\|Giovanni Florio]] havia dut allí gran part del [[idioma italià]] i la seua cultura a Anglaterra. També és cert que la [[época isabelina]] era molt violenta i que l'alta incidència d'assessinats polítics en l'Itàlia del [[Renaixença]] (personificada en ''[[El príncip]]'' de [[Maquiavelo]] feyen poc per calmar els temors d'uns complots papistes. Com a resultat de tot això, representar eixe tipo de violència sobre el [[escenari]] era provablement més [[Catarsis\|catàrtic]] per a l'espectador isabelí. Les primeres obres isabelines com ''Gorboduc'' de [[Thomas Sackville\|Sackville]] i [[Thomas Norton\|Norton]] i ''The Spanish Tragedy'' de [[Thomas Kyd\|Kyd]] varen proporcionar molt material al ''[[Hamlet]]'', de [[William Shakespeare]].

			Shakespeare destaca en esta época com [[poeta]] i [[dramaturc]] no superat. Shakespeare no era un intelectual de professió, i provablement només va tindre una educació bàsica. No era un advocat ni un aristócrata, com els "ingenis universitaris" que havien monopolisat l'escena anglesa fins que va escomençar a escriure. Pero tenia un enorme talent i era increiblement versàtil, superant als "professionals" com Greene que es burlaven de les seues escenes de baix orige. Encara que la major part de les seues obres varen tindre gran èxit, és en els seus anys postrers (marcats pel principi del regnat de [[Jacobo I d'Anglaterra\|Jacobo I]]) quan escriu lo que es consideren les seues millors obres: ''[[Hamlet]]'', ''[[Otelo]]'', ''[[El rei Lear]]'', ''[[Macbeth]]'', ''[[Antonio i Cleopatra]]'', i ''[[La tempestat (teatre)\|La tempestat]]'', una [[tragicomèdia]] que presenta un episodi de ‘teatre dins del teatre’: una [[mascarada]] en homenage al nou rei. Este gènero és un interludi en música i dansa en l'afegitó dels nous efectes especials propis dels teatres tancats. Els crítics demostren que esta la seua obra mestra, que pot ser considerada una obra dramàtica per dret propi, va ser escrita per a la cort de Jacobo, si no per al propi rei. Les arts màgiques de Pròsper, sobre les que descansa la resolució de l'assunt, apunten a una fina relació entre el [[art]] i la [[naturalea]] en la poesia. Significativament per a aquella época en que es produïa l'arribada dels primers colons a [[Estats Units\|Amèrica del Nort]], ''La tempestat'' està ambientada (encara que no de manera evident) en una illa de les Bermudes, com ha demostrat una investigació en els ''Bermuda Pamphlets'' (1609), unint a Shakespeare en la ''Companyia de Virgínia''. Les "News from the New World", com senyala Frank Kermode, ya es divulgaven i l'interés de Shakespeare al respecte és destacat.

			Atres importants figures del [[teatre isabelí]] varen ser [[Christopher Marlowe]], [[Thomas Dekker (escritor)\|Thomas Dekker]], [[John Fletcher]] i [[Francis Beaumont]]. De no haver mort Marlowe (1564-1593) en una bregue de taverna als 29 anys, diu [[Anthony Burgess]], hi hauria rivalisat, quan no superat, al propi Shakespeare pels seus talents poètics. És destacable que només naixquera unes poques semanes abans que Shakespeare i va deure conéixer-ho be. La temàtica de Marlowe, no obstant, és diferent: se centra més en el drama moral de l'home renaixentiste que en cap atra cosa. Marlowe se sentia fascinat i aterrat per les noves fronteres que la [[ciència]] moderna creuava. Basant-se en una història alemana, va introduir al doctor Faust en Anglaterra, un científic i mac que està obsessionat en la set de coneiximent i el desig de dur els poders tecnològics de l'home fins als seus llímits. Adquirix poders sobrenaturals que inclús li permeten viajar en el temps per a casar-se en Helena de [[Troya]], pero al final del seu pacte de 24 anys en el [[diable]] deu entregar-li el seu [[ànima]]. Els seus héroes obscurs deuen tindre alguna cosa del propi Marlowe, la precipitada mort del qual seguix sent un misteri. Se sabia que era un ateu, homosexual, en una vida dedicada a l'alcohol i les baralles, vivint dels baixos fondos [[Londres\|londinencs]]. Pero molts sospiten que açò puga ser un tap per a les seues activitats com a agent secret para [[Isabel I d'Anglaterra\|Isabel I]], sugerint que la ‘punyalada accidental’ sofrida en la taverna de Depford fòra en realitat un assessinat premeditat per part dels enemics de [[La Corona]].

			Beaumont i Fletcher són menys coneguts, pero és casi segur que varen ajudar a Shakespeare a escriure algunes de les seues millors obres, i eren molt populars en l'época. En esta época es va desenrollar el gènero de la comèdia urbana.

	[[Categoria:Lliteratura]]		[[Categoria:Lliteratura]]

Jose2 en 18:38 3 jun 2021

2021-06-03T18:38:04Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:38 3 jun 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Nicholas Hilliard 017.jpg\|thumb\|Isabel I, retratada en l'any [[1587]]]]		[[Archiu:Nicholas Hilliard 017.jpg\|thumb\|250px\|Isabel I, retratada en l'any [[1587]]]]
	El terme '''lliteratura isabelina''' es referix a la lliteratura produïda en [[Anglaterra]] durant el regnat de la reina Isabel I ([[1558]] - [[1603]]). Sol senyalar-se que este floriment lliterari va ocórrer entre els anys [[1578]] i [[1660]], prolongant-se per lo tant més allà de la mort de la reina, puix les característiques lliteràries es varen mantindre durant els regnats de [[Jacop I]] i [[Carles I]], sent realment la [[Guerra civil anglesa]] la que va determinar una ruptura estètica. L'época isabelina va vore un gran florir de la lliteratura, especialment en el camp del teatre.		El terme '''lliteratura isabelina''' es referix a la lliteratura produïda en [[Anglaterra]] durant el regnat de la reina Isabel I ([[1558]] - [[1603]]). Sol senyalar-se que este floriment lliterari va ocórrer entre els anys [[1578]] i [[1660]], prolongant-se per lo tant més allà de la mort de la reina, puix les característiques lliteràries es varen mantindre durant els regnats de [[Jacop I]] i [[Carles I]], sent realment la [[Guerra civil anglesa]] la que va determinar una ruptura estètica. L'época isabelina va vore un gran florir de la lliteratura, especialment en el camp del teatre.

			[[Categoria:Lliteratura]]
	[[Categoria:Lliteratura de Regne Unit]]		[[Categoria:Lliteratura de Regne Unit]]
	[[Categoria:Història de la lliteratura\|Isabelina]]		[[Categoria:Història de la lliteratura\|Isabelina]]
	[[Categoria:Época Isabelina]]		[[Categoria:Época Isabelina]]

Jose2 en 18:37 3 jun 2021

2021-06-03T18:37:34Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:37 3 jun 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Nicholas Hilliard 017.jpg\|thumb\|Isabel I, retratada 1587.]]		[[Archiu:Nicholas Hilliard 017.jpg\|thumb\|Isabel I, retratada en l'any [[1587]]]]
	El terme '''lliteratura isabelina''' es referix a la lliteratura produïda en [[Anglaterra]] durant el regnat de la reina Isabel I (1558 - 1603). Sol senyalar-se que este floriment lliterari va ocórrer entre 1578 i 1660, prolongant-se per lo tant més allà de la mort de la reina, puix les característiques lliteràries es varen mantindre durant els regnats de [[Jacop I]] i [[Carles I]], sent realment la [[Guerra civil anglesa]] la que va determinar una ruptura estètica. L'época isabelina va vore un gran florir de la lliteratura, especialment en el camp del teatre.		El terme '''lliteratura isabelina''' es referix a la lliteratura produïda en [[Anglaterra]] durant el regnat de la reina Isabel I ([[1558]] - [[1603]]). Sol senyalar-se que este floriment lliterari va ocórrer entre els anys [[1578]] i [[1660]], prolongant-se per lo tant més allà de la mort de la reina, puix les característiques lliteràries es varen mantindre durant els regnats de [[Jacop I]] i [[Carles I]], sent realment la [[Guerra civil anglesa]] la que va determinar una ruptura estètica. L'época isabelina va vore un gran florir de la lliteratura, especialment en el camp del teatre.

	[[Categoria:Lliteratura de Regne Unit]]		[[Categoria:Lliteratura de Regne Unit]]
	[[Categoria:Història de la lliteratura\|Isabelina]]		[[Categoria:Història de la lliteratura\|Isabelina]]
	[[Categoria:Época Isabelina]]		[[Categoria:Época Isabelina]]

Chabi en 14:50 3 jun 2021

2021-06-03T14:50:08Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:50 3 jun 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[~~Archivo~~:Nicholas Hilliard 017.jpg\|thumb\|Isabel I, retratada 1587.]]		[[Archiu:Nicholas Hilliard 017.jpg\|thumb\|Isabel I, retratada 1587.]]
	El terme '''lliteratura isabelina''' es referix a la lliteratura produïda en [[Anglaterra]] durant el regnat de la reina Isabel I (1558 - 1603). Sol senyalar-se que este floriment lliterari va ocórrer entre 1578 i 1660, prolongant-se per lo tant més allà de la mort de la reina, puix les característiques lliteràries es varen mantindre durant els regnats de [[Jacop I]] i [[Carles I]], sent realment la [[Guerra civil anglesa]] la que va determinar una ruptura estètica. L'época isabelina va vore un gran florir de la lliteratura, especialment en el camp del teatre.		El terme '''lliteratura isabelina''' es referix a la lliteratura produïda en [[Anglaterra]] durant el regnat de la reina Isabel I (1558 - 1603). Sol senyalar-se que este floriment lliterari va ocórrer entre 1578 i 1660, prolongant-se per lo tant més allà de la mort de la reina, puix les característiques lliteràries es varen mantindre durant els regnats de [[Jacop I]] i [[Carles I]], sent realment la [[Guerra civil anglesa]] la que va determinar una ruptura estètica. L'época isabelina va vore un gran florir de la lliteratura, especialment en el camp del teatre.

Chabi: Pàgina nova, en el contingut: «Isabel I, retratada 1587. El terme '''lliteratura isabelina''' es referix a la lliteratura produïda en Anglaterra…»

2021-06-03T14:50:00Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|Isabel I, retratada 1587. El terme '''lliteratura isabelina''' es referix a la lliteratura produïda en Anglaterra…»

Pàgina nova

[[Archivo:Nicholas Hilliard 017.jpg|thumb|Isabel I, retratada 1587.]]
El terme '''lliteratura isabelina''' es referix a la lliteratura produïda en [[Anglaterra]] durant el regnat de la reina Isabel I (1558 - 1603). Sol senyalar-se que este floriment lliterari va ocórrer entre 1578 i 1660, prolongant-se per lo tant més allà de la mort de la reina, puix les característiques lliteràries es varen mantindre durant els regnats de [[Jacop I]] i [[Carles I]], sent realment la [[Guerra civil anglesa]] la que va determinar una ruptura estètica. L'época isabelina va vore un gran florir de la lliteratura, especialment en el camp del teatre.

[[Categoria:Lliteratura de Regne Unit]]
[[Categoria:Història de la lliteratura|Isabelina]]
[[Categoria:Época Isabelina]]