Llongitut d'ona - Historial de revisions

Jose2: Text reemplaça - 'o on ' a 'o a on '

2021-05-28T11:28:22Z

Text reemplaça - 'o on ' a 'o a on '

← Revisió anterior		Revisió de 11:28 28 maig 2021
Llínea 5:		Llínea 5:
	Una atra propietat física, que podríem haver utilisat per a medir la llongitut d'ona de les ones electromagnètiques, és el seu efecte magnètic (el seu camp magnètic), que també varia en el temps.<ref name=windows2universe>Pàgina web Finestres a l'Univers, artícul a on es descriuen els conceptes bàsics de llongitut d'ona, titulat "Llongitut d'Onda". [https://www.windows2universe.org/physical_science/basic_tools/wavelength.html&lang=sp] Consultado el 7may14</ref><ref name=practicasderadiocomunicaciones>Página web Prácticas de radiocomunicaciones, artícul a on es descriuen els concepts bàsics de llongitut de onda, titulado "Concept de llongitut de onda". [http://www.practicasderadiocomunicaciones.com/modules/apuntes/tema04.aspx] Consultado el 7may14</ref>		Una atra propietat física, que podríem haver utilisat per a medir la llongitut d'ona de les ones electromagnètiques, és el seu efecte magnètic (el seu camp magnètic), que també varia en el temps.<ref name=windows2universe>Pàgina web Finestres a l'Univers, artícul a on es descriuen els conceptes bàsics de llongitut d'ona, titulat "Llongitut d'Onda". [https://www.windows2universe.org/physical_science/basic_tools/wavelength.html&lang=sp] Consultado el 7may14</ref><ref name=practicasderadiocomunicaciones>Página web Prácticas de radiocomunicaciones, artícul a on es descriuen els concepts bàsics de llongitut de onda, titulado "Concept de llongitut de onda". [http://www.practicasderadiocomunicaciones.com/modules/apuntes/tema04.aspx] Consultado el 7may14</ref>

	En el cas de les ones anomenades "ones de la mar", eixa propietat pot ser la posició d'una de les seues molècules respecte al nivell mig de la mar. El destorbament alvança a una determinada velocitat (que depén de varis aspectes que ací no són rellevants). Si medim lo que alvança el destorbament en el transcurs de temps amprat per una de les seues molècules en passar dos voltes consecutives per un màxim en la seua posició respecte al nivell mig de la mar, obtindrem la llongitut d'ona d'eixa ona que cridàvem "ones de la mar". En este cas, eixa distància (eixa llongitut d'ona) coincidix en la separació entre dos crestes consecutives, pero no és convenient quedar-se en l'idea de que totes les ones tenen "crestes". La llum no les té. La definició de "distància recorreguda pel destorbament (no pel material, molècules, etc. ) en una determinada duració de temps" és la definició vàlida.<ref name=windows2universe>Pàgina web Finestres al Univers, artícul a on es descriuen els concepts básics de llongitut d'ona, titulat "Llongitut d'Ona". [https://www.windows2universe.org/physical_science/basic_tools/wavelength.html&lang=sp] Consultat el 7may14</ref><ref name=practicasderadiocomunicaciones>Página web Pràctiques de radiocomunicacions, artículo on es descriuen els concepts bàsics de llongitut d'ona, titulat "Concept de llongitut d'ona". [http://www.practicasderadiocomunicaciones.com/modules/apuntes/tema04.aspx] Consultado el 7may14</ref>		En el cas de les ones anomenades "ones de la mar", eixa propietat pot ser la posició d'una de les seues molècules respecte al nivell mig de la mar. El destorbament alvança a una determinada velocitat (que depén de varis aspectes que ací no són rellevants). Si medim lo que alvança el destorbament en el transcurs de temps amprat per una de les seues molècules en passar dos voltes consecutives per un màxim en la seua posició respecte al nivell mig de la mar, obtindrem la llongitut d'ona d'eixa ona que cridàvem "ones de la mar". En este cas, eixa distància (eixa llongitut d'ona) coincidix en la separació entre dos crestes consecutives, pero no és convenient quedar-se en l'idea de que totes les ones tenen "crestes". La llum no les té. La definició de "distància recorreguda pel destorbament (no pel material, molècules, etc. ) en una determinada duració de temps" és la definició vàlida.<ref name=windows2universe>Pàgina web Finestres al Univers, artícul a on es descriuen els concepts básics de llongitut d'ona, titulat "Llongitut d'Ona". [https://www.windows2universe.org/physical_science/basic_tools/wavelength.html&lang=sp] Consultat el 7may14</ref><ref name=practicasderadiocomunicaciones>Página web Pràctiques de radiocomunicacions, artículo a on es descriuen els concepts bàsics de llongitut d'ona, titulat "Concept de llongitut d'ona". [http://www.practicasderadiocomunicaciones.com/modules/apuntes/tema04.aspx] Consultado el 7may14</ref>

	Si representem en dos dimensions cóm varia eixa propietat física en la distància que recorre l'ona obtenim una curva l'aspecte de la qual mostra certa periodicitat. En molts casos eixa curva té aspecte sinusoidal. La distància entre dos màxims d'eixa curva sinusoidal nos mostra el valor (expressat en metros, centímetros o qualsevol atra unitat de mesura de distància) de la llongitut d'ona, pero no "és" la llongitut d'ona. La llongitut d'ona és una '''distància real''' recorreguda per l'ona. No és la distància entre dos màxims d'una curva pintada en un paper. Com és llògic, per a poder representar esta curva, necessitem conéixer la velocitat a la que alvança l'ona. Les ones electromagnètiques que cridem "llum visible" passen d'un màxim del seu camp elèctric a un mínim i una atra volta a un màxim varis billons de voltes per segon. A pesar de que l'ona va a una velocitat de casi 300&nbsp;000 km/s, la distància que pot recórrer l'ona entre dos màxims consecutius del seu camp elèctric és menudíssima ([[nanómetro]]s). En canvi, les ones electromagnètiques que cridem "ones de radi" tenen la propietat de que el seu camp elèctric es fa màxim i mínim a un ritme moltíssim menor que el de la llum visible. Per això, les ones de radi poden alvançar centímetros, metros i inclús quilómetros en el transcurs de dos màxims consecutius del seu camp elèctric. És per això que la llongitut d'ona i la freqüència (número de voltes que el seu camp elèctric es fa màxim per segon) són paràmetros que necessàriament estan relacionats.		Si representem en dos dimensions cóm varia eixa propietat física en la distància que recorre l'ona obtenim una curva l'aspecte de la qual mostra certa periodicitat. En molts casos eixa curva té aspecte sinusoidal. La distància entre dos màxims d'eixa curva sinusoidal nos mostra el valor (expressat en metros, centímetros o qualsevol atra unitat de mesura de distància) de la llongitut d'ona, pero no "és" la llongitut d'ona. La llongitut d'ona és una '''distància real''' recorreguda per l'ona. No és la distància entre dos màxims d'una curva pintada en un paper. Com és llògic, per a poder representar esta curva, necessitem conéixer la velocitat a la que alvança l'ona. Les ones electromagnètiques que cridem "llum visible" passen d'un màxim del seu camp elèctric a un mínim i una atra volta a un màxim varis billons de voltes per segon. A pesar de que l'ona va a una velocitat de casi 300&nbsp;000 km/s, la distància que pot recórrer l'ona entre dos màxims consecutius del seu camp elèctric és menudíssima ([[nanómetro]]s). En canvi, les ones electromagnètiques que cridem "ones de radi" tenen la propietat de que el seu camp elèctric es fa màxim i mínim a un ritme moltíssim menor que el de la llum visible. Per això, les ones de radi poden alvançar centímetros, metros i inclús quilómetros en el transcurs de dos màxims consecutius del seu camp elèctric. És per això que la llongitut d'ona i la freqüència (número de voltes que el seu camp elèctric es fa màxim per segon) són paràmetros que necessàriament estan relacionats.

Jose2: Text reemplaça - 'l on ' a 'l a on '

2021-05-24T19:48:24Z

Text reemplaça - 'l on ' a 'l a on '

← Revisió anterior		Revisió de 19:48 24 maig 2021
Llínea 3:		Llínea 3:
	La '''llongitut d'ona''' és la distància real que recorre un destorbament (una [[ona]]) en un determinat interval de temps. Eixe interval de temps és el transcorregut entre dos màxims consecutius d'alguna propietat física de l'ona. En el cas de les ones electromagnètiques eixa propietat física (que varia en el temps produint un destorbament) pot ser, per eixemple, el seu efecte elèctric (el seu [[camp elèctric]]) el qual, segons alvança l'ona, aumenta fins a un màxim, disminuïx fins a anular-se, canvia de signe per a fer-se negatiu aplegant a un mínim (màxim negatiu). Despuix, aumenta fins a anular-se, canvia de signe i es fa de nou màxim (positiu). Esta variació de l'efecte elèctric en el temps, si la representem en un paper, obtenim "crestes" i "valls" (obtenim una curva sinusoidal) pero l'ona electromagnètica no "té" crestes i valls.		La '''llongitut d'ona''' és la distància real que recorre un destorbament (una [[ona]]) en un determinat interval de temps. Eixe interval de temps és el transcorregut entre dos màxims consecutius d'alguna propietat física de l'ona. En el cas de les ones electromagnètiques eixa propietat física (que varia en el temps produint un destorbament) pot ser, per eixemple, el seu efecte elèctric (el seu [[camp elèctric]]) el qual, segons alvança l'ona, aumenta fins a un màxim, disminuïx fins a anular-se, canvia de signe per a fer-se negatiu aplegant a un mínim (màxim negatiu). Despuix, aumenta fins a anular-se, canvia de signe i es fa de nou màxim (positiu). Esta variació de l'efecte elèctric en el temps, si la representem en un paper, obtenim "crestes" i "valls" (obtenim una curva sinusoidal) pero l'ona electromagnètica no "té" crestes i valls.

	Una atra propietat física, que podríem haver utilisat per a medir la llongitut d'ona de les ones electromagnètiques, és el seu efecte magnètic (el seu camp magnètic), que també varia en el temps.<ref name=windows2universe>Pàgina web Finestres a l'Univers, artícul on es descriuen els conceptes bàsics de llongitut d'ona, titulat "Llongitut d'Onda". [https://www.windows2universe.org/physical_science/basic_tools/wavelength.html&lang=sp] Consultado el 7may14</ref><ref name=practicasderadiocomunicaciones>Página web Prácticas de radiocomunicaciones, artícul on es descriuen els concepts bàsics de llongitut de onda, titulado "Concept de llongitut de onda". [http://www.practicasderadiocomunicaciones.com/modules/apuntes/tema04.aspx] Consultado el 7may14</ref>		Una atra propietat física, que podríem haver utilisat per a medir la llongitut d'ona de les ones electromagnètiques, és el seu efecte magnètic (el seu camp magnètic), que també varia en el temps.<ref name=windows2universe>Pàgina web Finestres a l'Univers, artícul a on es descriuen els conceptes bàsics de llongitut d'ona, titulat "Llongitut d'Onda". [https://www.windows2universe.org/physical_science/basic_tools/wavelength.html&lang=sp] Consultado el 7may14</ref><ref name=practicasderadiocomunicaciones>Página web Prácticas de radiocomunicaciones, artícul a on es descriuen els concepts bàsics de llongitut de onda, titulado "Concept de llongitut de onda". [http://www.practicasderadiocomunicaciones.com/modules/apuntes/tema04.aspx] Consultado el 7may14</ref>

	En el cas de les ones anomenades "ones de la mar", eixa propietat pot ser la posició d'una de les seues molècules respecte al nivell mig de la mar. El destorbament alvança a una determinada velocitat (que depén de varis aspectes que ací no són rellevants). Si medim lo que alvança el destorbament en el transcurs de temps amprat per una de les seues molècules en passar dos voltes consecutives per un màxim en la seua posició respecte al nivell mig de la mar, obtindrem la llongitut d'ona d'eixa ona que cridàvem "ones de la mar". En este cas, eixa distància (eixa llongitut d'ona) coincidix en la separació entre dos crestes consecutives, pero no és convenient quedar-se en l'idea de que totes les ones tenen "crestes". La llum no les té. La definició de "distància recorreguda pel destorbament (no pel material, molècules, etc. ) en una determinada duració de temps" és la definició vàlida.<ref name=windows2universe>Pàgina web Finestres al Univers, artícul a on es descriuen els concepts básics de llongitut d'ona, titulat "Llongitut d'Ona". [https://www.windows2universe.org/physical_science/basic_tools/wavelength.html&lang=sp] Consultat el 7may14</ref><ref name=practicasderadiocomunicaciones>Página web Pràctiques de radiocomunicacions, artículo on es descriuen els concepts bàsics de llongitut d'ona, titulat "Concept de llongitut d'ona". [http://www.practicasderadiocomunicaciones.com/modules/apuntes/tema04.aspx] Consultado el 7may14</ref>		En el cas de les ones anomenades "ones de la mar", eixa propietat pot ser la posició d'una de les seues molècules respecte al nivell mig de la mar. El destorbament alvança a una determinada velocitat (que depén de varis aspectes que ací no són rellevants). Si medim lo que alvança el destorbament en el transcurs de temps amprat per una de les seues molècules en passar dos voltes consecutives per un màxim en la seua posició respecte al nivell mig de la mar, obtindrem la llongitut d'ona d'eixa ona que cridàvem "ones de la mar". En este cas, eixa distància (eixa llongitut d'ona) coincidix en la separació entre dos crestes consecutives, pero no és convenient quedar-se en l'idea de que totes les ones tenen "crestes". La llum no les té. La definició de "distància recorreguda pel destorbament (no pel material, molècules, etc. ) en una determinada duració de temps" és la definició vàlida.<ref name=windows2universe>Pàgina web Finestres al Univers, artícul a on es descriuen els concepts básics de llongitut d'ona, titulat "Llongitut d'Ona". [https://www.windows2universe.org/physical_science/basic_tools/wavelength.html&lang=sp] Consultat el 7may14</ref><ref name=practicasderadiocomunicaciones>Página web Pràctiques de radiocomunicacions, artículo on es descriuen els concepts bàsics de llongitut d'ona, titulat "Concept de llongitut d'ona". [http://www.practicasderadiocomunicaciones.com/modules/apuntes/tema04.aspx] Consultado el 7may14</ref>

Jose2: Text reemplaça - 'On ' a 'A on '

2021-05-24T19:20:08Z

Text reemplaça - 'On ' a 'A on '

← Revisió anterior		Revisió de 19:20 24 maig 2021
Llínea 30:		Llínea 30:
	:<math>\lambda = \frac{v}{f} = v \cdot T</math>		:<math>\lambda = \frac{v}{f} = v \cdot T</math>

	On v és la velocitat de propagació de l'ona. En el cas de [[ones electromagnètiques]] propagant-se en el buit, la velocitat de propagació és la [[velocitat de la llum]]; en el cas de [[sò\|ones de sò]], és la [[velocitat del sò]]. En els mijos denominats com ''[[dispersió\|no *dispersivos]]'' esta velocitat de propagació és la mateixa per a qualsevol llongitut d'ona.		A on v és la velocitat de propagació de l'ona. En el cas de [[ones electromagnètiques]] propagant-se en el buit, la velocitat de propagació és la [[velocitat de la llum]]; en el cas de [[sò\|ones de sò]], és la [[velocitat del sò]]. En els mijos denominats com ''[[dispersió\|no *dispersivos]]'' esta velocitat de propagació és la mateixa per a qualsevol llongitut d'ona.

	== Mijos diferents al buit ==		== Mijos diferents al buit ==

Jose2: Text reemplaça - ' fins i tot ' a ' inclús '

2019-09-28T18:48:08Z

Text reemplaça - ' fins i tot ' a ' inclús '

← Revisió anterior		Revisió de 18:48 28 set 2019
Llínea 7:		Llínea 7:
	En el cas de les ones anomenades "ones de la mar", eixa propietat pot ser la posició d'una de les seues molècules respecte al nivell mig de la mar. El destorbament alvança a una determinada velocitat (que depén de varis aspectes que ací no són rellevants). Si medim lo que alvança el destorbament en el transcurs de temps amprat per una de les seues molècules en passar dos voltes consecutives per un màxim en la seua posició respecte al nivell mig de la mar, obtindrem la llongitut d'ona d'eixa ona que cridàvem "ones de la mar". En este cas, eixa distància (eixa llongitut d'ona) coincidix en la separació entre dos crestes consecutives, pero no és convenient quedar-se en l'idea de que totes les ones tenen "crestes". La llum no les té. La definició de "distància recorreguda pel destorbament (no pel material, molècules, etc. ) en una determinada duració de temps" és la definició vàlida.<ref name=windows2universe>Pàgina web Finestres al Univers, artícul a on es descriuen els concepts básics de llongitut d'ona, titulat "Llongitut d'Ona". [https://www.windows2universe.org/physical_science/basic_tools/wavelength.html&lang=sp] Consultat el 7may14</ref><ref name=practicasderadiocomunicaciones>Página web Pràctiques de radiocomunicacions, artículo on es descriuen els concepts bàsics de llongitut d'ona, titulat "Concept de llongitut d'ona". [http://www.practicasderadiocomunicaciones.com/modules/apuntes/tema04.aspx] Consultado el 7may14</ref>		En el cas de les ones anomenades "ones de la mar", eixa propietat pot ser la posició d'una de les seues molècules respecte al nivell mig de la mar. El destorbament alvança a una determinada velocitat (que depén de varis aspectes que ací no són rellevants). Si medim lo que alvança el destorbament en el transcurs de temps amprat per una de les seues molècules en passar dos voltes consecutives per un màxim en la seua posició respecte al nivell mig de la mar, obtindrem la llongitut d'ona d'eixa ona que cridàvem "ones de la mar". En este cas, eixa distància (eixa llongitut d'ona) coincidix en la separació entre dos crestes consecutives, pero no és convenient quedar-se en l'idea de que totes les ones tenen "crestes". La llum no les té. La definició de "distància recorreguda pel destorbament (no pel material, molècules, etc. ) en una determinada duració de temps" és la definició vàlida.<ref name=windows2universe>Pàgina web Finestres al Univers, artícul a on es descriuen els concepts básics de llongitut d'ona, titulat "Llongitut d'Ona". [https://www.windows2universe.org/physical_science/basic_tools/wavelength.html&lang=sp] Consultat el 7may14</ref><ref name=practicasderadiocomunicaciones>Página web Pràctiques de radiocomunicacions, artículo on es descriuen els concepts bàsics de llongitut d'ona, titulat "Concept de llongitut d'ona". [http://www.practicasderadiocomunicaciones.com/modules/apuntes/tema04.aspx] Consultado el 7may14</ref>

	Si representem en dos dimensions cóm varia eixa propietat física en la distància que recorre l'ona obtenim una curva l'aspecte de la qual mostra certa periodicitat. En molts casos eixa curva té aspecte sinusoidal. La distància entre dos màxims d'eixa curva sinusoidal nos mostra el valor (expressat en metros, centímetros o qualsevol atra unitat de mesura de distància) de la llongitut d'ona, pero no "és" la llongitut d'ona. La llongitut d'ona és una '''distància real''' recorreguda per l'ona. No és la distància entre dos màxims d'una curva pintada en un paper. Com és llògic, per a poder representar esta curva, necessitem conéixer la velocitat a la que alvança l'ona. Les ones electromagnètiques que cridem "llum visible" passen d'un màxim del seu camp elèctric a un mínim i una atra volta a un màxim varis billons de voltes per segon. A pesar de que l'ona va a una velocitat de casi 300&nbsp;000 km/s, la distància que pot recórrer l'ona entre dos màxims consecutius del seu camp elèctric és menudíssima ([[nanómetro]]s). En canvi, les ones electromagnètiques que cridem "ones de radi" tenen la propietat de que el seu camp elèctric es fa màxim i mínim a un ritme moltíssim menor que el de la llum visible. Per això, les ones de radi poden alvançar centímetros, metros i ~~fins i tot~~ quilómetros en el transcurs de dos màxims consecutius del seu camp elèctric. És per això que la llongitut d'ona i la freqüència (número de voltes que el seu camp elèctric es fa màxim per segon) són paràmetros que necessàriament estan relacionats.		Si representem en dos dimensions cóm varia eixa propietat física en la distància que recorre l'ona obtenim una curva l'aspecte de la qual mostra certa periodicitat. En molts casos eixa curva té aspecte sinusoidal. La distància entre dos màxims d'eixa curva sinusoidal nos mostra el valor (expressat en metros, centímetros o qualsevol atra unitat de mesura de distància) de la llongitut d'ona, pero no "és" la llongitut d'ona. La llongitut d'ona és una '''distància real''' recorreguda per l'ona. No és la distància entre dos màxims d'una curva pintada en un paper. Com és llògic, per a poder representar esta curva, necessitem conéixer la velocitat a la que alvança l'ona. Les ones electromagnètiques que cridem "llum visible" passen d'un màxim del seu camp elèctric a un mínim i una atra volta a un màxim varis billons de voltes per segon. A pesar de que l'ona va a una velocitat de casi 300&nbsp;000 km/s, la distància que pot recórrer l'ona entre dos màxims consecutius del seu camp elèctric és menudíssima ([[nanómetro]]s). En canvi, les ones electromagnètiques que cridem "ones de radi" tenen la propietat de que el seu camp elèctric es fa màxim i mínim a un ritme moltíssim menor que el de la llum visible. Per això, les ones de radi poden alvançar centímetros, metros i inclús quilómetros en el transcurs de dos màxims consecutius del seu camp elèctric. És per això que la llongitut d'ona i la freqüència (número de voltes que el seu camp elèctric es fa màxim per segon) són paràmetros que necessàriament estan relacionats.

	És necessari recalcar que la llongitut d'ona no és la distància que recorren les partícules implicades en la propagació de l'ona (molècules d'aigua en les ones de la mar, àtoms o molècules de la corfa terrestre en un terremot, molècules de l'atmòsfera terrestre propagant un sò, etc.). És la distància que recorre l'ona.		És necessari recalcar que la llongitut d'ona no és la distància que recorren les partícules implicades en la propagació de l'ona (molècules d'aigua en les ones de la mar, àtoms o molècules de la corfa terrestre en un terremot, molècules de l'atmòsfera terrestre propagant un sò, etc.). És la distància que recorre l'ona.

Jose2 en 12:12 13 set 2016

2016-09-13T12:12:22Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:12 13 set 2016
Llínea 5:		Llínea 5:
	Una atra propietat física, que podríem haver utilisat per a medir la llongitut d'ona de les ones electromagnètiques, és el seu efecte magnètic (el seu camp magnètic), que també varia en el temps.<ref name=windows2universe>Pàgina web Finestres a l'Univers, artícul on es descriuen els conceptes bàsics de llongitut d'ona, titulat "Llongitut d'Onda". [https://www.windows2universe.org/physical_science/basic_tools/wavelength.html&lang=sp] Consultado el 7may14</ref><ref name=practicasderadiocomunicaciones>Página web Prácticas de radiocomunicaciones, artícul on es descriuen els concepts bàsics de llongitut de onda, titulado "Concept de llongitut de onda". [http://www.practicasderadiocomunicaciones.com/modules/apuntes/tema04.aspx] Consultado el 7may14</ref>		Una atra propietat física, que podríem haver utilisat per a medir la llongitut d'ona de les ones electromagnètiques, és el seu efecte magnètic (el seu camp magnètic), que també varia en el temps.<ref name=windows2universe>Pàgina web Finestres a l'Univers, artícul on es descriuen els conceptes bàsics de llongitut d'ona, titulat "Llongitut d'Onda". [https://www.windows2universe.org/physical_science/basic_tools/wavelength.html&lang=sp] Consultado el 7may14</ref><ref name=practicasderadiocomunicaciones>Página web Prácticas de radiocomunicaciones, artícul on es descriuen els concepts bàsics de llongitut de onda, titulado "Concept de llongitut de onda". [http://www.practicasderadiocomunicaciones.com/modules/apuntes/tema04.aspx] Consultado el 7may14</ref>

	En el cas de les ones anomenades "ones de la mar", eixa propietat pot ser la posició d'una de les seues molècules respecte al nivell mig de la mar. El destorbament alvança a una determinada velocitat (que depén de varis aspectes que ací no són rellevants). Si medim lo que alvança el destorbament en el transcurs de temps amprat per una de les seues molècules en passar dos voltes consecutives per un màxim en la seua posició respecte al nivell mig de la mar, obtindrem la llongitut d'ona d'eixa ona que cridàvem "ones de la mar". En este cas, eixa distància (eixa llongitut d'ona) coincidix en la separació entre dos crestes consecutives, pero no és convenient quedar-se en l'idea de que totes les ones tenen "crestes". La llum no les té. La definició de "distància recorreguda pel destorbament (no pel material, molècules, etc. ) en una determinada duració de temps" és la definició vàlida.<ref name=windows2universe>Pàgina web Finestres al Univers, artícul on es descriuen ~~los~~ concepts básics de llongitut d'ona, titulat "Llongitut d'Ona". [https://www.windows2universe.org/physical_science/basic_tools/wavelength.html&lang=sp] Consultat el 7may14</ref><ref name=practicasderadiocomunicaciones>Página web Pràctiques de radiocomunicacions, artículo on es descriuen els concepts bàsics de llongitut d'ona, titulat "Concept de llongitut d'ona". [http://www.practicasderadiocomunicaciones.com/modules/apuntes/tema04.aspx] Consultado el 7may14</ref>		En el cas de les ones anomenades "ones de la mar", eixa propietat pot ser la posició d'una de les seues molècules respecte al nivell mig de la mar. El destorbament alvança a una determinada velocitat (que depén de varis aspectes que ací no són rellevants). Si medim lo que alvança el destorbament en el transcurs de temps amprat per una de les seues molècules en passar dos voltes consecutives per un màxim en la seua posició respecte al nivell mig de la mar, obtindrem la llongitut d'ona d'eixa ona que cridàvem "ones de la mar". En este cas, eixa distància (eixa llongitut d'ona) coincidix en la separació entre dos crestes consecutives, pero no és convenient quedar-se en l'idea de que totes les ones tenen "crestes". La llum no les té. La definició de "distància recorreguda pel destorbament (no pel material, molècules, etc. ) en una determinada duració de temps" és la definició vàlida.<ref name=windows2universe>Pàgina web Finestres al Univers, artícul a on es descriuen els concepts básics de llongitut d'ona, titulat "Llongitut d'Ona". [https://www.windows2universe.org/physical_science/basic_tools/wavelength.html&lang=sp] Consultat el 7may14</ref><ref name=practicasderadiocomunicaciones>Página web Pràctiques de radiocomunicacions, artículo on es descriuen els concepts bàsics de llongitut d'ona, titulat "Concept de llongitut d'ona". [http://www.practicasderadiocomunicaciones.com/modules/apuntes/tema04.aspx] Consultado el 7may14</ref>

	Si representem en dos dimensions cóm varia eixa propietat física en la distància que recorre l'ona obtenim una curva l'aspecte de la qual mostra certa periodicitat. En molts casos eixa curva té aspecte sinusoidal. La distància entre dos màxims d'eixa curva sinusoidal nos mostra el valor (expressat en metros, centímetros o qualsevol atra unitat de mesura de distància) de la llongitut d'ona, pero no "és" la llongitut d'ona. La llongitut d'ona és una '''distància real''' recorreguda per l'ona. No és la distància entre dos màxims d'una curva pintada en un paper. Com és llògic, per a poder representar esta curva, necessitem conéixer la velocitat a la que alvança l'ona. Les ones electromagnètiques que cridem "llum visible" passen d'un màxim del seu camp elèctric a un mínim i una atra volta a un màxim varis billons de voltes per segon. A pesar de que l'ona va a una velocitat de casi 300&nbsp;000 km/s, la distància que pot recórrer l'ona entre dos màxims consecutius del seu camp elèctric és menudíssima ([[nanómetro]]s). En canvi, les ones electromagnètiques que cridem "ones de radi" tenen la propietat de que el seu camp elèctric es fa màxim i mínim a un ritme moltíssim menor que el de la llum visible. Per això, les ones de radi poden alvançar centímetros, metros i fins i tot quilómetros en el transcurs de dos màxims consecutius del seu camp elèctric. És per això que la llongitut d'ona i la freqüència (número de voltes que el seu camp elèctric es fa màxim per segon) són paràmetros que necessàriament estan relacionats.		Si representem en dos dimensions cóm varia eixa propietat física en la distància que recorre l'ona obtenim una curva l'aspecte de la qual mostra certa periodicitat. En molts casos eixa curva té aspecte sinusoidal. La distància entre dos màxims d'eixa curva sinusoidal nos mostra el valor (expressat en metros, centímetros o qualsevol atra unitat de mesura de distància) de la llongitut d'ona, pero no "és" la llongitut d'ona. La llongitut d'ona és una '''distància real''' recorreguda per l'ona. No és la distància entre dos màxims d'una curva pintada en un paper. Com és llògic, per a poder representar esta curva, necessitem conéixer la velocitat a la que alvança l'ona. Les ones electromagnètiques que cridem "llum visible" passen d'un màxim del seu camp elèctric a un mínim i una atra volta a un màxim varis billons de voltes per segon. A pesar de que l'ona va a una velocitat de casi 300&nbsp;000 km/s, la distància que pot recórrer l'ona entre dos màxims consecutius del seu camp elèctric és menudíssima ([[nanómetro]]s). En canvi, les ones electromagnètiques que cridem "ones de radi" tenen la propietat de que el seu camp elèctric es fa màxim i mínim a un ritme moltíssim menor que el de la llum visible. Per això, les ones de radi poden alvançar centímetros, metros i fins i tot quilómetros en el transcurs de dos màxims consecutius del seu camp elèctric. És per això que la llongitut d'ona i la freqüència (número de voltes que el seu camp elèctric es fa màxim per segon) són paràmetros que necessàriament estan relacionats.
Llínea 47:		Llínea 47:
	:* ''p'' és la [[cantitat de moviment]] de la partícula.		:* ''p'' és la [[cantitat de moviment]] de la partícula.

	El cocient entre una constant molt ~~menuda~~ i un denominador que depén de la velocitat de la partícula, fa que per a objectes macroscòpics en moviment les ones associades a estos siguen imperceptibles per ull humà.		El cocient entre una constant molt chicoteta i un denominador que depén de la velocitat de la partícula, fa que per a objectes macroscòpics en moviment les ones associades a estos siguen imperceptibles per ull humà.

	== Vore també ==		== Vore també ==

EirVal en 07:07 13 set 2016

2016-09-13T07:07:27Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:07 13 set 2016
Llínea 61:		Llínea 61:
	* [http://www.wavelengthcalculator.com Ferramenta per a calcular i convertir entre llongitut d'ona i freqüència]		* [http://www.wavelengthcalculator.com Ferramenta per a calcular i convertir entre llongitut d'ona i freqüència]

	[[Categoria:~~Ondas~~]]		[[Categoria:Ones]]
	[[Categoria:Paràmetros de sò]]		[[Categoria:Paràmetros de sò]]
	[[Categoria:Radioafició]]		[[Categoria:Radioafició]]

EirVal en 06:47 13 set 2016

2016-09-13T06:47:10Z

← Revisió anterior		Revisió de 06:47 13 set 2016
Llínea 38:		Llínea 38:

	== Llongitut d'ona associada a partícules ==		== Llongitut d'ona associada a partícules ==
	[[Louis-Victor de *Broglie]] va postular que totes les partícules que posseïen una [[cantitat de moviment]] tenien associada una determinada llongitut d'ona. És la denominada [[Hipòtesis de De Broglie]].		[[Louis-Victor de Broglie]] va postular que totes les partícules que posseïen una [[cantitat de moviment]] tenien associada una determinada llongitut d'ona. És la denominada [[Hipòtesis de De Broglie]].

	:<math>\lambda = \frac{h}{p}</math>		:<math>\lambda = \frac{h}{p}</math>

EirVal en 06:45 13 set 2016

2016-09-13T06:45:38Z

← Revisió anterior		Revisió de 06:45 13 set 2016
Llínea 53:		Llínea 53:
	* [[Onda periòdica]]		* [[Onda periòdica]]
	* [[Dualitat ona corpúscul]]		* [[Dualitat ona corpúscul]]
	* [[~~Onda~~ (física)\|~~Onda~~]]		* [[Ona (física)\|Ona]]
	* [[Propagació del sò]] i [[efecte Doppler]]		* [[Propagació del sò]] i [[efecte Doppler]]
	* [[Espectre electromagnètic]]		* [[Espectre electromagnètic]]

EirVal: Pàgina nova, en el contingut: «lambda).|264x264px]] La '''llongitut d'ona...»

2016-09-13T06:44:27Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|Llongitut d'ona en una sinusoide representada per la lletra grega'''λ''' ([[Λ|lambda).|264x264px]] La '''llongitut d'ona...»

Pàgina nova

[[Archiu:Sine wavelength.svg|thumb|Llongitut d'ona en una sinusoide representada per la lletra grega'''λ''' ([[Λ|lambda]]).|264x264px]]

La '''llongitut d'ona''' és la distància real que recorre un destorbament (una [[ona]]) en un determinat interval de temps. Eixe interval de temps és el transcorregut entre dos màxims consecutius d'alguna propietat física de l'ona. En el cas de les ones electromagnètiques eixa propietat física (que varia en el temps produint un destorbament) pot ser, per eixemple, el seu efecte elèctric (el seu [[camp elèctric]]) el qual, segons alvança l'ona, aumenta fins a un màxim, disminuïx fins a anular-se, canvia de signe per a fer-se negatiu aplegant a un mínim (màxim negatiu). Despuix, aumenta fins a anular-se, canvia de signe i es fa de nou màxim (positiu). Esta variació de l'efecte elèctric en el temps, si la representem en un paper, obtenim "crestes" i "valls" (obtenim una curva sinusoidal) pero l'ona electromagnètica no "té" crestes i valls.

Una atra propietat física, que podríem haver utilisat per a medir la llongitut d'ona de les ones electromagnètiques, és el seu efecte magnètic (el seu camp magnètic), que també varia en el temps.<ref name=windows2universe>Pàgina web Finestres a l'Univers, artícul on es descriuen els conceptes bàsics de llongitut d'ona, titulat "Llongitut d'Onda". [https://www.windows2universe.org/physical_science/basic_tools/wavelength.html&lang=sp] Consultado el 7may14</ref><ref name=practicasderadiocomunicaciones>Página web Prácticas de radiocomunicaciones, artícul on es descriuen els concepts bàsics de llongitut de onda, titulado "Concept de llongitut de onda". [http://www.practicasderadiocomunicaciones.com/modules/apuntes/tema04.aspx] Consultado el 7may14</ref>

En el cas de les ones anomenades "ones de la mar", eixa propietat pot ser la posició d'una de les seues molècules respecte al nivell mig de la mar. El destorbament alvança a una determinada velocitat (que depén de varis aspectes que ací no són rellevants). Si medim lo que alvança el destorbament en el transcurs de temps amprat per una de les seues molècules en passar dos voltes consecutives per un màxim en la seua posició respecte al nivell mig de la mar, obtindrem la llongitut d'ona d'eixa ona que cridàvem "ones de la mar". En este cas, eixa distància (eixa llongitut d'ona) coincidix en la separació entre dos crestes consecutives, pero no és convenient quedar-se en l'idea de que totes les ones tenen "crestes". La llum no les té. La definició de "distància recorreguda pel destorbament (no pel material, molècules, etc. ) en una determinada duració de temps" és la definició vàlida.<ref name=windows2universe>Pàgina web Finestres al Univers, artícul on es descriuen los concepts básics de llongitut d'ona, titulat "Llongitut d'Ona". [https://www.windows2universe.org/physical_science/basic_tools/wavelength.html&lang=sp] Consultat el 7may14</ref><ref name=practicasderadiocomunicaciones>Página web Pràctiques de radiocomunicacions, artículo on es descriuen els concepts bàsics de llongitut d'ona, titulat "Concept de llongitut d'ona". [http://www.practicasderadiocomunicaciones.com/modules/apuntes/tema04.aspx] Consultado el 7may14</ref>

Si representem en dos dimensions cóm varia eixa propietat física en la distància que recorre l'ona obtenim una curva l'aspecte de la qual mostra certa periodicitat. En molts casos eixa curva té aspecte sinusoidal. La distància entre dos màxims d'eixa curva sinusoidal nos mostra el valor (expressat en metros, centímetros o qualsevol atra unitat de mesura de distància) de la llongitut d'ona, pero no "és" la llongitut d'ona. La llongitut d'ona és una '''distància real''' recorreguda per l'ona. No és la distància entre dos màxims d'una curva pintada en un paper. Com és llògic, per a poder representar esta curva, necessitem conéixer la velocitat a la que alvança l'ona. Les ones electromagnètiques que cridem "llum visible" passen d'un màxim del seu camp elèctric a un mínim i una atra volta a un màxim varis billons de voltes per segon. A pesar de que l'ona va a una velocitat de casi 300&*nbsp;000 km/s, la distància que pot recórrer l'ona entre dos màxims consecutius del seu camp elèctric és menudíssima ([[*nanómetro]]s). En canvi, les ones electromagnètiques que cridem "ones de radi" tenen la propietat de que el seu camp elèctric es fa màxim i mínim a un ritme moltíssim menor que el de la llum visible. Per això, les ones de radi poden alvançar centímetros, metros i fins i tot quilómetros en el transcurs de dos màxims consecutius del seu camp elèctric. És per això que la llongitut d'ona i la freqüència (número de voltes que el seu camp elèctric es fa màxim per segon) són paràmetros que necessàriament estan relacionats.

És necessari recalcar que la llongitut d'ona no és la distància que recorren les partícules implicades en la propagació de l'ona (molècules d'aigua en les ones de la mar, àtoms o molècules de la corfa terrestre en un terremot, molècules de l'atmòsfera terrestre propagant un sò, etc.). És la distància que recorre l'ona.

En llenguage físic/matemàtic podem dir que la llongitut d'ona, és una [[magnitut física]] que descriu la distància entre dos punts consecutius d'una [[ona sinusoidal]] que posseïxen la mateixa [[Fase (ona)|fase]]. La llongitut d'ona és descrita freqüentment en la [[alfabet grec|lletra grega]] [[lambda]] (λ). El concepte de llongitut d'ona sol estendre's també a qualsevol [[ona periòdica]] encara que no siga sinusoidal. La llongitut d'ona es medix en [[metro]]s en unitats del [[Sistema Internacional d'Unitats]]. En aquelles ones que es desplacen a una velocitat constant, la llongitut d'ona és inversament proporcional a la [[freqüència]] i directament proporcional al [[Periodo d'oscilació|periodo]] de l'ona. Eixemples comuns d'ones són les [[Onda elàstica|ones elàstiques]] (com el [[sò]]) i les [[Radiació electromagnètica|ones electromagnètiques]] (com la [[llum]]).

== Ondas sinusoidals ==
[[Archiu:Fourier_Series.svg|thumb|[[Série de Fourier]] aplicada per a aproximar una ona quadrada com sumixca d'una, dos, tres i quatre components espectrals.]]

Pel [[série de Fourier|teorema de Fourier]], qualsevol ona periòdica pot ser expressada com la suma ponderada de [[ona sinusoidal|ones sinusoidals]] de distinta llongitut d'ona. En atres paraules, qualsevol ona periòdica, independentment de la seua forma, pot ser descomposta en una série d'ones sinusoidals. Esta propietat permet estudiar el comportament de multitut d'ones per mig de l'anàlisis de cadascuna dels seus components, denominades components espectrals.

En una ona sinusoidal de freqüència ''f'' i periodo ''T'', la llongitut d'ona ve donada per l'expressió:<ref name= Cassidy>
{{cita libro
|título=Understanding physics
|autor= David C. Cassidy, Gerald James Holton, Floyd James Rutherford
|url=http://books.google.com/books?id=rpQo7f9F1xUC&pg=PA340
|páginas=339 ''ff''
|isbn=0-387-98756-8
|año=2002
|editorial=Birkhäuser}}
</ref>
:<math>\lambda = \frac{v}{f} = v \cdot T</math>

On v és la velocitat de propagació de l'ona. En el cas de [[ones electromagnètiques]] propagant-se en el buit, la velocitat de propagació és la [[velocitat de la llum]]; en el cas de [[sò|ones de sò]], és la [[velocitat del sò]]. En els mijos denominats com ''[[dispersió|no *dispersivos]]'' esta velocitat de propagació és la mateixa per a qualsevol llongitut d'ona.

== Mijos diferents al buit ==
Les úniques ones capaces de transmetre's a través del [[buit]] són les ones electromagnètiques. Quan estes penetren en un mig material, com pot ser el [[aire]] o un [[sòlit]], la seua llongitut d'ona es veu reduïda de forma [[proporció|proporcional]] al [[índex de refracció]] ''n'' de dit material. La velocitat de propagació de la llum en el mig és menor a la del buit mentres que la seua freqüència no varia. La velocitat de propagació ''<nowiki>v'</nowiki>'' en un mig [[índex de refracció]] ''n'' ve donada per:

:<math>v^\prime = \frac{v_0}{n}</math>

== Llongitut d'ona associada a partícules ==
[[Louis-Victor de *Broglie]] va postular que totes les partícules que posseïen una [[cantitat de moviment]] tenien associada una determinada llongitut d'ona. És la denominada [[Hipòtesis de De Broglie]].

:<math>\lambda = \frac{h}{p}</math>

On:

:* ''h'' és la [[Constant de Planck]],
:* ''p'' és la [[cantitat de moviment]] de la partícula.

El cocient entre una constant molt menuda i un denominador que depén de la velocitat de la partícula, fa que per a objectes macroscòpics en moviment les ones associades a estos siguen imperceptibles per ull humà.

== Vore també ==
* [[Freqüència]] i [[freqüència angular]]
* [[Onda periòdica]]
* [[Dualitat ona corpúscul]]
* [[Onda (física)|Onda]]
* [[Propagació del sò]] i [[efecte Doppler]]
* [[Espectre electromagnètic]]

== Enllaços externs ==
* [http://www.wavelengthcalculator.com Ferramenta per a calcular i convertir entre llongitut d'ona i freqüència]

[[Categoria:Ondas]]
[[Categoria:Paràmetros de sò]]
[[Categoria:Radioafició]]
[[Categoria:Llongitut]]

{{Traduït de|es|Longitud de onda}}