Llonja de Valéncia - Historial de revisions

Xavier en 18:05 19 març 2026

2026-03-19T18:05:01Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:05 19 març 2026
Llínea 1:		Llínea 1:
	~~{{Valéncia}}~~		[[File:Llotja pati tarongers.jpg\|thumb\|left\|300px\|<center>Pati interior de la Llonja de la Seda.</center>]]

	La '''Llonja de la Seda de Valéncia''' o '''Llonja dels Mercaders''' és l'obra mestra del gòtic civil valencià situada en el centre històric de la [[ciutat de Valéncia]] ([[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]). Declarada [[Patrimoni de l'Humanitat]] per l'[[Unesco]], se troba situada en la [[Plaça del Mercat]], número 31, front a l'[[Iglésia dels Sants Joans]] i del [[Mercat Central de Valéncia\|Mercat Central]] de Valéncia.		La '''Llonja de la Seda de Valéncia''' o '''Llonja dels Mercaders''' és l'obra mestra del gòtic civil valencià situada en el centre històric de la [[ciutat de Valéncia]] ([[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]). Declarada [[Patrimoni de l'Humanitat]] per l'[[Unesco]], se troba situada en la [[Plaça del Mercat]], número 31, front a l'[[Iglésia dels Sants Joans]] i del [[Mercat Central de Valéncia\|Mercat Central]] de Valéncia.
Llínea 10:		Llínea 10:

	=== Història ===		=== Història ===
	~~[[File:Llotja pati tarongers.jpg\|thumb\|left\|300px\|<center>Pati interior de la Llonja de la Seda.</center>]]~~

	[[Francesc Baldomar]] fon l'autor del proyecte original de la Llonja de Valéncia, ho va començar a elaborar entre els anys [[1470]]-[[1471]]. La Llonja fon construïda entre els anys [[1482]] i [[1498]], per iniciativa del Consell General de la Ciutat, pels mestres canters [[Pere Comte]], Johan Yvarra, Johan Corbera i Domingo Urtiaga, que donà per acabada la Llonja en [[1548]] ([[sigle XVI]]). La seua construcció es pareix als castells migevals per l'aspecte de fortalea que adquirixen els seus grossos murs i les seues almenes. La llonja està formada per quatre parts que són: la Torre, de tres plantes, a on se troba un calabós en el qual eren introduïts els lladres de seda i els mercaders i comerciants poc honrats fins que arribaven les autoritats, la Sala del Consulat del Mar, antigament casa de la ciutat, el Pati dels Tarongers i el Saló Columnari o Sala de Contratació. La superfície del monument supera els 2.000 metros quadrats entre zones edificades i no edificades. La '''Llonja de Valéncia''' representa el poder econòmic de la ciutat a finals del [[sigle XV]].		[[Francesc Baldomar]] fon l'autor del proyecte original de la Llonja de Valéncia, ho va començar a elaborar entre els anys [[1470]]-[[1471]]. La Llonja fon construïda entre els anys [[1482]] i [[1498]], per iniciativa del Consell General de la Ciutat, pels mestres canters [[Pere Comte]], Johan Yvarra, Johan Corbera i Domingo Urtiaga, que donà per acabada la Llonja en [[1548]] ([[sigle XVI]]). La seua construcció es pareix als castells migevals per l'aspecte de fortalea que adquirixen els seus grossos murs i les seues almenes. La llonja està formada per quatre parts que són: la Torre, de tres plantes, a on se troba un calabós en el qual eren introduïts els lladres de seda i els mercaders i comerciants poc honrats fins que arribaven les autoritats, la Sala del Consulat del Mar, antigament casa de la ciutat, el Pati dels Tarongers i el Saló Columnari o Sala de Contratació. La superfície del monument supera els 2.000 metros quadrats entre zones edificades i no edificades. La '''Llonja de Valéncia''' representa el poder econòmic de la ciutat a finals del [[sigle XV]].

Xavier en 18:03 19 març 2026

2026-03-19T18:03:59Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:03 19 març 2026
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Valéncia}}		{{Valéncia}}

	La '''Llonja de la Seda de Valéncia''' o '''Llonja dels Mercaders''' és l'obra mestra del gòtic civil valencià situada en el centre històric de la ciutat de [[Valéncia]] ([[Espanya]]). Declarada [[Patrimoni de l'Humanitat]] per l'[[Unesco]], se troba situada en la [[Plaça del Mercat]], número 31, front a l'[[Iglésia dels Sants Joans]] i del [[Mercat Central]] de Valéncia.		La '''Llonja de la Seda de Valéncia''' o '''Llonja dels Mercaders''' és l'obra mestra del gòtic civil valencià situada en el centre històric de la [[ciutat de Valéncia]] ([[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]). Declarada [[Patrimoni de l'Humanitat]] per l'[[Unesco]], se troba situada en la [[Plaça del Mercat]], número 31, front a l'[[Iglésia dels Sants Joans]] i del [[Mercat Central de Valéncia\|Mercat Central]] de Valéncia.

	Si un edifici poguera simbolisar l'espenta i la riquea del florent [[sigle XV]] valencià, este sería sense cap dubte ''La Llonja''. Mostra de l'alcanç de la revolució comercial en l'Edat ~~mija~~, del desenroll social i del prestigi alcançat per la burguesia valenciana. És la peça més singularment bella de l'arquitectura civil valenciana en la Baixa Edat Mija.		Si un edifici poguera simbolisar l'espenta i la riquea del florent [[sigle XV]] valencià, este sería sense cap dubte '''La Llonja'''. Mostra de l'alcanç de la revolució comercial en l'Edat Mija, del desenroll social i del prestigi alcançat per la burguesia valenciana. És la peça més singularment bella de l'arquitectura civil valenciana en la Baixa Edat Mija.
	<br>		<br>
	<br>		<br>
Llínea 12:		Llínea 12:
	[[File:Llotja pati tarongers.jpg\|thumb\|left\|300px\|<center>Pati interior de la Llonja de la Seda.</center>]]		[[File:Llotja pati tarongers.jpg\|thumb\|left\|300px\|<center>Pati interior de la Llonja de la Seda.</center>]]

	[[Francesc Baldomar]] fon l'autor del proyecte original de la Llonja de Valéncia, el va començar a elaborar entre els anys [[1470]]-[[1471]]. La Llonja fon construïda entre els anys [[1482]] i [[1498]], per iniciativa del Consell General de la Ciutat, pels mestres canters [[Pere Comte]], Johan Yvarra, Johan Corbera i Domingo Urtiaga, que donà per acabada la Llonja en [[1548]] ([[sigle XVI]]). La seua construcció es pareix als castells migevals per l'aspecte de fortalea que adquirixen els seus grossos murs i les seues almenes. La llonja està formada per quatre parts que són: la Torre, de tres plantes, a on se troba un calabós en el qual eren introduïts els lladres de seda i els mercaders i comerciants poc honrats fins que ~~venien~~ les autoritats, la Sala del Consulat del Mar, antigament casa de la ciutat, el Pati dels Tarongers i el Saló Columnari o Sala de Contratació. La superfície del monument supera els 2.000 metros quadrats entre zones edificades i no edificades. La Llonja de Valéncia representa el poder econòmic de la ciutat a finals del [[sigle XV]].		[[Francesc Baldomar]] fon l'autor del proyecte original de la Llonja de Valéncia, ho va començar a elaborar entre els anys [[1470]]-[[1471]]. La Llonja fon construïda entre els anys [[1482]] i [[1498]], per iniciativa del Consell General de la Ciutat, pels mestres canters [[Pere Comte]], Johan Yvarra, Johan Corbera i Domingo Urtiaga, que donà per acabada la Llonja en [[1548]] ([[sigle XVI]]). La seua construcció es pareix als castells migevals per l'aspecte de fortalea que adquirixen els seus grossos murs i les seues almenes. La llonja està formada per quatre parts que són: la Torre, de tres plantes, a on se troba un calabós en el qual eren introduïts els lladres de seda i els mercaders i comerciants poc honrats fins que arribaven les autoritats, la Sala del Consulat del Mar, antigament casa de la ciutat, el Pati dels Tarongers i el Saló Columnari o Sala de Contratació. La superfície del monument supera els 2.000 metros quadrats entre zones edificades i no edificades. La '''Llonja de Valéncia''' representa el poder econòmic de la ciutat a finals del [[sigle XV]].
	<br>		<br>
	<br>		<br>
Llínea 18:		Llínea 18:
	<br>		<br>

	== El Saló Columnari o Sala de ~~Contratació~~ ==		== El Saló Columnari o Sala de Contractació ==
	El Saló Columnari o Sala de Contractació és una gran estància interior, en tres naus llongitudinals del qual el seu sostre és un conjunt de [[Revolta\|revoltes]] de creueria sostingudes sobre esveltes columnes helicoidals de casi 16 metros.		El Saló Columnari o Sala de Contractació és una gran estància interior, en tres naus llongitudinals del qual el seu sostre és un conjunt de [[Revolta\|revoltes]] de creueria sostingudes sobre esveltes columnes helicoidals de casi 16 metros.

	[[Image:SalóColumnari.jpeg\|right\|thumb\|Saló Columnari de la Llonja de Valéncia]]		[[Image:SalóColumnari.jpeg\|right\|thumb\|Saló Columnari de la Llonja de Valéncia]]

	La ~~llonja~~ fon disenyada com un temple al comerç i presenta un marcat caràcter simbòlic, en el que s'ha volgut vore la representació del paraís en el que les columnes serien els troncs de les palmeres i les cúpules representarien la cúpula celest o be les pròpies fulles de les palmeres obrint-se en lo alt. Just en el centre del sostre es troben quatre escuts de la [[corona d'Aragó]], i una taca que la rodeja que és ni més ni manco la taca formada per la primera bandera d'[[Espanya]] que va existir, els Reis Catòlics la feren posar per a tapar eixos escuts i aixina que totes les gentes vingudes de tots els llocs del món identificaren eix edifici en el nou Regne sorgit de l'unió entre la corona d'Aragó i el [[Regne de Castella]].		La Llonja fon disenyada com un temple al comerç i presenta un marcat caràcter simbòlic, en el que s'ha volgut vore la representació del paraís en el que les columnes serien els troncs de les palmeres i les cúpules representarien la cúpula celest o be les pròpies fulles de les palmeres obrint-se en lo alt. Just en el centre del sostre es troben quatre escuts de la [[corona d'Aragó]], i una taca que la rodeja que és ni més ni manco la taca formada per la primera bandera d'[[Espanya]] que va existir, els Reis Catòlics la feren posar per a tapar eixos escuts i aixina que totes les gentes vingudes de tots els llocs del món identificaren eix edifici en el nou Regne sorgit de l'unió entre la corona d'Aragó i el [[Regne de Castella]].

	El municipi instalà ací la Taula de Canvis, creada en l'any [[1407]] per privilegi del rei Martí I l'Humà, per a realisar les operacions bancàries del moment del [[sigle XV]], a on se realisà la primera lletra de canvi del món. A lo llarc de la part més alta de les quatre parts llindant en les revoltes existixen unes inscripcions en [[Llatí\|llatí]] realisades en or sobre un fondo fosc, en forma de senefa, que recorda als comerciants els seus deures com a mercaders i bons cristians de no actuar en usura en el negoci per a conseguir aixina la vida eterna. L'inscripció, en llatí, diu aixina: «''Casa famosa soc en quinze anys edificada. Compatricis tasteu i mireu quan bo és el comerç que no usava fraude en la paraula, que jura al pròxim i no falta, que no dona els seus diners en usura. El mercader que viu d'este modo rebosarà de riquees i gojarà, per últim, de la vida eterna.»		El municipi instalà ací la Taula de Canvis, creada en l'any [[1407]] per privilegi del rei Martí I l'Humà, per a realisar les operacions bancàries del moment del [[sigle XV]], a on se realisà la primera lletra de canvi del món. A lo llarc de la part més alta de les quatre parts llindant en les revoltes existixen unes inscripcions en [[Llatí\|llatí]] realisades en or sobre un fondo fosc, en forma de senefa, que recorda als comerciants els seus deures com a mercaders i bons cristians de no actuar en usura en el negoci per a conseguir aixina la vida eterna. L'inscripció, en llatí, diu aixina: «''Casa famosa soc en quinze anys edificada. Compatricis tasteu i mireu quan bo és el comerç que no usava fraude en la paraula, que jura al pròxim i no falta, que no dona els seus diners en usura. El mercader que viu d'este modo rebosarà de riquees i gojarà, per últim, de la vida eterna.»

Jose2: Text reemplaça - ' fou ' a ' fon '

2025-09-13T17:12:19Z

Text reemplaça - ' fou ' a ' fon '

← Revisió anterior		Revisió de 17:12 13 set 2025
Llínea 54:		Llínea 54:
	* Coromines, Joan (1973). «Breve diccionario etimológico de la lengua castellana». Madrid, Gredos. ISBN 84-249-1331-0		* Coromines, Joan (1973). «Breve diccionario etimológico de la lengua castellana». Madrid, Gredos. ISBN 84-249-1331-0
	* Hernández Úbeda, Luis (1996). «Conocer Valencia a través de su arquitectura». Valéncia, Colegi Oficial d'Arquitectes de la Comunitat Valenciana i Ajuntament de Valéncia. ISBN 84-86828-16-3		* Hernández Úbeda, Luis (1996). «Conocer Valencia a través de su arquitectura». Valéncia, Colegi Oficial d'Arquitectes de la Comunitat Valenciana i Ajuntament de Valéncia. ISBN 84-86828-16-3
	* Münzer, Hieronymus (1991). «Itinerarium sive peregrinatio per Hispaniam, Franciam et Alemaniam (l'Itinerarium Hispaniarum ~~fou~~ traduït com Viaje por España y Portugal)». Madrid, Ediciones Polifemo		* Münzer, Hieronymus (1991). «Itinerarium sive peregrinatio per Hispaniam, Franciam et Alemaniam (l'Itinerarium Hispaniarum fon traduït com Viaje por España y Portugal)». Madrid, Ediciones Polifemo
	* Ponz, Antonio (1991). «Viage de España, o Cartas en què se da noticia de las cosas más apreciables y dignas de saberse, que hay en ella (Primera edición 1772-1794)». Madrid		* Ponz, Antonio (1991). «Viage de España, o Cartas en què se da noticia de las cosas más apreciables y dignas de saberse, que hay en ella (Primera edición 1772-1794)». Madrid
	* Sanchis Guarner, Manuel (1989). «La ciutat de Valéncia». Valéncia, Ajuntament de Valéncia (en [[valenciá]]). ISBN 84-500-4834-6		* Sanchis Guarner, Manuel (1989). «La ciutat de Valéncia». Valéncia, Ajuntament de Valéncia (en [[valenciá]]). ISBN 84-500-4834-6

Reval en 11:46 8 dec 2024

2024-12-08T11:46:06Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:46 8 dec 2024
Llínea 42:		Llínea 42:
	* [[Ruta de la Seda]]		* [[Ruta de la Seda]]
	* [[Colege de l'Art Major de la Seda]] (Museu de la Seda)		* [[Colege de l'Art Major de la Seda]] (Museu de la Seda)

	== Referències ==		== Referències ==
	* [http://213.229.136.60/lonja/recursos/servicios/lonja_mercaderes.pdf Giménez Fayos, José Mª. La Lonja de los Mercaderes]		* [http://213.229.136.60/lonja/recursos/servicios/lonja_mercaderes.pdf Giménez Fayos, José Mª. La Lonja de los Mercaderes]

Jose2 en 11:33 7 jul 2024

2024-07-07T11:33:02Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:33 7 jul 2024
Llínea 42:		Llínea 42:
	* [[Ruta de la Seda]]		* [[Ruta de la Seda]]
	* [[Colege de l'Art Major de la Seda]] (Museu de la Seda)		* [[Colege de l'Art Major de la Seda]] (Museu de la Seda)

	== Referències ==		== Referències ==
	* [http://213.229.136.60/lonja/recursos/servicios/lonja_mercaderes.pdf Giménez Fayos, José Mª. La Lonja de los Mercaderes]		* [http://213.229.136.60/lonja/recursos/servicios/lonja_mercaderes.pdf Giménez Fayos, José Mª. La Lonja de los Mercaderes]

Lluísm en 11:13 6 jul 2024

2024-07-06T11:13:55Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:13 6 jul 2024
Llínea 38:		Llínea 38:
	== Vore també ==		== Vore també ==

	*[[Valéncia]]		* [[Valéncia]]
	*[[Seda]]		* [[Seda]]
	*[[Ruta de la Seda]]		* [[Ruta de la Seda]]
	*[[Colege de l'Art Major de la Seda]] (Museu de la Seda)		* [[Colege de l'Art Major de la Seda]] (Museu de la Seda)

	== Referències ==		== Referències ==
Llínea 62:		Llínea 62:
	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Llotja de la Seda}}		{{Commonscat\|Llotja de la Seda}}
	*[http://whc.unesco.org/en/list/782 Ficha de La Llonja de la Seda de Valéncia] en la web de UNESCO (en [[idioma anglés\|anglés]])		* [http://whc.unesco.org/en/list/782 Ficha de La Llonja de la Seda de Valéncia] en la web de UNESCO (en [[idioma anglés\|anglés]])
	*[http://www.jdiezarnal.com/valencialalonja.html La Lonja de los Mercaderes]		* [http://www.jdiezarnal.com/valencialalonja.html La Lonja de los Mercaderes]

	{{Monuments de Valéncia}}		{{Monuments de Valéncia}}

Lluísm: /* Bibliografia */

2023-07-15T17:07:57Z

Bibliografia

← Revisió anterior		Revisió de 17:07 15 jul 2023
Llínea 54:		Llínea 54:
	* Coromines, Joan (1973). «Breve diccionario etimológico de la lengua castellana». Madrid, Gredos. ISBN 84-249-1331-0		* Coromines, Joan (1973). «Breve diccionario etimológico de la lengua castellana». Madrid, Gredos. ISBN 84-249-1331-0
	* Hernández Úbeda, Luis (1996). «Conocer Valencia a través de su arquitectura». Valéncia, Colegi Oficial d'Arquitectes de la Comunitat Valenciana i Ajuntament de Valéncia. ISBN 84-86828-16-3		* Hernández Úbeda, Luis (1996). «Conocer Valencia a través de su arquitectura». Valéncia, Colegi Oficial d'Arquitectes de la Comunitat Valenciana i Ajuntament de Valéncia. ISBN 84-86828-16-3
	Münzer, Hieronymus (1991). «Itinerarium sive peregrinatio per Hispaniam, Franciam et Alemaniam (l'Itinerarium Hispaniarum fou traduït com Viaje por España y Portugal)». Madrid, Ediciones Polifemo		* Münzer, Hieronymus (1991). «Itinerarium sive peregrinatio per Hispaniam, Franciam et Alemaniam (l'Itinerarium Hispaniarum fou traduït com Viaje por España y Portugal)». Madrid, Ediciones Polifemo
	* Ponz, Antonio (1991). «Viage de España, o Cartas en què se da noticia de las cosas más apreciables y dignas de saberse, que hay en ella (Primera edición 1772-1794)». Madrid		* Ponz, Antonio (1991). «Viage de España, o Cartas en què se da noticia de las cosas más apreciables y dignas de saberse, que hay en ella (Primera edición 1772-1794)». Madrid
	* Sanchis Guarner, Manuel (1989). «La ciutat de Valéncia». Valéncia, Ajuntament de Valéncia (en [[valenciá]]). ISBN 84-500-4834-6		* Sanchis Guarner, Manuel (1989). «La ciutat de Valéncia». Valéncia, Ajuntament de Valéncia (en [[valenciá]]). ISBN 84-500-4834-6

Lluísm en 17:07 15 jul 2023

2023-07-15T17:07:17Z

@@ Llínea 44: / Llínea 44: @@
 == Referències ==
-{{traduït de|es|Lonja de Valencia}}
+* [http://213.229.136.60/lonja/recursos/servicios/lonja_mercaderes.pdf Giménez Fayos, José Mª. La Lonja de los Mercaderes]
 == Enllaços externs ==

Xavier: /* Història */

2023-02-05T16:50:37Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 16:50 5 feb 2023
Llínea 12:		Llínea 12:
	[[File:Llotja pati tarongers.jpg\|thumb\|left\|300px\|<center>Pati interior de la Llonja de la Seda.</center>]]		[[File:Llotja pati tarongers.jpg\|thumb\|left\|300px\|<center>Pati interior de la Llonja de la Seda.</center>]]

	La Llonja fon construïda entre els anys [[1482]] i [[1498]], per iniciativa del Consell General de la Ciutat, pels mestres canters [[Pere Comte]], Johan Yvarra, Johan Corbera i Domingo Urtiaga, que donà per acabada la Llonja en [[1548]] ([[sigle XVI]]). La seua construcció es pareix als castells migevals per l'aspecte de fortalea que ~~adquerixen~~ els seus grossos murs i les seues almenes. La llonja està formada per quatre parts que són: la Torre, de tres plantes, a on se troba un calabós en el qual eren introduïts els lladres de seda i els mercaders i comerciants poc honrats fins que venien les autoritats, la Sala del Consulat del Mar, antigament casa de la ciutat, el Pati dels Tarongers i el Saló Columnari o Sala de Contratació. La superfície del monument supera els 2.000 metros quadrats entre zones edificades i no edificades. La Llonja de Valéncia representa el poder econòmic de la ciutat a finals del [[sigle XV]].		[[Francesc Baldomar]] fon l'autor del proyecte original de la Llonja de Valéncia, el va començar a elaborar entre els anys [[1470]]-[[1471]]. La Llonja fon construïda entre els anys [[1482]] i [[1498]], per iniciativa del Consell General de la Ciutat, pels mestres canters [[Pere Comte]], Johan Yvarra, Johan Corbera i Domingo Urtiaga, que donà per acabada la Llonja en [[1548]] ([[sigle XVI]]). La seua construcció es pareix als castells migevals per l'aspecte de fortalea que adquirixen els seus grossos murs i les seues almenes. La llonja està formada per quatre parts que són: la Torre, de tres plantes, a on se troba un calabós en el qual eren introduïts els lladres de seda i els mercaders i comerciants poc honrats fins que venien les autoritats, la Sala del Consulat del Mar, antigament casa de la ciutat, el Pati dels Tarongers i el Saló Columnari o Sala de Contratació. La superfície del monument supera els 2.000 metros quadrats entre zones edificades i no edificades. La Llonja de Valéncia representa el poder econòmic de la ciutat a finals del [[sigle XV]].
	<br>		<br>
	<br>		<br>

Xavier: /* Història */

2023-02-05T16:40:52Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 16:40 5 feb 2023
Llínea 12:		Llínea 12:
	[[File:Llotja pati tarongers.jpg\|thumb\|left\|300px\|<center>Pati interior de la Llonja de la Seda.</center>]]		[[File:Llotja pati tarongers.jpg\|thumb\|left\|300px\|<center>Pati interior de la Llonja de la Seda.</center>]]

	La Llonja fon construïda entre els anys [[1482]] i [[1498]], per iniciativa del Consell General de la Ciutat, pels mestres canters [[Pere ~~Conte~~]], Johan Yvarra, Johan Corbera i Domingo Urtiaga, que donà per acabada la Llonja en [[1548]] ([[sigle XVI]]). La seua construcció es pareix als castells migevals per l'aspecte de fortalea que adquerixen els seus grossos murs i les seues almenes. La llonja està formada per quatre parts que són: la Torre, de tres plantes, a on se troba un calabós en el qual eren introduïts els lladres de seda i els mercaders i comerciants poc honrats fins que venien les autoritats, la Sala del Consulat del Mar, antigament casa de la ciutat, el Pati dels Tarongers i el Saló Columnari o Sala de Contratació. La superfície del monument supera els 2.000 metros quadrats entre zones edificades i no edificades. La Llonja de Valéncia representa el poder econòmic de la ciutat a finals del [[sigle XV]].		La Llonja fon construïda entre els anys [[1482]] i [[1498]], per iniciativa del Consell General de la Ciutat, pels mestres canters [[Pere Comte]], Johan Yvarra, Johan Corbera i Domingo Urtiaga, que donà per acabada la Llonja en [[1548]] ([[sigle XVI]]). La seua construcció es pareix als castells migevals per l'aspecte de fortalea que adquerixen els seus grossos murs i les seues almenes. La llonja està formada per quatre parts que són: la Torre, de tres plantes, a on se troba un calabós en el qual eren introduïts els lladres de seda i els mercaders i comerciants poc honrats fins que venien les autoritats, la Sala del Consulat del Mar, antigament casa de la ciutat, el Pati dels Tarongers i el Saló Columnari o Sala de Contratació. La superfície del monument supera els 2.000 metros quadrats entre zones edificades i no edificades. La Llonja de Valéncia representa el poder econòmic de la ciutat a finals del [[sigle XV]].
	<br>		<br>
	<br>		<br>