Llonja del Cànem - Historial de revisions

Lluísm en 19:10 20 oct 2024

2024-10-20T19:10:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:10 20 oct 2024
Llínea 29:		Llínea 29:
	La llonja començà a utilisar-se per al comerç de fruites pero finalment es destinà al comerç del [[Cànem\|cànem]], materia fonamental en l'activitat econòmica castellonenca de l'época, d'ahí prové el seu nom.		La llonja començà a utilisar-se per al comerç de fruites pero finalment es destinà al comerç del [[Cànem\|cànem]], materia fonamental en l'activitat econòmica castellonenca de l'época, d'ahí prové el seu nom.

	En l'actualitat es la sèu de l'Universitat Jaume I en la ciutat de Castelló, a on se celebren conferències, reunions i exposicions i servix d'informació universitària per als ciutadans.		En l'actualitat es la sèu de l'Universitat Jaume I en la ciutat de Castelló, a on se celebren conferències, reunions i exposicions i servix d'informació universitària per als ciutadans.

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm: /* Referències */

2023-07-18T15:28:03Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 15:28 18 jul 2023
Llínea 33:		Llínea 33:
	== Referències ==		== Referències ==
	* [https://eduwp.edu.gva.es/patrimonio-cultural/ficha-inmueble.php?id=2338 «Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià»]		* [https://eduwp.edu.gva.es/patrimonio-cultural/ficha-inmueble.php?id=2338 «Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià»]
	* [https://elpais.com/diario/2007/02/28/cvalenciana/1172693898_850215.html «La Llonja del Cànem recobra su brillo \| Edición impresa \| ~~EL PAÍS»~~]		* [https://elpais.com/diario/2007/02/28/cvalenciana/1172693898_850215.html «La Llonja del Cànem recobra su brillo \| Edición impresa \| El País»]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Lluísm en 15:27 18 jul 2023

2023-07-18T15:27:46Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:27 18 jul 2023
Llínea 33:		Llínea 33:
	== Referències ==		== Referències ==
	* [https://eduwp.edu.gva.es/patrimonio-cultural/ficha-inmueble.php?id=2338 «Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià»]		* [https://eduwp.edu.gva.es/patrimonio-cultural/ficha-inmueble.php?id=2338 «Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià»]
			* [https://elpais.com/diario/2007/02/28/cvalenciana/1172693898_850215.html «La Llonja del Cànem recobra su brillo \| Edición impresa \| EL PAÍS»]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Lluísm en 15:26 18 jul 2023

2023-07-18T15:26:10Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:26 18 jul 2023
Llínea 30:		Llínea 30:

	En l'actualitat es la sèu de l'Universitat Jaume I en la ciutat de Castelló, a on se celebren conferències, reunions i exposicions i servix d'informació universitària per als ciutadans.		En l'actualitat es la sèu de l'Universitat Jaume I en la ciutat de Castelló, a on se celebren conferències, reunions i exposicions i servix d'informació universitària per als ciutadans.

			== Referències ==
			* [https://eduwp.edu.gva.es/patrimonio-cultural/ficha-inmueble.php?id=2338 «Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià»]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Lluísm: /* Enllaços externs */

2023-07-18T15:25:20Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 15:25 18 jul 2023
Llínea 32:		Llínea 32:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|Llotja del Cànem}}

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Lonja_del_C%C3%A1%C3%B1amo Llonja del Cànem en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Lonja_del_C%C3%A1%C3%B1amo Llonja del Cànem en Wikipedia]

Valencian: Text reemplaça - ' propia' a ' pròpia'

2022-06-01T09:01:48Z

Text reemplaça - ' propia' a ' pròpia'

← Revisió anterior		Revisió de 09:01 1 jun 2022
Llínea 17:		Llínea 17:
	Durant el [[sigle XX]], l'edifici sofrí una deterioració per l'abandó del mateix, les pintures de les fronteres han desaparegut en gran part, encara que en l'any [[1984]] es declarat Monument Històric-Artístic.		Durant el [[sigle XX]], l'edifici sofrí una deterioració per l'abandó del mateix, les pintures de les fronteres han desaparegut en gran part, encara que en l'any [[1984]] es declarat Monument Històric-Artístic.

	L'Universitat Jaume I adquirix en [[1999]] la Llonja del Cànem per a centre cultural i educatiu de la ~~propia~~ universitat. Se feren unes obres d'urgència i durant els anys de [[2002]] a [[2005]] es dedicà a exposicions. Se convocà un concurs d'idees per a rehabilitar-lo. El proyecte guanyador correspongué als arquitectes Miguel del Rey, Antonio Gallud i J. Ignacio Fuster, a on s'intentà recuperar l'aspecte original i guardar tots els estils arquitetònics haguts durant el temps ([[2007]]).		L'Universitat Jaume I adquirix en [[1999]] la Llonja del Cànem per a centre cultural i educatiu de la pròpia universitat. Se feren unes obres d'urgència i durant els anys de [[2002]] a [[2005]] es dedicà a exposicions. Se convocà un concurs d'idees per a rehabilitar-lo. El proyecte guanyador correspongué als arquitectes Miguel del Rey, Antonio Gallud i J. Ignacio Fuster, a on s'intentà recuperar l'aspecte original i guardar tots els estils arquitetònics haguts durant el temps ([[2007]]).

	== Descripció ==		== Descripció ==

Jose2: Text reemplaça - ' menuda ' a ' chicoteta '

2020-05-16T12:32:06Z

Text reemplaça - ' menuda ' a ' chicoteta '

← Revisió anterior		Revisió de 12:32 16 maig 2020
Llínea 13:		Llínea 13:
	En [[1792]] i davant l'estat ruïnós de l'edifici, l'ajuntament acorda vendre a Joan de Matheu, un comerciant francés, el dret a alçar una planta sobre l'edifici de la llonja a canvi de que s'encarregara del manteniment de l'edifici públic més el pagament de 200 lliures. Joan de Matheu, havia comprat la casa del costat del carrer Cavallers a Josep Antolí i ademés era propietari de l'atra casa costanera del carrer Colón. Per lo tant, integrà les dos vivendes i alçà una planta. La Llonja del Cànem se convertí en un baix públic (de propietat municipal) mentres que la planta superior era una vivenda privada.		En [[1792]] i davant l'estat ruïnós de l'edifici, l'ajuntament acorda vendre a Joan de Matheu, un comerciant francés, el dret a alçar una planta sobre l'edifici de la llonja a canvi de que s'encarregara del manteniment de l'edifici públic més el pagament de 200 lliures. Joan de Matheu, havia comprat la casa del costat del carrer Cavallers a Josep Antolí i ademés era propietari de l'atra casa costanera del carrer Colón. Per lo tant, integrà les dos vivendes i alçà una planta. La Llonja del Cànem se convertí en un baix públic (de propietat municipal) mentres que la planta superior era una vivenda privada.

	En el pas del temps, la part pública de l'edifici que se destinava a llonja es quedà ~~menuda~~ i en l'any [[1867]] l'ajuntament començà a estudiar el seu trasllat. En l'any [[1906]] l'ajuntament vengué l'edifici passant a mans particulars. Els nous propietaris, en [[1910]], feren unes reformes que implicà el tancament dels arcs per a destinar la planta baixa a un comerç i la part alta per a vivenda particular. També se canvià la decoració pictòrica de les fronteres a càrrec del pintor castellonenc [[Vicent Castell]] que incorporà motius alegòrics pero mantingué les pintures del pintor morellà Oliet (Joaquim Oliet).		En el pas del temps, la part pública de l'edifici que se destinava a llonja es quedà chicoteta i en l'any [[1867]] l'ajuntament començà a estudiar el seu trasllat. En l'any [[1906]] l'ajuntament vengué l'edifici passant a mans particulars. Els nous propietaris, en [[1910]], feren unes reformes que implicà el tancament dels arcs per a destinar la planta baixa a un comerç i la part alta per a vivenda particular. També se canvià la decoració pictòrica de les fronteres a càrrec del pintor castellonenc [[Vicent Castell]] que incorporà motius alegòrics pero mantingué les pintures del pintor morellà Oliet (Joaquim Oliet).

	Durant el [[sigle XX]], l'edifici sofrí una deterioració per l'abandó del mateix, les pintures de les fronteres han desaparegut en gran part, encara que en l'any [[1984]] es declarat Monument Històric-Artístic.		Durant el [[sigle XX]], l'edifici sofrí una deterioració per l'abandó del mateix, les pintures de les fronteres han desaparegut en gran part, encara que en l'any [[1984]] es declarat Monument Històric-Artístic.

Jose2 en 17:56 17 set 2019

2019-09-17T17:56:27Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:56 17 set 2019
Llínea 1:		Llínea 1:
			[[File:Lateral de la llotja del Cànem de Castelló de la Plana.jpg\|thumb\|Llonja del Cànem]]

	La '''Llonja del Cànem''' és un edifici de la ciutat de [[Castelló de la Plana]], que està situat en el centre de la vila, junt a la [[Plaça Major de Castelló\|plaça Major]], concretament, en el cantó dels actuals carrers Colón (antic carrer Sabaters) i Cavallers. L'edifici data del [[sigle XVII]]. En l'actualitat perteneix a l'[[Universitat Jaume I]].		La '''Llonja del Cànem''' és un edifici de la ciutat de [[Castelló de la Plana]], que està situat en el centre de la vila, junt a la [[Plaça Major de Castelló\|plaça Major]], concretament, en el cantó dels actuals carrers Colón (antic carrer Sabaters) i Cavallers. L'edifici data del [[sigle XVII]]. En l'actualitat perteneix a l'[[Universitat Jaume I]].

Xavier: /* Història */

2019-09-16T15:36:21Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 15:36 16 set 2019
Llínea 11:		Llínea 11:
	En [[1792]] i davant l'estat ruïnós de l'edifici, l'ajuntament acorda vendre a Joan de Matheu, un comerciant francés, el dret a alçar una planta sobre l'edifici de la llonja a canvi de que s'encarregara del manteniment de l'edifici públic més el pagament de 200 lliures. Joan de Matheu, havia comprat la casa del costat del carrer Cavallers a Josep Antolí i ademés era propietari de l'atra casa costanera del carrer Colón. Per lo tant, integrà les dos vivendes i alçà una planta. La Llonja del Cànem se convertí en un baix públic (de propietat municipal) mentres que la planta superior era una vivenda privada.		En [[1792]] i davant l'estat ruïnós de l'edifici, l'ajuntament acorda vendre a Joan de Matheu, un comerciant francés, el dret a alçar una planta sobre l'edifici de la llonja a canvi de que s'encarregara del manteniment de l'edifici públic més el pagament de 200 lliures. Joan de Matheu, havia comprat la casa del costat del carrer Cavallers a Josep Antolí i ademés era propietari de l'atra casa costanera del carrer Colón. Per lo tant, integrà les dos vivendes i alçà una planta. La Llonja del Cànem se convertí en un baix públic (de propietat municipal) mentres que la planta superior era una vivenda privada.

	En el pas del temps, la part pública de l'edifici que se destinava a llonja es quedà menuda i en l'any [[1867]] l'ajuntament començà a estudiar el seu trasllat. En l'any [[1906]] l'ajuntament vengué l'edifici passant a mans particulars. Els nous propietaris, en [[1910]], feren unes reformes que implicà el tancament dels arcs per a destinar la planta baixa a un comerç i la part alta per a vivenda particular. També se canvià la decoració pictòrica de les fronteres a càrrec del pintor castellonenc [[Vicent Castell]] que incorporà motius alegòrics pero mantingué les pintures del pintor morellà d'Oliet (Joaquim Oliet).		En el pas del temps, la part pública de l'edifici que se destinava a llonja es quedà menuda i en l'any [[1867]] l'ajuntament començà a estudiar el seu trasllat. En l'any [[1906]] l'ajuntament vengué l'edifici passant a mans particulars. Els nous propietaris, en [[1910]], feren unes reformes que implicà el tancament dels arcs per a destinar la planta baixa a un comerç i la part alta per a vivenda particular. També se canvià la decoració pictòrica de les fronteres a càrrec del pintor castellonenc [[Vicent Castell]] que incorporà motius alegòrics pero mantingué les pintures del pintor morellà Oliet (Joaquim Oliet).

	Durant el [[sigle XX]], l'edifici sofrí una deterioració per l'abandó del mateix, les pintures de les fronteres han desaparegut en gran part, encara que en l'any [[1984]] es declarat Monument Històric-Artístic.		Durant el [[sigle XX]], l'edifici sofrí una deterioració per l'abandó del mateix, les pintures de les fronteres han desaparegut en gran part, encara que en l'any [[1984]] es declarat Monument Històric-Artístic.

Xavier: /* Història */

2019-09-16T15:35:53Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 15:35 16 set 2019
Llínea 11:		Llínea 11:
	En [[1792]] i davant l'estat ruïnós de l'edifici, l'ajuntament acorda vendre a Joan de Matheu, un comerciant francés, el dret a alçar una planta sobre l'edifici de la llonja a canvi de que s'encarregara del manteniment de l'edifici públic més el pagament de 200 lliures. Joan de Matheu, havia comprat la casa del costat del carrer Cavallers a Josep Antolí i ademés era propietari de l'atra casa costanera del carrer Colón. Per lo tant, integrà les dos vivendes i alçà una planta. La Llonja del Cànem se convertí en un baix públic (de propietat municipal) mentres que la planta superior era una vivenda privada.		En [[1792]] i davant l'estat ruïnós de l'edifici, l'ajuntament acorda vendre a Joan de Matheu, un comerciant francés, el dret a alçar una planta sobre l'edifici de la llonja a canvi de que s'encarregara del manteniment de l'edifici públic més el pagament de 200 lliures. Joan de Matheu, havia comprat la casa del costat del carrer Cavallers a Josep Antolí i ademés era propietari de l'atra casa costanera del carrer Colón. Per lo tant, integrà les dos vivendes i alçà una planta. La Llonja del Cànem se convertí en un baix públic (de propietat municipal) mentres que la planta superior era una vivenda privada.

	En el pas del temps, la part pública de l'edifici que se destinava a llonja es quedà menuda i en l'any [[1867]] l'ajuntament començà a estudiar el seu trasllat. En l'any [[1906]] l'ajuntament vengué l'edifici passant a mans particulars. Els nous propietaris, en [[1910]], feren unes reformes que implicà el tancament dels arcs per a destinar la planta baixa a un comerç i la part alta per a vivenda particular. També se canvià la decoració pictòrica de les fronteres a càrrec del pintor castellonenc [[Vicent Castell]] que incorporà motius alegòrics pero mantingué les pintures del pintor morellà d'Oliet (~~Joaquín~~ Oliet).		En el pas del temps, la part pública de l'edifici que se destinava a llonja es quedà menuda i en l'any [[1867]] l'ajuntament començà a estudiar el seu trasllat. En l'any [[1906]] l'ajuntament vengué l'edifici passant a mans particulars. Els nous propietaris, en [[1910]], feren unes reformes que implicà el tancament dels arcs per a destinar la planta baixa a un comerç i la part alta per a vivenda particular. També se canvià la decoració pictòrica de les fronteres a càrrec del pintor castellonenc [[Vicent Castell]] que incorporà motius alegòrics pero mantingué les pintures del pintor morellà d'Oliet (Joaquim Oliet).

	Durant el [[sigle XX]], l'edifici sofrí una deterioració per l'abandó del mateix, les pintures de les fronteres han desaparegut en gran part, encara que en l'any [[1984]] es declarat Monument Històric-Artístic.		Durant el [[sigle XX]], l'edifici sofrí una deterioració per l'abandó del mateix, les pintures de les fronteres han desaparegut en gran part, encara que en l'any [[1984]] es declarat Monument Històric-Artístic.