Llorenç Matheu i Sanç - Historial de revisions

Jose2: /* Referències */

2025-12-07T18:48:07Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 18:48 7 dec 2025
Llínea 45:		Llínea 45:

	== Referències ==		== Referències ==

	~~José Rodríguez: Biblioteca valentina~~, pp. ~~292~~-~~295.~~		* Ferrero, Remedios. ''Corts i Parlaments de la Corona d'Aragó'', pp. 29-31
	Vicente ~~Jimeno:~~ Escritores del reyno de Valencia, pp. 85-88.		* Jimeno, Vicente. ''Escritores del reyno de Valencia'', pp. 85-88
	~~Remedios Ferrero: Corts i Parlaments de la Corona d~~'~~Aragó~~, pp. 29-~~31.~~		* Rodríguez, José. ''Biblioteca valentina'', pp. 292-295
	Tomás y Valiente, Francisco (2000). La tortura judicial en España. pp. 47-49.		* Tomás y Valiente, Francisco (2000) [1971]. ''«Teoría y práctica de la tortura judicial en las obras de Lorenzo Matheu i Sanz (1618-1680)»''. La tortura judicial en España (2ª edición). Barcelona: Crítica. pp. 41-47. ISBN 84-8432-029-4.

	== Biliografia ==		== Biliografia ==

Jose2 en 18:45 7 dec 2025

2025-12-07T18:45:55Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:45 7 dec 2025
Llínea 43:		Llínea 43:

	{{Cita\|Documents com este que publiquem del [[sigle XVII]], diferencien valencià i català, contravenint les teories seguides pels 'acadèmics' polítics de l'[[AVL]], i donant la raó una vegada més als que no comulguem en els deliris expansionistes i les falsetats històriques promulgades pel catalanisme: ''Tractatus de Regimine Urbis et Regni Valentiae'' ([[1654]]), pàg. 504: '... igual com la llengua Castellana es diferencia de l'Aragonesa per la seua elegància i esplendor, aixina, de la mateixa manera, la Valenciana de la Catalana.'\|([[Círcul Cívic Valencià]], Facebook, 2014)}}		{{Cita\|Documents com este que publiquem del [[sigle XVII]], diferencien valencià i català, contravenint les teories seguides pels 'acadèmics' polítics de l'[[AVL]], i donant la raó una vegada més als que no comulguem en els deliris expansionistes i les falsetats històriques promulgades pel catalanisme: ''Tractatus de Regimine Urbis et Regni Valentiae'' ([[1654]]), pàg. 504: '... igual com la llengua Castellana es diferencia de l'Aragonesa per la seua elegància i esplendor, aixina, de la mateixa manera, la Valenciana de la Catalana.'\|([[Círcul Cívic Valencià]], Facebook, 2014)}}

			== Referències ==

			José Rodríguez: Biblioteca valentina, pp. 292-295.
			Vicente Jimeno: Escritores del reyno de Valencia, pp. 85-88.
			Remedios Ferrero: Corts i Parlaments de la Corona d'Aragó, pp. 29-31.
			Tomás y Valiente, Francisco (2000). La tortura judicial en España. pp. 47-49.

	== Biliografia ==		== Biliografia ==

Jose2 en 18:44 7 dec 2025

2025-12-07T18:44:31Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:44 7 dec 2025
Llínea 43:		Llínea 43:

	{{Cita\|Documents com este que publiquem del [[sigle XVII]], diferencien valencià i català, contravenint les teories seguides pels 'acadèmics' polítics de l'[[AVL]], i donant la raó una vegada més als que no comulguem en els deliris expansionistes i les falsetats històriques promulgades pel catalanisme: ''Tractatus de Regimine Urbis et Regni Valentiae'' ([[1654]]), pàg. 504: '... igual com la llengua Castellana es diferencia de l'Aragonesa per la seua elegància i esplendor, aixina, de la mateixa manera, la Valenciana de la Catalana.'\|([[Círcul Cívic Valencià]], Facebook, 2014)}}		{{Cita\|Documents com este que publiquem del [[sigle XVII]], diferencien valencià i català, contravenint les teories seguides pels 'acadèmics' polítics de l'[[AVL]], i donant la raó una vegada més als que no comulguem en els deliris expansionistes i les falsetats històriques promulgades pel catalanisme: ''Tractatus de Regimine Urbis et Regni Valentiae'' ([[1654]]), pàg. 504: '... igual com la llengua Castellana es diferencia de l'Aragonesa per la seua elegància i esplendor, aixina, de la mateixa manera, la Valenciana de la Catalana.'\|([[Círcul Cívic Valencià]], Facebook, 2014)}}

			== Biliografia ==
			* Lorenzo Mateu y Sanz (1654). Tractatus de regimine vrbis et Regni Valentiae siue selectarum interpretationum ad principales foros eiusdem liber primus.... per Bernardum Nogues

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2 en 18:41 7 dec 2025

2025-12-07T18:41:58Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:41 7 dec 2025
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]		\| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]
	}}		}}
	'''Llorenç Matheu i Sanç''', en castellà, '''Lorenzo Mateu Sanz''' ([[Valéncia]], [[12 de juliol]] de [[1618]] - † [[Madrit]], [[31 de giner]] de [[1680]]) fon un juriste, advocat, escritor, poeta, humaniste i polígraf [[Regne de Valéncia\|valencià]].		'''Llorenç Matheu i Sanç''', en [[castellà]], '''Lorenzo Mateu Sanz''' ([[Valéncia]], [[12 de juliol]] de [[1618]] - † [[Madrit]], [[31 de giner]] de [[1680]]) fon un juriste, advocat, escritor, poeta, humaniste i polígraf [[Regne de Valéncia\|valencià]].

	== Biografia ==		== Biografia ==
Llínea 30:		Llínea 30:
	== Obra ==		== Obra ==

	Entre els anys [[1658]] i [[1660]] publicà una traducció al [[castellà]] dels dèu llibres de ''Emblemas regio-políticos'' de [[Juan de Solórzano]], i de vàries obres més, que es varen perdre despuix de la seua mort. Ademés escrigué també:		Entre els anys [[1658]] i [[1660]] publicà una traducció al castellà dels dèu llibres de ''Emblemas regio-políticos'' de [[Juan de Solórzano]], i de vàries obres més, que es varen perdre despuix de la seua mort. Ademés escrigué també:

	* ''Crítica de reflección y censura de las censuras'', (Valéncia, 1658), en contestació a ''[[El Criticón]]'' de [[Baltasar Gracián]], publicat baix el seudònim de Sancho Terzón y Muela, [[anagrama]] del propi.		* ''Crítica de reflección y censura de las censuras'', (Valéncia, 1658), en contestació a ''[[El Criticón]]'' de [[Baltasar Gracián]], publicat baix el seudònim de Sancho Terzón y Muela, [[anagrama]] del propi.

Jose2 en 18:41 7 dec 2025

2025-12-07T18:41:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:41 7 dec 2025
Llínea 2:		Llínea 2:
	\| nom = Llorenç Matheu i Sanç		\| nom = Llorenç Matheu i Sanç
	\| image = [[File:Juan Felipe-Retrato de Lorenzo Matheu y Sanz.jpg\|250px]]		\| image = [[File:Juan Felipe-Retrato de Lorenzo Matheu y Sanz.jpg\|250px]]
	\| peu =		\| peu = Retrat de Llorenç Matheu i Sanç
	\| nacionalitat = [[Regne de Valéncia\|Valenciana]]		\| nacionalitat = [[Regne de Valéncia\|Valenciana]]
	\| ocupació = Juriste, humaniste i escritor		\| ocupació = Juriste, humaniste i escritor

Jose2 en 18:40 7 dec 2025

2025-12-07T18:40:38Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:40 7 dec 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Biografia\|		{{Biografia\|
	\| nom = Llorenç Matheu i Sanç		\| nom = Llorenç Matheu i Sanç
	\| image =		\| image = [[File:Juan Felipe-Retrato de Lorenzo Matheu y Sanz.jpg\|250px]]
	\| peu =		\| peu =
	\| nacionalitat = [[Regne de Valéncia\|Valenciana]]		\| nacionalitat = [[Regne de Valéncia\|Valenciana]]

Jose2 en 18:39 7 dec 2025

2025-12-07T18:39:57Z

Xavier en 15:56 2 dec 2025

2025-12-02T15:56:53Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:56 2 dec 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
			{{Biografia\|
			\| nom = Llorenç Matheu i Sanç
			\| image =
			\| peu =
			\| nacionalitat = [[Regne de Valéncia\|Valenciana]]
			\| ocupació = Juriste, humaniste i escritor.
			\| data_naix = [[12 de juliol]] de [[1618]]
			\| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
			\| data_mort = [[31 de giner]] de [[1680]]
			\| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]
			}}
	'''Llorenç Matheu i Sanç''', en castellà, '''Lorenzo Mateu Sanz''' ([[Valéncia]], [[12 de juliol]] de [[1618]] - [[Madrit]], [[31 de giner]] de [[1680]]) fon un juriste, advocat, escritor, poeta, humaniste i polígraf [[Regne de Valéncia\|valencià]].		'''Llorenç Matheu i Sanç''', en castellà, '''Lorenzo Mateu Sanz''' ([[Valéncia]], [[12 de juliol]] de [[1618]] - [[Madrit]], [[31 de giner]] de [[1680]]) fon un juriste, advocat, escritor, poeta, humaniste i polígraf [[Regne de Valéncia\|valencià]].

Xavier en 15:53 2 dec 2025

2025-12-02T15:53:39Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:53 2 dec 2025
Llínea 36:		Llínea 36:

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Lorenzo_Mateu_y_Sanz Llorenç Matheu i Sanç en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Lorenzo_Mateu_y_Sanz Llorenç Matheu i Sanç en Wikipedia]

			[[Categoria:Biografies]]
			[[Categoria:Valencians]]
			[[Categoria:Juristes]]
			[[Categoria:Juristes valencians]]
			[[Categoria:Advocats]]
			[[Categoria:Humanistes]]
			[[Categoria:Escritors]]
			[[Categoria:Escritors valencians]]
			[[Categoria:Escritors d'Espanya del sigle XVII]]
			[[Categoria:Sigle XVII]]

Xavier en 15:49 2 dec 2025

2025-12-02T15:49:42Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:49 2 dec 2025
Llínea 27:		Llínea 27:
	* ''Tratado de la celebración de cortes generales del reyno de Valencia'' (Madrit, 1677).		* ''Tratado de la celebración de cortes generales del reyno de Valencia'' (Madrit, 1677).

	(~~Secció per completar~~)		Segons [[Francisco Tomás y Valiente]], les seues dos obres més importants, ademés del seu valiós ''Tratado de la celebración de cortes generales del reyno de Valencia'' —que continua sent d'inexcusable maneig per a conéixer el funcionament i composició de les [[Corts valencianes]]— són ''De Regimine Regni Valentiae, sive selectarum interpretationum ad principaliores foros eiusdem, Tractatus'' (editat en Valéncia en [[1654]] el primer tom i dos anys despuix el segon, encara que és més conegut pel títul de la segona edició impresa en [[Lió]] en [[1677]], ''Tractatus de regimine Regni Valentiae'', a la que va incorporar un tercer llibre) i, sobretot, el seu ''Tractatus de re criminali'' la primera edició del qual va aparéixer en Lió en [[1676]], i que va conéixer onze edicions en cent anys, lo que demostra «que fon un dels llibres més apreciats i difosos durant el sigle i pico en que va estar vigent en Europa el [[Dret penal i processal]] de la [[Monarquia absoluta]], tècnicament immers en la tradició cultural del ''mos italicus''».

	== Cites ==		== Cites ==

← Revisió anterior		Revisió de 18:39 7 dec 2025
Llínea 4:		Llínea 4:
	\| peu =		\| peu =
	\| nacionalitat = [[Regne de Valéncia\|Valenciana]]		\| nacionalitat = [[Regne de Valéncia\|Valenciana]]
	\| ocupació = Juriste, humaniste i escritor.		\| ocupació = Juriste, humaniste i escritor
	\| data_naix = [[12 de juliol]] de [[1618]]		\| data_naix = [[12 de juliol]] de [[1618]]
	\| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]		\| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]		\| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]
	}}		}}
	'''Llorenç Matheu i Sanç''', en castellà, '''Lorenzo Mateu Sanz''' ([[Valéncia]], [[12 de juliol]] de [[1618]] - [[Madrit]], [[31 de giner]] de [[1680]]) fon un juriste, advocat, escritor, poeta, humaniste i polígraf [[Regne de Valéncia\|valencià]].		'''Llorenç Matheu i Sanç''', en castellà, '''Lorenzo Mateu Sanz''' ([[Valéncia]], [[12 de juliol]] de [[1618]] - † [[Madrit]], [[31 de giner]] de [[1680]]) fon un juriste, advocat, escritor, poeta, humaniste i polígraf [[Regne de Valéncia\|valencià]].

	== Biografia ==		== Biografia ==

	Fill de Juan Bautista Mateu Pellicer, membre de la ~~menuda~~ noblea valenciana que fon contador del regne, i d'Isabel Sanz Vallés, que era filla dels senyors de Senyera i La Llosa, estudià Gramàtica i Filosofia en l'[[Universitat de Valéncia]], i Dret en el colege de Santa Creu de [[Valladolit]] i en l'[[Universitat de Salamanca]].		Fill de Juan Bautista Mateu Pellicer, membre de la chicoteta noblea valenciana que fon contador del regne, i d'Isabel Sanz Vallés, que era filla dels senyors de [[Senyera]] i [[La Llosa]], estudià Gramàtica i Filosofia en l'[[Universitat de Valéncia]], i Dret en el colege de Santa Creu de [[Valladolit]] i en l'[[Universitat de Salamanca]].

	A [[Salamanca]] arribà en novembre de [[1634]] per a cursar el segon any de Lleis —es desconeix on va cursar el primer any— i durant els tres anys següents (1635-1637) estudiàr tercer, quart i quint. Pero en els registres de l'Universitat no figura que s'haguera graduat allí, desconeixent-se en quina universitat obtingué el títul de Lleis. Dels professors que tingué en Salamanca Mateu només menciona en una de les seues obres, de forma elogiosa, a [[Francisco Ramos del Manzano]], que seria preceptor de [[Carles II]].		A [[Salamanca]] arribà en [[novembre]] de [[1634]] per a cursar el segon any de Lleis —es desconeix a on va cursar el primer any— i durant els tres anys següents ([[1635]]-[[1637]]) estudiàr tercer, quart i quint. Pero en els registres de l'Universitat no figura que s'haguera graduat allí, desconeixent-se en quina universitat obtingué el títul de Lleis. Dels professors que tingué en Salamanca Mateu només menciona en una de les seues obres, de forma elogiosa, a [[Francisco Ramos del Manzano]], que seria preceptor de [[Carles II]].

	Tornà a Valéncia provablement en [[1638]], eixercint allí d'advocat fins a [[1646]], any en que fon nomenat per [[Felip IV]] "Assessor Criminal de la Governació de la nostra Ciutat i Reyno". A l'any següent obtingué el càrrec d'Advocat Fiscal de l'Audiència de Valéncia, ascendint a Juge de la Cort de la Sala Criminal en [[1649]] i a Juge de la Sala Civil en [[1652]].		Tornà a Valéncia provablement en l'any [[1638]], eixercint allí d'advocat fins a l'any [[1646]], any en que fon nomenat per [[Felip IV]] "Assessor Criminal de la Governació de la nostra Ciutat i Reyno". A l'any següent obtingué el càrrec d'Advocat Fiscal de l'Audiència de Valéncia, ascendint a Juge de la Cort de la Sala Criminal en [[1649]] i a Juge de la Sala Civil en [[1652]].

	En l'any [[1650]] ingressà en l'[[orde de Montesa]]. En [[1659]] es traslladà a [[Madrit]] en el càrrec d'Alcalde de Sala i Cort, aplegant a president de la Sala d'Alcaldes nou anys despuix. Oïdor del Consell d'Índies entre [[1668]] i [[1671]], en esta última data passà a ser regent del Consell d'Aragó fins a la seua mort ocorreguda en [[1680]].		En l'any [[1650]] ingressà en l'[[orde de Montesa]]. En [[1659]] es traslladà a [[Madrit]] en el càrrec d'Alcalde de Sala i Cort, aplegant a president de la Sala d'Alcaldes nou anys despuix. Oïdor del Consell d'Índies entre els anys [[1668]] i [[1671]], en esta última data passà a ser regent del Consell d'Aragó fins a la seua mort ocorreguda en [[1680]].

	Contragué matrimoni dos voltes: la primera en [[1646]] en Feliciana de Silva, que era filla del marqués d'Orà Diego de Silva i Portugal, emparentant aixina en la noblea castellana. D'este matrimoni tingué dos filles. Havent quedat viudo, es casà per segona volta en María de Villamayor, filla de Francisco de Villamayor, conseller [[Consell de Castella\|del Real]] i del d'[[Consell d'Itàlia\|Itàlia]], i de María de Leruela y Caso; d'este segon enllaç tingué nou fills.		Contragué matrimoni dos voltes: la primera en [[1646]] en Feliciana de Silva, que era filla del [[marqués]] d'Orà Diego de Silva i Portugal, emparentant aixina en la noblea castellana. D'este matrimoni tingué dos filles. Havent quedat viudo, es casà per segona volta en María de Villamayor, filla de Francisco de Villamayor, conseller [[Consell de Castella\|del Real]] i del d'[[Consell d'Itàlia\|Itàlia]], i de María de Leruela y Caso; d'este segon enllaç tingué nou fills.

	[[Francisco Tomás y Valiente]] escrigué la següent semblança del personage:		[[Francisco Tomás y Valiente]] escrigué la següent semblança del personage:
Llínea 30:		Llínea 30:
	== Obra ==		== Obra ==

	Entre els anys [[1658]] i [[1660]] publicà una traducció al castellà dels dèu llibres de ''Emblemas regio-políticos'' de [[Juan de Solórzano]], i de vàries obres més, que es varen perdre despuix de la seua mort. Ademés escrigué també:		Entre els anys [[1658]] i [[1660]] publicà una traducció al [[castellà]] dels dèu llibres de ''Emblemas regio-políticos'' de [[Juan de Solórzano]], i de vàries obres més, que es varen perdre despuix de la seua mort. Ademés escrigué també:

	* ''Crítica de reflección y censura de las censuras'', (Valéncia, 1658), en contestació a ''[[El Criticón]]'' de [[Baltasar Gracián]], publicat baix el seudònim de Sancho Terzón y Muela, [[anagrama]] del propi.		* ''Crítica de reflección y censura de las censuras'', (Valéncia, 1658), en contestació a ''[[El Criticón]]'' de [[Baltasar Gracián]], publicat baix el seudònim de Sancho Terzón y Muela, [[anagrama]] del propi.
Llínea 38:		Llínea 38:
	* ''Tratado de la celebración de cortes generales del reyno de Valencia'' (Madrit, 1677).		* ''Tratado de la celebración de cortes generales del reyno de Valencia'' (Madrit, 1677).

	Segons [[Francisco Tomás y Valiente]], les seues dos obres més importants, ademés del seu valiós ''Tratado de la celebración de cortes generales del reyno de Valencia'' —que continua sent d'inexcusable maneig per a conéixer el funcionament i composició de les [[Corts valencianes]]— són ''De Regimine Regni Valentiae, sive selectarum interpretationum ad principaliores foros eiusdem, Tractatus'' (editat en Valéncia en [[1654]] el primer tom i dos anys despuix el segon, encara que és més conegut pel títul de la segona edició impresa en [[Lió]] en [[1677]], ''Tractatus de regimine Regni Valentiae'', a la que va incorporar un tercer llibre) i, sobretot, el seu ''Tractatus de re criminali'' la primera edició del qual va aparéixer en Lió en [[1676]], i que va conéixer onze edicions en cent anys, lo que demostra «que fon un dels llibres més apreciats i difosos durant el sigle i pico en que va estar vigent en Europa el [[Dret penal i processal]] de la [[Monarquia absoluta]], tècnicament immers en la tradició cultural del ''mos italicus''».		Segons [[Francisco Tomás y Valiente]], les seues dos obres més importants, ademés del seu valiós ''Tratado de la celebración de cortes generales del reyno de Valencia'' —que continua sent d'inexcusable maneig per a conéixer el funcionament i composició de les [[Corts valencianes]]— són ''De Regimine Regni Valentiae, sive selectarum interpretationum ad principaliores foros eiusdem, Tractatus'' (editat en Valéncia en [[1654]] el primer tom i dos anys despuix el segon, encara que és més conegut pel títul de la segona edició impresa en [[Lió]] en l'any [[1677]], ''Tractatus de regimine Regni Valentiae'', a la que va incorporar un tercer llibre) i, sobretot, el seu ''Tractatus de re criminali'' la primera edició del qual va aparéixer en Lió en [[1676]], i que va conéixer onze edicions en cent anys, lo que demostra «que fon un dels llibres més apreciats i difosos durant el sigle i pico en que va estar vigent en [[Europa]] el [[Dret penal i processal]] de la [[Monarquia absoluta]], tècnicament immers en la tradició cultural del ''mos italicus''».

	== Cites ==		== Cites ==