Lluís Companys - Historial de revisions

Lluísm en 09:18 16 abr 2025

2025-04-16T09:18:59Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:18 16 abr 2025
Llínea 60:		Llínea 60:
	\| successor2 = [[Josep Irla]]		\| successor2 = [[Josep Irla]]
	}}		}}

	[[Categoria:Biografies]]		[[Categoria:Biografies]]
	[[Categoria:Polítics de Catalunya]]		[[Categoria:Polítics de Catalunya]]
	[[Categoria:presidents de la Generalitat de Catalunya]]		[[Categoria:presidents de la Generalitat de Catalunya]]
	[[Categoria:Nacionalisme català]]		[[Categoria:Nacionalisme català]]

Jose2 en 17:51 3 dec 2022

2022-12-03T17:51:51Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:51 3 dec 2022
Llínea 16:		Llínea 16:
	\|firma =		\|firma =
	}}		}}
	'''Lluís Companys i Jover''' ([[Tarrós]], [[21 de juny]] de [[1882]]-[[Barcelona]], [[15 d'octubre]] de [[1940]]) fon un [[polític]] i [[advocat]] [[Espanya\|espanyol]], d'ideologia [[catalanisme\|catalanista]] i [[Republicanisme en Espanya\|republicana]], líder d'[[Esquerra Republicana de Catalunya]], [[Ministeri de Marina (Espanya)\|ministre de Marina]] d'[[Segona República Espanyola\|Espanya]] durant [[1933]] i president de la [[Generalitat de Catalunya]] des de l'any [[1934]] fins a l'any [[1940]].		'''Lluís Companys i Jover''' ([[Tarrós]], [[21 de juny]] de [[1882]] - † [[Barcelona]], [[15 d'octubre]] de [[1940]]) fon un [[polític]] i [[advocat]] [[Espanya\|espanyol]], d'ideologia [[catalanisme\|catalanista]] i [[Republicanisme en Espanya\|republicana]], líder d'[[Esquerra Republicana de Catalunya]], [[Ministeri de Marina (Espanya)\|ministre de Marina]] d'[[Segona República Espanyola\|Espanya]] durant [[1933]] i president de la [[Generalitat de Catalunya]] des de l'any [[1934]] fins a l'any [[1940]].

	Exiliat despuix de la [[Guerra Civil Espanyola\|Guerra Civil]], fon capturat en [[França]] per la [[Gestapo]], la policia secreta de l'[[Alemànya nazi]], a petició de la [[policia franquista]].<ref>Luís Gómez. [http://www.elpais.com/articulo/reportajes/cazador/rojos/elpepusocdmg/20080928elpdmgrep_3/Tes «El cazador de rojos»]. ''El País''.</ref> Traslladat a Espanya, fon somés a un [[consell de guerra]] i sentenciat a pena de mort com a autor d'un delicte d'adheriment a la rebelió militar.<ref name=Silex>{{ref-llibre \|autor= Pedro Montoliú Camps\|títul=Madrid en la posguerra, 1939-1946: los años de la represión\|editorial= Silex Ediciones\|data=2005\|isbn=9788477371595\|llengua=castellà}}</ref> Finalment, fon fusilat en el [[castell de Montjuic]].<ref name=Silex/>		Exiliat despuix de la [[Guerra Civil Espanyola\|Guerra Civil]], fon capturat en [[França]] per la [[Gestapo]], la policia secreta de l'[[Alemànya nazi]], a petició de la [[policia franquista]].<ref>Luís Gómez. [http://www.elpais.com/articulo/reportajes/cazador/rojos/elpepusocdmg/20080928elpdmgrep_3/Tes «El cazador de rojos»]. ''El País''.</ref> Traslladat a Espanya, fon somés a un [[consell de guerra]] i sentenciat a pena de mort com a autor d'un delicte d'adheriment a la rebelió militar.<ref name=Silex>{{ref-llibre \|autor= Pedro Montoliú Camps\|títul=Madrid en la posguerra, 1939-1946: los años de la represión\|editorial= Silex Ediciones\|data=2005\|isbn=9788477371595\|llengua=castellà}}</ref> Finalment, fon fusilat en el [[castell de Montjuic]].<ref name=Silex/>

Valencian: Text reemplaça - ' de els' a ' dels'

2021-11-30T02:13:31Z

Text reemplaça - ' de els' a ' dels'

← Revisió anterior		Revisió de 02:13 30 nov 2021
Llínea 42:		Llínea 42:
	En abril de [[1917]], el BRA es va fusionar en més de 150 formacions per a formar el [[Partit Republicà Català]] (PRC). ''La Lucha'', molt ideologisat,<ref name =SC/> es va convertir en el seu orgue d'expressió. ''La Lucha'' es va opondre rotundament a la [[Guerra de Marroc]], advocava per l'autonomia catalana (el PRC va ser un dels principals defensors del [[Proyecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1919\|proyecte d'estatut d'autonomia català de 1919]]) i la causa [[Aliats (Primera Guerra Mundial)\|aliada]] en la [[Primera Guerra Mundial]]. Tot això va portar a la publicació a tindre freqüents problemes en la [[censura]].<ref name =SC/>		En abril de [[1917]], el BRA es va fusionar en més de 150 formacions per a formar el [[Partit Republicà Català]] (PRC). ''La Lucha'', molt ideologisat,<ref name =SC/> es va convertir en el seu orgue d'expressió. ''La Lucha'' es va opondre rotundament a la [[Guerra de Marroc]], advocava per l'autonomia catalana (el PRC va ser un dels principals defensors del [[Proyecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1919\|proyecte d'estatut d'autonomia català de 1919]]) i la causa [[Aliats (Primera Guerra Mundial)\|aliada]] en la [[Primera Guerra Mundial]]. Tot això va portar a la publicació a tindre freqüents problemes en la [[censura]].<ref name =SC/>

	Durant 1917, el PRC participà en la [[Assamblea de Parlamentaris]], una reunió de la majoria dels parlamentaris catalans (llevat els ~~de els~~ partits dinàstics) que, en les Corts tancades, propugnava la convocatòria d'eleccions a Corts Constituents, de cara a una nova organisació de l'Estat que reconeguera l'autonomia de les regions. No obstant, la dissolució de l'Assamblea per part del govern i la [[folga general de 1917\|folga revolucionària de 1917]] va fer que la conservadora Lliga Regionalista s'apartara dels seus aliats republicans. Davant això, estos es varen presentar units en la convocatòria d'eleccions municipals de novembre de 1917. Companys va resultar elegit regidor pel districte barcelonés del [[Raval]] dins d'una candidatura [[Partit Republicà Radical\|radical]].<ref name =SC/> Les seues postures polítiques estaven llavors llunt del [[catalanisme]]. Tal com narra l'historiador [[Hilari Raguer]], en ser també elegit [[Manuel Carrasco i Formiguera]] com a regidor en Barcelona, Companys es va negar a deixar-li passar alegant que era un separatiste i que devia cridar primer ''¡Viva España!''.<ref>Escur, Núria (6 d'octubre de 1994). [http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1994/10/06/pagina-3/34413498/pdf.html «Dos hombres fieles a su destino»]. ''La Vanguardia''</ref><ref>María Jesús Cañizares (2013). [http://www.abc.es/espana/20131110/abci-mentiras-nacionalismo-catalan-201311092041.html «Diez mentiras del nacionalismo catalán»]. ''ABC''</ref>		Durant 1917, el PRC participà en la [[Assamblea de Parlamentaris]], una reunió de la majoria dels parlamentaris catalans (llevat els dels partits dinàstics) que, en les Corts tancades, propugnava la convocatòria d'eleccions a Corts Constituents, de cara a una nova organisació de l'Estat que reconeguera l'autonomia de les regions. No obstant, la dissolució de l'Assamblea per part del govern i la [[folga general de 1917\|folga revolucionària de 1917]] va fer que la conservadora Lliga Regionalista s'apartara dels seus aliats republicans. Davant això, estos es varen presentar units en la convocatòria d'eleccions municipals de novembre de 1917. Companys va resultar elegit regidor pel districte barcelonés del [[Raval]] dins d'una candidatura [[Partit Republicà Radical\|radical]].<ref name =SC/> Les seues postures polítiques estaven llavors llunt del [[catalanisme]]. Tal com narra l'historiador [[Hilari Raguer]], en ser també elegit [[Manuel Carrasco i Formiguera]] com a regidor en Barcelona, Companys es va negar a deixar-li passar alegant que era un separatiste i que devia cridar primer ''¡Viva España!''.<ref>Escur, Núria (6 d'octubre de 1994). [http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1994/10/06/pagina-3/34413498/pdf.html «Dos hombres fieles a su destino»]. ''La Vanguardia''</ref><ref>María Jesús Cañizares (2013). [http://www.abc.es/espana/20131110/abci-mentiras-nacionalismo-catalan-201311092041.html «Diez mentiras del nacionalismo catalán»]. ''ABC''</ref>

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2 en 00:32 6 nov 2021

2021-11-06T00:32:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 00:32 6 nov 2021
Llínea 61:		Llínea 61:
	}}		}}

			[[Categoria:Biografies]]
			[[Categoria:Polítics de Catalunya]]
			[[Categoria:presidents de la Generalitat de Catalunya]]
	[[Categoria:Nacionalisme català]]		[[Categoria:Nacionalisme català]]
	~~[[Categoria:presidents de la Generalitat de Catalunya]]~~
	~~[[Categoria:Polítics de Catalunya]]~~
	~~[[Categoria:Biografies]]~~

Jose2: Text reemplaça - ' i fins i tot ' a ' e inclús '

2021-07-11T11:19:34Z

Text reemplaça - ' i fins i tot ' a ' e inclús '

← Revisió anterior		Revisió de 11:19 11 jul 2021
Llínea 20:		Llínea 20:
	Exiliat despuix de la [[Guerra Civil Espanyola\|Guerra Civil]], fon capturat en [[França]] per la [[Gestapo]], la policia secreta de l'[[Alemànya nazi]], a petició de la [[policia franquista]].<ref>Luís Gómez. [http://www.elpais.com/articulo/reportajes/cazador/rojos/elpepusocdmg/20080928elpdmgrep_3/Tes «El cazador de rojos»]. ''El País''.</ref> Traslladat a Espanya, fon somés a un [[consell de guerra]] i sentenciat a pena de mort com a autor d'un delicte d'adheriment a la rebelió militar.<ref name=Silex>{{ref-llibre \|autor= Pedro Montoliú Camps\|títul=Madrid en la posguerra, 1939-1946: los años de la represión\|editorial= Silex Ediciones\|data=2005\|isbn=9788477371595\|llengua=castellà}}</ref> Finalment, fon fusilat en el [[castell de Montjuic]].<ref name=Silex/>		Exiliat despuix de la [[Guerra Civil Espanyola\|Guerra Civil]], fon capturat en [[França]] per la [[Gestapo]], la policia secreta de l'[[Alemànya nazi]], a petició de la [[policia franquista]].<ref>Luís Gómez. [http://www.elpais.com/articulo/reportajes/cazador/rojos/elpepusocdmg/20080928elpdmgrep_3/Tes «El cazador de rojos»]. ''El País''.</ref> Traslladat a Espanya, fon somés a un [[consell de guerra]] i sentenciat a pena de mort com a autor d'un delicte d'adheriment a la rebelió militar.<ref name=Silex>{{ref-llibre \|autor= Pedro Montoliú Camps\|títul=Madrid en la posguerra, 1939-1946: los años de la represión\|editorial= Silex Ediciones\|data=2005\|isbn=9788477371595\|llengua=castellà}}</ref> Finalment, fon fusilat en el [[castell de Montjuic]].<ref name=Silex/>

	Actualment està considerat com un polític controvertit que seguix alçant molta polèmica,<ref>{{ref-llibre \|autor=Sergi Alegre \|títul=El Cine en Cataluña: Una aproximación histórica\|editorial= Promociones y Publicaciones Universitarias\|data=1993\|isbn=9788447702046\|llengua=castellà}}</ref> considerat com a [[Colp d'Estat\|colpiste]],<ref name=>{{ref-llibre \|autor=César Vidal \|títul=Paracuellos-Katyn: un ensayo sobre el genocidio de la izquierda\|editorial=Libroslibres \|data=2005\|isbn=9788496088320\|llengua=castellà}}</ref> ~~i fins i tot~~ [[Genocidi\|genocida]].<ref name=>{{ref-llibre \|autor=Roberto Centeno \|títul=El disparate nacional: del fraude de la Transición al desastre Zapatero\|url=\|editorial=Editorial Planeta\|data=2011\|isbn=9788408104803\|llengua=castellà}}</ref>		Actualment està considerat com un polític controvertit que seguix alçant molta polèmica,<ref>{{ref-llibre \|autor=Sergi Alegre \|títul=El Cine en Cataluña: Una aproximación histórica\|editorial= Promociones y Publicaciones Universitarias\|data=1993\|isbn=9788447702046\|llengua=castellà}}</ref> considerat com a [[Colp d'Estat\|colpiste]],<ref name=>{{ref-llibre \|autor=César Vidal \|títul=Paracuellos-Katyn: un ensayo sobre el genocidio de la izquierda\|editorial=Libroslibres \|data=2005\|isbn=9788496088320\|llengua=castellà}}</ref> e inclús [[Genocidi\|genocida]].<ref name=>{{ref-llibre \|autor=Roberto Centeno \|títul=El disparate nacional: del fraude de la Transición al desastre Zapatero\|url=\|editorial=Editorial Planeta\|data=2011\|isbn=9788408104803\|llengua=castellà}}</ref>

	== Primers anys ==		== Primers anys ==

Posmo en 20:13 25 abr 2019

2019-04-25T20:13:26Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:13 25 abr 2019
Llínea 16:		Llínea 16:
	\|firma =		\|firma =
	}}		}}

	'''Lluís Companys i Jover''' ([[Tarrós]], [[21 de juny]] de [[1882]]-[[Barcelona]], [[15 d'octubre]] de [[1940]]) fon un [[polític]] i [[advocat]] [[Espanya\|espanyol]], d'ideologia [[catalanisme\|catalanista]] i [[Republicanisme en Espanya\|republicana]], líder d'[[Esquerra Republicana de Catalunya]], [[Ministeri de Marina (Espanya)\|ministre de Marina]] d'[[Segona República Espanyola\|Espanya]] durant [[1933]] i president de la [[Generalitat de Catalunya]] des de l'any [[1934]] fins a l'any [[1940]].		'''Lluís Companys i Jover''' ([[Tarrós]], [[21 de juny]] de [[1882]]-[[Barcelona]], [[15 d'octubre]] de [[1940]]) fon un [[polític]] i [[advocat]] [[Espanya\|espanyol]], d'ideologia [[catalanisme\|catalanista]] i [[Republicanisme en Espanya\|republicana]], líder d'[[Esquerra Republicana de Catalunya]], [[Ministeri de Marina (Espanya)\|ministre de Marina]] d'[[Segona República Espanyola\|Espanya]] durant [[1933]] i president de la [[Generalitat de Catalunya]] des de l'any [[1934]] fins a l'any [[1940]].

Posmo en 20:12 25 abr 2019

2019-04-25T20:12:17Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:12 25 abr 2019
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{~~Plantilla:Infotaula persona~~		{{Biografia\|
	\|nom = Lluís Companys		\|nom = Lluís Companys
	\|image = Luis Companys, gobernador civil de Barcelona, en Mundo Gráfico 1931-04-29.jpg		\|image = [[Archiu:Luis Companys, gobernador civil de Barcelona, en Mundo Gráfico 1931-04-29.jpg\|250px]]
	\|peu =		\|peu =
	\|títul = President de la Generalitat de Catalunya		\|títul = President de la Generalitat de Catalunya

Jose2 en 17:50 24 abr 2019

2019-04-24T17:50:11Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:50 24 abr 2019
Llínea 17:		Llínea 17:
	}}		}}

	'''Lluís Companys i Jover''' ([[Tarrós]], [[21 de juny]] de [[1882]]-[[Barcelona]], [[15 d'octubre]] de [[1940]]) fon un [[polític]] i [[advocat]] [[Espanya\|espanyol]], d'ideologia [[catalanisme\|catalanista]] i [[Republicanisme en Espanya\|republicana]], líder d'[[Esquerra Republicana de Catalunya]], [[Ministeri de Marina (Espanya)\|ministre de Marina]] d'[[Segona República Espanyola\|Espanya]] durant [[1933]] i president de la [[Generalitat de Catalunya]] des de [[1934]] fins a [[1940]].		'''Lluís Companys i Jover''' ([[Tarrós]], [[21 de juny]] de [[1882]]-[[Barcelona]], [[15 d'octubre]] de [[1940]]) fon un [[polític]] i [[advocat]] [[Espanya\|espanyol]], d'ideologia [[catalanisme\|catalanista]] i [[Republicanisme en Espanya\|republicana]], líder d'[[Esquerra Republicana de Catalunya]], [[Ministeri de Marina (Espanya)\|ministre de Marina]] d'[[Segona República Espanyola\|Espanya]] durant [[1933]] i president de la [[Generalitat de Catalunya]] des de l'any [[1934]] fins a l'any [[1940]].

	Exiliat despuix de la [[Guerra Civil Espanyola\|Guerra Civil]], fon capturat en [[França]] per la [[Gestapo]], la policia secreta de l'[[Alemànya nazi]], a petició de la [[policia franquista]].<ref>Luís Gómez. [http://www.elpais.com/articulo/reportajes/cazador/rojos/elpepusocdmg/20080928elpdmgrep_3/Tes «El cazador de rojos»]. ''El País''.</ref> Traslladat a Espanya, fon somés a un [[consell de guerra]] i sentenciat a pena de mort com a autor d'un delicte d'adheriment a la rebelió militar.<ref name=Silex>{{ref-llibre \|autor= Pedro Montoliú Camps\|títul=Madrid en la posguerra, 1939-1946: los años de la represión\|editorial= Silex Ediciones\|data=2005\|isbn=9788477371595\|llengua=castellà}}</ref> Finalment, fon fusilat en el [[castell de Montjuic]].<ref name=Silex/>		Exiliat despuix de la [[Guerra Civil Espanyola\|Guerra Civil]], fon capturat en [[França]] per la [[Gestapo]], la policia secreta de l'[[Alemànya nazi]], a petició de la [[policia franquista]].<ref>Luís Gómez. [http://www.elpais.com/articulo/reportajes/cazador/rojos/elpepusocdmg/20080928elpdmgrep_3/Tes «El cazador de rojos»]. ''El País''.</ref> Traslladat a Espanya, fon somés a un [[consell de guerra]] i sentenciat a pena de mort com a autor d'un delicte d'adheriment a la rebelió militar.<ref name=Silex>{{ref-llibre \|autor= Pedro Montoliú Camps\|títul=Madrid en la posguerra, 1939-1946: los años de la represión\|editorial= Silex Ediciones\|data=2005\|isbn=9788477371595\|llengua=castellà}}</ref> Finalment, fon fusilat en el [[castell de Montjuic]].<ref name=Silex/>
Llínea 29:		Llínea 29:

	== Inici de la seua activitat política ==		== Inici de la seua activitat política ==
	Llicenciat en l'any [[1903]], ingressà en l'[[Unió Republicana (Espanya, 1903)\|Unió Republicana]] de [[Nicolás Salmerón]]. En [[1906]], en motiu de l'incendi per militars de les redaccions de les revistes catalanistes [[Cu-Cut!\|''Cu-Cut!'']] i [[La Veu de Catalunya\|''La Veu de Catalunya'']] i l'aprovació, com a conseqüència d'això, de la [[Llei de Jurisdiccions]], es formà la coalició electoral [[Solidaritat Catalana]]. Unió Republicana es dividí entre els partidaris d'unir-se a la coalició catalanista, encapçalats per Salmerón, i els contraris a això que, encapçalats per [[Alejandro Lerroux]], varen abandonar el partit (creant dos anys despuix el [[Partit Republicà Radical]]). Companys, de la mateixa manera que Layret i la major part de la militància de les comarques de l'interior permaneixqueren en Unió Republicana i es varen unir a Solidaritat Catalana.<ref name =SC/> A pesar del seu èxit en les [[eleccions generals espanyoles de 1907\|eleccions de 1907]], la coalició evidencià pronte la seua debilitat, desapareixent despuix de la [[Semana Tràgica (Espanya)\|Semana Tràgica]] ([[1909]]), per l'heterogeneïtat i diversitat d'interessos dels seus integrants. En la repressió posterior a la Semana Tràgica, Companys fon detengut per primera volta sent lliberat al no ser-li imputat cap càrrec.<ref name =SC/>		Llicenciat en l'any [[1903]], ingressà en l'[[Unió Republicana (Espanya, 1903)\|Unió Republicana]] de [[Nicolás Salmerón]]. En l'any [[1906]], en motiu de l'incendi per militars de les redaccions de les revistes catalanistes [[Cu-Cut!\|''Cu-Cut!'']] i [[La Veu de Catalunya\|''La Veu de Catalunya'']] i l'aprovació, com a conseqüència d'això, de la [[Llei de Jurisdiccions]], es formà la coalició electoral [[Solidaritat Catalana]]. Unió Republicana es dividí entre els partidaris d'unir-se a la coalició catalanista, encapçalats per Salmerón, i els contraris a això que, encapçalats per [[Alejandro Lerroux]], varen abandonar el partit (creant dos anys despuix el [[Partit Republicà Radical]]). Companys, de la mateixa manera que Layret i la major part de la militància de les comarques de l'interior permaneixqueren en Unió Republicana i es varen unir a Solidaritat Catalana.<ref name =SC/> A pesar del seu èxit en les [[eleccions generals espanyoles de 1907\|eleccions de 1907]], la coalició evidencià pronte la seua debilitat, desapareixent despuix de la [[Semana Tràgica (Espanya)\|Semana Tràgica]] ([[1909]]), per l'heterogeneïtat i diversitat d'interessos dels seus integrants. En la repressió posterior a la Semana Tràgica, Companys fon detengut per primera volta sent lliberat al no ser-li imputat cap càrrec.<ref name =SC/>

	En l'any [[1909]] la debilitada Unió Republicana, circumscrita bàsicament ya a Catalunya, es coligà en el [[Centre Nacionaliste Republicà]] i els [[Partit Republicà Democràtic Federal\|federals]] en una aliança electoral que es va presentar a les [[Eleccions generals d'Espanya de 1910\|eleccions de 1910]]. En [[abril]] de [[1910]], a iniciativa de [[Joaquim Lluhí]], es va convertir en un únic partit, la [[Unió Federal Nacionalista Republicana]]. Companys fon nomenat president de la seua secció jovenil.<ref name =SC/> Com a conseqüència de la seua intensa activitat jovenil fon detengut quinze voltes sent calificat de «individu perillós» en els informes policials.<ref name=Bonet/>		En l'any [[1909]] la debilitada Unió Republicana, circumscrita bàsicament ya a Catalunya, es coligà en el [[Centre Nacionaliste Republicà]] i els [[Partit Republicà Democràtic Federal\|federals]] en una aliança electoral que es va presentar a les [[Eleccions generals d'Espanya de 1910\|eleccions de 1910]]. En [[abril]] de [[1910]], a iniciativa de [[Joaquim Lluhí]], es va convertir en un únic partit, la [[Unió Federal Nacionalista Republicana]]. Companys fon nomenat president de la seua secció jovenil.<ref name =SC/> Com a conseqüència de la seua intensa activitat jovenil fon detengut quinze voltes sent calificat de «individu perillós» en els informes policials.<ref name=Bonet/>
Llínea 37:		Llínea 37:
	L'Unió Federal Nacionalista Republicana va tindre el seu major èxit en les eleccions de 1910 en les que va obtindre onze diputats. No obstant la mort del seu líder, [[Josep Maria Vallès]], en 1911, va produir la desbandada del partit en 1912. Este fet va coincidir en la creació del [[Partit Reformiste (Espanya)\|Partit Reformiste]] de [[Melquiades Álvarez]], en el que va ingressar l'ala menys nacionalista de la UFNR, entre els integrants de la qual es trobava Companys. També va entrar en l'òrbita del reformisme en el periòdic republicà ''La Publicidad'', per al qual va treballar Companys des de 1904 en la secció de política municipal barcelonesa. Allí va coincidir en [[José Zulueta y Gomis]], [[Laureano Miró y Trepat]] i [[Eusebio Corominas]]. També fon el fundador del semanari ''La Barricada'', del que fon redactor cap en 1912.<ref name=>{{ref-llibre \|autor=Jordi Pomés i Vives, Pere Gabriel\|títul=La Unió de Rabassaires: Lluís Companys y el republicanisme, el cooperativisme i el sindicalisme pagès a la Catalunya dels anys vint\|editorial=Publicacions de l'Abadia de Montserrat\|data=2000\|isbn=9788484151845\|llengua=català}}</ref>		L'Unió Federal Nacionalista Republicana va tindre el seu major èxit en les eleccions de 1910 en les que va obtindre onze diputats. No obstant la mort del seu líder, [[Josep Maria Vallès]], en 1911, va produir la desbandada del partit en 1912. Este fet va coincidir en la creació del [[Partit Reformiste (Espanya)\|Partit Reformiste]] de [[Melquiades Álvarez]], en el que va ingressar l'ala menys nacionalista de la UFNR, entre els integrants de la qual es trobava Companys. També va entrar en l'òrbita del reformisme en el periòdic republicà ''La Publicidad'', per al qual va treballar Companys des de 1904 en la secció de política municipal barcelonesa. Allí va coincidir en [[José Zulueta y Gomis]], [[Laureano Miró y Trepat]] i [[Eusebio Corominas]]. També fon el fundador del semanari ''La Barricada'', del que fon redactor cap en 1912.<ref name=>{{ref-llibre \|autor=Jordi Pomés i Vives, Pere Gabriel\|títul=La Unió de Rabassaires: Lluís Companys y el republicanisme, el cooperativisme i el sindicalisme pagès a la Catalunya dels anys vint\|editorial=Publicacions de l'Abadia de Montserrat\|data=2000\|isbn=9788484151845\|llengua=català}}</ref>

	En [[1913]] fon candidat en [[Barcelona]] del Partido Reformista en les eleccions municipals en el districte de [[Sants]]-[[Els Corts]], sense resultar elegit. A l'any següent va abandonar el reformisme encara que va mantindre la seua vinculació en ''La Publicidad''. En esta publicació va coincidir en [[1915]] en [[Marcelino Domingo]] (director del periòdic, del que Companys era redactor cap), en el que mantindria una relació molt estreta i compartiria trayectòria política fins a l'adveniment de la [[Segona República Espanyola\|República]]. En [[maig]] d'eixe any, Domingo, Companys i Layret varen crear el [[Bloc Republicà Autonomiste]] (BRA),<ref name =SC/> el qual es va presentar a les [[eleccions generals espanyoles de 1916\|eleccions de l'any següent]]. Domingo es va presentar candidat pel districte de [[Tortosa]], en [[província de Tarragona\|Tarragona]], del que era natural, mentres que Companys, encapçalant una «candidatura republicana obrera», ho feya per [[Roquetes]], districte pròxim al tortosí. Domingo va resultar elegit, mentres que Companys va ser derrotat per un ampli marge pel candidat dinàstic [[Partit Lliberal (Espanya, Restauració)\|lliberal]].<ref>[http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/SDocum/ArchCon/SDHistoDipu/SDBuscHisDip?_piref73_1340033_73_1340032_1340032.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXDSP.fmt&DOCS=5-5&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&QUERY=%40ELEN%26gt%3B%3D%2248%22+%26+%40ELEN%26lt%3B%3D%2249%22+%26+%28%22TARRAGONA%22%29.CIRC. «Manuel Kindelán y de la Torre»]. ''Congrés dels Diputats''</ref> Esta candidatura de Companys va ser la primera candidatura republicana en aquell districte.<ref name =SC/>		En l'any [[1913]] fon candidat en [[Barcelona]] del Partido Reformista en les eleccions municipals en el districte de [[Sants]]-[[Els Corts]], sense resultar elegit. A l'any següent va abandonar el reformisme encara que va mantindre la seua vinculació en ''La Publicidad''. En esta publicació va coincidir en [[1915]] en [[Marcelino Domingo]] (director del periòdic, del que Companys era redactor cap), en el que mantindria una relació molt estreta i compartiria trayectòria política fins a l'adveniment de la [[Segona República Espanyola\|República]]. En [[maig]] d'eixe any, Domingo, Companys i Layret varen crear el [[Bloc Republicà Autonomiste]] (BRA),<ref name =SC/> el qual es va presentar a les [[eleccions generals espanyoles de 1916\|eleccions de l'any següent]]. Domingo es va presentar candidat pel districte de [[Tortosa]], en [[província de Tarragona\|Tarragona]], del que era natural, mentres que Companys, encapçalant una «candidatura republicana obrera», ho feya per [[Roquetes]], districte pròxim al tortosí. Domingo va resultar elegit, mentres que Companys va ser derrotat per un ampli marge pel candidat dinàstic [[Partit Lliberal (Espanya, Restauració)\|lliberal]].<ref>[http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/SDocum/ArchCon/SDHistoDipu/SDBuscHisDip?_piref73_1340033_73_1340032_1340032.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXDSP.fmt&DOCS=5-5&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&QUERY=%40ELEN%26gt%3B%3D%2248%22+%26+%40ELEN%26lt%3B%3D%2249%22+%26+%28%22TARRAGONA%22%29.CIRC. «Manuel Kindelán y de la Torre»]. ''Congrés dels Diputats''</ref> Esta candidatura de Companys va ser la primera candidatura republicana en aquell districte.<ref name =SC/>

	Fins llavors havia treballat com a [[periodiste]]. En [[juny]] de [[1916]] va fer els eixercicis de grau i va rebre el títul de llicenciat en Dret, inscrivint-se en el [[Colege d'Advocats de Barcelona]]. Despuix de treballar com pasant en dos bufets, va escomençar a eixercir com a advocat laboraliste de militants obrers i atres clients sense recursos. Paralelament, Companys va continuar la seua llabor periodística. En [[setembre]] de 1916, Companys, Layret i Domingo varen fundar un nou periòdic, ''La Lucha'', com a orgue d'expressió del BRA. Companys era el redactor cap i responsable de l'informació política, Domingo el director i Layret era el finançador de l'empresa.<ref name =SC/>		Fins llavors havia treballat com a [[periodiste]]. En [[juny]] de [[1916]] va fer els eixercicis de grau i va rebre el títul de llicenciat en Dret, inscrivint-se en el [[Colege d'Advocats de Barcelona]]. Despuix de treballar com pasant en dos bufets, va escomençar a eixercir com a advocat laboraliste de militants obrers i atres clients sense recursos. Paralelament, Companys va continuar la seua llabor periodística. En [[setembre]] de 1916, Companys, Layret i Domingo varen fundar un nou periòdic, ''La Lucha'', com a orgue d'expressió del BRA. Companys era el redactor cap i responsable de l'informació política, Domingo el director i Layret era el finançador de l'empresa.<ref name =SC/>

Jose2: Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'

2018-02-22T13:20:28Z

Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'

← Revisió anterior		Revisió de 13:20 22 feb 2018
Llínea 29:		Llínea 29:

	== Inici de la seua activitat política ==		== Inici de la seua activitat política ==
	Llicenciat en l'any [[1903]], ingressà en l'[[Unió Republicana (Espanya, 1903)\|Unió Republicana]] de [[Nicolás Salmerón]]. En [[1906]], en motiu de l'incendi per militars de les redaccions de les revistes catalanistes [[Cu-Cut!\|''Cu-Cut!'']] i [[La Veu de Catalunya\|''La Veu de Catalunya'']] i l'aprovació, com a conseqüència d'això, de la [[Llei de Jurisdiccions]], es formà la coalició electoral [[Solidaritat Catalana]]. Unió Republicana es dividí entre els partidaris d'unir-se a la coalició catalanista, encapçalats per Salmerón, i els contraris a això que, encapçalats per [[Alejandro Lerroux]], varen abandonar el partit (creant dos anys despuix el [[Partit Republicà Radical]]). Companys, de la mateixa manera que Layret i la major part de la militància de les comarques de l'interior permaneixqueren en Unió Republicana i es varen unir a Solidaritat Catalana.<ref name =SC/> A pesar del seu èxit en les [[eleccions generals espanyoles de 1907\|eleccions de 1907]], la coalició evidencià pronte la seua debilitat, desapareixent despuix de la [[Semana Tràgica (Espanya)\|Semana Tràgica]] ([[1909]]), per l'heterogeneïtat i diversitat d'interessos dels seus integrants. En la repressió posterior a la Semana Tràgica, Companys fon ~~detingut~~ per primera volta sent lliberat al no ser-li imputat cap càrrec.<ref name =SC/>		Llicenciat en l'any [[1903]], ingressà en l'[[Unió Republicana (Espanya, 1903)\|Unió Republicana]] de [[Nicolás Salmerón]]. En [[1906]], en motiu de l'incendi per militars de les redaccions de les revistes catalanistes [[Cu-Cut!\|''Cu-Cut!'']] i [[La Veu de Catalunya\|''La Veu de Catalunya'']] i l'aprovació, com a conseqüència d'això, de la [[Llei de Jurisdiccions]], es formà la coalició electoral [[Solidaritat Catalana]]. Unió Republicana es dividí entre els partidaris d'unir-se a la coalició catalanista, encapçalats per Salmerón, i els contraris a això que, encapçalats per [[Alejandro Lerroux]], varen abandonar el partit (creant dos anys despuix el [[Partit Republicà Radical]]). Companys, de la mateixa manera que Layret i la major part de la militància de les comarques de l'interior permaneixqueren en Unió Republicana i es varen unir a Solidaritat Catalana.<ref name =SC/> A pesar del seu èxit en les [[eleccions generals espanyoles de 1907\|eleccions de 1907]], la coalició evidencià pronte la seua debilitat, desapareixent despuix de la [[Semana Tràgica (Espanya)\|Semana Tràgica]] ([[1909]]), per l'heterogeneïtat i diversitat d'interessos dels seus integrants. En la repressió posterior a la Semana Tràgica, Companys fon detengut per primera volta sent lliberat al no ser-li imputat cap càrrec.<ref name =SC/>

	En l'any [[1909]] la debilitada Unió Republicana, circumscrita bàsicament ya a Catalunya, es coligà en el [[Centre Nacionaliste Republicà]] i els [[Partit Republicà Democràtic Federal\|federals]] en una aliança electoral que es va presentar a les [[Eleccions generals d'Espanya de 1910\|eleccions de 1910]]. En [[abril]] de [[1910]], a iniciativa de [[Joaquim Lluhí]], es va convertir en un únic partit, la [[Unió Federal Nacionalista Republicana]]. Companys fon nomenat president de la seua secció jovenil.<ref name =SC/> Com a conseqüència de la seua intensa activitat jovenil fon ~~detingut~~ quinze voltes sent calificat de «individu perillós» en els informes policials.<ref name=Bonet/>		En l'any [[1909]] la debilitada Unió Republicana, circumscrita bàsicament ya a Catalunya, es coligà en el [[Centre Nacionaliste Republicà]] i els [[Partit Republicà Democràtic Federal\|federals]] en una aliança electoral que es va presentar a les [[Eleccions generals d'Espanya de 1910\|eleccions de 1910]]. En [[abril]] de [[1910]], a iniciativa de [[Joaquim Lluhí]], es va convertir en un únic partit, la [[Unió Federal Nacionalista Republicana]]. Companys fon nomenat president de la seua secció jovenil.<ref name =SC/> Com a conseqüència de la seua intensa activitat jovenil fon detengut quinze voltes sent calificat de «individu perillós» en els informes policials.<ref name=Bonet/>

	El [[17 d'octubre]] de 1910 Companys va contraure matrimoni en la seua primera dòna, Mercé Micó,<ref>[http://memoria.cat/companys/content/expedient-de-divorci-de-llu%C3%ADs-companys-i-merce-mic%C3%B3 «Expedient de divorci de Lluís Companys i Mercè Micó»]. ''Documents Inèdits de Lluís Companys i Carme Ballester'' (en català).</ref> en la que va tindre dos fills, [[Lluís Companys i Micó]] (Lluïset),<ref>[http://www20.gencat.cat/docs/msi-cultura/ANC/Documents/arxiu/Anc07.pdf «La recuperació de la documentació del president Lluís Companys»]. ''Generalitat de Catalunya'' (en català).</ref> naixcut en [[1911]], i Maria de l'Alba (igual que una de les seues ties paternes), naixcuda en 1915.<ref name =SC/><ref>[http://memoria.cat/companys/content/certificat-de-naixement-de-llu%C3%ADs-companys-mic%C3%B3 «Certificat de naixement de Lluís Companys Micó»]. ''Documents Inèdits de Lluís Companys i Carme Ballester'' (en català).</ref> El seu fill major va manifestar durant la seua joventut síntomes d'[[esquizofrènia]] que es varen agravar i varen complicar en l'edat adulta en una [[tuberculosis\|tuberculosis òssea]], per lo que fon enviat a un sanatori de França.<ref name=>{{ref-llibre \|autor=Josep Tarradellas, Josep Sánchez i Cervelló, Carlos Rojas\|títul=Los papeles de Tarradellas: república, exilio y transición\|editorial=Flor del Viento Ediciones\|data=2005\|isbn=9788496495050\|llengua=castellà}}</ref> La malaltia del seu fill major fon sempre font de preocupació per a Companys.<ref name =SC/>		El [[17 d'octubre]] de 1910 Companys va contraure matrimoni en la seua primera dòna, Mercé Micó,<ref>[http://memoria.cat/companys/content/expedient-de-divorci-de-llu%C3%ADs-companys-i-merce-mic%C3%B3 «Expedient de divorci de Lluís Companys i Mercè Micó»]. ''Documents Inèdits de Lluís Companys i Carme Ballester'' (en català).</ref> en la que va tindre dos fills, [[Lluís Companys i Micó]] (Lluïset),<ref>[http://www20.gencat.cat/docs/msi-cultura/ANC/Documents/arxiu/Anc07.pdf «La recuperació de la documentació del president Lluís Companys»]. ''Generalitat de Catalunya'' (en català).</ref> naixcut en [[1911]], i Maria de l'Alba (igual que una de les seues ties paternes), naixcuda en 1915.<ref name =SC/><ref>[http://memoria.cat/companys/content/certificat-de-naixement-de-llu%C3%ADs-companys-mic%C3%B3 «Certificat de naixement de Lluís Companys Micó»]. ''Documents Inèdits de Lluís Companys i Carme Ballester'' (en català).</ref> El seu fill major va manifestar durant la seua joventut síntomes d'[[esquizofrènia]] que es varen agravar i varen complicar en l'edat adulta en una [[tuberculosis\|tuberculosis òssea]], per lo que fon enviat a un sanatori de França.<ref name=>{{ref-llibre \|autor=Josep Tarradellas, Josep Sánchez i Cervelló, Carlos Rojas\|títul=Los papeles de Tarradellas: república, exilio y transición\|editorial=Flor del Viento Ediciones\|data=2005\|isbn=9788496495050\|llengua=castellà}}</ref> La malaltia del seu fill major fon sempre font de preocupació per a Companys.<ref name =SC/>

Jose2 en 08:27 15 set 2017

2017-09-15T08:27:42Z

Mostrar els canvis