Lluís Despuig - Historial de revisions

Lluísm en 19:25 14 gin 2026

2026-01-14T19:25:00Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:25 14 gin 2026
Llínea 54:		Llínea 54:

	No obstant, els plans del rei [[Fernando II]] es varen anar al trast tres mesos despuix. El 3 d'octubre de 1482, fray Lluís Despuig moria en el Palau maestral de Valéncia, i en ell totes les esperances depositades pel Rei Catòlic en el proyecte de l'autoritat real i el apaciguament social en el [[Regne de Valencia\|regne del Turia]].		No obstant, els plans del rei [[Fernando II]] es varen anar al trast tres mesos despuix. El 3 d'octubre de 1482, fray Lluís Despuig moria en el Palau maestral de Valéncia, i en ell totes les esperances depositades pel Rei Catòlic en el proyecte de l'autoritat real i el apaciguament social en el [[Regne de Valencia\|regne del Turia]].

	== Referències ==		== Referències ==
	* Ametller i Vinyas, José (1903-1928). Alfonso V y la crisis religiosa en Italia. Gerona		* Ametller i Vinyas, José (1903-1928). Alfonso V y la crisis religiosa en Italia. Gerona

Lluísm en 16:42 14 abr 2025

2025-04-14T16:42:37Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:42 14 abr 2025
Llínea 53:		Llínea 53:
	No obstant, en l'any [[1482]] es produïx una última demanda dels seus servicis per part del rei Fernando. L'inestabilitat política i econòmica que venia deteriorant la vida pública del [[Regne de Valéncia]] s'erigia com un sério inconvenient per als plans del monarca aragonés. La [[Artículo destacado Guerra de Granada\|guerra en Granada]] estava prop i devia partir cap al sur al cap de l'eixèrcit, pero no convenia marchar deixant arrere els problemes sense resoldre. És per això que recorre a les mans del mestre de Montesa per a arreplegar les regnes del maltrecho carro valencià, a fin de que la seua experiència i la seua mà esquerra conseguiren assossegar la situació. D'esta manera, el [[28 de juny]] de [[1482]], Fernando el Catòlic expedia en [[Còrdova]] el segon nomenament de frey Lluís Despuig com a lloctinent general del [[Regne de Valéncia]].		No obstant, en l'any [[1482]] es produïx una última demanda dels seus servicis per part del rei Fernando. L'inestabilitat política i econòmica que venia deteriorant la vida pública del [[Regne de Valéncia]] s'erigia com un sério inconvenient per als plans del monarca aragonés. La [[Artículo destacado Guerra de Granada\|guerra en Granada]] estava prop i devia partir cap al sur al cap de l'eixèrcit, pero no convenia marchar deixant arrere els problemes sense resoldre. És per això que recorre a les mans del mestre de Montesa per a arreplegar les regnes del maltrecho carro valencià, a fin de que la seua experiència i la seua mà esquerra conseguiren assossegar la situació. D'esta manera, el [[28 de juny]] de [[1482]], Fernando el Catòlic expedia en [[Còrdova]] el segon nomenament de frey Lluís Despuig com a lloctinent general del [[Regne de Valéncia]].

	No obstant, els plans del rei [[Fernando II]] es varen anar al trast tres mesos despuix. El 3 d'octubre de 1482, fray Lluís Despuig moria en el Palau maestral de Valéncia, i en ell totes les esperances depositades pel Rei Catòlic en el proyecte de l'autoritat real i el apaciguament social en el [[Regne de Valencia\|regne del Turia]].		No obstant, els plans del rei [[Fernando II]] es varen anar al trast tres mesos despuix. El 3 d'octubre de 1482, fray Lluís Despuig moria en el Palau maestral de Valéncia, i en ell totes les esperances depositades pel Rei Catòlic en el proyecte de l'autoritat real i el apaciguament social en el [[Regne de Valencia\|regne del Turia]].

	== Referències ==		== Referències ==

81.202.232.229 en 19:33 17 jun 2024

2024-06-17T19:33:13Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:33 17 jun 2024
Llínea 54:		Llínea 54:

	No obstant, els plans del rei [[Fernando II]] es varen anar al trast tres mesos despuix. El 3 d'octubre de 1482, fray Lluís Despuig moria en el Palau maestral de Valéncia, i en ell totes les esperances depositades pel Rei Catòlic en el proyecte de l'autoritat real i el apaciguament social en el [[Regne de Valencia\|regne del Turia]].		No obstant, els plans del rei [[Fernando II]] es varen anar al trast tres mesos despuix. El 3 d'octubre de 1482, fray Lluís Despuig moria en el Palau maestral de Valéncia, i en ell totes les esperances depositades pel Rei Catòlic en el proyecte de l'autoritat real i el apaciguament social en el [[Regne de Valencia\|regne del Turia]].

	== Referències ==		== Referències ==
	* Ametller i Vinyas, José (1903-1928). Alfonso V y la crisis religiosa en Italia. Gerona		* Ametller i Vinyas, José (1903-1928). Alfonso V y la crisis religiosa en Italia. Gerona

Lluísm en 17:10 5 jun 2024

2024-06-05T17:10:01Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:10 5 jun 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
			[[File:Virgen02.jpg\|thumb\|250px\|Lluís Despuig. La Verge del Caballer de Montesa (Museo del Prado)]]

	'''Lluís Despuig''' ([[Xàtiva]], c. [[1410]] - † [[Valéncia]], [[3 d'octubre]] [[1482]]) va ser un noble [[Comunitat Valenciana\|valencià]], oriunt de [[Xàtiva]], que va alcançar el càrrec de [[Orde de Montesa\|Maestre de l'Orde de Montesa]] i va collir una extensa llabor al servici dels reis de la [[Corona d'Aragó]].		'''Lluís Despuig''' ([[Xàtiva]], c. [[1410]] - † [[Valéncia]], [[3 d'octubre]] [[1482]]) va ser un noble [[Comunitat Valenciana\|valencià]], oriunt de [[Xàtiva]], que va alcançar el càrrec de [[Orde de Montesa\|Maestre de l'Orde de Montesa]] i va collir una extensa llabor al servici dels reis de la [[Corona d'Aragó]].

Llínea 63:		Llínea 65:
	* Sáiz Serrano, Jorge (2008). Caballeros del rey. Nobleza y guerra en el reinado de Alfonso el Magnánimo. Valéncia: Universitat de Valéncia		* Sáiz Serrano, Jorge (2008). Caballeros del rey. Nobleza y guerra en el reinado de Alfonso el Magnánimo. Valéncia: Universitat de Valéncia
	* Ortega Pérez, José Leandro (2018). «Un modelo de promoción social nobiliario al abrigo de la monarquía: frey Lluís Despuig, maestre de Montesa». Actas del Congreso Internacionl por el VII Centenario de la fundación de la *Orden de Santa María de Montesa y San Jorge de Alfama. Historia y Patrimonio (Valencia-Montesa, 24-27 d'octubre de 2017) ((en prensa)).		* Ortega Pérez, José Leandro (2018). «Un modelo de promoción social nobiliario al abrigo de la monarquía: frey Lluís Despuig, maestre de Montesa». Actas del Congreso Internacionl por el VII Centenario de la fundación de la *Orden de Santa María de Montesa y San Jorge de Alfama. Historia y Patrimonio (Valencia-Montesa, 24-27 d'octubre de 2017) ((en prensa)).

			== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|Order of Montesa}}

	[[Categoria:Biografies]]		[[Categoria:Biografies]]

Lluísm en 17:07 5 jun 2024

2024-06-05T17:07:09Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:07 5 jun 2024
Llínea 52:		Llínea 52:

	No obstant, els plans del rei [[Fernando II]] es varen anar al trast tres mesos despuix. El 3 d'octubre de 1482, fray Lluís Despuig moria en el Palau maestral de Valéncia, i en ell totes les esperances depositades pel Rei Catòlic en el proyecte de l'autoritat real i el apaciguament social en el [[Regne de Valencia\|regne del Turia]].		No obstant, els plans del rei [[Fernando II]] es varen anar al trast tres mesos despuix. El 3 d'octubre de 1482, fray Lluís Despuig moria en el Palau maestral de Valéncia, i en ell totes les esperances depositades pel Rei Catòlic en el proyecte de l'autoritat real i el apaciguament social en el [[Regne de Valencia\|regne del Turia]].

			== Referències ==
			* Ametller i Vinyas, José (1903-1928). Alfonso V y la crisis religiosa en Italia. Gerona
			* Pons Alós, Vicent (1995). «La societat de Xàtiva en l'època dels Borja». Xàtiva i els Borja. Una projecció europea 1: 165-188
			* Sáinz de la Maza Lasoli, Regina (1996). «La incorporación de la Orden de San Jorge de Alfama a la de Montesa». Jornadas de Historia de las Órdenes Militares 1: 75-96

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* Javierre Mur, Áurea (1945). Privilegios reales de la Orden de Montesa en la Edad Media: catálogo de la série existente enn el AHN. Madrid.		* Javierre Mur, Áurea (1945). Privilegios reales de la Orden de Montesa en la Edad Media: catálogo de la série existente enn el AHN. Madrid.
	* Javierre Mur, Áurea (1956). «Aportación documental a las relaciones entre Alfonso V de Aragón y el Ducado de Milán». IV Congreso de Historia de la Corona de Aragón 1: 95-112.		* Javierre Mur, Áurea (1956). «Aportación documental a las relaciones entre Alfonso V de Aragón y el Ducado de Milán». IV Congreso de Historia de la Corona de Aragón 1: 95-112.
	* Sáiz Serrano, Jorge (2008). Caballeros del rey. Nobleza y guerra en el reinado de Alfonso el Magnánimo. ~~Valencia~~: ~~Universidad~~ de ~~Valencia.~~		* Sáiz Serrano, Jorge (2008). Caballeros del rey. Nobleza y guerra en el reinado de Alfonso el Magnánimo. Valéncia: Universitat de Valéncia
	* Ortega Pérez, José Leandro (2018). «Un modelo de promoción social nobiliario al abrigo de la monarquía: frey Lluís Despuig, maestre de Montesa». Actas del Congreso Internacionl por el VII Centenario de la fundación de la *Orden de Santa María de Montesa y San Jorge de Alfama. Historia y Patrimonio (Valencia-Montesa, 24-27 d'octubre de 2017) ((en prensa)).		* Ortega Pérez, José Leandro (2018). «Un modelo de promoción social nobiliario al abrigo de la monarquía: frey Lluís Despuig, maestre de Montesa». Actas del Congreso Internacionl por el VII Centenario de la fundación de la *Orden de Santa María de Montesa y San Jorge de Alfama. Historia y Patrimonio (Valencia-Montesa, 24-27 d'octubre de 2017) ((en prensa)).

Reval en 18:46 11 abr 2024

2024-04-11T18:46:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:46 11 abr 2024
Llínea 54:		Llínea 54:

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	*Javierre Mur, Áurea (1945). Privilegios reales de la Orden de Montesa en la Edad Media: catálogo de la série existente enn el AHN. Madrid.		* Javierre Mur, Áurea (1945). Privilegios reales de la Orden de Montesa en la Edad Media: catálogo de la série existente enn el AHN. Madrid.
	*Javierre Mur, Áurea (1956). «Aportación documental a las relaciones entre Alfonso V de Aragón y el Ducado de Milán». IV Congreso de Historia de la Corona de Aragón 1: 95-112.		* Javierre Mur, Áurea (1956). «Aportación documental a las relaciones entre Alfonso V de Aragón y el Ducado de Milán». IV Congreso de Historia de la Corona de Aragón 1: 95-112.
	*Sáiz Serrano, Jorge (2008). Caballeros del rey. Nobleza y guerra en el reinado de Alfonso el Magnánimo. Valencia: Universidad de Valencia.		* Sáiz Serrano, Jorge (2008). Caballeros del rey. Nobleza y guerra en el reinado de Alfonso el Magnánimo. Valencia: Universidad de Valencia.
	Ortega Pérez, José Leandro (2018). «Un modelo de promoción social nobiliario al abrigo de la monarquía: frey Lluís Despuig, maestre de Montesa». Actas del Congreso Internacionl por el VII Centenario de la fundación de la Orden de Santa María de Montesa y San Jorge de Alfama. Historia y Patrimonio (Valencia-Montesa, 24-27 d'octubre de 2017) ((en prensa)).		* Ortega Pérez, José Leandro (2018). «Un modelo de promoción social nobiliario al abrigo de la monarquía: frey Lluís Despuig, maestre de Montesa». Actas del Congreso Internacionl por el VII Centenario de la fundación de la *Orden de Santa María de Montesa y San Jorge de Alfama. Historia y Patrimonio (Valencia-Montesa, 24-27 d'octubre de 2017) ((en prensa)).

	~~{{Traduït de\|es\|Luis Despuig}}~~

	[[Categoria:Biografies]]		[[Categoria:Biografies]]

Valencian: Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

2023-08-28T13:00:54Z

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

← Revisió anterior		Revisió de 13:00 28 ago 2023
Llínea 25:		Llínea 25:
	És sobretot durant l'any [[1441]] quan va a mostrar una major activitat, tant en la campanya d'estiu com en la d'autumne. Campanyes que són definitives per a la victòria real sobre les tropes de [[Renat I\|Renat d'Anjou]]. En la primera d'elles, el rei partix cap al noroest de Nàpols al front del gros de l'eixèrcit. L'objectiu: capturar varis castells i possessions de [[Francesco Sforza]] mentres en la capital el restant de les seues tropes mantenien el sege. En dita expedició Lluís Despuig dirigix un grup de 12 combatents a cavall baix el ranc de [[capità]], i en un moment determinat, se li presenta una oportunitat de destacar: [[Batalla de Biccari\|la batalla de Biccari]], en la [[Apulia]], a on el montesí es colocà al front de les tropes reals per a comandar l'assalt a la ciutat. Sobre este acontenyiment existix una narració molt completa dels fets aportada per [[José Ametller i Vinyas]]:		És sobretot durant l'any [[1441]] quan va a mostrar una major activitat, tant en la campanya d'estiu com en la d'autumne. Campanyes que són definitives per a la victòria real sobre les tropes de [[Renat I\|Renat d'Anjou]]. En la primera d'elles, el rei partix cap al noroest de Nàpols al front del gros de l'eixèrcit. L'objectiu: capturar varis castells i possessions de [[Francesco Sforza]] mentres en la capital el restant de les seues tropes mantenien el sege. En dita expedició Lluís Despuig dirigix un grup de 12 combatents a cavall baix el ranc de [[capità]], i en un moment determinat, se li presenta una oportunitat de destacar: [[Batalla de Biccari\|la batalla de Biccari]], en la [[Apulia]], a on el montesí es colocà al front de les tropes reals per a comandar l'assalt a la ciutat. Sobre este acontenyiment existix una narració molt completa dels fets aportada per [[José Ametller i Vinyas]]:

	''Un dels cavallers més principals del [[Regne de Valéncia]] ~~cridat~~ Luis Podius (Despuig) maestre de l'orde de Montesa, home de gran estatura, ànim i força, encara que era atacat en tota classe de proyectils, es va voler mantindre ferm i no abandonar el lloc a que havia aplegat; empero acodint cap a aquella part major número d'enemics, li varen agarrar i li varen tirar al fos. No per açò es va voler donar per vençut, sino que alçant-se en la major audàcia, en una obrir i tancar d'ulls, va tornar a ocupar el lloc d'a on se li havia tirat. Era est una rampa o pendent molt violenta i era dificilísim poder-se tindre en peu en lo més alt d'ella. ¿ Qué significava tal dificultat per a un home tan animos ? Va manar als companyers d'armes que estaven més prop que li apuntalasen i sostingueren en les piques i partesanas. En eixa disposició va tornar a batre's braument desafiant en l'espasa i en la llança als defensors de la plaça. Mentres heroicament es conduïa va rebre una estocada i en ella una ferida baix de l'ull dret; pero ni encara lastimado d'esta manera va desistir de la baralla. Entretant un llunt d'allí s'estava socavant el mur i com caiguera ràpidament en mig de l'expectació general, va agarrar de sorpresa a alguns d'els que anaven a l'assalt. Llavors per aquella brecha es va efectuar una irrupció dels nostres dins de la plaça, trencant als seus habitants que no retrocediren en la defensa. Pres el lloc, es va permetre el saqueig als soldats...''		''Un dels cavallers més principals del [[Regne de Valéncia]] nomenat Luis Podius (Despuig) maestre de l'orde de Montesa, home de gran estatura, ànim i força, encara que era atacat en tota classe de proyectils, es va voler mantindre ferm i no abandonar el lloc a que havia aplegat; empero acodint cap a aquella part major número d'enemics, li varen agarrar i li varen tirar al fos. No per açò es va voler donar per vençut, sino que alçant-se en la major audàcia, en una obrir i tancar d'ulls, va tornar a ocupar el lloc d'a on se li havia tirat. Era est una rampa o pendent molt violenta i era dificilísim poder-se tindre en peu en lo més alt d'ella. ¿ Qué significava tal dificultat per a un home tan animos ? Va manar als companyers d'armes que estaven més prop que li apuntalasen i sostingueren en les piques i partesanas. En eixa disposició va tornar a batre's braument desafiant en l'espasa i en la llança als defensors de la plaça. Mentres heroicament es conduïa va rebre una estocada i en ella una ferida baix de l'ull dret; pero ni encara lastimado d'esta manera va desistir de la baralla. Entretant un llunt d'allí s'estava socavant el mur i com caiguera ràpidament en mig de l'expectació general, va agarrar de sorpresa a alguns d'els que anaven a l'assalt. Llavors per aquella brecha es va efectuar una irrupció dels nostres dins de la plaça, trencant als seus habitants que no retrocediren en la defensa. Pres el lloc, es va permetre el saqueig als soldats...''

	La [[Batalla de Biccari\|pren de Biccari]] generaria un gran prestigi a Lluís Despuig, que passaria a tindre un lloc privilegiat dins de la disciplina castrense de l'eixèrcit aragonés.		La [[Batalla de Biccari\|pren de Biccari]] generaria un gran prestigi a Lluís Despuig, que passaria a tindre un lloc privilegiat dins de la disciplina castrense de l'eixèrcit aragonés.

Jose2 en 17:55 3 dec 2022

2022-12-03T17:55:00Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:55 3 dec 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Lluís Despuig''' ([[Xàtiva]], c. [[1410]] - [[Valéncia]], [[3 d'octubre]] [[1482]]) va ser un noble [[Comunitat Valenciana\|valencià]], oriunt de [[Xàtiva]], que va alcançar el càrrec de [[Orde de Montesa\|Maestre de l'Orde de Montesa]] i va collir una extensa llabor al servici dels reis de la [[Corona d'Aragó]].		'''Lluís Despuig''' ([[Xàtiva]], c. [[1410]] - † [[Valéncia]], [[3 d'octubre]] [[1482]]) va ser un noble [[Comunitat Valenciana\|valencià]], oriunt de [[Xàtiva]], que va alcançar el càrrec de [[Orde de Montesa\|Maestre de l'Orde de Montesa]] i va collir una extensa llabor al servici dels reis de la [[Corona d'Aragó]].

	Pertanyent a les files de la baixa noblea, Lluís Despuig és fill d'un oficial real, [[Bernat Despuig]], ball de Xàtiva. Des de jove es vinculà a [[Orde de Santa María de Montesa\|l'Orde de Santa María de Montesa]] a on fa carrera i ostenta diferents càrrecs com els de [[Alferes]], [[Comendador]] de Perputxent i Clavero, fins que alcança la dignitat maestral en l'any [[1453]]. Al mateix temps, el cavaller [[Xàtiva\|xativi]] entra a formar part de la Cort [[Alfons V El Magnànim\|d'Alfons V el Magnànim]], gràcies als llaços de fidelitat que unixen als [[Familia Despuig\|Despuig]] i la branca aragonesa dels [[Familia Trastámara\|Trastámara]]. A partir d'ací, va a servir fidelment a la [[Corona d'Aragó]] durant 51 anys ([[1431]]-[[1482]]) i tres regnats diferents ([[Alfons V]], [[Juan II]] i [[Fernando el Catòlic]]).		Pertanyent a les files de la baixa noblea, Lluís Despuig és fill d'un oficial real, [[Bernat Despuig]], ball de Xàtiva. Des de jove es vinculà a [[Orde de Santa María de Montesa\|l'Orde de Santa María de Montesa]] a on fa carrera i ostenta diferents càrrecs com els de [[Alferes]], [[Comendador]] de Perputxent i Clavero, fins que alcança la dignitat maestral en l'any [[1453]]. Al mateix temps, el cavaller [[Xàtiva\|xativi]] entra a formar part de la Cort [[Alfons V El Magnànim\|d'Alfons V el Magnànim]], gràcies als llaços de fidelitat que unixen als [[Familia Despuig\|Despuig]] i la branca aragonesa dels [[Familia Trastámara\|Trastámara]]. A partir d'ací, va a servir fidelment a la [[Corona d'Aragó]] durant 51 anys ([[1431]]-[[1482]]) i tres regnats diferents ([[Alfons V]], [[Juan II]] i [[Fernando el Catòlic]]).
Llínea 14:		Llínea 14:
	La seua etapa de joventut està marcada per dos circumstàncies: la vinculació a l'[[Orde de Montesa\|Orde de Montesa]] i el seu ingrés en la [[Cort Real]].		La seua etapa de joventut està marcada per dos circumstàncies: la vinculació a l'[[Orde de Montesa\|Orde de Montesa]] i el seu ingrés en la [[Cort Real]].

	Comença la seua carrera com a cavaller de Montesa prenent l'hàbit de mans del maestre frey [[Romeu de Corbera]] ([[1410]]-[[1445]]). No hi ha molta informació sobre el seu paper dins de l'orde en estos primers anys de formació, únicament el seu nomenament com a alferes en l'any [[1430]]. Un càrrec més simbòlic que productiu que comportava ser l'encarregat de portar l'estandart de la milícia quan esta participava en un litigi armat. Posteriorment continuaria escalant dins de la jerarquia interna montesiana rebent el càrrec de ''Comendador de [[Perputxent]]''.		Comença la seua carrera com a cavaller de Montesa prenent l'hàbit de mans del maestre frey [[Romeu de Corbera]] ([[1410]] - † [[1445]]). No hi ha molta informació sobre el seu paper dins de l'orde en estos primers anys de formació, únicament el seu nomenament com a alferes en l'any [[1430]]. Un càrrec més simbòlic que productiu que comportava ser l'encarregat de portar l'estandart de la milícia quan esta participava en un litigi armat. Posteriorment continuaria escalant dins de la jerarquia interna montesiana rebent el càrrec de ''Comendador de [[Perputxent]]''.

	L'atre fet que caracterisa els primers anys de Lluís Despuig és el seu ingrés en la Cort [[Alfons el Magnànim\|d'Alfons el Magnànim]]. En l'any [[1431]] entra a prestar servicis com lloctinent de senyaler, un dels oficis cortesans denominats menors, que li obri la via per a promocionar-se al servici de la monarquia. La raó d'este ingrés en la Cort l'explica J.L. Ortega Pérez en els següents térmens:		L'atre fet que caracterisa els primers anys de Lluís Despuig és el seu ingrés en la Cort [[Alfons el Magnànim\|d'Alfons el Magnànim]]. En l'any [[1431]] entra a prestar servicis com lloctinent de senyaler, un dels oficis cortesans denominats menors, que li obri la via per a promocionar-se al servici de la monarquia. La raó d'este ingrés en la Cort l'explica J.L. Ortega Pérez en els següents térmens:

Valencian: Text reemplaça - ' de o' a ' d'o'

2021-12-01T16:27:35Z

Text reemplaça - ' de o' a ' d'o'

← Revisió anterior		Revisió de 16:27 1 dec 2021
Llínea 57:		Llínea 57:
	*Javierre Mur, Áurea (1956). «Aportación documental a las relaciones entre Alfonso V de Aragón y el Ducado de Milán». IV Congreso de Historia de la Corona de Aragón 1: 95-112.		*Javierre Mur, Áurea (1956). «Aportación documental a las relaciones entre Alfonso V de Aragón y el Ducado de Milán». IV Congreso de Historia de la Corona de Aragón 1: 95-112.
	*Sáiz Serrano, Jorge (2008). Caballeros del rey. Nobleza y guerra en el reinado de Alfonso el Magnánimo. Valencia: Universidad de Valencia.		*Sáiz Serrano, Jorge (2008). Caballeros del rey. Nobleza y guerra en el reinado de Alfonso el Magnánimo. Valencia: Universidad de Valencia.
	Ortega Pérez, José Leandro (2018). «Un modelo de promoción social nobiliario al abrigo de la monarquía: frey Lluís Despuig, maestre de Montesa». Actas del Congreso Internacionl por el VII Centenario de la fundación de la Orden de Santa María de Montesa y San Jorge de Alfama. Historia y Patrimonio (Valencia-Montesa, 24-27 de octubre de 2017) ((en prensa)).		Ortega Pérez, José Leandro (2018). «Un modelo de promoción social nobiliario al abrigo de la monarquía: frey Lluís Despuig, maestre de Montesa». Actas del Congreso Internacionl por el VII Centenario de la fundación de la Orden de Santa María de Montesa y San Jorge de Alfama. Historia y Patrimonio (Valencia-Montesa, 24-27 d'octubre de 2017) ((en prensa)).

	{{Traduït de\|es\|Luis Despuig}}		{{Traduït de\|es\|Luis Despuig}}

Valencian: Text reemplaça - ' a els' a ' als'

2021-11-29T23:50:25Z

Text reemplaça - ' a els' a ' als'

← Revisió anterior		Revisió de 23:50 29 nov 2021
Llínea 34:		Llínea 34:
	Entre els anys [[1443]] i [[1446]], [[Alfons V]] li confia vàries embaixades davant el rei de [[Castella]] per a tractar de solucionar els problemes entre este i els infants d'Aragó, germans d'Alfonso. També per estes mateixes dates, Lluís Despuig és nomenat clavero de [[Orde de Montesa\|l'Orde de Montesa]], càrrec que no aplegarà a eixercir massa lloc que els seus requeriments polítics li faran delegar les seues funcions en el subclavero de l'orde. No obstant, sí que li aportarà un valor nominal, ya que la documentació comença a referir-se a Despuig contínuament com el clavero de [[Montesa]].		Entre els anys [[1443]] i [[1446]], [[Alfons V]] li confia vàries embaixades davant el rei de [[Castella]] per a tractar de solucionar els problemes entre este i els infants d'Aragó, germans d'Alfonso. També per estes mateixes dates, Lluís Despuig és nomenat clavero de [[Orde de Montesa\|l'Orde de Montesa]], càrrec que no aplegarà a eixercir massa lloc que els seus requeriments polítics li faran delegar les seues funcions en el subclavero de l'orde. No obstant, sí que li aportarà un valor nominal, ya que la documentació comença a referir-se a Despuig contínuament com el clavero de [[Montesa]].

	En l'any [[1447]] li va a ser encomanada lo que A. Javierre Mur definix com un dels més importants negocis diplomàtics que registra la Cancelleria [[Alfons V d'Aragó\|d'Alfons V d'Aragó]]. El [[Ducat de Milà\|duc de Milà]], [[Felipe María Visconti]], no havent engendrat fills varons ~~a els~~ que transmetre les seues possessions, decidix cedir al rei d'Aragó tots els seus dominis i el seu títul ducal en testament. Per a transmetre la seua disposició i portar a terme les negociacions pertinents, l'envellit duc va demanar al monarca aragonés que li enviara una persona de la seua major confiança per a tractar assunts privats i transcendentals. Una persona en la que poguera conversar i tractar determinades qüestions com si fora el rei en persona. En este moment entra en escena el clavero de Montesa, que és elegit per [[Alfons V]] per a dirigir-se a [[Milà]] i parlar en el duc. Una volta comunicades les seues intencions, i enterat el monarca aragonés d'elles, Lluís Despuig rep plena potestat per a rebre els estats milanesos de [[Felipe María Visconti]] en nom [[Alfons V\|d'Alfonso V]] i prendre en possessió vàries de les fortalees. Pero finalment la mort del duc mesos despuix acabaria frustrant les negociacions.		En l'any [[1447]] li va a ser encomanada lo que A. Javierre Mur definix com un dels més importants negocis diplomàtics que registra la Cancelleria [[Alfons V d'Aragó\|d'Alfons V d'Aragó]]. El [[Ducat de Milà\|duc de Milà]], [[Felipe María Visconti]], no havent engendrat fills varons als que transmetre les seues possessions, decidix cedir al rei d'Aragó tots els seus dominis i el seu títul ducal en testament. Per a transmetre la seua disposició i portar a terme les negociacions pertinents, l'envellit duc va demanar al monarca aragonés que li enviara una persona de la seua major confiança per a tractar assunts privats i transcendentals. Una persona en la que poguera conversar i tractar determinades qüestions com si fora el rei en persona. En este moment entra en escena el clavero de Montesa, que és elegit per [[Alfons V]] per a dirigir-se a [[Milà]] i parlar en el duc. Una volta comunicades les seues intencions, i enterat el monarca aragonés d'elles, Lluís Despuig rep plena potestat per a rebre els estats milanesos de [[Felipe María Visconti]] en nom [[Alfons V\|d'Alfonso V]] i prendre en possessió vàries de les fortalees. Pero finalment la mort del duc mesos despuix acabaria frustrant les negociacions.

	Entre els anys [[1448]] i [[1453]] Lluís Despuig seguix eixercitant diferents llabors al servici del Magnànim: negociacions en la Comunitat de Milà i el seu representant la moradura de Aquileya, direcció militar de tropes en el nort [[Itàlia\|d'Itàlia]], prestació d'homenages i jurament de fidelitat de nobles, negociacions en la [[República de Venècia]], etc.		Entre els anys [[1448]] i [[1453]] Lluís Despuig seguix eixercitant diferents llabors al servici del Magnànim: negociacions en la Comunitat de Milà i el seu representant la moradura de Aquileya, direcció militar de tropes en el nort [[Itàlia\|d'Itàlia]], prestació d'homenages i jurament de fidelitat de nobles, negociacions en la [[República de Venècia]], etc.

← Revisió anterior		Revisió de 13:00 28 ago 2023
Llínea 25:		Llínea 25:
	És sobretot durant l'any [[1441]] quan va a mostrar una major activitat, tant en la campanya d'estiu com en la d'autumne. Campanyes que són definitives per a la victòria real sobre les tropes de [[Renat I\|Renat d'Anjou]]. En la primera d'elles, el rei partix cap al noroest de Nàpols al front del gros de l'eixèrcit. L'objectiu: capturar varis castells i possessions de [[Francesco Sforza]] mentres en la capital el restant de les seues tropes mantenien el sege. En dita expedició Lluís Despuig dirigix un grup de 12 combatents a cavall baix el ranc de [[capità]], i en un moment determinat, se li presenta una oportunitat de destacar: [[Batalla de Biccari\|la batalla de Biccari]], en la [[Apulia]], a on el montesí es colocà al front de les tropes reals per a comandar l'assalt a la ciutat. Sobre este acontenyiment existix una narració molt completa dels fets aportada per [[José Ametller i Vinyas]]:		És sobretot durant l'any [[1441]] quan va a mostrar una major activitat, tant en la campanya d'estiu com en la d'autumne. Campanyes que són definitives per a la victòria real sobre les tropes de [[Renat I\|Renat d'Anjou]]. En la primera d'elles, el rei partix cap al noroest de Nàpols al front del gros de l'eixèrcit. L'objectiu: capturar varis castells i possessions de [[Francesco Sforza]] mentres en la capital el restant de les seues tropes mantenien el sege. En dita expedició Lluís Despuig dirigix un grup de 12 combatents a cavall baix el ranc de [[capità]], i en un moment determinat, se li presenta una oportunitat de destacar: [[Batalla de Biccari\|la batalla de Biccari]], en la [[Apulia]], a on el montesí es colocà al front de les tropes reals per a comandar l'assalt a la ciutat. Sobre este acontenyiment existix una narració molt completa dels fets aportada per [[José Ametller i Vinyas]]:

	''Un dels cavallers més principals del [[Regne de Valéncia]] ~~cridat~~ Luis Podius (Despuig) maestre de l'orde de Montesa, home de gran estatura, ànim i força, encara que era atacat en tota classe de proyectils, es va voler mantindre ferm i no abandonar el lloc a que havia aplegat; empero acodint cap a aquella part major número d'enemics, li varen agarrar i li varen tirar al fos. No per açò es va voler donar per vençut, sino que alçant-se en la major audàcia, en una obrir i tancar d'ulls, va tornar a ocupar el lloc d'a on se li havia tirat. Era est una rampa o pendent molt violenta i era dificilísim poder-se tindre en peu en lo més alt d'ella. ¿ Qué significava tal dificultat per a un home tan animos ? Va manar als companyers d'armes que estaven més prop que li apuntalasen i sostingueren en les piques i partesanas. En eixa disposició va tornar a batre's braument desafiant en l'espasa i en la llança als defensors de la plaça. Mentres heroicament es conduïa va rebre una estocada i en ella una ferida baix de l'ull dret; pero ni encara lastimado d'esta manera va desistir de la baralla. Entretant un llunt d'allí s'estava socavant el mur i com caiguera ràpidament en mig de l'expectació general, va agarrar de sorpresa a alguns d'els que anaven a l'assalt. Llavors per aquella brecha es va efectuar una irrupció dels nostres dins de la plaça, trencant als seus habitants que no retrocediren en la defensa. Pres el lloc, es va permetre el saqueig als soldats...''		''Un dels cavallers més principals del [[Regne de Valéncia]] nomenat Luis Podius (Despuig) maestre de l'orde de Montesa, home de gran estatura, ànim i força, encara que era atacat en tota classe de proyectils, es va voler mantindre ferm i no abandonar el lloc a que havia aplegat; empero acodint cap a aquella part major número d'enemics, li varen agarrar i li varen tirar al fos. No per açò es va voler donar per vençut, sino que alçant-se en la major audàcia, en una obrir i tancar d'ulls, va tornar a ocupar el lloc d'a on se li havia tirat. Era est una rampa o pendent molt violenta i era dificilísim poder-se tindre en peu en lo més alt d'ella. ¿ Qué significava tal dificultat per a un home tan animos ? Va manar als companyers d'armes que estaven més prop que li apuntalasen i sostingueren en les piques i partesanas. En eixa disposició va tornar a batre's braument desafiant en l'espasa i en la llança als defensors de la plaça. Mentres heroicament es conduïa va rebre una estocada i en ella una ferida baix de l'ull dret; pero ni encara lastimado d'esta manera va desistir de la baralla. Entretant un llunt d'allí s'estava socavant el mur i com caiguera ràpidament en mig de l'expectació general, va agarrar de sorpresa a alguns d'els que anaven a l'assalt. Llavors per aquella brecha es va efectuar una irrupció dels nostres dins de la plaça, trencant als seus habitants que no retrocediren en la defensa. Pres el lloc, es va permetre el saqueig als soldats...''

	La [[Batalla de Biccari\|pren de Biccari]] generaria un gran prestigi a Lluís Despuig, que passaria a tindre un lloc privilegiat dins de la disciplina castrense de l'eixèrcit aragonés.		La [[Batalla de Biccari\|pren de Biccari]] generaria un gran prestigi a Lluís Despuig, que passaria a tindre un lloc privilegiat dins de la disciplina castrense de l'eixèrcit aragonés.

← Revisió anterior		Revisió de 23:50 29 nov 2021
Llínea 34:		Llínea 34:
	Entre els anys [[1443]] i [[1446]], [[Alfons V]] li confia vàries embaixades davant el rei de [[Castella]] per a tractar de solucionar els problemes entre este i els infants d'Aragó, germans d'Alfonso. També per estes mateixes dates, Lluís Despuig és nomenat clavero de [[Orde de Montesa\|l'Orde de Montesa]], càrrec que no aplegarà a eixercir massa lloc que els seus requeriments polítics li faran delegar les seues funcions en el subclavero de l'orde. No obstant, sí que li aportarà un valor nominal, ya que la documentació comença a referir-se a Despuig contínuament com el clavero de [[Montesa]].		Entre els anys [[1443]] i [[1446]], [[Alfons V]] li confia vàries embaixades davant el rei de [[Castella]] per a tractar de solucionar els problemes entre este i els infants d'Aragó, germans d'Alfonso. També per estes mateixes dates, Lluís Despuig és nomenat clavero de [[Orde de Montesa\|l'Orde de Montesa]], càrrec que no aplegarà a eixercir massa lloc que els seus requeriments polítics li faran delegar les seues funcions en el subclavero de l'orde. No obstant, sí que li aportarà un valor nominal, ya que la documentació comença a referir-se a Despuig contínuament com el clavero de [[Montesa]].

	En l'any [[1447]] li va a ser encomanada lo que A. Javierre Mur definix com un dels més importants negocis diplomàtics que registra la Cancelleria [[Alfons V d'Aragó\|d'Alfons V d'Aragó]]. El [[Ducat de Milà\|duc de Milà]], [[Felipe María Visconti]], no havent engendrat fills varons ~~a els~~ que transmetre les seues possessions, decidix cedir al rei d'Aragó tots els seus dominis i el seu títul ducal en testament. Per a transmetre la seua disposició i portar a terme les negociacions pertinents, l'envellit duc va demanar al monarca aragonés que li enviara una persona de la seua major confiança per a tractar assunts privats i transcendentals. Una persona en la que poguera conversar i tractar determinades qüestions com si fora el rei en persona. En este moment entra en escena el clavero de Montesa, que és elegit per [[Alfons V]] per a dirigir-se a [[Milà]] i parlar en el duc. Una volta comunicades les seues intencions, i enterat el monarca aragonés d'elles, Lluís Despuig rep plena potestat per a rebre els estats milanesos de [[Felipe María Visconti]] en nom [[Alfons V\|d'Alfonso V]] i prendre en possessió vàries de les fortalees. Pero finalment la mort del duc mesos despuix acabaria frustrant les negociacions.		En l'any [[1447]] li va a ser encomanada lo que A. Javierre Mur definix com un dels més importants negocis diplomàtics que registra la Cancelleria [[Alfons V d'Aragó\|d'Alfons V d'Aragó]]. El [[Ducat de Milà\|duc de Milà]], [[Felipe María Visconti]], no havent engendrat fills varons als que transmetre les seues possessions, decidix cedir al rei d'Aragó tots els seus dominis i el seu títul ducal en testament. Per a transmetre la seua disposició i portar a terme les negociacions pertinents, l'envellit duc va demanar al monarca aragonés que li enviara una persona de la seua major confiança per a tractar assunts privats i transcendentals. Una persona en la que poguera conversar i tractar determinades qüestions com si fora el rei en persona. En este moment entra en escena el clavero de Montesa, que és elegit per [[Alfons V]] per a dirigir-se a [[Milà]] i parlar en el duc. Una volta comunicades les seues intencions, i enterat el monarca aragonés d'elles, Lluís Despuig rep plena potestat per a rebre els estats milanesos de [[Felipe María Visconti]] en nom [[Alfons V\|d'Alfonso V]] i prendre en possessió vàries de les fortalees. Pero finalment la mort del duc mesos despuix acabaria frustrant les negociacions.

	Entre els anys [[1448]] i [[1453]] Lluís Despuig seguix eixercitant diferents llabors al servici del Magnànim: negociacions en la Comunitat de Milà i el seu representant la moradura de Aquileya, direcció militar de tropes en el nort [[Itàlia\|d'Itàlia]], prestació d'homenages i jurament de fidelitat de nobles, negociacions en la [[República de Venècia]], etc.		Entre els anys [[1448]] i [[1453]] Lluís Despuig seguix eixercitant diferents llabors al servici del Magnànim: negociacions en la Comunitat de Milà i el seu representant la moradura de Aquileya, direcció militar de tropes en el nort [[Itàlia\|d'Itàlia]], prestació d'homenages i jurament de fidelitat de nobles, negociacions en la [[República de Venècia]], etc.