Lluís Lucia Lucia - Historial de revisions

Xavier: /* Enllaços externs */

2025-07-25T12:10:48Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 12:10 25 jul 2025
Llínea 72:		Llínea 72:
	[[Categoria:Periodistes]]		[[Categoria:Periodistes]]
	[[Categoria:Periodistes valencians]]		[[Categoria:Periodistes valencians]]
			[[Categoria:Sigle XIX]]
			[[Categoria:Sigle XX]]

Xavier: /* Enllaços externs */

2025-07-25T12:09:54Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 12:09 25 jul 2025
Llínea 63:		Llínea 63:
	[[Categoria:Naturals de la província de Castelló]]		[[Categoria:Naturals de la província de Castelló]]
	[[Categoria:Polítics]]		[[Categoria:Polítics]]
	[[Categoria:Polítics ~~de la Comunitat Valenciana~~]]		[[Categoria:Polítics valencians]]
	[[Categoria:Polítics d'Espanya]]		[[Categoria:Polítics d'Espanya]]
	[[Categoria:Polítics de la Segona República Espanyola]]		[[Categoria:Polítics de la Segona República Espanyola]]

Xavier: /* Vore també */

2024-09-07T12:22:38Z

Vore també

← Revisió anterior		Revisió de 12:22 7 set 2024
Llínea 50:		Llínea 50:
	== Vore també ==		== Vore també ==
	*[[Dreta Regional Valenciana]]		*[[Dreta Regional Valenciana]]
			*[[II República Espanyola]]
	*[[Guerra Civil Espanyola]]		*[[Guerra Civil Espanyola]]

Lluísm: /* Activitat política */

2023-10-08T14:20:02Z

Activitat política

← Revisió anterior		Revisió de 14:20 8 oct 2023
Llínea 38:		Llínea 38:
	Gran impulsor de les idees socialcristianes, el seu ideari moderat i democràtic el va portar a ser empresonat tant per la República en temps de guerra com pel posterior règim franquiste.		Gran impulsor de les idees socialcristianes, el seu ideari moderat i democràtic el va portar a ser empresonat tant per la República en temps de guerra com pel posterior règim franquiste.

	La pena capital fon, no obstant, commutada, despuix de la mediació de diverses autoritats religioses, per una pena de presó que, en l'estiu de [[1941]] es va substituir per una pena de confinament, que havia de complir a [[Mallorca]]. Al començament de [[1943]] va morir.		La pena capital fon, no obstant, commutada, despuix de la mediació de diverses autoritats religioses, per una pena de presó que, en l'estiu de [[1941]] es va substituir per una pena de confinament, que havia de complir en [[Mallorca]]. Al començament de [[1943]] va morir.

	== Obra ==		== Obra ==

Lluísm en 14:13 8 oct 2023

2023-10-08T14:13:35Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:13 8 oct 2023
Llínea 32:		Llínea 32:
	{{Cita\|''[[Madrit]]. Ministre Governació. Com ex-ministre de la República, com a cap de la Dreta Regional Valenciana, com a diputat i com a espanyol, alce en esta hora greu el meu cor per damunt de totes les diferències polítiques per a posar-me al costat de l'autoritat que és, enfront de la violència i la rebelia, l'encarnació de la República i la Pàtria. Luis Lucia.''}}		{{Cita\|''[[Madrit]]. Ministre Governació. Com ex-ministre de la República, com a cap de la Dreta Regional Valenciana, com a diputat i com a espanyol, alce en esta hora greu el meu cor per damunt de totes les diferències polítiques per a posar-me al costat de l'autoritat que és, enfront de la violència i la rebelia, l'encarnació de la República i la Pàtria. Luis Lucia.''}}

	[[Archiu:Llucia.jpg\|thumb\|right\|250px\|'''Lluís ~~Lúcia Lúcia~~''' líder i fundador de la [[Dreta Regional Valenciana]], en els [[anys 40]]]]		[[Archiu:Llucia.jpg\|thumb\|right\|250px\|'''Lluís Lucia Lucia''' líder i fundador de la [[Dreta Regional Valenciana]], en els [[anys 40]]]]

	No obstant, despuix de l'afonament de la llegalitat i caos provocat pel govern del Front Popular en la retaguàrdia republicana i l'inici de la repressió i assessinat massiu i sistemàtic del clero, Lucia es va amagar, primer en [[Cantavieja]] ([[província de Terol\|Terol]]) i despuix aïllat en una casa d'un poblet de [[Província de Castelló\|Castelló]], a on va viure cinc mesos. No obstant fon delatat i empresonat. La mostra inicial d'adhesió no fon suficient per a les autoritats republicanes, ya que fon processat i mantengut en la presó. De la seua presó a [[Valéncia]] fon traslladat a la [[Presó Model de Barcelona]]. Davant de l'imminent caiguda de la ciutat en mans franquistes el [[25 de giner]] de [[1939]], Lucia i atres presos de dretes varen ser lliberats per un diplomàtic disfrassat de Guàrdia d'Assalt. Lucia va deixar la ciutat i es va amagar a l'espera de l'arribada de les tropes rebels. Despuix de l'arribada dels franquistes, Lucia va romandre en llibertat tres semanes, fins a la seua detenció el 14 de febrer. Jujat sumaríssimament, fon condenat a mort tretze dies despuix, per no recolzar la sublevació militar. El telegrama d'adhesió que no havia segut considerat un eximent per les autoritats republicanes fon considerat una prova de càrrec per als nous poders.		No obstant, despuix de l'afonament de la llegalitat i caos provocat pel govern del Front Popular en la retaguàrdia republicana i l'inici de la repressió i assessinat massiu i sistemàtic del clero, Lucia es va amagar, primer en [[Cantavieja]] ([[província de Terol\|Terol]]) i despuix aïllat en una casa d'un poblet de [[Província de Castelló\|Castelló]], a on va viure cinc mesos. No obstant fon delatat i empresonat. La mostra inicial d'adhesió no fon suficient per a les autoritats republicanes, ya que fon processat i mantengut en la presó. De la seua presó a [[Valéncia]] fon traslladat a la [[Presó Model de Barcelona]]. Davant de l'imminent caiguda de la ciutat en mans franquistes el [[25 de giner]] de [[1939]], Lucia i atres presos de dretes varen ser lliberats per un diplomàtic disfrassat de Guàrdia d'Assalt. Lucia va deixar la ciutat i es va amagar a l'espera de l'arribada de les tropes rebels. Despuix de l'arribada dels franquistes, Lucia va romandre en llibertat tres semanes, fins a la seua detenció el 14 de febrer. Jujat sumaríssimament, fon condenat a mort tretze dies despuix, per no recolzar la sublevació militar. El telegrama d'adhesió que no havia segut considerat un eximent per les autoritats republicanes fon considerat una prova de càrrec per als nous poders.

Lluísm: Revertides les edicions de Feralpe (discussió); s'ha recuperat l'última versió de Valencian

2023-10-08T14:10:45Z

Revertides les edicions de Feralpe (discussió); s'ha recuperat l'última versió de Valencian

← Revisió anterior		Revisió de 14:10 8 oct 2023
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]		\| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
	}}		}}
	'''Lluís ~~Lúcia~~ Lucia''' ([[Les Coves de Vinromà]], [[Província de Castelló\|Castelló]], [[1888]] - † [[Valéncia]], [[1943]]) fon un advocat, periodiste i polític [[democràcia cristiana\|democristià]] [[Comunitat Valenciana\|valencià]], fundador de la [[Dreta Regional Valenciana]] (DRV).		'''Lluís Lucia Lucia''' ([[Les Coves de Vinromà]], [[Província de Castelló\|Castelló]], [[1888]] - † [[Valéncia]], [[1943]]) fon un advocat, periodiste i polític [[democràcia cristiana\|democristià]] [[Comunitat Valenciana\|valencià]], fundador de la [[Dreta Regional Valenciana]] (DRV).

	== Biografia ==		== Biografia ==
Llínea 34:		Llínea 34:
	[[Archiu:Llucia.jpg\|thumb\|right\|250px\|'''Lluís Lúcia Lúcia''' líder i fundador de la [[Dreta Regional Valenciana]], en els [[anys 40]]]]		[[Archiu:Llucia.jpg\|thumb\|right\|250px\|'''Lluís Lúcia Lúcia''' líder i fundador de la [[Dreta Regional Valenciana]], en els [[anys 40]]]]

	No obstant, despuix de l'afonament de la llegalitat i caos provocat pel govern del Front Popular en la retaguàrdia republicana i l'inici de la repressió i assessinat massiu i sistemàtic del clero, Lucia es va amagar, primer en [[Cantavieja]] ([[província de Terol\|Terol]]) i despuix aïllat en una casa d'un poblet de [[Província de Castelló\|Castelló]], a on va viure cinc mesos. No obstant fon delatat i empresonat. La mostra inicial d'adhesió no fon suficient per a les autoritats republicanes, ya que fon processat i mantengut en la presó. De la seua presó en [[Valéncia]] fon traslladat a la [[Presó Model de Barcelona]]. Davant de l'imminent caiguda de la ciutat en mans franquistes el [[25 de giner]] de [[1939]], ~~Lúcia~~ i atres presos de dretes varen ser lliberats per un diplomàtic disfrassat de Guàrdia d'Assalt. ~~Lúcia~~ va deixar la ciutat i es va amagar a l'espera de l'arribada de les tropes rebels. Despuix de l'arribada dels franquistes, ~~Lúcia~~ va ~~permanéixer~~ en llibertat tres semanes, fins a la seua detenció el 14 de febrer. Jujat sumaríssimament, fon condenat a mort tretze dies despuix, per no recolzar la sublevació militar. El telegrama d'adhesió, que no havia segut considerat un eximent per les autoritats republicanes, fon considerat una prova de càrrec per als nous poders.		No obstant, despuix de l'afonament de la llegalitat i caos provocat pel govern del Front Popular en la retaguàrdia republicana i l'inici de la repressió i assessinat massiu i sistemàtic del clero, Lucia es va amagar, primer en [[Cantavieja]] ([[província de Terol\|Terol]]) i despuix aïllat en una casa d'un poblet de [[Província de Castelló\|Castelló]], a on va viure cinc mesos. No obstant fon delatat i empresonat. La mostra inicial d'adhesió no fon suficient per a les autoritats republicanes, ya que fon processat i mantengut en la presó. De la seua presó a [[Valéncia]] fon traslladat a la [[Presó Model de Barcelona]]. Davant de l'imminent caiguda de la ciutat en mans franquistes el [[25 de giner]] de [[1939]], Lucia i atres presos de dretes varen ser lliberats per un diplomàtic disfrassat de Guàrdia d'Assalt. Lucia va deixar la ciutat i es va amagar a l'espera de l'arribada de les tropes rebels. Despuix de l'arribada dels franquistes, Lucia va romandre en llibertat tres semanes, fins a la seua detenció el 14 de febrer. Jujat sumaríssimament, fon condenat a mort tretze dies despuix, per no recolzar la sublevació militar. El telegrama d'adhesió que no havia segut considerat un eximent per les autoritats republicanes fon considerat una prova de càrrec per als nous poders.

	Gran impulsor de les idees socialcristianes, el seu ideari moderat i democràtic el va portar a ser empresonat tant per la República en temps de guerra com pel posterior règim franquiste.		Gran impulsor de les idees socialcristianes, el seu ideari moderat i democràtic el va portar a ser empresonat tant per la República en temps de guerra com pel posterior règim franquiste.

	La pena capital fon, no obstant, commutada, despuix de la mediació de diverses autoritats religioses, per una pena de presó que, en l'estiu de [[1941]] es va substituir per una pena de confinament, que havia de complir en [[Mallorca]]. Al començament de [[1943]] va morir.		La pena capital fon, no obstant, commutada, despuix de la mediació de diverses autoritats religioses, per una pena de presó que, en l'estiu de [[1941]] es va substituir per una pena de confinament, que havia de complir a [[Mallorca]]. Al començament de [[1943]] va morir.

	== Obra ==		== Obra ==

	Luis Lúcia va publicar un important número d'artículs i diversos llibres; d'ells, el de més importància fon ''En estes hores de transició''. Ya empresonat va escriure el llibre ''Que em diu vosté dels presos'' devall el nom d'un sacerdot amic seu (el pare Martín Torrent, capellà de la Model de [[Barcelona]], llibre publicat en [[1942]]). Existix també un llibre titulat ''Saltiri de les meues hores'' que és un autèntic càntic espiritual. Luis ~~Lúcia~~ va escriure també moltes poesies que encara no han segut publicades.		Luis Lúcia va publicar un important número d'artículs i diversos llibres; d'ells, el de més importància fon ''En estes hores de transició''. Ya empresonat va escriure el llibre ''Que em diu vosté dels presos'' devall el nom d'un sacerdot amic seu (el pare Martín Torrent, capellà de la Model de [[Barcelona]], llibre publicat en [[1942]]). Existix també un llibre titulat ''Saltiri de les meues hores'' que és un autèntic càntic espiritual. Luis Lluïa va escriure també moltes poesies que encara no han segut publicades.

	L'historiador [[Vicent Comes Iglesia]] va defendre la seua tesis doctoral ''Biografia humana y política de Luis Lúcia y Lúcia''; fruit de dita tesis fon el llibre ''En el filo de la navaja'', biografia de Lluís Lúcia.		L'historiador [[Vicent Comes Iglesia]] va defendre la seua tesis doctoral ''Biografia humana y política de Luis Lúcia y Lúcia''; fruit de dita tesis fon el llibre ''En el filo de la navaja'', biografia de Lluís Lúcia.

Feralpe: He substituït la preposició "a" per "en" per a indicar "lloc on".

2023-10-07T20:38:34Z

He substituït la preposició "a" per "en" per a indicar "lloc on".

← Revisió anterior		Revisió de 20:38 7 oct 2023
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]		\| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
	}}		}}
	'''Lluís ~~Lucia~~ Lucia''' ([[Les Coves de Vinromà]], [[Província de Castelló\|Castelló]], [[1888]] - † [[Valéncia]], [[1943]]) fon un advocat, periodiste i polític [[democràcia cristiana\|democristià]] [[Comunitat Valenciana\|valencià]], fundador de la [[Dreta Regional Valenciana]] (DRV).		'''Lluís Lúcia Lucia''' ([[Les Coves de Vinromà]], [[Província de Castelló\|Castelló]], [[1888]] - † [[Valéncia]], [[1943]]) fon un advocat, periodiste i polític [[democràcia cristiana\|democristià]] [[Comunitat Valenciana\|valencià]], fundador de la [[Dreta Regional Valenciana]] (DRV).

	== Biografia ==		== Biografia ==
Llínea 34:		Llínea 34:
	[[Archiu:Llucia.jpg\|thumb\|right\|250px\|'''Lluís Lúcia Lúcia''' líder i fundador de la [[Dreta Regional Valenciana]], en els [[anys 40]]]]		[[Archiu:Llucia.jpg\|thumb\|right\|250px\|'''Lluís Lúcia Lúcia''' líder i fundador de la [[Dreta Regional Valenciana]], en els [[anys 40]]]]

	No obstant, despuix de l'afonament de la llegalitat i caos provocat pel govern del Front Popular en la retaguàrdia republicana i l'inici de la repressió i assessinat massiu i sistemàtic del clero, Lucia es va amagar, primer en [[Cantavieja]] ([[província de Terol\|Terol]]) i despuix aïllat en una casa d'un poblet de [[Província de Castelló\|Castelló]], a on va viure cinc mesos. No obstant fon delatat i empresonat. La mostra inicial d'adhesió no fon suficient per a les autoritats republicanes, ya que fon processat i mantengut en la presó. De la seua presó a [[Valéncia]] fon traslladat a la [[Presó Model de Barcelona]]. Davant de l'imminent caiguda de la ciutat en mans franquistes el [[25 de giner]] de [[1939]], ~~Lucia~~ i atres presos de dretes varen ser lliberats per un diplomàtic disfrassat de Guàrdia d'Assalt. ~~Lucia~~ va deixar la ciutat i es va amagar a l'espera de l'arribada de les tropes rebels. Despuix de l'arribada dels franquistes, ~~Lucia~~ va ~~romandre~~ en llibertat tres semanes, fins a la seua detenció el 14 de febrer. Jujat sumaríssimament, fon condenat a mort tretze dies despuix, per no recolzar la sublevació militar. El telegrama d'adhesió que no havia segut considerat un eximent per les autoritats republicanes fon considerat una prova de càrrec per als nous poders.		No obstant, despuix de l'afonament de la llegalitat i caos provocat pel govern del Front Popular en la retaguàrdia republicana i l'inici de la repressió i assessinat massiu i sistemàtic del clero, Lucia es va amagar, primer en [[Cantavieja]] ([[província de Terol\|Terol]]) i despuix aïllat en una casa d'un poblet de [[Província de Castelló\|Castelló]], a on va viure cinc mesos. No obstant fon delatat i empresonat. La mostra inicial d'adhesió no fon suficient per a les autoritats republicanes, ya que fon processat i mantengut en la presó. De la seua presó en [[Valéncia]] fon traslladat a la [[Presó Model de Barcelona]]. Davant de l'imminent caiguda de la ciutat en mans franquistes el [[25 de giner]] de [[1939]], Lúcia i atres presos de dretes varen ser lliberats per un diplomàtic disfrassat de Guàrdia d'Assalt. Lúcia va deixar la ciutat i es va amagar a l'espera de l'arribada de les tropes rebels. Despuix de l'arribada dels franquistes, Lúcia va permanéixer en llibertat tres semanes, fins a la seua detenció el 14 de febrer. Jujat sumaríssimament, fon condenat a mort tretze dies despuix, per no recolzar la sublevació militar. El telegrama d'adhesió, que no havia segut considerat un eximent per les autoritats republicanes, fon considerat una prova de càrrec per als nous poders.

	Gran impulsor de les idees socialcristianes, el seu ideari moderat i democràtic el va portar a ser empresonat tant per la República en temps de guerra com pel posterior règim franquiste.		Gran impulsor de les idees socialcristianes, el seu ideari moderat i democràtic el va portar a ser empresonat tant per la República en temps de guerra com pel posterior règim franquiste.

	La pena capital fon, no obstant, commutada, despuix de la mediació de diverses autoritats religioses, per una pena de presó que, en l'estiu de [[1941]] es va substituir per una pena de confinament, que havia de complir a [[Mallorca]]. Al començament de [[1943]] va morir.		La pena capital fon, no obstant, commutada, despuix de la mediació de diverses autoritats religioses, per una pena de presó que, en l'estiu de [[1941]] es va substituir per una pena de confinament, que havia de complir en [[Mallorca]]. Al començament de [[1943]] va morir.

	== Obra ==		== Obra ==

	Luis Lúcia va publicar un important número d'artículs i diversos llibres; d'ells, el de més importància fon ''En estes hores de transició''. Ya empresonat va escriure el llibre ''Que em diu vosté dels presos'' devall el nom d'un sacerdot amic seu (el pare Martín Torrent, capellà de la Model de [[Barcelona]], llibre publicat en [[1942]]). Existix també un llibre titulat ''Saltiri de les meues hores'' que és un autèntic càntic espiritual. Luis ~~Lluïa~~ va escriure també moltes poesies que encara no han segut publicades.		Luis Lúcia va publicar un important número d'artículs i diversos llibres; d'ells, el de més importància fon ''En estes hores de transició''. Ya empresonat va escriure el llibre ''Que em diu vosté dels presos'' devall el nom d'un sacerdot amic seu (el pare Martín Torrent, capellà de la Model de [[Barcelona]], llibre publicat en [[1942]]). Existix també un llibre titulat ''Saltiri de les meues hores'' que és un autèntic càntic espiritual. Luis Lúcia va escriure també moltes poesies que encara no han segut publicades.

	L'historiador [[Vicent Comes Iglesia]] va defendre la seua tesis doctoral ''Biografia humana y política de Luis Lúcia y Lúcia''; fruit de dita tesis fon el llibre ''En el filo de la navaja'', biografia de Lluís Lúcia.		L'historiador [[Vicent Comes Iglesia]] va defendre la seua tesis doctoral ''Biografia humana y política de Luis Lúcia y Lúcia''; fruit de dita tesis fon el llibre ''En el filo de la navaja'', biografia de Lluís Lúcia.

Valencian en 01:13 4 oct 2023

2023-10-04T01:13:05Z

← Revisió anterior		Revisió de 01:13 4 oct 2023
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]		\| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
	}}		}}
	'''Lluís ~~Lúcia Lúcia~~''' ([[Les Coves de Vinromà]], [[Província de Castelló\|Castelló]], [[1888]] - † [[Valéncia]], [[1943]]) fon un advocat, periodiste i polític [[democràcia cristiana\|democristià]] [[Comunitat Valenciana\|valencià]], fundador de la [[Dreta Regional Valenciana]] (DRV).		'''Lluís Lucia Lucia''' ([[Les Coves de Vinromà]], [[Província de Castelló\|Castelló]], [[1888]] - † [[Valéncia]], [[1943]]) fon un advocat, periodiste i polític [[democràcia cristiana\|democristià]] [[Comunitat Valenciana\|valencià]], fundador de la [[Dreta Regional Valenciana]] (DRV).

	== Biografia ==		== Biografia ==

Valencian en 01:12 4 oct 2023

2023-10-04T01:12:43Z

← Revisió anterior		Revisió de 01:12 4 oct 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Biografia\|		{{Biografia\|
	\| nom = Lluís ~~Lúcia Lúcia~~		\| nom = Lluís Lucia Lucia
	\| image = [[File:Luis Lucia Lucia.png\|200px\|'''Lluís ~~Lúcia Lúcia~~''', polític valencià fundador de la [[Dreta Regional Valenciana]].]]		\| image = [[File:Luis Lucia Lucia.png\|200px\|'''Lluís Lucia Lucia''', polític valencià fundador de la [[Dreta Regional Valenciana]].]]
	\| peu =		\| peu =
	\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]		\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]

Valencian: Valencian pàgina traslladada Lluís Lúcia Lúcia a Lluís Lucia Lucia en una redirecció: No està clar que el seu llinage s'accentue.

2023-10-04T01:12:06Z

Valencian pàgina traslladada Lluís Lúcia Lúcia a Lluís Lucia Lucia en una redirecció: No està clar que el seu llinage s'accentue.

← Revisió anterior		Revisió de 01:12 4 oct 2023
(Sense diferències)

← Revisió anterior		Revisió de 14:13 8 oct 2023
Llínea 32:		Llínea 32:
	{{Cita\|''[[Madrit]]. Ministre Governació. Com ex-ministre de la República, com a cap de la Dreta Regional Valenciana, com a diputat i com a espanyol, alce en esta hora greu el meu cor per damunt de totes les diferències polítiques per a posar-me al costat de l'autoritat que és, enfront de la violència i la rebelia, l'encarnació de la República i la Pàtria. Luis Lucia.''}}		{{Cita\|''[[Madrit]]. Ministre Governació. Com ex-ministre de la República, com a cap de la Dreta Regional Valenciana, com a diputat i com a espanyol, alce en esta hora greu el meu cor per damunt de totes les diferències polítiques per a posar-me al costat de l'autoritat que és, enfront de la violència i la rebelia, l'encarnació de la República i la Pàtria. Luis Lucia.''}}

	[[Archiu:Llucia.jpg\|thumb\|right\|250px\|'''Lluís ~~Lúcia Lúcia~~''' líder i fundador de la [[Dreta Regional Valenciana]], en els [[anys 40]]]]		[[Archiu:Llucia.jpg\|thumb\|right\|250px\|'''Lluís Lucia Lucia''' líder i fundador de la [[Dreta Regional Valenciana]], en els [[anys 40]]]]

	No obstant, despuix de l'afonament de la llegalitat i caos provocat pel govern del Front Popular en la retaguàrdia republicana i l'inici de la repressió i assessinat massiu i sistemàtic del clero, Lucia es va amagar, primer en [[Cantavieja]] ([[província de Terol\|Terol]]) i despuix aïllat en una casa d'un poblet de [[Província de Castelló\|Castelló]], a on va viure cinc mesos. No obstant fon delatat i empresonat. La mostra inicial d'adhesió no fon suficient per a les autoritats republicanes, ya que fon processat i mantengut en la presó. De la seua presó a [[Valéncia]] fon traslladat a la [[Presó Model de Barcelona]]. Davant de l'imminent caiguda de la ciutat en mans franquistes el [[25 de giner]] de [[1939]], Lucia i atres presos de dretes varen ser lliberats per un diplomàtic disfrassat de Guàrdia d'Assalt. Lucia va deixar la ciutat i es va amagar a l'espera de l'arribada de les tropes rebels. Despuix de l'arribada dels franquistes, Lucia va romandre en llibertat tres semanes, fins a la seua detenció el 14 de febrer. Jujat sumaríssimament, fon condenat a mort tretze dies despuix, per no recolzar la sublevació militar. El telegrama d'adhesió que no havia segut considerat un eximent per les autoritats republicanes fon considerat una prova de càrrec per als nous poders.		No obstant, despuix de l'afonament de la llegalitat i caos provocat pel govern del Front Popular en la retaguàrdia republicana i l'inici de la repressió i assessinat massiu i sistemàtic del clero, Lucia es va amagar, primer en [[Cantavieja]] ([[província de Terol\|Terol]]) i despuix aïllat en una casa d'un poblet de [[Província de Castelló\|Castelló]], a on va viure cinc mesos. No obstant fon delatat i empresonat. La mostra inicial d'adhesió no fon suficient per a les autoritats republicanes, ya que fon processat i mantengut en la presó. De la seua presó a [[Valéncia]] fon traslladat a la [[Presó Model de Barcelona]]. Davant de l'imminent caiguda de la ciutat en mans franquistes el [[25 de giner]] de [[1939]], Lucia i atres presos de dretes varen ser lliberats per un diplomàtic disfrassat de Guàrdia d'Assalt. Lucia va deixar la ciutat i es va amagar a l'espera de l'arribada de les tropes rebels. Despuix de l'arribada dels franquistes, Lucia va romandre en llibertat tres semanes, fins a la seua detenció el 14 de febrer. Jujat sumaríssimament, fon condenat a mort tretze dies despuix, per no recolzar la sublevació militar. El telegrama d'adhesió que no havia segut considerat un eximent per les autoritats republicanes fon considerat una prova de càrrec per als nous poders.