Lluis Fullana Mira - Historial de revisions

Xavier: /* Les Bases d'ortografia valenciana */

2026-04-17T10:52:18Z

Les Bases d'ortografia valenciana

← Revisió anterior		Revisió de 10:52 17 abr 2026
Llínea 72:		Llínea 72:
	== Les Bases d'ortografia valenciana ==		== Les Bases d'ortografia valenciana ==
	[[File:Primera pàgina de les Normes de Castelló.jpg\|thumb\|250px\|Signatura de les Normes del 32]]		[[File:Primera pàgina de les Normes de Castelló.jpg\|thumb\|250px\|Signatura de les Normes del 32]]
			{{AP\|Normes de Castelló\|Bases d'ortografia valenciana}}
	Sí que és cert que el Pare Lluís Fullana accedí a firmar les Bases d'ortografia valenciana conegudes per alguns com a "[[Normes del 32\|Normes del 32 o de Castelló]]", pero va afegir al costat un text a on ficava que les signava pel seu caracter provisional.		Sí que és cert que el Pare Lluís Fullana accedí a firmar les Bases d'ortografia valenciana conegudes per alguns com a "[[Normes del 32\|Normes del 32 o de Castelló]]", pero va afegir al costat un text a on ficava que les signava pel seu caracter provisional.

Xavier en 11:53 7 març 2026

2026-03-07T11:53:09Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:53 7 març 2026
Llínea 86:		Llínea 86:

	Un atre testimoni en favor del Pare Fullana: L'onze de novembre d'este present i mateix any de 1932, el Pare Andreu Ivars i Cardona, frare franciscà també i discípul del P. Fullana ya tenia acabat el Pròlec per a la segona edició o impressió de la mateixa ''Ortografia Valenciana'', que eixiria a la llum pública, en Valéncia, igualment, en [[1933]], com aixina va ser.		Un atre testimoni en favor del Pare Fullana: L'onze de novembre d'este present i mateix any de 1932, el Pare Andreu Ivars i Cardona, frare franciscà també i discípul del P. Fullana ya tenia acabat el Pròlec per a la segona edició o impressió de la mateixa ''Ortografia Valenciana'', que eixiria a la llum pública, en Valéncia, igualment, en [[1933]], com aixina va ser.

			== Cooficialitat de la llengua valenciana ==

			En l'any [[1918]], Fullana llegia una conferència en la [[Diputació Provincial de Valéncia]] que titulava ''La cooficialitat de la Llengua Valenciana''. Raonant sobre les quatre opinions dominants respecte a la llengua que deu mantindre's com a oficial en el [[Regne de Valéncia]]: la castellana, la catalana, la valenciana, i la valenciana i la castellana per igual, conclou que lo més llògic i posat en raó és la cooficialitat del valencià i el castellà. Xixanta anys més tart, l'any [[1982]], vindria a donar-li la raó l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]] en l'artícul sèptim, que diu: 'Els dos idiomes oficials de la Comunitat Valenciana són el valencià i el castellà. Tots tenen el dret a coneixer-los i usar-los'.

	== Obra ==		== Obra ==

Xavier: /* Catedràtic */

2025-11-11T13:47:07Z

Catedràtic

← Revisió anterior		Revisió de 13:47 11 nov 2025
Llínea 25:		Llínea 25:
	== Catedràtic ==		== Catedràtic ==

	Junt al ministeri sacerdotal -arribant a ser el confessor personal de la [[María Cristina de Habsburgo-Lorena\|Reina Donya Maria Cristina]]- l'atre ministeri principal del pare Fullana -junt al de l'investigació històrica i filològica- fon el de l'ensenyança. En el colege "La Concepción" d'[[Ontinyent]] fon professor de francés, i en l'[[Universitat de Valéncia]], [http://perso.wanadoo.es/catedrafullana/catedratic.htm catedràtic de Llengua Valenciana]. Sabia llatí, grec, francés, italià, anglés... Pels seus coneiximents dels dialectes del Rif, fins fon requerit pel [[Ministeri d'Assunts Exteriors]] com a intérpret en motiu de la visita a [[Espanya]] del Gran Visir del [[Protectorat ~~Espanyol en el~~ Marroc]].		Junt al ministeri sacerdotal -arribant a ser el confessor personal de la [[María Cristina de Habsburgo-Lorena\|Reina Donya Maria Cristina]]- l'atre ministeri principal del pare Fullana -junt al de l'investigació històrica i filològica- fon el de l'ensenyança. En el colege "La Concepción" d'[[Ontinyent]] fon professor de francés, i en l'[[Universitat de Valéncia]], [http://perso.wanadoo.es/catedrafullana/catedratic.htm catedràtic de Llengua Valenciana]. Sabia llatí, grec, francés, italià, anglés... Pels seus coneiximents dels dialectes del Rif, fins fon requerit pel [[Ministeri d'Assunts Exteriors]] com a intérpret en motiu de la visita a [[Espanya]] del Gran Visir del [[Protectorat espanyol de Marroc]].

	El [[Centre de Cultura Valenciana]] (ara, [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]) el 27 de juny de [[1916]] acordà:		El [[Centre de Cultura Valenciana]] (ara, [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]) el 27 de juny de [[1916]] acordà:

Xavier: /* Cites */

2025-10-24T11:57:32Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 11:57 24 oct 2025
Llínea 146:		Llínea 146:
	{{Cita\|La pretensio de molts catalans i tambe d'alguns valencians en voler nomenar llengua catalana al llenguage valencià nos pareix, com sempre nos ha paregut, pretensio desgavellada i molt fora de rao.\|1918. Lluís Fullana, discurs d'ingrés en la Real Acadèmia Espanyola. Citat per [[María Consuelo Reyna\|Mª Consuelo Reyna]] en el seu artícul 'Los 'incultos' que defienden la lengua valenciana' (''[[Las Provincias]]'', 28.5.1997)}}		{{Cita\|La pretensio de molts catalans i tambe d'alguns valencians en voler nomenar llengua catalana al llenguage valencià nos pareix, com sempre nos ha paregut, pretensio desgavellada i molt fora de rao.\|1918. Lluís Fullana, discurs d'ingrés en la Real Acadèmia Espanyola. Citat per [[María Consuelo Reyna\|Mª Consuelo Reyna]] en el seu artícul 'Los 'incultos' que defienden la lengua valenciana' (''[[Las Provincias]]'', 28.5.1997)}}

	{{Cita\|Para probar usted que el valenciano es dialecto del catalán, y no propiamente lengua, no cita una sola autoridad que se remonte más allá de mediados del siglo pasado (1850), y no cita porque no hay uno solo en favor de su opinión.\|Pare Lluís Fullana i Mira en contestació al Sr. Matín y Mengod (''Las Provincias'', 29/08/1918)}}		{{Cita\|''Para probar usted que el valenciano es dialecto del catalán, y no propiamente lengua, no cita una sola autoridad que se remonte más allá de mediados del siglo pasado (1850), y no cita porque no hay uno solo en favor de su opinión.''\|Pare Lluís Fullana i Mira en contestació al Sr. Matín y Mengod (''Las Provincias'', 29/08/1918)}}

	{{Cita\|Acomodar la nostra ortografia a la catalana, ademés de ser una cosa antipatriòtica, és empresa irracional i antillògica\|Lluís Fullana i Mira (Artícul en el periòdic "[[Las Provincias]]" de l'any 1919. Lluís Fullana publicà 15 artículs durant eixe any en el periòdic ''[[Las Provincias]]''}}		{{Cita\|Acomodar la nostra ortografia a la catalana, ademés de ser una cosa antipatriòtica, és empresa irracional i antillògica\|Lluís Fullana i Mira (Artícul en el periòdic "[[Las Provincias]]" de l'any 1919. Lluís Fullana publicà 15 artículs durant eixe any en el periòdic ''[[Las Provincias]]''}}

Xavier: /* Cites */

2025-10-24T11:56:47Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 11:56 24 oct 2025
Llínea 145:		Llínea 145:

	{{Cita\|La pretensio de molts catalans i tambe d'alguns valencians en voler nomenar llengua catalana al llenguage valencià nos pareix, com sempre nos ha paregut, pretensio desgavellada i molt fora de rao.\|1918. Lluís Fullana, discurs d'ingrés en la Real Acadèmia Espanyola. Citat per [[María Consuelo Reyna\|Mª Consuelo Reyna]] en el seu artícul 'Los 'incultos' que defienden la lengua valenciana' (''[[Las Provincias]]'', 28.5.1997)}}		{{Cita\|La pretensio de molts catalans i tambe d'alguns valencians en voler nomenar llengua catalana al llenguage valencià nos pareix, com sempre nos ha paregut, pretensio desgavellada i molt fora de rao.\|1918. Lluís Fullana, discurs d'ingrés en la Real Acadèmia Espanyola. Citat per [[María Consuelo Reyna\|Mª Consuelo Reyna]] en el seu artícul 'Los 'incultos' que defienden la lengua valenciana' (''[[Las Provincias]]'', 28.5.1997)}}

			{{Cita\|Para probar usted que el valenciano es dialecto del catalán, y no propiamente lengua, no cita una sola autoridad que se remonte más allá de mediados del siglo pasado (1850), y no cita porque no hay uno solo en favor de su opinión.\|Pare Lluís Fullana i Mira en contestació al Sr. Matín y Mengod (''Las Provincias'', 29/08/1918)}}

	{{Cita\|Acomodar la nostra ortografia a la catalana, ademés de ser una cosa antipatriòtica, és empresa irracional i antillògica\|Lluís Fullana i Mira (Artícul en el periòdic "[[Las Provincias]]" de l'any 1919. Lluís Fullana publicà 15 artículs durant eixe any en el periòdic ''[[Las Provincias]]''}}		{{Cita\|Acomodar la nostra ortografia a la catalana, ademés de ser una cosa antipatriòtica, és empresa irracional i antillògica\|Lluís Fullana i Mira (Artícul en el periòdic "[[Las Provincias]]" de l'any 1919. Lluís Fullana publicà 15 artículs durant eixe any en el periòdic ''[[Las Provincias]]''}}

Xavier en 18:15 7 oct 2025

2025-10-07T18:15:09Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:15 7 oct 2025
Llínea 11:		Llínea 11:
	}}		}}
	R.P. '''Lluis Fullana Mira''' O.F.M., conegut popularment com el '''Pare Fullana''' o simplement '''Fullana''' ([[Benimarfull]], [[5 de giner]] de [[1871]] - † [[Madrit]], [[21 de juny]] de [[1948]]), fon un religiós, filòlec i escritor [[Valencians\|valencià]].		R.P. '''Lluis Fullana Mira''' O.F.M., conegut popularment com el '''Pare Fullana''' o simplement '''Fullana''' ([[Benimarfull]], [[5 de giner]] de [[1871]] - † [[Madrit]], [[21 de juny]] de [[1948]]), fon un religiós, filòlec i escritor [[Valencians\|valencià]].

			Catedràtic de Llengua i Lliteratura valencianes. Professor de francés. Estudià filosofia i teologia. Investigador històric i filològic. Sabia llatí, grec, francés, italià, anglés... Fon acadèmic de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE) en representació de la [[Llengua Valenciana]]. Publicà moltes obres sobre temàtica llingüística.

	== Infància ==		== Infància ==

Jose2: Text reemplaça - ' l’' a ' l''

2025-07-24T17:31:42Z

Text reemplaça - ' l’' a ' l''

← Revisió anterior		Revisió de 17:31 24 jul 2025
Llínea 132:		Llínea 132:
	* Se li va erigir un monument finançat pel [[Grup d'Accio Valencianista]] i modelat pel primer President del GAV l'escultor [[Rafael Orellano]], en els [[Jardins del Real]] de [[Valéncia Ciutat]] el [[12 de novembre]] de [[1978]]. Hi ha una replica del monument en la seu Central del GAV en la ciutat de Valencia.		* Se li va erigir un monument finançat pel [[Grup d'Accio Valencianista]] i modelat pel primer President del GAV l'escultor [[Rafael Orellano]], en els [[Jardins del Real]] de [[Valéncia Ciutat]] el [[12 de novembre]] de [[1978]]. Hi ha una replica del monument en la seu Central del GAV en la ciutat de Valencia.
	* Placa commemorativa en la seua casa natalícia de [[Benimarfull]]. L'associació [[Lo Rat Penat]] li dedicà un atra en el 50 aniversari de la seua mort.		* Placa commemorativa en la seua casa natalícia de [[Benimarfull]]. L'associació [[Lo Rat Penat]] li dedicà un atra en el 50 aniversari de la seua mort.
	* Homenage en el [[Palau de la Música]] i en els [[Vivers\|Jardins de Vivers]] de [[Valéncia]] ciutat en ~~l’any~~ [[2003]] per diferents associacions dedicades a la [[llengua valenciana]], en commemoració del 75 aniversari de la seua presa de possessió com a acadèmic de la [[RAE]] en representació de la [[idioma valencià\|llengua valenciana]].		* Homenage en el [[Palau de la Música]] i en els [[Vivers\|Jardins de Vivers]] de [[Valéncia]] ciutat en l'any [[2003]] per diferents associacions dedicades a la [[llengua valenciana]], en commemoració del 75 aniversari de la seua presa de possessió com a acadèmic de la [[RAE]] en representació de la [[idioma valencià\|llengua valenciana]].

	== Cites ==		== Cites ==

Xavier: /* Lleis d'acurtament, menor esforç, eufonia i distinció */

2025-05-22T11:05:11Z

Lleis d'acurtament, menor esforç, eufonia i distinció

← Revisió anterior		Revisió de 11:05 22 maig 2025
Llínea 121:		Llínea 121:

	''Por la 'llei de distincio' se admitieron algunas vocales, dichas por eso mismo, letras distintivas. Así por la introducción de la 'a' se distinguieron el masculino del femenino, de 'valentem', se formó 'valent' y 'valenta'; de 'dulcem', 'dolç' y 'dolça'.		''Por la 'llei de distincio' se admitieron algunas vocales, dichas por eso mismo, letras distintivas. Así por la introducción de la 'a' se distinguieron el masculino del femenino, de 'valentem', se formó 'valent' y 'valenta'; de 'dulcem', 'dolç' y 'dolça'.
	Una misma palabra latina dio origen a varias valencianas, sirviéndose de diferentes procedimientos, a fin de establecer distinción entre ellas. Así de 'tegulam' se derivan 'teula', 'tecla' y 'tella'.''\|~~Lluis~~ Fullana i Mira, citat en ''Breu historia sobre l'orige de la Llengua Valenciana'' (1995), per Francesc Moreno}}		Una misma palabra latina dio origen a varias valencianas, sirviéndose de diferentes procedimientos, a fin de establecer distinción entre ellas. Así de 'tegulam' se derivan 'teula', 'tecla' y 'tella'.''\|Lluís Fullana i Mira, citat en 'Breu historia sobre l'orige de la Llengua Valenciana' (1995), per Francesc Moreno}}

	== Homenages ==		== Homenages ==

Xavier: /* Lleis d'acurtament, menor esforç, eufonia i distinció */

2025-05-22T11:03:58Z

Lleis d'acurtament, menor esforç, eufonia i distinció

← Revisió anterior		Revisió de 11:03 22 maig 2025
Llínea 121:		Llínea 121:

	''Por la 'llei de distincio' se admitieron algunas vocales, dichas por eso mismo, letras distintivas. Así por la introducción de la 'a' se distinguieron el masculino del femenino, de 'valentem', se formó 'valent' y 'valenta'; de 'dulcem', 'dolç' y 'dolça'.		''Por la 'llei de distincio' se admitieron algunas vocales, dichas por eso mismo, letras distintivas. Así por la introducción de la 'a' se distinguieron el masculino del femenino, de 'valentem', se formó 'valent' y 'valenta'; de 'dulcem', 'dolç' y 'dolça'.
	Una misma palabra latina dio origen a varias valencianas, sirviéndose de diferentes procedimientos, a fin de establecer distinción entre ellas. Así de 'tegulam' se derivan 'teula', 'tecla' y 'tella'.''\|Lluis Fullana i Mira}}		Una misma palabra latina dio origen a varias valencianas, sirviéndose de diferentes procedimientos, a fin de establecer distinción entre ellas. Así de 'tegulam' se derivan 'teula', 'tecla' y 'tella'.''\|Lluis Fullana i Mira, citat en ''Breu historia sobre l'orige de la Llengua Valenciana'' (1995), per Francesc Moreno}}

	== Homenages ==		== Homenages ==

Xavier: /* Cites */

2025-04-08T11:26:36Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 11:26 8 abr 2025
Llínea 149:		Llínea 149:

	{{Cita\|''L'ortografia, la gramatica i el vocabulari, junt als atres estudis llingüistics podien haver segut els fonaments d'una normativisacio llingüistica valenciana a principis del sigle XIX.''\|[[Voro López\|Joan S. López i Verdejo]], en el seu treball ''Introduccio a la Lexicografia Valenciana'' ([[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]], série Filològica nº 13, Valéncia, 1994)}}		{{Cita\|''L'ortografia, la gramatica i el vocabulari, junt als atres estudis llingüistics podien haver segut els fonaments d'una normativisacio llingüistica valenciana a principis del sigle XIX.''\|[[Voro López\|Joan S. López i Verdejo]], en el seu treball ''Introduccio a la Lexicografia Valenciana'' ([[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]], série Filològica nº 13, Valéncia, 1994)}}

			{{Cita\|''En la Universidad de Valencia el día 27 de Enero de 1918 se crea una cátedra de Llengua Valenciana por iniciativa del Centre de Cultura Valenciana, la cual fue regentada por el docto filólogo [[Lluís Fullana\|P. Lluis Fullana]], y esto da origen a la creación del 'Patronat de Llengües' del mencionado centro docente. Igualmente, y a propuesta de este centro, el P. Fullana ser el primer profesor de Llengua Valenciana en la Universidad Literaria de Valencia. Sobre la competencia de su magisterio, de sus documentadas lecciones, y sabia didáctica, es elocuente el testimonio que en carta del 29 de Marzo de 1974 escribe el catedrático de Paleografía y Diplomática de la Universidad de Barcelona, D. [[Felip Mateu i Llopis]], al P. [[Benjamín Agulló]] en estos términos:''

			''Me pregunta V. concretamente mi parecer sobre significación (del P. Fullana) como filólogo y le anticipo que injustamente se ha echado sobre su recuerdo una cortina de humo por representar él la auténtica gramática valenciana popular; porque el P.Fullana era un gramático docente. Yo asistí a sus clases en la Universidad, y no era un filólogo con ambiciones y ni ensorberbecidas posiciones doctrinales, sino el hombre salido del campo, que hablaba un valenciano correctísimo, con la fonética de su comarca, viva, y que trató de enseñar la gramática a base de la propia lengua y cuanto más del latín, para entendidos en ésta.''\|''Breu historia sobre l'orige de la Llengua Valenciana'' (1995), per Francesc Moreno.}}

	{{Cita\|''Se conocen sus estudios, se premian sus trabajos, se codician sus enseñanzas y sus teorías sobre la lengua valenciana llegan a formar escuela... En Valencia es el puntal del 'renacimiento valencianista'. Entre el caudal de obras de este eminente escritor sobre Filología, cito unas cuantas por orden de publicación:''		{{Cita\|''Se conocen sus estudios, se premian sus trabajos, se codician sus enseñanzas y sus teorías sobre la lengua valenciana llegan a formar escuela... En Valencia es el puntal del 'renacimiento valencianista'. Entre el caudal de obras de este eminente escritor sobre Filología, cito unas cuantas por orden de publicación:''

← Revisió anterior		Revisió de 11:57 24 oct 2025
Llínea 146:		Llínea 146:
	{{Cita\|La pretensio de molts catalans i tambe d'alguns valencians en voler nomenar llengua catalana al llenguage valencià nos pareix, com sempre nos ha paregut, pretensio desgavellada i molt fora de rao.\|1918. Lluís Fullana, discurs d'ingrés en la Real Acadèmia Espanyola. Citat per [[María Consuelo Reyna\|Mª Consuelo Reyna]] en el seu artícul 'Los 'incultos' que defienden la lengua valenciana' (''[[Las Provincias]]'', 28.5.1997)}}		{{Cita\|La pretensio de molts catalans i tambe d'alguns valencians en voler nomenar llengua catalana al llenguage valencià nos pareix, com sempre nos ha paregut, pretensio desgavellada i molt fora de rao.\|1918. Lluís Fullana, discurs d'ingrés en la Real Acadèmia Espanyola. Citat per [[María Consuelo Reyna\|Mª Consuelo Reyna]] en el seu artícul 'Los 'incultos' que defienden la lengua valenciana' (''[[Las Provincias]]'', 28.5.1997)}}

	{{Cita\|Para probar usted que el valenciano es dialecto del catalán, y no propiamente lengua, no cita una sola autoridad que se remonte más allá de mediados del siglo pasado (1850), y no cita porque no hay uno solo en favor de su opinión.\|Pare Lluís Fullana i Mira en contestació al Sr. Matín y Mengod (''Las Provincias'', 29/08/1918)}}		{{Cita\|''Para probar usted que el valenciano es dialecto del catalán, y no propiamente lengua, no cita una sola autoridad que se remonte más allá de mediados del siglo pasado (1850), y no cita porque no hay uno solo en favor de su opinión.''\|Pare Lluís Fullana i Mira en contestació al Sr. Matín y Mengod (''Las Provincias'', 29/08/1918)}}

	{{Cita\|Acomodar la nostra ortografia a la catalana, ademés de ser una cosa antipatriòtica, és empresa irracional i antillògica\|Lluís Fullana i Mira (Artícul en el periòdic "[[Las Provincias]]" de l'any 1919. Lluís Fullana publicà 15 artículs durant eixe any en el periòdic ''[[Las Provincias]]''}}		{{Cita\|Acomodar la nostra ortografia a la catalana, ademés de ser una cosa antipatriòtica, és empresa irracional i antillògica\|Lluís Fullana i Mira (Artícul en el periòdic "[[Las Provincias]]" de l'any 1919. Lluís Fullana publicà 15 artículs durant eixe any en el periòdic ''[[Las Provincias]]''}}

← Revisió anterior		Revisió de 11:56 24 oct 2025
Llínea 145:		Llínea 145:

	{{Cita\|La pretensio de molts catalans i tambe d'alguns valencians en voler nomenar llengua catalana al llenguage valencià nos pareix, com sempre nos ha paregut, pretensio desgavellada i molt fora de rao.\|1918. Lluís Fullana, discurs d'ingrés en la Real Acadèmia Espanyola. Citat per [[María Consuelo Reyna\|Mª Consuelo Reyna]] en el seu artícul 'Los 'incultos' que defienden la lengua valenciana' (''[[Las Provincias]]'', 28.5.1997)}}		{{Cita\|La pretensio de molts catalans i tambe d'alguns valencians en voler nomenar llengua catalana al llenguage valencià nos pareix, com sempre nos ha paregut, pretensio desgavellada i molt fora de rao.\|1918. Lluís Fullana, discurs d'ingrés en la Real Acadèmia Espanyola. Citat per [[María Consuelo Reyna\|Mª Consuelo Reyna]] en el seu artícul 'Los 'incultos' que defienden la lengua valenciana' (''[[Las Provincias]]'', 28.5.1997)}}

			{{Cita\|Para probar usted que el valenciano es dialecto del catalán, y no propiamente lengua, no cita una sola autoridad que se remonte más allá de mediados del siglo pasado (1850), y no cita porque no hay uno solo en favor de su opinión.\|Pare Lluís Fullana i Mira en contestació al Sr. Matín y Mengod (''Las Provincias'', 29/08/1918)}}

	{{Cita\|Acomodar la nostra ortografia a la catalana, ademés de ser una cosa antipatriòtica, és empresa irracional i antillògica\|Lluís Fullana i Mira (Artícul en el periòdic "[[Las Provincias]]" de l'any 1919. Lluís Fullana publicà 15 artículs durant eixe any en el periòdic ''[[Las Provincias]]''}}		{{Cita\|Acomodar la nostra ortografia a la catalana, ademés de ser una cosa antipatriòtica, és empresa irracional i antillògica\|Lluís Fullana i Mira (Artícul en el periòdic "[[Las Provincias]]" de l'any 1919. Lluís Fullana publicà 15 artículs durant eixe any en el periòdic ''[[Las Provincias]]''}}

← Revisió anterior		Revisió de 11:26 8 abr 2025
Llínea 149:		Llínea 149:

	{{Cita\|''L'ortografia, la gramatica i el vocabulari, junt als atres estudis llingüistics podien haver segut els fonaments d'una normativisacio llingüistica valenciana a principis del sigle XIX.''\|[[Voro López\|Joan S. López i Verdejo]], en el seu treball ''Introduccio a la Lexicografia Valenciana'' ([[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]], série Filològica nº 13, Valéncia, 1994)}}		{{Cita\|''L'ortografia, la gramatica i el vocabulari, junt als atres estudis llingüistics podien haver segut els fonaments d'una normativisacio llingüistica valenciana a principis del sigle XIX.''\|[[Voro López\|Joan S. López i Verdejo]], en el seu treball ''Introduccio a la Lexicografia Valenciana'' ([[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]], série Filològica nº 13, Valéncia, 1994)}}

			{{Cita\|''En la Universidad de Valencia el día 27 de Enero de 1918 se crea una cátedra de Llengua Valenciana por iniciativa del Centre de Cultura Valenciana, la cual fue regentada por el docto filólogo [[Lluís Fullana\|P. Lluis Fullana]], y esto da origen a la creación del 'Patronat de Llengües' del mencionado centro docente. Igualmente, y a propuesta de este centro, el P. Fullana ser el primer profesor de Llengua Valenciana en la Universidad Literaria de Valencia. Sobre la competencia de su magisterio, de sus documentadas lecciones, y sabia didáctica, es elocuente el testimonio que en carta del 29 de Marzo de 1974 escribe el catedrático de Paleografía y Diplomática de la Universidad de Barcelona, D. [[Felip Mateu i Llopis]], al P. [[Benjamín Agulló]] en estos términos:''

			''Me pregunta V. concretamente mi parecer sobre significación (del P. Fullana) como filólogo y le anticipo que injustamente se ha echado sobre su recuerdo una cortina de humo por representar él la auténtica gramática valenciana popular; porque el P.Fullana era un gramático docente. Yo asistí a sus clases en la Universidad, y no era un filólogo con ambiciones y ni ensorberbecidas posiciones doctrinales, sino el hombre salido del campo, que hablaba un valenciano correctísimo, con la fonética de su comarca, viva, y que trató de enseñar la gramática a base de la propia lengua y cuanto más del latín, para entendidos en ésta.''\|''Breu historia sobre l'orige de la Llengua Valenciana'' (1995), per Francesc Moreno.}}

	{{Cita\|''Se conocen sus estudios, se premian sus trabajos, se codician sus enseñanzas y sus teorías sobre la lengua valenciana llegan a formar escuela... En Valencia es el puntal del 'renacimiento valencianista'. Entre el caudal de obras de este eminente escritor sobre Filología, cito unas cuantas por orden de publicación:''		{{Cita\|''Se conocen sus estudios, se premian sus trabajos, se codician sus enseñanzas y sus teorías sobre la lengua valenciana llegan a formar escuela... En Valencia es el puntal del 'renacimiento valencianista'. Entre el caudal de obras de este eminente escritor sobre Filología, cito unas cuantas por orden de publicación:''