Louis Couturat - Historial de revisions

Jose2 en 19:27 26 feb 2026

2026-02-26T19:27:51Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:27 26 feb 2026
Llínea 2:		Llínea 2:
	{{Biografia\|		{{Biografia\|
	\| nom = Louis Couturat		\| nom = Louis Couturat
	\| image = [[Archiu:Louis-Couturat2.jpg\|~~197px~~]]		\| image = [[Archiu:Louis-Couturat2.jpg\|250px]]
	\| peu =		\| peu =
	\| nacionalitat = Francesa		\| nacionalitat = Francesa

Jose2: Text reemplaça - ' menudes ' a ' chicotetes '

2025-08-08T15:37:29Z

Text reemplaça - ' menudes ' a ' chicotetes '

← Revisió anterior		Revisió de 15:37 8 ago 2025
Llínea 97:		Llínea 97:
	Va traduir a l'ido una obra llingüística que, segons l'opinió d'un eminent filòsof, André Lalande, "casi marca época": ''Étude sur la Dérivation dans la Langue internationale''. En la seua segona edició (1910) va adoptar com a complement, el sufix -al (el més internacional i abundant de tots) com va ser usat en la "Grammaire Complète". L'estudi havia semblat per primera volta en un fullet (molts mesos abans del congrés esperantista en Cambridge) pero no va ser posat a la venda. Va ser editat per l'autor només per als principals esperantistes i els membres del Comité de la Delegació "per a evitar que la crítica influïxca de forma desfavorable i errònea a qualsevol profà", tal i com es dia en el prefaci de la segona edició. Com a C. Aymonier estimava l'obra, en una carta del [[27 de setembre]] de 1907:		Va traduir a l'ido una obra llingüística que, segons l'opinió d'un eminent filòsof, André Lalande, "casi marca época": ''Étude sur la Dérivation dans la Langue internationale''. En la seua segona edició (1910) va adoptar com a complement, el sufix -al (el més internacional i abundant de tots) com va ser usat en la "Grammaire Complète". L'estudi havia semblat per primera volta en un fullet (molts mesos abans del congrés esperantista en Cambridge) pero no va ser posat a la venda. Va ser editat per l'autor només per als principals esperantistes i els membres del Comité de la Delegació "per a evitar que la crítica influïxca de forma desfavorable i errònea a qualsevol profà", tal i com es dia en el prefaci de la segona edició. Com a C. Aymonier estimava l'obra, en una carta del [[27 de setembre]] de 1907:

	{{Cita\|"Agraïxc sincerament que hages pensat en enviar-me el teu fullet ... Ho vaig llegir una volta. És un relat perillós de falles, crítiques impies pero necessàries. És cert que els principis de derivació no estan lo suficientment establits, que Zamenhof (¡per Deu!) "va oblidar" alguns números de coses molt útils, que el més hàbil a sovint està molt obstaculisat per a trobar la paraula exacta - i que el menys hàbil, tenint el dret de jugar en els sufixos, el llenguage es veu obstaculisat per térmens erròneus, per usos dobles o triples, etc. Ho vares dir tot; inclús un té por quan es considera que eixe perillós bloc forma totes les ~~menudes~~ irregularitats, pacientment recopilades dia a dia. I lo pijor és que en va un intenta mossegar eixe bloc. Vaig prendre un llapis, vaig començar a llegir el teu llibre, llest per a discutir i certament trobar alguns punts discutibles. Dec confessar que vaig escriure en el marge, casi en cada pàgina, be, molt be ... "Varen tirar grans d'arena als ulls, dient que 16 regles són suficients. ¡Sí, 16 regles per a persones experimentades en llingüística, i inclús això no és cert! Per això Z., constituint les innumerables irregularitats dels esperantistes, no deixa de dir de nou: "Llig contínuament la Chrestomathia". Una bona gramàtica hauria segut preferible. No component-ho, ell deuria respondre en este moment sobre preguntes elementals que deurien haver segut previstes, resoltes immediatament des del principi ... Tornada a la teua derivació. ¡Quantes observacions exactes, delicades i precioses vaig trobar en ella! ... Confesse que estic sorprés per la cantitat de casos que vares regularisar ... "}}		{{Cita\|"Agraïxc sincerament que hages pensat en enviar-me el teu fullet ... Ho vaig llegir una volta. És un relat perillós de falles, crítiques impies pero necessàries. És cert que els principis de derivació no estan lo suficientment establits, que Zamenhof (¡per Deu!) "va oblidar" alguns números de coses molt útils, que el més hàbil a sovint està molt obstaculisat per a trobar la paraula exacta - i que el menys hàbil, tenint el dret de jugar en els sufixos, el llenguage es veu obstaculisat per térmens erròneus, per usos dobles o triples, etc. Ho vares dir tot; inclús un té por quan es considera que eixe perillós bloc forma totes les chicotetes irregularitats, pacientment recopilades dia a dia. I lo pijor és que en va un intenta mossegar eixe bloc. Vaig prendre un llapis, vaig començar a llegir el teu llibre, llest per a discutir i certament trobar alguns punts discutibles. Dec confessar que vaig escriure en el marge, casi en cada pàgina, be, molt be ... "Varen tirar grans d'arena als ulls, dient que 16 regles són suficients. ¡Sí, 16 regles per a persones experimentades en llingüística, i inclús això no és cert! Per això Z., constituint les innumerables irregularitats dels esperantistes, no deixa de dir de nou: "Llig contínuament la Chrestomathia". Una bona gramàtica hauria segut preferible. No component-ho, ell deuria respondre en este moment sobre preguntes elementals que deurien haver segut previstes, resoltes immediatament des del principi ... Tornada a la teua derivació. ¡Quantes observacions exactes, delicades i precioses vaig trobar en ella! ... Confesse que estic sorprés per la cantitat de casos que vares regularisar ... "}}

	Immediatament en [[1908]] havia segut fundada per la Comissió Permanent la revista mensual ''Progrés'', totalment escrita en ido i Couturat era el seu secretari i duya casi tot el treball.		Immediatament en [[1908]] havia segut fundada per la Comissió Permanent la revista mensual ''Progrés'', totalment escrita en ido i Couturat era el seu secretari i duya casi tot el treball.

Lluísm en 17:45 10 set 2024

2024-09-10T17:45:17Z

Valencian: Text reemplaça - 'Tolosa de Llenguadoc' a 'Tolosa'

2023-08-21T14:33:06Z

Text reemplaça - 'Tolosa de Llenguadoc' a 'Tolosa'

← Revisió anterior		Revisió de 14:33 21 ago 2023
Llínea 13:		Llínea 13:
	'''Louis Couturat''' ([[França]], [[17 de giner]] de [[1868]] - † [[3 d'agost]] de [[1914]]) fon un filòsof, llògic, llingüista i matemàtic [[França\|francés]].		'''Louis Couturat''' ([[França]], [[17 de giner]] de [[1868]] - † [[3 d'agost]] de [[1914]]) fon un filòsof, llògic, llingüista i matemàtic [[França\|francés]].

	Va estudiar filosofia i matemàtiques en l'Escola Normal Superior i va ser despuix professor en l'Universitat de [[Tolosa ~~de Llenguadoc~~\|Tolosa]] i en el Colege de França (''Collège de France'').		Va estudiar filosofia i matemàtiques en l'Escola Normal Superior i va ser despuix professor en l'Universitat de [[Tolosa\|Tolosa]] i en el Colege de França (''Collège de France'').

	En [[França]] fon un dels precursors de la [[llògica simbòlica]], que havia escomençat a difondre's poc abans de la [[Primera Guerra Mundial]] gràcies a la llabor de [[Charles Peirce]], [[Giuseppe Peano]] i especialment dels [[Principia Mathematica]], d'[[Alfred North Whitehead]] i [[Bertrand Russell]], est últim amic personal de Couturat.		En [[França]] fon un dels precursors de la [[llògica simbòlica]], que havia escomençat a difondre's poc abans de la [[Primera Guerra Mundial]] gràcies a la llabor de [[Charles Peirce]], [[Giuseppe Peano]] i especialment dels [[Principia Mathematica]], d'[[Alfred North Whitehead]] i [[Bertrand Russell]], est últim amic personal de Couturat.

Lluísm en 15:46 6 ago 2023

2023-08-06T15:46:02Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:46 6 ago 2023
Llínea 147:		Llínea 147:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|Louis Couturat}}

	* {{fr}} [https://poincare.univ-lorraine.fr/fr/archives-louis-couturat Archives Louis Couturat]		* {{fr}} [https://poincare.univ-lorraine.fr/fr/archives-louis-couturat Archives Louis Couturat]
	* {{fr}} [https://classiques-garnier.com/export/pdf/louis-couturat-1868-1914-mathematiques-langage-philosophie-bibliographie-des-livres-articles-et-correspondances-de-louis-couturat.html?displaymode=full Bibliographie des livres, articles et correspondances de Louis Couturat]		* {{fr}} [https://classiques-garnier.com/export/pdf/louis-couturat-1868-1914-mathematiques-langage-philosophie-bibliographie-des-livres-articles-et-correspondances-de-louis-couturat.html?displaymode=full Bibliographie des livres, articles et correspondances de Louis Couturat]
	* {{es}} [https://elementos.buap.mx/directus/storage/uploads/00000002804.pdf Couturat: divulgar a un divulgador]		* {{es}} [https://elementos.buap.mx/directus/storage/uploads/00000002804.pdf Couturat: divulgar a un divulgador]
	* {{en}} « [https://www.clg2016.org/documents/CLG2016-Schlaudt.pdf Signs, arbitrary or operational? Lessons from studies on algebraic logic and planned languages in the work of Louis Couturat] » per Oliver Schlaudt		* {{en}} « [https://www.clg2016.org/documents/CLG2016-Schlaudt.pdf Signs, arbitrary or operational? Lessons from studies on algebraic logic and planned languages in the work of Louis Couturat] » per Oliver Schlaudt


	{{Llista artículs destacats}}		{{Llista artículs destacats}}

Caro de Segeda en 09:19 10 maig 2023

2023-05-10T09:19:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:19 10 maig 2023
Llínea 159:		Llínea 159:
	[[Categoria:Persones de l'Illa de França]]		[[Categoria:Persones de l'Illa de França]]
	[[Categoria:Ido]]		[[Categoria:Ido]]
			[[Categoria:Creadors de llengües]]

Caro de Segeda en 06:45 17 abr 2023

2023-04-17T06:45:39Z

← Revisió anterior		Revisió de 06:45 17 abr 2023
Llínea 151:		Llínea 151:
	* {{es}} [https://elementos.buap.mx/directus/storage/uploads/00000002804.pdf Couturat: divulgar a un divulgador]		* {{es}} [https://elementos.buap.mx/directus/storage/uploads/00000002804.pdf Couturat: divulgar a un divulgador]
	* {{en}} « [https://www.clg2016.org/documents/CLG2016-Schlaudt.pdf Signs, arbitrary or operational? Lessons from studies on algebraic logic and planned languages in the work of Louis Couturat] » per Oliver Schlaudt		* {{en}} « [https://www.clg2016.org/documents/CLG2016-Schlaudt.pdf Signs, arbitrary or operational? Lessons from studies on algebraic logic and planned languages in the work of Louis Couturat] » per Oliver Schlaudt

			{{Llista artículs destacats}}

	[[Categoria:Biografies]]		[[Categoria:Biografies]]

Caro de Segeda en 06:45 17 abr 2023

2023-04-17T06:45:03Z

← Revisió anterior		Revisió de 06:45 17 abr 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
			{{destacat}}
	{{Biografia\|		{{Biografia\|
	\| nom = Louis Couturat		\| nom = Louis Couturat

Jose2: /* L'idea d'una llengua internacional */

2023-04-16T21:40:00Z

L'idea d'una llengua internacional

← Revisió anterior		Revisió de 21:40 16 abr 2023
Llínea 94:		Llínea 94:
	Despuix de la resposta de Zamenhof faltava a la Comissió Permanent solament la càrrega de realisar les modificacions en la decisió la qual yo citava en les pàgines precedents. En la seua llabor Couturat va participar en la redacció i edició de tres mig diccionaris per als idistes en anglés, francés i alemà per a compondre dos grans diccionaris per a idistes en francés i en alemà. Els dos últims serien publicats despuix a les seues expenses. En totes les seues obres ell realisava a lo manco la mitat del treball.		Despuix de la resposta de Zamenhof faltava a la Comissió Permanent solament la càrrega de realisar les modificacions en la decisió la qual yo citava en les pàgines precedents. En la seua llabor Couturat va participar en la redacció i edició de tres mig diccionaris per als idistes en anglés, francés i alemà per a compondre dos grans diccionaris per a idistes en francés i en alemà. Els dos últims serien publicats despuix a les seues expenses. En totes les seues obres ell realisava a lo manco la mitat del treball.

	Va traduir a l'ido una obra llingüística que, segons l'opinió d'un eminent filòsof, André Lalande, "casi marca época": ''Étude sur la Dérivation dans la Langue internationale''. En la seua segona edició (1910) va adoptar com a complement, el sufix -al (el més internacional i abundant de tots) com va ser usat en la "Grammaire Complète". L'estudi havia semblat per primera volta en un fullet (molts mesos abans del congrés esperantista en Cambridge) pero no va ser posat a la venda. Va ser editat per l'autor només per als principals esperantistes i els membres del Comité de la Delegació "per a evitar que la crítica influïxca de forma desfavorable i errònea a qualsevol profà", tal i com es dia en el prefaci de la segona edició. Com a C. Aymonier estimava l'obra, en una carta del [[27 de setembre]] de [[1907]]:		Va traduir a l'ido una obra llingüística que, segons l'opinió d'un eminent filòsof, André Lalande, "casi marca época": ''Étude sur la Dérivation dans la Langue internationale''. En la seua segona edició (1910) va adoptar com a complement, el sufix -al (el més internacional i abundant de tots) com va ser usat en la "Grammaire Complète". L'estudi havia semblat per primera volta en un fullet (molts mesos abans del congrés esperantista en Cambridge) pero no va ser posat a la venda. Va ser editat per l'autor només per als principals esperantistes i els membres del Comité de la Delegació "per a evitar que la crítica influïxca de forma desfavorable i errònea a qualsevol profà", tal i com es dia en el prefaci de la segona edició. Com a C. Aymonier estimava l'obra, en una carta del [[27 de setembre]] de 1907:

	{{Cita\|"Agraïxc sincerament que hages pensat en enviar-me el teu fullet ... Ho vaig llegir una volta. És un relat perillós de falles, crítiques impies pero necessàries. És cert que els principis de derivació no estan lo suficientment establits, que Zamenhof (¡per Deu!) "va oblidar" alguns números de coses molt útils, que el més hàbil a sovint està molt obstaculisat per a trobar la paraula exacta - i que el menys hàbil, tenint el dret de jugar en els sufixos, el llenguage es veu obstaculisat per térmens erròneus, per usos dobles o triples, etc. Ho vares dir tot; inclús un té por quan es considera que eixe perillós bloc forma totes les menudes irregularitats, pacientment recopilades dia a dia. I lo pijor és que en va un intenta mossegar eixe bloc. Vaig prendre un llapis, vaig començar a llegir el teu llibre, llest per a discutir i certament trobar alguns punts discutibles. Dec confessar que vaig escriure en el marge, casi en cada pàgina, be, molt be ... "Varen tirar grans d'arena als ulls, dient que 16 regles són suficients. ¡Sí, 16 regles per a persones experimentades en llingüística, i inclús això no és cert! Per això Z., constituint les innumerables irregularitats dels esperantistes, no deixa de dir de nou: "Llig contínuament la Chrestomathia". Una bona gramàtica hauria segut preferible. No component-ho, ell deuria respondre en este moment sobre preguntes elementals que deurien haver segut previstes, resoltes immediatament des del principi ... Tornada a la teua derivació. ¡Quantes observacions exactes, delicades i precioses vaig trobar en ella! ... Confesse que estic sorprés per la cantitat de casos que vares regularisar ... "}}		{{Cita\|"Agraïxc sincerament que hages pensat en enviar-me el teu fullet ... Ho vaig llegir una volta. És un relat perillós de falles, crítiques impies pero necessàries. És cert que els principis de derivació no estan lo suficientment establits, que Zamenhof (¡per Deu!) "va oblidar" alguns números de coses molt útils, que el més hàbil a sovint està molt obstaculisat per a trobar la paraula exacta - i que el menys hàbil, tenint el dret de jugar en els sufixos, el llenguage es veu obstaculisat per térmens erròneus, per usos dobles o triples, etc. Ho vares dir tot; inclús un té por quan es considera que eixe perillós bloc forma totes les menudes irregularitats, pacientment recopilades dia a dia. I lo pijor és que en va un intenta mossegar eixe bloc. Vaig prendre un llapis, vaig començar a llegir el teu llibre, llest per a discutir i certament trobar alguns punts discutibles. Dec confessar que vaig escriure en el marge, casi en cada pàgina, be, molt be ... "Varen tirar grans d'arena als ulls, dient que 16 regles són suficients. ¡Sí, 16 regles per a persones experimentades en llingüística, i inclús això no és cert! Per això Z., constituint les innumerables irregularitats dels esperantistes, no deixa de dir de nou: "Llig contínuament la Chrestomathia". Una bona gramàtica hauria segut preferible. No component-ho, ell deuria respondre en este moment sobre preguntes elementals que deurien haver segut previstes, resoltes immediatament des del principi ... Tornada a la teua derivació. ¡Quantes observacions exactes, delicades i precioses vaig trobar en ella! ... Confesse que estic sorprés per la cantitat de casos que vares regularisar ... "}}

Jose2: /* L'idea d'una llengua internacional */

2023-04-16T21:38:42Z

L'idea d'una llengua internacional

← Revisió anterior		Revisió de 21:38 16 abr 2023
Llínea 84:		Llínea 84:
	L. Couturat L. Leau}}		L. Couturat L. Leau}}

	A la seua carta, Zamenhof va respondre, el 29 de març de [[1908]]:		A la seua carta, Zamenhof va respondre, el [[29 de març]] de [[1908]]:

	{{Cita\|Responent a la vostra carta del 2 3/III, vos pregue, que no useu per a la vostra pròpia llengua el nom esperanto. Podeu fer pública la meua resposta present.}}		{{Cita\|Responent a la vostra carta del 2 3/III, vos pregue, que no useu per a la vostra pròpia llengua el nom esperanto. Podeu fer pública la meua resposta present.}}
Llínea 94:		Llínea 94:
	Despuix de la resposta de Zamenhof faltava a la Comissió Permanent solament la càrrega de realisar les modificacions en la decisió la qual yo citava en les pàgines precedents. En la seua llabor Couturat va participar en la redacció i edició de tres mig diccionaris per als idistes en anglés, francés i alemà per a compondre dos grans diccionaris per a idistes en francés i en alemà. Els dos últims serien publicats despuix a les seues expenses. En totes les seues obres ell realisava a lo manco la mitat del treball.		Despuix de la resposta de Zamenhof faltava a la Comissió Permanent solament la càrrega de realisar les modificacions en la decisió la qual yo citava en les pàgines precedents. En la seua llabor Couturat va participar en la redacció i edició de tres mig diccionaris per als idistes en anglés, francés i alemà per a compondre dos grans diccionaris per a idistes en francés i en alemà. Els dos últims serien publicats despuix a les seues expenses. En totes les seues obres ell realisava a lo manco la mitat del treball.

	Va traduir a l'ido una obra llingüística que, segons l'opinió d'un eminent filòsof, André Lalande, "casi marca época": ''Étude sur la Dérivation dans la Langue internationale''. En la seua segona edició (1910) va adoptar com a complement, el sufix -al (el més internacional i abundant de tots) com va ser usat en la "Grammaire Complète". L'estudi havia semblat per primera volta en un fullet (molts mesos abans del congrés esperantista en Cambridge) pero no va ser posat a la venda. Va ser editat per l'autor només per als principals esperantistes i els membres del Comité de la Delegació "per a evitar que la crítica influïxca de forma desfavorable i errònea a qualsevol profà", tal i com es dia en el prefaci de la segona edició. Com a C. Aymonier estimava l'obra, en una carta del 27 de setembre de 1907:		Va traduir a l'ido una obra llingüística que, segons l'opinió d'un eminent filòsof, André Lalande, "casi marca época": ''Étude sur la Dérivation dans la Langue internationale''. En la seua segona edició (1910) va adoptar com a complement, el sufix -al (el més internacional i abundant de tots) com va ser usat en la "Grammaire Complète". L'estudi havia semblat per primera volta en un fullet (molts mesos abans del congrés esperantista en Cambridge) pero no va ser posat a la venda. Va ser editat per l'autor només per als principals esperantistes i els membres del Comité de la Delegació "per a evitar que la crítica influïxca de forma desfavorable i errònea a qualsevol profà", tal i com es dia en el prefaci de la segona edició. Com a C. Aymonier estimava l'obra, en una carta del [[27 de setembre]] de [[1907]]:

	{{Cita\|"Agraïxc sincerament que hages pensat en enviar-me el teu fullet ... Ho vaig llegir una volta. És un relat perillós de falles, crítiques impies pero necessàries. És cert que els principis de derivació no estan lo suficientment establits, que Zamenhof (¡per Deu!) "va oblidar" alguns números de coses molt útils, que el més hàbil a sovint està molt obstaculisat per a trobar la paraula exacta - i que el menys hàbil, tenint el dret de jugar en els sufixos, el llenguage es veu obstaculisat per térmens erròneus, per usos dobles o triples, etc. Ho vares dir tot; inclús un té por quan es considera que eixe perillós bloc forma totes les menudes irregularitats, pacientment recopilades dia a dia. I lo pijor és que en va un intenta mossegar eixe bloc. Vaig prendre un llapis, vaig començar a llegir el teu llibre, llest per a discutir i certament trobar alguns punts discutibles. Dec confessar que vaig escriure en el marge, casi en cada pàgina, be, molt be ... "Varen tirar grans d'arena als ulls, dient que 16 regles són suficients. ¡Sí, 16 regles per a persones experimentades en llingüística, i inclús això no és cert! Per això Z., constituint les innumerables irregularitats dels esperantistes, no deixa de dir de nou: "Llig contínuament la Chrestomathia". Una bona gramàtica hauria segut preferible. No component-ho, ell deuria respondre en este moment sobre preguntes elementals que deurien haver segut previstes, resoltes immediatament des del principi ... Tornada a la teua derivació. ¡Quantes observacions exactes, delicades i precioses vaig trobar en ella! ... Confesse que estic sorprés per la cantitat de casos que vares regularisar ... "}}		{{Cita\|"Agraïxc sincerament que hages pensat en enviar-me el teu fullet ... Ho vaig llegir una volta. És un relat perillós de falles, crítiques impies pero necessàries. És cert que els principis de derivació no estan lo suficientment establits, que Zamenhof (¡per Deu!) "va oblidar" alguns números de coses molt útils, que el més hàbil a sovint està molt obstaculisat per a trobar la paraula exacta - i que el menys hàbil, tenint el dret de jugar en els sufixos, el llenguage es veu obstaculisat per térmens erròneus, per usos dobles o triples, etc. Ho vares dir tot; inclús un té por quan es considera que eixe perillós bloc forma totes les menudes irregularitats, pacientment recopilades dia a dia. I lo pijor és que en va un intenta mossegar eixe bloc. Vaig prendre un llapis, vaig començar a llegir el teu llibre, llest per a discutir i certament trobar alguns punts discutibles. Dec confessar que vaig escriure en el marge, casi en cada pàgina, be, molt be ... "Varen tirar grans d'arena als ulls, dient que 16 regles són suficients. ¡Sí, 16 regles per a persones experimentades en llingüística, i inclús això no és cert! Per això Z., constituint les innumerables irregularitats dels esperantistes, no deixa de dir de nou: "Llig contínuament la Chrestomathia". Una bona gramàtica hauria segut preferible. No component-ho, ell deuria respondre en este moment sobre preguntes elementals que deurien haver segut previstes, resoltes immediatament des del principi ... Tornada a la teua derivació. ¡Quantes observacions exactes, delicades i precioses vaig trobar en ella! ... Confesse que estic sorprés per la cantitat de casos que vares regularisar ... "}}
Llínea 100:		Llínea 100:
	Immediatament en [[1908]] havia segut fundada per la Comissió Permanent la revista mensual ''Progrés'', totalment escrita en ido i Couturat era el seu secretari i duya casi tot el treball.		Immediatament en [[1908]] havia segut fundada per la Comissió Permanent la revista mensual ''Progrés'', totalment escrita en ido i Couturat era el seu secretari i duya casi tot el treball.

	Fàcilment imaginem la contínua llabor de publicació d'esta espècie, en la llengua per fixar, discussions incessants, una enorme correspondència que en freqüència demandava llargues respostes. Ell es bastava per a tot. La revista va aparéixer regularment fins a la seua mort. Forma sis toms i mig, tots de sèt o huitcentes pàgines. No és solament un ric repertori de tot el moviment de la llengua internacional, i conté molts anàlisis, pero també una colecció d'estudis llingüístics, entre els quals alguns són preciosos: per eixemple, el curs sobre la gramàtica general, ensenyat entre [[1901]] i [[1911]], en el Colege de França, per A. Meillet i fins ad esta época fon publicat d'esta forma.		Fàcilment imaginem la contínua llabor de publicació d'esta espècie, en la llengua per fixar, discussions incessants, una enorme correspondència que en freqüència demandava llargues respostes. Ell es bastava per a tot. La revista va aparéixer regularment fins a la seua mort. Forma sis toms i mig, tots de sèt o huitcentes pàgines. No és solament un ric repertori de tot el moviment de la llengua internacional, i conté molts anàlisis, pero també una colecció d'estudis llingüístics, entre els quals alguns són preciosos: per eixemple, el curs sobre la gramàtica general, ensenyat entre els anys [[1901]] i [[1911]], en el Colege de França, per A. Meillet i fins ad esta época fon publicat d'esta forma.

	La reforma justificada (també en el francés) ''Primer llibre de llectura'' i ''Segon llibre de llectura'' va ser afegida a la seua llabor constant. Va compondre el primer per a explicar i justificar les modificacions fetes en esperanto primitiu i revisió i va corregir abdós obres. En C.S. Pearson va traduir ''Enchiridion a Manual d'Epictet'' i en les vàries revistes i publicacions va escriure sobre la llengua auxiliar i sobre l'ido aixina com respostes als atacs o falsificacions dels esperantistes. En els professors Otto Jespersen, R. Lorenz, Wilhelm Ostwald i L. von Pfandler va crear l'obra ''La llengua internacional i la ciència''; publicada en [[anglés]], [[francés]] i [[alemà]].		La reforma justificada (també en el francés) ''Primer llibre de llectura'' i ''Segon llibre de llectura'' va ser afegida a la seua llabor constant. Va compondre el primer per a explicar i justificar les modificacions fetes en esperanto primitiu i revisió i va corregir abdós obres. En C.S. Pearson va traduir ''Enchiridion a Manual d'Epictet'' i en les vàries revistes i publicacions va escriure sobre la llengua auxiliar i sobre l'ido aixina com respostes als atacs o falsificacions dels esperantistes. En els professors Otto Jespersen, R. Lorenz, Wilhelm Ostwald i L. von Pfandler va crear l'obra ''La llengua internacional i la ciència''; publicada en [[anglés]], [[francés]] i [[alemà]].
Llínea 108:		Llínea 108:
	{{Cita\|El gran públic no sospitarà la magnitut de la pèrdua que va sofrir en la seua mort la filosofia francesa, pero els qui estudien la llògica, la filosofia matemàtica i la filosofia llingüística saben que ocupava entre ells el primer ranc en França.}}		{{Cita\|El gran públic no sospitarà la magnitut de la pèrdua que va sofrir en la seua mort la filosofia francesa, pero els qui estudien la llògica, la filosofia matemàtica i la filosofia llingüística saben que ocupava entre ells el primer ranc en França.}}

	En la movilisació general en França en agost de [[1914]], es va preocupar pels seus cosins que vivien en París. El seu cosí devia deixar a la seua esposa per les seues obligacions de soldat. Per tant, Couturat va anar en coche, de Bois-li-Roi a París en la seua cosina i, en la carretera a l'altura de Ris-Orangis en Melún, el seu automòvil fon alcançat per un atre que duya a les tropes franceses movilisades. Pel choc la seua cosina fon llançada fòra del vehícul i Couturat tingué el pit destrossat per lo que només va sobreviure alguns minuts.		En la movilisació general en França en [[agost]] de [[1914]], es va preocupar pels seus cosins que vivien en París. El seu cosí devia deixar a la seua esposa per les seues obligacions de soldat. Per tant, Couturat va anar en coche, de Bois-li-Roi a París en la seua cosina i, en la carretera a l'altura de Ris-Orangis en Melún, el seu automòvil fon alcançat per un atre que duya a les tropes franceses movilisades. Pel choc la seua cosina fon llançada fòra del vehícul i Couturat tingué el pit destrossat per lo que només va sobreviure alguns minuts.

	== Obres ==		== Obres ==

← Revisió anterior		Revisió de 17:45 10 set 2024
Llínea 112:		Llínea 112:

	== Obres ==		== Obres ==
	*1896 [http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k678301 ''De Platonicis mythis''] ''Thesim Facultati Litterarum Parisiensi proponebat Ludovicus Couturat, Scholae Normalae olim alumnus''. Parisiis: Edebat Felix Alcan Bibliopola. MDCCCXCVI. 120 p.		* 1896 [http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k678301 ''De Platonicis mythis''] ''Thesim Facultati Litterarum Parisiensi proponebat Ludovicus Couturat, Scholae Normalae olim alumnus''. Parisiis: Edebat Felix Alcan Bibliopola. MDCCCXCVI. 120 p.
	*1896. ''De l'Infini mathématique'', Georg Olms.		* 1896. ''De l'Infini mathématique'', Georg Olms.
	*1901. ''La Logique de Leibniz'', Georg Olms. [http://philosophy2.ucsd.edu/~rutherford/Leibniz/intro.htm Traducció a l'anglés en progrés].		* 1901. ''La Logique de Leibniz'', Georg Olms. [http://philosophy2.ucsd.edu/~rutherford/Leibniz/intro.htm Traducció a l'anglés en progrés].
	*1903. ''Opuscules et Fragments Inédits de Leibniz'', Georg Olms.		* 1903. ''Opuscules et Fragments Inédits de Leibniz'', Georg Olms.
	*1903. ''Histoire de la langue universelle''. Paris: Hachette. With Léopold Leau. Republished 2001, Olms.		* 1903. ''Histoire de la langue universelle''. Paris: Hachette. With Léopold Leau. Republished 2001, Olms.
	*1905. ''Les Principes des Mathematiques: avec un appendice sur la philosophie des mathématiques de Kant''. Rupublished 1965, Georg Olms.		* 1905. ''Les Principes des Mathematiques: avec un appendice sur la philosophie des mathématiques de Kant''. Rupublished 1965, Georg Olms.
	*1905. ''L'Algèbre de la logique''. [[P. E. B. Jourdain\|Jourdain, P.E.B.]], trans., 1914. ''The Algebra of Logic''. Open Court. [http://www.gutenberg.org/etext/10836 Project Gutenberg].		* 1905. ''L'Algèbre de la logique''. [[P. E. B. Jourdain\|Jourdain, P.E.B.]], trans., 1914. ''The Algebra of Logic''. Open Court. [http://www.gutenberg.org/etext/10836 Project Gutenberg].
	*1907. ''Les nouvelles langues internationales''. Paris: Hachette. With Léopold Leau. Republished 2001, Olms.		* 1907. ''Les nouvelles langues internationales''. Paris: Hachette. With Léopold Leau. Republished 2001, Olms.
	*1910. ''Étude sur la dérivation dans la langue internationale''. Paris: Delagrave. 100 p.		* 1910. ''Étude sur la dérivation dans la langue internationale''. Paris: Delagrave. 100 p.
	*1910. Louis Couturat, O. Jespersen, R. Lorenz, Wilhelm Ostwald and L.Pfaundler, International Language and Science: Considerations on the Introduction of an International Language into Science", Constable and Company Limited, London.		* 1910. Louis Couturat, O. Jespersen, R. Lorenz, Wilhelm Ostwald and L.Pfaundler, International Language and Science: Considerations on the Introduction of an International Language into Science", Constable and Company Limited, London.
	*1915. ''Dictionnari Français-Ido''. Paris: Chaix. Avec Louis de Beaufront. 586 p.		* 1915. ''Dictionnari Français-Ido''. Paris: Chaix. Avec Louis de Beaufront. 586 p.
	*1983. ''L'oeuvre de Louis Couturat''. Presses de l'Ecole Normale Supérieure. Proceedings of a conference.		* 1983. ''L'oeuvre de Louis Couturat''. Presses de l'Ecole Normale Supérieure. Proceedings of a conference.
	*[[Ivor Grattan-Guinness]], 2000. ''The Search for Mathematical Roots 1870-1940''. Princeton Uni. Press. Bibliography contains 27 items by Couturat.		* [[Ivor Grattan-Guinness]], 2000. ''The Search for Mathematical Roots 1870-1940''. Princeton Uni. Press. Bibliography contains 27 items by Couturat.

	== Referències ==		== Referències ==