Mª Teresa Puerto Ferré - Historial de revisions

Xavier: /* Cites */

2026-03-28T12:36:00Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 12:36 28 març 2026
Llínea 92:		Llínea 92:

	''Cabeza de puente del Institut d'Estudis Catalans era el joven falangista Joan Fuster, amigo de lucir las camisas azules y bélicos correajes de los apóstoles del 'Cara al Sol'... Disciplinado y servicial, Fuster acataba militarmente las consignas culturales y ortográficas desde Barcelona. Y, agradecido, el Institut d'Estudis Catalans y la burguesía nacionalista mimaba a Joan Fuster lanzándole requiebros...'' ('La normalización de correaje, camisa azul y pistolón', R. García Moya, 'Las Provincias', 6.4.1997).\|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX'' (Valéncia, [[2005]]), per Mª Teresa Puerto}}		''Cabeza de puente del Institut d'Estudis Catalans era el joven falangista Joan Fuster, amigo de lucir las camisas azules y bélicos correajes de los apóstoles del 'Cara al Sol'... Disciplinado y servicial, Fuster acataba militarmente las consignas culturales y ortográficas desde Barcelona. Y, agradecido, el Institut d'Estudis Catalans y la burguesía nacionalista mimaba a Joan Fuster lanzándole requiebros...'' ('La normalización de correaje, camisa azul y pistolón', R. García Moya, 'Las Provincias', 6.4.1997).\|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX'' (Valéncia, [[2005]]), per Mª Teresa Puerto}}

			{{Cita\|1961. La [[Revista Serra d'Or\|revista ''Serra d'Or'']] (pag.7, 2ª epoca, any III, nº 4), publica els noms de 'Els cinquanta-nou jovens valencians', jovens universitaris 'promocionats' des de Barcelona per a difondre el catalanisme en Valencia i 'proclamar l'unitat no sols de l'idioma, cultura i civilització, sino també de l'únitat de la patria'... (pag. 53-57, 'Lengua Valenciana, una lengua suplantada'. Mª Teresa Puerto Ferre. Diputación de Valencia, 2006).

			Alli apareixen entre uns atres: [[Eliseu Climent]], [[Manuel Sanchis Guarner\|M. Sánchis Guarner]], [[Joan Fuster]], [[Vicent Sunyer]], [[Joan Francesc Mira]], [[Antoni Martí]], [[Joan Reglà]], [[Adrian Espí]], [[Enric Valor]], [[Alfons Cucó]], [[Ricart Pérez Casado]], etc...

			La programacio de disseny per ad estos 'intelectuals organics' l'explica molt be el filosof marxiste [[Antonio Gramsci\|A. Gramsci]], fundador del partit comuniste italià, quan diu:

			'La conquista del poder cultural es previa a la del poder politic i aixo es conseguix per mig de l'accio combinada dels intelectuals anomenats 'organics', infiltrats en tots els mijos de comunicacio, expressio i universitaris.'

			Marxisme i fascisme en armonica combinacio organica: del passat falangista i ideologia carlista d'alguns d'ells (Sánchis Guarner, Joan Fuster, etc...) nos parla [[Sergio Vilar]] en el seu molt sugestiu llibre al voltant de l'oposicio al franquisme.\|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní?' (Valéncia, 2005), per Teresa Puerto}}

	{{Cita\|Sent el Consell Valencià de Cultura una entitat de caracter politic, els seus membres són nomenats pels partits politics, caria i carix d'atribucions per a dictaminar de llingüística, puix les seues decisions estaran sempre contaminades del sectarisme polític. Per lo tant, qualsevol de les seues intervencions, estaran sempre qüestionades per falta de credibilitat.		{{Cita\|Sent el Consell Valencià de Cultura una entitat de caracter politic, els seus membres són nomenats pels partits politics, caria i carix d'atribucions per a dictaminar de llingüística, puix les seues decisions estaran sempre contaminades del sectarisme polític. Per lo tant, qualsevol de les seues intervencions, estaran sempre qüestionades per falta de credibilitat.

Xavier: /* Cites */

2026-03-20T18:31:42Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 18:31 20 març 2026
Llínea 145:		Llínea 145:
	{{Cita\|1982. El filolec romaniste castellonenc Mossen Josep Mª Guinot i Galán funda l'Associacio Cultural Cardona i Vives en defensa de la Llengua Valenciana. Conscient de la creixent invasio del catalanisme per terrres castellonenques, les investigacions del Pare Guinot ixen a la llum en obres essencials com: 'Fonetica de la Llengua Valenciana' (1984), 'Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana' (1987), 'Fonetica verbal' (1997), 'La Llengua Valenciana Hui' (1988), 'Valencià i Catala comparats' (1989), 'Morfologia historica de la Llengua Valenciana' (1991), 'Lexicografia valenciana' (2002), 'Doctrina sobre la Llengua Valenciana' i uns atres molts treballs dirigits tots a documentar l'independencia i autonomia historica del valencià front a l'invasor dialecte barceloní.\|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per Mª Teresa Puerto Ferre (Valéncia, 2005)}}		{{Cita\|1982. El filolec romaniste castellonenc Mossen Josep Mª Guinot i Galán funda l'Associacio Cultural Cardona i Vives en defensa de la Llengua Valenciana. Conscient de la creixent invasio del catalanisme per terrres castellonenques, les investigacions del Pare Guinot ixen a la llum en obres essencials com: 'Fonetica de la Llengua Valenciana' (1984), 'Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana' (1987), 'Fonetica verbal' (1997), 'La Llengua Valenciana Hui' (1988), 'Valencià i Catala comparats' (1989), 'Morfologia historica de la Llengua Valenciana' (1991), 'Lexicografia valenciana' (2002), 'Doctrina sobre la Llengua Valenciana' i uns atres molts treballs dirigits tots a documentar l'independencia i autonomia historica del valencià front a l'invasor dialecte barceloní.\|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per Mª Teresa Puerto Ferre (Valéncia, 2005)}}

	{{Cita\|1983. '[[Llei d'Us i ~~Ensenyament~~ del Valencià]]' (LUEV. Llei 4/1983, de 23 de novembre), aprovada pel PSPV (el govern socialiste de Joan Lerma), per a impondre l'ensenyança (en teoria) del valencià, pero que fon habilment suplantat per l'imposicio del dialecte barceloni (actual neocatala).\|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per Mª Teresa Puerto Ferre (Valéncia, 2005)}}		{{Cita\|1983. '[[Llei d'us i ensenyament del Valencià]]' (LUEV. Llei 4/1983, de 23 de novembre), aprovada pel PSPV (el govern socialiste de Joan Lerma), per a impondre l'ensenyança (en teoria) del valencià, pero que fon habilment suplantat per l'imposicio del dialecte barceloni (actual neocatala).\|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per Mª Teresa Puerto Ferre (Valéncia, 2005)}}

	{{Cita\|1985. 'Pacto cultural del Socialismo Valenciano' en el Conseller de Cultura catala, [[Max Cahner]], per a difondre en el territori valencià la falsa creacio dels '[[països catalans]]'.\|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per Mª Teresa Puerto Ferre (Valéncia, 2005)}}		{{Cita\|1985. 'Pacto cultural del Socialismo Valenciano' en el Conseller de Cultura catala, [[Max Cahner]], per a difondre en el territori valencià la falsa creacio dels '[[països catalans]]'.\|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per Mª Teresa Puerto Ferre (Valéncia, 2005)}}

Xavier: /* Cites */

2026-03-20T18:30:12Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 18:30 20 març 2026
Llínea 144:		Llínea 144:

	{{Cita\|1982. El filolec romaniste castellonenc Mossen Josep Mª Guinot i Galán funda l'Associacio Cultural Cardona i Vives en defensa de la Llengua Valenciana. Conscient de la creixent invasio del catalanisme per terrres castellonenques, les investigacions del Pare Guinot ixen a la llum en obres essencials com: 'Fonetica de la Llengua Valenciana' (1984), 'Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana' (1987), 'Fonetica verbal' (1997), 'La Llengua Valenciana Hui' (1988), 'Valencià i Catala comparats' (1989), 'Morfologia historica de la Llengua Valenciana' (1991), 'Lexicografia valenciana' (2002), 'Doctrina sobre la Llengua Valenciana' i uns atres molts treballs dirigits tots a documentar l'independencia i autonomia historica del valencià front a l'invasor dialecte barceloní.\|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per Mª Teresa Puerto Ferre (Valéncia, 2005)}}		{{Cita\|1982. El filolec romaniste castellonenc Mossen Josep Mª Guinot i Galán funda l'Associacio Cultural Cardona i Vives en defensa de la Llengua Valenciana. Conscient de la creixent invasio del catalanisme per terrres castellonenques, les investigacions del Pare Guinot ixen a la llum en obres essencials com: 'Fonetica de la Llengua Valenciana' (1984), 'Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana' (1987), 'Fonetica verbal' (1997), 'La Llengua Valenciana Hui' (1988), 'Valencià i Catala comparats' (1989), 'Morfologia historica de la Llengua Valenciana' (1991), 'Lexicografia valenciana' (2002), 'Doctrina sobre la Llengua Valenciana' i uns atres molts treballs dirigits tots a documentar l'independencia i autonomia historica del valencià front a l'invasor dialecte barceloní.\|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per Mª Teresa Puerto Ferre (Valéncia, 2005)}}

			{{Cita\|1983. '[[Llei d'Us i Ensenyament del Valencià]]' (LUEV. Llei 4/1983, de 23 de novembre), aprovada pel PSPV (el govern socialiste de Joan Lerma), per a impondre l'ensenyança (en teoria) del valencià, pero que fon habilment suplantat per l'imposicio del dialecte barceloni (actual neocatala).\|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per Mª Teresa Puerto Ferre (Valéncia, 2005)}}

	{{Cita\|1985. 'Pacto cultural del Socialismo Valenciano' en el Conseller de Cultura catala, [[Max Cahner]], per a difondre en el territori valencià la falsa creacio dels '[[països catalans]]'.\|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per Mª Teresa Puerto Ferre (Valéncia, 2005)}}		{{Cita\|1985. 'Pacto cultural del Socialismo Valenciano' en el Conseller de Cultura catala, [[Max Cahner]], per a difondre en el territori valencià la falsa creacio dels '[[països catalans]]'.\|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per Mª Teresa Puerto Ferre (Valéncia, 2005)}}

Xavier: /* Cites */

2026-02-03T13:30:40Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 13:30 3 feb 2026
Llínea 111:		Llínea 111:
	A partir d'eixe moment el professor Ubieto i el seu equip es acosat i amenaçat de mort i ha de traslladar-se a l'Universitat de Saragossa, a on actualment el seu equip te la seua seu. La dissidencia dels professors incomodos a les falses tesis del catalanisme okupa i expansioniste fon feroçment castigada.		A partir d'eixe moment el professor Ubieto i el seu equip es acosat i amenaçat de mort i ha de traslladar-se a l'Universitat de Saragossa, a on actualment el seu equip te la seua seu. La dissidencia dels professors incomodos a les falses tesis del catalanisme okupa i expansioniste fon feroçment castigada.
	I la cautiva i docilment anestesiada societat valenciana no reaccionà davant de l'invasor. S'entregà ad ell.\|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per [[Teresa Puerto\|Mª Teresa Puerto Ferre]] (Valéncia, 2005)}}		I la cautiva i docilment anestesiada societat valenciana no reaccionà davant de l'invasor. S'entregà ad ell.\|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per [[Teresa Puerto\|Mª Teresa Puerto Ferre]] (Valéncia, 2005)}}

			{{Cita\|1975. El 6 de febrer de 1975, el [[Franco\|general Francisco Franco]] firmà el Decret 499/75 (BOE nº 69, de 21 de març de 1975, pag. 5.828) pel qual es creava el Departament de Llingüistica Valenciana de l'Universitat Valenciana, a proposta del Rectorat de la mateixa. El ministre d'Educacio i Ciencia, [[Cruz Martínez Esteruelas]], fon el cofirmant del decret. Este Departament de Llingüistica Valenciana fon practicament pres, a l'assalt, pel sector més dur del catalanisme universitari i , des d'ell, es dissenyà la mecanica de suplantacio de la nostra historica Llengua Valenciana per l'infam i infecte dialecte barceloni. Des d'alli es programà, dissenyà, i impulsà tota classe de cursos, cursets, cursets d´habilitacio del futur professorat d'ensenyança secundaria i primaria, entregat a impartir i ensenyar el dialecte barceloni (actual catala).\|''¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Sigles XIX i XX'', per [[Teresa Puerto\|Mª Teresa Puerto Ferre]] (Valencia, 2005)}}

	{{Cita\|1978. El veterà [[Centre de Cultura Valenciana]] passa a nomenar-se [[RACV\|Real Academia de Cultura Valenciana]], i alcançarà la categoria de Real, gracies al rei [[Joan Carles I]] el 8 de març de 1991.		{{Cita\|1978. El veterà [[Centre de Cultura Valenciana]] passa a nomenar-se [[RACV\|Real Academia de Cultura Valenciana]], i alcançarà la categoria de Real, gracies al rei [[Joan Carles I]] el 8 de març de 1991.

Xavier: /* Cites */

2026-01-21T13:05:08Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 13:05 21 gin 2026
Llínea 114:		Llínea 114:
	{{Cita\|1978. El veterà [[Centre de Cultura Valenciana]] passa a nomenar-se [[RACV\|Real Academia de Cultura Valenciana]], i alcançarà la categoria de Real, gracies al rei [[Joan Carles I]] el 8 de març de 1991.		{{Cita\|1978. El veterà [[Centre de Cultura Valenciana]] passa a nomenar-se [[RACV\|Real Academia de Cultura Valenciana]], i alcançarà la categoria de Real, gracies al rei [[Joan Carles I]] el 8 de març de 1991.

	El [[PSPV-PSOE\|Partido Socialista Valenciano]] firma 'El Document d'Alacant' en el que reflectix 'el reconeiximent de la Comunitat Nacional dels [[Paisos Catalans]]' (de cienciaficció), el seu encabotament en la difusio del neocatala (dialecte barceloní), i la seua fidelitat a les tesis expansionistes de la burguesia catalana.		El [[PSPV-PSOE\|Partido Socialista Valenciano]] firma 'El Document d'Alacant' en el que reflectix 'el reconeiximent de la Comunitat Nacional dels [[Països catalans\|Paisos Catalans]]' (de cienciaficció), el seu encabotament en la difusio del neocatala (dialecte barceloní), i la seua fidelitat a les tesis expansionistes de la burguesia catalana.

	Este humillant posicionament politic del PSPV, al servici de la dreta nacionalista catalana, entrava en absoluta contradiccio en el Socialisme historic valencià que sempre defengué la cultura i Llengua Valenciana, la Senyera Valenciana en banda blava i s'enfrontà a l'imperialisme burgues catala.		Este humillant posicionament politic del PSPV, al servici de la dreta nacionalista catalana, entrava en absoluta contradiccio en el Socialisme historic valencià que sempre defengué la cultura i Llengua Valenciana, la Senyera Valenciana en banda blava i s'enfrontà a l'imperialisme burgues catala.

Xavier: /* Cites */

2026-01-21T13:00:17Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 13:00 21 gin 2026
Llínea 112:		Llínea 112:
	I la cautiva i docilment anestesiada societat valenciana no reaccionà davant de l'invasor. S'entregà ad ell.\|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per [[Teresa Puerto\|Mª Teresa Puerto Ferre]] (Valéncia, 2005)}}		I la cautiva i docilment anestesiada societat valenciana no reaccionà davant de l'invasor. S'entregà ad ell.\|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per [[Teresa Puerto\|Mª Teresa Puerto Ferre]] (Valéncia, 2005)}}

	{{Cita\|1978. El veterà Centre de Cultura Valenciana passa a nomenar-se Real Academia de Cultura Valenciana, i alcançarà la categoria de Real, gracies al rei Joan Carles I el 8 de març de 1991.		{{Cita\|1978. El veterà [[Centre de Cultura Valenciana]] passa a nomenar-se [[RACV\|Real Academia de Cultura Valenciana]], i alcançarà la categoria de Real, gracies al rei [[Joan Carles I]] el 8 de març de 1991.

			El [[PSPV-PSOE\|Partido Socialista Valenciano]] firma 'El Document d'Alacant' en el que reflectix 'el reconeiximent de la Comunitat Nacional dels [[Paisos Catalans]]' (de cienciaficció), el seu encabotament en la difusio del neocatala (dialecte barceloní), i la seua fidelitat a les tesis expansionistes de la burguesia catalana.

	El Partido Socialista Valenciano firma 'El Document d'Alacant' en el que reflectix 'el reconeiximent de la Comunitat Nacional dels Paisos Catalans' (de cienciaficció), el seu encabotament en la difusio del neocatala (dialecte barceloní), i la seua fidelitat a les tesis expansionistes de la burguesia catalana.
	Este humillant posicionament politic del PSPV, al servici de la dreta nacionalista catalana, entrava en absoluta contradiccio en el Socialisme historic valencià que sempre defengué la cultura i Llengua Valenciana, la Senyera Valenciana en banda blava i s'enfrontà a l'imperialisme burgues catala.		Este humillant posicionament politic del PSPV, al servici de la dreta nacionalista catalana, entrava en absoluta contradiccio en el Socialisme historic valencià que sempre defengué la cultura i Llengua Valenciana, la Senyera Valenciana en banda blava i s'enfrontà a l'imperialisme burgues catala.

	Esta actitut contradictoria del PSOE valencià sera denunciada obertament pel membre nº 11 del PSOE Historic i professor de llingüistica de l'Universitat de la Sorbona (París), Francisco Giner Mengual en carta oberta al diari 'Levante' ('Cartas destapadas', 22.12.1982):		Esta actitut contradictoria del PSOE valencià sera denunciada obertament pel membre nº 11 del PSOE Historic i professor de llingüistica de l'Universitat de la Sorbona (París), [[Francisco Giner Mengual]] en carta oberta al diari 'Levante' ('Cartas destapadas', 22.12.1982):

	'Por si alguien dudase de las intenciones de los nuevos socialistas o arribistas valencianos que lea 'El Periódico' de Barcelona (13/12/1982) y se convencerá de que en Valencia se disfrazan de moderados y respetuosos con nuestra antigua y autóctona LENGUA VALENCIANA y, cuando están en Barcelona, hablan claramente de que lo que se proponen es catalanizar a nuestros hijos y enseñar el catalán en todas las escuelas... Inventar una lengua equivale a lengua artificial... Esa es la lengua que se inventó Pompeu Fabra tomando de aquí un poco y de allá otro poco pero siguiendo la pauta de la lengua barcelonina... el pueblo es el que ha hecho y hace evolucionar una lengua... la lengua es del pueblo, y solamente del pueblo; porque él es quien la hace.'		''Por si alguien dudase de las intenciones de los nuevos socialistas o arribistas valencianos que lea 'El Periódico' de Barcelona (13/12/1982) y se convencerá de que en Valencia se disfrazan de moderados y respetuosos con nuestra antigua y autóctona [[Llengua valenciana\|LENGUA VALENCIANA]] y, cuando están en Barcelona, hablan claramente de que lo que se proponen es catalanizar a nuestros hijos y enseñar el catalán en todas las escuelas... Inventar una lengua equivale a lengua artificial... Esa es la lengua que se inventó [[Pompeu Fabra]] tomando de aquí un poco y de allá otro poco pero siguiendo la pauta de la lengua barcelonina... el pueblo es el que ha hecho y hace evolucionar una lengua... la lengua es del pueblo, y solamente del pueblo; porque él es quien la hace.''

	Ad este socialiste historic, professor Giner Mengual, per negar-se a ser compliç dels arribistes pancatalanistes del PSPV, li fon retirat el carnet nº 11 per Joan Lerma, president socialiste de la Generalitat Valenciana. I ad uns atres molts. La nova 'aristocracia socialista', seguidora de l'ultradreta catalana i antivalenciana, havia fet ya la presa de poder.\|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per [[Teresa Puerto\|Mª Teresa Puerto Ferre]] (Valéncia, 2005)}}		Ad este socialiste historic, professor Giner Mengual, per negar-se a ser compliç dels arribistes pancatalanistes del PSPV, li fon retirat el carnet nº 11 per [[Joan Lerma]], president socialiste de la [[Generalitat Valenciana]]. I ad uns atres molts. La nova 'aristocracia socialista', seguidora de l'ultradreta catalana i antivalenciana, havia fet ya la presa de poder.\|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per [[Teresa Puerto\|Mª Teresa Puerto Ferre]] (Valéncia, 2005)}}

	{{Cita\|1979. La seccio de Llengua i Lliteratura de la Real Academia de Cultura Valenciana (RACV) dona a coneixer un nou sistema ortografic per a la Llengua Valenciana, que fon oficialisat i es profundament antagonic en la normativa fabriana del dialecte barceloni, actual catala, impost per el I.E.C. El 9 de giner de 1979 una Orde del Ministeri d'Educacio i Ciencia (BOE nº 48, 24 febrer, pags. 4.996 i 4.997), firmada pel Ministre Iñigo Cavero, autorisava l'ensenyança de la Llengua Valenciana en Bachillerat. En Catalunya, Jordi Pujol (10/06/79), ya instalat en la Generalitat Catalana, deixava entrevore els seus plans futurs, i pronuncia en un ple parlamentari allo tan profetic... : 'Hay que cambiar no ya cuarenta años, sino quinientos años de la Historia de España'. Des d'eixa taxativa orde s'intensificà l'extermini, per assimilacio, de la llengua i cultura valencianes en tota classe de llibres, diccionaris, enciclopedies, llectures, aules docents infantils i universitaries, associacions, mijos de comunicacio, etc..., dissenyats per a dit. Els grans mijos financers catalans han subvencionat generosament moltes conciencies fragils, sense dignitat rendides al poder economic catala. Els definits com a 'tontos utils del País Valencià' per la burguesia nacionalista catalana, seguiren colaborant, eficaçment, al servici dels seus dictats financers.\|''¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX'', (Valéncia, [[2005]]), per Mª Teresa Puerto}}		{{Cita\|1979. La seccio de Llengua i Lliteratura de la Real Academia de Cultura Valenciana (RACV) dona a coneixer un nou sistema ortografic per a la Llengua Valenciana, que fon oficialisat i es profundament antagonic en la normativa fabriana del dialecte barceloni, actual catala, impost per el I.E.C. El 9 de giner de 1979 una Orde del Ministeri d'Educacio i Ciencia (BOE nº 48, 24 febrer, pags. 4.996 i 4.997), firmada pel Ministre Iñigo Cavero, autorisava l'ensenyança de la Llengua Valenciana en Bachillerat. En Catalunya, Jordi Pujol (10/06/79), ya instalat en la Generalitat Catalana, deixava entrevore els seus plans futurs, i pronuncia en un ple parlamentari allo tan profetic... : 'Hay que cambiar no ya cuarenta años, sino quinientos años de la Historia de España'. Des d'eixa taxativa orde s'intensificà l'extermini, per assimilacio, de la llengua i cultura valencianes en tota classe de llibres, diccionaris, enciclopedies, llectures, aules docents infantils i universitaries, associacions, mijos de comunicacio, etc..., dissenyats per a dit. Els grans mijos financers catalans han subvencionat generosament moltes conciencies fragils, sense dignitat rendides al poder economic catala. Els definits com a 'tontos utils del País Valencià' per la burguesia nacionalista catalana, seguiren colaborant, eficaçment, al servici dels seus dictats financers.\|''¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX'', (Valéncia, [[2005]]), per Mª Teresa Puerto}}

Xavier: /* Cites */

2026-01-21T12:52:09Z

Cites

@@ Llínea 111: / Llínea 111: @@
 A partir d'eixe moment el professor Ubieto i el seu equip es acosat i amenaçat de mort i ha de traslladar-se a l'Universitat de Saragossa, a on actualment el seu equip te la seua seu. La dissidencia dels professors incomodos a les falses tesis del catalanisme okupa i expansioniste fon feroçment castigada.
 I la cautiva i docilment anestesiada societat valenciana no reaccionà davant de l'invasor. S'entregà ad ell.|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]] (Valéncia, 2005)}}
 {{Cita|1979. La seccio de Llengua i Lliteratura de la Real Academia de Cultura Valenciana (RACV) dona a coneixer un nou sistema ortografic per a la Llengua Valenciana, que fon oficialisat i es profundament antagonic en la normativa fabriana del dialecte barceloni, actual catala, impost per el I.E.C. El 9 de giner de 1979 una Orde del Ministeri d'Educacio i Ciencia (BOE nº 48, 24 febrer, pags. 4.996 i 4.997), firmada pel Ministre Iñigo Cavero, autorisava l'ensenyança de la Llengua Valenciana en Bachillerat. En Catalunya, Jordi Pujol (10/06/79), ya instalat en la Generalitat Catalana, deixava entrevore els seus plans futurs, i pronuncia en un ple parlamentari allo tan profetic... : 'Hay que cambiar no ya cuarenta años, sino quinientos años de la Historia de España'. Des d'eixa taxativa orde s'intensificà l'extermini, per assimilacio, de la llengua i cultura valencianes en tota classe de llibres, diccionaris, enciclopedies, llectures, aules docents infantils i universitaries, associacions, mijos de comunicacio, etc..., dissenyats per a dit. Els grans mijos financers catalans han subvencionat generosament moltes conciencies fragils, sense dignitat rendides al poder economic catala. Els definits com a 'tontos utils del País Valencià' per la burguesia nacionalista catalana, seguiren colaborant, eficaçment, al servici dels seus dictats financers.|''¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX'', (Valéncia, [[2005]]), per Mª Teresa Puerto}}

Xavier: /* Cites */

2026-01-03T11:43:38Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 11:43 3 gin 2026
Llínea 115:		Llínea 115:

	[[Archiu:Batllori2.jpg\|thumb\|250px\|]]		[[Archiu:Batllori2.jpg\|thumb\|250px\|]]

			{{Cita\|1980. Es celebra el XVI Congrés Internacional de Llingüistica i Filologia Romaniques en Mallorca, organisat per la Societé de Lingüistique Romane (7 al 12/04/80). El grup catala presenta, al tancar este, un MANIFEST contra l'independencia llingüistica de la Llengua Valenciana front al catala (dialecte barceloni).

			Dels 830 filolecs romanistes assistents al congrés nomes 32 firmaren la seua conformitat en les tesis catalanes. Fon rebujat per 723 experts. Un dur reves contra les arrogants ambicions d'uns fabricants de fantasies filologiques i de 'cientifismes' catalans que no tenen el recolzament ni dels archius, ni de la ciencia rigorosa (pags. 216, 217. ''[[Lengua Valenciana, una lengua suplantada]]'' (Diputació de Valéncia, 2006) per Mª Teresa Puerto Ferre}}

	{{Cita\|1981. L'oficialisacio de l'ortografia de la seccio de Llengua i Lliteratura de la Real Academia de Cultura Valenciana tingue lloc en un gran acte celebrat el 7 de maig de 1981 en el Real Monasteri del Puig de Santa Maria. Estes Normes del Puig, nomenades 'Normes Ortografiques de l'Idioma Valencià' foren adoptades com a propies per la Comissio Mixta de Bilingüisme, sent publicades de manera oficial per la Secretaria General Tecnica de la Conselleria d'Educacio del Consell Valencià.		{{Cita\|1981. L'oficialisacio de l'ortografia de la seccio de Llengua i Lliteratura de la Real Academia de Cultura Valenciana tingue lloc en un gran acte celebrat el 7 de maig de 1981 en el Real Monasteri del Puig de Santa Maria. Estes Normes del Puig, nomenades 'Normes Ortografiques de l'Idioma Valencià' foren adoptades com a propies per la Comissio Mixta de Bilingüisme, sent publicades de manera oficial per la Secretaria General Tecnica de la Conselleria d'Educacio del Consell Valencià.

Xavier: /* Llibres publicats */

2025-12-08T11:59:48Z

Llibres publicats

← Revisió anterior		Revisió de 11:59 8 dec 2025
Llínea 38:		Llínea 38:
	* ''[[Lengua valenciana, una lengua suplantada]]''. ([[Diputació de Valéncia]], [[2006]]) ISBN: 978-84-7795-406-4.		* ''[[Lengua valenciana, una lengua suplantada]]''. ([[Diputació de Valéncia]], [[2006]]) ISBN: 978-84-7795-406-4.
	* ''[[Cronologia historica de la llengua valenciana]]''. ([[Diputació de Valéncia]], [[2007]]), en coautoria en [[Joan Ignaci Culla\|Joan Ignaci Culla Hernández]]. ISBN: 978-84-7795-470-5.		* ''[[Cronologia historica de la llengua valenciana]]''. ([[Diputació de Valéncia]], [[2007]]), en coautoria en [[Joan Ignaci Culla\|Joan Ignaci Culla Hernández]]. ISBN: 978-84-7795-470-5.

			Apart dels llibres citats, Mª Teresa Puerto, també realisà un dosier titulat ''Lingüística románica: Normalización del dialecto barceloní y gestación del catalán en el siglo XX: Hechos históricos y fechas'' (Valéncia, decembre de 1995).

	== Treballs d'investigació (doctorat i postgrau) ==		== Treballs d'investigació (doctorat i postgrau) ==

Xavier: /* Cites */

2025-12-08T11:56:05Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 11:56 8 dec 2025
Llínea 66:		Llínea 66:

	== Cites ==		== Cites ==

			{{Cita\|''El catalán [[Antoni Rubió i Lluch\|D. Antonio Rubió i Lluch]] nos data por vez primera el término 'lengua catalana'. En su libro 'Documents per a la historia de la cultura catalana mitgeval' (tomo I, pag. 201, Doc. CCIV) nos dice que la primera vez que aparece el nombre 'lengua catalana' es en 1362... cuando Pedro el Ceremonioso ordenó que el libro francés de caballería 'Lançalot' fuera 'traduit en llengua catalana'. Hasta esa fecha, pues, la lengua catalana NO EXISTIA NI TENIA DENOMINACIÓN DE ORIGEN.''

			''Para mayor abundamiento, D. Manuel Sanchis Guarner, en la página 20 de su libro 'La llengua dels valencians', nos repite esa MISMA cita porque... 'es la primera vegada que apareix aquesta explícita denominació...'.''

			''Si la conquista de Valencia tiene lugar en 1238 y el catalán, según sus mismos comisarios políticos no existe documentado hasta casi siglo y medio después en 1362..., ¿podía alguien hablar una lengua que aún no existía? Imposible: le faltaban todavía 124 años para que empezara a existir con nombre.''\|''Lingüística románica: Normalización del dialecto barceloní y gestación del catalán en el siglo XX: Hechos históricos y fechas'' (Valencia, diciembre de 1995), Mª Teresa Puerto}}

	{{Cita\|''Desde aquel lastimoso día en que leí, publicado por El Mundo/El Día de Baleares (19.05.2002) el sortilegio fabulador por el que el “cunsellé” mallorquín Conrado de Villalonga - ágrafo en Lingüística – decidió, tras una noche de malsueño, que lo que se hablaba en las Islas Baleares no era la histórica lengua mallorquina sino el “infame e infecto dialecto barceloní”, fue entonces cuando entendí claramente que aquellas famosas palabras del nazi_catalanista, admirador del II Reich, Prat de la Riba: “El imperialismo es hijo natural del nacionalismo: cuando éste se encuentra, exultante dentro de sus fronteras, se desborda inundando las tierras vecinas“ se habían hecho realidad en Baleares. Y temblé por los pobres baleáricos, lentos en respuesta y aletargados en su indolencia pasota.''		{{Cita\|''Desde aquel lastimoso día en que leí, publicado por El Mundo/El Día de Baleares (19.05.2002) el sortilegio fabulador por el que el “cunsellé” mallorquín Conrado de Villalonga - ágrafo en Lingüística – decidió, tras una noche de malsueño, que lo que se hablaba en las Islas Baleares no era la histórica lengua mallorquina sino el “infame e infecto dialecto barceloní”, fue entonces cuando entendí claramente que aquellas famosas palabras del nazi_catalanista, admirador del II Reich, Prat de la Riba: “El imperialismo es hijo natural del nacionalismo: cuando éste se encuentra, exultante dentro de sus fronteras, se desborda inundando las tierras vecinas“ se habían hecho realidad en Baleares. Y temblé por los pobres baleáricos, lentos en respuesta y aletargados en su indolencia pasota.''

← Revisió anterior		Revisió de 12:36 28 març 2026
Llínea 92:		Llínea 92:

	''Cabeza de puente del Institut d'Estudis Catalans era el joven falangista Joan Fuster, amigo de lucir las camisas azules y bélicos correajes de los apóstoles del 'Cara al Sol'... Disciplinado y servicial, Fuster acataba militarmente las consignas culturales y ortográficas desde Barcelona. Y, agradecido, el Institut d'Estudis Catalans y la burguesía nacionalista mimaba a Joan Fuster lanzándole requiebros...'' ('La normalización de correaje, camisa azul y pistolón', R. García Moya, 'Las Provincias', 6.4.1997).\|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX'' (Valéncia, [[2005]]), per Mª Teresa Puerto}}		''Cabeza de puente del Institut d'Estudis Catalans era el joven falangista Joan Fuster, amigo de lucir las camisas azules y bélicos correajes de los apóstoles del 'Cara al Sol'... Disciplinado y servicial, Fuster acataba militarmente las consignas culturales y ortográficas desde Barcelona. Y, agradecido, el Institut d'Estudis Catalans y la burguesía nacionalista mimaba a Joan Fuster lanzándole requiebros...'' ('La normalización de correaje, camisa azul y pistolón', R. García Moya, 'Las Provincias', 6.4.1997).\|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX'' (Valéncia, [[2005]]), per Mª Teresa Puerto}}

			{{Cita\|1961. La [[Revista Serra d'Or\|revista ''Serra d'Or'']] (pag.7, 2ª epoca, any III, nº 4), publica els noms de 'Els cinquanta-nou jovens valencians', jovens universitaris 'promocionats' des de Barcelona per a difondre el catalanisme en Valencia i 'proclamar l'unitat no sols de l'idioma, cultura i civilització, sino també de l'únitat de la patria'... (pag. 53-57, 'Lengua Valenciana, una lengua suplantada'. Mª Teresa Puerto Ferre. Diputación de Valencia, 2006).

			Alli apareixen entre uns atres: [[Eliseu Climent]], [[Manuel Sanchis Guarner\|M. Sánchis Guarner]], [[Joan Fuster]], [[Vicent Sunyer]], [[Joan Francesc Mira]], [[Antoni Martí]], [[Joan Reglà]], [[Adrian Espí]], [[Enric Valor]], [[Alfons Cucó]], [[Ricart Pérez Casado]], etc...

			La programacio de disseny per ad estos 'intelectuals organics' l'explica molt be el filosof marxiste [[Antonio Gramsci\|A. Gramsci]], fundador del partit comuniste italià, quan diu:

			'La conquista del poder cultural es previa a la del poder politic i aixo es conseguix per mig de l'accio combinada dels intelectuals anomenats 'organics', infiltrats en tots els mijos de comunicacio, expressio i universitaris.'

			Marxisme i fascisme en armonica combinacio organica: del passat falangista i ideologia carlista d'alguns d'ells (Sánchis Guarner, Joan Fuster, etc...) nos parla [[Sergio Vilar]] en el seu molt sugestiu llibre al voltant de l'oposicio al franquisme.\|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní?' (Valéncia, 2005), per Teresa Puerto}}

	{{Cita\|Sent el Consell Valencià de Cultura una entitat de caracter politic, els seus membres són nomenats pels partits politics, caria i carix d'atribucions per a dictaminar de llingüística, puix les seues decisions estaran sempre contaminades del sectarisme polític. Per lo tant, qualsevol de les seues intervencions, estaran sempre qüestionades per falta de credibilitat.		{{Cita\|Sent el Consell Valencià de Cultura una entitat de caracter politic, els seus membres són nomenats pels partits politics, caria i carix d'atribucions per a dictaminar de llingüística, puix les seues decisions estaran sempre contaminades del sectarisme polític. Per lo tant, qualsevol de les seues intervencions, estaran sempre qüestionades per falta de credibilitat.

← Revisió anterior		Revisió de 18:31 20 març 2026
Llínea 145:		Llínea 145:
	{{Cita\|1982. El filolec romaniste castellonenc Mossen Josep Mª Guinot i Galán funda l'Associacio Cultural Cardona i Vives en defensa de la Llengua Valenciana. Conscient de la creixent invasio del catalanisme per terrres castellonenques, les investigacions del Pare Guinot ixen a la llum en obres essencials com: 'Fonetica de la Llengua Valenciana' (1984), 'Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana' (1987), 'Fonetica verbal' (1997), 'La Llengua Valenciana Hui' (1988), 'Valencià i Catala comparats' (1989), 'Morfologia historica de la Llengua Valenciana' (1991), 'Lexicografia valenciana' (2002), 'Doctrina sobre la Llengua Valenciana' i uns atres molts treballs dirigits tots a documentar l'independencia i autonomia historica del valencià front a l'invasor dialecte barceloní.\|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per Mª Teresa Puerto Ferre (Valéncia, 2005)}}		{{Cita\|1982. El filolec romaniste castellonenc Mossen Josep Mª Guinot i Galán funda l'Associacio Cultural Cardona i Vives en defensa de la Llengua Valenciana. Conscient de la creixent invasio del catalanisme per terrres castellonenques, les investigacions del Pare Guinot ixen a la llum en obres essencials com: 'Fonetica de la Llengua Valenciana' (1984), 'Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana' (1987), 'Fonetica verbal' (1997), 'La Llengua Valenciana Hui' (1988), 'Valencià i Catala comparats' (1989), 'Morfologia historica de la Llengua Valenciana' (1991), 'Lexicografia valenciana' (2002), 'Doctrina sobre la Llengua Valenciana' i uns atres molts treballs dirigits tots a documentar l'independencia i autonomia historica del valencià front a l'invasor dialecte barceloní.\|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per Mª Teresa Puerto Ferre (Valéncia, 2005)}}

	{{Cita\|1983. '[[Llei d'Us i ~~Ensenyament~~ del Valencià]]' (LUEV. Llei 4/1983, de 23 de novembre), aprovada pel PSPV (el govern socialiste de Joan Lerma), per a impondre l'ensenyança (en teoria) del valencià, pero que fon habilment suplantat per l'imposicio del dialecte barceloni (actual neocatala).\|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per Mª Teresa Puerto Ferre (Valéncia, 2005)}}		{{Cita\|1983. '[[Llei d'us i ensenyament del Valencià]]' (LUEV. Llei 4/1983, de 23 de novembre), aprovada pel PSPV (el govern socialiste de Joan Lerma), per a impondre l'ensenyança (en teoria) del valencià, pero que fon habilment suplantat per l'imposicio del dialecte barceloni (actual neocatala).\|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per Mª Teresa Puerto Ferre (Valéncia, 2005)}}

	{{Cita\|1985. 'Pacto cultural del Socialismo Valenciano' en el Conseller de Cultura catala, [[Max Cahner]], per a difondre en el territori valencià la falsa creacio dels '[[països catalans]]'.\|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per Mª Teresa Puerto Ferre (Valéncia, 2005)}}		{{Cita\|1985. 'Pacto cultural del Socialismo Valenciano' en el Conseller de Cultura catala, [[Max Cahner]], per a difondre en el territori valencià la falsa creacio dels '[[països catalans]]'.\|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per Mª Teresa Puerto Ferre (Valéncia, 2005)}}

← Revisió anterior		Revisió de 18:30 20 març 2026
Llínea 144:		Llínea 144:

	{{Cita\|1982. El filolec romaniste castellonenc Mossen Josep Mª Guinot i Galán funda l'Associacio Cultural Cardona i Vives en defensa de la Llengua Valenciana. Conscient de la creixent invasio del catalanisme per terrres castellonenques, les investigacions del Pare Guinot ixen a la llum en obres essencials com: 'Fonetica de la Llengua Valenciana' (1984), 'Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana' (1987), 'Fonetica verbal' (1997), 'La Llengua Valenciana Hui' (1988), 'Valencià i Catala comparats' (1989), 'Morfologia historica de la Llengua Valenciana' (1991), 'Lexicografia valenciana' (2002), 'Doctrina sobre la Llengua Valenciana' i uns atres molts treballs dirigits tots a documentar l'independencia i autonomia historica del valencià front a l'invasor dialecte barceloní.\|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per Mª Teresa Puerto Ferre (Valéncia, 2005)}}		{{Cita\|1982. El filolec romaniste castellonenc Mossen Josep Mª Guinot i Galán funda l'Associacio Cultural Cardona i Vives en defensa de la Llengua Valenciana. Conscient de la creixent invasio del catalanisme per terrres castellonenques, les investigacions del Pare Guinot ixen a la llum en obres essencials com: 'Fonetica de la Llengua Valenciana' (1984), 'Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana' (1987), 'Fonetica verbal' (1997), 'La Llengua Valenciana Hui' (1988), 'Valencià i Catala comparats' (1989), 'Morfologia historica de la Llengua Valenciana' (1991), 'Lexicografia valenciana' (2002), 'Doctrina sobre la Llengua Valenciana' i uns atres molts treballs dirigits tots a documentar l'independencia i autonomia historica del valencià front a l'invasor dialecte barceloní.\|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per Mª Teresa Puerto Ferre (Valéncia, 2005)}}

			{{Cita\|1983. '[[Llei d'Us i Ensenyament del Valencià]]' (LUEV. Llei 4/1983, de 23 de novembre), aprovada pel PSPV (el govern socialiste de Joan Lerma), per a impondre l'ensenyança (en teoria) del valencià, pero que fon habilment suplantat per l'imposicio del dialecte barceloni (actual neocatala).\|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per Mª Teresa Puerto Ferre (Valéncia, 2005)}}

	{{Cita\|1985. 'Pacto cultural del Socialismo Valenciano' en el Conseller de Cultura catala, [[Max Cahner]], per a difondre en el territori valencià la falsa creacio dels '[[països catalans]]'.\|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per Mª Teresa Puerto Ferre (Valéncia, 2005)}}		{{Cita\|1985. 'Pacto cultural del Socialismo Valenciano' en el Conseller de Cultura catala, [[Max Cahner]], per a difondre en el territori valencià la falsa creacio dels '[[països catalans]]'.\|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per Mª Teresa Puerto Ferre (Valéncia, 2005)}}