Màrtirs de Córdova - Historial de revisions

Jose2 en 19:16 12 març 2025

2025-03-12T19:16:55Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:16 12 març 2025
Llínea 42:		Llínea 42:
	== Veneració ==		== Veneració ==
	Els restos dels màrtirs que foren recuperats varen ser enterrats en un monasteri de [[Córdova]], nomenat dels Sant Màrtirs. Quan desaparegué, els restos es traslladaren a l'iglésia de San Pedro, en la ciutat, a on es veneren en una arca d'[[argent]] en l'altar principal. Les restos d'alguns sants, com [[Eulogi de Córdova]] foren portades a atres llocs, com la Catedral d'[[Oviedo]].		Els restos dels màrtirs que foren recuperats varen ser enterrats en un monasteri de [[Córdova]], nomenat dels Sant Màrtirs. Quan desaparegué, els restos es traslladaren a l'iglésia de San Pedro, en la ciutat, a on es veneren en una arca d'[[argent]] en l'altar principal. Les restos d'alguns sants, com [[Eulogi de Córdova]] foren portades a atres llocs, com la Catedral d'[[Oviedo]].

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* Évariste Lévi-Provençal, ''Histoire de l'Espagne musulmane'', Paris: G.-P. Maisonneuve–E.J. Brill, 1950. 3 vol.		* Évariste Lévi-Provençal, ''Histoire de l'Espagne musulmane'', Paris: G.-P. Maisonneuve–E.J. Brill, 1950. 3 vol.

Jose2 en 10:06 25 oct 2024

2024-10-25T10:06:07Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:06 25 oct 2024
Llínea 40:		Llínea 40:
	* Laura de Cuteclara (864, 19 d'octubre).		* Laura de Cuteclara (864, 19 d'octubre).

	==Veneració==		== Veneració ==
	Els restos dels màrtirs que foren recuperats varen ser enterrats en un monasteri de [[Córdova]], nomenat dels Sant Màrtirs. Quan desaparegué, els restos es traslladaren a l'iglésia de San Pedro, en la ciutat, a on es veneren en una arca d'[[argent]] en l'altar principal. Les restos d'alguns sants, com [[Eulogi de Córdova]] foren portades a atres llocs, com la Catedral d'[[Oviedo]].		Els restos dels màrtirs que foren recuperats varen ser enterrats en un monasteri de [[Córdova]], nomenat dels Sant Màrtirs. Quan desaparegué, els restos es traslladaren a l'iglésia de San Pedro, en la ciutat, a on es veneren en una arca d'[[argent]] en l'altar principal. Les restos d'alguns sants, com [[Eulogi de Córdova]] foren portades a atres llocs, com la Catedral d'[[Oviedo]].

Jose2: Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

2018-02-20T12:37:48Z

Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

← Revisió anterior		Revisió de 12:37 20 feb 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	Els '''Màrtirs de Córdova''' és el nom colectiu donat als cristians [[mossàrap]]s (cristians que vivien en el territori musulmà de la [[Península Ibèrica]] conservant les credences i costums) que, durant els [[emir]]ats d'[[Abderramán II]] i [[Muhàmmad I]] foren condenats a mort acusats d'ofendre a l'[[Islam]] i de fer proselitisme públic del cristianisme.		Els '''Màrtirs de Córdova''' és el nom colectiu donat als cristians [[mossàrap]]s (cristians que vivien en el territori musulmà de la [[Península Ibèrica]] conservant les credences i costums) que, durant els [[emir]]ats d'[[Abderramán II]] i [[Muhàmmad I]] foren condenats a mort acusats d'ofendre a l'[[Islam]] i de fer proselitisme públic del cristianisme.

	Conquistada als visigots pels àraps en l'any [[771]], [[Córdova]] era en el [[sigle X]] en el cim de la civilisació islàmica. Els musulmans eren tolerants en les atres religions i permetien la seua pràctica privada; ~~només~~ prohibien el proselitisme i l'exhibició o testimoni de la religió en públic, i cobraven un tribut per este permís. Alguns cristians, no toleraren esta classe de pràctica crítica del cult i se rebelaren, sent perseguits i castigats.		Conquistada als visigots pels àraps en l'any [[771]], [[Córdova]] era en el [[sigle X]] en el cim de la civilisació islàmica. Els musulmans eren tolerants en les atres religions i permetien la seua pràctica privada; a soles prohibien el proselitisme i l'exhibició o testimoni de la religió en públic, i cobraven un tribut per este permís. Alguns cristians, no toleraren esta classe de pràctica crítica del cult i se rebelaren, sent perseguits i castigats.

	La més coneguda d'estes persecucions es donà a mitat del [[sigle IX]], quan un seguit de preveres i religiosos manifestaren obertament la seua fe i criticaren l'[[Alcorà]] i la religió musulmana: el primer fon [[Perfecte de Córdova]], mort en [[abril]] de l'any [[850]], al que seguiren [[Eulogi de Córdova]], [[Roderic de Córdova\|Roderic]], [[Salomó de Córdova\|Salomó]] i aixina fins a 48 persones foren decapitades o mortes en diferents moments d'eixe periodo, entre [[850]] i [[859]].		La més coneguda d'estes persecucions es donà a mitat del [[sigle IX]], quan un seguit de preveres i religiosos manifestaren obertament la seua fe i criticaren l'[[Alcorà]] i la religió musulmana: el primer fon [[Perfecte de Córdova]], mort en [[abril]] de l'any [[850]], al que seguiren [[Eulogi de Córdova]], [[Roderic de Córdova\|Roderic]], [[Salomó de Córdova\|Salomó]] i aixina fins a 48 persones foren decapitades o mortes en diferents moments d'eixe periodo, entre [[850]] i [[859]].

Jose2 en 18:59 4 set 2017

2017-09-04T18:59:22Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:59 4 set 2017
Llínea 5:		Llínea 5:
	La més coneguda d'estes persecucions es donà a mitat del [[sigle IX]], quan un seguit de preveres i religiosos manifestaren obertament la seua fe i criticaren l'[[Alcorà]] i la religió musulmana: el primer fon [[Perfecte de Córdova]], mort en [[abril]] de l'any [[850]], al que seguiren [[Eulogi de Córdova]], [[Roderic de Córdova\|Roderic]], [[Salomó de Córdova\|Salomó]] i aixina fins a 48 persones foren decapitades o mortes en diferents moments d'eixe periodo, entre [[850]] i [[859]].		La més coneguda d'estes persecucions es donà a mitat del [[sigle IX]], quan un seguit de preveres i religiosos manifestaren obertament la seua fe i criticaren l'[[Alcorà]] i la religió musulmana: el primer fon [[Perfecte de Córdova]], mort en [[abril]] de l'any [[850]], al que seguiren [[Eulogi de Córdova]], [[Roderic de Córdova\|Roderic]], [[Salomó de Córdova\|Salomó]] i aixina fins a 48 persones foren decapitades o mortes en diferents moments d'eixe periodo, entre [[850]] i [[859]].

	Poc abans de morir en [[852]], Abderramán conseguí que un concili de bisbes mossàraps, presidit per Recafret de Sevilla, prohibira que els fidels buscaren vollgudament el martiri, desafiant aixina el poder islàmic, com havia passat en els màrtirs, encara que no foren desautorisats per l'Iglésia.		Poc abans de morir en l'any [[852]], Abderramán conseguí que un concili de bisbes mossàraps, presidit per Recafret de Sevilla, prohibira que els fidels buscaren vollgudament el martiri, desafiant aixina el poder islàmic, com havia passat en els màrtirs, encara que no foren desautorisats per l'Iglésia.

	Els màrtirs varen ser (entre paréntesis any i dia de la mort, que és el dia de la festivitat llitúrgica):		Els màrtirs varen ser (entre paréntesis any i dia de la mort, que és el dia de la festivitat llitúrgica):

Jose2 en 09:49 26 gin 2016

2016-01-26T09:49:12Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:49 26 gin 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	Els '''Màrtirs de Córdova''' és el nom colectiu donat als cristians [[mossàrap]]s (cristians que vivien al territori musulmà de la [[Península Ibèrica]] conservant les credences i costums) que, durant els [[emir]]ats d'[[Abderramán II]] i [[Muhàmmad I]] foren condenats a mort acusats d'ofendre a l'[[Islam]] i de fer proselitisme públic del cristianisme.		Els '''Màrtirs de Córdova''' és el nom colectiu donat als cristians [[mossàrap]]s (cristians que vivien en el territori musulmà de la [[Península Ibèrica]] conservant les credences i costums) que, durant els [[emir]]ats d'[[Abderramán II]] i [[Muhàmmad I]] foren condenats a mort acusats d'ofendre a l'[[Islam]] i de fer proselitisme públic del cristianisme.

	Conquistada als visigots pels àraps al 771, [[Córdova]] era en el [[~~segle~~ X]] en el cim de la civilisació islàmica. Els musulmans eren tolerants en les atres religions i permetien la seua pràctica privada; només prohibien el proselitisme i l'exhibició o testimoni de la religió en públic, i cobraven un tribut per este permís. Alguns cristians~~, pero~~, no toleraren esta classe de pràctica crítica del cult i se rebelaren, sent perseguits i castigats.		Conquistada als visigots pels àraps en l'any [[771]], [[Córdova]] era en el [[sigle X]] en el cim de la civilisació islàmica. Els musulmans eren tolerants en les atres religions i permetien la seua pràctica privada; només prohibien el proselitisme i l'exhibició o testimoni de la religió en públic, i cobraven un tribut per este permís. Alguns cristians, no toleraren esta classe de pràctica crítica del cult i se rebelaren, sent perseguits i castigats.

	La més coneguda d'estes persecucions es donà mitat del [[~~segle~~ IX]], quan un seguit de preveres i religiosos manifestaren obertament la seua fe i criticaren l'[[Alcorà]] i la religió musulmana: el primer fon [[Perfecte de Córdova]], mort en abril de [[850]], al que seguiren [[Eulogi de Córdova]], [[Roderic de Córdova\|Roderic]], [[Salomó de Córdova\|Salomó]] i aixina fins a 48 persones foren decapitades o mortes en diferents moments d'eixe periodo, entre [[850]] i [[859]].		La més coneguda d'estes persecucions es donà a mitat del [[sigle IX]], quan un seguit de preveres i religiosos manifestaren obertament la seua fe i criticaren l'[[Alcorà]] i la religió musulmana: el primer fon [[Perfecte de Córdova]], mort en [[abril]] de l'any [[850]], al que seguiren [[Eulogi de Córdova]], [[Roderic de Córdova\|Roderic]], [[Salomó de Córdova\|Salomó]] i aixina fins a 48 persones foren decapitades o mortes en diferents moments d'eixe periodo, entre [[850]] i [[859]].

	Poc abans de morir en [[852]], Abderramán conseguí que un concili de bisbes mossàraps, presidit per Recafret de Sevilla, ~~prohibí~~ que els fidels buscaren ~~volgudament~~ el martiri, desafiant aixina el poder islàmic, com havia passat en els màrtirs, ~~tot i~~ que no foren desautorisats per l'~~Església~~.		Poc abans de morir en [[852]], Abderramán conseguí que un concili de bisbes mossàraps, presidit per Recafret de Sevilla, prohibira que els fidels buscaren vollgudament el martiri, desafiant aixina el poder islàmic, com havia passat en els màrtirs, encara que no foren desautorisats per l'Iglésia.

	Els màrtirs ~~van~~ ser (entre paréntesis any i dia de la mort, que és el dia de la festivitat llitúrgica):		Els màrtirs varen ser (entre paréntesis any i dia de la mort, que és el dia de la festivitat llitúrgica):

	* Adolf i Joan de Sevilla (822, 27 de setembre),		* Adolf i Joan de Sevilla (822, 27 de setembre),
Llínea 41:		Llínea 41:

	==Veneració==		==Veneració==
	Els restos dels màrtirs que foren recuperats varen ser enterrats en un monasteri de [[Córdova]], nomenat dels Sant Màrtirs. Quan desaparegué, els restos es traslladaren a l'~~església~~ de San Pedro, en la ciutat, a on es veneren en una arca d'[[argent]] a l'altar principal. Les ~~restes~~ d'alguns sants, com [[Eulogi de Córdova]] foren portades a atres llocs, com la Catedral d'[[Oviedo]].		Els restos dels màrtirs que foren recuperats varen ser enterrats en un monasteri de [[Córdova]], nomenat dels Sant Màrtirs. Quan desaparegué, els restos es traslladaren a l'iglésia de San Pedro, en la ciutat, a on es veneren en una arca d'[[argent]] en l'altar principal. Les restos d'alguns sants, com [[Eulogi de Córdova]] foren portades a atres llocs, com la Catedral d'[[Oviedo]].

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Jose2 en 20:42 22 nov 2010

2010-11-22T20:42:21Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:42 22 nov 2010
Llínea 3:		Llínea 3:
	Conquistada als visigots pels àraps al 771, [[Córdova]] era en el [[segle X]] en el cim de la civilisació islàmica. Els musulmans eren tolerants en les atres religions i permetien la seua pràctica privada; només prohibien el proselitisme i l'exhibició o testimoni de la religió en públic, i cobraven un tribut per este permís. Alguns cristians, pero, no toleraren esta classe de pràctica crítica del cult i se rebelaren, sent perseguits i castigats.		Conquistada als visigots pels àraps al 771, [[Córdova]] era en el [[segle X]] en el cim de la civilisació islàmica. Els musulmans eren tolerants en les atres religions i permetien la seua pràctica privada; només prohibien el proselitisme i l'exhibició o testimoni de la religió en públic, i cobraven un tribut per este permís. Alguns cristians, pero, no toleraren esta classe de pràctica crítica del cult i se rebelaren, sent perseguits i castigats.

	La més coneguda d'estes persecucions es donà mitat del [[segle IX]], quan un seguit de preveres i religiosos manifestaren obertament la seua fe i criticaren l'[[Alcorà]] i la religió musulmana: el primer fon [[Perfecte de Córdova]], mort en abril de [[850]], al que seguiren [[Eulogi de Córdova]], [[Roderic de Córdova\|Roderic]], [[Salomó de Córdova\|Salomó]] i aixina fins a 48 persones foren decapitades o mortes en diferents moments d'es periodo, entre [[850]] i [[859]].		La més coneguda d'estes persecucions es donà mitat del [[segle IX]], quan un seguit de preveres i religiosos manifestaren obertament la seua fe i criticaren l'[[Alcorà]] i la religió musulmana: el primer fon [[Perfecte de Córdova]], mort en abril de [[850]], al que seguiren [[Eulogi de Córdova]], [[Roderic de Córdova\|Roderic]], [[Salomó de Córdova\|Salomó]] i aixina fins a 48 persones foren decapitades o mortes en diferents moments d'eixe periodo, entre [[850]] i [[859]].

	Poc abans de morir en [[852]], Abderramán conseguí que un concili de bisbes mossàraps, presidit per Recafret de Sevilla, prohibí que els fidels buscaren volgudament el martiri, desafiant aixina el poder islàmic, com havia passat en els màrtirs, tot i que no foren desautorisats per l'Església.		Poc abans de morir en [[852]], Abderramán conseguí que un concili de bisbes mossàraps, presidit per Recafret de Sevilla, prohibí que els fidels buscaren volgudament el martiri, desafiant aixina el poder islàmic, com havia passat en els màrtirs, tot i que no foren desautorisats per l'Església.
Llínea 41:		Llínea 41:

	==Veneració==		==Veneració==
	~~Les restes~~ dels màrtirs que foren ~~recuperades van~~ ser ~~enterrades~~ en un monasteri de Córdova, nomenat dels Sant Màrtirs. Quan desaparegué, ~~les restes~~ es traslladaren a l'església de San Pedro, en la ciutat, a on es veneren un una arca d'argent a l'altar principal. Les restes d'alguns sants, com [[Eulogi de Córdova]] foren portades a atres llocs, com la Catedral d'Oviedo.		Els restos dels màrtirs que foren recuperats varen ser enterrats en un monasteri de [[Córdova]], nomenat dels Sant Màrtirs. Quan desaparegué, els restos es traslladaren a l'església de San Pedro, en la ciutat, a on es veneren en una arca d'[[argent]] a l'altar principal. Les restes d'alguns sants, com [[Eulogi de Córdova]] foren portades a atres llocs, com la Catedral d'[[Oviedo]].

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Valencian en 14:48 22 nov 2010

2010-11-22T14:48:38Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:48 22 nov 2010
Llínea 47:		Llínea 47:
	* Reinhart Dozy ''Histoire des musulmans d'Espagne'', Leyden: E.J. Brill, 1932. 3 vol.		* Reinhart Dozy ''Histoire des musulmans d'Espagne'', Leyden: E.J. Brill, 1932. 3 vol.

	~~[[Categoria:Màrtirs de Córdova]]~~
	[[Categoria:Catolicisme]]		[[Categoria:Catolicisme]]

Valencian en 14:47 22 nov 2010

2010-11-22T14:47:53Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:47 22 nov 2010
Llínea 48:		Llínea 48:

	[[Categoria:Màrtirs de Córdova]]		[[Categoria:Màrtirs de Córdova]]
			[[Categoria:Catolicisme]]

Valencian en 14:47 22 nov 2010

2010-11-22T14:47:15Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:47 22 nov 2010
Llínea 1:		Llínea 1:
	Els '''Màrtirs de Córdova''' és el nom ~~col·lectiu~~ donat als cristians [[mossàrap]]s (cristians que vivien al territori musulmà de la [[Península Ibèrica]] conservant les credences i costums) que, durant els [[emir]]ats d'[[Abderramán II]] i [[Muhàmmad I]] ~~van ser~~ condenats a mort acusats d'ofendre l'[[Islam]] i de fer proselitisme públic del cristianisme.		Els '''Màrtirs de Córdova''' és el nom colectiu donat als cristians [[mossàrap]]s (cristians que vivien al territori musulmà de la [[Península Ibèrica]] conservant les credences i costums) que, durant els [[emir]]ats d'[[Abderramán II]] i [[Muhàmmad I]] foren condenats a mort acusats d'ofendre a l'[[Islam]] i de fer proselitisme públic del cristianisme.

	Conquistada als visigots pels àraps al 771, [[Córdova]] era al segle X al cim de la civilisació islàmica. Els musulmans eren tolerants en les atres religions i permetien la seua pràctica privada; només prohibien el proselitisme i l'exhibició o testimoni de la religió en públic, i cobraven un tribut per este permís. Alguns cristians, pero, no toleraren esta ~~mena~~ de pràctica crítica del cult i se'n rebelaren, sent perseguits i castigats.		Conquistada als visigots pels àraps al 771, [[Córdova]] era en el [[segle X]] en el cim de la civilisació islàmica. Els musulmans eren tolerants en les atres religions i permetien la seua pràctica privada; només prohibien el proselitisme i l'exhibició o testimoni de la religió en públic, i cobraven un tribut per este permís. Alguns cristians, pero, no toleraren esta classe de pràctica crítica del cult i se rebelaren, sent perseguits i castigats.

	La més coneguda d'~~aquestes~~ persecucions es donà ~~mitjan~~ segle IX, quan un seguit de preveres i religiosos manifestaren obertament la ~~seva~~ fe i criticaren l'[[Alcorà]] i la religió musulmana: el primer ~~fou~~ [[Perfecte de ~~Còrdova~~]], mort l'abril de [[850]], al que seguiren [[Eulogi de ~~Còrdova~~]], [[Roderic de Córdova\|Roderic]], [[Salomó de ~~Còrdova~~\|Salomó]] i ~~així~~ fins a 48 persones ~~van ser~~ decapitades o mortes en diferents moments d'es ~~període~~, entre 850 i 859.		La més coneguda d'estes persecucions es donà mitat del [[segle IX]], quan un seguit de preveres i religiosos manifestaren obertament la seua fe i criticaren l'[[Alcorà]] i la religió musulmana: el primer fon [[Perfecte de Córdova]], mort en abril de [[850]], al que seguiren [[Eulogi de Córdova]], [[Roderic de Córdova\|Roderic]], [[Salomó de Córdova\|Salomó]] i aixina fins a 48 persones foren decapitades o mortes en diferents moments d'es periodo, entre [[850]] i [[859]].

	Poc abans de morir en 852, Abderramán ~~va conseguir~~ que un concili de bisbes mossàraps, presidit per ~~Recafred~~ de Sevilla, prohibí que els fidels buscaren volgudament el martiri, desafiant ~~així~~ el poder islàmic, com havia passat en els màrtirs, tot i que no ~~van ser~~ desautorisats per l'Església.		Poc abans de morir en [[852]], Abderramán conseguí que un concili de bisbes mossàraps, presidit per Recafret de Sevilla, prohibí que els fidels buscaren volgudament el martiri, desafiant aixina el poder islàmic, com havia passat en els màrtirs, tot i que no foren desautorisats per l'Església.

	Els màrtirs van ser (entre paréntesis any i dia de la mort, que és el dia de la festivitat llitúrgica):		Els màrtirs van ser (entre paréntesis any i dia de la mort, que és el dia de la festivitat llitúrgica):
Llínea 14:		Llínea 14:
	* [[Sanç d'Àlava]] (851, 5 de juny),		* [[Sanç d'Àlava]] (851, 5 de juny),
	* Pere, Walabons, Sabinià, Wistremund, Habenci i Jeremies (851, 7 de juny),		* Pere, Walabons, Sabinià, Wistremund, Habenci i Jeremies (851, 7 de juny),
	* ~~Sisenand~~ de Badajoz (851, 16 de juliol),		* Sisenant de Badajoz (851, 16 de juliol),
	* Pau de Sant Zoil (851, 20 de juliol),		* Pau de Sant Zoil (851, 20 de juliol),
	* Teodemir (851, 25 de juliol),		* Teodemir (851, 25 de juliol),
Llínea 20:		Llínea 20:
	* Gumesind i Servusdei (852, 13 de giner),		* Gumesind i Servusdei (852, 13 de giner),
	* Jordi, Aureli, Natàlia, Fèlix i Liliosa (ca. 852, 27 de juliol),		* Jordi, Aureli, Natàlia, Fèlix i Liliosa (ca. 852, 27 de juliol),
	* ~~Leovigild~~ i ~~Cristòfor~~ (852, 20 d'agost),		* Leovigilt i Cristòfol (852, 20 d'agost),
	* Emiles i Jeremies (852, 15 de setembre),		* Emiles i Jeremies (852, 15 de setembre),
	* Roger i Servusdei (852, 16 de setembre),		* Roger i Servusdei (852, 16 de setembre),
Llínea 41:		Llínea 41:

	==Veneració==		==Veneració==
	Les restes dels màrtirs que ~~van ser~~ recuperades van ser enterrades a un ~~monestir~~ de Córdova, nomenat dels Sant Màrtirs. Quan desaparegué, les restes es traslladaren a l'església de San Pedro, a la ciutat, on es veneren un una arca d'argent a l'altar principal. Les restes d'alguns sants, com [[Eulogi de Córdova]] ~~van ser~~ portades a atres llocs, com la Catedral d'Oviedo.		Les restes dels màrtirs que foren recuperades van ser enterrades en un monasteri de Córdova, nomenat dels Sant Màrtirs. Quan desaparegué, les restes es traslladaren a l'església de San Pedro, en la ciutat, a on es veneren un una arca d'argent a l'altar principal. Les restes d'alguns sants, com [[Eulogi de Córdova]] foren portades a atres llocs, com la Catedral d'Oviedo.

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Katxis: Pàgina nova, en el contingut: «Els '''Màrtirs de Córdova''' és el nom col·lectiu donat als cristians mossàraps (cristians que vivien al territori musulmà de la Península Ibèrica...».

2010-11-20T21:57:30Z

Pàgina nova, en el contingut: «Els '''Màrtirs de Córdova''' és el nom col·lectiu donat als cristians mossàraps (cristians que vivien al territori musulmà de la Península Ibèrica...».

Pàgina nova

Els '''Màrtirs de Córdova''' és el nom col·lectiu donat als cristians [[mossàrap]]s (cristians que vivien al territori musulmà de la [[Península Ibèrica]] conservant les credences i costums) que, durant els [[emir]]ats d'[[Abderramán II]] i [[Muhàmmad I]] van ser condenats a mort acusats d'ofendre l'[[Islam]] i de fer proselitisme públic del cristianisme.

Conquistada als visigots pels àraps al 771, [[Córdova]] era al segle X al cim de la civilisació islàmica. Els musulmans eren tolerants en les atres religions i permetien la seua pràctica privada; només prohibien el proselitisme i l'exhibició o testimoni de la religió en públic, i cobraven un tribut per este permís. Alguns cristians, pero, no toleraren esta mena de pràctica crítica del cult i se'n rebelaren, sent perseguits i castigats.

La més coneguda d'aquestes persecucions es donà mitjan segle IX, quan un seguit de preveres i religiosos manifestaren obertament la seva fe i criticaren l'[[Alcorà]] i la religió musulmana: el primer fou [[Perfecte de Còrdova]], mort l'abril de [[850]], al que seguiren [[Eulogi de Còrdova]], [[Roderic de Córdova|Roderic]], [[Salomó de Còrdova|Salomó]] i així fins a 48 persones van ser decapitades o mortes en diferents moments d'es període, entre 850 i 859.

Poc abans de morir en 852, Abderramán va conseguir que un concili de bisbes mossàraps, presidit per Recafred de Sevilla, prohibí que els fidels buscaren volgudament el martiri, desafiant així el poder islàmic, com havia passat en els màrtirs, tot i que no van ser desautorisats per l'Església.

Els màrtirs van ser (entre paréntesis any i dia de la mort, que és el dia de la festivitat llitúrgica):

* Adolf i Joan de Sevilla (822, 27 de setembre),
* Perfecte (1850, 18 d'abril),
* Isaac (851, 3 de juny),
* [[Sanç d'Àlava]] (851, 5 de juny),
* Pere, Walabons, Sabinià, Wistremund, Habenci i Jeremies (851, 7 de juny),
* Sisenand de Badajoz (851, 16 de juliol),
* Pau de Sant Zoil (851, 20 de juliol),
* Teodemir (851, 25 de juliol),
* [[Flora i Maria de Córdova]] (851, 24 de novembre),
* Gumesind i Servusdei (852, 13 de giner),
* Jordi, Aureli, Natàlia, Fèlix i Liliosa (ca. 852, 27 de juliol),
* Leovigild i Cristòfor (852, 20 d'agost),
* Emiles i Jeremies (852, 15 de setembre),
* Roger i Servusdei (852, 16 de setembre),
* Fandiles de Peñamelaria (853, 13 de juny),
* Anastasi, Fèlix i Digna de Córdova (853, 14 de juny),
* Benilda (853, 15 de juny),
* [[Coloma de Tábanos]] (853, 17 de setembre),
* Pomposa de Peñamelaria (853, 19 de setembre),
* Abundi d'Ananelos (854, 11 de juliol),
* Witesind de Cabra (855),
* Amador, Pere i Lluís de Martos (855, 30 d'abril),
* Sandila o Sandulf (855, 3 de setembre),
* Elies, Pau i Isidor (856, 17 d'abril),
* [[Argemir de Cabra]] (856, 28 de juny),
* Àurea de Córdova (856, 9 de juliol),
* [[Roderic i Salomó de Cabra]] (857, 13 de març),
* [[Eulogi de Córdova]] (859, 11 de març),
* [[Leocrícia de Córdova|Leocrícia]] (859, 15 de març), i
* Laura de Cuteclara (864, 19 d'octubre).

==Veneració==
Les restes dels màrtirs que van ser recuperades van ser enterrades a un monestir de Córdova, nomenat dels Sant Màrtirs. Quan desaparegué, les restes es traslladaren a l'església de San Pedro, a la ciutat, on es veneren un una arca d'argent a l'altar principal. Les restes d'alguns sants, com [[Eulogi de Córdova]] van ser portades a atres llocs, com la Catedral d'Oviedo.

== Bibliografia ==
* Évariste Lévi-Provençal, ''Histoire de l'Espagne musulmane'', Paris: G.-P. Maisonneuve–E.J. Brill, 1950. 3 vol.
* Reinhart Dozy ''Histoire des musulmans d'Espagne'', Leyden: E.J. Brill, 1932. 3 vol.

[[Categoria:Màrtirs de Córdova]]