Mèxic - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'Sant Francisco' a 'San Francisco'

2023-08-23T18:10:14Z

Text reemplaça - 'Sant Francisco' a 'San Francisco'

← Revisió anterior		Revisió de 18:10 23 ago 2023
Llínea 68:		Llínea 68:
	=== Aridoamèrica ===		=== Aridoamèrica ===
	{{AP\|Aridoamèrica}}		{{AP\|Aridoamèrica}}
	Els habitants de la regió coneguda com [[Aridoamèrica]] varen continuar en la seua cultura nómada, encara que varen mantindre contacte en els mesoamericans. Alguns llocs presenten ocupació contínua des de temps molt antics, com [[cova de la Gossa]] ([[Paleolític superior\|12000 a.C.]]), [[cova de la Candelaria]] ([[8000 a.C.]]), [[El Conchalito]] ([[1000 a.C.]]) i [[pintures rupestres de la Serra de ~~Sant~~ Francisco\|les coves de la Serra de ~~Sant~~ Francisco]] ([[Paleolític\|10500 a.C.]]).		Els habitants de la regió coneguda com [[Aridoamèrica]] varen continuar en la seua cultura nómada, encara que varen mantindre contacte en els mesoamericans. Alguns llocs presenten ocupació contínua des de temps molt antics, com [[cova de la Gossa]] ([[Paleolític superior\|12000 a.C.]]), [[cova de la Candelaria]] ([[8000 a.C.]]), [[El Conchalito]] ([[1000 a.C.]]) i [[pintures rupestres de la Serra de San Francisco\|les coves de la Serra de San Francisco]] ([[Paleolític\|10500 a.C.]]).

	=== Mesoamèrica ===		=== Mesoamèrica ===

Lluísm: Text reemplaça - 'náhuatl' a 'nàhuatl'

2023-02-27T12:05:29Z

Text reemplaça - 'náhuatl' a 'nàhuatl'

← Revisió anterior		Revisió de 12:05 27 feb 2023
Llínea 51:		Llínea 51:
	\| membre_de = TLCAN, ONU, OEA, OCDE, APEC, G.3, Grupo de Río, FMI, AEC, OIEA, OLADE, INTERPOL, OMS, UNESCO, OEI, ABINIA, OMPI, OMT, OACI, OMI, UIT, UPU, OMM, BID, CFI, UNCTAD, ONUDI, OMC, ALADI, UL, G-20, G-5, G-8+5.		\| membre_de = TLCAN, ONU, OEA, OCDE, APEC, G.3, Grupo de Río, FMI, AEC, OIEA, OLADE, INTERPOL, OMS, UNESCO, OEI, ABINIA, OMPI, OMT, OACI, OMI, UIT, UPU, OMM, BID, CFI, UNCTAD, ONUDI, OMC, ALADI, UL, G-20, G-5, G-8+5.
	\| nota1 = }}		\| nota1 = }}
	'''Mèxic''' ([[Idioma ~~náhuatl~~\|~~náhuatl~~]]: Mēxihco, [[Idioma espanyol\|espanyol]]: México), oficialment '''Estats Units Mexicans''', és una república democràtica, representativa i federal integrada per 32 entitats federatives que ocupa la part meridional d'[[Amèrica del Nort]]. D'acort en la Constitució vigent, la sèu dels poders de la federació és la [[Ciutat de Mèxic]], del qual el seu territori ha segut designat com a Districte Federal.		'''Mèxic''' ([[Idioma nàhuatl\|nàhuatl]]: Mēxihco, [[Idioma espanyol\|espanyol]]: México), oficialment '''Estats Units Mexicans''', és una república democràtica, representativa i federal integrada per 32 entitats federatives que ocupa la part meridional d'[[Amèrica del Nort]]. D'acort en la Constitució vigent, la sèu dels poders de la federació és la [[Ciutat de Mèxic]], del qual el seu territori ha segut designat com a Districte Federal.

	Llimita al nort en els [[Estats Units d'Amèrica]], al est, en el golf de Mèxic i el mar Carip; al sur-est, en [[Belize]] i [[Guatemala]], i al oest en l'[[oceà Pacífic]]. La superfície mexicana ocupa una extensió pròxima als 2 millons de km2, que el coloquen en la decimoquarta posició entre els països del [[Terra\|mon]] ordenats per superfície. En este territori habiten més de 107 millons de persones, per lo que es tracta de la nació hispanoparlant en major població. Per atra part, el [[castellà]] conviu en Mèxic en numeroses llengües indígenes, reconegudes oficialment com nacionals pel Estat mexicà.		Llimita al nort en els [[Estats Units d'Amèrica]], al est, en el golf de Mèxic i el mar Carip; al sur-est, en [[Belize]] i [[Guatemala]], i al oest en l'[[oceà Pacífic]]. La superfície mexicana ocupa una extensió pròxima als 2 millons de km2, que el coloquen en la decimoquarta posició entre els països del [[Terra\|mon]] ordenats per superfície. En este territori habiten més de 107 millons de persones, per lo que es tracta de la nació hispanoparlant en major població. Per atra part, el [[castellà]] conviu en Mèxic en numeroses llengües indígenes, reconegudes oficialment com nacionals pel Estat mexicà.

Lluísm en 19:36 2 feb 2023

2023-02-02T19:36:00Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:36 2 feb 2023
Llínea 60:		Llínea 60:

	== Història ==		== Història ==
	El territori actual de Mèxic fon descobert i habitat per grups de [[Caçador (ofici)\|caçadors]] i [[recolector]]és [[nómada]]s fa més de 30 000 anys. Al voltant de l'any [[9000 a.C.]] es desenrollaven els processos que varen dur ~~a la [[domesticació]]~~ de plantes com la [[Cucurbita pepo\|carabassa]] i el [[Lagenaria siceraria\|huaje]] en regions com el [[Valle de Tehuacán]] i la [[serra de Tamaulipas]]. ~~La domesticació del~~ [[dacsa]] va ocórrer al voltant del quint mileni abans de l'era comuna i va ~~anar~~ una fita que despuix va conduir a l'establiment de llogarets sedentaries en [[Mesoamèrica]].		El territori actual de Mèxic fon descobert i habitat per grups de [[Caçador (ofici)\|caçadors]] i [[recolectors\|recolector]] [[nómades\|nómada]] fa més de 30 000 anys. Al voltant de l'any [[9000 a.C.]] es desenrollaven els processos que varen dur al cultiu de plantes com la [[Cucurbita pepo\|carabassa]] i el [[Lagenaria siceraria\|huaje]] en regions com el [[Valle de Tehuacán]] i la [[serra de Tamaulipas]]. El cultiu de la [[dacsa]] va ocórrer al voltant del quint mileni abans de l'era comuna i va ser una fita que despuix va conduir a l'establiment de llogarets sedentaries en [[Mesoamèrica]].

	=== Oasisamèrica ===		=== Oasisamèrica ===
	{{AP\|Oasisamèrica}}		{{AP\|Oasisamèrica}}
	Els ~~oasisamericans~~ varen ser cultivadors, encara que les condicions climatològiques no els permetien una agricultura molt eficient i per això tenien que recórrer a la caça de ~~sapos~~ i tortugues, i la recolecció per a complementar la seua subsistència. Varen construir grans llogarets en Nou Mèxic i la zona arqueològica de Cases Grans, en Chihuahua.		Els oasis americans varen ser cultivadors, encara que les condicions climatològiques no els permetien una agricultura molt eficient i per això tenien que recórrer a la caça de [[Sap\|saps]] i [[Tortuga\|tortugues]], i a la recolecció per a complementar la seua subsistència. Varen construir grans llogarets en Nou Mèxic i la zona arqueològica de Cases Grans, en Chihuahua.

	=== Aridoamèrica ===		=== Aridoamèrica ===
Llínea 73:		Llínea 73:
	{{AP\|Mesoamèrica}}		{{AP\|Mesoamèrica}}
	==== Olmeques ====		==== Olmeques ====
	L'inici de la civilisació mesoamericana s'ubica entre l'any [[2500 a.C.]], en l'aparició de la [[cantereria]] i els primers llogarets agrícoles, i el [[1500 a.C.]] Durant el [[Periodo Preclàsic mesoamericà\|Preclàsic Mig]] (sigles [[sigle XV a. C.\|XV]]-[[sigle IV a. C.\|IV a.C.]]) es va difondre la [[cultura olmeca]] en tota Mesoamèrica. Alguns dels seus centres més importants varen ser [[La Venda]] i [[Tres Zapotes]]. Es varen dedicar a l'agricultura, principalment al cultiu de la dacsa i cotó.		L'inici de la civilisació mesoamericana s'ubica entre l'any [[2500 a.C.]], en l'aparició de la [[cantereria]] i els primers llogarets agrícoles, i en l'any [[1500 a.C.]] Durant el [[Periodo Preclàsic mesoamericà\|Preclàsic Mig]] (sigles [[sigle XV a. C.\|XV]]-[[sigle IV a. C.\|IV a.C.]]) es va difondre la [[cultura olmeca]] en tota Mesoamèrica. Alguns dels seus centres més importants varen ser [[La Venda]] i [[Tres Zapotes]]. Es varen dedicar a l'agricultura, principalment al cultiu de la dacsa i [[cotó]].

	El centre olmeca més antic registrat és Sant Lorenzo, va ser construït en l'any 1150 a.C. en l'actual municipi de [[Texistepec]], situat en la conca del riu Coatzacoalcos, en l'estat de Veracruz. L'inici del floriment de la cultura olmeca en este lloc, época de la que daten la major part de les escultures i elements arquitectònics que caracterisen a la cultura olmeca, molts dels quals es conserven en el lloc. Sant Lorenzo va ser saquejat en l'any 900 a.C., i les escultures monumentals varen sofrir un intent de destrucció; algunes es varen enterrar, i unes atres varen ser traslladades al centre cerimonial La Venda.		El centre olmeca més antic registrat és Sant Lorenzo, va ser construït en l'any 1150 a.C. en l'actual municipi de [[Texistepec]], situat en la conca del riu Coatzacoalcos, en l'estat de Veracruz. L'inici del floriment de la cultura olmeca en este lloc, época de la que daten la major part de les escultures i elements arquitectònics que caracterisen a la cultura olmeca, molts dels quals es conserven en el lloc. Sant Lorenzo va ser saquejat en l'any 900 a.C., i les escultures monumentals varen sofrir un intent de destrucció; algunes es varen enterrar, i unes atres varen ser traslladades al centre cerimonial La Venda.

	La Venda va ser el centre cerimonial més important d'esta cultura, esta ciutat és el primer traç arquitectònic planificat en el Mèxic antic. Destaca la seua gran arquitectura monumental, i les seues ofrenes fetes de [[jade]]. Conta en la piràmide més antiga de Mesoamèrica i també s'han trobat caps colossals i trons, que mereixen especial reconeiximent pel fet de ~~que per a~~ construir-les.		La Venda va ser el centre cerimonial més important d'esta cultura, esta ciutat és el primer traç arquitectònic planificat en el Mèxic antic. Destaca la seua gran arquitectura monumental, i les seues ofrenes fetes de [[jade]]. Conta en la piràmide més antiga de Mesoamèrica i també s'han trobat caps colossals i trons, que mereixen especial reconeiximent pel fet de construir-les.

	El centre cerimonial de Tres Zapotes va ser l'últim en desenrollar-se. És el més conegut perque va ser el que va sobreviure fins a una época més propenca, pero la civilisació olmeca que es va desenrollar ací va ser una cultura ya en decadència, no l'esplendor que va viure en els centres cerimonials anteriors.		El centre cerimonial de Tres Zapotes va ser l'últim en desenrollar-se. És el més conegut perque va ser el que va sobreviure fins a una época més propenca, pero la civilisació olmeca que es va desenrollar ací va ser una cultura ya en decadència, no l'esplendor que va viure en els centres cerimonials anteriors.

	Es pensa que ~~els cvaren~~ ser invadits per algun poble rival, lo que va ocasionar l'abandó i la destrucció d'algunes ciutats; en ~~la qual cosa~~ es pensa que la cultura olmeca es va disseminar ~~atrevixes~~ de migracions. Es varen dispersar en diferents llocs: uns es varen dirigir a la regió maya, uns atres varen marchar al centre i uns atres cap al nort. Els que es varen integrar en el centre varen ser a la ciutat Cuicuilco, pero va desaparéixer per l'erupció del volcà Xitle; per això varen ser obligats a viajar a atres llocs aixina varen aplegar a parts dels estats de Morelos, Mèxic, Oaxaca i Chiapas.		Es pensa que varen ser invadits per algun poble rival, lo que va ocasionar l'abandó i la destrucció d'algunes ciutats; en lo que es pensa que la cultura olmeca es va disseminar per mig de migracions. Es varen dispersar en diferents llocs: uns es varen dirigir a la regió maya, uns atres varen marchar al centre i uns atres cap al nort. Els que es varen integrar en el centre varen ser en la ciutat Cuicuilco, pero va desaparéixer per l'erupció del [[volcà]] Xitle; per això varen ser obligats a viajar a atres llocs aixina varen aplegar a parts dels estats de Morelos, Mèxic, Oaxaca i Chiapas.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Caro de Segeda: /* Mesoamèrica */

2023-02-02T08:23:22Z

Mesoamèrica

← Revisió anterior		Revisió de 08:23 2 feb 2023
Llínea 72:		Llínea 72:
	=== Mesoamèrica ===		=== Mesoamèrica ===
	{{AP\|Mesoamèrica}}		{{AP\|Mesoamèrica}}

	==== Olmeques ====		==== Olmeques ====
	L'inici de la civilisació mesoamericana s'ubica entre l'any [[2500 a.C.]], en l'aparició de la [[cantereria]] i els primers llogarets agrícoles, i el [[1500 a.C.]] Durant el [[Periodo Preclàsic mesoamericà\|Preclàsic Mig]] (sigles [[sigle XV a. C.\|XV]]-[[sigle IV a. C.\|IV a.C.]]) es va difondre la [[cultura olmeca]] en tota Mesoamèrica. Alguns dels seus centres més importants varen ser [[La Venda]] i [[Tres Zapotes]]. Es varen dedicar a l'agricultura, principalment al cultiu de la dacsa i cotó.		L'inici de la civilisació mesoamericana s'ubica entre l'any [[2500 a.C.]], en l'aparició de la [[cantereria]] i els primers llogarets agrícoles, i el [[1500 a.C.]] Durant el [[Periodo Preclàsic mesoamericà\|Preclàsic Mig]] (sigles [[sigle XV a. C.\|XV]]-[[sigle IV a. C.\|IV a.C.]]) es va difondre la [[cultura olmeca]] en tota Mesoamèrica. Alguns dels seus centres més importants varen ser [[La Venda]] i [[Tres Zapotes]]. Es varen dedicar a l'agricultura, principalment al cultiu de la dacsa i cotó.

Caro de Segeda en 08:23 2 feb 2023

2023-02-02T08:23:14Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:23 2 feb 2023
Llínea 58:		Llínea 58:

	Pel volum net del seu producte intern brut (PIB), se considera a Mèxic la decimotercera economia mundial -encara que en l'any [[2001]] havia segut la novena-. A pesar d'això, la repartició de la riquea és tan desigual que en el país coexistixen municipis en índexs de desenroll humà similars als de les nacions com [[Alemanya]] o [[Síria]]. Durant una bona part del sigle XX, la principal font de divises estrangeres del país fon la venda de [[Petròleu\|petròleu]], encara que durant este sigle tingué lloc un procés d'industrialisació que va permetre al país diversificar la seua economia. Les remeses dels treballadors mexicans en el exterior han vengut creixent d'any en any, fins a aplegar a representar el 3% del PIB nacional i una de les principals fonts de divises estrangeres per al país, precisament al costat dels ingressos per exportacions petroleres i el turisme. Atra gran problemàtica social és el aument dels índexs d'incidència delictiva en el país, especialment la relativa al narcotràfic.		Pel volum net del seu producte intern brut (PIB), se considera a Mèxic la decimotercera economia mundial -encara que en l'any [[2001]] havia segut la novena-. A pesar d'això, la repartició de la riquea és tan desigual que en el país coexistixen municipis en índexs de desenroll humà similars als de les nacions com [[Alemanya]] o [[Síria]]. Durant una bona part del sigle XX, la principal font de divises estrangeres del país fon la venda de [[Petròleu\|petròleu]], encara que durant este sigle tingué lloc un procés d'industrialisació que va permetre al país diversificar la seua economia. Les remeses dels treballadors mexicans en el exterior han vengut creixent d'any en any, fins a aplegar a representar el 3% del PIB nacional i una de les principals fonts de divises estrangeres per al país, precisament al costat dels ingressos per exportacions petroleres i el turisme. Atra gran problemàtica social és el aument dels índexs d'incidència delictiva en el país, especialment la relativa al narcotràfic.

			== Història ==
			El territori actual de Mèxic fon descobert i habitat per grups de [[Caçador (ofici)\|caçadors]] i [[recolector]]és [[nómada]]s fa més de 30 000 anys. Al voltant de l'any [[9000 a.C.]] es desenrollaven els processos que varen dur a la [[domesticació]] de plantes com la [[Cucurbita pepo\|carabassa]] i el [[Lagenaria siceraria\|huaje]] en regions com el [[Valle de Tehuacán]] i la [[serra de Tamaulipas]]. La domesticació del [[dacsa]] va ocórrer al voltant del quint mileni abans de l'era comuna i va anar una fita que despuix va conduir a l'establiment de llogarets sedentaries en [[Mesoamèrica]].

			=== Oasisamèrica ===
			{{AP\|Oasisamèrica}}
			Els oasisamericans varen ser cultivadors, encara que les condicions climatològiques no els permetien una agricultura molt eficient i per això tenien que recórrer a la caça de sapos i tortugues, i la recolecció per a complementar la seua subsistència. Varen construir grans llogarets en Nou Mèxic i la zona arqueològica de Cases Grans, en Chihuahua.

			=== Aridoamèrica ===
			{{AP\|Aridoamèrica}}
			Els habitants de la regió coneguda com [[Aridoamèrica]] varen continuar en la seua cultura nómada, encara que varen mantindre contacte en els mesoamericans. Alguns llocs presenten ocupació contínua des de temps molt antics, com [[cova de la Gossa]] ([[Paleolític superior\|12000 a.C.]]), [[cova de la Candelaria]] ([[8000 a.C.]]), [[El Conchalito]] ([[1000 a.C.]]) i [[pintures rupestres de la Serra de Sant Francisco\|les coves de la Serra de Sant Francisco]] ([[Paleolític\|10500 a.C.]]).

			=== Mesoamèrica ===
			{{AP\|Mesoamèrica}}

			==== Olmeques ====
			L'inici de la civilisació mesoamericana s'ubica entre l'any [[2500 a.C.]], en l'aparició de la [[cantereria]] i els primers llogarets agrícoles, i el [[1500 a.C.]] Durant el [[Periodo Preclàsic mesoamericà\|Preclàsic Mig]] (sigles [[sigle XV a. C.\|XV]]-[[sigle IV a. C.\|IV a.C.]]) es va difondre la [[cultura olmeca]] en tota Mesoamèrica. Alguns dels seus centres més importants varen ser [[La Venda]] i [[Tres Zapotes]]. Es varen dedicar a l'agricultura, principalment al cultiu de la dacsa i cotó.

			El centre olmeca més antic registrat és Sant Lorenzo, va ser construït en l'any 1150 a.C. en l'actual municipi de [[Texistepec]], situat en la conca del riu Coatzacoalcos, en l'estat de Veracruz. L'inici del floriment de la cultura olmeca en este lloc, época de la que daten la major part de les escultures i elements arquitectònics que caracterisen a la cultura olmeca, molts dels quals es conserven en el lloc. Sant Lorenzo va ser saquejat en l'any 900 a.C., i les escultures monumentals varen sofrir un intent de destrucció; algunes es varen enterrar, i unes atres varen ser traslladades al centre cerimonial La Venda.

			La Venda va ser el centre cerimonial més important d'esta cultura, esta ciutat és el primer traç arquitectònic planificat en el Mèxic antic. Destaca la seua gran arquitectura monumental, i les seues ofrenes fetes de [[jade]]. Conta en la piràmide més antiga de Mesoamèrica i també s'han trobat caps colossals i trons, que mereixen especial reconeiximent pel fet de que per a construir-les.

			El centre cerimonial de Tres Zapotes va ser l'últim en desenrollar-se. És el més conegut perque va ser el que va sobreviure fins a una época més propenca, pero la civilisació olmeca que es va desenrollar ací va ser una cultura ya en decadència, no l'esplendor que va viure en els centres cerimonials anteriors.

			Es pensa que els cvaren ser invadits per algun poble rival, lo que va ocasionar l'abandó i la destrucció d'algunes ciutats; en la qual cosa es pensa que la cultura olmeca es va disseminar atrevixes de migracions. Es varen dispersar en diferents llocs: uns es varen dirigir a la regió maya, uns atres varen marchar al centre i uns atres cap al nort. Els que es varen integrar en el centre varen ser a la ciutat Cuicuilco, pero va desaparéixer per l'erupció del volcà Xitle; per això varen ser obligats a viajar a atres llocs aixina varen aplegar a parts dels estats de Morelos, Mèxic, Oaxaca i Chiapas.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Valencian: Text reemplaça - '{{Amèrica}}' a '{{Països d'Amèrica}}'

2022-10-19T02:13:56Z

Text reemplaça - '{{Amèrica}}' a '{{Països d'Amèrica}}'

← Revisió anterior		Revisió de 02:13 19 oct 2022
Llínea 62:		Llínea 62:
	{{commonscat\|Mexico}}		{{commonscat\|Mexico}}

	{{Amèrica}}		{{Països d'Amèrica}}

	[[Categoria:Mèxic]]		[[Categoria:Mèxic]]

Valencian: Text reemplaça - 'envoltat' a 'rodejat'

2022-06-23T17:37:08Z

Text reemplaça - 'envoltat' a 'rodejat'

← Revisió anterior		Revisió de 17:37 23 jun 2022
Llínea 55:		Llínea 55:
	Llimita al nort en els [[Estats Units d'Amèrica]], al est, en el golf de Mèxic i el mar Carip; al sur-est, en [[Belize]] i [[Guatemala]], i al oest en l'[[oceà Pacífic]]. La superfície mexicana ocupa una extensió pròxima als 2 millons de km2, que el coloquen en la decimoquarta posició entre els països del [[Terra\|mon]] ordenats per superfície. En este territori habiten més de 107 millons de persones, per lo que es tracta de la nació hispanoparlant en major població. Per atra part, el [[castellà]] conviu en Mèxic en numeroses llengües indígenes, reconegudes oficialment com nacionals pel Estat mexicà.		Llimita al nort en els [[Estats Units d'Amèrica]], al est, en el golf de Mèxic i el mar Carip; al sur-est, en [[Belize]] i [[Guatemala]], i al oest en l'[[oceà Pacífic]]. La superfície mexicana ocupa una extensió pròxima als 2 millons de km2, que el coloquen en la decimoquarta posició entre els països del [[Terra\|mon]] ordenats per superfície. En este territori habiten més de 107 millons de persones, per lo que es tracta de la nació hispanoparlant en major població. Per atra part, el [[castellà]] conviu en Mèxic en numeroses llengües indígenes, reconegudes oficialment com nacionals pel Estat mexicà.

	El poblament d'este territori es remonta possiblement a 12-14 mil anys cap al passat -encara que n'hi ha una discussió científica pendent de resoldre, en respecte del temps en que arribaren els primers pobladors del continent americà-, temps en el que se succeiren en eixe mateix espai numerosos pobles, que inclouen tant a cultures mesoamericanes agrícoles com als nómades de Aridoamèrica i els pobles oasisamericans. En acabant de la conquista espanyola, Mèxic inicià la lluita per la seua independència política en [[1810]]. Posteriorment, durant prop d'un [[sigle]] el país es va vore ~~envoltat~~ en una série de guerres internes i invasions estrangeres que tingueren repercussions en tots els àmbits de la vida dels mexicans. Durant bona part del [[sigle XX]] (principalment la primera mitat) tingué lloc un periodo de gran creiximent econòmic en el marc d'una política dominà per un sols partit polític.		El poblament d'este territori es remonta possiblement a 12-14 mil anys cap al passat -encara que n'hi ha una discussió científica pendent de resoldre, en respecte del temps en que arribaren els primers pobladors del continent americà-, temps en el que se succeiren en eixe mateix espai numerosos pobles, que inclouen tant a cultures mesoamericanes agrícoles com als nómades de Aridoamèrica i els pobles oasisamericans. En acabant de la conquista espanyola, Mèxic inicià la lluita per la seua independència política en [[1810]]. Posteriorment, durant prop d'un [[sigle]] el país es va vore rodejat en una série de guerres internes i invasions estrangeres que tingueren repercussions en tots els àmbits de la vida dels mexicans. Durant bona part del [[sigle XX]] (principalment la primera mitat) tingué lloc un periodo de gran creiximent econòmic en el marc d'una política dominà per un sols partit polític.

	Pel volum net del seu producte intern brut (PIB), se considera a Mèxic la decimotercera economia mundial -encara que en l'any [[2001]] havia segut la novena-. A pesar d'això, la repartició de la riquea és tan desigual que en el país coexistixen municipis en índexs de desenroll humà similars als de les nacions com [[Alemanya]] o [[Síria]]. Durant una bona part del sigle XX, la principal font de divises estrangeres del país fon la venda de [[Petròleu\|petròleu]], encara que durant este sigle tingué lloc un procés d'industrialisació que va permetre al país diversificar la seua economia. Les remeses dels treballadors mexicans en el exterior han vengut creixent d'any en any, fins a aplegar a representar el 3% del PIB nacional i una de les principals fonts de divises estrangeres per al país, precisament al costat dels ingressos per exportacions petroleres i el turisme. Atra gran problemàtica social és el aument dels índexs d'incidència delictiva en el país, especialment la relativa al narcotràfic.		Pel volum net del seu producte intern brut (PIB), se considera a Mèxic la decimotercera economia mundial -encara que en l'any [[2001]] havia segut la novena-. A pesar d'això, la repartició de la riquea és tan desigual que en el país coexistixen municipis en índexs de desenroll humà similars als de les nacions com [[Alemanya]] o [[Síria]]. Durant una bona part del sigle XX, la principal font de divises estrangeres del país fon la venda de [[Petròleu\|petròleu]], encara que durant este sigle tingué lloc un procés d'industrialisació que va permetre al país diversificar la seua economia. Les remeses dels treballadors mexicans en el exterior han vengut creixent d'any en any, fins a aplegar a representar el 3% del PIB nacional i una de les principals fonts de divises estrangeres per al país, precisament al costat dels ingressos per exportacions petroleres i el turisme. Atra gran problemàtica social és el aument dels índexs d'incidència delictiva en el país, especialment la relativa al narcotràfic.

Valencian: Text reemplaça - 'Caribe' a 'Carip'

2022-06-16T21:19:44Z

Text reemplaça - 'Caribe' a 'Carip'

← Revisió anterior		Revisió de 21:19 16 jun 2022
Llínea 53:		Llínea 53:
	'''Mèxic''' ([[Idioma náhuatl\|náhuatl]]: Mēxihco, [[Idioma espanyol\|espanyol]]: México), oficialment '''Estats Units Mexicans''', és una república democràtica, representativa i federal integrada per 32 entitats federatives que ocupa la part meridional d'[[Amèrica del Nort]]. D'acort en la Constitució vigent, la sèu dels poders de la federació és la [[Ciutat de Mèxic]], del qual el seu territori ha segut designat com a Districte Federal.		'''Mèxic''' ([[Idioma náhuatl\|náhuatl]]: Mēxihco, [[Idioma espanyol\|espanyol]]: México), oficialment '''Estats Units Mexicans''', és una república democràtica, representativa i federal integrada per 32 entitats federatives que ocupa la part meridional d'[[Amèrica del Nort]]. D'acort en la Constitució vigent, la sèu dels poders de la federació és la [[Ciutat de Mèxic]], del qual el seu territori ha segut designat com a Districte Federal.

	Llimita al nort en els [[Estats Units d'Amèrica]], al est, en el golf de Mèxic i el mar ~~Caribe~~; al sur-est, en [[Belize]] i [[Guatemala]], i al oest en l'[[oceà Pacífic]]. La superfície mexicana ocupa una extensió pròxima als 2 millons de km2, que el coloquen en la decimoquarta posició entre els països del [[Terra\|mon]] ordenats per superfície. En este territori habiten més de 107 millons de persones, per lo que es tracta de la nació hispanoparlant en major població. Per atra part, el [[castellà]] conviu en Mèxic en numeroses llengües indígenes, reconegudes oficialment com nacionals pel Estat mexicà.		Llimita al nort en els [[Estats Units d'Amèrica]], al est, en el golf de Mèxic i el mar Carip; al sur-est, en [[Belize]] i [[Guatemala]], i al oest en l'[[oceà Pacífic]]. La superfície mexicana ocupa una extensió pròxima als 2 millons de km2, que el coloquen en la decimoquarta posició entre els països del [[Terra\|mon]] ordenats per superfície. En este territori habiten més de 107 millons de persones, per lo que es tracta de la nació hispanoparlant en major població. Per atra part, el [[castellà]] conviu en Mèxic en numeroses llengües indígenes, reconegudes oficialment com nacionals pel Estat mexicà.

	El poblament d'este territori es remonta possiblement a 12-14 mil anys cap al passat -encara que n'hi ha una discussió científica pendent de resoldre, en respecte del temps en que arribaren els primers pobladors del continent americà-, temps en el que se succeiren en eixe mateix espai numerosos pobles, que inclouen tant a cultures mesoamericanes agrícoles com als nómades de Aridoamèrica i els pobles oasisamericans. En acabant de la conquista espanyola, Mèxic inicià la lluita per la seua independència política en [[1810]]. Posteriorment, durant prop d'un [[sigle]] el país es va vore envoltat en una série de guerres internes i invasions estrangeres que tingueren repercussions en tots els àmbits de la vida dels mexicans. Durant bona part del [[sigle XX]] (principalment la primera mitat) tingué lloc un periodo de gran creiximent econòmic en el marc d'una política dominà per un sols partit polític.		El poblament d'este territori es remonta possiblement a 12-14 mil anys cap al passat -encara que n'hi ha una discussió científica pendent de resoldre, en respecte del temps en que arribaren els primers pobladors del continent americà-, temps en el que se succeiren en eixe mateix espai numerosos pobles, que inclouen tant a cultures mesoamericanes agrícoles com als nómades de Aridoamèrica i els pobles oasisamericans. En acabant de la conquista espanyola, Mèxic inicià la lluita per la seua independència política en [[1810]]. Posteriorment, durant prop d'un [[sigle]] el país es va vore envoltat en una série de guerres internes i invasions estrangeres que tingueren repercussions en tots els àmbits de la vida dels mexicans. Durant bona part del [[sigle XX]] (principalment la primera mitat) tingué lloc un periodo de gran creiximent econòmic en el marc d'una política dominà per un sols partit polític.

Valencian: /* Enllaços externs */

2022-06-16T21:13:28Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 21:13 16 jun 2022
Llínea 60:		Llínea 60:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{commonscat\|~~México~~}}		{{commonscat\|Mexico}}

	{{Amèrica}}		{{Amèrica}}

	[[Categoria:Mèxic]]		[[Categoria:Mèxic]]

Valencian en 21:13 16 jun 2022

2022-06-16T21:13:14Z

← Revisió anterior		Revisió de 21:13 16 jun 2022
Llínea 53:		Llínea 53:
	'''Mèxic''' ([[Idioma náhuatl\|náhuatl]]: Mēxihco, [[Idioma espanyol\|espanyol]]: México), oficialment '''Estats Units Mexicans''', és una república democràtica, representativa i federal integrada per 32 entitats federatives que ocupa la part meridional d'[[Amèrica del Nort]]. D'acort en la Constitució vigent, la sèu dels poders de la federació és la [[Ciutat de Mèxic]], del qual el seu territori ha segut designat com a Districte Federal.		'''Mèxic''' ([[Idioma náhuatl\|náhuatl]]: Mēxihco, [[Idioma espanyol\|espanyol]]: México), oficialment '''Estats Units Mexicans''', és una república democràtica, representativa i federal integrada per 32 entitats federatives que ocupa la part meridional d'[[Amèrica del Nort]]. D'acort en la Constitució vigent, la sèu dels poders de la federació és la [[Ciutat de Mèxic]], del qual el seu territori ha segut designat com a Districte Federal.

	Llimita al nort en els [[Estats Units d'Amèrica]], al est, en el golf de Mèxic i el mar Caribe; al sur-est, en [[~~Belice~~]] i [[Guatemala]], i al oest en el [[~~ocean~~ Pacífic]]. La superfície mexicana ocupa una extensió pròxima als 2 millons de km2, que el coloquen en la decimoquarta posició entre els països del [[Terra\|mon]] ordenats per superfície. En este territori habiten més de 107 millons de persones, per lo que es tracta de la nació hispanoparlant en major població. Per atra part, el [[castellà]] conviu en Mèxic en numeroses llengües indígenes, reconegudes oficialment com nacionals pel Estat mexicà.		Llimita al nort en els [[Estats Units d'Amèrica]], al est, en el golf de Mèxic i el mar Caribe; al sur-est, en [[Belize]] i [[Guatemala]], i al oest en l'[[oceà Pacífic]]. La superfície mexicana ocupa una extensió pròxima als 2 millons de km2, que el coloquen en la decimoquarta posició entre els països del [[Terra\|mon]] ordenats per superfície. En este territori habiten més de 107 millons de persones, per lo que es tracta de la nació hispanoparlant en major població. Per atra part, el [[castellà]] conviu en Mèxic en numeroses llengües indígenes, reconegudes oficialment com nacionals pel Estat mexicà.

	El poblament d'este ~~territor se~~ remonta possiblement a 12 - 14 mil anys ~~pac~~ al passat -encara que n'hi ha una discussió científica pendent de resoldre, en respecte del temps en que ~~arribàren~~ els primers pobladors del continent americà-, temps en el que se succeiren en ~~exie~~ mateix espai numerosos pobles, que inclouen tant a cultures mesoamericanes agrícoles com als ~~nòmades~~ de Aridoamèrica i els pobles oasisamericans. ~~Tras~~ la conquista espanyola, Mèxic inicià la lluita per la seua independència política en [[1810]]. Posteriorment, durant prop d'un [[sigle]] el país ~~se vegué~~ envoltat en una série de guerres internes i invasions estrangeres que tingueren ~~repercusions~~ en tots els àmbits de la vida dels mexicans. Durant bona part del [[sigle XX]] (principalment la primera mitat) tingué lloc un periodo de gran creiximent econòmic en el marc d'una política dominà per un sols partit polític.		El poblament d'este territori es remonta possiblement a 12-14 mil anys cap al passat -encara que n'hi ha una discussió científica pendent de resoldre, en respecte del temps en que arribaren els primers pobladors del continent americà-, temps en el que se succeiren en eixe mateix espai numerosos pobles, que inclouen tant a cultures mesoamericanes agrícoles com als nómades de Aridoamèrica i els pobles oasisamericans. En acabant de la conquista espanyola, Mèxic inicià la lluita per la seua independència política en [[1810]]. Posteriorment, durant prop d'un [[sigle]] el país es va vore envoltat en una série de guerres internes i invasions estrangeres que tingueren repercussions en tots els àmbits de la vida dels mexicans. Durant bona part del [[sigle XX]] (principalment la primera mitat) tingué lloc un periodo de gran creiximent econòmic en el marc d'una política dominà per un sols partit polític.

	Pel ~~volumen~~ net del seu producte intern brut (PIB), se considera a Mèxic la decimotercera economia mundial -encara que en l'any [[2001]] havia segut la novena-. A pesar d'això, la repartició de la riquea és tan desigual que en el país coexistixen municipis en ~~índices~~ de desenroll humà similars als de les nacions com [[Alemanya]] o [[Síria]]. Durant una bona part del sigle XX, la principal font de divises estrangeres del país fon la ~~venta~~ de [[Petròleu\|petròleu]], encara que durant este sigle tingué lloc un procés d'industrialisació que va ~~permetir~~ al país diversificar la seua economia. Les remeses dels ~~treballaors~~ mexicans en el exterior han vengut ~~creixquent~~ d'any en any, fins a aplegar a representar el 3% del PIB nacional i una de les principals fonts de divises estrangeres per al país, precisament al costat dels ~~ingresos~~ per exportacions petroleres i el turisme. Atra gran problemàtica social és el aument dels ~~índices~~ d'incidència delictiva en el país, especialment la relativa al narcotràfic.		Pel volum net del seu producte intern brut (PIB), se considera a Mèxic la decimotercera economia mundial -encara que en l'any [[2001]] havia segut la novena-. A pesar d'això, la repartició de la riquea és tan desigual que en el país coexistixen municipis en índexs de desenroll humà similars als de les nacions com [[Alemanya]] o [[Síria]]. Durant una bona part del sigle XX, la principal font de divises estrangeres del país fon la venda de [[Petròleu\|petròleu]], encara que durant este sigle tingué lloc un procés d'industrialisació que va permetre al país diversificar la seua economia. Les remeses dels treballadors mexicans en el exterior han vengut creixent d'any en any, fins a aplegar a representar el 3% del PIB nacional i una de les principals fonts de divises estrangeres per al país, precisament al costat dels ingressos per exportacions petroleres i el turisme. Atra gran problemàtica social és el aument dels índexs d'incidència delictiva en el país, especialment la relativa al narcotràfic.

			== Enllaços externs ==
			{{commonscat\|México}}

	{{Amèrica}}		{{Amèrica}}

	[[Categoria:Mèxic]]		[[Categoria:Mèxic]]