Més - Historial de revisions

Jose2: Text reemplaça - ' mes ' a ' més '

2022-05-08T20:08:23Z

Text reemplaça - ' mes ' a ' més '

← Revisió anterior		Revisió de 20:08 8 maig 2022
Llínea 31:		Llínea 31:

	== Més Sideral ==		== Més Sideral ==
	El periodo real de l'òrbita de la Lluna prenent com a referència les [[Estrela\|estreles]] fixes es nomena ''' ~~mes~~ sideral''', perque és el temps que pren la [[Lluna]] per a tornar a la mateixa posició entre les estreles fixes en l'[[esfera celest]]. Val aproximadament 27 1/3 dies generalment. Este tipo de ''més'' ha aparegut entre les cultures en el Mig Est, [[Índia]] i [[China]] de la manera següent: ells varen dividir el cel en 28 parts, caracterisant una [[constelació]], durant cada dia del més de manera que se seguix la calcigada que la [[Lluna]] deixa entre les estreles.		El periodo real de l'òrbita de la Lluna prenent com a referència les [[Estrela\|estreles]] fixes es nomena ''' més sideral''', perque és el temps que pren la [[Lluna]] per a tornar a la mateixa posició entre les estreles fixes en l'[[esfera celest]]. Val aproximadament 27 1/3 dies generalment. Este tipo de ''més'' ha aparegut entre les cultures en el Mig Est, [[Índia]] i [[China]] de la manera següent: ells varen dividir el cel en 28 parts, caracterisant una [[constelació]], durant cada dia del més de manera que se seguix la calcigada que la [[Lluna]] deixa entre les estreles.

	== Més tròpic ==		== Més tròpic ==

Jose2: Text reemplaça - 'n mes ' a 'n més '

2022-04-30T20:11:50Z

Text reemplaça - 'n mes ' a 'n més '

← Revisió anterior		Revisió de 20:11 30 abr 2022
Llínea 20:		Llínea 20:
	# [[decembre]], en 31 dies		# [[decembre]], en 31 dies

	Un [[còdic mnemotècnic]] per a recordar la duració dels mesos és sostindre els dos punys junts, en el nuc de l'índex de la mà esquerra al costat del nuc de l'índex de la mà dreta. Cada nuc representa un més de 31 dies, i un espai representa un ~~mes~~ curt, sent [[giner]] el nuc chicotet de la [[mà]] esquerra.		Un [[còdic mnemotècnic]] per a recordar la duració dels mesos és sostindre els dos punys junts, en el nuc de l'índex de la mà esquerra al costat del nuc de l'índex de la mà dreta. Cada nuc representa un més de 31 dies, i un espai representa un més curt, sent [[giner]] el nuc chicotet de la [[mà]] esquerra.

	== El més en Astronomia ==		== El més en Astronomia ==
Llínea 26:		Llínea 26:

	== Més Sinòdic ==		== Més Sinòdic ==
	El concepte tradicional sorgix en el cicle de '''fase de la lluna'''. El més sinòdic és el periodo de temps que transcorre entre dos mateixes fases consecutives de la [[Lluna]], sent la seua duració aproximada de 29,53 [[dia]]s. La causa de les [[fase llunar\|fases de la Lluna]] és que veem la part de la [[Lluna]] que s'allumena pel [[Sol]] i això depén de la seua posició relativa respecte al [[Sol]] (vista des de la [[Terra]]). Ya que la [[Terra]] gira al voltant del [[Sol]], la [[Lluna]] tarda un temps extra (despuix de completar un ~~mes~~ sideral) en tornar a la mateixa posició respecte al [[Sol]]. Este periodo més llarc es nomena ''' sinòdic '''. A causa de les pertorbacions de les òrbites de la [[Terra]] i [[Lluna]], el temps real entre llunacions pot variar entre 29,27 i 29,83 dies aproximadament.		El concepte tradicional sorgix en el cicle de '''fase de la lluna'''. El més sinòdic és el periodo de temps que transcorre entre dos mateixes fases consecutives de la [[Lluna]], sent la seua duració aproximada de 29,53 [[dia]]s. La causa de les [[fase llunar\|fases de la Lluna]] és que veem la part de la [[Lluna]] que s'allumena pel [[Sol]] i això depén de la seua posició relativa respecte al [[Sol]] (vista des de la [[Terra]]). Ya que la [[Terra]] gira al voltant del [[Sol]], la [[Lluna]] tarda un temps extra (despuix de completar un més sideral) en tornar a la mateixa posició respecte al [[Sol]]. Este periodo més llarc es nomena ''' sinòdic '''. A causa de les pertorbacions de les òrbites de la [[Terra]] i [[Lluna]], el temps real entre llunacions pot variar entre 29,27 i 29,83 dies aproximadament.

	Les troballes [[Arqueologia\|arqueològics]] demostren que ya en el [[Paleolític]] es contava el temps usant les fases de la Lluna. Aixina mateix, el més sinòdic és encara la base de molts calendaris.		Les troballes [[Arqueologia\|arqueològics]] demostren que ya en el [[Paleolític]] es contava el temps usant les fases de la Lluna. Aixina mateix, el més sinòdic és encara la base de molts calendaris.
Llínea 37:		Llínea 37:

	== Més Draconític ==		== Més Draconític ==
	L'òrbita de la [[Lluna]] està en un pla inclinat respecte al pla de la [[eclíptica]]: té una [[obliqüitat de l'eclíptica\|inclinació]] d'aproximadament cinc graus. La llínea d'intersecció d'este pla en l'eclíptica definix dos punts en l'esfera celestial: els [[Nodos de la Lluna\|nodos ascendent i nodo descendent]]. Estos nodos no són fixos sino que giren retrogradant i fent una volta completa en aproximadament 18.6 anys. El temps que tarda la[[ Lluna]] per a tornar al mateix node és de nou més curt que un ~~mes~~ sideral (ya que els nodos van a la seua trobada): açò es nomena el '''més draconític''' més que té una llongitut mija d'aproximadament 27 1/5 dies. És important per a predir els [[eclipse]]s: estos tenen lloc quan el [[Sol]], la [[Terra]] i la [[Lluna]] estan en una llínea. Ara (com vist de la [[Terra]]) el [[Sol]] seguix l'eclíptica, mentres la [[Lluna]] seguix la seua pròpia òrbita que és inclinada. Els tres cossos a soles estan en una llínea quan la [[Lluna]] està prop de l'eclíptica, és dir quan està prop d'un dels nodos. El terme ''draconític'' es referix al dragó mitològic que viu en els nodos i regularment ''es menja'' el [[Sol]] o [[Lluna]] durant l'[[eclipse]].		L'òrbita de la [[Lluna]] està en un pla inclinat respecte al pla de la [[eclíptica]]: té una [[obliqüitat de l'eclíptica\|inclinació]] d'aproximadament cinc graus. La llínea d'intersecció d'este pla en l'eclíptica definix dos punts en l'esfera celestial: els [[Nodos de la Lluna\|nodos ascendent i nodo descendent]]. Estos nodos no són fixos sino que giren retrogradant i fent una volta completa en aproximadament 18.6 anys. El temps que tarda la[[ Lluna]] per a tornar al mateix node és de nou més curt que un més sideral (ya que els nodos van a la seua trobada): açò es nomena el '''més draconític''' més que té una llongitut mija d'aproximadament 27 1/5 dies. És important per a predir els [[eclipse]]s: estos tenen lloc quan el [[Sol]], la [[Terra]] i la [[Lluna]] estan en una llínea. Ara (com vist de la [[Terra]]) el [[Sol]] seguix l'eclíptica, mentres la [[Lluna]] seguix la seua pròpia òrbita que és inclinada. Els tres cossos a soles estan en una llínea quan la [[Lluna]] està prop de l'eclíptica, és dir quan està prop d'un dels nodos. El terme ''draconític'' es referix al dragó mitològic que viu en els nodos i regularment ''es menja'' el [[Sol]] o [[Lluna]] durant l'[[eclipse]].

	== Les llongituts dels mesos astronòmics ==		== Les llongituts dels mesos astronòmics ==

Jose2: Text reemplaça - 'm mes ' a 'm més '

2022-04-30T20:10:09Z

Text reemplaça - 'm mes ' a 'm més '

← Revisió anterior		Revisió de 20:10 30 abr 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	Un '''més''' (del [[llatí]] ''mensis'') és cada un dels dotze periodos de [[temps]], d'entre 28 i 31 [[dia\|dies]], que es dividix l'[[any]]. En [[Idioma valencià\|valencià]] cada més té un nom d'orige llatí. Aixina, [[juny]] seria el més dedicat a [[Juno]], [[juliol]] a [[Juli César]] i [[agost]] a [[César August]]. Aixina, els últims quatre mesos tenen el seu significat en números: [[setembre]] (sèptim), [[octubre]] (octau), [[novembre]] (nové) i [[decembre]] (dècim). Açò és aixina perque, en un principi, l'any escomençava en [[març]], i [[setembre]] era en efecte el sèptim ~~mes~~ de l'[[any]].		Un '''més''' (del [[llatí]] ''mensis'') és cada un dels dotze periodos de [[temps]], d'entre 28 i 31 [[dia\|dies]], que es dividix l'[[any]]. En [[Idioma valencià\|valencià]] cada més té un nom d'orige llatí. Aixina, [[juny]] seria el més dedicat a [[Juno]], [[juliol]] a [[Juli César]] i [[agost]] a [[César August]]. Aixina, els últims quatre mesos tenen el seu significat en números: [[setembre]] (sèptim), [[octubre]] (octau), [[novembre]] (nové) i [[decembre]] (dècim). Açò és aixina perque, en un principi, l'any escomençava en [[març]], i [[setembre]] era en efecte el sèptim més de l'[[any]].

	La duració fon establida de manera que s'intercalaren els mesos de 30 i 31 dies, en l'excepció de [[febrer]], que va conservar la seua duració original de 28 dies per motius religiosos. L'existència de dotze mesos té relació en les dotze constelacions del [[zodíac]] i en la numeració decenal.		La duració fon establida de manera que s'intercalaren els mesos de 30 i 31 dies, en l'excepció de [[febrer]], que va conservar la seua duració original de 28 dies per motius religiosos. L'existència de dotze mesos té relació en les dotze constelacions del [[zodíac]] i en la numeració decenal.

Jose2: Text reemplaça - 'l mes ' a 'l més '

2022-04-29T10:11:25Z

Text reemplaça - 'l mes ' a 'l més '

← Revisió anterior		Revisió de 10:11 29 abr 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	Un '''més''' (del [[llatí]] ''mensis'') és cada un dels dotze periodos de [[temps]], d'entre 28 i 31 [[dia\|dies]], que es dividix l'[[any]]. En [[Idioma valencià\|valencià]] cada més té un nom d'orige llatí. Aixina, [[juny]] seria el ~~mes~~ dedicat a [[Juno]], [[juliol]] a [[Juli César]] i [[agost]] a [[César August]]. Aixina, els últims quatre mesos tenen el seu significat en números: [[setembre]] (sèptim), [[octubre]] (octau), [[novembre]] (nové) i [[decembre]] (dècim). Açò és aixina perque, en un principi, l'any escomençava en [[març]], i [[setembre]] era en efecte el sèptim mes de l'[[any]].		Un '''més''' (del [[llatí]] ''mensis'') és cada un dels dotze periodos de [[temps]], d'entre 28 i 31 [[dia\|dies]], que es dividix l'[[any]]. En [[Idioma valencià\|valencià]] cada més té un nom d'orige llatí. Aixina, [[juny]] seria el més dedicat a [[Juno]], [[juliol]] a [[Juli César]] i [[agost]] a [[César August]]. Aixina, els últims quatre mesos tenen el seu significat en números: [[setembre]] (sèptim), [[octubre]] (octau), [[novembre]] (nové) i [[decembre]] (dècim). Açò és aixina perque, en un principi, l'any escomençava en [[març]], i [[setembre]] era en efecte el sèptim mes de l'[[any]].

	La duració fon establida de manera que s'intercalaren els mesos de 30 i 31 dies, en l'excepció de [[febrer]], que va conservar la seua duració original de 28 dies per motius religiosos. L'existència de dotze mesos té relació en les dotze constelacions del [[zodíac]] i en la numeració decenal.		La duració fon establida de manera que s'intercalaren els mesos de 30 i 31 dies, en l'excepció de [[febrer]], que va conservar la seua duració original de 28 dies per motius religiosos. L'existència de dotze mesos té relació en les dotze constelacions del [[zodíac]] i en la numeració decenal.
Llínea 23:		Llínea 23:

	== El més en Astronomia ==		== El més en Astronomia ==
	El ''' més ''' és una unitat [[Astronomia\|astronòmica]] de [[temps]], usada en el [[calendari]] com el [[Periodo orbital\|periodo]] que tarda la [[Lluna]] en donar una volta al voltant de la [[Terra]]. No obstant, el moviment de la [[Lluna]] en la seua [[òrbita]] és molt complicat i el seu periodo no és constant. És més, en moltes cultures (com succeïx en el [[calendari hebreu]] i el [[calendari musulmà]]) el principi del ~~mes~~ coincidix en la primera aparició del creixent llunar [[Lluna nova]] despuix de l'ocàs damunt de l'horisó occidental. La data i temps d'esta observació real depenen de la llongitut geogràfica exacta, aixina com de la latitut, les condicions atmosfèriques, l'atenció visual dels observadors, etc. Per consegüent, no és possible predir en precisió el principi i la duració dels mesos en estos calendaris. La majoria dels [[judeus]] seguix un calendari precalculat.		El ''' més ''' és una unitat [[Astronomia\|astronòmica]] de [[temps]], usada en el [[calendari]] com el [[Periodo orbital\|periodo]] que tarda la [[Lluna]] en donar una volta al voltant de la [[Terra]]. No obstant, el moviment de la [[Lluna]] en la seua [[òrbita]] és molt complicat i el seu periodo no és constant. És més, en moltes cultures (com succeïx en el [[calendari hebreu]] i el [[calendari musulmà]]) el principi del més coincidix en la primera aparició del creixent llunar [[Lluna nova]] despuix de l'ocàs damunt de l'horisó occidental. La data i temps d'esta observació real depenen de la llongitut geogràfica exacta, aixina com de la latitut, les condicions atmosfèriques, l'atenció visual dels observadors, etc. Per consegüent, no és possible predir en precisió el principi i la duració dels mesos en estos calendaris. La majoria dels [[judeus]] seguix un calendari precalculat.

	== Més Sinòdic ==		== Més Sinòdic ==
Llínea 31:		Llínea 31:

	== Més Sideral ==		== Més Sideral ==
	El periodo real de l'òrbita de la Lluna prenent com a referència les [[Estrela\|estreles]] fixes es nomena ''' mes sideral''', perque és el temps que pren la [[Lluna]] per a tornar a la mateixa posició entre les estreles fixes en l'[[esfera celest]]. Val aproximadament 27 1/3 dies generalment. Este tipo de ''més'' ha aparegut entre les cultures en el Mig Est, [[Índia]] i [[China]] de la manera següent: ells varen dividir el cel en 28 parts, caracterisant una [[constelació]], durant cada dia del ~~mes~~ de manera que se seguix la calcigada que la [[Lluna]] deixa entre les estreles.		El periodo real de l'òrbita de la Lluna prenent com a referència les [[Estrela\|estreles]] fixes es nomena ''' mes sideral''', perque és el temps que pren la [[Lluna]] per a tornar a la mateixa posició entre les estreles fixes en l'[[esfera celest]]. Val aproximadament 27 1/3 dies generalment. Este tipo de ''més'' ha aparegut entre les cultures en el Mig Est, [[Índia]] i [[China]] de la manera següent: ells varen dividir el cel en 28 parts, caracterisant una [[constelació]], durant cada dia del més de manera que se seguix la calcigada que la [[Lluna]] deixa entre les estreles.

	== Més tròpic ==		== Més tròpic ==
	És costum especificar posicions de cossos celestials respecte al [[Punt Aries\|equinocci vernal]]. A causa de la [[precessió dels equinoccis]], este punt retrograda sobre l'eclíptica. Per consegüent la Lluna tarda menys temps per a tornar a l'equinocci que al mateix punt entre les estreles fixes. Aixina el ~~mes~~ tròpic és llaugerament més curt que el més sideral.		És costum especificar posicions de cossos celestials respecte al [[Punt Aries\|equinocci vernal]]. A causa de la [[precessió dels equinoccis]], este punt retrograda sobre l'eclíptica. Per consegüent la Lluna tarda menys temps per a tornar a l'equinocci que al mateix punt entre les estreles fixes. Aixina el més tròpic és llaugerament més curt que el més sideral.

	== Més Draconític ==		== Més Draconític ==

Loís: perqué > perque

2020-01-30T16:59:11Z

perqué > perque

← Revisió anterior		Revisió de 16:59 30 gin 2020
Llínea 1:		Llínea 1:
	Un '''més''' (del [[llatí]] ''mensis'') és cada un dels dotze periodos de [[temps]], d'entre 28 i 31 [[dia\|dies]], que es dividix l'[[any]]. En [[Idioma valencià\|valencià]] cada més té un nom d'orige llatí. Aixina, [[juny]] seria el mes dedicat a [[Juno]], [[juliol]] a [[Juli César]] i [[agost]] a [[César August]]. Aixina, els últims quatre mesos tenen el seu significat en números: [[setembre]] (sèptim), [[octubre]] (octau), [[novembre]] (nové) i [[decembre]] (dècim). Açò és aixina ~~perqué~~, en un principi, l'any escomençava en [[març]], i [[setembre]] era en efecte el sèptim mes de l'[[any]].		Un '''més''' (del [[llatí]] ''mensis'') és cada un dels dotze periodos de [[temps]], d'entre 28 i 31 [[dia\|dies]], que es dividix l'[[any]]. En [[Idioma valencià\|valencià]] cada més té un nom d'orige llatí. Aixina, [[juny]] seria el mes dedicat a [[Juno]], [[juliol]] a [[Juli César]] i [[agost]] a [[César August]]. Aixina, els últims quatre mesos tenen el seu significat en números: [[setembre]] (sèptim), [[octubre]] (octau), [[novembre]] (nové) i [[decembre]] (dècim). Açò és aixina perque, en un principi, l'any escomençava en [[març]], i [[setembre]] era en efecte el sèptim mes de l'[[any]].

	La duració fon establida de manera que s'intercalaren els mesos de 30 i 31 dies, en l'excepció de [[febrer]], que va conservar la seua duració original de 28 dies per motius religiosos. L'existència de dotze mesos té relació en les dotze constelacions del [[zodíac]] i en la numeració decenal.		La duració fon establida de manera que s'intercalaren els mesos de 30 i 31 dies, en l'excepció de [[febrer]], que va conservar la seua duració original de 28 dies per motius religiosos. L'existència de dotze mesos té relació en les dotze constelacions del [[zodíac]] i en la numeració decenal.
Llínea 31:		Llínea 31:

	== Més Sideral ==		== Més Sideral ==
	El periodo real de l'òrbita de la Lluna prenent com a referència les [[Estrela\|estreles]] fixes es nomena ''' mes sideral''', ~~perqué~~ és el temps que pren la [[Lluna]] per a tornar a la mateixa posició entre les estreles fixes en l'[[esfera celest]]. Val aproximadament 27 1/3 dies generalment. Este tipo de ''més'' ha aparegut entre les cultures en el Mig Est, [[Índia]] i [[China]] de la manera següent: ells varen dividir el cel en 28 parts, caracterisant una [[constelació]], durant cada dia del mes de manera que se seguix la calcigada que la [[Lluna]] deixa entre les estreles.		El periodo real de l'òrbita de la Lluna prenent com a referència les [[Estrela\|estreles]] fixes es nomena ''' mes sideral''', perque és el temps que pren la [[Lluna]] per a tornar a la mateixa posició entre les estreles fixes en l'[[esfera celest]]. Val aproximadament 27 1/3 dies generalment. Este tipo de ''més'' ha aparegut entre les cultures en el Mig Est, [[Índia]] i [[China]] de la manera següent: ells varen dividir el cel en 28 parts, caracterisant una [[constelació]], durant cada dia del mes de manera que se seguix la calcigada que la [[Lluna]] deixa entre les estreles.

	== Més tròpic ==		== Més tròpic ==

Jose2: /* Equivalències d'atres unitats de temps en mesos */

2019-01-15T15:09:43Z

Equivalències d'atres unitats de temps en mesos

← Revisió anterior		Revisió de 15:09 15 gin 2019
Llínea 59:		Llínea 59:

	<table cellpadding=1 cellspacing=1 border=1>		<table cellpadding=1 cellspacing=1 border=1>
	<tr><td>~~mes~~ sideral :</td><td>27.321661547 + 0.000000001857 dies </td></tr >		<tr><td>més sideral :</td><td>27.321661547 + 0.000000001857 dies </td></tr >
	<tr><td>~~mes~~ tròpic :</td><td>27.321582241 + 0.000000001506 dies </td></tr>		<tr><td>més tròpic :</td><td>27.321582241 + 0.000000001506 dies </td></tr>
	<tr><td>~~mes~~ anomalístic:</td><td>27.554549878 - 0.000000010390 dies </td></tr >		<tr><td>més anomalístic:</td><td>27.554549878 - 0.000000010390 dies </td></tr >
	<tr><td>~~mes~~ draconítico </td><td>27.212220817 + 0.000000003833 dies </td></tr>		<tr><td>més draconítico </td><td>27.212220817 + 0.000000003833 dies </td></tr>
	<tr><td>~~mes~~ sinòdic:</td><td>29.530588853 + 0.000000002162 dies </td></tr>		<tr><td>més sinòdic:</td><td>29.530588853 + 0.000000002162 dies </td></tr>
	</table >		</table >

Jose2 en 15:08 15 gin 2019

2019-01-15T15:08:47Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:08 15 gin 2019
Llínea 1:		Llínea 1:
	#~~REDIRECT~~ [[~~Mes~~]]		Un '''més''' (del [[llatí]] ''mensis'') és cada un dels dotze periodos de [[temps]], d'entre 28 i 31 [[dia\|dies]], que es dividix l'[[any]]. En [[Idioma valencià\|valencià]] cada més té un nom d'orige llatí. Aixina, [[juny]] seria el mes dedicat a [[Juno]], [[juliol]] a [[Juli César]] i [[agost]] a [[César August]]. Aixina, els últims quatre mesos tenen el seu significat en números: [[setembre]] (sèptim), [[octubre]] (octau), [[novembre]] (nové) i [[decembre]] (dècim). Açò és aixina perqué, en un principi, l'any escomençava en [[març]], i [[setembre]] era en efecte el sèptim mes de l'[[any]].

			La duració fon establida de manera que s'intercalaren els mesos de 30 i 31 dies, en l'excepció de [[febrer]], que va conservar la seua duració original de 28 dies per motius religiosos. L'existència de dotze mesos té relació en les dotze constelacions del [[zodíac]] i en la numeració decenal.

			== Els mesos en els calendaris Julià i Gregorià ==

			El [[Calendari gregorià]], com el [[Calendari julià]] abans que ell, té dotze mesos:

			# [[giner]], en 31 [dia\|dies]]
			# [[febrer]], en 28 dies o 29 en [[any bisext]]
			# [[març]], en 31 dies
			# [[abril]], en 30 dies
			# [[maig]], en 31 dies
			# [[juny]], en 30 dies
			# [[Juliol]], en 31 dies
			# [[agost]], en 31 dies
			# [[setembre]], en 30 dies
			# [[octubre]], en 31 dies
			# [[novembre]], en 30 dies
			# [[decembre]], en 31 dies

			Un [[còdic mnemotècnic]] per a recordar la duració dels mesos és sostindre els dos punys junts, en el nuc de l'índex de la mà esquerra al costat del nuc de l'índex de la mà dreta. Cada nuc representa un més de 31 dies, i un espai representa un mes curt, sent [[giner]] el nuc chicotet de la [[mà]] esquerra.

			== El més en Astronomia ==
			El ''' més ''' és una unitat [[Astronomia\|astronòmica]] de [[temps]], usada en el [[calendari]] com el [[Periodo orbital\|periodo]] que tarda la [[Lluna]] en donar una volta al voltant de la [[Terra]]. No obstant, el moviment de la [[Lluna]] en la seua [[òrbita]] és molt complicat i el seu periodo no és constant. És més, en moltes cultures (com succeïx en el [[calendari hebreu]] i el [[calendari musulmà]]) el principi del mes coincidix en la primera aparició del creixent llunar [[Lluna nova]] despuix de l'ocàs damunt de l'horisó occidental. La data i temps d'esta observació real depenen de la llongitut geogràfica exacta, aixina com de la latitut, les condicions atmosfèriques, l'atenció visual dels observadors, etc. Per consegüent, no és possible predir en precisió el principi i la duració dels mesos en estos calendaris. La majoria dels [[judeus]] seguix un calendari precalculat.

			== Més Sinòdic ==
			El concepte tradicional sorgix en el cicle de '''fase de la lluna'''. El més sinòdic és el periodo de temps que transcorre entre dos mateixes fases consecutives de la [[Lluna]], sent la seua duració aproximada de 29,53 [[dia]]s. La causa de les [[fase llunar\|fases de la Lluna]] és que veem la part de la [[Lluna]] que s'allumena pel [[Sol]] i això depén de la seua posició relativa respecte al [[Sol]] (vista des de la [[Terra]]). Ya que la [[Terra]] gira al voltant del [[Sol]], la [[Lluna]] tarda un temps extra (despuix de completar un mes sideral) en tornar a la mateixa posició respecte al [[Sol]]. Este periodo més llarc es nomena ''' sinòdic '''. A causa de les pertorbacions de les òrbites de la [[Terra]] i [[Lluna]], el temps real entre llunacions pot variar entre 29,27 i 29,83 dies aproximadament.

			Les troballes [[Arqueologia\|arqueològics]] demostren que ya en el [[Paleolític]] es contava el temps usant les fases de la Lluna. Aixina mateix, el més sinòdic és encara la base de molts calendaris.

			== Més Sideral ==
			El periodo real de l'òrbita de la Lluna prenent com a referència les [[Estrela\|estreles]] fixes es nomena ''' mes sideral''', perqué és el temps que pren la [[Lluna]] per a tornar a la mateixa posició entre les estreles fixes en l'[[esfera celest]]. Val aproximadament 27 1/3 dies generalment. Este tipo de ''més'' ha aparegut entre les cultures en el Mig Est, [[Índia]] i [[China]] de la manera següent: ells varen dividir el cel en 28 parts, caracterisant una [[constelació]], durant cada dia del mes de manera que se seguix la calcigada que la [[Lluna]] deixa entre les estreles.

			== Més tròpic ==
			És costum especificar posicions de cossos celestials respecte al [[Punt Aries\|equinocci vernal]]. A causa de la [[precessió dels equinoccis]], este punt retrograda sobre l'eclíptica. Per consegüent la Lluna tarda menys temps per a tornar a l'equinocci que al mateix punt entre les estreles fixes. Aixina el mes tròpic és llaugerament més curt que el més sideral.

			== Més Draconític ==
			L'òrbita de la [[Lluna]] està en un pla inclinat respecte al pla de la [[eclíptica]]: té una [[obliqüitat de l'eclíptica\|inclinació]] d'aproximadament cinc graus. La llínea d'intersecció d'este pla en l'eclíptica definix dos punts en l'esfera celestial: els [[Nodos de la Lluna\|nodos ascendent i nodo descendent]]. Estos nodos no són fixos sino que giren retrogradant i fent una volta completa en aproximadament 18.6 anys. El temps que tarda la[[ Lluna]] per a tornar al mateix node és de nou més curt que un mes sideral (ya que els nodos van a la seua trobada): açò es nomena el '''més draconític''' més que té una llongitut mija d'aproximadament 27 1/5 dies. És important per a predir els [[eclipse]]s: estos tenen lloc quan el [[Sol]], la [[Terra]] i la [[Lluna]] estan en una llínea. Ara (com vist de la [[Terra]]) el [[Sol]] seguix l'eclíptica, mentres la [[Lluna]] seguix la seua pròpia òrbita que és inclinada. Els tres cossos a soles estan en una llínea quan la [[Lluna]] està prop de l'eclíptica, és dir quan està prop d'un dels nodos. El terme ''draconític'' es referix al dragó mitològic que viu en els nodos i regularment ''es menja'' el [[Sol]] o [[Lluna]] durant l'[[eclipse]].

			== Les llongituts dels mesos astronòmics ==
			La duració mija dels diferents mesos llunars no és constant. Aixina junt en la llista, es dona la seua variació llineal secular.

			Vàlit per a l'[[época juliana\|época 2000]] (1 giner 2000 12:00 [[Temps d'efemèrides]]):

			== Més natural ==

			Utilisat normalment en terminologia llegal, un més natural és el temps que va des del primer dia d'un més fins a l'últim, inclosos abdós. Per tant pot tindre un valor de 28, 29, 30 o 31 dies en funció del més en que s'utilise el terme.


			== Equivalències d'atres unitats de temps en mesos ==
			* 31, 30, 28 fins a 29 dies és un mes
			* Un [[any]] són 12 mesos
			* 5 anys són 60 mesos
			* 10 anys són 120 mesos
			* 50 anys són 600 mesos
			* Un [[sigle]] són 1.200 mesos


			<table cellpadding=1 cellspacing=1 border=1>
			<tr><td>mes sideral :</td><td>27.321661547 + 0.000000001857 dies </td></tr >
			<tr><td>mes tròpic :</td><td>27.321582241 + 0.000000001506 dies </td></tr>
			<tr><td>mes anomalístic:</td><td>27.554549878 - 0.000000010390 dies </td></tr >
			<tr><td>mes draconítico </td><td>27.212220817 + 0.000000003833 dies </td></tr>
			<tr><td>mes sinòdic:</td><td>29.530588853 + 0.000000002162 dies </td></tr>
			</table >

			== Refranys en valencià que fan referència als mesos ==



			[[Categoria:Unitats de temps]]

Teniente: Pàgina redirigida a Mes

2018-06-13T07:30:02Z

Pàgina redirigida a Mes

Pàgina nova

#REDIRECT [[Mes]]