Maerà - Historial de revisions

Reval en 16:36 2 oct 2024

2024-10-02T16:36:15Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:36 2 oct 2024
Llínea 14:		Llínea 14:

	El [[1 de novembre]] de [[2022]], l'Orgue per a la Salvaguarda del Patrimoni Immaterial de la UNESCO publicà el proyecte de decisió sobre l'inscripció del rafting en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de l'Humanitat. Segons el calendari provisional, la solicitut de la candidatura (https://ich.unesco.org/en/files-2022-under-process-01172?select_country=00121&select_type=all#table_cand) es tractarà el [[1 de decembre]] de 2022. La comissió d'evaluació recomana l'inclusió sense restriccions del rafting en fusta, aprecia especialment la calitat dels documents i reconeix els guanys de les associacions de gancheros, nabateros i almadieros de fusta i de les autoritats governamentals implicades. (pots trobar els documents originals en este lloc https://ich.unesco.org/en/17com)		El [[1 de novembre]] de [[2022]], l'Orgue per a la Salvaguarda del Patrimoni Immaterial de la UNESCO publicà el proyecte de decisió sobre l'inscripció del rafting en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de l'Humanitat. Segons el calendari provisional, la solicitut de la candidatura (https://ich.unesco.org/en/files-2022-under-process-01172?select_country=00121&select_type=all#table_cand) es tractarà el [[1 de decembre]] de 2022. La comissió d'evaluació recomana l'inclusió sense restriccions del rafting en fusta, aprecia especialment la calitat dels documents i reconeix els guanys de les associacions de gancheros, nabateros i almadieros de fusta i de les autoritats governamentals implicades. (pots trobar els documents originals en este lloc https://ich.unesco.org/en/17com)

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Festa de la Maerà}}		{{Commonscat\|Festa de la Maerà}}

Jose2 en 15:47 28 set 2024

2024-09-28T15:47:07Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:47 28 set 2024
Llínea 15:		Llínea 15:
	El [[1 de novembre]] de [[2022]], l'Orgue per a la Salvaguarda del Patrimoni Immaterial de la UNESCO publicà el proyecte de decisió sobre l'inscripció del rafting en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de l'Humanitat. Segons el calendari provisional, la solicitut de la candidatura (https://ich.unesco.org/en/files-2022-under-process-01172?select_country=00121&select_type=all#table_cand) es tractarà el [[1 de decembre]] de 2022. La comissió d'evaluació recomana l'inclusió sense restriccions del rafting en fusta, aprecia especialment la calitat dels documents i reconeix els guanys de les associacions de gancheros, nabateros i almadieros de fusta i de les autoritats governamentals implicades. (pots trobar els documents originals en este lloc https://ich.unesco.org/en/17com)		El [[1 de novembre]] de [[2022]], l'Orgue per a la Salvaguarda del Patrimoni Immaterial de la UNESCO publicà el proyecte de decisió sobre l'inscripció del rafting en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de l'Humanitat. Segons el calendari provisional, la solicitut de la candidatura (https://ich.unesco.org/en/files-2022-under-process-01172?select_country=00121&select_type=all#table_cand) es tractarà el [[1 de decembre]] de 2022. La comissió d'evaluació recomana l'inclusió sense restriccions del rafting en fusta, aprecia especialment la calitat dels documents i reconeix els guanys de les associacions de gancheros, nabateros i almadieros de fusta i de les autoritats governamentals implicades. (pots trobar els documents originals en este lloc https://ich.unesco.org/en/17com)

	==Enllaços externs==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Festa de la Maerà}}		{{Commonscat\|Festa de la Maerà}}
	* [https://ganxers.blogspot.com/ Associació Cultural de Maeros del Xúquer]		* [https://ganxers.blogspot.com/ Associació Cultural de Maeros del Xúquer]

Xavier: /* Enllaços externs */

2022-11-22T18:10:19Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 18:10 22 nov 2022
Llínea 26:		Llínea 26:
	[[Categoria:Festes de la Comunitat Valenciana]]		[[Categoria:Festes de la Comunitat Valenciana]]
	[[Categoria:Tradicions valencianes]]		[[Categoria:Tradicions valencianes]]
			[[Categoria:Cultura Valenciana]]

Jose2 en 11:40 22 nov 2022

2022-11-22T11:40:10Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:40 22 nov 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Maerà Antella.jpg\|300px\|miniaturadeimagen\|Sexta edició de la festa de la Maerà en la que els ganchers locals conduïxen els troncs per aigües del Xúquer fins a l'Assut d'Antella.]]		[[Archiu:Maerà Antella.jpg\|300px\|miniaturadeimagen\|Sexta edició de la festa de la Maerà en la que els ganchers locals conduïxen els troncs per aigües del Xúquer fins a l'Assut d'Antella.]]
	[[Archiu:Casa de las Compuertas Antella.jpg\|300px\|miniaturadeimagen\|Casa-castell de les Comportes després de la celebració de la festa de la Maerà.]]		[[Archiu:Casa de las Compuertas Antella.jpg\|300px\|miniaturadeimagen\|Casa-castell de les Comportes després de la celebració de la festa de la Maerà.]]
	La '''Maerà''' és el nom de la festa etnogràfica de transport fluvial de troncs que des de [[2012]] i en periodicitat anual té lloc cada últim dissabte del més de juliol en la localitat valenciana d'[[Antella]] en la comarca de [[La Ribera Alta]].		La '''Maerà''' és el nom de la festa etnogràfica de transport fluvial de troncs que des de l'any [[2012]] i en periodicitat anual té lloc cada últim [[dissabte]] del més de [[juliol]] en la localitat valenciana d'[[Antella]] en la comarca de [[La Ribera Alta]].

	En la qual els gancheros i gancheras locals conduïxen en l'ajuda dels seus ganchos grans partides de troncs per un tram d'uns 8 *quilómetros del [[riu Xúquer]] fins ~~al Azud de~~ Antella. En esta festa es rememora l'ofici dels gancheros i el transport fluvial de troncs de fusta, una tradició que durant més de 800 anys s'ha portat a terme en el Xúquer i el seu afluent el [[Cabriel]], entre atres rius valencians.		En la qual els gancheros i gancheras locals conduïxen en l'ajuda dels seus ganchos grans partides de troncs per un tram d'uns 8 quilómetros del [[riu Xúquer]] fins a l'Assut d'Antella. En esta festa es rememora l'ofici dels gancheros i el transport fluvial de troncs de [[fusta]], una tradició que durant més de 800 anys s'ha portat a terme en el Xúquer i el seu afluent el [[Cabriel]], entre atres rius valencians.

	Esta activitat milenària fon recuperada en Antella en motiu de la XXVII Trobada de Centres d'Ensenyament en Valencià que va tindre lloc en esta localitat el 22 d'abril de 2012. Durant esta festa cultura i etnogràfica, els gancheros locals (coneguts popularment com maeros) pertanyents a l'Associació Cultural de Maeros del Xúquer, entitat sense ànim de lucre organisadora de l'event i que forma part de la International Association of Timber-Raftsmen (IATR), són els encarregats de guiar fins al parage del Assut d'Antella, entre 10 i 15 tonellades de troncs per mig del sistema tradicional de flotació de peces soltes per un recorregut fluvial d'uns huit quilómetros. Els gancheros van abillats durant la baixada fluvial de troncs en indumentària típica i conduïxen la fusta valent-se de la seua destrea i equilibri i en l'única ajuda d'una llarga vara de fusta proveïda en un extrem d'una punta de ferro i un garfio.		Esta activitat milenària fon recuperada en Antella en motiu de la XXVII Trobada de Centres d'Ensenyament en Valencià que va tindre lloc en esta localitat el [[22 d'abril]] de 2012. Durant esta festa cultura i etnogràfica, els gancheros locals (coneguts popularment com maeros) pertanyents a l'Associació Cultural de Maeros del Xúquer, entitat sense ànim de lucre organisadora de l'event i que forma part de la International Association of Timber-Raftsmen (IATR), són els encarregats de guiar fins al parage del Assut d'Antella, entre 10 i 15 tonellades de troncs per mig del sistema tradicional de flotació de peces soltes per un recorregut fluvial d'uns huit quilómetros. Els gancheros van abillats durant la baixada fluvial de troncs en indumentària típica i conduïxen la fusta valent-se de la seua destrea i equilibri i en l'única ajuda d'una llarga vara de fusta proveïda en un extrem d'una punta de [[ferro]] i un garfio.

	A la seua arribada a l'Assut, una històrica infraestructura hidràulica ordenada construir per [[Jaume I]] en l'indicació expressa de deixar una comporta que permetera el pas dels troncs, els pals són extrets de l'aigua en l'ajuda de cavalls i mules. Antella va ser un punt important de pas i, a partir del [[sigle XV]], de reconte i extracció de troncs. Una volta fòra de l'aigua, es deixaven secar durant a lo manco 40 dies i es medien -en pams valencians- i marcaven en graus -Tocho (A), Milloria (M), Sisa (O), Madero (m), Quadern (Q), Seiseno (L) i Cabrio (C)- en funció del seu calibre.		A la seua arribada a l'Assut, una històrica infraestructura hidràulica ordenada construir per [[Jaume I]] en l'indicació expressa de deixar una comporta que permetera el pas dels troncs, els pals són extrets de l'aigua en l'ajuda de cavalls i mules. Antella va ser un punt important de pas i, a partir del [[sigle XV]], de reconte i extracció de troncs. Una volta fòra de l'aigua, es deixaven secar durant a lo manco 40 dies i es medien -en pams valencians- i marcaven en graus -Tocho (A), Milloria (M), Sisa (O), Madero (m), Quadern (Q), Seiseno (L) i Cabrio (C)- en funció del seu calibre.
Llínea 11:		Llínea 11:
	La conducció fluvial de fusta pel Xúquer i el Cabriel s'ha portat a terme des de temps de la dominació musulmana, com va atestar el geógraf Al-Idrisi. Durant més de huit sigles, esta activitat va estar estretament lligada a les necessitats de fusta de [[Dénia]], [[Cartagena]], [[Valéncia]], [[Alzira]] i [[Xàtiva]], entre atres ciutats, per a la construcció naval, edificacions i us domèstic, principalment i, a partir del sigle XIX, per a l'indústria valenciana del moble i la fabricació de caixes de taronges destinades a l'exportació. A través de la Maerà, Antella rendix homenage a una tradició i un ofici milenaris.		La conducció fluvial de fusta pel Xúquer i el Cabriel s'ha portat a terme des de temps de la dominació musulmana, com va atestar el geógraf Al-Idrisi. Durant més de huit sigles, esta activitat va estar estretament lligada a les necessitats de fusta de [[Dénia]], [[Cartagena]], [[Valéncia]], [[Alzira]] i [[Xàtiva]], entre atres ciutats, per a la construcció naval, edificacions i us domèstic, principalment i, a partir del sigle XIX, per a l'indústria valenciana del moble i la fabricació de caixes de taronges destinades a l'exportació. A través de la Maerà, Antella rendix homenage a una tradició i un ofici milenaris.

	En novembre de 2019, el Ministeri de Cultura del govern espanyol va expressar el seu respal a Maeros del Xúquer per a que la festa de la Maerà d'Antella entre a formar part de la Llista Representativa de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de ~~l'UNESCO~~ junt a atres festivitats que tenen lloc en [[Catalunya]], [[Navarra]], [[Aragó]] i [[Castella-la Mancha]]. En l'escrit dirigit a l'associació antellana se li va informar que des de la Direcció general s'havien iniciat les gestions pertinents en Polònia per a treballar en l'expedient de la candidatura transnacional del 'Timber Rafting in Europe' "la missió principal del qual és la salvaguarda de l'ofici de nabatero, balsero, ganchero, maero o raier, que es realisa en diferents conques fluvials de distints països europeus". Un més més tart, l'Ajuntament d'Antella va aprovar per unanimitat una moció per a la Protecció i Reconeiximent de la Maerà tant per la [[Generalitat Valenciana]] com per l'UNESCO, a la que més tart es sumà l'Ajuntament de [[Sumacàrcer]].		En [[novembre]] de l'any [[2019]], el Ministeri de Cultura del govern espanyol va expressar el seu respal a Maeros del Xúquer per a que la festa de la Maerà d'Antella entre a formar part de la Llista Representativa de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la [[UNESCO]] junt a atres festivitats que tenen lloc en [[Catalunya]], [[Navarra]], [[Aragó]] i [[Castella-la Mancha]]. En l'escrit dirigit a l'associació antellana se li va informar que des de la Direcció general s'havien iniciat les gestions pertinents en [[Polònia]] per a treballar en l'expedient de la candidatura transnacional del 'Timber Rafting in Europe' "la missió principal del qual és la salvaguarda de l'ofici de nabatero, balsero, ganchero, maero o raier, que es realisa en diferents conques fluvials de distints països europeus". Un més més tart, l'Ajuntament d'Antella va aprovar per unanimitat una moció per a la Protecció i Reconeiximent de la Maerà tant per la [[Generalitat Valenciana]] com per la UNESCO, a la que més tart es sumà l'Ajuntament de [[Sumacàrcer]].

	El 1 de novembre de 2022, l'Orgue per a la Salvaguarda del Patrimoni Immaterial de l'UNESCO publicà el proyecte de decisió sobre l'inscripció del rafting en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de l'Humanitat. Segons el calendari provisional, la solicitut de la candidatura (https://ich.unesco.org/en/files-2022-under-process-01172?select_country=00121&select_type=all#table_cand) es tractarà el 1 de decembre de 2022. La comissió d'evaluació recomana l'inclusió sense restriccions del rafting en fusta, aprecia especialment la calitat dels documents i reconeix els guanys de les associacions de gancheros, nabateros i almadieros de fusta i de les autoritats governamentals implicades. (pots trobar els documents originals en este lloc https://ich.unesco.org/en/17com)		El [[1 de novembre]] de [[2022]], l'Orgue per a la Salvaguarda del Patrimoni Immaterial de la UNESCO publicà el proyecte de decisió sobre l'inscripció del rafting en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de l'Humanitat. Segons el calendari provisional, la solicitut de la candidatura (https://ich.unesco.org/en/files-2022-under-process-01172?select_country=00121&select_type=all#table_cand) es tractarà el [[1 de decembre]] de 2022. La comissió d'evaluació recomana l'inclusió sense restriccions del rafting en fusta, aprecia especialment la calitat dels documents i reconeix els guanys de les associacions de gancheros, nabateros i almadieros de fusta i de les autoritats governamentals implicades. (pots trobar els documents originals en este lloc https://ich.unesco.org/en/17com)

	==Enllaços externs==		==Enllaços externs==

Alacanti en 00:51 22 nov 2022

2022-11-22T00:51:54Z

← Revisió anterior		Revisió de 00:51 22 nov 2022
Llínea 11:		Llínea 11:
	La conducció fluvial de fusta pel Xúquer i el Cabriel s'ha portat a terme des de temps de la dominació musulmana, com va atestar el geógraf Al-Idrisi. Durant més de huit sigles, esta activitat va estar estretament lligada a les necessitats de fusta de [[Dénia]], [[Cartagena]], [[Valéncia]], [[Alzira]] i [[Xàtiva]], entre atres ciutats, per a la construcció naval, edificacions i us domèstic, principalment i, a partir del sigle XIX, per a l'indústria valenciana del moble i la fabricació de caixes de taronges destinades a l'exportació. A través de la Maerà, Antella rendix homenage a una tradició i un ofici milenaris.		La conducció fluvial de fusta pel Xúquer i el Cabriel s'ha portat a terme des de temps de la dominació musulmana, com va atestar el geógraf Al-Idrisi. Durant més de huit sigles, esta activitat va estar estretament lligada a les necessitats de fusta de [[Dénia]], [[Cartagena]], [[Valéncia]], [[Alzira]] i [[Xàtiva]], entre atres ciutats, per a la construcció naval, edificacions i us domèstic, principalment i, a partir del sigle XIX, per a l'indústria valenciana del moble i la fabricació de caixes de taronges destinades a l'exportació. A través de la Maerà, Antella rendix homenage a una tradició i un ofici milenaris.

	En novembre de 2019, el Ministeri de Cultura del govern espanyol va expressar el seu respal a Maeros del Xúquer per a que la festa de la Maerà d'Antella entre a formar part de la Llista Representativa de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de l'UNESCO junt a atres festivitats que tenen lloc en [[Catalunya]], [[Navarra]], [[Aragó]] i [[Castella-la Mancha]]. En l'escrit dirigit a l'associació antellana se li va informar que des de la Direcció general s'havien iniciat les gestions pertinents en Polònia per a treballar en l'expedient de la candidatura transnacional del 'Timber Rafting in Europe' "la missió principal del qual és la salvaguarda de l'ofici de nabatero, balsero, ganchero, maero o raier, que es realisa en diferents conques fluvials de distints països europeus". Un més més tart, l'Ajuntament d'Antella va aprovar per unanimitat una moció per a la Protecció i Reconeiximent de la Maerà tant per la Generalitat Valenciana com per l'UNESCO, a la que més tart es sumà l'Ajuntament de Sumacàrcer.		En novembre de 2019, el Ministeri de Cultura del govern espanyol va expressar el seu respal a Maeros del Xúquer per a que la festa de la Maerà d'Antella entre a formar part de la Llista Representativa de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de l'UNESCO junt a atres festivitats que tenen lloc en [[Catalunya]], [[Navarra]], [[Aragó]] i [[Castella-la Mancha]]. En l'escrit dirigit a l'associació antellana se li va informar que des de la Direcció general s'havien iniciat les gestions pertinents en Polònia per a treballar en l'expedient de la candidatura transnacional del 'Timber Rafting in Europe' "la missió principal del qual és la salvaguarda de l'ofici de nabatero, balsero, ganchero, maero o raier, que es realisa en diferents conques fluvials de distints països europeus". Un més més tart, l'Ajuntament d'Antella va aprovar per unanimitat una moció per a la Protecció i Reconeiximent de la Maerà tant per la [[Generalitat Valenciana]] com per l'UNESCO, a la que més tart es sumà l'Ajuntament de [[Sumacàrcer]].

	El 1 de novembre de 2022, l'Orgue per a la Salvaguarda del Patrimoni Immaterial de l'UNESCO publicà el proyecte de decisió sobre l'inscripció del rafting en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de l'Humanitat. Segons el calendari provisional, la solicitut de la candidatura (https://ich.unesco.org/en/files-2022-under-process-01172?select_country=00121&select_type=all#table_cand) es tractarà el 1 de decembre de 2022. La comissió d'evaluació recomana l'inclusió sense restriccions del rafting en fusta, aprecia especialment la calitat dels documents i reconeix els guanys de les associacions de gancheros, nabateros i almadieros de fusta i de les autoritats governamentals implicades. (pots trobar els documents originals en este lloc https://ich.unesco.org/en/17com)		El 1 de novembre de 2022, l'Orgue per a la Salvaguarda del Patrimoni Immaterial de l'UNESCO publicà el proyecte de decisió sobre l'inscripció del rafting en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de l'Humanitat. Segons el calendari provisional, la solicitut de la candidatura (https://ich.unesco.org/en/files-2022-under-process-01172?select_country=00121&select_type=all#table_cand) es tractarà el 1 de decembre de 2022. La comissió d'evaluació recomana l'inclusió sense restriccions del rafting en fusta, aprecia especialment la calitat dels documents i reconeix els guanys de les associacions de gancheros, nabateros i almadieros de fusta i de les autoritats governamentals implicades. (pots trobar els documents originals en este lloc https://ich.unesco.org/en/17com)

Alacanti en 00:51 22 nov 2022

2022-11-22T00:51:12Z

← Revisió anterior		Revisió de 00:51 22 nov 2022
Llínea 9:		Llínea 9:
	A la seua arribada a l'Assut, una històrica infraestructura hidràulica ordenada construir per [[Jaume I]] en l'indicació expressa de deixar una comporta que permetera el pas dels troncs, els pals són extrets de l'aigua en l'ajuda de cavalls i mules. Antella va ser un punt important de pas i, a partir del [[sigle XV]], de reconte i extracció de troncs. Una volta fòra de l'aigua, es deixaven secar durant a lo manco 40 dies i es medien -en pams valencians- i marcaven en graus -Tocho (A), Milloria (M), Sisa (O), Madero (m), Quadern (Q), Seiseno (L) i Cabrio (C)- en funció del seu calibre.		A la seua arribada a l'Assut, una històrica infraestructura hidràulica ordenada construir per [[Jaume I]] en l'indicació expressa de deixar una comporta que permetera el pas dels troncs, els pals són extrets de l'aigua en l'ajuda de cavalls i mules. Antella va ser un punt important de pas i, a partir del [[sigle XV]], de reconte i extracció de troncs. Una volta fòra de l'aigua, es deixaven secar durant a lo manco 40 dies i es medien -en pams valencians- i marcaven en graus -Tocho (A), Milloria (M), Sisa (O), Madero (m), Quadern (Q), Seiseno (L) i Cabrio (C)- en funció del seu calibre.

	La conducció fluvial de fusta pel Xúquer i el Cabriel s'ha portat a terme des de temps de la dominació musulmana, com va atestar el geógraf Al-Idrisi. Durant més de huit sigles, esta activitat va estar estretament lligada a les necessitats de fusta de Dénia, Cartagena, Valéncia, Alzira i Xàtiva, entre atres ciutats, per a la construcció naval, edificacions i us domèstic, principalment i, a partir del sigle XIX, per a l'indústria valenciana del moble i la fabricació de caixes de taronges destinades a l'exportació. A través de la Maerà, Antella rendix homenage a una tradició i un ofici milenaris.		La conducció fluvial de fusta pel Xúquer i el Cabriel s'ha portat a terme des de temps de la dominació musulmana, com va atestar el geógraf Al-Idrisi. Durant més de huit sigles, esta activitat va estar estretament lligada a les necessitats de fusta de [[Dénia]], [[Cartagena]], [[Valéncia]], [[Alzira]] i [[Xàtiva]], entre atres ciutats, per a la construcció naval, edificacions i us domèstic, principalment i, a partir del sigle XIX, per a l'indústria valenciana del moble i la fabricació de caixes de taronges destinades a l'exportació. A través de la Maerà, Antella rendix homenage a una tradició i un ofici milenaris.

	En novembre de 2019, el Ministeri de Cultura del govern espanyol va expressar el seu respal a Maeros del Xúquer per a que la festa de la Maerà d'Antella entre a formar part de la Llista Representativa de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de l'UNESCO junt a atres festivitats que tenen lloc en Catalunya, Navarra, Aragó i Castella-la Mancha. En l'escrit dirigit a l'associació antellana se li va informar que des de la Direcció general s'havien iniciat les gestions pertinents en Polònia per a treballar en l'expedient de la candidatura transnacional del 'Timber Rafting in Europe' "la missió principal del qual és la salvaguarda de l'ofici de nabatero, balsero, ganchero, maero o raier, que es realisa en diferents conques fluvials de distints països europeus". Un més més tart, l'Ajuntament d'Antella va aprovar per unanimitat una moció per a la Protecció i Reconeiximent de la Maerà tant per la Generalitat Valenciana com per l'UNESCO, a la que més tart es sumà l'Ajuntament de Sumacàrcer.		En novembre de 2019, el Ministeri de Cultura del govern espanyol va expressar el seu respal a Maeros del Xúquer per a que la festa de la Maerà d'Antella entre a formar part de la Llista Representativa de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de l'UNESCO junt a atres festivitats que tenen lloc en [[Catalunya]], [[Navarra]], [[Aragó]] i [[Castella-la Mancha]]. En l'escrit dirigit a l'associació antellana se li va informar que des de la Direcció general s'havien iniciat les gestions pertinents en Polònia per a treballar en l'expedient de la candidatura transnacional del 'Timber Rafting in Europe' "la missió principal del qual és la salvaguarda de l'ofici de nabatero, balsero, ganchero, maero o raier, que es realisa en diferents conques fluvials de distints països europeus". Un més més tart, l'Ajuntament d'Antella va aprovar per unanimitat una moció per a la Protecció i Reconeiximent de la Maerà tant per la Generalitat Valenciana com per l'UNESCO, a la que més tart es sumà l'Ajuntament de Sumacàrcer.

	El 1 de novembre de 2022, l'Orgue per a la Salvaguarda del Patrimoni Immaterial de l'UNESCO publicà el proyecte de decisió sobre l'inscripció del rafting en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de l'Humanitat. Segons el calendari provisional, la solicitut de la candidatura (https://ich.unesco.org/en/files-2022-under-process-01172?select_country=00121&select_type=all#table_cand) es tractarà el 1 de decembre de 2022. La comissió d'evaluació recomana l'inclusió sense restriccions del rafting en fusta, aprecia especialment la calitat dels documents i reconeix els guanys de les associacions de gancheros, nabateros i almadieros de fusta i de les autoritats governamentals implicades. (pots trobar els documents originals en este lloc https://ich.unesco.org/en/17com)		El 1 de novembre de 2022, l'Orgue per a la Salvaguarda del Patrimoni Immaterial de l'UNESCO publicà el proyecte de decisió sobre l'inscripció del rafting en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de l'Humanitat. Segons el calendari provisional, la solicitut de la candidatura (https://ich.unesco.org/en/files-2022-under-process-01172?select_country=00121&select_type=all#table_cand) es tractarà el 1 de decembre de 2022. La comissió d'evaluació recomana l'inclusió sense restriccions del rafting en fusta, aprecia especialment la calitat dels documents i reconeix els guanys de les associacions de gancheros, nabateros i almadieros de fusta i de les autoritats governamentals implicades. (pots trobar els documents originals en este lloc https://ich.unesco.org/en/17com)

Alacanti: Desfeta la revisió 251126 de Alacanti (disc.)

2022-11-22T00:49:33Z

Desfeta la revisió 251126 de Alacanti (disc.)

← Revisió anterior		Revisió de 00:49 22 nov 2022
Llínea 7:		Llínea 7:
	Esta activitat milenària fon recuperada en Antella en motiu de la XXVII Trobada de Centres d'Ensenyament en Valencià que va tindre lloc en esta localitat el 22 d'abril de 2012. Durant esta festa cultura i etnogràfica, els gancheros locals (coneguts popularment com maeros) pertanyents a l'Associació Cultural de Maeros del Xúquer, entitat sense ànim de lucre organisadora de l'event i que forma part de la International Association of Timber-Raftsmen (IATR), són els encarregats de guiar fins al parage del Assut d'Antella, entre 10 i 15 tonellades de troncs per mig del sistema tradicional de flotació de peces soltes per un recorregut fluvial d'uns huit quilómetros. Els gancheros van abillats durant la baixada fluvial de troncs en indumentària típica i conduïxen la fusta valent-se de la seua destrea i equilibri i en l'única ajuda d'una llarga vara de fusta proveïda en un extrem d'una punta de ferro i un garfio.		Esta activitat milenària fon recuperada en Antella en motiu de la XXVII Trobada de Centres d'Ensenyament en Valencià que va tindre lloc en esta localitat el 22 d'abril de 2012. Durant esta festa cultura i etnogràfica, els gancheros locals (coneguts popularment com maeros) pertanyents a l'Associació Cultural de Maeros del Xúquer, entitat sense ànim de lucre organisadora de l'event i que forma part de la International Association of Timber-Raftsmen (IATR), són els encarregats de guiar fins al parage del Assut d'Antella, entre 10 i 15 tonellades de troncs per mig del sistema tradicional de flotació de peces soltes per un recorregut fluvial d'uns huit quilómetros. Els gancheros van abillats durant la baixada fluvial de troncs en indumentària típica i conduïxen la fusta valent-se de la seua destrea i equilibri i en l'única ajuda d'una llarga vara de fusta proveïda en un extrem d'una punta de ferro i un garfio.

	A la seua arribada a l'Assut, una històrica infraestructura hidràulica ordenada construir per [[Jaume I]] en l'indicació expressa de deixar una comporta que permetera el pas dels troncs, els pals són extrets de l'aigua en l'ajuda de cavalls i mules. Antella va ser un punt important de pas i, a partir del [[sigle XV]], de reconte i extracció de troncs. Una volta fòra de l'aigua, es deixaven secar durant a lo manco 40 dies i es medien, en pams valencians, i marcaven en graus ~~en funció del seu calibre:~~		A la seua arribada a l'Assut, una històrica infraestructura hidràulica ordenada construir per [[Jaume I]] en l'indicació expressa de deixar una comporta que permetera el pas dels troncs, els pals són extrets de l'aigua en l'ajuda de cavalls i mules. Antella va ser un punt important de pas i, a partir del [[sigle XV]], de reconte i extracció de troncs. Una volta fòra de l'aigua, es deixaven secar durant a lo manco 40 dies i es medien -en pams valencians- i marcaven en graus -Tocho (A), Milloria (M), Sisa (O), Madero (m), Quadern (Q), Seiseno (L) i Cabrio (C)- en funció del seu calibre.
	* Tocho (A).
	* Milloria (M).
	* Sisa (O).
	* Madero (m).
	* Quadern (Q).
	* Seiseno (L).
	* Cabrio (C).

	La conducció fluvial de fusta pel Xúquer i el Cabriel s'ha portat a terme des de temps de la dominació musulmana, com va atestar el geógraf Al-Idrisi. Durant més de huit sigles, esta activitat va estar estretament lligada a les necessitats de fusta de Dénia, Cartagena, Valéncia, Alzira i Xàtiva, entre atres ciutats, per a la construcció naval, edificacions i us domèstic, principalment i, a partir del sigle XIX, per a l'indústria valenciana del moble i la fabricació de caixes de taronges destinades a l'exportació. A través de la Maerà, Antella rendix homenage a una tradició i un ofici milenaris.		La conducció fluvial de fusta pel Xúquer i el Cabriel s'ha portat a terme des de temps de la dominació musulmana, com va atestar el geógraf Al-Idrisi. Durant més de huit sigles, esta activitat va estar estretament lligada a les necessitats de fusta de Dénia, Cartagena, Valéncia, Alzira i Xàtiva, entre atres ciutats, per a la construcció naval, edificacions i us domèstic, principalment i, a partir del sigle XIX, per a l'indústria valenciana del moble i la fabricació de caixes de taronges destinades a l'exportació. A través de la Maerà, Antella rendix homenage a una tradició i un ofici milenaris.

Alacanti en 00:48 22 nov 2022

2022-11-22T00:48:49Z

← Revisió anterior		Revisió de 00:48 22 nov 2022
Llínea 7:		Llínea 7:
	Esta activitat milenària fon recuperada en Antella en motiu de la XXVII Trobada de Centres d'Ensenyament en Valencià que va tindre lloc en esta localitat el 22 d'abril de 2012. Durant esta festa cultura i etnogràfica, els gancheros locals (coneguts popularment com maeros) pertanyents a l'Associació Cultural de Maeros del Xúquer, entitat sense ànim de lucre organisadora de l'event i que forma part de la International Association of Timber-Raftsmen (IATR), són els encarregats de guiar fins al parage del Assut d'Antella, entre 10 i 15 tonellades de troncs per mig del sistema tradicional de flotació de peces soltes per un recorregut fluvial d'uns huit quilómetros. Els gancheros van abillats durant la baixada fluvial de troncs en indumentària típica i conduïxen la fusta valent-se de la seua destrea i equilibri i en l'única ajuda d'una llarga vara de fusta proveïda en un extrem d'una punta de ferro i un garfio.		Esta activitat milenària fon recuperada en Antella en motiu de la XXVII Trobada de Centres d'Ensenyament en Valencià que va tindre lloc en esta localitat el 22 d'abril de 2012. Durant esta festa cultura i etnogràfica, els gancheros locals (coneguts popularment com maeros) pertanyents a l'Associació Cultural de Maeros del Xúquer, entitat sense ànim de lucre organisadora de l'event i que forma part de la International Association of Timber-Raftsmen (IATR), són els encarregats de guiar fins al parage del Assut d'Antella, entre 10 i 15 tonellades de troncs per mig del sistema tradicional de flotació de peces soltes per un recorregut fluvial d'uns huit quilómetros. Els gancheros van abillats durant la baixada fluvial de troncs en indumentària típica i conduïxen la fusta valent-se de la seua destrea i equilibri i en l'única ajuda d'una llarga vara de fusta proveïda en un extrem d'una punta de ferro i un garfio.

	A la seua arribada a l'Assut, una històrica infraestructura hidràulica ordenada construir per [[Jaume I]] en l'indicació expressa de deixar una comporta que permetera el pas dels troncs, els pals són extrets de l'aigua en l'ajuda de cavalls i mules. Antella va ser un punt important de pas i, a partir del [[sigle XV]], de reconte i extracció de troncs. Una volta fòra de l'aigua, es deixaven secar durant a lo manco 40 dies i es medien -en pams valencians- i marcaven en graus -Tocho (A), Milloria (M), Sisa (O), Madero (m), Quadern (Q), Seiseno (L) i Cabrio (C)~~- en funció del seu calibre~~.		A la seua arribada a l'Assut, una històrica infraestructura hidràulica ordenada construir per [[Jaume I]] en l'indicació expressa de deixar una comporta que permetera el pas dels troncs, els pals són extrets de l'aigua en l'ajuda de cavalls i mules. Antella va ser un punt important de pas i, a partir del [[sigle XV]], de reconte i extracció de troncs. Una volta fòra de l'aigua, es deixaven secar durant a lo manco 40 dies i es medien, en pams valencians, i marcaven en graus en funció del seu calibre:
			* Tocho (A).
			* Milloria (M).
			* Sisa (O).
			* Madero (m).
			* Quadern (Q).
			* Seiseno (L).
			* Cabrio (C).

	La conducció fluvial de fusta pel Xúquer i el Cabriel s'ha portat a terme des de temps de la dominació musulmana, com va atestar el geógraf Al-Idrisi. Durant més de huit sigles, esta activitat va estar estretament lligada a les necessitats de fusta de Dénia, Cartagena, Valéncia, Alzira i Xàtiva, entre atres ciutats, per a la construcció naval, edificacions i us domèstic, principalment i, a partir del sigle XIX, per a l'indústria valenciana del moble i la fabricació de caixes de taronges destinades a l'exportació. A través de la Maerà, Antella rendix homenage a una tradició i un ofici milenaris.		La conducció fluvial de fusta pel Xúquer i el Cabriel s'ha portat a terme des de temps de la dominació musulmana, com va atestar el geógraf Al-Idrisi. Durant més de huit sigles, esta activitat va estar estretament lligada a les necessitats de fusta de Dénia, Cartagena, Valéncia, Alzira i Xàtiva, entre atres ciutats, per a la construcció naval, edificacions i us domèstic, principalment i, a partir del sigle XIX, per a l'indústria valenciana del moble i la fabricació de caixes de taronges destinades a l'exportació. A través de la Maerà, Antella rendix homenage a una tradició i un ofici milenaris.

Alacanti en 00:47 22 nov 2022

2022-11-22T00:47:11Z

← Revisió anterior		Revisió de 00:47 22 nov 2022
Llínea 7:		Llínea 7:
	Esta activitat milenària fon recuperada en Antella en motiu de la XXVII Trobada de Centres d'Ensenyament en Valencià que va tindre lloc en esta localitat el 22 d'abril de 2012. Durant esta festa cultura i etnogràfica, els gancheros locals (coneguts popularment com maeros) pertanyents a l'Associació Cultural de Maeros del Xúquer, entitat sense ànim de lucre organisadora de l'event i que forma part de la International Association of Timber-Raftsmen (IATR), són els encarregats de guiar fins al parage del Assut d'Antella, entre 10 i 15 tonellades de troncs per mig del sistema tradicional de flotació de peces soltes per un recorregut fluvial d'uns huit quilómetros. Els gancheros van abillats durant la baixada fluvial de troncs en indumentària típica i conduïxen la fusta valent-se de la seua destrea i equilibri i en l'única ajuda d'una llarga vara de fusta proveïda en un extrem d'una punta de ferro i un garfio.		Esta activitat milenària fon recuperada en Antella en motiu de la XXVII Trobada de Centres d'Ensenyament en Valencià que va tindre lloc en esta localitat el 22 d'abril de 2012. Durant esta festa cultura i etnogràfica, els gancheros locals (coneguts popularment com maeros) pertanyents a l'Associació Cultural de Maeros del Xúquer, entitat sense ànim de lucre organisadora de l'event i que forma part de la International Association of Timber-Raftsmen (IATR), són els encarregats de guiar fins al parage del Assut d'Antella, entre 10 i 15 tonellades de troncs per mig del sistema tradicional de flotació de peces soltes per un recorregut fluvial d'uns huit quilómetros. Els gancheros van abillats durant la baixada fluvial de troncs en indumentària típica i conduïxen la fusta valent-se de la seua destrea i equilibri i en l'única ajuda d'una llarga vara de fusta proveïda en un extrem d'una punta de ferro i un garfio.

	A la seua arribada a l'Assut, una històrica infraestructura hidràulica ordenada construir per [[Jaume I]] en l'indicació expressa de deixar una comporta que permetera el pas dels troncs, els pals són extrets de l'aigua en l'ajuda de cavalls i mules. Antella va ser un punt important de pas i, a partir del sigle XV, de reconte i extracció de troncs. Una volta fòra de l'aigua, es deixaven secar durant a lo manco 40 dies i es medien -en pams valencians- i marcaven en graus -Tocho (A), Milloria (M), Sisa (O), Madero (m), Quadern (Q), Seiseno (L) i Cabrio (C)- en funció del seu calibre. La conducció fluvial de fusta pel Xúquer i el Cabriel s'ha portat a terme des de temps de la dominació musulmana, com va atestar el geógraf Al-Idrisi. Durant més de huit sigles, esta activitat va estar estretament lligada a les necessitats de fusta de Dénia, Cartagena, Valéncia, Alzira i Xàtiva, entre atres ciutats, per a la construcció naval, edificacions i us domèstic, principalment i, a partir del sigle XIX, per a l'indústria valenciana del moble i la fabricació de caixes de taronges destinades a l'exportació. A través de la Maerà, Antella rendix homenage a una tradició i un ofici milenaris.		A la seua arribada a l'Assut, una històrica infraestructura hidràulica ordenada construir per [[Jaume I]] en l'indicació expressa de deixar una comporta que permetera el pas dels troncs, els pals són extrets de l'aigua en l'ajuda de cavalls i mules. Antella va ser un punt important de pas i, a partir del [[sigle XV]], de reconte i extracció de troncs. Una volta fòra de l'aigua, es deixaven secar durant a lo manco 40 dies i es medien -en pams valencians- i marcaven en graus -Tocho (A), Milloria (M), Sisa (O), Madero (m), Quadern (Q), Seiseno (L) i Cabrio (C)- en funció del seu calibre.

			La conducció fluvial de fusta pel Xúquer i el Cabriel s'ha portat a terme des de temps de la dominació musulmana, com va atestar el geógraf Al-Idrisi. Durant més de huit sigles, esta activitat va estar estretament lligada a les necessitats de fusta de Dénia, Cartagena, Valéncia, Alzira i Xàtiva, entre atres ciutats, per a la construcció naval, edificacions i us domèstic, principalment i, a partir del sigle XIX, per a l'indústria valenciana del moble i la fabricació de caixes de taronges destinades a l'exportació. A través de la Maerà, Antella rendix homenage a una tradició i un ofici milenaris.

	En novembre de 2019, el Ministeri de Cultura del govern espanyol va expressar el seu respal a Maeros del Xúquer per a que la festa de la Maerà d'Antella entre a formar part de la Llista Representativa de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de l'UNESCO junt a atres festivitats que tenen lloc en Catalunya, Navarra, Aragó i Castella-la Mancha. En l'escrit dirigit a l'associació antellana se li va informar que des de la Direcció general s'havien iniciat les gestions pertinents en Polònia per a treballar en l'expedient de la candidatura transnacional del 'Timber Rafting in Europe' "la missió principal del qual és la salvaguarda de l'ofici de nabatero, balsero, ganchero, maero o raier, que es realisa en diferents conques fluvials de distints països europeus". Un més més tart, l'Ajuntament d'Antella va aprovar per unanimitat una moció per a la Protecció i Reconeiximent de la Maerà tant per la Generalitat Valenciana com per l'UNESCO, a la que més tart es sumà l'Ajuntament de Sumacàrcer.		En novembre de 2019, el Ministeri de Cultura del govern espanyol va expressar el seu respal a Maeros del Xúquer per a que la festa de la Maerà d'Antella entre a formar part de la Llista Representativa de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de l'UNESCO junt a atres festivitats que tenen lloc en Catalunya, Navarra, Aragó i Castella-la Mancha. En l'escrit dirigit a l'associació antellana se li va informar que des de la Direcció general s'havien iniciat les gestions pertinents en Polònia per a treballar en l'expedient de la candidatura transnacional del 'Timber Rafting in Europe' "la missió principal del qual és la salvaguarda de l'ofici de nabatero, balsero, ganchero, maero o raier, que es realisa en diferents conques fluvials de distints països europeus". Un més més tart, l'Ajuntament d'Antella va aprovar per unanimitat una moció per a la Protecció i Reconeiximent de la Maerà tant per la Generalitat Valenciana com per l'UNESCO, a la que més tart es sumà l'Ajuntament de Sumacàrcer.

Alacanti en 00:46 22 nov 2022

2022-11-22T00:46:13Z

← Revisió anterior		Revisió de 00:46 22 nov 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Maerà Antella.jpg\|300px\|miniaturadeimagen\|Sexta edició de la festa de la Maerà en la que els ganchers locals conduïxen els troncs per aigües del Xúquer fins a l'Assut d'Antella.]]		[[Archiu:Maerà Antella.jpg\|300px\|miniaturadeimagen\|Sexta edició de la festa de la Maerà en la que els ganchers locals conduïxen els troncs per aigües del Xúquer fins a l'Assut d'Antella.]]
	[[Archiu:Casa de las Compuertas Antella.jpg\|300px\|miniaturadeimagen\|Casa-castell de les Comportes després de la celebració de la festa de la Maerà.]]		[[Archiu:Casa de las Compuertas Antella.jpg\|300px\|miniaturadeimagen\|Casa-castell de les Comportes després de la celebració de la festa de la Maerà.]]
	La '''Maerà''' és el nom de la festa etnogràfica de transport fluvial de troncs que des de 2012 i en periodicitat anual té lloc cada últim dissabte del més de juliol en la localitat valenciana d'[[Antella]] en la comarca de [[La Ribera Alta]].		La '''Maerà''' és el nom de la festa etnogràfica de transport fluvial de troncs que des de [[2012]] i en periodicitat anual té lloc cada últim dissabte del més de juliol en la localitat valenciana d'[[Antella]] en la comarca de [[La Ribera Alta]].

	En la qual els gancheros i gancheras locals conduïxen en l'ajuda dels seus ganchos grans partides de troncs per un tram d'uns 8 *quilómetros del [[riu Xúquer]] fins al Azud de Antella. En esta festa es rememora l'ofici dels gancheros i el transport fluvial de troncs de fusta, una tradició que durant més de 800 anys s'ha portat a terme en el Xúquer i el seu afluent el [[Cabriel]], entre atres rius valencians.		En la qual els gancheros i gancheras locals conduïxen en l'ajuda dels seus ganchos grans partides de troncs per un tram d'uns 8 *quilómetros del [[riu Xúquer]] fins al Azud de Antella. En esta festa es rememora l'ofici dels gancheros i el transport fluvial de troncs de fusta, una tradició que durant més de 800 anys s'ha portat a terme en el Xúquer i el seu afluent el [[Cabriel]], entre atres rius valencians.