Manfred Max-Neef - Historial de revisions

Jose2: Text reemplaça - ' menuts ' a ' chicotets '

2025-08-08T15:35:41Z

Text reemplaça - ' menuts ' a ' chicotets '

← Revisió anterior		Revisió de 15:35 8 ago 2025
Llínea 24:		Llínea 24:
	=== L'exili ===		=== L'exili ===

	Durant la [[década de 1970]] l'economiste comença a treballar en [[Equador]], en ~~menuts~~ llauradors indígenes de la regió plujosa occidental, i també en [[Brasil]], intentant revitalisar una chicoteta ciutat en l'estat federal de [[Minas Gerais]]. Les idees desenrollades en estos treballs acaben per materialisar-se en els seus texts ''Experiences in Barefoot Economics'', subtítul que duria més tart, en l'any [[1992]], el seu llibre ''From the Outside Looking In'', editat per la Fundació Dag Hammarskjöld de [[Suècia]].		Durant la [[década de 1970]] l'economiste comença a treballar en [[Equador]], en chicotets llauradors indígenes de la regió plujosa occidental, i també en [[Brasil]], intentant revitalisar una chicoteta ciutat en l'estat federal de [[Minas Gerais]]. Les idees desenrollades en estos treballs acaben per materialisar-se en els seus texts ''Experiences in Barefoot Economics'', subtítul que duria més tart, en l'any [[1992]], el seu llibre ''From the Outside Looking In'', editat per la Fundació Dag Hammarskjöld de [[Suècia]].

	En l'any [[1973]] accepta un lloc acadèmic en l'Universitat de Chile, pero el mateix any es produïx el [[Colp d'Estat en Chile de 1973\|colp d'Estat]] que dona inici a la dictadura militar liderada per [[Augusto Pinochet]], i pel seu treball realisat en Equador, mal vist per la dictadura, decidix exiliar-se en [[Argentina]], a on comença a treballar per a la Fundació Bariloche, fortament marcada per les idees de [[Carlos Mallmann]], i que mesclava els estudis en ciències naturals, matemàtiques i música, ademés de ser els responsables de l'estudi ''Llímits de la pobrea'', en el qual es presenta el «Model de Bariloche», una alternativa optimista a lo expost en el reconegut informe ''Els llímits del creiximent'' de [[Donella Meadows]], publicat en [[1972]] pel [[Club de Roma]].		En l'any [[1973]] accepta un lloc acadèmic en l'Universitat de Chile, pero el mateix any es produïx el [[Colp d'Estat en Chile de 1973\|colp d'Estat]] que dona inici a la dictadura militar liderada per [[Augusto Pinochet]], i pel seu treball realisat en Equador, mal vist per la dictadura, decidix exiliar-se en [[Argentina]], a on comença a treballar per a la Fundació Bariloche, fortament marcada per les idees de [[Carlos Mallmann]], i que mesclava els estudis en ciències naturals, matemàtiques i música, ademés de ser els responsables de l'estudi ''Llímits de la pobrea'', en el qual es presenta el «Model de Bariloche», una alternativa optimista a lo expost en el reconegut informe ''Els llímits del creiximent'' de [[Donella Meadows]], publicat en [[1972]] pel [[Club de Roma]].
Llínea 36:		Llínea 36:
	== Obra i pensament ==		== Obra i pensament ==

	Fon considerat per les seues idees, enfocaments econòmics i ambientalistes com un alvançat per a la seua época. Les seues obres més destacades són dos tesis que va denominar ''L'economia descalça'' i ''Desenroll a escala humana'', les que definixen una matriu que comprén nou necessitats humanes bàsiques: «subsistència», «protecció», «afecte», «comprensió» o «enteniment», «participació», «creació», «recreació» o «oci», «identitat» i «llibertat»; ademés proponia una dècima necessitat, pero que preferia mantindre separada de les anteriors: la «transcendència». Totes elles fan recalcament en l'importància dels esforços humans ~~menuts~~ i apassionats. Max-Neef ademés postulava que no existix correlació alguna entre el grau de desenroll econòmic (industrial) i la felicitat relativa de les persones implicades; al contrari, el desenroll econòmic sembla aumentar la soletat i l'alienació en les societats desenrollades.		Fon considerat per les seues idees, enfocaments econòmics i ambientalistes com un alvançat per a la seua época. Les seues obres més destacades són dos tesis que va denominar ''L'economia descalça'' i ''Desenroll a escala humana'', les que definixen una matriu que comprén nou necessitats humanes bàsiques: «subsistència», «protecció», «afecte», «comprensió» o «enteniment», «participació», «creació», «recreació» o «oci», «identitat» i «llibertat»; ademés proponia una dècima necessitat, pero que preferia mantindre separada de les anteriors: la «transcendència». Totes elles fan recalcament en l'importància dels esforços humans chicotets i apassionats. Max-Neef ademés postulava que no existix correlació alguna entre el grau de desenroll econòmic (industrial) i la felicitat relativa de les persones implicades; al contrari, el desenroll econòmic sembla aumentar la soletat i l'alienació en les societats desenrollades.

	En la década de [[1990]] va formular l'''Hipòtesis del Llindar'', l'idea de que a partir de determinat punt del desenroll econòmic, la calitat de vida comença a disminuir. Per lo tant, «tot creiximent quantitatiu deuria derivar en un desenroll qualitatiu». Per a Max-Neef, el «desenroll» deu definir-se com la «lliberació de possibilitats creatives» de tots els integrants d'una societat, concepte independent del de creiximent econòmic, sense ser una condició per ad este últim.		En la década de [[1990]] va formular l'''Hipòtesis del Llindar'', l'idea de que a partir de determinat punt del desenroll econòmic, la calitat de vida comença a disminuir. Per lo tant, «tot creiximent quantitatiu deuria derivar en un desenroll qualitatiu». Per a Max-Neef, el «desenroll» deu definir-se com la «lliberació de possibilitats creatives» de tots els integrants d'una societat, concepte independent del de creiximent econòmic, sense ser una condició per ad este últim.

Lluísm en 18:39 20 oct 2024

2024-10-20T18:39:09Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:39 20 oct 2024
Llínea 52:		Llínea 52:
	== Falliment ==		== Falliment ==

	S'han evitat entregar detalls del seu decés. El seu registre de defunció senyala com la seua causa de mort "síndrome consuntiu, càncer metastàsic d'orige no conegut". Se li va realisar el seu velatori en el hall de l'Aula Magna de la [[Universitat Austral de Chile\|UACH]], lloc a on se li rendiria un homenage. Es va realisar la cerimònia de reconeiximent a la llabor de Max-Neef efectuant-se durant la jornada del dissabte 10 d'agost, per a que despuix la família duguera el seu cos a la ciutat chilena de Temuco. L'Intendéncia de Ríos decretà duel regional un dia per la mort de Manfred Max-Neef.		S'han evitat entregar detalls del seu decés. El seu registre de defunció senyala com la seua causa de mort "síndrome consuntiu, càncer metastàsic d'orige no conegut". Se li va realisar el seu velatori en el hall de l'Aula Magna de la [[Universitat Austral de Chile\|UACH]], lloc a on se li rendiria un homenage. Es va realisar la cerimònia de reconeiximent a la llabor de Max-Neef efectuant-se durant la jornada del dissabte 10 d'agost, per a que despuix la família duguera el seu cos a la ciutat chilena de Temuco. L'Intendéncia de Ríos decretà duel regional un dia per la mort de Manfred Max-Neef.

	== Cites ==		== Cites ==

Lluísm: Text reemplaça - ' menuda ' a ' chicoteta '

2024-06-05T14:14:42Z

Text reemplaça - ' menuda ' a ' chicoteta '

← Revisió anterior		Revisió de 14:14 5 jun 2024
Llínea 24:		Llínea 24:
	=== L'exili ===		=== L'exili ===

	Durant la [[década de 1970]] l'economiste comença a treballar en [[Equador]], en menuts llauradors indígenes de la regió plujosa occidental, i també en [[Brasil]], intentant revitalisar una ~~menuda~~ ciutat en l'estat federal de [[Minas Gerais]]. Les idees desenrollades en estos treballs acaben per materialisar-se en els seus texts ''Experiences in Barefoot Economics'', subtítul que duria més tart, en l'any [[1992]], el seu llibre ''From the Outside Looking In'', editat per la Fundació Dag Hammarskjöld de [[Suècia]].		Durant la [[década de 1970]] l'economiste comença a treballar en [[Equador]], en menuts llauradors indígenes de la regió plujosa occidental, i també en [[Brasil]], intentant revitalisar una chicoteta ciutat en l'estat federal de [[Minas Gerais]]. Les idees desenrollades en estos treballs acaben per materialisar-se en els seus texts ''Experiences in Barefoot Economics'', subtítul que duria més tart, en l'any [[1992]], el seu llibre ''From the Outside Looking In'', editat per la Fundació Dag Hammarskjöld de [[Suècia]].

	En l'any [[1973]] accepta un lloc acadèmic en l'Universitat de Chile, pero el mateix any es produïx el [[Colp d'Estat en Chile de 1973\|colp d'Estat]] que dona inici a la dictadura militar liderada per [[Augusto Pinochet]], i pel seu treball realisat en Equador, mal vist per la dictadura, decidix exiliar-se en [[Argentina]], a on comença a treballar per a la Fundació Bariloche, fortament marcada per les idees de [[Carlos Mallmann]], i que mesclava els estudis en ciències naturals, matemàtiques i música, ademés de ser els responsables de l'estudi ''Llímits de la pobrea'', en el qual es presenta el «Model de Bariloche», una alternativa optimista a lo expost en el reconegut informe ''Els llímits del creiximent'' de [[Donella Meadows]], publicat en [[1972]] pel [[Club de Roma]].		En l'any [[1973]] accepta un lloc acadèmic en l'Universitat de Chile, pero el mateix any es produïx el [[Colp d'Estat en Chile de 1973\|colp d'Estat]] que dona inici a la dictadura militar liderada per [[Augusto Pinochet]], i pel seu treball realisat en Equador, mal vist per la dictadura, decidix exiliar-se en [[Argentina]], a on comença a treballar per a la Fundació Bariloche, fortament marcada per les idees de [[Carlos Mallmann]], i que mesclava els estudis en ciències naturals, matemàtiques i música, ademés de ser els responsables de l'estudi ''Llímits de la pobrea'', en el qual es presenta el «Model de Bariloche», una alternativa optimista a lo expost en el reconegut informe ''Els llímits del creiximent'' de [[Donella Meadows]], publicat en [[1972]] pel [[Club de Roma]].

Xavier en 12:47 4 jun 2024

2024-06-04T12:47:50Z

@@ Llínea 38: / Llínea 38: @@
 Fon considerat per les seues idees, enfocaments econòmics i ambientalistes com un alvançat per a la seua época. Les seues obres més destacades són dos tesis que va denominar ''L'economia descalça'' i ''Desenroll a escala humana'', les que definixen una matriu que comprén nou necessitats humanes bàsiques: «subsistència», «protecció», «afecte», «comprensió» o «enteniment», «participació», «creació», «recreació» o «oci», «identitat» i «llibertat»; ademés proponia una dècima necessitat, pero que preferia mantindre separada de les anteriors: la «transcendència». Totes elles fan recalcament en l'importància dels esforços humans menuts i apassionats. Max-Neef ademés postulava que no existix correlació alguna entre el grau de desenroll econòmic (industrial) i la felicitat relativa de les persones implicades; al contrari, el desenroll econòmic sembla aumentar la soletat i l'alienació en les societats desenrollades.
-(Secció per completar)
+En la década de [[1990]] va formular l'''Hipòtesis del Llindar'', l'idea de que a partir de determinat punt del desenroll econòmic, la calitat de vida comença a disminuir. Per lo tant, «tot creiximent quantitatiu deuria derivar en un desenroll qualitatiu». Per a Max-Neef, el «desenroll» deu definir-se com la «lliberació de possibilitats creatives» de tots els integrants d'una societat, concepte independent del de creiximent econòmic, sense ser una condició per ad este últim.
 == Cites ==

Xavier: /* Obra i pensament */

2024-06-03T20:57:46Z

Obra i pensament

← Revisió anterior		Revisió de 20:57 3 jun 2024
Llínea 35:		Llínea 35:

	== Obra i pensament ==		== Obra i pensament ==

			Fon considerat per les seues idees, enfocaments econòmics i ambientalistes com un alvançat per a la seua época. Les seues obres més destacades són dos tesis que va denominar ''L'economia descalça'' i ''Desenroll a escala humana'', les que definixen una matriu que comprén nou necessitats humanes bàsiques: «subsistència», «protecció», «afecte», «comprensió» o «enteniment», «participació», «creació», «recreació» o «oci», «identitat» i «llibertat»; ademés proponia una dècima necessitat, pero que preferia mantindre separada de les anteriors: la «transcendència». Totes elles fan recalcament en l'importància dels esforços humans menuts i apassionats. Max-Neef ademés postulava que no existix correlació alguna entre el grau de desenroll econòmic (industrial) i la felicitat relativa de les persones implicades; al contrari, el desenroll econòmic sembla aumentar la soletat i l'alienació en les societats desenrollades.

	(Secció per completar)		(Secció per completar)

Xavier en 20:45 4 maig 2024

2024-05-04T20:45:52Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:45 4 maig 2024
Llínea 45:		Llínea 45:

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Manfred_Max-Neef Manfred Max-Neef en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Manfred_Max-Neef Manfred Max-Neef en Wikipedia]

			[[Categoria:Biografies]]
			[[Categoria:Economistes]]
			[[Categoria:Economistes estatunidencs]]
			[[Categoria:Estatunidencs]]
			[[Categoria:Economia]]
			[[Categoria:Escritors]]
			[[Categoria:Polítics]]
			[[Categoria:Sigle XX]]
			[[Categoria:Sigle XXI]]

Xavier en 20:42 4 maig 2024

2024-05-04T20:42:51Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:42 4 maig 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
			{{Biografia\|
			\| nom = Manfred Arthur Max-Neef Neef
			\| image =
			\| peu =
			\| nacionalitat = [[Chile\|Chilena]]
			\| ocupació = Economiste, escritor i polític.
			\| data_naix = [[26 d'octubre]] de [[1932]]
			\| lloc_naix = [[Valparaíso]], [[Chile]]
			\| data_mort = [[8 d'agost]] de [[2019]]
			\| lloc_mort = [[Valdivia]], [[Chile]]
			}}
	'''Manfred Arthur Max-Neef Neef''' ([[Valparaíso]], [[Chile]], [[26 d'octubre]] de [[1932]] - † [[Valdivia]], [[Chile]], [[8 d'agost]] de [[2019]]) fon un intelectual, economiste, ambientaliste, escritor i polític chilé. És autor de varis llibres, guanyador del Right Livelihood Award en l'any [[1983]] i fon candidat independent (Moviment ecologiste) a la presidència de Chile en l'any [[1993]].		'''Manfred Arthur Max-Neef Neef''' ([[Valparaíso]], [[Chile]], [[26 d'octubre]] de [[1932]] - † [[Valdivia]], [[Chile]], [[8 d'agost]] de [[2019]]) fon un intelectual, economiste, ambientaliste, escritor i polític chilé. És autor de varis llibres, guanyador del Right Livelihood Award en l'any [[1983]] i fon candidat independent (Moviment ecologiste) a la presidència de Chile en l'any [[1993]].

Reval: /* Vida política i administrativa */

2024-05-02T07:04:02Z

Vida política i administrativa

← Revisió anterior		Revisió de 07:04 2 maig 2024
Llínea 21:		Llínea 21:
	En l'any [[1985]] fon un dels integrants del grup polític Intransigència Democràtica, i en [[1988]] fon un dels fundadors del moviment polític Independents pel Consens Democràtic. Max Neef fon membre del Consell Assessor dels Governs de [[Canadà]] i [[Suècia]] per al Desenroll Sostenible, i en [[1993]] es postula com a candidat independent a la presidència de [[Chile]], sent presentat pel Moviment Ecologiste, eleccions guanyades per [[Eduardo Frei Ruiz-Tagle]] en primera majoria i obtenint solament un quart lloc, en el 5.55 % dels vots.		En l'any [[1985]] fon un dels integrants del grup polític Intransigència Democràtica, i en [[1988]] fon un dels fundadors del moviment polític Independents pel Consens Democràtic. Max Neef fon membre del Consell Assessor dels Governs de [[Canadà]] i [[Suècia]] per al Desenroll Sostenible, i en [[1993]] es postula com a candidat independent a la presidència de [[Chile]], sent presentat pel Moviment Ecologiste, eleccions guanyades per [[Eduardo Frei Ruiz-Tagle]] en primera majoria i obtenint solament un quart lloc, en el 5.55 % dels vots.

	Entre [[1991]] i [[1994]] fon rector de l'[[Universitat Bolivariana]], i entre [[1994]] i [[2002]] fon rector de l'[[Universitat Austral de Chile]]. Posteriorment va treballar com a Professor Titular de la Facultat de Ciències Econòmiques i Administratives, ocupant ademés el càrrec de director de l'Institut d'Economia de dita universitat.		Entre els anys [[1991]] i [[1994]] fon rector de l'[[Universitat Bolivariana]], i entre [[1994]] i [[2002]] fon rector de l'[[Universitat Austral de Chile]]. Posteriorment va treballar com a Professor Titular de la Facultat de Ciències Econòmiques i Administratives, ocupant ademés el càrrec de director de l'Institut d'Economia de dita universitat.

	== Obra i pensament ==		== Obra i pensament ==

Xavier en 21:04 1 maig 2024

2024-05-01T21:04:27Z

← Revisió anterior		Revisió de 21:04 1 maig 2024
Llínea 22:		Llínea 22:

	Entre [[1991]] i [[1994]] fon rector de l'[[Universitat Bolivariana]], i entre [[1994]] i [[2002]] fon rector de l'[[Universitat Austral de Chile]]. Posteriorment va treballar com a Professor Titular de la Facultat de Ciències Econòmiques i Administratives, ocupant ademés el càrrec de director de l'Institut d'Economia de dita universitat.		Entre [[1991]] i [[1994]] fon rector de l'[[Universitat Bolivariana]], i entre [[1994]] i [[2002]] fon rector de l'[[Universitat Austral de Chile]]. Posteriorment va treballar com a Professor Titular de la Facultat de Ciències Econòmiques i Administratives, ocupant ademés el càrrec de director de l'Institut d'Economia de dita universitat.

			== Obra i pensament ==

			(Secció per completar)

	== Cites ==		== Cites ==

Xavier: /* Vida política i administrativa */

2024-05-01T21:02:56Z

Vida política i administrativa

← Revisió anterior		Revisió de 21:02 1 maig 2024
Llínea 19:		Llínea 19:
	=== Vida política i administrativa ===		=== Vida política i administrativa ===

	~~(Secció~~ per ~~completar)~~		En l'any [[1985]] fon un dels integrants del grup polític Intransigència Democràtica, i en [[1988]] fon un dels fundadors del moviment polític Independents pel Consens Democràtic. Max Neef fon membre del Consell Assessor dels Governs de [[Canadà]] i [[Suècia]] per al Desenroll Sostenible, i en [[1993]] es postula com a candidat independent a la presidència de [[Chile]], sent presentat pel Moviment Ecologiste, eleccions guanyades per [[Eduardo Frei Ruiz-Tagle]] en primera majoria i obtenint solament un quart lloc, en el 5.55 % dels vots.

			Entre [[1991]] i [[1994]] fon rector de l'[[Universitat Bolivariana]], i entre [[1994]] i [[2002]] fon rector de l'[[Universitat Austral de Chile]]. Posteriorment va treballar com a Professor Titular de la Facultat de Ciències Econòmiques i Administratives, ocupant ademés el càrrec de director de l'Institut d'Economia de dita universitat.

	== Cites ==		== Cites ==