Manifest del Partit Comuniste - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'pròleg' a 'pròlec'

2022-06-03T17:20:22Z

Text reemplaça - 'pròleg' a 'pròlec'

← Revisió anterior		Revisió de 17:20 3 jun 2022
Llínea 4:		Llínea 4:
	Publicat inicialment en [[alemà]] ([[1848]]), no veu la llum en [[Anglaterra]] fins l'any [[1850]]. Va tindre una gran popularitat entre el moviment obrer de la segona mitat del [[sigle XIX]] i fon reeditat en numeroses ocasions i traduït a la major part de les llengües europees.		Publicat inicialment en [[alemà]] ([[1848]]), no veu la llum en [[Anglaterra]] fins l'any [[1850]]. Va tindre una gran popularitat entre el moviment obrer de la segona mitat del [[sigle XIX]] i fon reeditat en numeroses ocasions i traduït a la major part de les llengües europees.

	El manuscrit va ser traduït a diverses llengües europees als pocs mesos de ser acabat. En [[1848]] varen aparéixer versions en [[francés]], [[polonés]], [[italià]], [[danés]], [[neerlandés]] i [[suec]].<ref>''Manifiesto del Partido Comunista'', nota 1 (p. 109).</ref> Als diversos pròlecs que varen escriure Marx i Engels primer i despuix, a la mort de Marx, a soles el segon, es deixa constància de les distintes edicions i traductors a lo llarc dels anys. Segons el pròlec en l'edició alemana de [[1872]], la primera traducció a l'anglés, publicat en el periòdic [[Red Republican]], va ser un treball de la periodista [[Helen Macfarlane]].<ref name="pref 1872">''Manifiesto del Partido Comunista'', p. 27-29.</ref> L'edició francesa va ser publicada en [[París]] en 1848, segons este ~~pròleg~~.<ref name="pref 1872"/> En [[Londres]] es varen publicar també les primeres traduccions al polonés i a l'alemà.<ref name="pref 1872"/> La primera traducció al [[rus]] la va realisar l'[[anarquista]] [[Mikhaïl Bakunin]]. La primera traducció al [[castellà]], feta pel socialista José Mesa Leompart va ser publicada en [[1872]] en la revista [[La Emancipación]] de Madrit, en [[1886]].<ref>''Manifiesto del Partido Comunista'' (p. 112).</ref> La primera edició a l'[[afrikaans]] va aparéixer en un prefaci de [[Lev Trotski]], ''Noranta anys del Manifest Comunista''.<ref>''A noventa años del Manifiesto Comunista'', León Trotsky.</ref>		El manuscrit va ser traduït a diverses llengües europees als pocs mesos de ser acabat. En [[1848]] varen aparéixer versions en [[francés]], [[polonés]], [[italià]], [[danés]], [[neerlandés]] i [[suec]].<ref>''Manifiesto del Partido Comunista'', nota 1 (p. 109).</ref> Als diversos pròlecs que varen escriure Marx i Engels primer i despuix, a la mort de Marx, a soles el segon, es deixa constància de les distintes edicions i traductors a lo llarc dels anys. Segons el pròlec en l'edició alemana de [[1872]], la primera traducció a l'anglés, publicat en el periòdic [[Red Republican]], va ser un treball de la periodista [[Helen Macfarlane]].<ref name="pref 1872">''Manifiesto del Partido Comunista'', p. 27-29.</ref> L'edició francesa va ser publicada en [[París]] en 1848, segons este pròlec.<ref name="pref 1872"/> En [[Londres]] es varen publicar també les primeres traduccions al polonés i a l'alemà.<ref name="pref 1872"/> La primera traducció al [[rus]] la va realisar l'[[anarquista]] [[Mikhaïl Bakunin]]. La primera traducció al [[castellà]], feta pel socialista José Mesa Leompart va ser publicada en [[1872]] en la revista [[La Emancipación]] de Madrit, en [[1886]].<ref>''Manifiesto del Partido Comunista'' (p. 112).</ref> La primera edició a l'[[afrikaans]] va aparéixer en un prefaci de [[Lev Trotski]], ''Noranta anys del Manifest Comunista''.<ref>''A noventa años del Manifiesto Comunista'', León Trotsky.</ref>

	"Un fantasma recorre Europa, el [[comunisme]]" i "Proletaris de tots els països uniu-vos!" obren i tanquen el manifest respectivament. Abdós mostren clarament la intencionalitat [[política]] d'un manifest destinat a convéncer el moviment obrer de qué hi ha una alternativa al [[capitalisme]], que a tots els països industrialisats hi ha un moviment obrer emergent i que la internacionalisació de la lluita obrera és el camí per al triumf del comunisme.		"Un fantasma recorre Europa, el [[comunisme]]" i "Proletaris de tots els països uniu-vos!" obren i tanquen el manifest respectivament. Abdós mostren clarament la intencionalitat [[política]] d'un manifest destinat a convéncer el moviment obrer de qué hi ha una alternativa al [[capitalisme]], que a tots els països industrialisats hi ha un moviment obrer emergent i que la internacionalisació de la lluita obrera és el camí per al triumf del comunisme.

Jose2: Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

2018-02-20T11:48:34Z

Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

← Revisió anterior		Revisió de 11:48 20 feb 2018
Llínea 4:		Llínea 4:
	Publicat inicialment en [[alemà]] ([[1848]]), no veu la llum en [[Anglaterra]] fins l'any [[1850]]. Va tindre una gran popularitat entre el moviment obrer de la segona mitat del [[sigle XIX]] i fon reeditat en numeroses ocasions i traduït a la major part de les llengües europees.		Publicat inicialment en [[alemà]] ([[1848]]), no veu la llum en [[Anglaterra]] fins l'any [[1850]]. Va tindre una gran popularitat entre el moviment obrer de la segona mitat del [[sigle XIX]] i fon reeditat en numeroses ocasions i traduït a la major part de les llengües europees.

	El manuscrit va ser traduït a diverses llengües europees als pocs mesos de ser acabat. En [[1848]] varen aparéixer versions en [[francés]], [[polonés]], [[italià]], [[danés]], [[neerlandés]] i [[suec]].<ref>''Manifiesto del Partido Comunista'', nota 1 (p. 109).</ref> Als diversos pròlecs que varen escriure Marx i Engels primer i despuix, a la mort de Marx, ~~només~~ el segon, es deixa constància de les distintes edicions i traductors a lo llarc dels anys. Segons el pròlec en l'edició alemana de [[1872]], la primera traducció a l'anglés, publicat en el periòdic [[Red Republican]], va ser un treball de la periodista [[Helen Macfarlane]].<ref name="pref 1872">''Manifiesto del Partido Comunista'', p. 27-29.</ref> L'edició francesa va ser publicada en [[París]] en 1848, segons este pròleg.<ref name="pref 1872"/> En [[Londres]] es varen publicar també les primeres traduccions al polonés i a l'alemà.<ref name="pref 1872"/> La primera traducció al [[rus]] la va realisar l'[[anarquista]] [[Mikhaïl Bakunin]]. La primera traducció al [[castellà]], feta pel socialista José Mesa Leompart va ser publicada en [[1872]] en la revista [[La Emancipación]] de Madrit, en [[1886]].<ref>''Manifiesto del Partido Comunista'' (p. 112).</ref> La primera edició a l'[[afrikaans]] va aparéixer en un prefaci de [[Lev Trotski]], ''Noranta anys del Manifest Comunista''.<ref>''A noventa años del Manifiesto Comunista'', León Trotsky.</ref>		El manuscrit va ser traduït a diverses llengües europees als pocs mesos de ser acabat. En [[1848]] varen aparéixer versions en [[francés]], [[polonés]], [[italià]], [[danés]], [[neerlandés]] i [[suec]].<ref>''Manifiesto del Partido Comunista'', nota 1 (p. 109).</ref> Als diversos pròlecs que varen escriure Marx i Engels primer i despuix, a la mort de Marx, a soles el segon, es deixa constància de les distintes edicions i traductors a lo llarc dels anys. Segons el pròlec en l'edició alemana de [[1872]], la primera traducció a l'anglés, publicat en el periòdic [[Red Republican]], va ser un treball de la periodista [[Helen Macfarlane]].<ref name="pref 1872">''Manifiesto del Partido Comunista'', p. 27-29.</ref> L'edició francesa va ser publicada en [[París]] en 1848, segons este pròleg.<ref name="pref 1872"/> En [[Londres]] es varen publicar també les primeres traduccions al polonés i a l'alemà.<ref name="pref 1872"/> La primera traducció al [[rus]] la va realisar l'[[anarquista]] [[Mikhaïl Bakunin]]. La primera traducció al [[castellà]], feta pel socialista José Mesa Leompart va ser publicada en [[1872]] en la revista [[La Emancipación]] de Madrit, en [[1886]].<ref>''Manifiesto del Partido Comunista'' (p. 112).</ref> La primera edició a l'[[afrikaans]] va aparéixer en un prefaci de [[Lev Trotski]], ''Noranta anys del Manifest Comunista''.<ref>''A noventa años del Manifiesto Comunista'', León Trotsky.</ref>

	"Un fantasma recorre Europa, el [[comunisme]]" i "Proletaris de tots els països uniu-vos!" obren i tanquen el manifest respectivament. Abdós mostren clarament la intencionalitat [[política]] d'un manifest destinat a convéncer el moviment obrer de qué hi ha una alternativa al [[capitalisme]], que a tots els països industrialisats hi ha un moviment obrer emergent i que la internacionalisació de la lluita obrera és el camí per al triumf del comunisme.		"Un fantasma recorre Europa, el [[comunisme]]" i "Proletaris de tots els països uniu-vos!" obren i tanquen el manifest respectivament. Abdós mostren clarament la intencionalitat [[política]] d'un manifest destinat a convéncer el moviment obrer de qué hi ha una alternativa al [[capitalisme]], que a tots els països industrialisats hi ha un moviment obrer emergent i que la internacionalisació de la lluita obrera és el camí per al triumf del comunisme.

Sempere en 13:06 18 abr 2017

2017-04-18T13:06:59Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:06 18 abr 2017
Llínea 4:		Llínea 4:
	Publicat inicialment en [[alemà]] ([[1848]]), no veu la llum en [[Anglaterra]] fins l'any [[1850]]. Va tindre una gran popularitat entre el moviment obrer de la segona mitat del [[sigle XIX]] i fon reeditat en numeroses ocasions i traduït a la major part de les llengües europees.		Publicat inicialment en [[alemà]] ([[1848]]), no veu la llum en [[Anglaterra]] fins l'any [[1850]]. Va tindre una gran popularitat entre el moviment obrer de la segona mitat del [[sigle XIX]] i fon reeditat en numeroses ocasions i traduït a la major part de les llengües europees.

	La primera traducció al [[català]] data de l'any [[1930]] i va ser encarregada per [[Manuel González Alba]] a [[Emili Granier i Barrera]] per a ser publicada en la seua editorial Arc de Barà. Granier va fer la traducció sobre la versió francesa de [[Laura Lafargue]]. La primera traducció directa de l'alemany la va fer en [[1936]] [[Pau Cirera]] per la [[USC]]. El manuscrit va ser traduït a diverses llengües europees als pocs mesos de ser acabat. En [[1848]] varen aparéixer versions en [[francés]], [[polonés]], [[italià]], [[danés]], [[neerlandés]] i [[suec]].<ref>''Manifiesto del Partido Comunista'', nota 1 (p. 109).</ref> Als diversos pròlecs que varen escriure Marx i Engels primer i despuix, a la mort de Marx, només el segon, es deixa constància de les distintes edicions i traductors a lo llarc dels anys. Segons el pròlec en l'edició alemana de [[1872]], la primera traducció a l'anglés, publicat en el periòdic [[Red Republican]], va ser un treball de la periodista [[Helen Macfarlane]].<ref name="pref 1872">''Manifiesto del Partido Comunista'', p. 27-29.</ref> L'edició francesa va ser publicada en [[París]] en 1848, segons este pròleg.<ref name="pref 1872"/> En [[Londres]] es varen publicar també les primeres traduccions al polonés i a l'alemà.<ref name="pref 1872"/> La primera traducció al [[rus]] la va realisar l'[[anarquista]] [[Mikhaïl Bakunin]]. La primera traducció al [[castellà]], feta pel socialista José Mesa Leompart va ser publicada en [[1872]] en la revista [[La Emancipación]] de Madrit, en [[1886]].<ref>''Manifiesto del Partido Comunista'' (p. 112).</ref> La primera edició a l'[[afrikaans]] va aparéixer en un prefaci de [[Lev Trotski]], ''Noranta anys del Manifest Comunista''.<ref>''A noventa años del Manifiesto Comunista'', León Trotsky.</ref>		El manuscrit va ser traduït a diverses llengües europees als pocs mesos de ser acabat. En [[1848]] varen aparéixer versions en [[francés]], [[polonés]], [[italià]], [[danés]], [[neerlandés]] i [[suec]].<ref>''Manifiesto del Partido Comunista'', nota 1 (p. 109).</ref> Als diversos pròlecs que varen escriure Marx i Engels primer i despuix, a la mort de Marx, només el segon, es deixa constància de les distintes edicions i traductors a lo llarc dels anys. Segons el pròlec en l'edició alemana de [[1872]], la primera traducció a l'anglés, publicat en el periòdic [[Red Republican]], va ser un treball de la periodista [[Helen Macfarlane]].<ref name="pref 1872">''Manifiesto del Partido Comunista'', p. 27-29.</ref> L'edició francesa va ser publicada en [[París]] en 1848, segons este pròleg.<ref name="pref 1872"/> En [[Londres]] es varen publicar també les primeres traduccions al polonés i a l'alemà.<ref name="pref 1872"/> La primera traducció al [[rus]] la va realisar l'[[anarquista]] [[Mikhaïl Bakunin]]. La primera traducció al [[castellà]], feta pel socialista José Mesa Leompart va ser publicada en [[1872]] en la revista [[La Emancipación]] de Madrit, en [[1886]].<ref>''Manifiesto del Partido Comunista'' (p. 112).</ref> La primera edició a l'[[afrikaans]] va aparéixer en un prefaci de [[Lev Trotski]], ''Noranta anys del Manifest Comunista''.<ref>''A noventa años del Manifiesto Comunista'', León Trotsky.</ref>

	"Un fantasma recorre Europa, el [[comunisme]]" i "Proletaris de tots els països uniu-vos!" obren i tanquen el manifest respectivament. Abdós mostren clarament la intencionalitat [[política]] d'un manifest destinat a convéncer el moviment obrer de qué hi ha una alternativa al [[capitalisme]], que a tots els països industrialisats hi ha un moviment obrer emergent i que la internacionalisació de la lluita obrera és el camí per al triumf del comunisme.		"Un fantasma recorre Europa, el [[comunisme]]" i "Proletaris de tots els països uniu-vos!" obren i tanquen el manifest respectivament. Abdós mostren clarament la intencionalitat [[política]] d'un manifest destinat a convéncer el moviment obrer de qué hi ha una alternativa al [[capitalisme]], que a tots els països industrialisats hi ha un moviment obrer emergent i que la internacionalisació de la lluita obrera és el camí per al triumf del comunisme.

Posmo en 00:13 29 maig 2016

2016-05-29T00:13:03Z

← Revisió anterior		Revisió de 00:13 29 maig 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:communist-manifesto.png\|thumb\|El manifest Comuniste]]		[[Archiu:communist-manifesto.png\|thumb\|El manifest Comuniste]]
	El '''Manifest Comuniste''' ([[Idioma ~~alemany~~\|alemà]]: ''Das Kommunisitische Manifest'') fon el programa teòric i pràctic, destinat a la publicitat, de la [[Lliga Comunista]], una organisació obrera internacional. Va ser redactat en [[novembre]] de [[1847]] per [[Karl Marx]] i [[Friedrich Engels]], per encàrrec del partit.		El '''Manifest Comuniste''' ([[Idioma alemà\|alemà]]: ''Das Kommunisitische Manifest'') fon el programa teòric i pràctic, destinat a la publicitat, de la [[Lliga Comunista]], una organisació obrera internacional. Va ser redactat en [[novembre]] de [[1847]] per [[Karl Marx]] i [[Friedrich Engels]], per encàrrec del partit.

	Publicat inicialment en [[alemà]] ([[1848]]), no veu la llum en [[Anglaterra]] fins l'any [[1850]]. Va tindre una gran popularitat entre el moviment obrer de la segona mitat del [[sigle XIX]] i fon reeditat en numeroses ocasions i traduït a la major part de les llengües europees.		Publicat inicialment en [[alemà]] ([[1848]]), no veu la llum en [[Anglaterra]] fins l'any [[1850]]. Va tindre una gran popularitat entre el moviment obrer de la segona mitat del [[sigle XIX]] i fon reeditat en numeroses ocasions i traduït a la major part de les llengües europees.

	La primera traducció al [[català]] data de l'any [[1930]] i va ser encarregada per [[Manuel González Alba]] a [[Emili Granier i Barrera]] per a ser publicada en la seua editorial Arc de Barà. Granier va fer la traducció sobre la versió francesa de [[Laura Lafargue]]. La primera traducció directa de l'alemany la va fer en [[1936]] [[Pau Cirera]] per la [[USC]]. El manuscrit va ser traduït a diverses llengües europees als pocs mesos de ser acabat. En [[1848]] varen aparéixer versions en [[francés]], [[polonés]], [[italià]], [[danés]], [[neerlandés]] i [[suec]].<ref>''Manifiesto del Partido Comunista'', nota 1 (p. 109).</ref> Als diversos pròlecs que varen escriure Marx i Engels primer i despuix, a la mort de Marx, només el segon, es deixa constància de les distintes edicions i traductors a lo llarc dels anys. Segons el pròlec en l'edició alemana de [[1872]], la primera traducció a l'anglés, publicat en el periòdic [[Red Republican]], va ser un treball de la periodista [[Helen Macfarlane]].<ref name="pref 1872">''Manifiesto del Partido Comunista'', p. 27-29.</ref> L'edició francesa va ser publicada en [[París]] en 1848, segons este pròleg.<ref name="pref 1872"/> En [[Londres]] es varen publicar també les primeres traduccions al polonés i a l'~~[[alemany]]~~.<ref name="pref 1872"/> La primera traducció al [[rus]] la va realisar l'[[anarquista]] [[Mikhaïl Bakunin]]. La primera traducció al [[castellà]], feta pel socialista José Mesa Leompart va ser publicada en [[1872]] en la revista [[La Emancipación]] de Madrit, en [[1886]].<ref>''Manifiesto del Partido Comunista'' (p. 112).</ref> La primera edició a l'[[afrikaans]] va aparéixer en un prefaci de [[Lev Trotski]], ''Noranta anys del Manifest Comunista''.<ref>''A noventa años del Manifiesto Comunista'', León Trotsky.</ref>		La primera traducció al [[català]] data de l'any [[1930]] i va ser encarregada per [[Manuel González Alba]] a [[Emili Granier i Barrera]] per a ser publicada en la seua editorial Arc de Barà. Granier va fer la traducció sobre la versió francesa de [[Laura Lafargue]]. La primera traducció directa de l'alemany la va fer en [[1936]] [[Pau Cirera]] per la [[USC]]. El manuscrit va ser traduït a diverses llengües europees als pocs mesos de ser acabat. En [[1848]] varen aparéixer versions en [[francés]], [[polonés]], [[italià]], [[danés]], [[neerlandés]] i [[suec]].<ref>''Manifiesto del Partido Comunista'', nota 1 (p. 109).</ref> Als diversos pròlecs que varen escriure Marx i Engels primer i despuix, a la mort de Marx, només el segon, es deixa constància de les distintes edicions i traductors a lo llarc dels anys. Segons el pròlec en l'edició alemana de [[1872]], la primera traducció a l'anglés, publicat en el periòdic [[Red Republican]], va ser un treball de la periodista [[Helen Macfarlane]].<ref name="pref 1872">''Manifiesto del Partido Comunista'', p. 27-29.</ref> L'edició francesa va ser publicada en [[París]] en 1848, segons este pròleg.<ref name="pref 1872"/> En [[Londres]] es varen publicar també les primeres traduccions al polonés i a l'alemà.<ref name="pref 1872"/> La primera traducció al [[rus]] la va realisar l'[[anarquista]] [[Mikhaïl Bakunin]]. La primera traducció al [[castellà]], feta pel socialista José Mesa Leompart va ser publicada en [[1872]] en la revista [[La Emancipación]] de Madrit, en [[1886]].<ref>''Manifiesto del Partido Comunista'' (p. 112).</ref> La primera edició a l'[[afrikaans]] va aparéixer en un prefaci de [[Lev Trotski]], ''Noranta anys del Manifest Comunista''.<ref>''A noventa años del Manifiesto Comunista'', León Trotsky.</ref>

	"Un fantasma recorre Europa, el [[comunisme]]" i "Proletaris de tots els països uniu-vos!" obren i tanquen el manifest respectivament. Abdós mostren clarament la intencionalitat [[política]] d'un manifest destinat a convéncer el moviment obrer de qué hi ha una alternativa al [[capitalisme]], que a tots els països industrialisats hi ha un moviment obrer emergent i que la internacionalisació de la lluita obrera és el camí per al triumf del comunisme.		"Un fantasma recorre Europa, el [[comunisme]]" i "Proletaris de tots els països uniu-vos!" obren i tanquen el manifest respectivament. Abdós mostren clarament la intencionalitat [[política]] d'un manifest destinat a convéncer el moviment obrer de qué hi ha una alternativa al [[capitalisme]], que a tots els països industrialisats hi ha un moviment obrer emergent i que la internacionalisació de la lluita obrera és el camí per al triumf del comunisme.

Posmo en 17:41 26 maig 2016

2016-05-26T17:41:54Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:41 26 maig 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:communist-manifesto.png\|thumb\|El manifest ~~Comunista~~]]		[[Archiu:communist-manifesto.png\|thumb\|El manifest Comuniste]]
	El '''Manifest ~~Comunista~~''' ([[Idioma alemany\|alemà]]: ''Das Kommunisitische Manifest'') fon el programa teòric i pràctic, destinat a la publicitat, de la [[Lliga Comunista]], una organisació obrera internacional. Va ser redactat en [[novembre]] de [[1847]] per [[Karl Marx]] i [[Friedrich Engels]], per encàrrec del partit.		El '''Manifest Comuniste''' ([[Idioma alemany\|alemà]]: ''Das Kommunisitische Manifest'') fon el programa teòric i pràctic, destinat a la publicitat, de la [[Lliga Comunista]], una organisació obrera internacional. Va ser redactat en [[novembre]] de [[1847]] per [[Karl Marx]] i [[Friedrich Engels]], per encàrrec del partit.

	Publicat inicialment en [[~~alemany~~]] ([[1848]]), no veu la llum en [[Anglaterra]] fins l'any [[1850]]. Va tindre una gran popularitat entre el moviment obrer de la segona mitat del [[sigle XIX]] i fon reeditat en numeroses ocasions i traduït a la major part de les llengües europees.		Publicat inicialment en [[alemà]] ([[1848]]), no veu la llum en [[Anglaterra]] fins l'any [[1850]]. Va tindre una gran popularitat entre el moviment obrer de la segona mitat del [[sigle XIX]] i fon reeditat en numeroses ocasions i traduït a la major part de les llengües europees.

	La primera traducció al [[català]] data de l'any [[1930]] i va ser encarregada per [[Manuel González Alba]] a [[Emili Granier i Barrera]] per a ser publicada en la seua editorial Arc de Barà. Granier va fer la traducció sobre la versió francesa de [[Laura Lafargue]]. La primera traducció directa de l'alemany la va fer en [[1936]] [[Pau Cirera]] per la [[USC]]. El manuscrit va ser traduït a diverses llengües europees als pocs mesos de ser acabat. En [[1848]] varen aparéixer versions en [[francés]], [[polonés]], [[italià]], [[danés]], [[neerlandés]] i [[suec]].<ref>''Manifiesto del Partido Comunista'', nota 1 (p. 109).</ref> Als diversos pròlecs que varen escriure Marx i Engels primer i despuix, a la mort de Marx, només el segon, es deixa constància de les distintes edicions i traductors a lo llarc dels anys. Segons el pròlec en l'edició alemana de [[1872]], la primera traducció a l'anglés, publicat en el periòdic [[Red Republican]], va ser un treball de la periodista [[Helen Macfarlane]].<ref name="pref 1872">''Manifiesto del Partido Comunista'', p. 27-29.</ref> L'edició francesa va ser publicada en [[París]] en 1848, segons este pròleg.<ref name="pref 1872"/> En [[Londres]] es varen publicar també les primeres traduccions al polonés i a l'[[alemany]].<ref name="pref 1872"/> La primera traducció al [[rus]] la va realisar l'[[anarquista]] [[Mikhaïl Bakunin]]. La primera traducció al [[castellà]], feta pel socialista José Mesa Leompart va ser publicada en [[1872]] en la revista [[La Emancipación]] de Madrit, en [[1886]].<ref>''Manifiesto del Partido Comunista'' (p. 112).</ref> La primera edició a l'[[afrikaans]] va aparéixer en un prefaci de [[Lev Trotski]], ''Noranta anys del Manifest Comunista''.<ref>''A noventa años del Manifiesto Comunista'', León Trotsky.</ref>		La primera traducció al [[català]] data de l'any [[1930]] i va ser encarregada per [[Manuel González Alba]] a [[Emili Granier i Barrera]] per a ser publicada en la seua editorial Arc de Barà. Granier va fer la traducció sobre la versió francesa de [[Laura Lafargue]]. La primera traducció directa de l'alemany la va fer en [[1936]] [[Pau Cirera]] per la [[USC]]. El manuscrit va ser traduït a diverses llengües europees als pocs mesos de ser acabat. En [[1848]] varen aparéixer versions en [[francés]], [[polonés]], [[italià]], [[danés]], [[neerlandés]] i [[suec]].<ref>''Manifiesto del Partido Comunista'', nota 1 (p. 109).</ref> Als diversos pròlecs que varen escriure Marx i Engels primer i despuix, a la mort de Marx, només el segon, es deixa constància de les distintes edicions i traductors a lo llarc dels anys. Segons el pròlec en l'edició alemana de [[1872]], la primera traducció a l'anglés, publicat en el periòdic [[Red Republican]], va ser un treball de la periodista [[Helen Macfarlane]].<ref name="pref 1872">''Manifiesto del Partido Comunista'', p. 27-29.</ref> L'edició francesa va ser publicada en [[París]] en 1848, segons este pròleg.<ref name="pref 1872"/> En [[Londres]] es varen publicar també les primeres traduccions al polonés i a l'[[alemany]].<ref name="pref 1872"/> La primera traducció al [[rus]] la va realisar l'[[anarquista]] [[Mikhaïl Bakunin]]. La primera traducció al [[castellà]], feta pel socialista José Mesa Leompart va ser publicada en [[1872]] en la revista [[La Emancipación]] de Madrit, en [[1886]].<ref>''Manifiesto del Partido Comunista'' (p. 112).</ref> La primera edició a l'[[afrikaans]] va aparéixer en un prefaci de [[Lev Trotski]], ''Noranta anys del Manifest Comunista''.<ref>''A noventa años del Manifiesto Comunista'', León Trotsky.</ref>

Posmo en 17:40 26 maig 2016

2016-05-26T17:40:35Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:40 26 maig 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:communist-manifesto.png\|thumb\|El manifest Comunista]]		[[Archiu:communist-manifesto.png\|thumb\|El manifest Comunista]]
	El '''Manifest Comunista''' ([[Idioma alemany\|~~alemany~~]]: ''Das Kommunisitische Manifest'') fon el programa teòric i pràctic, destinat a la publicitat, de la [[Lliga Comunista]], una organisació obrera internacional. Va ser redactat en [[novembre]] de [[1847]] per [[Karl Marx]] i [[Friedrich Engels]], per encàrrec del partit.		El '''Manifest Comunista''' ([[Idioma alemany\|alemà]]: ''Das Kommunisitische Manifest'') fon el programa teòric i pràctic, destinat a la publicitat, de la [[Lliga Comunista]], una organisació obrera internacional. Va ser redactat en [[novembre]] de [[1847]] per [[Karl Marx]] i [[Friedrich Engels]], per encàrrec del partit.

	Publicat inicialment en [[alemany]] ([[1848]]), no veu la llum en [[Anglaterra]] fins l'any [[1850]]. Va tindre una gran popularitat entre el moviment obrer de la segona mitat del [[sigle XIX]] i fon reeditat en numeroses ocasions i traduït a la major part de les llengües europees.		Publicat inicialment en [[alemany]] ([[1848]]), no veu la llum en [[Anglaterra]] fins l'any [[1850]]. Va tindre una gran popularitat entre el moviment obrer de la segona mitat del [[sigle XIX]] i fon reeditat en numeroses ocasions i traduït a la major part de les llengües europees.

Jose2: Text reemplaça - 'segle' a 'sigle'

2016-02-26T19:35:51Z

Text reemplaça - 'segle' a 'sigle'

← Revisió anterior		Revisió de 19:35 26 feb 2016
Llínea 2:		Llínea 2:
	El '''Manifest Comunista''' ([[Idioma alemany\|alemany]]: ''Das Kommunisitische Manifest'') fon el programa teòric i pràctic, destinat a la publicitat, de la [[Lliga Comunista]], una organisació obrera internacional. Va ser redactat en [[novembre]] de [[1847]] per [[Karl Marx]] i [[Friedrich Engels]], per encàrrec del partit.		El '''Manifest Comunista''' ([[Idioma alemany\|alemany]]: ''Das Kommunisitische Manifest'') fon el programa teòric i pràctic, destinat a la publicitat, de la [[Lliga Comunista]], una organisació obrera internacional. Va ser redactat en [[novembre]] de [[1847]] per [[Karl Marx]] i [[Friedrich Engels]], per encàrrec del partit.

	Publicat inicialment en [[alemany]] ([[1848]]), no veu la llum en [[Anglaterra]] fins l'any [[1850]]. Va tindre una gran popularitat entre el moviment obrer de la segona mitat del [[~~segle~~ XIX]] i fon reeditat en numeroses ocasions i traduït a la major part de les llengües europees.		Publicat inicialment en [[alemany]] ([[1848]]), no veu la llum en [[Anglaterra]] fins l'any [[1850]]. Va tindre una gran popularitat entre el moviment obrer de la segona mitat del [[sigle XIX]] i fon reeditat en numeroses ocasions i traduït a la major part de les llengües europees.

	La primera traducció al [[català]] data de l'any [[1930]] i va ser encarregada per [[Manuel González Alba]] a [[Emili Granier i Barrera]] per a ser publicada en la seua editorial Arc de Barà. Granier va fer la traducció sobre la versió francesa de [[Laura Lafargue]]. La primera traducció directa de l'alemany la va fer en [[1936]] [[Pau Cirera]] per la [[USC]]. El manuscrit va ser traduït a diverses llengües europees als pocs mesos de ser acabat. En [[1848]] varen aparéixer versions en [[francés]], [[polonés]], [[italià]], [[danés]], [[neerlandés]] i [[suec]].<ref>''Manifiesto del Partido Comunista'', nota 1 (p. 109).</ref> Als diversos pròlecs que varen escriure Marx i Engels primer i despuix, a la mort de Marx, només el segon, es deixa constància de les distintes edicions i traductors a lo llarc dels anys. Segons el pròlec en l'edició alemana de [[1872]], la primera traducció a l'anglés, publicat en el periòdic [[Red Republican]], va ser un treball de la periodista [[Helen Macfarlane]].<ref name="pref 1872">''Manifiesto del Partido Comunista'', p. 27-29.</ref> L'edició francesa va ser publicada en [[París]] en 1848, segons este pròleg.<ref name="pref 1872"/> En [[Londres]] es varen publicar també les primeres traduccions al polonés i a l'[[alemany]].<ref name="pref 1872"/> La primera traducció al [[rus]] la va realisar l'[[anarquista]] [[Mikhaïl Bakunin]]. La primera traducció al [[castellà]], feta pel socialista José Mesa Leompart va ser publicada en [[1872]] en la revista [[La Emancipación]] de Madrit, en [[1886]].<ref>''Manifiesto del Partido Comunista'' (p. 112).</ref> La primera edició a l'[[afrikaans]] va aparéixer en un prefaci de [[Lev Trotski]], ''Noranta anys del Manifest Comunista''.<ref>''A noventa años del Manifiesto Comunista'', León Trotsky.</ref>		La primera traducció al [[català]] data de l'any [[1930]] i va ser encarregada per [[Manuel González Alba]] a [[Emili Granier i Barrera]] per a ser publicada en la seua editorial Arc de Barà. Granier va fer la traducció sobre la versió francesa de [[Laura Lafargue]]. La primera traducció directa de l'alemany la va fer en [[1936]] [[Pau Cirera]] per la [[USC]]. El manuscrit va ser traduït a diverses llengües europees als pocs mesos de ser acabat. En [[1848]] varen aparéixer versions en [[francés]], [[polonés]], [[italià]], [[danés]], [[neerlandés]] i [[suec]].<ref>''Manifiesto del Partido Comunista'', nota 1 (p. 109).</ref> Als diversos pròlecs que varen escriure Marx i Engels primer i despuix, a la mort de Marx, només el segon, es deixa constància de les distintes edicions i traductors a lo llarc dels anys. Segons el pròlec en l'edició alemana de [[1872]], la primera traducció a l'anglés, publicat en el periòdic [[Red Republican]], va ser un treball de la periodista [[Helen Macfarlane]].<ref name="pref 1872">''Manifiesto del Partido Comunista'', p. 27-29.</ref> L'edició francesa va ser publicada en [[París]] en 1848, segons este pròleg.<ref name="pref 1872"/> En [[Londres]] es varen publicar també les primeres traduccions al polonés i a l'[[alemany]].<ref name="pref 1872"/> La primera traducció al [[rus]] la va realisar l'[[anarquista]] [[Mikhaïl Bakunin]]. La primera traducció al [[castellà]], feta pel socialista José Mesa Leompart va ser publicada en [[1872]] en la revista [[La Emancipación]] de Madrit, en [[1886]].<ref>''Manifiesto del Partido Comunista'' (p. 112).</ref> La primera edició a l'[[afrikaans]] va aparéixer en un prefaci de [[Lev Trotski]], ''Noranta anys del Manifest Comunista''.<ref>''A noventa años del Manifiesto Comunista'', León Trotsky.</ref>

Sempreval: Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

2015-04-30T18:10:28Z

Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

← Revisió anterior		Revisió de 18:10 30 abr 2015
Llínea 4:		Llínea 4:
	Publicat inicialment en [[alemany]] ([[1848]]), no veu la llum en [[Anglaterra]] fins l'any [[1850]]. Va tindre una gran popularitat entre el moviment obrer de la segona mitat del [[segle XIX]] i fon reeditat en numeroses ocasions i traduït a la major part de les llengües europees.		Publicat inicialment en [[alemany]] ([[1848]]), no veu la llum en [[Anglaterra]] fins l'any [[1850]]. Va tindre una gran popularitat entre el moviment obrer de la segona mitat del [[segle XIX]] i fon reeditat en numeroses ocasions i traduït a la major part de les llengües europees.

	La primera traducció al [[català]] data de l'any [[1930]] i va ser encarregada per [[Manuel González Alba]] a [[Emili Granier i Barrera]] per a ser publicada en la seua editorial Arc de Barà. Granier va fer la traducció sobre la versió francesa de [[Laura Lafargue]]. La primera traducció directa de l'alemany la va fer en [[1936]] [[Pau Cirera]] per la [[USC]]. El manuscrit va ser traduït a diverses llengües europees als pocs mesos de ser acabat. En [[1848]] varen aparéixer versions en [[francés]], [[polonés]], [[italià]], [[danés]], [[neerlandés]] i [[suec]].<ref>''Manifiesto del Partido Comunista'', nota 1 (p. 109).</ref> Als diversos pròlecs que varen escriure Marx i Engels primer i ~~després~~, a la mort de Marx, només el segon, es deixa constància de les distintes edicions i traductors a lo llarc dels anys. Segons el pròlec en l'edició alemana de [[1872]], la primera traducció a l'anglés, publicat en el periòdic [[Red Republican]], va ser un treball de la periodista [[Helen Macfarlane]].<ref name="pref 1872">''Manifiesto del Partido Comunista'', p. 27-29.</ref> L'edició francesa va ser publicada en [[París]] en 1848, segons este pròleg.<ref name="pref 1872"/> En [[Londres]] es varen publicar també les primeres traduccions al polonés i a l'[[alemany]].<ref name="pref 1872"/> La primera traducció al [[rus]] la va realisar l'[[anarquista]] [[Mikhaïl Bakunin]]. La primera traducció al [[castellà]], feta pel socialista José Mesa Leompart va ser publicada en [[1872]] en la revista [[La Emancipación]] de Madrit, en [[1886]].<ref>''Manifiesto del Partido Comunista'' (p. 112).</ref> La primera edició a l'[[afrikaans]] va aparéixer en un prefaci de [[Lev Trotski]], ''Noranta anys del Manifest Comunista''.<ref>''A noventa años del Manifiesto Comunista'', León Trotsky.</ref>		La primera traducció al [[català]] data de l'any [[1930]] i va ser encarregada per [[Manuel González Alba]] a [[Emili Granier i Barrera]] per a ser publicada en la seua editorial Arc de Barà. Granier va fer la traducció sobre la versió francesa de [[Laura Lafargue]]. La primera traducció directa de l'alemany la va fer en [[1936]] [[Pau Cirera]] per la [[USC]]. El manuscrit va ser traduït a diverses llengües europees als pocs mesos de ser acabat. En [[1848]] varen aparéixer versions en [[francés]], [[polonés]], [[italià]], [[danés]], [[neerlandés]] i [[suec]].<ref>''Manifiesto del Partido Comunista'', nota 1 (p. 109).</ref> Als diversos pròlecs que varen escriure Marx i Engels primer i despuix, a la mort de Marx, només el segon, es deixa constància de les distintes edicions i traductors a lo llarc dels anys. Segons el pròlec en l'edició alemana de [[1872]], la primera traducció a l'anglés, publicat en el periòdic [[Red Republican]], va ser un treball de la periodista [[Helen Macfarlane]].<ref name="pref 1872">''Manifiesto del Partido Comunista'', p. 27-29.</ref> L'edició francesa va ser publicada en [[París]] en 1848, segons este pròleg.<ref name="pref 1872"/> En [[Londres]] es varen publicar també les primeres traduccions al polonés i a l'[[alemany]].<ref name="pref 1872"/> La primera traducció al [[rus]] la va realisar l'[[anarquista]] [[Mikhaïl Bakunin]]. La primera traducció al [[castellà]], feta pel socialista José Mesa Leompart va ser publicada en [[1872]] en la revista [[La Emancipación]] de Madrit, en [[1886]].<ref>''Manifiesto del Partido Comunista'' (p. 112).</ref> La primera edició a l'[[afrikaans]] va aparéixer en un prefaci de [[Lev Trotski]], ''Noranta anys del Manifest Comunista''.<ref>''A noventa años del Manifiesto Comunista'', León Trotsky.</ref>

	"Un fantasma recorre Europa, el [[comunisme]]" i "Proletaris de tots els països uniu-vos!" obren i tanquen el manifest respectivament. Abdós mostren clarament la intencionalitat [[política]] d'un manifest destinat a convéncer el moviment obrer de qué hi ha una alternativa al [[capitalisme]], que a tots els països industrialisats hi ha un moviment obrer emergent i que la internacionalisació de la lluita obrera és el camí per al triumf del comunisme.		"Un fantasma recorre Europa, el [[comunisme]]" i "Proletaris de tots els països uniu-vos!" obren i tanquen el manifest respectivament. Abdós mostren clarament la intencionalitat [[política]] d'un manifest destinat a convéncer el moviment obrer de qué hi ha una alternativa al [[capitalisme]], que a tots els països industrialisats hi ha un moviment obrer emergent i que la internacionalisació de la lluita obrera és el camí per al triumf del comunisme.

Llana: Llana pàgina traslladada Manifest comuniste a Manifest del Partit Comuniste

2015-02-10T20:42:51Z

Llana pàgina traslladada Manifest comuniste a Manifest del Partit Comuniste

← Revisió anterior	Revisió de 20:42 10 feb 2015
(Sense diferències)

Posmo en 18:21 11 oct 2014

2014-10-11T18:21:17Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:21 11 oct 2014
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:communist-manifesto.png\|thumb\|El manifest Comunista]]		[[Archiu:communist-manifesto.png\|thumb\|El manifest Comunista]]
	El '''Manifest Comunista''' ([[alemany]]: ''Das Kommunisitische Manifest'') fon el programa teòric i pràctic, destinat a la publicitat, de la [[Lliga Comunista]], una organisació obrera internacional. Va ser redactat en [[novembre]] de [[1847]] per [[Karl Marx]] i [[Friedrich Engels]], per encàrrec del partit.		El '''Manifest Comunista''' ([[Idioma alemany\|alemany]]: ''Das Kommunisitische Manifest'') fon el programa teòric i pràctic, destinat a la publicitat, de la [[Lliga Comunista]], una organisació obrera internacional. Va ser redactat en [[novembre]] de [[1847]] per [[Karl Marx]] i [[Friedrich Engels]], per encàrrec del partit.

	Publicat inicialment en [[alemany]] ([[1848]]), no veu la llum en [[Anglaterra]] fins l'any [[1850]]. Va tindre una gran popularitat entre el moviment obrer de la segona mitat del [[segle XIX]] i fon reeditat en numeroses ocasions i traduït a la major part de les llengües europees.		Publicat inicialment en [[alemany]] ([[1848]]), no veu la llum en [[Anglaterra]] fins l'any [[1850]]. Va tindre una gran popularitat entre el moviment obrer de la segona mitat del [[segle XIX]] i fon reeditat en numeroses ocasions i traduït a la major part de les llengües europees.