Manuel Belgrano - Historial de revisions

Reval en 18:08 20 oct 2025

2025-10-20T18:08:17Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:08 20 oct 2025
Llínea 26:		Llínea 26:

	Partix cap a [[Buenos Aires]] i arriba en el més de [[març]]. Afligit per una grau malaltia ([[hidropesía]]) durant més de quatre anys, i encara en la seua plenitut, va fallir el 20 de [[juny]] de [[1820]], empobrit i llunt de la seua família.		Partix cap a [[Buenos Aires]] i arriba en el més de [[març]]. Afligit per una grau malaltia ([[hidropesía]]) durant més de quatre anys, i encara en la seua plenitut, va fallir el 20 de [[juny]] de [[1820]], empobrit i llunt de la seua família.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Manuel Belgrano}}		{{Commonscat\|Manuel Belgrano}}

Jose2 en 14:55 26 ago 2025

2025-08-26T14:55:16Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:55 26 ago 2025
Llínea 25:		Llínea 25:
	A mitat de l'any [[1819]], el govern l'ordenà que l'Eixercit del Nort i el dels Andes abandonaren la lluita contra els realistes per ad atacar les rebelies provincials, llavors ordenà a les seues tropes iniciar la marcha cap al sur, pero demanà llicencia per malaltia i delegà l'autoritat en el seu segon, Francisco Fernández de la Cruz.		A mitat de l'any [[1819]], el govern l'ordenà que l'Eixercit del Nort i el dels Andes abandonaren la lluita contra els realistes per ad atacar les rebelies provincials, llavors ordenà a les seues tropes iniciar la marcha cap al sur, pero demanà llicencia per malaltia i delegà l'autoritat en el seu segon, Francisco Fernández de la Cruz.

	Partix cap a [[Buenos Aires]] i arriba en el més de [[març]]. Afligit per una grau malaltia ([[hidropesía]]) durant més de quatre anys, i encara en la seua plenitut, va fallir el 20 de [[juny]] de [[1820]], empobrit i llunt de la seua família.		Partix cap a [[Buenos Aires]] i arriba en el més de [[març]]. Afligit per una grau malaltia ([[hidropesía]]) durant més de quatre anys, i encara en la seua plenitut, va fallir el 20 de [[juny]] de [[1820]], empobrit i llunt de la seua família.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Reval en 16:17 27 ago 2024

2024-08-27T16:17:02Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:17 27 ago 2024
Llínea 26:		Llínea 26:

	Partix cap a [[Buenos Aires]] i arriba en el més de [[març]]. Afligit per una grau malaltia ([[hidropesía]]) durant més de quatre anys, i encara en la seua plenitut, va fallir el 20 de [[juny]] de [[1820]], empobrit i llunt de la seua família.		Partix cap a [[Buenos Aires]] i arriba en el més de [[març]]. Afligit per una grau malaltia ([[hidropesía]]) durant més de quatre anys, i encara en la seua plenitut, va fallir el 20 de [[juny]] de [[1820]], empobrit i llunt de la seua família.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Manuel Belgrano}}		{{Commonscat\|Manuel Belgrano}}

Jose2 en 10:59 20 jul 2024

2024-07-20T10:59:08Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:59 20 jul 2024
Llínea 26:		Llínea 26:

	Partix cap a [[Buenos Aires]] i arriba en el més de [[març]]. Afligit per una grau malaltia ([[hidropesía]]) durant més de quatre anys, i encara en la seua plenitut, va fallir el 20 de [[juny]] de [[1820]], empobrit i llunt de la seua família.		Partix cap a [[Buenos Aires]] i arriba en el més de [[març]]. Afligit per una grau malaltia ([[hidropesía]]) durant més de quatre anys, i encara en la seua plenitut, va fallir el 20 de [[juny]] de [[1820]], empobrit i llunt de la seua família.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Manuel Belgrano}}		{{Commonscat\|Manuel Belgrano}}

Lluísm en 12:07 4 jul 2024

2024-07-04T12:07:06Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:07 4 jul 2024
Llínea 26:		Llínea 26:

	Partix cap a [[Buenos Aires]] i arriba en el més de [[març]]. Afligit per una grau malaltia ([[hidropesía]]) durant més de quatre anys, i encara en la seua plenitut, va fallir el 20 de [[juny]] de [[1820]], empobrit i llunt de la seua família.		Partix cap a [[Buenos Aires]] i arriba en el més de [[març]]. Afligit per una grau malaltia ([[hidropesía]]) durant més de quatre anys, i encara en la seua plenitut, va fallir el 20 de [[juny]] de [[1820]], empobrit i llunt de la seua família.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Manuel Belgrano}}		{{Commonscat\|Manuel Belgrano}}

Jose2 en 18:28 6 dec 2022

2022-12-06T18:28:38Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:28 6 dec 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Manuel Belgrano.JPG\|thumb\|250px\|Manuel Belgrano per [[François Casimir Carbonnier]]]]		[[Image:Manuel Belgrano.JPG\|thumb\|250px\|Manuel Belgrano per [[François Casimir Carbonnier]]]]
	'''Manuel Belgrano''' ([[Buenos Aires]], [[3 de juny]] de [[1770]] – [[ibídem]], [[20 de juny]] de [[1820]]) fon un [[intelectual]], [[economiste]], [[periodiste]], [[polític]], [[advocat]] i [[militar]], creador de la bandera nacional argentina i u dels més importants caps de l'eixercit revolucionari, com aixina també creador de les primeres institucions educatives i culturals del país.		'''Manuel Belgrano''' ([[Buenos Aires]], [[3 de juny]] de [[1770]] - † [[ibídem]], [[20 de juny]] de [[1820]]) fon un [[intelectual]], [[economiste]], [[periodiste]], [[polític]], [[advocat]] i [[militar]], creador de la bandera nacional argentina i u dels més importants caps de l'eixercit revolucionari, com aixina també creador de les primeres institucions educatives i culturals del país.

	== Els primers anys ==		== Els primers anys ==
Llínea 15:		Llínea 15:
	En esta situació, Belgrano va rebre del Triumvirat l'orde de replegar-se, sense presentar batalla, cap a Córdova. Eixa retirada és coneguda com l'[[Exodo Jujeny]]: ordenà als pobladors de [[Jujuy]] a seguir-ho, destruint tot quan poguera ser util a l'enemic.		En esta situació, Belgrano va rebre del Triumvirat l'orde de replegar-se, sense presentar batalla, cap a Córdova. Eixa retirada és coneguda com l'[[Exodo Jujeny]]: ordenà als pobladors de [[Jujuy]] a seguir-ho, destruint tot quan poguera ser util a l'enemic.

	En setembre de [[1812]] decidix desobedir les órdens i presentà batalla en la ciutat de [[Tucuman]], i despuix en [[Salta]] (febrer de [[1813]]), eixint victoriós d'elles, pero fon derrotat quan intentà proseguir el seu alvanç en l'[[Alt Perú]] (hui [[Bolívia]]) a finals de [[1813]].		En [[setembre]] de l'any [[1812]] decidix desobedir les órdens i presentà batalla en la ciutat de [[Tucuman]], i despuix en [[Salta]] (febrer de [[1813]]), eixint victoriós d'elles, pero fon derrotat quan intentà proseguir el seu alvanç en l'[[Alt Perú]] (hui [[Bolívia]]) a finals de [[1813]].

	== La diplomacia ==		== La diplomacia ==
	Destituït de l'autoritat militar, va seguir prestant servicis a la causa argentina diplomatic, puix en [[1814]]-[[1815]] fon enviat a [[Europa]] per a negociar el reconeiximent de l'Independència (sense resultat). Torna al país en [[juliol]] de [[1816]] i viajà a [[Tucumán]] per a participar dels success independentistes, a on te un alt protagonisme. Tres dies ans de la declaració de l'Independència (9 de [[juliol]] de [[1816]]), declamà avant els congressistes i instà a declarar quant ans l'Independència.		Destituït de l'autoritat militar, va seguir prestant servicis a la causa argentina diplomatic, puix en [[1814]]-[[1815]] fon enviat a [[Europa]] per a negociar el reconeiximent de l'Independència (sense resultat). Torna al país en [[juliol]] de l'any [[1816]] i viajà a [[Tucumán]] per a participar dels success independentistes, a on te un alt protagonisme. Tres dies ans de la declaració de l'Independència (9 de [[juliol]] de [[1816]]), declamà avant els congressistes i instà a declarar quant ans l'Independència.

	== Els últims anys ==		== Els últims anys ==
	En [[agost]] de [[1816]] novament és designat cap de l'Eixercit del Nort; pero no va poder organisar una quarta expedició a l'[[Alt Perú]], solament alcançà a enviar al coronel La Madrid en una expedició, en [[març]] de [[1817]], fins les rodalies de [[Tarija]]. Pero La Madrid, despuix d'una victoria, i en apenes 400 hòmens, atacà [[Chuquisaca]] per sorpresa. Fon derrotat i va tindre que fugir per la serra i la selva, tornant a [[Tucumán]] pel cami d'[[Orán]].		En [[agost]] de l'any [[1816]] novament és designat cap de l'Eixercit del Nort; pero no va poder organisar una quarta expedició a l'[[Alt Perú]], solament alcançà a enviar al coronel La Madrid en una expedició, en [[març]] de l'any [[1817]], fins les rodalies de [[Tarija]]. Pero La Madrid, despuix d'una victoria, i en apenes 400 hòmens, atacà [[Chuquisaca]] per sorpresa. Fon derrotat i va tindre que fugir per la serra i la selva, tornant a [[Tucumán]] pel cami d'[[Orán]].

	A mitat de [[1819]], el govern l'ordenà que l'Eixercit del Nort i el dels Andes abandonaren la lluita contra els realistes per ad atacar les rebelies provincials, llavors ordenà a les seues tropes iniciar la marcha cap al sur, pero demanà llicencia per malaltia i delegà l'autoritat en el seu segon, Francisco Fernández de la Cruz.		A mitat de l'any [[1819]], el govern l'ordenà que l'Eixercit del Nort i el dels Andes abandonaren la lluita contra els realistes per ad atacar les rebelies provincials, llavors ordenà a les seues tropes iniciar la marcha cap al sur, pero demanà llicencia per malaltia i delegà l'autoritat en el seu segon, Francisco Fernández de la Cruz.

	Partix cap a [[Buenos Aires]] i arriba en el més de [[març]]. Afligit per una grau malaltia ([[hidropesía]]) durant més de quatre anys, i encara en la seua plenitut, va fallir el 20 de [[juny]] de [[1820]], empobrit i llunt de la seua família.		Partix cap a [[Buenos Aires]] i arriba en el més de [[març]]. Afligit per una grau malaltia ([[hidropesía]]) durant més de quatre anys, i encara en la seua plenitut, va fallir el 20 de [[juny]] de [[1820]], empobrit i llunt de la seua família.

Jose2: Text reemplaça - 't mes ' a 't més '

2022-05-05T15:48:48Z

Text reemplaça - 't mes ' a 't més '

← Revisió anterior		Revisió de 15:48 5 maig 2022
Llínea 25:		Llínea 25:
	A mitat de [[1819]], el govern l'ordenà que l'Eixercit del Nort i el dels Andes abandonaren la lluita contra els realistes per ad atacar les rebelies provincials, llavors ordenà a les seues tropes iniciar la marcha cap al sur, pero demanà llicencia per malaltia i delegà l'autoritat en el seu segon, Francisco Fernández de la Cruz.		A mitat de [[1819]], el govern l'ordenà que l'Eixercit del Nort i el dels Andes abandonaren la lluita contra els realistes per ad atacar les rebelies provincials, llavors ordenà a les seues tropes iniciar la marcha cap al sur, pero demanà llicencia per malaltia i delegà l'autoritat en el seu segon, Francisco Fernández de la Cruz.

	Partix cap a [[Buenos Aires]] i arriba en el més de [[març]]. Afligit per una grau malaltia ([[hidropesía]]) durant ~~mes~~ de quatre anys, i encara en la seua plenitut, va fallir el 20 de [[juny]] de [[1820]], empobrit i llunt de la seua família.		Partix cap a [[Buenos Aires]] i arriba en el més de [[març]]. Afligit per una grau malaltia ([[hidropesía]]) durant més de quatre anys, i encara en la seua plenitut, va fallir el 20 de [[juny]] de [[1820]], empobrit i llunt de la seua família.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Valencian: Text reemplaça - 'produixen' a 'produïxen'

2021-11-25T16:44:40Z

Text reemplaça - 'produixen' a 'produïxen'

← Revisió anterior		Revisió de 16:44 25 nov 2021
Llínea 6:		Llínea 6:
	El jove Belgrano estudià en el Real Colege de San Carlos i despuix en l'Universitats de [[Salamanca]] i [[Valladolit]]. En [[1793]] Belgrano va rebre el titul d'advocat i en [[1794]], ya en [[Buenos Aires]], va assumir a l'edat de 23 anys com primer secretari del Consulat, creant escoles de Dibuix, de Matemàtiques i Nautica.		El jove Belgrano estudià en el Real Colege de San Carlos i despuix en l'Universitats de [[Salamanca]] i [[Valladolit]]. En [[1793]] Belgrano va rebre el titul d'advocat i en [[1794]], ya en [[Buenos Aires]], va assumir a l'edat de 23 anys com primer secretari del Consulat, creant escoles de Dibuix, de Matemàtiques i Nautica.

	En l'any [[1806]] es ~~produixen~~ les primeres invasions angleses. L'acontenyiment despertà el patriotisme del jove advocat, qui trobà en la faena de promoure l'independència. Sense haver vestit mai un uniforme, ni haver rebut instrucció, es fiu militar. Els succés europeus auspiciaren la revolucio i Belgrano complix un paper protagonic en la [[Revolucio de Maig]] i es nomenat vocal. Més tart, recordara els succes de [[maig]] de [[1810]] en estes paraules: "Se venceren al fi totes les dificultats, que més presentaven l'estat dels meus paisans que una atra cosa, i encara que no va seguir la cosa pel rumbo que m'havia propost, va apareixer una junta, de la que yo era vocal, sense saber com ni per a on, en que no tinguí poc sentiment."		En l'any [[1806]] es produïxen les primeres invasions angleses. L'acontenyiment despertà el patriotisme del jove advocat, qui trobà en la faena de promoure l'independència. Sense haver vestit mai un uniforme, ni haver rebut instrucció, es fiu militar. Els succés europeus auspiciaren la revolucio i Belgrano complix un paper protagonic en la [[Revolucio de Maig]] i es nomenat vocal. Més tart, recordara els succes de [[maig]] de [[1810]] en estes paraules: "Se venceren al fi totes les dificultats, que més presentaven l'estat dels meus paisans que una atra cosa, i encara que no va seguir la cosa pel rumbo que m'havia propost, va apareixer una junta, de la que yo era vocal, sense saber com ni per a on, en que no tinguí poc sentiment."

	== Carrera militar ==		== Carrera militar ==

Jose2: Text reemplaça - ' ordens ' a ' órdens '

2018-08-12T19:32:37Z

Text reemplaça - ' ordens ' a ' órdens '

← Revisió anterior		Revisió de 19:32 12 ago 2018
Llínea 15:		Llínea 15:
	En esta situació, Belgrano va rebre del Triumvirat l'orde de replegar-se, sense presentar batalla, cap a Córdova. Eixa retirada és coneguda com l'[[Exodo Jujeny]]: ordenà als pobladors de [[Jujuy]] a seguir-ho, destruint tot quan poguera ser util a l'enemic.		En esta situació, Belgrano va rebre del Triumvirat l'orde de replegar-se, sense presentar batalla, cap a Córdova. Eixa retirada és coneguda com l'[[Exodo Jujeny]]: ordenà als pobladors de [[Jujuy]] a seguir-ho, destruint tot quan poguera ser util a l'enemic.

	En setembre de [[1812]] decidix desobedir les ~~ordens~~ i presentà batalla en la ciutat de [[Tucuman]], i despuix en [[Salta]] (febrer de [[1813]]), eixint victoriós d'elles, pero fon derrotat quan intentà proseguir el seu alvanç en l'[[Alt Perú]] (hui [[Bolívia]]) a finals de [[1813]].		En setembre de [[1812]] decidix desobedir les órdens i presentà batalla en la ciutat de [[Tucuman]], i despuix en [[Salta]] (febrer de [[1813]]), eixint victoriós d'elles, pero fon derrotat quan intentà proseguir el seu alvanç en l'[[Alt Perú]] (hui [[Bolívia]]) a finals de [[1813]].

	== La diplomacia ==		== La diplomacia ==

Jose2: Text reemplaça - 'Cordova' a 'Córdova'

2017-12-20T11:49:19Z

Text reemplaça - 'Cordova' a 'Córdova'

← Revisió anterior		Revisió de 11:49 20 dec 2017
Llínea 13:		Llínea 13:
	Despuix, en un intent de contindre les excursions de les naus espanyoles que assolaven els pobles de les costes del [[riu Paranà]], s'instalaren dos bateries d'artilleria en les rodalies de [[Rosario]], en el seu transcurs creà la bandera el [[27 de febrer]] de [[1812]]. És designat Comandant i Cap de l'Eixercit del Nort.		Despuix, en un intent de contindre les excursions de les naus espanyoles que assolaven els pobles de les costes del [[riu Paranà]], s'instalaren dos bateries d'artilleria en les rodalies de [[Rosario]], en el seu transcurs creà la bandera el [[27 de febrer]] de [[1812]]. És designat Comandant i Cap de l'Eixercit del Nort.
	En motiu del segon aniversari de la [[Revolucio de Maig]], Belgrano fa beneir la bandera en [[Jujuy]] pel canonge [[Juan Ignacio Gorriti]]. A finals de [[juny]] començà el alvanç cap al sur.		En motiu del segon aniversari de la [[Revolucio de Maig]], Belgrano fa beneir la bandera en [[Jujuy]] pel canonge [[Juan Ignacio Gorriti]]. A finals de [[juny]] començà el alvanç cap al sur.
	En esta situació, Belgrano va rebre del Triumvirat l'orde de replegar-se, sense presentar batalla, cap a ~~Cordova~~. Eixa retirada és coneguda com l'[[Exodo Jujeny]]: ordenà als pobladors de [[Jujuy]] a seguir-ho, destruint tot quan poguera ser util a l'enemic.		En esta situació, Belgrano va rebre del Triumvirat l'orde de replegar-se, sense presentar batalla, cap a Córdova. Eixa retirada és coneguda com l'[[Exodo Jujeny]]: ordenà als pobladors de [[Jujuy]] a seguir-ho, destruint tot quan poguera ser util a l'enemic.

	En setembre de [[1812]] decidix desobedir les ordens i presentà batalla en la ciutat de [[Tucuman]], i despuix en [[Salta]] (febrer de [[1813]]), eixint victoriós d'elles, pero fon derrotat quan intentà proseguir el seu alvanç en l'[[Alt Perú]] (hui [[Bolívia]]) a finals de [[1813]].		En setembre de [[1812]] decidix desobedir les ordens i presentà batalla en la ciutat de [[Tucuman]], i despuix en [[Salta]] (febrer de [[1813]]), eixint victoriós d'elles, pero fon derrotat quan intentà proseguir el seu alvanç en l'[[Alt Perú]] (hui [[Bolívia]]) a finals de [[1813]].