Manuel Milà i Fontanals - Historial de revisions

Xavier en 17:40 20 maig 2024

2024-05-20T17:40:46Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:40 20 maig 2024
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Vilafranca del Penedès]], [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]		\| lloc_mort = [[Vilafranca del Penedès]], [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]
	}}		}}
	'''Manuel Milà i Fontanals''' ([[Vilafranca del Penedès]], [[Barcelona]], [[1818]] - † [[1884]]) fon un filòlec, escritor i teòric de l'estètica [[Espanya\|espanyol]].		'''Manuel Milà i Fontanals''' ([[Vilafranca del Penedès]], [[Barcelona]], [[1818]] - † [[1884]]) fon un filòlec, escritor i teòric de l'estètica [[Espanya\|espanyol]] d'ideologia [[Catalanisme\|catalanista]].

	== Biografia ==		== Biografia ==

Reval: /* El cas del Curial e Güelfa */

2024-01-23T09:50:39Z

El cas del Curial e Güelfa

← Revisió anterior		Revisió de 09:50 23 gin 2024
Llínea 24:		Llínea 24:
	== El cas del Curial e Güelfa ==		== El cas del Curial e Güelfa ==
	{{AP\|Curial e Güelfa}}		{{AP\|Curial e Güelfa}}
	L'historiador [[Jaime Riera Sans]], en [[1991]], va plantejar el problema de la falsificació de certes supostes obres valencianes migevals, entre elles el [[Curial e Güelfa]]. Riera, li atribuïx a Milà la falsificació lliterària d'esta novela cavalleresca en romanç valencià. Es tracta d'un text del [[sigle XV]] i escenari europeu que en realitat vingué a descobrir, senyalant-ho discretament en un artícul científic, el propi Milà, a qui no molt se li ha reconegut, i el manuscrit únic del qual potser fon enquadernat en [[Toledo]] al començament del [[sigle XVI]]. Cal dir que sense dubte és Milà l'únic filòlec conegut capaç d'haver compost un text lliterari migeval: de fet va compondre poemes que s'aproximen ad això i són perfectament coneguts. L'obra ha segut traduïda a varis idiomes i l'atribució tècnicament molt discutida per varis especialistes, inclús apelant al soport material del manuscrit. No obstant, la professora [[Rosa Navarro Durán]] també ha insistit en l'idea de la suposta falsificació, i ademés hi ha inclús els qui pensen en el sentit eixemplar d'eixa difícil atribució.		L'historiador [[Jaime Riera Sans]], en l'any [[1991]], va plantejar el problema de la falsificació de certes supostes obres valencianes migevals, entre elles el [[Curial e Güelfa]]. Riera, li atribuïx a Milà la falsificació lliterària d'esta novela cavalleresca en romanç valencià. Es tracta d'un text del [[sigle XV]] i escenari europeu que en realitat vingué a descobrir, senyalant-ho discretament en un artícul científic, el propi Milà, a qui no molt se li ha reconegut, i el manuscrit únic del qual potser fon enquadernat en [[Toledo]] al començament del [[sigle XVI]]. Cal dir que sense dubte és Milà l'únic filòlec conegut capaç d'haver compost un text lliterari migeval: de fet va compondre poemes que s'aproximen ad això i són perfectament coneguts. L'obra ha segut traduïda a varis idiomes i l'atribució tècnicament molt discutida per varis especialistes, inclús apelant al soport material del manuscrit. No obstant, la professora [[Rosa Navarro Durán]] també ha insistit en l'idea de la suposta falsificació, i ademés hi ha inclús els qui pensen en el sentit eixemplar d'eixa difícil atribució.

	== Cites ==		== Cites ==

Xavier: /* Biografia */

2023-08-11T15:47:31Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 15:47 11 ago 2023
Llínea 14:		Llínea 14:
	== Biografia ==		== Biografia ==

	Estudià Dret i Filosofia en les universitats de Cervera i Barcelona. Fon professor d'Estètica i d'Història de la Lliteratura General i Espanyola, en l'[[Universitat de Barcelona]] ([[1845]]), ratificat com a catedràtic per mig d'oposició nacional en la que va obtindre el número un. Entre els seus alumnes es varen contar destacats escritors i intelectuals com [[~~Antonio~~ Rubió i Lluch]], [[Miquel Costa i Llobera]] i [[Joan Maragall]], pero sobretot [[Marcelino Menéndez Pelayo]], el seu discípul predilecte.		Estudià Dret i Filosofia en les universitats de Cervera i Barcelona. Fon professor d'Estètica i d'Història de la Lliteratura General i Espanyola, en l'[[Universitat de Barcelona]] ([[1845]]), ratificat com a catedràtic per mig d'oposició nacional en la que va obtindre el número un. Entre els seus alumnes es varen contar destacats escritors i intelectuals com [[Antoni Rubió i Lluch]], [[Miquel Costa i Llobera]] i [[Joan Maragall]], pero sobretot [[Marcelino Menéndez Pelayo]], el seu discípul predilecte.

	Gran amic de [[Pablo Piferrer]], Rubió i uns atres, fins a l'any [[1853]] pensaven que el [[català]] era una llengua del passat impossible de modernisar, i mirava la cultura catalana en més nostàlgia que futur; pero des d'eixa data fon ferm impulsor de la [[Renaixença]]. Per a donar eixemple creatiu, va escriure en català varis poemes, com ''La cançó del pros Bernat'' ([[1867]]), ''La mort de Galinol'' ([[1867]]) i ''La complanta d'en Guillem'' (Poema musicat pel propi autor dins d'''Obres catalanes''), encara que la llengua científica i filosòfica sempre fon per a Milà l'espanyol. És interessant recordar cóm el ''Romancerillo catalán'' ([[1853]]) ho va escriure en castellà, obra refeta i tornada a publicar tres décades més tart, d'a on procedix el text de ''[[Els Segadors]]'', despuix utilisat com a himne de Catalunya.		Gran amic de [[Pablo Piferrer]], Rubió i uns atres, fins a l'any [[1853]] pensaven que el [[català]] era una llengua del passat impossible de modernisar, i mirava la cultura catalana en més nostàlgia que futur; pero des d'eixa data fon ferm impulsor de la [[Renaixença]]. Per a donar eixemple creatiu, va escriure en català varis poemes, com ''La cançó del pros Bernat'' ([[1867]]), ''La mort de Galinol'' ([[1867]]) i ''La complanta d'en Guillem'' (Poema musicat pel propi autor dins d'''Obres catalanes''), encara que la llengua científica i filosòfica sempre fon per a Milà l'espanyol. És interessant recordar cóm el ''Romancerillo catalán'' ([[1853]]) ho va escriure en castellà, obra refeta i tornada a publicar tres décades més tart, d'a on procedix el text de ''[[Els Segadors]]'', despuix utilisat com a himne de Catalunya.

Xavier en 15:47 11 ago 2023

2023-08-11T15:47:05Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:47 11 ago 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Retrato Milá.png\|thumb\|250px\|Manuel Milà i Fontanals]]		{{Biografia\|
			\| nom = Manuel Milà i Fontanals
	'''Manuel Milà i Fontanals''' ([[Vilafranca del Penedès]], [[Barcelona]], [[1818]] - † [[1884]]) fon un filòlec i teòric de l'estètica [[Espanya\|espanyol]].		\| image = [[File:Retrato Milá.png\|thumb\|250px\|Manuel Milà i Fontanals]]
			\| peu =
			\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]
			\| ocupació = Filòlec i escritor.
			\| data_naix = [[1818]]
			\| lloc_naix = [[Vilafranca del Penedès]], [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]
			\| data_mort = [[1884]]
			\| lloc_mort = [[Vilafranca del Penedès]], [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]
			}}
			'''Manuel Milà i Fontanals''' ([[Vilafranca del Penedès]], [[Barcelona]], [[1818]] - † [[1884]]) fon un filòlec, escritor i teòric de l'estètica [[Espanya\|espanyol]].

	== Biografia ==		== Biografia ==

Reval en 15:43 11 ago 2023

2023-08-11T15:43:03Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:43 11 ago 2023
Llínea 22:		Llínea 22:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|Manuel Milà i Fontanals}}

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Manuel_Mil%C3%A1_y_Fontanals Manuel Milà i Fontanals en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Manuel_Mil%C3%A1_y_Fontanals Manuel Milà i Fontanals en Wikipedia]

Xavier en 15:42 11 ago 2023

2023-08-11T15:42:55Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:42 11 ago 2023
Llínea 24:		Llínea 24:

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Manuel_Mil%C3%A1_y_Fontanals Manuel Milà i Fontanals en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Manuel_Mil%C3%A1_y_Fontanals Manuel Milà i Fontanals en Wikipedia]

			[[Categoria:Biografies]]
			[[Categoria:Filòlecs]]
			[[Categoria:Filòlecs espanyols]]
			[[Categoria:Escritors]]
			[[Categoria:Escritors d'Espanya]]
			[[Categoria:Sigle XIX]]
			[[Categoria:Catalanistes]]
			[[Categoria:Catalanisme]]

Reval en 15:41 11 ago 2023

2023-08-11T15:41:58Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:41 11 ago 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Manuel Milà i Fontanals''' ([[Vilafranca del Penedès]], [[Barcelona]], [[1818]] - [[1884]]) fon un filòlec i teòric de l'estètica [[Espanya\|espanyol]].		[[File:Retrato Milá.png\|thumb\|250px\|Manuel Milà i Fontanals]]

			'''Manuel Milà i Fontanals''' ([[Vilafranca del Penedès]], [[Barcelona]], [[1818]] - † [[1884]]) fon un filòlec i teòric de l'estètica [[Espanya\|espanyol]].

	== Biografia ==		== Biografia ==
Llínea 5:		Llínea 7:
	Estudià Dret i Filosofia en les universitats de Cervera i Barcelona. Fon professor d'Estètica i d'Història de la Lliteratura General i Espanyola, en l'[[Universitat de Barcelona]] ([[1845]]), ratificat com a catedràtic per mig d'oposició nacional en la que va obtindre el número un. Entre els seus alumnes es varen contar destacats escritors i intelectuals com [[Antonio Rubió i Lluch]], [[Miquel Costa i Llobera]] i [[Joan Maragall]], pero sobretot [[Marcelino Menéndez Pelayo]], el seu discípul predilecte.		Estudià Dret i Filosofia en les universitats de Cervera i Barcelona. Fon professor d'Estètica i d'Història de la Lliteratura General i Espanyola, en l'[[Universitat de Barcelona]] ([[1845]]), ratificat com a catedràtic per mig d'oposició nacional en la que va obtindre el número un. Entre els seus alumnes es varen contar destacats escritors i intelectuals com [[Antonio Rubió i Lluch]], [[Miquel Costa i Llobera]] i [[Joan Maragall]], pero sobretot [[Marcelino Menéndez Pelayo]], el seu discípul predilecte.

	Gran amic de [[Pablo Piferrer]], Rubió i uns atres, fins a [[1853]] pensaven que el català era una llengua del passat impossible de modernisar, i mirava la cultura catalana en més nostàlgia que futur; pero des d'eixa data fon ferm impulsor de la [[Renaixença]]. Per a donar eixemple creatiu, va escriure en català varis poemes, com ''La cançó del pros Bernat'' ([[1867]]), ''La mort de Galinol'' ([[1867]]) i ''La complanta d'en Guillem'' (Poema musicat pel propi autor dins d'''Obres catalanes''), encara que la llengua científica i filosòfica sempre fon per a Milà l'espanyol. És interessant recordar cóm el ''Romancerillo catalán'' ([[1853]]) ho va escriure en castellà, obra refeta i tornada a publicar tres décades més tart, d'a on procedix el text de ''[[Els Segadors]]'', despuix utilisat com a himne de Catalunya.		Gran amic de [[Pablo Piferrer]], Rubió i uns atres, fins a l'any [[1853]] pensaven que el [[català]] era una llengua del passat impossible de modernisar, i mirava la cultura catalana en més nostàlgia que futur; pero des d'eixa data fon ferm impulsor de la [[Renaixença]]. Per a donar eixemple creatiu, va escriure en català varis poemes, com ''La cançó del pros Bernat'' ([[1867]]), ''La mort de Galinol'' ([[1867]]) i ''La complanta d'en Guillem'' (Poema musicat pel propi autor dins d'''Obres catalanes''), encara que la llengua científica i filosòfica sempre fon per a Milà l'espanyol. És interessant recordar cóm el ''Romancerillo catalán'' ([[1853]]) ho va escriure en castellà, obra refeta i tornada a publicar tres décades més tart, d'a on procedix el text de ''[[Els Segadors]]'', despuix utilisat com a himne de Catalunya.

	Ademés de la seua gran aportació a la Filologia, Milà fon un important autor d'estètica i teoria de la lliteratura: la seua principal obra teòrica és ''Principios de Estética'' ([[1857]]), un tractat que reunix els seus dos escrits sobre la matèria apareguts just abans en el ''[[Diario de Barcelona]]'', del que fon assidu colaborador.		Ademés de la seua gran aportació a la Filologia, Milà fon un important autor d'estètica i teoria de la lliteratura: la seua principal obra teòrica és ''Principios de Estética'' ([[1857]]), un tractat que reunix els seus dos escrits sobre la matèria apareguts just abans en el ''[[Diario de Barcelona]]'', del que fon assidu colaborador.

Xavier: /* Biografia */

2023-08-11T15:39:56Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 15:39 11 ago 2023
Llínea 9:		Llínea 9:
	Ademés de la seua gran aportació a la Filologia, Milà fon un important autor d'estètica i teoria de la lliteratura: la seua principal obra teòrica és ''Principios de Estética'' ([[1857]]), un tractat que reunix els seus dos escrits sobre la matèria apareguts just abans en el ''[[Diario de Barcelona]]'', del que fon assidu colaborador.		Ademés de la seua gran aportació a la Filologia, Milà fon un important autor d'estètica i teoria de la lliteratura: la seua principal obra teòrica és ''Principios de Estética'' ([[1857]]), un tractat que reunix els seus dos escrits sobre la matèria apareguts just abans en el ''[[Diario de Barcelona]]'', del que fon assidu colaborador.

	Certament la funció més reconeguda o difosa de Milà és la de pare de la filologia espanyola, tota volta que ad ell correspon l'introducció en Espanya dels moderns métodos d'investigació històric-lliterària i l'ampliació del seu objecte. De tindre en conte el testimoni de [[Juan Valera]], Milà fon més reconegut en l'estranger que en la seua pròpia pàtria: en [[Alemània]], [[França]] i [[Rússia]] se le citava en més freqüència que en [[Espanya]].		Certament la funció més reconeguda o difosa de Milà és la de pare de la filologia espanyola, tota volta que ad ell correspon l'introducció en Espanya dels moderns métodos d'investigació històric-lliterària i l'ampliació del seu objecte. De tindre en conte el testimoni de [[Juan Valera]], Milà fon més reconegut en l'estranger que en la seua pròpia pàtria: en [[Alemània]], [[França]] i [[Rússia]] se li citava en més freqüència que en [[Espanya]].

	== El cas del Curial e Güelfa ==		== El cas del Curial e Güelfa ==

Xavier en 15:39 11 ago 2023

2023-08-11T15:39:35Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:39 11 ago 2023
Llínea 22:		Llínea 22:

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Manuel_Mil%C3%A1_y_Fontanals Manuel Milà i Fontanals en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Manuel_Mil%C3%A1_y_Fontanals Manuel Milà i Fontanals en Wikipedia]
	~~any Manuel~~

Xavier: /* El cas del Curial e Güelfa */

2023-08-11T15:39:01Z

El cas del Curial e Güelfa

← Revisió anterior		Revisió de 15:39 11 ago 2023
Llínea 12:		Llínea 12:

	== El cas del Curial e Güelfa ==		== El cas del Curial e Güelfa ==
			{{AP\|Curial e Güelfa}}
	L'historiador [[Jaime Riera Sans]], en [[1991]], va plantejar el problema de la falsificació de certes supostes obres valencianes migevals, entre elles el [[Curial e Güelfa]]. Riera, li atribuïx a Milà la falsificació lliterària d'esta novela cavalleresca en romanç valencià. Es tracta d'un text del [[sigle XV]] i escenari europeu que en realitat vingué a descobrir, senyalant-ho discretament en un artícul científic, el propi Milà, a qui no molt se li ha reconegut, i el manuscrit únic del qual potser fon enquadernat en [[Toledo]] al començament del [[sigle XVI]]. Cal dir que sense dubte és Milà l'únic filòlec conegut capaç d'haver compost un text lliterari migeval: de fet va compondre poemes que s'aproximen ad això i són perfectament coneguts. L'obra ha segut traduïda a varis idiomes i l'atribució tècnicament molt discutida per varis especialistes, inclús apelant al soport material del manuscrit. No obstant, la professora [[Rosa Navarro Durán]] també ha insistit en l'idea de la suposta falsificació, i ademés hi ha inclús els qui pensen en el sentit eixemplar d'eixa difícil atribució.		L'historiador [[Jaime Riera Sans]], en [[1991]], va plantejar el problema de la falsificació de certes supostes obres valencianes migevals, entre elles el [[Curial e Güelfa]]. Riera, li atribuïx a Milà la falsificació lliterària d'esta novela cavalleresca en romanç valencià. Es tracta d'un text del [[sigle XV]] i escenari europeu que en realitat vingué a descobrir, senyalant-ho discretament en un artícul científic, el propi Milà, a qui no molt se li ha reconegut, i el manuscrit únic del qual potser fon enquadernat en [[Toledo]] al començament del [[sigle XVI]]. Cal dir que sense dubte és Milà l'únic filòlec conegut capaç d'haver compost un text lliterari migeval: de fet va compondre poemes que s'aproximen ad això i són perfectament coneguts. L'obra ha segut traduïda a varis idiomes i l'atribució tècnicament molt discutida per varis especialistes, inclús apelant al soport material del manuscrit. No obstant, la professora [[Rosa Navarro Durán]] també ha insistit en l'idea de la suposta falsificació, i ademés hi ha inclús els qui pensen en el sentit eixemplar d'eixa difícil atribució.