María Zambrano - Historial de revisions

Xavier: /* Cites */

2025-05-31T10:48:02Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 10:48 31 maig 2025
Llínea 55:		Llínea 55:
	== Cites ==		== Cites ==

	{{Cita\|Tot extremisme destruïx lo que afirma.\|María Zambrano}}		{{Cita\|Tot extremisme destruïx lo que afirma.\|María Zambrano}}<br>
			{{Cita\|La veritat és l'aliment de la vida.\|María Zambrano}}<br>

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier en 18:00 19 feb 2025

2025-02-19T18:00:05Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:00 19 feb 2025
Llínea 52:		Llínea 52:
	* ''Cartas de la Pièce. Correspondencia con Agustín Andreu'' (escrit en els anys 70 i publicat en 2002)		* ''Cartas de la Pièce. Correspondencia con Agustín Andreu'' (escrit en els anys 70 i publicat en 2002)
	* ''La confesión, género literario y método'' (Luminar: Mèxic, 1943; Mondadori: Madrit 1988 i Siruela: Madrit, 1995).		* ''La confesión, género literario y método'' (Luminar: Mèxic, 1943; Mondadori: Madrit 1988 i Siruela: Madrit, 1995).

			== Cites ==

			{{Cita\|Tot extremisme destruïx lo que afirma.\|María Zambrano}}

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Lluísm en 18:28 30 maig 2024

2024-05-30T18:28:02Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:28 30 maig 2024
Llínea 28:		Llínea 28:
	A partir de l'any [[1928]] va començar el seu doctorat i va ingressar en la Federació Universitària Escolar (FUE), a on comença a colaborar en la secció "Aire Lliure" del periòdic madrileny ''El Liberal''. Participa en la fundació de la Lliga d'Educació Social, de la que serà vocal. També impartix classes de filosofia en l'Institut Escola de Madrit que es varen vore interrompudes per una nova recaiguda de la seua salut (en esta ocasió el diagnòstic és concret: [[tuberculosis]]). No va interrompre no obstant les seues colaboracions en la FUE i molts dels seus escrits.		A partir de l'any [[1928]] va començar el seu doctorat i va ingressar en la Federació Universitària Escolar (FUE), a on comença a colaborar en la secció "Aire Lliure" del periòdic madrileny ''El Liberal''. Participa en la fundació de la Lliga d'Educació Social, de la que serà vocal. També impartix classes de filosofia en l'Institut Escola de Madrit que es varen vore interrompudes per una nova recaiguda de la seua salut (en esta ocasió el diagnòstic és concret: [[tuberculosis]]). No va interrompre no obstant les seues colaboracions en la FUE i molts dels seus escrits.

	En l'any [[1931]] fon nomenada professora auxiliar de Zubiri en la càtedra d'Història de la Filosofia en l'Universitat Central (lloc que, fent les substitucions a Zubiri quan està de viage, ocuparia fins a l'any [[1935]]); en eixa época va iniciar la seua inconclosa tesis doctoral sobre «La salvació de l'individu en Spinoza». Integrada en l'aparat de la coalició republicà-socialista, va assistir a la proclamació de la [[Segona República Espanyola]] en la [[Porta del Sol (Madrit)\|Porta del Sol]] el 14 d'abril de 1931; no va acceptar, no obstant, l'oferta d'una candidatura a les Corts com a diputada pel [[PSOE]].		En l'any [[1931]] fon nomenada professora auxiliar de Zubiri en la càtedra d'Història de la Filosofia en l'Universitat Central (lloc que, fent les substitucions a Zubiri quan està de viage, ocuparia fins a l'any [[1935]]); en eixa época va iniciar la seua inconclosa tesis doctoral sobre «La salvació de l'individu en Spinoza». Integrada en l'aparat de la coalició republicà-socialista, va assistir a la proclamació de la [[Segona República Espanyola]] en la [[Porta del Sol (Madrit)\|Porta del Sol]] el 14 d'abril de 1931; no va acceptar, no obstant, l'oferta d'una candidatura a les Corts com a diputada pel [[PSOE]].

	== Obra ==		== Obra ==

Jose2: /* Biografia */

2022-12-15T11:24:39Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 11:24 15 dec 2022
Llínea 14:		Llínea 14:
	== Biografia ==		== Biografia ==

	María Zambrano va nàixer en Vélez-Màlaga el 22 d'abril de l'any [[1904]], filla de Blas Zambrano García de Carabante i Araceli Alarcón Delgado, abdós mestres, com també ho va ser el seu yayo patern, Diego Zambrano. Estant de vacacions en el seu yayo matern en [[Bélmez de la Moraleda]] ([[Jaén]]), María va sofrir el primer avís de lo que a lo llarc de la seua vida seria una constant: la seua salut delicada; en eixa primera ocasió se li va aplegar a donar per morta despuix d'un colapse de vàries hores i una llarga convalescència.		María Zambrano va nàixer en Vélez-Màlaga el 22 d'abril de l'any 1904, filla de Blas Zambrano García de Carabante i Araceli Alarcón Delgado, abdós mestres, com també ho va ser el seu yayo patern, Diego Zambrano. Estant de vacacions en el seu yayo matern en [[Bélmez de la Moraleda]] ([[Jaén]]), María va sofrir el primer avís de lo que a lo llarc de la seua vida seria una constant: la seua salut delicada; en eixa primera ocasió se li va aplegar a donar per morta despuix d'un colapse de vàries hores i una llarga convalescència.

	En l'any [[1908]] es va traslladar en la seua família a [[Madrit]] i a l'any següent es varen mudar a [[Segòvia]] en conseguir el seu pare la càtedra de Gramàtica Castellana en l'Escola Normal de Mestres de la ciutat. Allí va passar María la seua adolescència i allí, la vespra del seu natalici, va nàixer la seua germana Araceli, segons les seues paraules «l'alegria més gran de la seua vida».		En l'any [[1908]] es va traslladar en la seua família a [[Madrit]] i a l'any següent es varen mudar a [[Segòvia]] en conseguir el seu pare la càtedra de Gramàtica Castellana en l'Escola Normal de Mestres de la ciutat. Allí va passar María la seua adolescència i allí, la vespra del seu natalici, va nàixer la seua germana Araceli, segons les seues paraules «l'alegria més gran de la seua vida».

Jose2 en 11:24 15 dec 2022

2022-12-15T11:24:17Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:24 15 dec 2022
Llínea 22:		Llínea 22:
	En Segòvia, María va començar un primer amor –posteriorment prohibit– en el seu cosí carnal Miguel Pizarro entre [[1917]] i [[1921]], any en el que la família va intervindre i Miguel fon enviat al [[Japó]], com a professor d'espanyol en l'Universitat d'Osaka. Despuix d'un primer moment de desolació, la fugida del seu cosí la va dur a viure una nova experiència amorosa, recollida en el seu [[epistolari]], en Gregorio del Campo, de la que naixeria el «nene», que va morir al poc de temps, com es desprén de l'epistolari entre abdós.		En Segòvia, María va començar un primer amor –posteriorment prohibit– en el seu cosí carnal Miguel Pizarro entre [[1917]] i [[1921]], any en el que la família va intervindre i Miguel fon enviat al [[Japó]], com a professor d'espanyol en l'Universitat d'Osaka. Despuix d'un primer moment de desolació, la fugida del seu cosí la va dur a viure una nova experiència amorosa, recollida en el seu [[epistolari]], en Gregorio del Campo, de la que naixeria el «nene», que va morir al poc de temps, com es desprén de l'epistolari entre abdós.

	En [[1924]] la seua família es va traslladar de nou a Madrit, a on es va matricular per lliure (per la seua escassa salut) en la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat. Entre [[1924]] i [[1926]] assistix a les classes de [[Manuel García Morente]], [[Julián Besteiro]], [[Manuel Bartolomé Cossío]] i [[Xavier Zubiri]] en l'Universitat Central de Madrit, també coneix a [[Ortega i Gasset]] en un tribunal d'exàmens.		En l'any [[1924]] la seua família es va traslladar de nou a Madrit, a on es va matricular per lliure (per la seua escassa salut) en la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat. Entre els anys [[1924]] i [[1926]] assistix a les classes de [[Manuel García Morente]], [[Julián Besteiro]], [[Manuel Bartolomé Cossío]] i [[Xavier Zubiri]] en l'Universitat Central de Madrit, també coneix a [[Ortega i Gasset]] en un tribunal d'exàmens.

	En [[1927]] és convidada a la tertúlia de la ''Revista de Occidente'', círcul en el que a pesar de la seua joventut assumiria un paper de mediadora entre Ortega i Gasset i alguns escritors jóvens, com [[Antonio Sánchez Barbudo]] o [[José Antonio Maravall]].		En [[1927]] és convidada a la tertúlia de la ''Revista de Occidente'', círcul en el que a pesar de la seua joventut assumiria un paper de mediadora entre Ortega i Gasset i alguns escritors jóvens, com [[Antonio Sánchez Barbudo]] o [[José Antonio Maravall]].

	A partir de [[1928]] va començar el seu doctorat i va ingressar en la Federació Universitària Escolar (FUE), a on comença a colaborar en la secció "Aire Lliure" del periòdic madrileny ''El Liberal''. Participa en la fundació de la Lliga d'Educació Social, de la que serà vocal. També impartix classes de filosofia en l'Institut Escola de Madrit que es varen vore interrompudes per una nova recaiguda de la seua salut (en esta ocasió el diagnòstic és concret: [[tuberculosis]]). No va interrompre no obstant les seues colaboracions en la FUE i molts dels seus escrits.		A partir de l'any [[1928]] va començar el seu doctorat i va ingressar en la Federació Universitària Escolar (FUE), a on comença a colaborar en la secció "Aire Lliure" del periòdic madrileny ''El Liberal''. Participa en la fundació de la Lliga d'Educació Social, de la que serà vocal. També impartix classes de filosofia en l'Institut Escola de Madrit que es varen vore interrompudes per una nova recaiguda de la seua salut (en esta ocasió el diagnòstic és concret: [[tuberculosis]]). No va interrompre no obstant les seues colaboracions en la FUE i molts dels seus escrits.

	En [[1931]] fon nomenada professora auxiliar de Zubiri en la càtedra d'Història de la Filosofia en l'Universitat Central (lloc que, fent les substitucions a Zubiri quan està de viage, ocuparia fins a l'any [[1935]]); en eixa época va iniciar la seua inconclosa tesis doctoral sobre «La salvació de l'individu en Spinoza». Integrada en l'aparat de la coalició republicà-socialista, va assistir a la proclamació de la [[Segona República Espanyola]] en la [[Porta del Sol (Madrit)\|Porta del Sol]] el 14 d'abril de 1931; no va acceptar, no obstant, l'oferta d'una candidatura a les Corts com a diputada pel [[PSOE]].		En l'any [[1931]] fon nomenada professora auxiliar de Zubiri en la càtedra d'Història de la Filosofia en l'Universitat Central (lloc que, fent les substitucions a Zubiri quan està de viage, ocuparia fins a l'any [[1935]]); en eixa época va iniciar la seua inconclosa tesis doctoral sobre «La salvació de l'individu en Spinoza». Integrada en l'aparat de la coalició republicà-socialista, va assistir a la proclamació de la [[Segona República Espanyola]] en la [[Porta del Sol (Madrit)\|Porta del Sol]] el 14 d'abril de 1931; no va acceptar, no obstant, l'oferta d'una candidatura a les Corts com a diputada pel [[PSOE]].

	== Obra ==		== Obra ==

Xavier en 19:55 25 nov 2022

2022-11-25T19:55:34Z

@@ Llínea 11: / Llínea 11: @@
 }}
 '''María Zambrano Alarcón''' ([[Vélez-Màlaga]], [[Màlaga]], [[22 d'abril]] de [[1904]] - † [[Madrit]], [[6 de febrer]] de [[1991]]) fon una escritora, intelectual, filòsofa i ensagista espanyola. La seua extensa obra, entre el compromís cívic i el pensament poètic, no fon reconeguda en [[Espanya]] fins a l'últim quart del [[sigle XX]], despuix d'un llarc [[exili]]. Ya vella, va rebre els dos màxims guardons lliteraris concedits en Espanya: el [[Premi Príncip d'Astúries]] en l'any [[1981]] i el [[Premi Cervantes]] en [[1988]].
 == Obra ==

Xavier en 19:39 25 nov 2022

2022-11-25T19:39:31Z

@@ Llínea 11: / Llínea 11: @@
 }}
 '''María Zambrano Alarcón''' ([[Vélez-Màlaga]], [[Màlaga]], [[22 d'abril]] de [[1904]] - † [[Madrit]], [[6 de febrer]] de [[1991]]) fon una escritora, intelectual, filòsofa i ensagista espanyola. La seua extensa obra, entre el compromís cívic i el pensament poètic, no fon reconeguda en [[Espanya]] fins a l'últim quart del [[sigle XX]], despuix d'un llarc [[exili]]. Ya vella, va rebre els dos màxims guardons lliteraris concedits en Espanya: el [[Premi Príncip d'Astúries]] en l'any [[1981]] i el [[Premi Cervantes]] en [[1988]].
 == Enllaços externs ==

Jose2 en 20:42 22 nov 2022

2022-11-22T20:42:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:42 22 nov 2022
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]		\| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]
	}}		}}
	'''María Zambrano Alarcón''' ([[Vélez-Màlaga]], [[Màlaga]], [[22 d'abril]] de [[1904]] - [[Madrit]], [[6 de febrer]] de [[1991]]) fon una escritora, intelectual, filòsofa i ensagista espanyola. La seua extensa obra, entre el compromís cívic i el pensament poètic, no fon reconeguda en [[Espanya]] fins a l'últim quart del [[sigle XX]], despuix d'un llarc [[exili]]. Ya vella, va rebre els dos màxims guardons lliteraris concedits en Espanya: el [[Premi Príncip d'Astúries]] en l'any [[1981]] i el [[Premi Cervantes]] en [[1988]].		'''María Zambrano Alarcón''' ([[Vélez-Màlaga]], [[Màlaga]], [[22 d'abril]] de [[1904]] - † [[Madrit]], [[6 de febrer]] de [[1991]]) fon una escritora, intelectual, filòsofa i ensagista espanyola. La seua extensa obra, entre el compromís cívic i el pensament poètic, no fon reconeguda en [[Espanya]] fins a l'últim quart del [[sigle XX]], despuix d'un llarc [[exili]]. Ya vella, va rebre els dos màxims guardons lliteraris concedits en Espanya: el [[Premi Príncip d'Astúries]] en l'any [[1981]] i el [[Premi Cervantes]] en [[1988]].

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier en 19:09 22 nov 2022

2022-11-22T19:09:55Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:09 22 nov 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
			{{Biografia\|
			\| nom = María Zambrano Alarcón
			\| image =
			\| peu =
			\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]
			\| ocupació = Escritora i filòsofa.
			\| data_naix = [[22 d'abril]] de [[1904]]
			\| lloc_naix = [[Vélez-Màlaga]], [[Màlaga]], [[Andalusia]], [[Espanya]]
			\| data_mort = [[6 de febrer]] de [[1991]]
			\| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]
			}}
	'''María Zambrano Alarcón''' ([[Vélez-Màlaga]], [[Màlaga]], [[22 d'abril]] de [[1904]] - [[Madrit]], [[6 de febrer]] de [[1991]]) fon una escritora, intelectual, filòsofa i ensagista espanyola. La seua extensa obra, entre el compromís cívic i el pensament poètic, no fon reconeguda en [[Espanya]] fins a l'últim quart del [[sigle XX]], despuix d'un llarc [[exili]]. Ya vella, va rebre els dos màxims guardons lliteraris concedits en Espanya: el [[Premi Príncip d'Astúries]] en l'any [[1981]] i el [[Premi Cervantes]] en [[1988]].		'''María Zambrano Alarcón''' ([[Vélez-Màlaga]], [[Màlaga]], [[22 d'abril]] de [[1904]] - [[Madrit]], [[6 de febrer]] de [[1991]]) fon una escritora, intelectual, filòsofa i ensagista espanyola. La seua extensa obra, entre el compromís cívic i el pensament poètic, no fon reconeguda en [[Espanya]] fins a l'últim quart del [[sigle XX]], despuix d'un llarc [[exili]]. Ya vella, va rebre els dos màxims guardons lliteraris concedits en Espanya: el [[Premi Príncip d'Astúries]] en l'any [[1981]] i el [[Premi Cervantes]] en [[1988]].

Xavier en 19:07 22 nov 2022

2022-11-22T19:07:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:07 22 nov 2022
Llínea 4:		Llínea 4:

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Mar%C3%ADa_Zambrano María Zambrano en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Mar%C3%ADa_Zambrano María Zambrano en Wikipedia]

			[[Categoria:Biografies]]
			[[Categoria:Filòsofs]]
			[[Categoria:Filòsofs espanyols]]
			[[Categoria:Escritors]]
			[[Categoria:Escritors d'Espanya]]
			[[Categoria:Ensagistes]]
			[[Categoria:Ensagistes espanyols]]
			[[Categoria:Sigle XX]]