Mar Bàltica - Historial de revisions

Jose2 en 16:52 20 abr 2025

2025-04-20T16:52:56Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:52 20 abr 2025
Llínea 28:		Llínea 28:
	* ''Mar de l'Oest'' és el nom que se li dóna en Estònia:		* ''Mar de l'Oest'' és el nom que se li dóna en Estònia:
	:* ''Läänemeri'' ([[idioma estonià\|estonià]]).		:* ''Läänemeri'' ([[idioma estonià\|estonià]]).

	== Referències ==		== Referències ==
	* Alhonen, p. 88		* Alhonen, p. 88

Reval en 10:44 20 abr 2025

2025-04-20T10:44:19Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:44 20 abr 2025
Llínea 28:		Llínea 28:
	* ''Mar de l'Oest'' és el nom que se li dóna en Estònia:		* ''Mar de l'Oest'' és el nom que se li dóna en Estònia:
	:* ''Läänemeri'' ([[idioma estonià\|estonià]]).		:* ''Läänemeri'' ([[idioma estonià\|estonià]]).

	== Referències ==		== Referències ==
	* Alhonen, p. 88		* Alhonen, p. 88

Jose2 en 12:05 20 jul 2024

2024-07-20T12:05:04Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:05 20 jul 2024
Llínea 37:		Llínea 37:
	* Derham, William físico-Teología: O, una demostración del ser y los atributos de Dios, de sus obras de creación (Londres, 1713)		* Derham, William físico-Teología: O, una demostración del ser y los atributos de Dios, de sus obras de creación (Londres, 1713)
	* [http://www.ices.dk/projects/balticsea/Baltic%20Sea-RSE%20Thulin%20and%20Andrusaitis.pdf El mar Báltico: su pasado, presente y futuro PDF (352 KB), Jan Thulin y Andris Andrushaitis. Religión, ciencia y medio ambiente (V Simposio sobre el mar Báltico, 2003)]		* [http://www.ices.dk/projects/balticsea/Baltic%20Sea-RSE%20Thulin%20and%20Andrusaitis.pdf El mar Báltico: su pasado, presente y futuro PDF (352 KB), Jan Thulin y Andris Andrushaitis. Religión, ciencia y medio ambiente (V Simposio sobre el mar Báltico, 2003)]


	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2 en 12:04 20 jul 2024

2024-07-20T12:04:52Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:04 20 jul 2024
Llínea 30:		Llínea 30:

	== Referències ==		== Referències ==
	~~{{Traduït~~ de~~\|es\|Mar_Báltico}}~~		* Alhonen, p. 88
			* Helsingin Sanomat, 10 de febrero de 2011, p. A4; 25 de febrero 2011, p. A5; 11 de junio 2011, p. A12.
			* Sea Ice Survey Ciencia Espacial y el Centro de Ingeniería de la Universidad de Wisconsin.

			== Bibliografia ==
			* Derham, William físico-Teología: O, una demostración del ser y los atributos de Dios, de sus obras de creación (Londres, 1713)
			* [http://www.ices.dk/projects/balticsea/Baltic%20Sea-RSE%20Thulin%20and%20Andrusaitis.pdf El mar Báltico: su pasado, presente y futuro PDF (352 KB), Jan Thulin y Andris Andrushaitis. Religión, ciencia y medio ambiente (V Simposio sobre el mar Báltico, 2003)]


	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2 en 12:00 20 jul 2024

2024-07-20T12:00:33Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:00 20 jul 2024
Llínea 14:		Llínea 14:
	* ''Mar Bàltica'' és la forma habitual en les [[llengües romàniques]], les [[llengües eslaves\|eslaves]] ([[idioma polac\|polac]], [[idioma rus\|rus]], [[idioma casubià\|casubià]]), les [[llengües bàltiques\|bàltiques]] i el [[idioma anglés\|anglés]]. Aixina:		* ''Mar Bàltica'' és la forma habitual en les [[llengües romàniques]], les [[llengües eslaves\|eslaves]] ([[idioma polac\|polac]], [[idioma rus\|rus]], [[idioma casubià\|casubià]]), les [[llengües bàltiques\|bàltiques]] i el [[idioma anglés\|anglés]]. Aixina:

	:*''Bôlt'' ([[idioma casubià\|casubià]]).		:* ''Bôlt'' ([[idioma casubià\|casubià]]).
	:*''Baltijas jura'' ([[idioma letó\|letó]]).		:* ''Baltijas jura'' ([[idioma letó\|letó]]).
	:*''Baltijos jura'' ([[idioma lituà\|lituà]]).		:* ''Baltijos jura'' ([[idioma lituà\|lituà]]).
	:*''Morze Baltyckie'' o ''Baltyk'' ([[idioma polac\|polac]]).		:* ''Morze Baltyckie'' o ''Baltyk'' ([[idioma polac\|polac]]).
	:*''Балтийское море'', ''Baltískoie More'' ([[Idioma rus\|rus]]).		:* ''Балтийское море'', ''Baltískoie More'' ([[Idioma rus\|rus]]).

	* ''Mar De l'Est'' és com es denomina en totes les [[llengües germàniques]] excepte l'anglés, ademés del [[idioma finés\|finés]] (ya que encara que els seus parlants se situen majoritàriament a l'oest del mar, varen estar baix domini [[Suècia\|suec]] durant molts sigles, i des de la perspectiva sueca el mar sí que queda a l'est). Aixina:		* ''Mar De l'Est'' és com es denomina en totes les [[llengües germàniques]] excepte l'anglés, ademés del [[idioma finés\|finés]] (ya que encara que els seus parlants se situen majoritàriament a l'oest del mar, varen estar baix domini [[Suècia\|suec]] durant molts sigles, i des de la perspectiva sueca el mar sí que queda a l'est). Aixina:
	:*''Ostsee'' ([[idioma alemà\|alemà]]).		:* ''Ostsee'' ([[idioma alemà\|alemà]]).
	:*''Østersøen'' ([[idioma danés\|danés]]).		:* ''Østersøen'' ([[idioma danés\|danés]]).
	:*''Itämeri'' ([[Idioma finés\|finés]]).		:* ''Itämeri'' ([[Idioma finés\|finés]]).
	:*''Östersjön'' ([[idioma suec\|suec]]).		:* ''Östersjön'' ([[idioma suec\|suec]]).

	* ''Mar de l'Oest'' és el nom que se li dóna en Estònia:		* ''Mar de l'Oest'' és el nom que se li dóna en Estònia:
	:*''Läänemeri'' ([[idioma estonià\|estonià]]).		:* ''Läänemeri'' ([[idioma estonià\|estonià]]).

	== Referències ==		== Referències ==

Valencian en 22:24 23 set 2022

2022-09-23T22:24:59Z

← Revisió anterior		Revisió de 22:24 23 set 2022
Llínea 29:		Llínea 29:
	:*''Läänemeri'' ([[idioma estonià\|estonià]]).		:*''Läänemeri'' ([[idioma estonià\|estonià]]).

	== ~~Vore també~~ ==		== Referències ==
	* [[Baltia]]		{{Traduït de\|es\|Mar_Báltico}}
	* [[Bàltics]]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Valencian: /* Enllaços externs */

2022-09-23T22:24:29Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 22:24 23 set 2022
Llínea 34:		Llínea 34:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	*{{Commonscat\| }}~~Baltic_Sea commons\|Baltic Sea\|mar Báltico]~~		{{Commonscat\|Baltic Sea}}
	* [http://www.fimr.fi/en/itamerikanta.Html Portal del mar Bàltic] - un lloc de l'Institut finlandés d'estudis marins ([http://www.fimr.Fi/en.~~Html~~ FIMR]); en anglés, finés, suec i estonià		* [http://www.fimr.fi/en/itamerikanta.Html Portal del mar Bàltic] - un lloc de l'Institut finlandés d'estudis marins ([http://www.fimr.fi/en.html FIMR]); en anglés, finés, suec i estonià
	* [http://www.travelphoto.pl/Polska/TP00251/TP00251.Htm Mar Bàltic I]		* [http://www.travelphoto.pl/Polska/TP00251/TP00251.Htm Mar Bàltic I]
	* [http://www.zrot.Pl Mar Bàltic II]		* [http://www.zrot.Pl Mar Bàltic II]
	* [http://www.vorpommern.de/english.Html www.vorpommern.de] Informacions sobre el mar bàltic en mapes interactius de la regió		* [http://www.vorpommern.de/english.Html www.vorpommern.de] Informacions sobre el mar bàltic en mapes interactius de la regió.

	~~{{Traduït de\|es\|Mar_Báltico}}~~

	[[Categoria:Mar Bàltic\| ]]		[[Categoria:Mar Bàltic\| ]]

Valencian: Text reemplaça - '[http://commons.wikimedia.org/wiki/' a '{{Commonscat| }}'

2022-09-23T21:49:32Z

Text reemplaça - '[http://commons.wikimedia.org/wiki/' a '{{Commonscat| }}'

← Revisió anterior		Revisió de 21:49 23 set 2022
Llínea 34:		Llínea 34:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	*~~[http://commons.wikimedia.org/wiki/~~Baltic_Sea commons\|Baltic Sea\|mar Báltico]		*{{Commonscat\| }}Baltic_Sea commons\|Baltic Sea\|mar Báltico]
	* [http://www.fimr.fi/en/itamerikanta.Html Portal del mar Bàltic] - un lloc de l'Institut finlandés d'estudis marins ([http://www.fimr.Fi/en.Html FIMR]); en anglés, finés, suec i estonià		* [http://www.fimr.fi/en/itamerikanta.Html Portal del mar Bàltic] - un lloc de l'Institut finlandés d'estudis marins ([http://www.fimr.Fi/en.Html FIMR]); en anglés, finés, suec i estonià
	* [http://www.travelphoto.pl/Polska/TP00251/TP00251.Htm Mar Bàltic I]		* [http://www.travelphoto.pl/Polska/TP00251/TP00251.Htm Mar Bàltic I]

Coca antoñina en 06:36 28 jul 2022

2022-07-28T06:36:59Z

← Revisió anterior		Revisió de 06:36 28 jul 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:BalticSea March2000 NASA-S2000084115409 md.jpg\|thumb\|250px\|Vista de la mar Bàltica des de l'espai]]		[[Image:BalticSea March2000 NASA-S2000084115409 md.jpg\|thumb\|250px\|Vista de la mar Bàltica des de l'espai]]
	La '''mar Bàltica''' (del [[llatí]] ''Mare Balticum'') és un [[mar]] interior del nort de [[Europa]] obert a la [[mar del Nort]] i, finalment, a l'[[oceà Atlàntic]] a través dels estrets de [[Kattegat]] i [[Skagerrak]]. Els països que ho rodegen són (començant per la [[península Escandinava]] i seguint en sentit horari): [[Suècia]], [[Finlàndia]], [[Rússia]] ([[óblast de Leningrad]] i [[Kaliningrad]]), [[Estònia]], [[Letònia]], [[Lituània]], [[Polònia]], [[Alemanya]] i [[Dinamarca]].		La '''mar Bàltica''' (del [[llatí]] ''Mare Balticum'') és un [[mar]] interior del nort de [[Europa]] obert a la [[mar del Nort]] i, finalment, a l'[[oceà Atlàntic]] a través dels estrets de [[Kattegat]] i [[Skagerrak]]. Els països que ho rodegen són (començant per la [[Escandinàvia\|península Escandinava]] i seguint en sentit horari): [[Suècia]], [[Finlàndia]], [[Rússia]] ([[óblast de Leningrad]] i [[Kaliningrad]]), [[Estònia]], [[Letònia]], [[Lituània]], [[Polònia]], [[Alemanya]] i [[Dinamarca]].

	La seua [[Àrea\|superfície]] és de 432.800 quilómetros i inclou dos grans golfs: el [[golf de Finlàndia]], entre el sur d'este país i Estónia, i el [[golf de Bòtnia]], entre la costa oriental de Suècia i l'occidental de Finlàndia. Geològicament és molt jove: a soles existix des del VI milenari a.C.. És molt poc profunt (la mija és de 57 m; la [[profunditat]] màxima és de 459 m. al nort de l'illa sueca de [[illa de Gotland\|Gotland]]), lo que, unida a la poca obertura al [[oceà]], fa la renovació de les aigües molt llenta i favorix els problemes de [[contaminació]]. Les [[marea\|marees]] són de molt chicoteta amplitut.		La seua [[Àrea\|superfície]] és de 432.800 quilómetros i inclou dos grans golfs: el [[golf de Finlàndia]], entre el sur d'este país i Estónia, i el [[golf de Bòtnia]], entre la costa oriental de Suècia i l'occidental de Finlàndia. Geològicament és molt jove: a soles existix des del VI milenari a.C.. És molt poc profunt (la mija és de 57 m; la [[profunditat]] màxima és de 459 m. al nort de l'illa sueca de [[illa de Gotland\|Gotland]]), lo que, unida a la poca obertura al [[oceà]], fa la renovació de les aigües molt llenta i favorix els problemes de [[contaminació]]. Les [[marea\|marees]] són de molt chicoteta amplitut.

Coca antoñina en 06:36 28 jul 2022

2022-07-28T06:36:17Z

← Revisió anterior		Revisió de 06:36 28 jul 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:BalticSea March2000 NASA-S2000084115409 md.jpg\|thumb\|250px\|Vista ~~del~~ mar ~~Bàltic~~ des de l'espai]]		[[Image:BalticSea March2000 NASA-S2000084115409 md.jpg\|thumb\|250px\|Vista de la mar Bàltica des de l'espai]]
	El '''mar ~~Bàltic~~''' (del [[llatí]] ''Mare Balticum'') és un [[mar]] interior del nort de [[Europa]] obert al [[mar del Nort]] i, finalment, al [[oceà Atlàntic]] a través dels estrets de [[Kattegat]] i [[Skagerrak]]. Els països que ho rodegen són (començant per la [[península Escandinava]] i seguint en sentit horari): [[Suècia]], [[Finlàndia]], [[Rússia]] ([[óblast de Leningrad]] i [[Kaliningrad]]), [[Estònia]], [[Letònia]], [[Lituània]], [[Polònia]], [[Alemanya]] i [[Dinamarca]].		La '''mar Bàltica''' (del [[llatí]] ''Mare Balticum'') és un [[mar]] interior del nort de [[Europa]] obert a la [[mar del Nort]] i, finalment, a l'[[oceà Atlàntic]] a través dels estrets de [[Kattegat]] i [[Skagerrak]]. Els països que ho rodegen són (començant per la [[península Escandinava]] i seguint en sentit horari): [[Suècia]], [[Finlàndia]], [[Rússia]] ([[óblast de Leningrad]] i [[Kaliningrad]]), [[Estònia]], [[Letònia]], [[Lituània]], [[Polònia]], [[Alemanya]] i [[Dinamarca]].

	La seua [[Àrea\|superfície]] és de 432.800 quilómetros i inclou dos grans golfs: el [[golf de Finlàndia]], entre el sur d'este país i Estónia, i el [[golf de Bòtnia]], entre la costa oriental de Suècia i l'occidental de Finlàndia. Geològicament és molt jove: a soles existix des del VI milenari a.C.. És molt poc profunt (la mija és de 57 m; la [[profunditat]] màxima és de 459 m. al nort de l'illa sueca de [[illa de Gotland\|Gotland]]), lo que, unida a la poca obertura al [[oceà]], fa la renovació de les aigües molt llenta i favorix els problemes de [[contaminació]]. Les [[marea\|marees]] són de molt chicoteta amplitut.		La seua [[Àrea\|superfície]] és de 432.800 quilómetros i inclou dos grans golfs: el [[golf de Finlàndia]], entre el sur d'este país i Estónia, i el [[golf de Bòtnia]], entre la costa oriental de Suècia i l'occidental de Finlàndia. Geològicament és molt jove: a soles existix des del VI milenari a.C.. És molt poc profunt (la mija és de 57 m; la [[profunditat]] màxima és de 459 m. al nort de l'illa sueca de [[illa de Gotland\|Gotland]]), lo que, unida a la poca obertura al [[oceà]], fa la renovació de les aigües molt llenta i favorix els problemes de [[contaminació]]. Les [[marea\|marees]] són de molt chicoteta amplitut.

	El mar ~~Bàltic~~ és també, el major depòsit de [[enre]] del món, i ademés la seua calitat és de les millors ( dels vint depòsits del món que hi ha d'[[àmbar]], es diu que l'àmbar del mar bàltic a soles és superat pels de [[Mèxic]] i la [[República Dominicana]], i és ademés, el que més àmbar de [[conífera]] produïx, i ademés el de millor calitat. D'ell s'extrauen de 500 a 800 millons de tonellades d'àmbar.		La mar Bàltica és també, el major depòsit de [[enre]] del món, i ademés la seua calitat és de les millors ( dels vint depòsits del món que hi ha d'[[àmbar]], es diu que l'àmbar del mar bàltic a soles és superat pels de [[Mèxic]] i la [[República Dominicana]], i és ademés, el que més àmbar de [[conífera]] produïx, i ademés el de millor calitat. D'ell s'extrauen de 500 a 800 millons de tonellades d'àmbar.

	La [[salinitat]] ~~del Bàltic~~ és molt baixa comparada en la d'atres mars o oceans; es pot considerar intermedia entre l'aigua dolça i la salada. Este fet s'explica per la seua alta [[latitut]] (experimenta poca evaporació), combinada en una gran aportació d'aigua dolça per part de molts [[riu]]s que, per culpa de la ya mencionada estretor de la seua comunicació en l'oceà, és molt difícil d'evacuar i renovar en aigua salada. Esta baixa salinitat té unes fortes implicacions biològiques, en moltes espècies diferents de les seues homòlogues en atres mars.		La [[salinitat]] de la mar Bàltica és molt baixa comparada en la d'atres mars o oceans; es pot considerar intermedia entre l'aigua dolça i la salada. Este fet s'explica per la seua alta [[latitut]] (experimenta poca evaporació), combinada en una gran aportació d'aigua dolça per part de molts [[riu]]s que, per culpa de la ya mencionada estretor de la seua comunicació en l'oceà, és molt difícil d'evacuar i renovar en aigua salada. Esta baixa salinitat té unes fortes implicacions biològiques, en moltes espècies diferents de les seues homòlogues en atres mars.

	La conca que drena al mar Bàltic comprén la totalitat d'alguns països riberencs com les [[repúbliques bàltiques]], [[Polònia]] i la regió russa de Kaliningrado. Ademés, estos rius naixen en, o travessen territoris pertanyents a atres països que, a pesar de no posseir costes, es comuniquen al mar per via fluvial. Tal és el cas de la [[República Checa]], [[Eslovàquia]], [[Ucraïna]] i [[Bielorúsia]], els que acaben aportant aigua (indirectament) al mar ~~Bàltic~~.		La conca que drena al mar Bàltic comprén la totalitat d'alguns països riberencs com les [[repúbliques bàltiques]], [[Polònia]] i la regió russa de Kaliningrado. Ademés, estos rius naixen en, o travessen territoris pertanyents a atres països que, a pesar de no posseir costes, es comuniquen al mar per via fluvial. Tal és el cas de la [[República Checa]], [[Eslovàquia]], [[Ucraïna]] i [[Bielorúsia]], els que acaben aportant aigua (indirectament) a la mar Bàltica.

	== Noms ==		== Noms ==
	~~El mar Bàltic rep~~ diferents denominacions depenent de la llengua:		Rep diferents denominacions depenent de la llengua:
	* ''Mar ~~Bàltic~~'' és la forma habitual en les [[llengües romàniques]], les [[llengües eslaves\|eslaves]] ([[idioma polac\|polac]], [[idioma rus\|rus]], [[idioma casubià\|casubià]]), les [[llengües bàltiques\|bàltiques]] i el [[idioma anglés\|anglés]]. Aixina:		* ''Mar Bàltica'' és la forma habitual en les [[llengües romàniques]], les [[llengües eslaves\|eslaves]] ([[idioma polac\|polac]], [[idioma rus\|rus]], [[idioma casubià\|casubià]]), les [[llengües bàltiques\|bàltiques]] i el [[idioma anglés\|anglés]]. Aixina:

	:*''Bôlt'' ([[idioma casubià\|casubià]]).		:*''Bôlt'' ([[idioma casubià\|casubià]]).

← Revisió anterior		Revisió de 12:00 20 jul 2024
Llínea 14:		Llínea 14:
	* ''Mar Bàltica'' és la forma habitual en les [[llengües romàniques]], les [[llengües eslaves\|eslaves]] ([[idioma polac\|polac]], [[idioma rus\|rus]], [[idioma casubià\|casubià]]), les [[llengües bàltiques\|bàltiques]] i el [[idioma anglés\|anglés]]. Aixina:		* ''Mar Bàltica'' és la forma habitual en les [[llengües romàniques]], les [[llengües eslaves\|eslaves]] ([[idioma polac\|polac]], [[idioma rus\|rus]], [[idioma casubià\|casubià]]), les [[llengües bàltiques\|bàltiques]] i el [[idioma anglés\|anglés]]. Aixina:

	:*''Bôlt'' ([[idioma casubià\|casubià]]).		:* ''Bôlt'' ([[idioma casubià\|casubià]]).
	:*''Baltijas jura'' ([[idioma letó\|letó]]).		:* ''Baltijas jura'' ([[idioma letó\|letó]]).
	:*''Baltijos jura'' ([[idioma lituà\|lituà]]).		:* ''Baltijos jura'' ([[idioma lituà\|lituà]]).
	:*''Morze Baltyckie'' o ''Baltyk'' ([[idioma polac\|polac]]).		:* ''Morze Baltyckie'' o ''Baltyk'' ([[idioma polac\|polac]]).
	:*''Балтийское море'', ''Baltískoie More'' ([[Idioma rus\|rus]]).		:* ''Балтийское море'', ''Baltískoie More'' ([[Idioma rus\|rus]]).

	* ''Mar De l'Est'' és com es denomina en totes les [[llengües germàniques]] excepte l'anglés, ademés del [[idioma finés\|finés]] (ya que encara que els seus parlants se situen majoritàriament a l'oest del mar, varen estar baix domini [[Suècia\|suec]] durant molts sigles, i des de la perspectiva sueca el mar sí que queda a l'est). Aixina:		* ''Mar De l'Est'' és com es denomina en totes les [[llengües germàniques]] excepte l'anglés, ademés del [[idioma finés\|finés]] (ya que encara que els seus parlants se situen majoritàriament a l'oest del mar, varen estar baix domini [[Suècia\|suec]] durant molts sigles, i des de la perspectiva sueca el mar sí que queda a l'est). Aixina:
	:*''Ostsee'' ([[idioma alemà\|alemà]]).		:* ''Ostsee'' ([[idioma alemà\|alemà]]).
	:*''Østersøen'' ([[idioma danés\|danés]]).		:* ''Østersøen'' ([[idioma danés\|danés]]).
	:*''Itämeri'' ([[Idioma finés\|finés]]).		:* ''Itämeri'' ([[Idioma finés\|finés]]).
	:*''Östersjön'' ([[idioma suec\|suec]]).		:* ''Östersjön'' ([[idioma suec\|suec]]).

	* ''Mar de l'Oest'' és el nom que se li dóna en Estònia:		* ''Mar de l'Oest'' és el nom que se li dóna en Estònia:
	:*''Läänemeri'' ([[idioma estonià\|estonià]]).		:* ''Läänemeri'' ([[idioma estonià\|estonià]]).

	== Referències ==		== Referències ==