Mar Mediterràneu - Historial de revisions

Llunablava: S'està redirigint a Mar Mediterrànea

2013-07-04T18:06:05Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:06 4 jul 2013
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[~~Image:Mediterraneucel.jpg\|thumb\|right\|500px\|<center>El '''~~Mar ~~Mediterràneu''' vist des d'el cel.</center>]]~~		#REDIRECT [[Mar Mediterrànea]]

	El '''Mar Mediterràneu''' (del [[llatí]] ''Mar Medi Terraneum'', que vol dir "mar en el mig de les terres", també nomenat per l'[[Imperi Romà]] ''Mare Nostrum'', el nostre mar), és un mar continental situat entre [[Europa]], [[Àfrica]] i [[Àsia]]. Te una superfície aproximada de 2.500.000 quilómetros quadrats. És el breçol de la majoria de civilisacions de l'[[Edat antiga]].

	L'única conexió natural en l'[[Oceà Atlàntic]] és a través de l'[[estret de Gibraltar]], i artificialment en el [[Mar Roig]] i l’[[Oceà Índic]] a través del [[Canal de Suez]]. Açò fa que les marees en el '''Mar Mediterràneu''' siguen apenes imperceptibles.

	~~== Característiques Biològiques ==~~

	~~El Mar Mediterràneu representa el 1% de la superfície dels oceans, te una superfície 2,51 millons de Km2 (5,4 vegades la superfície d'[[Espanya]]). La mija de les marees és de 0,40.~~

	La temperatura de la superfície de l'[[aigua]] varia segons l’estació de l’[[any]], entre 21 i 30º en [[estiu]] i entre 10 i 15 graus en [[hivern]], a partir dels 100 als 200 m la temperatura és manté constant (+13 o -13).

	La salinitat mija és de 38% pero aumenta d'est a oest de 37% a 39% la cantitat de sal. Una barrera subterrànea des de [[Tuniç]] a [[Sicilia]] dividix el Mediterràneu en dos conques, l'oriental i l’occidental. Hi ha una atra barrera subterrànea entre [[Espanya]] i [[Marroc]] a l’eixida del Mediterràneu; en sols 300 m de profunditat, restringix la circulació a través del prim estret de [[Gibraltar]], reduint, per tant, les diferencies de nivell de les marees lo que, junt en el alt nivell d'evaporació, fa que el Mediterràneu siga molt més sali que l'[[oceà Atlàntic]].

	El Mediterràneu és un mar càlit, en un clima plujós en [[autumne]], en hiverns dolços, primaveres plujoses i estius secs i calorosos. La mija de precipitacions del mar Mediterràneu és de 630 milímetros per any.

	~~== Principals Illes. ==~~

	* [[Chipre]], [[Creta]], i [[Rodes]] cap a l'est

	* [[Sardenya]], [[Córciga]], [[Sicília]], i [[Malta]] en el centre, i

	* [[Mallorca]] i [[Menorca]] cap a l’oest.


	~~== Subdivisions ==~~

	~~El Mar Mediterràneu està subdividit en chicotets mars, cadascú en la seua pròpia designació (d’oest a l’est):~~

	* El [[mar d’Alboran]] entre [[Espanya]] i [[Marroc]].

	* El [[mar Balear]] entre la costa est d'Espanya i les [[Illes Balears]].

	* El [[mar de Liguria]] entre [[Córciga]] i [[Liguria]] ([[Itàlia]])

	* El [[mar Tirré]] rodejat per [[Sardenya]], la [[Península Itàlica]] i [[Sicília]]

	* El [[mar Adriàtic]] entre la Península Itàlica i les costes de [[Croàcia]], [[Bòsnia]] i [[Montnegre]].

	* El [[mar Jónic]] entre Itàlia, [[Grècia]] i [[Albany]].

	* El [[mar Egeu]] entre Grecia i [[Turquia]].

	* El [[mar de Líbia]]

	* El [[mar de Màrmara]] entre l'[[Egeu]] i el [[Mar Negre]]

	* El [[mar de Cilia]] entre Turquia i [[Chipre]].

	* El [[mar Menor]] al surest d'[[Espanya]] pertanyent a [[Cartagena]].




	~~[[Categoria:Geografia d'Europa]]~~
	~~[[Categoria:Geografia d'Àfrica]]~~
	~~[[Categoria:Geografia d'Àsia~~]]

Jose2 en 12:39 27 feb 2013

2013-02-27T12:39:43Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:39 27 feb 2013
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Mediterraneucel.jpg\|thumb\|right\|500px\|<center>El '''Mar Mediterràneu''' vist des d'el cel.</center>]]		[[Image:Mediterraneucel.jpg\|thumb\|right\|500px\|<center>El '''Mar Mediterràneu''' vist des d'el cel.</center>]]

	El '''Mar Mediterràneu''' (del [[llatí]] ''Mar Medi Terraneum'', que vol dir "mar en el mig de les terres", també nomenat per l'[[Imperi Romà]] ''Mare Nostrum'', el nostre mar), es un mar continental situat entre [[Europa]], [[Àfrica]] i [[Àsia]]. Te una superfície aproximada de 2.500.000 quilómetros quadrats. Es el breçol de la majoria de civilisacions de l'[[Edat antiga]].		El '''Mar Mediterràneu''' (del [[llatí]] ''Mar Medi Terraneum'', que vol dir "mar en el mig de les terres", també nomenat per l'[[Imperi Romà]] ''Mare Nostrum'', el nostre mar), és un mar continental situat entre [[Europa]], [[Àfrica]] i [[Àsia]]. Te una superfície aproximada de 2.500.000 quilómetros quadrats. És el breçol de la majoria de civilisacions de l'[[Edat antiga]].

	L'única conexió natural en l'[[Oceà Atlàntic]] es a través de l'[[estret de Gibraltar]], i artificialment en el [[Mar Roig]] i l’[[Oceà Índic]] a través del [[Canal de Suez]]. Açò fa que les marees en el '''Mar Mediterràneu''' siguen apenes imperceptibles.		L'única conexió natural en l'[[Oceà Atlàntic]] és a través de l'[[estret de Gibraltar]], i artificialment en el [[Mar Roig]] i l’[[Oceà Índic]] a través del [[Canal de Suez]]. Açò fa que les marees en el '''Mar Mediterràneu''' siguen apenes imperceptibles.

	== Característiques Biològiques ==		== Característiques Biològiques ==

	El Mar Mediterràneu representa el 1% de la superfície dels oceans, te una superfície 2,51 millons de Km2 (5,4 vegades la superfície d'[[Espanya]]). La mija de les marees es de 0,40.		El Mar Mediterràneu representa el 1% de la superfície dels oceans, te una superfície 2,51 millons de Km2 (5,4 vegades la superfície d'[[Espanya]]). La mija de les marees és de 0,40.

	La temperatura de la superfície de l'[[aigua]] varia segons l’estació de l’[[any]], entre 21 i 30º en [[estiu]] i entre 10 i 15 graus en [[hivern]], a partir dels 100 als 200 m la temperatura es manté constant (+13 o -13).		La temperatura de la superfície de l'[[aigua]] varia segons l’estació de l’[[any]], entre 21 i 30º en [[estiu]] i entre 10 i 15 graus en [[hivern]], a partir dels 100 als 200 m la temperatura és manté constant (+13 o -13).

	La salinitat mija és de 38% pero aumenta d'est a oest de 37% a 39% la cantitat de sal. Una barrera subterrànea des de [[Tuniç]] a [[Sicilia]] dividix el Mediterràneu en dos conques, l'oriental i l’occidental. Hi ha una atra barrera subterrànea entre [[Espanya]] i [[Marroc]] a l’eixida del Mediterràneu; en sols 300 m de profunditat, restringix la circulació a través del prim estret de [[Gibraltar]], reduint, per tant, les diferencies de nivell de les marees lo que, junt en el alt nivell d'evaporació, fa que el Mediterràneu siga molt ~~mes~~ sali que l'[[oceà Atlàntic]].		La salinitat mija és de 38% pero aumenta d'est a oest de 37% a 39% la cantitat de sal. Una barrera subterrànea des de [[Tuniç]] a [[Sicilia]] dividix el Mediterràneu en dos conques, l'oriental i l’occidental. Hi ha una atra barrera subterrànea entre [[Espanya]] i [[Marroc]] a l’eixida del Mediterràneu; en sols 300 m de profunditat, restringix la circulació a través del prim estret de [[Gibraltar]], reduint, per tant, les diferencies de nivell de les marees lo que, junt en el alt nivell d'evaporació, fa que el Mediterràneu siga molt més sali que l'[[oceà Atlàntic]].

	El Mediterràneu es un mar càlit, en un clima plujós en [[autumne]], en hiverns dolços, primaveres plujoses i estius secs i calorosos. La mija de precipitacions del mar Mediterràneu es de 630 milímetros per any.		El Mediterràneu és un mar càlit, en un clima plujós en [[autumne]], en hiverns dolços, primaveres plujoses i estius secs i calorosos. La mija de precipitacions del mar Mediterràneu és de 630 milímetros per any.

	== Principals Illes. ==		== Principals Illes. ==

Llunablava en 18:25 10 nov 2012

2012-11-10T18:25:20Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:25 10 nov 2012
Llínea 11:		Llínea 11:
	La temperatura de la superfície de l'[[aigua]] varia segons l’estació de l’[[any]], entre 21 i 30º en [[estiu]] i entre 10 i 15 graus en [[hivern]], a partir dels 100 als 200 m la temperatura es manté constant (+13 o -13).		La temperatura de la superfície de l'[[aigua]] varia segons l’estació de l’[[any]], entre 21 i 30º en [[estiu]] i entre 10 i 15 graus en [[hivern]], a partir dels 100 als 200 m la temperatura es manté constant (+13 o -13).

	La salinitat mija és de 38% pero aumenta d'est a oest de 37% a 39% la cantitat de sal. Una barrera subterrànea des de [[Tuniç]] a [[Sicilia]] dividix el Mediterràneu en dos conques, l'oriental i l’occidental. Hi ha una atra barrera subterrànea entre [[Espanya]] i [[Marroc]] a l’eixida del Mediterràneu; ~~con sól~~ 300 m de profunditat, restringix la circulació a través del prim estret de [[Gibraltar]], reduint, per tant, les diferencies de nivell de les marees lo que, junt en el alt nivell d'evaporació, fa que el Mediterràneu siga molt mes sali que l'[[oceà ~~Atlántic~~]].		La salinitat mija és de 38% pero aumenta d'est a oest de 37% a 39% la cantitat de sal. Una barrera subterrànea des de [[Tuniç]] a [[Sicilia]] dividix el Mediterràneu en dos conques, l'oriental i l’occidental. Hi ha una atra barrera subterrànea entre [[Espanya]] i [[Marroc]] a l’eixida del Mediterràneu; en sols 300 m de profunditat, restringix la circulació a través del prim estret de [[Gibraltar]], reduint, per tant, les diferencies de nivell de les marees lo que, junt en el alt nivell d'evaporació, fa que el Mediterràneu siga molt mes sali que l'[[oceà Atlàntic]].

	El Mediterràneu es un mar càlit, en un clima plujós en [[autumne]], en hiverns dolços, primaveres plujoses i estius secs i calorosos. La mija de precipitacions del mar Mediterràneu es de 630 milímetros per any.		El Mediterràneu es un mar càlit, en un clima plujós en [[autumne]], en hiverns dolços, primaveres plujoses i estius secs i calorosos. La mija de precipitacions del mar Mediterràneu es de 630 milímetros per any.

Sempreval: Revertides les edicions de 213.176.161.201 (discussió); s'ha recuperat l'última versió de Jose2

2012-10-18T13:13:20Z

Revertides les edicions de 213.176.161.201 (discussió); s'ha recuperat l'última versió de Jose2

← Revisió anterior		Revisió de 13:13 18 oct 2012
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Mediterraneucel.jpg\|thumb\|right\|500px\|<center>El '''Mar Mediterràneu''' vist des d'el cel.</center>]]		[[Image:Mediterraneucel.jpg\|thumb\|right\|500px\|<center>El '''Mar Mediterràneu''' vist des d'el cel.</center>]]

	El '''Mar Mediterràneu''' (del [[llatí]] ''Mar Medi Terraneum'', que vol dir "mar en el mig de les terres", també nomenat per l'[[Imperi Romà]] ''Mare Nostrum'', el nostre mar), es un mar ~~ple de merde de tamany~~ continental situat entre [[Europa]], [[Àfrica]] i [[Àsia]]. Te una superfície aproximada de 2.500.000 ~~de merdes pudents~~ . Es el breçol de la majoria de civilisacions~~(apren a escriure imbecil)~~ de l'[[Edat antiga]].		El '''Mar Mediterràneu''' (del [[llatí]] ''Mar Medi Terraneum'', que vol dir "mar en el mig de les terres", també nomenat per l'[[Imperi Romà]] ''Mare Nostrum'', el nostre mar), es un mar continental situat entre [[Europa]], [[Àfrica]] i [[Àsia]]. Te una superfície aproximada de 2.500.000 quilómetros quadrats. Es el breçol de la majoria de civilisacions de l'[[Edat antiga]].

	L'única conexió natural en l'[[Oceà Atlàntic]] es a través de l'[[estret de Gibraltar]], i artificialment en el [[Mar Roig]] i l’[[Oceà Índic]] a través del [[Canal de Suez]]. Açò fa que les marees en el '''Mar Mediterràneu''' siguen apenes imperceptibles.		L'única conexió natural en l'[[Oceà Atlàntic]] es a través de l'[[estret de Gibraltar]], i artificialment en el [[Mar Roig]] i l’[[Oceà Índic]] a través del [[Canal de Suez]]. Açò fa que les marees en el '''Mar Mediterràneu''' siguen apenes imperceptibles.
Llínea 11:		Llínea 11:
	La temperatura de la superfície de l'[[aigua]] varia segons l’estació de l’[[any]], entre 21 i 30º en [[estiu]] i entre 10 i 15 graus en [[hivern]], a partir dels 100 als 200 m la temperatura es manté constant (+13 o -13).		La temperatura de la superfície de l'[[aigua]] varia segons l’estació de l’[[any]], entre 21 i 30º en [[estiu]] i entre 10 i 15 graus en [[hivern]], a partir dels 100 als 200 m la temperatura es manté constant (+13 o -13).

	La salinitat mija és de 38% ~~degut a la quantitat de pixats de nado i d avi que conté l aiguapero~~ aumenta d'est a oest de 37% a 39% la cantitat de sal. Una barrera subterrànea des de [[Tuniç]] a [[Sicilia]] dividix el Mediterràneu en dos ~~conchatumadres~~, l'oriental i l’occidental. Hi ha una atra barrera subterrànea entre [[Espanya]] i [[Marroc]] a l’eixida del Mediterràneu; con sól 300 m de profunditat, restringix la circulació a través del prim estret de [[Gibraltar]], reduint, per tant, les diferencies de nivell de les marees lo que, junt en el alt nivell d'evaporació, fa que el Mediterràneu siga molt mes sali que l'[[oceà Atlántic]].		La salinitat mija és de 38% pero aumenta d'est a oest de 37% a 39% la cantitat de sal. Una barrera subterrànea des de [[Tuniç]] a [[Sicilia]] dividix el Mediterràneu en dos conques, l'oriental i l’occidental. Hi ha una atra barrera subterrànea entre [[Espanya]] i [[Marroc]] a l’eixida del Mediterràneu; con sól 300 m de profunditat, restringix la circulació a través del prim estret de [[Gibraltar]], reduint, per tant, les diferencies de nivell de les marees lo que, junt en el alt nivell d'evaporació, fa que el Mediterràneu siga molt mes sali que l'[[oceà Atlántic]].

	El Mediterràneu es un mar càlit, en un clima plujós en [[autumne]], en hiverns dolços, primaveres plujoses i estius secs i calorosos. La mija de precipitacions del mar Mediterràneu es de 630 milímetros per any.		El Mediterràneu es un mar càlit, en un clima plujós en [[autumne]], en hiverns dolços, primaveres plujoses i estius secs i calorosos. La mija de precipitacions del mar Mediterràneu es de 630 milímetros per any.

213.176.161.201 en 11:22 18 oct 2012

2012-10-18T11:22:12Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:22 18 oct 2012
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Mediterraneucel.jpg\|thumb\|right\|500px\|<center>El '''Mar Mediterràneu''' vist des d'el cel.</center>]]		[[Image:Mediterraneucel.jpg\|thumb\|right\|500px\|<center>El '''Mar Mediterràneu''' vist des d'el cel.</center>]]

	El '''Mar Mediterràneu''' (del [[llatí]] ''Mar Medi Terraneum'', que vol dir "mar en el mig de les terres", també nomenat per l'[[Imperi Romà]] ''Mare Nostrum'', el nostre mar), es un mar continental situat entre [[Europa]], [[Àfrica]] i [[Àsia]]. Te una superfície aproximada de 2.500.000 ~~quilómetros quadrats~~. Es el breçol de la majoria de civilisacions de l'[[Edat antiga]].		El '''Mar Mediterràneu''' (del [[llatí]] ''Mar Medi Terraneum'', que vol dir "mar en el mig de les terres", també nomenat per l'[[Imperi Romà]] ''Mare Nostrum'', el nostre mar), es un mar ple de merde de tamany continental situat entre [[Europa]], [[Àfrica]] i [[Àsia]]. Te una superfície aproximada de 2.500.000 de merdes pudents . Es el breçol de la majoria de civilisacions(apren a escriure imbecil) de l'[[Edat antiga]].

	L'única conexió natural en l'[[Oceà Atlàntic]] es a través de l'[[estret de Gibraltar]], i artificialment en el [[Mar Roig]] i l’[[Oceà Índic]] a través del [[Canal de Suez]]. Açò fa que les marees en el '''Mar Mediterràneu''' siguen apenes imperceptibles.		L'única conexió natural en l'[[Oceà Atlàntic]] es a través de l'[[estret de Gibraltar]], i artificialment en el [[Mar Roig]] i l’[[Oceà Índic]] a través del [[Canal de Suez]]. Açò fa que les marees en el '''Mar Mediterràneu''' siguen apenes imperceptibles.
Llínea 11:		Llínea 11:
	La temperatura de la superfície de l'[[aigua]] varia segons l’estació de l’[[any]], entre 21 i 30º en [[estiu]] i entre 10 i 15 graus en [[hivern]], a partir dels 100 als 200 m la temperatura es manté constant (+13 o -13).		La temperatura de la superfície de l'[[aigua]] varia segons l’estació de l’[[any]], entre 21 i 30º en [[estiu]] i entre 10 i 15 graus en [[hivern]], a partir dels 100 als 200 m la temperatura es manté constant (+13 o -13).

	La salinitat mija és de 38% ~~pero~~ aumenta d'est a oest de 37% a 39% la cantitat de sal. Una barrera subterrànea des de [[Tuniç]] a [[Sicilia]] dividix el Mediterràneu en dos ~~conques~~, l'oriental i l’occidental. Hi ha una atra barrera subterrànea entre [[Espanya]] i [[Marroc]] a l’eixida del Mediterràneu; con sól 300 m de profunditat, restringix la circulació a través del prim estret de [[Gibraltar]], reduint, per tant, les diferencies de nivell de les marees lo que, junt en el alt nivell d'evaporació, fa que el Mediterràneu siga molt mes sali que l'[[oceà Atlántic]].		La salinitat mija és de 38% degut a la quantitat de pixats de nado i d avi que conté l aiguapero aumenta d'est a oest de 37% a 39% la cantitat de sal. Una barrera subterrànea des de [[Tuniç]] a [[Sicilia]] dividix el Mediterràneu en dos conchatumadres, l'oriental i l’occidental. Hi ha una atra barrera subterrànea entre [[Espanya]] i [[Marroc]] a l’eixida del Mediterràneu; con sól 300 m de profunditat, restringix la circulació a través del prim estret de [[Gibraltar]], reduint, per tant, les diferencies de nivell de les marees lo que, junt en el alt nivell d'evaporació, fa que el Mediterràneu siga molt mes sali que l'[[oceà Atlántic]].

	El Mediterràneu es un mar càlit, en un clima plujós en [[autumne]], en hiverns dolços, primaveres plujoses i estius secs i calorosos. La mija de precipitacions del mar Mediterràneu es de 630 milímetros per any.		El Mediterràneu es un mar càlit, en un clima plujós en [[autumne]], en hiverns dolços, primaveres plujoses i estius secs i calorosos. La mija de precipitacions del mar Mediterràneu es de 630 milímetros per any.

Jose2 en 20:38 17 feb 2011

2011-02-17T20:38:52Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:38 17 feb 2011
Llínea 5:		Llínea 5:
	L'única conexió natural en l'[[Oceà Atlàntic]] es a través de l'[[estret de Gibraltar]], i artificialment en el [[Mar Roig]] i l’[[Oceà Índic]] a través del [[Canal de Suez]]. Açò fa que les marees en el '''Mar Mediterràneu''' siguen apenes imperceptibles.		L'única conexió natural en l'[[Oceà Atlàntic]] es a través de l'[[estret de Gibraltar]], i artificialment en el [[Mar Roig]] i l’[[Oceà Índic]] a través del [[Canal de Suez]]. Açò fa que les marees en el '''Mar Mediterràneu''' siguen apenes imperceptibles.

	== Característiques ~~Biológiques~~ ==		== Característiques Biològiques ==

	El Mar Mediterràneu representa el 1% de la superfície dels ~~océans~~, te una superfície 2,51 millons de Km2 (5,4 vegades la superfície d’[[Espanya]]). La mija de les marees es de 0,40.		El Mar Mediterràneu representa el 1% de la superfície dels oceans, te una superfície 2,51 millons de Km2 (5,4 vegades la superfície d'[[Espanya]]). La mija de les marees es de 0,40.
	La temperatura de la ~~superficie~~ de l’[[aigua]] varia segons l’estació de ~~l’any~~, entre 21 i 30º en estiu i entre 10 i 15 graus en [[hivern]], a partir dels 100 als 200 m la temperatura es ~~mante~~ constant (+13 o -13).
	La salinitat mija es de 38% pero aumenta ~~d’est~~ a oest de 37% a 39% la cantitat de sal. Una barrera ~~subterránea~~ des de [[Tuniç]] a [[Sicilia]] dividix el Mediterràneu en dos conques, ~~l’oriental~~ i l’occidental. Hi ha una atra barrera ~~subterránea~~ entre [[Espanya]] i [[Marroc]] a l’eixida del Mediterràneu; con sól 300 m de profunditat, restringix la circulació a través del prim estret de Gibraltar, reduint, per tant, les diferencies de nivell de les marees lo que, junt en el alt nivell ~~d’evaporació~~, fa que el ~~Mediterráneu~~ siga molt mes sali que l'[[oceà Atlántic]].		La temperatura de la superfície de l'[[aigua]] varia segons l’estació de l’[[any]], entre 21 i 30º en [[estiu]] i entre 10 i 15 graus en [[hivern]], a partir dels 100 als 200 m la temperatura es manté constant (+13 o -13).
	El Mediterràneu es un mar ~~cálit~~, en un clima plujós en [[autumne]], en hiverns dolços, primaveres plujoses i estius secs i calorosos. La mija de precipitacions del mar Mediterràneu es de 630 milímetros per any.
			La salinitat mija és de 38% pero aumenta d'est a oest de 37% a 39% la cantitat de sal. Una barrera subterrànea des de [[Tuniç]] a [[Sicilia]] dividix el Mediterràneu en dos conques, l'oriental i l’occidental. Hi ha una atra barrera subterrànea entre [[Espanya]] i [[Marroc]] a l’eixida del Mediterràneu; con sól 300 m de profunditat, restringix la circulació a través del prim estret de [[Gibraltar]], reduint, per tant, les diferencies de nivell de les marees lo que, junt en el alt nivell d'evaporació, fa que el Mediterràneu siga molt mes sali que l'[[oceà Atlántic]].

			El Mediterràneu es un mar càlit, en un clima plujós en [[autumne]], en hiverns dolços, primaveres plujoses i estius secs i calorosos. La mija de precipitacions del mar Mediterràneu es de 630 milímetros per any.

	== Principals Illes. ==		== Principals Illes. ==

	* [[Chipre]], [[Creta]], i [[Rodes]] cap a ~~l’est~~		* [[Chipre]], [[Creta]], i [[Rodes]] cap a l'est

	* [[Sardenya]], [[Córciga]], [[~~Sicilia~~]], i [[Malta]] en el centre, i		* [[Sardenya]], [[Córciga]], [[Sicília]], i [[Malta]] en el centre, i

	* [[Mallorca]] i [[Menorca]] cap a l’oest.		* [[Mallorca]] i [[Menorca]] cap a l’oest.
Llínea 23:		Llínea 26:
	== Subdivisions ==		== Subdivisions ==

	El Mar Mediterràneu ~~está~~ subdividit en chicotets mars, cadascú en la seua pròpia designació (d’oest a l’est):		El Mar Mediterràneu està subdividit en chicotets mars, cadascú en la seua pròpia designació (d’oest a l’est):

	* El [[mar ~~d’Alborán~~]] entre [[Espanya]] i [[Marroc]].		* El [[mar d’Alboran]] entre [[Espanya]] i [[Marroc]].

	* El [[mar Balear]] entre la costa est ~~d’[[~~Espanya]] i les [[Illes Balears]].		* El [[mar Balear]] entre la costa est d'Espanya i les [[Illes Balears]].

	* El [[mar de Liguria]] entre [[Córciga]] i [[Liguria]] ([[~~Italia~~]])		* El [[mar de Liguria]] entre [[Córciga]] i [[Liguria]] ([[Itàlia]])

	* El [[mar Tirré]] rodejat per [[Sardenya]], la [[Península ~~Itálica~~]] i [[~~Sicilia~~]]		* El [[mar Tirré]] rodejat per [[Sardenya]], la [[Península Itàlica]] i [[Sicília]]

	* El [[mar ~~Adriátic~~]] entre la [[Península ~~Itálica]]~~ i les costes de [[~~Croacia~~]], [[~~Bosnia~~]] i [[Montnegre]].		* El [[mar Adriàtic]] entre la Península Itàlica i les costes de [[Croàcia]], [[Bòsnia]] i [[Montnegre]].

	* El [[mar Jónic]] entre ~~[[Italia]]~~, [[~~Grecia~~]] i [[Albany]].		* El [[mar Jónic]] entre Itàlia, [[Grècia]] i [[Albany]].

	* El [[mar Egeu]] entre [[Grecia]] i [[Turquia]].		* El [[mar Egeu]] entre Grecia i [[Turquia]].

	* El [[mar de Líbia]]		* El [[mar de Líbia]]

	* El [[mar de Màrmara]] entre l’[[Egeu]] i el [[Mar Negre]]		* El [[mar de Màrmara]] entre l'[[Egeu]] i el [[Mar Negre]]

	* El [[mar de Cilia]] entre [[Turquia]] i [[Chipre]].		* El [[mar de Cilia]] entre Turquia i [[Chipre]].

	* El [[mar Menor]] al surest d’[[Espanya]] pertanyent a [[Cartagena]].		* El [[mar Menor]] al surest d'[[Espanya]] pertanyent a [[Cartagena]].

Peterguason: /* Principals Illes. */

2011-02-17T19:14:47Z

Principals Illes.

@@ Llínea 14: / Llínea 14: @@
 == Principals Illes. ==
-·         Chipre, Creta, i Rodes cap a l’est
+* [[Chipre]], [[Creta]], i [[Rodes]] cap a l’est
-·         Sardenya, Córciga, Sicilia, i Malta en el centre, i
+* [[Sardenya]], [[Córciga]], [[Sicilia]], i [[Malta]] en el centre, i

Peterguason en 19:00 17 feb 2011

2011-02-17T19:00:42Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:00 17 feb 2011
Llínea 4:		Llínea 4:

	L'única conexió natural en l'[[Oceà Atlàntic]] es a través de l'[[estret de Gibraltar]], i artificialment en el [[Mar Roig]] i l’[[Oceà Índic]] a través del [[Canal de Suez]]. Açò fa que les marees en el '''Mar Mediterràneu''' siguen apenes imperceptibles.		L'única conexió natural en l'[[Oceà Atlàntic]] es a través de l'[[estret de Gibraltar]], i artificialment en el [[Mar Roig]] i l’[[Oceà Índic]] a través del [[Canal de Suez]]. Açò fa que les marees en el '''Mar Mediterràneu''' siguen apenes imperceptibles.


	== Característiques Biológiques ==		== Característiques Biológiques ==
Llínea 12:		Llínea 11:
	La salinitat mija es de 38% pero aumenta d’est a oest de 37% a 39% la cantitat de sal. Una barrera subterránea des de [[Tuniç]] a [[Sicilia]] dividix el Mediterràneu en dos conques, l’oriental i l’occidental. Hi ha una atra barrera subterránea entre [[Espanya]] i [[Marroc]] a l’eixida del Mediterràneu; con sól 300 m de profunditat, restringix la circulació a través del prim estret de Gibraltar, reduint, per tant, les diferencies de nivell de les marees lo que, junt en el alt nivell d’evaporació, fa que el Mediterráneu siga molt mes sali que l'[[oceà Atlántic]].		La salinitat mija es de 38% pero aumenta d’est a oest de 37% a 39% la cantitat de sal. Una barrera subterránea des de [[Tuniç]] a [[Sicilia]] dividix el Mediterràneu en dos conques, l’oriental i l’occidental. Hi ha una atra barrera subterránea entre [[Espanya]] i [[Marroc]] a l’eixida del Mediterràneu; con sól 300 m de profunditat, restringix la circulació a través del prim estret de Gibraltar, reduint, per tant, les diferencies de nivell de les marees lo que, junt en el alt nivell d’evaporació, fa que el Mediterráneu siga molt mes sali que l'[[oceà Atlántic]].
	El Mediterràneu es un mar cálit, en un clima plujós en [[autumne]], en hiverns dolços, primaveres plujoses i estius secs i calorosos. La mija de precipitacions del mar Mediterràneu es de 630 milímetros per any.		El Mediterràneu es un mar cálit, en un clima plujós en [[autumne]], en hiverns dolços, primaveres plujoses i estius secs i calorosos. La mija de precipitacions del mar Mediterràneu es de 630 milímetros per any.


	== Principals Illes. ==		== Principals Illes. ==

Peterguason: /* Característiques Biológiques */

2011-02-17T18:59:35Z

Característiques Biológiques

← Revisió anterior		Revisió de 18:59 17 feb 2011
Llínea 12:		Llínea 12:
	La salinitat mija es de 38% pero aumenta d’est a oest de 37% a 39% la cantitat de sal. Una barrera subterránea des de [[Tuniç]] a [[Sicilia]] dividix el Mediterràneu en dos conques, l’oriental i l’occidental. Hi ha una atra barrera subterránea entre [[Espanya]] i [[Marroc]] a l’eixida del Mediterràneu; con sól 300 m de profunditat, restringix la circulació a través del prim estret de Gibraltar, reduint, per tant, les diferencies de nivell de les marees lo que, junt en el alt nivell d’evaporació, fa que el Mediterráneu siga molt mes sali que l'[[oceà Atlántic]].		La salinitat mija es de 38% pero aumenta d’est a oest de 37% a 39% la cantitat de sal. Una barrera subterránea des de [[Tuniç]] a [[Sicilia]] dividix el Mediterràneu en dos conques, l’oriental i l’occidental. Hi ha una atra barrera subterránea entre [[Espanya]] i [[Marroc]] a l’eixida del Mediterràneu; con sól 300 m de profunditat, restringix la circulació a través del prim estret de Gibraltar, reduint, per tant, les diferencies de nivell de les marees lo que, junt en el alt nivell d’evaporació, fa que el Mediterráneu siga molt mes sali que l'[[oceà Atlántic]].
	El Mediterràneu es un mar cálit, en un clima plujós en [[autumne]], en hiverns dolços, primaveres plujoses i estius secs i calorosos. La mija de precipitacions del mar Mediterràneu es de 630 milímetros per any.		El Mediterràneu es un mar cálit, en un clima plujós en [[autumne]], en hiverns dolços, primaveres plujoses i estius secs i calorosos. La mija de precipitacions del mar Mediterràneu es de 630 milímetros per any.


			== Principals Illes. ==

			· Chipre, Creta, i Rodes cap a l’est

			· Sardenya, Córciga, Sicilia, i Malta en el centre, i

			· Mallorca i Menorca cap a l’oest.

Peterguason en 18:51 17 feb 2011

2011-02-17T18:51:43Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:51 17 feb 2011
Llínea 5:		Llínea 5:
	L'única conexió natural en l'[[Oceà Atlàntic]] es a través de l'[[estret de Gibraltar]], i artificialment en el [[Mar Roig]] i l’[[Oceà Índic]] a través del [[Canal de Suez]]. Açò fa que les marees en el '''Mar Mediterràneu''' siguen apenes imperceptibles.		L'única conexió natural en l'[[Oceà Atlàntic]] es a través de l'[[estret de Gibraltar]], i artificialment en el [[Mar Roig]] i l’[[Oceà Índic]] a través del [[Canal de Suez]]. Açò fa que les marees en el '''Mar Mediterràneu''' siguen apenes imperceptibles.

	~~Característiques Biológiques~~

	El Mar Mediterràneu representa el 1% de la superfície dels océans, te una superfície 2,51 millons de Km2 (5,4 vegades la superfície ~~d’Espanya~~). La mija de les marees es de 0,40.		== Característiques Biológiques ==
	La temperatura de la superficie de ~~l’aigua~~ varia segons l’estació de l’any, entre 21 i 30º en estiu i entre 10 i 15 graus en hivern, a partir dels 100 als 200 m la temperatura es mante constant (+13 o -13).
	La salinitat mija es de 38% pero aumenta d’est a oest de 37% a 39% la cantitat de sal. Una barrera subterránea des de Tuniç a Sicilia dividix el Mediterràneu en dos conques, l’oriental i l’occidental. Hi ha una atra barrera subterránea entre Espanya i Marroc a l’eixida del Mediterràneu; con sól 300 m de profunditat, restringix la circulació a través del prim estret de Gibraltar, reduint, per tant, les diferencies de nivell de les marees lo que, junt en el alt nivell d’evaporació, fa que el Mediterráneu siga molt mes sali que ~~l’oceà~~ Atlántic.		El Mar Mediterràneu representa el 1% de la superfície dels océans, te una superfície 2,51 millons de Km2 (5,4 vegades la superfície d’[[Espanya]]). La mija de les marees es de 0,40.
	El Mediterràneu es un mar cálit, en un clima plujós en autumne, en hiverns dolços, primaveres plujoses i estius secs i calorosos. La mija de precipitacions del mar Mediterràneu es de 630 milímetros per any.		La temperatura de la superficie de l’[[aigua]] varia segons l’estació de l’any, entre 21 i 30º en estiu i entre 10 i 15 graus en [[hivern]], a partir dels 100 als 200 m la temperatura es mante constant (+13 o -13).
			La salinitat mija es de 38% pero aumenta d’est a oest de 37% a 39% la cantitat de sal. Una barrera subterránea des de [[Tuniç]] a [[Sicilia]] dividix el Mediterràneu en dos conques, l’oriental i l’occidental. Hi ha una atra barrera subterránea entre [[Espanya]] i [[Marroc]] a l’eixida del Mediterràneu; con sól 300 m de profunditat, restringix la circulació a través del prim estret de Gibraltar, reduint, per tant, les diferencies de nivell de les marees lo que, junt en el alt nivell d’evaporació, fa que el Mediterráneu siga molt mes sali que l'[[oceà Atlántic]].
			El Mediterràneu es un mar cálit, en un clima plujós en [[autumne]], en hiverns dolços, primaveres plujoses i estius secs i calorosos. La mija de precipitacions del mar Mediterràneu es de 630 milímetros per any.