Marc Antoni Ortí i Ballester - Historial de revisions

Xavier en 11:47 5 jun 2025

2025-06-05T11:47:51Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:47 5 jun 2025
Llínea 17:		Llínea 17:

	Marc Antoni es va casar en Maria Moles i Llopis, filla del mege de cambra de [[Felip III]], Vicent Moles i Garcia, i l'any [[1645]] obtingué el privilegi de noblea.		Marc Antoni es va casar en Maria Moles i Llopis, filla del mege de cambra de [[Felip III]], Vicent Moles i Garcia, i l'any [[1645]] obtingué el privilegi de noblea.

			El notari, Ortí Ballester, fon secretari dels tres estaments o braços del Regne de Valéncia. Defensor de la Llengua Valenciana, no agradava i exhortava a desterrar la denominació de llemosina per a la llengua dels valencians.

			== Marc Antoni i la llengua valenciana ==

			Defengué la superioritat de la [[Llengua Valenciana]] sobre la catalana, i, per lo tant, la diferència d'abdós, encara que l'orige de la Valenciana i de la catalana ho situa, erròneament, en la [[Llemosí\|llengua llemosina]], quan és de sobres sabut que fon la llengua llatina.

			En la seua obra ''Siglo Quarto de la conquista de Valencia'' (1640) es mostra partidari de que la Llengua Valenciana, per a la seua millor purea, es mantinga fidel a la llengua llatina, lo màxim possible, en ser la seua mare i font principal i original.

	== Obres ==		== Obres ==

Lluísm: /* Obres */

2023-06-05T18:08:03Z

Obres

← Revisió anterior		Revisió de 18:08 5 jun 2023
Llínea 19:		Llínea 19:

	== Obres ==		== Obres ==
	[[Archiu:Marcantoniorellanaobra.jpg\|thumb\|~~250px~~\|Siglo Quarto de la conquista de Valencia]]		[[Archiu:Marcantoniorellanaobra.jpg\|thumb\|200px\|Siglo Quarto de la conquista de Valencia]]

	Ha escrit diverses publicacions de diferent temàtica, comèdies, relats festius i també poemes. La seua obra l'ha escrita en castellà encara que s'excusa d'escriure en eixa llengua conforme ho diu en ''Siglo Quarto de la conquista de Valencia''.		Ha escrit diverses publicacions de diferent temàtica, comèdies, relats festius i també poemes. La seua obra l'ha escrita en castellà encara que s'excusa d'escriure en eixa llengua conforme ho diu en ''Siglo Quarto de la conquista de Valencia''.

Lluísm: /* Obres */

2023-06-05T18:07:38Z

Obres

← Revisió anterior		Revisió de 18:07 5 jun 2023
Llínea 19:		Llínea 19:

	== Obres ==		== Obres ==
			[[Archiu:Marcantoniorellanaobra.jpg\|thumb\|250px\|Siglo Quarto de la conquista de Valencia]]

	Ha escrit diverses publicacions de diferent temàtica, comèdies, relats festius i també poemes. La seua obra l'ha escrita en castellà encara que s'excusa d'escriure en eixa llengua conforme ho diu en ''Siglo Quarto de la conquista de Valencia''.		Ha escrit diverses publicacions de diferent temàtica, comèdies, relats festius i també poemes. La seua obra l'ha escrita en castellà encara que s'excusa d'escriure en eixa llengua conforme ho diu en ''Siglo Quarto de la conquista de Valencia''.

Xavier en 16:21 5 jun 2023

2023-06-05T16:21:21Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:21 5 jun 2023
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]		\| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
	}}		}}
	'''Marc Antoni Ortí i Ballester''' ([[Nules]], [[1593]] - † [[Valéncia]], [[1661]]). Fon escritor i secretari de la ciutat de Valéncia i del braç militar del [[Regne de Valéncia\|Regne]].		'''Marc Antoni Ortí i Ballester''' ([[Nules]], [[1593]] - † [[Valéncia]], [[1661]]). Fon un notari, escritor i secretari de la ciutat de Valéncia i del braç militar del [[Regne de Valéncia\|Regne]].

	Marc Antoni Ortí era fill del notari de la ciutat de Valéncia Marc Antoni Ortí, fon ell mateix notari des de l'any [[1618]] i succeí a son pare com a secretari de la ciutat i del braç militar del Regne. Fon contador de la Costa marítima, escrivà de la junta de la fàbrica de murs i valls i regent del ''Llibre de Memòries de la Ciutat''.		== Biografia ==

			Marc Antoni Ortí era fill del notari de la ciutat de Valéncia Marc Antoni Ortí, fon ell mateix notari des de l'any [[1618]] i succeí a son pare com a secretari de la ciutat i del braç militar del Regne de Valéncia. Fon contador de la Costa marítima, escrivà de la junta de la fàbrica de murs i valls i regent del ''Llibre de Memòries de la Ciutat''.

	Marc Antoni es va casar en Maria Moles i Llopis, filla del mege de cambra de [[Felip III]], Vicent Moles i Garcia, i l'any [[1645]] obtingué el privilegi de noblea.		Marc Antoni es va casar en Maria Moles i Llopis, filla del mege de cambra de [[Felip III]], Vicent Moles i Garcia, i l'any [[1645]] obtingué el privilegi de noblea.
Llínea 38:		Llínea 40:

	[[Categoria:Biografies]]		[[Categoria:Biografies]]
			[[Categoria:Valencians]]
	[[Categoria:Escritors]]		[[Categoria:Escritors]]
	~~[[Categoria:Valencians]]~~
	[[Categoria:Escritors valencians]]		[[Categoria:Escritors valencians]]
			[[Categoria:Lliteratura]]
	[[Categoria:Lliteratura valenciana]]		[[Categoria:Lliteratura valenciana]]

Jose2 en 11:57 9 dec 2022

2022-12-09T11:57:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:57 9 dec 2022
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]		\| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
	}}		}}
	'''Marc Antoni Ortí i Ballester''' ([[Nules]], [[1593]] - [[Valéncia]], [[1661]]). Fon escritor i secretari de la ciutat de Valéncia i del braç militar del [[Regne de Valéncia\|Regne]].		'''Marc Antoni Ortí i Ballester''' ([[Nules]], [[1593]] - † [[Valéncia]], [[1661]]). Fon escritor i secretari de la ciutat de Valéncia i del braç militar del [[Regne de Valéncia\|Regne]].

	Marc Antoni Ortí era fill del notari de la ciutat de Valéncia Marc Antoni Ortí, fon ell mateix notari des de l'any [[1618]] i succeí a son pare com a secretari de la ciutat i del braç militar del Regne. Fon contador de la Costa marítima, escrivà de la junta de la fàbrica de murs i valls i regent del ''Llibre de Memòries de la Ciutat''.		Marc Antoni Ortí era fill del notari de la ciutat de Valéncia Marc Antoni Ortí, fon ell mateix notari des de l'any [[1618]] i succeí a son pare com a secretari de la ciutat i del braç militar del Regne. Fon contador de la Costa marítima, escrivà de la junta de la fàbrica de murs i valls i regent del ''Llibre de Memòries de la Ciutat''.

Jose2: Text reemplaça - ' serie ' a ' série '

2020-01-19T11:12:18Z

Text reemplaça - ' serie ' a ' série '

← Revisió anterior		Revisió de 11:12 19 gin 2020
Llínea 29:		Llínea 29:
	En sa obra ''Siglo Quarto de la conquista de Valencia'' se mostra partidari de la [[Llengua Valenciana]], per la seua major purea, que se mantinga fidel a la [[llengua llatina]], lo màxim possible, al ser sa mare i font principal i original.		En sa obra ''Siglo Quarto de la conquista de Valencia'' se mostra partidari de la [[Llengua Valenciana]], per la seua major purea, que se mantinga fidel a la [[llengua llatina]], lo màxim possible, al ser sa mare i font principal i original.

	{{Cita\|''... desterrant d'ella les veus antigues per les quals la solien nomenar Llengua Llemosina, perque io so de paper de que en estos temps, lo mateix ~~serie~~ parlant en valencià dir llur, jatsia, celleshores i altres vocables antics, que si parlant en castellà diguessem maguer, yantar, fincar de hinojos i altres, que tambre la nostra llengua, ab lo discurs del temps, s'ha anat polint i enriqueint, com la castellana, puix te tambe dispocició per a rebre lo adorno que a la de Castella li comunicà la llatina... si en alguns temps -ino tan antic que io no l'haja alcançat- solia ferse tan gran estimació de la llengua valenciana, que quant en les juntes de la ciutat estaments i altres comunitats, algú dels valencias que es trobava en elles posava a parlar en castellà, tots los demés s'enfurien contra ell dientli que parlàs en sa llengua. Es ara tan al revés que casi en totes les juntes se parla en castellá.''}}		{{Cita\|''... desterrant d'ella les veus antigues per les quals la solien nomenar Llengua Llemosina, perque io so de paper de que en estos temps, lo mateix série parlant en valencià dir llur, jatsia, celleshores i altres vocables antics, que si parlant en castellà diguessem maguer, yantar, fincar de hinojos i altres, que tambre la nostra llengua, ab lo discurs del temps, s'ha anat polint i enriqueint, com la castellana, puix te tambe dispocició per a rebre lo adorno que a la de Castella li comunicà la llatina... si en alguns temps -ino tan antic que io no l'haja alcançat- solia ferse tan gran estimació de la llengua valenciana, que quant en les juntes de la ciutat estaments i altres comunitats, algú dels valencias que es trobava en elles posava a parlar en castellà, tots los demés s'enfurien contra ell dientli que parlàs en sa llengua. Es ara tan al revés que casi en totes les juntes se parla en castellá.''}}

	{{Cita\|''I encara ha arribat est costum a introduirse tan estremadament, que no sols se fa particular estudi en procurar saber la llengua castellana pero també en oblidar la valenciana que hi ha de subjectes que els pareix que tota la sua autoritat consistix en parlar en castellà.''}}		{{Cita\|''I encara ha arribat est costum a introduirse tan estremadament, que no sols se fa particular estudi en procurar saber la llengua castellana pero també en oblidar la valenciana que hi ha de subjectes que els pareix que tota la sua autoritat consistix en parlar en castellà.''}}

Xavier: /* Obres */

2018-10-26T16:43:19Z

Obres

← Revisió anterior		Revisió de 16:43 26 oct 2018
Llínea 20:		Llínea 20:
	Ha escrit diverses publicacions de diferent temàtica, comèdies, relats festius i també poemes. La seua obra l'ha escrita en castellà encara que s'excusa d'escriure en eixa llengua conforme ho diu en ''Siglo Quarto de la conquista de Valencia''.		Ha escrit diverses publicacions de diferent temàtica, comèdies, relats festius i també poemes. La seua obra l'ha escrita en castellà encara que s'excusa d'escriure en eixa llengua conforme ho diu en ''Siglo Quarto de la conquista de Valencia''.

	* Siglo Quarto de la conquista de Valencia (1640)		* ''Siglo Quarto de la conquista de Valencia'' (1640)
	* Segundo centenario de la canonización de... [[Sant Vicent Ferrer\|San Vicente Ferrer]] (1656)		* ''Segundo centenario de la canonización de... [[Sant Vicent Ferrer\|San Vicente Ferrer]]'' (1656)
	* Solemnidad festiva (1659), en motiu de la canonisació de [[Tomás de Villanueva]].		* ''Solemnidad festiva'' (1659), en motiu de la canonisació de [[Tomás de Villanueva]].
	* La Virgen de los Desamparados (1669)		* ''La Virgen de los Desamparados'' (1669)

	== Cites ==		== Cites ==

Jose2: Text reemplaça - ' se ha ' a ' s'ha '

2018-09-15T10:49:10Z

Text reemplaça - ' se ha ' a ' s'ha '

← Revisió anterior		Revisió de 10:49 15 set 2018
Llínea 29:		Llínea 29:
	En sa obra ''Siglo Quarto de la conquista de Valencia'' se mostra partidari de la [[Llengua Valenciana]], per la seua major purea, que se mantinga fidel a la [[llengua llatina]], lo màxim possible, al ser sa mare i font principal i original.		En sa obra ''Siglo Quarto de la conquista de Valencia'' se mostra partidari de la [[Llengua Valenciana]], per la seua major purea, que se mantinga fidel a la [[llengua llatina]], lo màxim possible, al ser sa mare i font principal i original.

	{{Cita\|''... desterrant d'ella les veus antigues per les quals la solien nomenar Llengua Llemosina, perque io so de paper de que en estos temps, lo mateix serie parlant en valencià dir llur, jatsia, celleshores i altres vocables antics, que si parlant en castellà diguessem maguer, yantar, fincar de hinojos i altres, que tambre la nostra llengua, ab lo discurs del temps, se ha anat polint i enriqueint, com la castellana, puix te tambe dispocició per a rebre lo adorno que a la de Castella li comunicà la llatina... si en alguns temps -ino tan antic que io no l'haja alcançat- solia ferse tan gran estimació de la llengua valenciana, que quant en les juntes de la ciutat estaments i altres comunitats, algú dels valencias que es trobava en elles posava a parlar en castellà, tots los demés s'enfurien contra ell dientli que parlàs en sa llengua. Es ara tan al revés que casi en totes les juntes se parla en castellá.''}}		{{Cita\|''... desterrant d'ella les veus antigues per les quals la solien nomenar Llengua Llemosina, perque io so de paper de que en estos temps, lo mateix serie parlant en valencià dir llur, jatsia, celleshores i altres vocables antics, que si parlant en castellà diguessem maguer, yantar, fincar de hinojos i altres, que tambre la nostra llengua, ab lo discurs del temps, s'ha anat polint i enriqueint, com la castellana, puix te tambe dispocició per a rebre lo adorno que a la de Castella li comunicà la llatina... si en alguns temps -ino tan antic que io no l'haja alcançat- solia ferse tan gran estimació de la llengua valenciana, que quant en les juntes de la ciutat estaments i altres comunitats, algú dels valencias que es trobava en elles posava a parlar en castellà, tots los demés s'enfurien contra ell dientli que parlàs en sa llengua. Es ara tan al revés que casi en totes les juntes se parla en castellá.''}}

	{{Cita\|''I encara ha arribat est costum a introduirse tan estremadament, que no sols se fa particular estudi en procurar saber la llengua castellana pero també en oblidar la valenciana que hi ha de subjectes que els pareix que tota la sua autoritat consistix en parlar en castellà.''}}		{{Cita\|''I encara ha arribat est costum a introduirse tan estremadament, que no sols se fa particular estudi en procurar saber la llengua castellana pero també en oblidar la valenciana que hi ha de subjectes que els pareix que tota la sua autoritat consistix en parlar en castellà.''}}

Xavier en 06:20 7 jun 2017

2017-06-07T06:20:00Z

← Revisió anterior		Revisió de 06:20 7 jun 2017
Llínea 14:		Llínea 14:
	Marc Antoni Ortí era fill del notari de la ciutat de Valéncia Marc Antoni Ortí, fon ell mateix notari des de l'any [[1618]] i succeí a son pare com a secretari de la ciutat i del braç militar del Regne. Fon contador de la Costa marítima, escrivà de la junta de la fàbrica de murs i valls i regent del ''Llibre de Memòries de la Ciutat''.		Marc Antoni Ortí era fill del notari de la ciutat de Valéncia Marc Antoni Ortí, fon ell mateix notari des de l'any [[1618]] i succeí a son pare com a secretari de la ciutat i del braç militar del Regne. Fon contador de la Costa marítima, escrivà de la junta de la fàbrica de murs i valls i regent del ''Llibre de Memòries de la Ciutat''.

	Marc Antoni es va casar en Maria Moles i Llopis, filla del mege de cambra de [[Felip III]] Vicent Moles i Garcia, i l'any [[1645]] obtingué el privilegi de noblea.		Marc Antoni es va casar en Maria Moles i Llopis, filla del mege de cambra de [[Felip III]], Vicent Moles i Garcia, i l'any [[1645]] obtingué el privilegi de noblea.

	== Obres ==		== Obres ==

Xavier: /* Cites */

2017-06-06T18:03:36Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 18:03 6 jun 2017
Llínea 27:		Llínea 27:
	== Cites ==		== Cites ==

	En sa obra ''Siglo Quarto de la conquista de Valencia'' se mostra partidari de la [[Llengua Valenciana]], per la sa major purea, que se mantinga fidel a la [[llengua llatina]], lo màxim possible, al ser sa mare i font principal i original.		En sa obra ''Siglo Quarto de la conquista de Valencia'' se mostra partidari de la [[Llengua Valenciana]], per la seua major purea, que se mantinga fidel a la [[llengua llatina]], lo màxim possible, al ser sa mare i font principal i original.

	{{Cita\|''... desterrant d'ella les veus antigues per les quals la solien nomenar Llengua Llemosina, perque io so de paper de que en estos temps, lo mateix serie parlant en valencià dir llur, jatsia, celleshores i altres vocables antics, que si parlant en castellà diguessem maguer, yantar, fincar de hinojos i altres, que tambre la nostra llengua, ab lo discurs del temps, se ha anat polint i enriqueint, com la castellana, puix te tambe dispocició per a rebre lo adorno que a la de Castella li comunicà la llatina... si en alguns temps -ino tan antic que io no l'haja alcançat- solia ferse tan gran estimació de la llengua valenciana, que quant en les juntes de la ciutat estaments i altres comunitats, algú dels valencias que es trobava en elles posava a parlar en castellà, tots los demés s'enfurien contra ell dientli que parlàs en sa llengua. Es ara tan al revés que casi en totes les juntes se parla en castellá.''}}		{{Cita\|''... desterrant d'ella les veus antigues per les quals la solien nomenar Llengua Llemosina, perque io so de paper de que en estos temps, lo mateix serie parlant en valencià dir llur, jatsia, celleshores i altres vocables antics, que si parlant en castellà diguessem maguer, yantar, fincar de hinojos i altres, que tambre la nostra llengua, ab lo discurs del temps, se ha anat polint i enriqueint, com la castellana, puix te tambe dispocició per a rebre lo adorno que a la de Castella li comunicà la llatina... si en alguns temps -ino tan antic que io no l'haja alcançat- solia ferse tan gran estimació de la llengua valenciana, que quant en les juntes de la ciutat estaments i altres comunitats, algú dels valencias que es trobava en elles posava a parlar en castellà, tots los demés s'enfurien contra ell dientli que parlàs en sa llengua. Es ara tan al revés que casi en totes les juntes se parla en castellá.''}}