Marduk - Historial de revisions

Lluísm en 10:12 19 maig 2026

2026-05-19T10:12:44Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:12 19 maig 2026
Llínea 4:		Llínea 4:

	Per a explicar com Marduk aplegà al poder, s'escrigué el poema [[Enûma Elish]], que conte l'història del naiximent de Marduk, les seues heròiques gestes, i com aplegà a convertir-se en el senyor dels deus.		Per a explicar com Marduk aplegà al poder, s'escrigué el poema [[Enûma Elish]], que conte l'història del naiximent de Marduk, les seues heròiques gestes, i com aplegà a convertir-se en el senyor dels deus.

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2 en 07:04 29 abr 2026

2026-04-29T07:04:42Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:04 29 abr 2026
Llínea 4:		Llínea 4:

	Per a explicar com Marduk aplegà al poder, s'escrigué el poema [[Enûma Elish]], que conte l'història del naiximent de Marduk, les seues heròiques gestes, i com aplegà a convertir-se en el senyor dels deus.		Per a explicar com Marduk aplegà al poder, s'escrigué el poema [[Enûma Elish]], que conte l'història del naiximent de Marduk, les seues heròiques gestes, i com aplegà a convertir-se en el senyor dels deus.

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2 en 09:44 3 jul 2025

2025-07-03T09:44:12Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:44 3 jul 2025
Llínea 3:		Llínea 3:
	'''Marduk''' (en [[acadi]] Amar.Utu, en la [[Biblia]] Merodach מְרֹדַךְ) fon el nom d'un [[deu]] de l'última generació de [[Mesopotamia]] i la deïtat patrona de la ciutat de [[Babilònia]]. Quan esta ciutat se convertí en el centre polític dels estats unificats de la vall del [[riu Eufrates]] en els temps d'[[Hammurabi]] (sigle XVII a. C.), s'alçà com cap del panteó de deus babilònics. Era fill d'[[Ea]] i [[Enki]].		'''Marduk''' (en [[acadi]] Amar.Utu, en la [[Biblia]] Merodach מְרֹדַךְ) fon el nom d'un [[deu]] de l'última generació de [[Mesopotamia]] i la deïtat patrona de la ciutat de [[Babilònia]]. Quan esta ciutat se convertí en el centre polític dels estats unificats de la vall del [[riu Eufrates]] en els temps d'[[Hammurabi]] (sigle XVII a. C.), s'alçà com cap del panteó de deus babilònics. Era fill d'[[Ea]] i [[Enki]].

	Per a explicar com Marduk aplegà al poder, s'escrigué el poema [[Enûma Elish]], que conte l'història del naiximent de Marduk, les seues heròiques gestes, i com aplegà a convertir-se en el senyor dels deus.		Per a explicar com Marduk aplegà al poder, s'escrigué el poema [[Enûma Elish]], que conte l'història del naiximent de Marduk, les seues heròiques gestes, i com aplegà a convertir-se en el senyor dels deus.

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 12:22 5 gin 2025

2025-01-05T12:22:31Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:22 5 gin 2025
Llínea 4:		Llínea 4:

	Per a explicar com Marduk aplegà al poder, s'escrigué el poema [[Enûma Elish]], que conte l'història del naiximent de Marduk, les seues heròiques gestes, i com aplegà a convertir-se en el senyor dels deus.		Per a explicar com Marduk aplegà al poder, s'escrigué el poema [[Enûma Elish]], que conte l'història del naiximent de Marduk, les seues heròiques gestes, i com aplegà a convertir-se en el senyor dels deus.

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 17:50 27 març 2023

2023-03-27T17:50:49Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:50 27 març 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	~~En l'antiga religió semítica, especialment la religió cananita,~~ el ~~terme '''Adón''' (en llengua semítica ʾdwn, hebreu אדון~~, ~~cognado en el acadi adannu poderós i, lliteralment, senyor, patró), ha estat en us com teónim des de, a lo manco, l~~'[[~~Edat~~ de ~~Bronze~~]] ~~final, en contrast en Ba'al, mestre.~~		[[Image:Marduk and pet.jpg\|thumb\|200px\|Marduk i el seu [[drac]], d'un [[sagell]] cilíndric de [[Babilònia]]]]

	En la ~~tradició cananea, ʾadn ilm, lliteralment senyor dels deus; és~~ un ~~epítet del, pero ʾpodria ser també un epítet d~~'~~atres deus, especialment~~ de [[~~Tammuz~~]]. ~~L'epítet~~ de ~~Tammuz entra~~ en ~~la tradició grega com un nom propi,~~ [[~~Adonis~~]], ~~el jove amant~~ d'[[~~Afrodita~~]].		'''Marduk''' (en [[acadi]] Amar.Utu, en la [[Biblia]] Merodach מְרֹדַךְ) fon el nom d'un [[deu]] de l'última generació de [[Mesopotamia]] i la deïtat patrona de la ciutat de [[Babilònia]]. Quan esta ciutat se convertí en el centre polític dels estats unificats de la vall del [[riu Eufrates]] en els temps d'[[Hammurabi]] (sigle XVII a. C.), s'alçà com cap del panteó de deus babilònics. Era fill d'[[Ea]] i [[Enki]].

	~~La tradició hebrea fa~~ a ~~Adón~~, ~~senyor o a Adonai, el meu senyor, un epítet de Yahveh descrit com el principal antagonista de Baal en el Tanaj. L~~'~~epítet va aplegar a ser usat com a eufemisme per a evitar invocar~~ el ~~nom propi de la deitat, Yahveh. Apareix en el Tanaj més de trescentes voltes.~~		Per a explicar com Marduk aplegà al poder, s'escrigué el poema [[Enûma Elish]], que conte l'història del naiximent de Marduk, les seues heròiques gestes, i com aplegà a convertir-se en el senyor dels deus.

	~~El cult a Adonis (títul diví semita completat en un final grec derivat d'adon) en l'~~[[~~Antiga Grècia~~]], ~~hauria sorgit en els temps de [[Safo]].~~

	~~En texts ugarítics, en el seu significat de senyor apareix vàries voltes. És utilisat per a referir-se al senyor i pare de reis difunts. El terme ʾadn ʾilm rbm (~~que ~~significa el senyor dels grans deus), és considerat per alguns un epítet diví~~ de ~~Baal~~, ~~mentres que uns atres pensen que es referix al~~, ~~Mardij, Yaqar o Yarij. ʾAdn ʾilm (que significa &el senyor dels deus) també apareix en els texts per~~ a ~~referir~~-se ~~al, i quan es descriu a Yam~~ en el ~~cim del seu poder, és proclamat ʾadn o~~ senyor (dels deus~~).~~

	Les famílies d'Ugarit s'inspiraven en l'estructura del món diví, cada una estava encapçalada per un ʾadn (és dir, en este context mestre&*quot; o patró&). En general, est era el patriarca de la família i pot haver alguna relació entre ʾadn i la paraula pare, ʾad en Ugarit.

	~~== Cult ==~~
	El seu cult es va desenrollar principalment en la zona de l'actual [[Síria]], pero estava molt estés, aplegant a Fenicia, i sobretot en Gebal (actual Biblos), a on ho veneraven com el deu de la [[primavera]] que protegia la vegetació, que renaixia cada any despuix de l'[[hivern]], per lo que el seu cult i mitologia s'assemblen molt a la d'[[Osiris]].

	~~Se li relaciona en la deesa [[Astarté]] / Ishtar, de qui va ser amant o espós~~.

	== Referències ==		== Referències ==

	* Gordon, Cyrus Herzl; Rendsburg, Gary; Winter, Nathan H. (1987). Eblaitica: Essays on the Ebla Archives and Eblaite Language. Eisenbrauns.
	* Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2		* Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
	* Martin Litchfield, West (1997). The East Face of Helicon: West Asiatic Elements in Greek Poetry and Myth. Oxford University Press. ISBN 0198152213
	* Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. pp. 63-64. ISBN 978-0-313-34989-8		* Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. pp. 63-64. ISBN 978-0-313-34989-8
	* ~~Van Dijk-Hemmes, Fokkelien; Becking, Bob; Dijkstra, Meindert (1996)~~. ~~On Reading Prophetic Texts: Gender-specific~~ and ~~Related Studies in Memory~~ of ~~Fokkelien Van Dijk-Hemmes. Brill. ISBN 9789004102743~~		* Revisión de Cris.B Siren de Kramer's Sumerian Mythology and Black & Green's God's Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
Llínea 30:		Llínea 17:
	* Haussig, Hans Wihelm (1965). Wörterbuch der Mythologie, I, Götter und Mythem im Vorderen Orient. Stuttgart: E. Klett.		* Haussig, Hans Wihelm (1965). Wörterbuch der Mythologie, I, Götter und Mythem im Vorderen Orient. Stuttgart: E. Klett.
	* Hooke, S. H. Babylonian and Assyrian Religion		* Hooke, S. H. Babylonian and Assyrian Religion
	* ~~Thiollet~~, ~~Jean-Pierre~~ (~~2005~~). ~~Je m~~'~~appelle Byblos~~. ~~H & D~~. ISBN ~~2 914 266 04 9~~		* Jastrow, Jr., Morris (1911). Aspects of Religious Belief and Practice in Babylonia and Assyria. Nueva York y Londres: G.P. Putnam's Sons. p. 648
			* Ringgren, Helmer (1973). Religions of The Ancient Near East (John Sturdy, trad.). Westminster Press. p. 67. ISBN 9780664209537

			== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|Marduk}}

	[[Categoria: Mitologia]]		[[Categoria: Mitologia]]
	[[Categoria: Mitologia mesopotàmica]]		[[Categoria: Mitologia mesopotàmica]]
			[[Categoria: Mitologia assíria]]
	[[Categoria: Mitologia babilònica]]		[[Categoria: Mitologia babilònica]]
	[[Categoria: Mitologia ~~fenícia~~]]		[[Categoria: Mitologia sumèria]]

Lluísm en 17:49 27 març 2023

2023-03-27T17:49:05Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:49 27 març 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	~~[[Image:Marduk and pet.jpg\|thumb\|200px\|Marduk~~ i ~~el seu [[drac]]~~, d'un [[~~sagell]] cilíndric~~ de ~~[[Babilònia]]~~]]		En l'antiga religió semítica, especialment la religió cananita, el terme '''Adón''' (en llengua semítica ʾdwn, hebreu אדון, cognado en el acadi adannu poderós i, lliteralment, senyor, patró), ha estat en us com teónim des de, a lo manco, l'[[Edat de Bronze]] final, en contrast en Ba'al, mestre.

	~~'''Marduk''' (en [[acadi]] Amar.Utu~~, ~~en la [[Biblia]] Merodach מְרֹדַךְ) fon el nom~~ d'un [[~~deu~~]] ~~de l~~'~~última generació~~ de ~~[[Mesopotamia]] i la deïtat patrona de la ciutat de [[Babilònia]]. Quan esta ciutat se convertí~~ en ~~el centre polític dels estats unificats de~~ la ~~vall del~~ [[~~riu Eufrates~~]] ~~en els temps d'[[Hammurabi]] (sigle XVII a. C.)~~, ~~s'alçà com cap del panteó de deus babilònics. Era fill~~ d'[[~~Ea]] i [[Enki~~]].		En la tradició cananea, ʾadn ilm, lliteralment senyor dels deus; és un epítet del, pero ʾpodria ser també un epítet d'atres deus, especialment de [[Tammuz]]. L'epítet de Tammuz entra en la tradició grega com un nom propi, [[Adonis]], el jove amant d'[[Afrodita]].

	~~Per~~ a ~~explicar~~ com ~~Marduk aplegà al poder~~, s'~~escrigué el poema~~ [[~~Enûma Elish~~]], que ~~conte l'història del naiximent~~ de ~~Marduk~~, ~~les seues heròiques gestes~~, ~~i com aplegà~~ a ~~convertir~~-se en el senyor dels deus.		La tradició hebrea fa a Adón, senyor o a Adonai, el meu senyor, un epítet de Yahveh descrit com el principal antagonista de Baal en el Tanaj. L'epítet va aplegar a ser usat com a eufemisme per a evitar invocar el nom propi de la deitat, Yahveh. Apareix en el Tanaj més de trescentes voltes.

			El cult a Adonis (títul diví semita completat en un final grec derivat d'adon) en l'[[Antiga Grècia]], hauria sorgit en els temps de [[Safo]].

			En texts ugarítics, en el seu significat de senyor apareix vàries voltes. És utilisat per a referir-se al senyor i pare de reis difunts. El terme ʾadn ʾilm rbm (que significa el senyor dels grans deus), és considerat per alguns un epítet diví de Baal, mentres que uns atres pensen que es referix al, Mardij, Yaqar o Yarij. ʾAdn ʾilm (que significa &el senyor dels deus) també apareix en els texts per a referir-se al, i quan es descriu a Yam en el cim del seu poder, és proclamat ʾadn o senyor (dels deus).

			Les famílies d'Ugarit s'inspiraven en l'estructura del món diví, cada una estava encapçalada per un ʾadn (és dir, en este context mestre&*quot; o patró&). En general, est era el patriarca de la família i pot haver alguna relació entre ʾadn i la paraula pare, ʾad en Ugarit.

			== Cult ==
			El seu cult es va desenrollar principalment en la zona de l'actual [[Síria]], pero estava molt estés, aplegant a Fenicia, i sobretot en Gebal (actual Biblos), a on ho veneraven com el deu de la [[primavera]] que protegia la vegetació, que renaixia cada any despuix de l'[[hivern]], per lo que el seu cult i mitologia s'assemblen molt a la d'[[Osiris]].

			Se li relaciona en la deesa [[Astarté]] / Ishtar, de qui va ser amant o espós.

	== Referències ==		== Referències ==

			* Gordon, Cyrus Herzl; Rendsburg, Gary; Winter, Nathan H. (1987). Eblaitica: Essays on the Ebla Archives and Eblaite Language. Eisenbrauns.
	* Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2		* Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
			* Martin Litchfield, West (1997). The East Face of Helicon: West Asiatic Elements in Greek Poetry and Myth. Oxford University Press. ISBN 0198152213
	* Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. pp. 63-64. ISBN 978-0-313-34989-8		* Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. pp. 63-64. ISBN 978-0-313-34989-8
	* ~~Revisión de Cris~~.~~B Siren de Kramer's Sumerian Mythology~~ and ~~Black & Green's God's Demons and Symbols~~ of ~~Ancient Mesopotamia~~		* Van Dijk-Hemmes, Fokkelien; Becking, Bob; Dijkstra, Meindert (1996). On Reading Prophetic Texts: Gender-specific and Related Studies in Memory of Fokkelien Van Dijk-Hemmes. Brill. ISBN 9789004102743

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
Llínea 17:		Llínea 30:
	* Haussig, Hans Wihelm (1965). Wörterbuch der Mythologie, I, Götter und Mythem im Vorderen Orient. Stuttgart: E. Klett.		* Haussig, Hans Wihelm (1965). Wörterbuch der Mythologie, I, Götter und Mythem im Vorderen Orient. Stuttgart: E. Klett.
	* Hooke, S. H. Babylonian and Assyrian Religion		* Hooke, S. H. Babylonian and Assyrian Religion
	* ~~Jastrow~~, ~~Jr., Morris~~ (~~1911~~). ~~Aspects of Religious Belief and Practice in Babylonia and Assyria. Nueva York y Londres: G.P. Putnam~~'~~s Sons. p. 648~~		* Thiollet, Jean-Pierre (2005). Je m'appelle Byblos. H & D. ISBN 2 914 266 04 9
	* Ringgren, Helmer (1973). Religions of The Ancient Near East (John Sturdy, trad.). Westminster Press. p. 67. ISBN ~~9780664209537~~

	~~== Enllaços externs ==~~
	~~{{Commonscat\|Marduk}}~~

	[[Categoria: Mitologia]]		[[Categoria: Mitologia]]
	[[Categoria: Mitologia mesopotàmica]]		[[Categoria: Mitologia mesopotàmica]]
	~~[[Categoria: Mitologia assíria]]~~
	[[Categoria: Mitologia babilònica]]		[[Categoria: Mitologia babilònica]]
	[[Categoria: Mitologia ~~sumèria~~]]		[[Categoria: Mitologia fenícia]]

Lluísm: /* Bibliografia */

2023-03-27T16:58:17Z

Bibliografia

← Revisió anterior		Revisió de 16:58 27 març 2023
Llínea 13:		Llínea 13:
	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia		* Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
	* Eduardo Cirlot, Diccionario de símbolos, pg. 383		* Eduardo Cirlot, Diccionario de símbolos, p. 383
	* Hadad, Husni & Mja'is, Salim (1993) Ba'al Haddad, A Study of Ancient Religious History of Syria		* Hadad, Husni & Mja'is, Salim (1993) Ba'al Haddad, A Study of Ancient Religious History of Syria
			* Haussig, Hans Wihelm (1965). Wörterbuch der Mythologie, I, Götter und Mythem im Vorderen Orient. Stuttgart: E. Klett.
	* Hooke, S. H. Babylonian and Assyrian Religion		* Hooke, S. H. Babylonian and Assyrian Religion
			* Jastrow, Jr., Morris (1911). Aspects of Religious Belief and Practice in Babylonia and Assyria. Nueva York y Londres: G.P. Putnam's Sons. p. 648
			* Ringgren, Helmer (1973). Religions of The Ancient Near East (John Sturdy, trad.). Westminster Press. p. 67. ISBN 9780664209537

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Lluísm en 16:56 27 març 2023

2023-03-27T16:56:52Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:56 27 març 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Marduk and pet.jpg\|thumb\|200px\|Marduk i el seu [[drac]], d'un [[sagell]] cilíndric de [[Babilònia]]]]		[[Image:Marduk and pet.jpg\|thumb\|200px\|Marduk i el seu [[drac]], d'un [[sagell]] cilíndric de [[Babilònia]]]]

	'''Marduk''' (en [[acadi]] ~~AMAR~~.~~UTU~~, en la [[Biblia]] Merodach מְרֹדַךְ) fon el nom d'un [[deu]] de l'última generació de [[Mesopotamia]] i la deïtat patrona de la ciutat de [[Babilònia]]. Quan esta ciutat se convertí en el centre polític dels estats unificats de la vall del [[riu Eufrates]] en els temps d'[[Hammurabi]] (sigle XVII a. C.), s'alçà com cap del panteó de deus babilònics. Era fill d'[[Ea]] i [[Enki]].		'''Marduk''' (en [[acadi]] Amar.Utu, en la [[Biblia]] Merodach מְרֹדַךְ) fon el nom d'un [[deu]] de l'última generació de [[Mesopotamia]] i la deïtat patrona de la ciutat de [[Babilònia]]. Quan esta ciutat se convertí en el centre polític dels estats unificats de la vall del [[riu Eufrates]] en els temps d'[[Hammurabi]] (sigle XVII a. C.), s'alçà com cap del panteó de deus babilònics. Era fill d'[[Ea]] i [[Enki]].

	Per a explicar com Marduk aplegà al poder, s'escrigué el poema [[Enûma Elish]], que conte l'història del naiximent de Marduk, les seues heròiques gestes, i com aplegà a convertir-se en el senyor dels deus.		Per a explicar com Marduk aplegà al poder, s'escrigué el poema [[Enûma Elish]], que conte l'història del naiximent de Marduk, les seues heròiques gestes, i com aplegà a convertir-se en el senyor dels deus.

Lluísm en 16:49 27 març 2023

2023-03-27T16:49:35Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:49 27 març 2023
Llínea 23:		Llínea 23:
	[[Categoria: Mitologia mesopotàmica]]		[[Categoria: Mitologia mesopotàmica]]
	[[Categoria: Mitologia assíria]]		[[Categoria: Mitologia assíria]]
			[[Categoria: Mitologia babilònica]]
	[[Categoria: Mitologia sumèria]]		[[Categoria: Mitologia sumèria]]

Lluísm en 16:48 27 març 2023

2023-03-27T16:48:59Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:48 27 març 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Marduk and pet.jpg\|thumb\|200px\|Marduk i el seu [[drac]], d'un [[sagell]] cilíndric de [[Babilònia]]]]		[[Image:Marduk and pet.jpg\|thumb\|200px\|Marduk i el seu [[drac]], d'un [[sagell]] cilíndric de [[Babilònia]]]]

	'''Marduk''' (en [[acadi]] AMAR.UTU, en la [[Biblia]] Merodach מְרֹדַךְ) fon el nom d'un [[deu]] de l'última generació de [[Mesopotamia]] i la deïtat patrona de la ciutat de [[Babilònia]]. Quan esta ciutat se convertí en el centre polític dels estats unificats de la vall del [[riu Eufrates]] en els temps d'[[Hammurabi]] (sigle XVII a. C.), s'alçà com cap del panteó de deus babilònics. Era fill d'[[Ea]] i [[Enki]].		'''Marduk''' (en [[acadi]] AMAR.UTU, en la [[Biblia]] Merodach מְרֹדַךְ) fon el nom d'un [[deu]] de l'última generació de [[Mesopotamia]] i la deïtat patrona de la ciutat de [[Babilònia]]. Quan esta ciutat se convertí en el centre polític dels estats unificats de la vall del [[riu Eufrates]] en els temps d'[[Hammurabi]] (sigle XVII a. C.), s'alçà com cap del panteó de deus babilònics. Era fill d'[[Ea]] i [[Enki]].

	Per a explicar com Marduk aplegà al poder, s'escrigué el poema [[Enûma Elish]], que conte l'història del naiximent de Marduk, les seues heròiques gestes, i com aplegà a convertir-se en el senyor dels deus.		Per a explicar com Marduk aplegà al poder, s'escrigué el poema [[Enûma Elish]], que conte l'història del naiximent de Marduk, les seues heròiques gestes, i com aplegà a convertir-se en el senyor dels deus.

			== Referències ==

			* Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
			* Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. pp. 63-64. ISBN 978-0-313-34989-8
			* Revisión de Cris.B Siren de Kramer's Sumerian Mythology and Black & Green's God's Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia

			== Bibliografia ==
			* Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
			* Eduardo Cirlot, Diccionario de símbolos, pg. 383
			* Hadad, Husni & Mja'is, Salim (1993) Ba'al Haddad, A Study of Ancient Religious History of Syria
			* Hooke, S. H. Babylonian and Assyrian Religion

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Marduk}}		{{Commonscat\|Marduk}}

	[[Categoria:Mitologia mesopotàmica]]		[[Categoria: Mitologia]]
			[[Categoria: Mitologia mesopotàmica]]
			[[Categoria: Mitologia assíria]]
			[[Categoria: Mitologia sumèria]]